La veu del poble

La veu del poble

dijous, 17 d’agost de 2017

Músics “Heavys” tocant “regaton”



Si vols triomfar en el món de la cultura en general i de la música en particular t’has d’adaptar al que marca el sistema. Cada any hi ha unes tendències que prevaldran sobre la resta, llavors tu has de ser llest, intuir per on anirà la cosa i dirigir el teu producte. Si fas aquest procés és possible que tinguis èxit, omplis places, facis calerons i signis molt autògrafs. No et calen grans coneixements musicals, ni molt menys, amb uns quarts acords i molt de morro pots arribar ben lluny. Avui en dia les màquines donen molt de si i els directes ja  costa més dissimular les mancances, però amb un bons músics també es pot salvar. Potser arribarà un punt que et plantejaràs els teus principis musicals i diràs: què he fet jo per tocar això? però és el públic qui marca les tendències. Llavors si tens calers només és qüestió de sucar algunes emissores de ràdio del país i algun canal de televisió penjar algun vídeo a la xarxa i a triomfar.
Si tu ets un gran músic amb molta formació pots tenir de tant en tant algun concert de festivals selectes, però difícilment tindràs concerts multitudinaris de festa major amb entrada gratis i dret a “botellón”.
Fa 20 anys en el panorama musical hi havia una gran varietat. Cada proposta tenia els seus medis, els seus locals, els seus camins. Llavors si eres més o menys bo podries triomfar en un lloc o en un altre, però avui en dia sempre s’aposta per l’equip guanyador i la resta cada dia es van fent més petits i de mica en mica van desapareixent dels mapes perquè no tenen quasi possibilitats de guanyar-se les garrofes tocant el que els agrada.
Els ajuntaments que encara contracten, la gran majoria, van a tret segur. Hi ha un parell o tres de formacions musicals que fan tenen una agenda de concerts que quasi omplen tots els dies del mes. En canvi d’altres s’ho miren i van veient com cada dia en tens menys. Jo he vist orquestres d’unes 10 persones que en un mes tenia 20 concerts i en pocs anys han passat a tenir-ne uns 12 en tot l’estiu. Això no és normal. No és que siguin pitjor que aquests que toquen cada dia, sinó simplement que no han caigut en gràcia o el seu manager no té el carisma dels qui representa l’altra, ni més ni menys no té més explicació. Això en el món del grup de versions que ho toca tot si fa falta. En el món del heavy de la música punky ja tot és més complicat perquè les possibilitats que hi ha són ben minses a no ser que tinguis molt de renom i mira. Avui en dia sortir d’aquest paràmetre global té el risc que et quedis fora i no passis mai dels concerts a canvi de sopar i quatre cervesses.
Ens estem carregant el panorama musical ¡. Fa 20 anys en cada poble i comarca hi havia petites sales de música o bars que de tant en tant programaven concerts. Hi havia caliu i la gent anava a aquestes cites per veure una mica com estava el tema i per passar una bona estona. Avui en dia, són pocs els herois que es dediquen a aquest tipus d’esport de risc perquè corren el perill de tot i pagar el mínim als músics de perdre diners i la propera cita també. La gent no té cultura musical i de ben petits  comencen escoltant aquest regaton i similars que no es que sigui dolent compartit amb altres tendències, però ells no surten d’aquí i al final tots els grups acaben fent el mateix o fent versions perquè és el que omple. Ja no fan creació pròpia no val la pena a no ser que facis la cançó de l’estiu. Llavors o recordem els anys gloriosos un cop més o ens dediquem als ritmes actuals i endavant.
Aquesta és la realitat d’una societat que ha deixat a banda la varietat i ha acabat apostant pel que es porta cada moment. Grups que te’ls trobes a la sopa boba perquè saben que emplenaran i no volen jugar riscos. Els meus herois són gent com las Gachises, Noctämbuls que van treballant per fer-se un lloc en els locals, festes majors i festivals que és el que es porta actualment. Gent com la Nerea Bassart que va d’aquí cap allà amb la seva guitarra fent versions i donant a conèixer amb una feina de formigueta els seus temes propis. Persones que estimen la música i són coherents amb els seus gustos i preferències. Cada dia m’agraden menys els qui han renunciat als seus principis musicals i acaben fent com tots per diners i també en són culpables qui els contracta i no dóna pas a altres tendències musicals que necessiten com l’aigua de maig fer concerts per seguir endavant amb els seus projectes i il.lusions per fer un mercat més ampli i més gran.







dimecres, 16 d’agost de 2017

La multa semi fantasma

Aquesta és una història real. Fa tres mesos em van posar una multa de 100 euros en un radar de la carretera del Vendrell a Lleida. La història comença a ser rara quan l'hora que em van dir que me la van posar no vaig passar per allí i tampoc crec que vaig entrar en un terme municipal que tot i està a tocar de la carretera no vaig arribar a entrar mai. El que és cert és que el cotxe era el meu i aquell dia vaig passar per un lloc molt proper a una hora relativament propera on em van posar la multa que no m'han notificat mai fins que un dia surt al DOGC.
M'han trucat tres vegades d'empreses que recorren multes perquè la recorri. En la primera ja em van dir que per 108 euros me la podrien recórrer quan la multa només era de 100 euros.
Però hi ha dues coses curioses. No m'han notificat la multa a casa cap cop. Em van dir l'empresa de recórrer multes que era una cosa bastant normal que no es notifiquessin. Jo estic dins el grup no no notificats. Una altra cosa curiosa que pagant-la tres mesos justos després de la infracció em fessin un descompte del 50% de la sanció. Ara la tinc pagada i cada dia em truca una empresa per si la vull recórrer. No gràcia. Ja m'han trucat tres fins ara i ja la tinc pagada a través del 012. No sé si hi a més gent que li ha passat el mateix que a mi.

dissabte, 12 d’agost de 2017

La nostra solució potser seria un cafè 2,30 euros

Aquests dies s'ha fet viral per les xarxes comarcals que una geladeria del passeig marítim de Calafell va cobrar a un treballador de l'Ajuntament de Calafell, 2,3 euros per un cafè i 2,40 per un cafè en gel. Eren quasi la una de la nit del dia 2 d'agost passat. Realment és un preu molt elevat en la nostra situació actual, però potser si aquest preu estés dins les coses acceptables és que en aquesta comarca tot aniria millor.
Primer de tot, els treballadors de l'hosteleria serien tractat com mana i cobrarien el que toca. No tindrien com passa massa sovint contracte de 4 hores i en fan 12. Tindrien un dia i mig o dos de descans setmanal. Tindrien un salari per sobre dels 1.000 euros mensuals com els correspon.
A part, voldria dir que la comarca té una riquesa i una indústria i unes rendes que et permetien pagar aquest preu sense dubtar ni un moment que fos car. Aquesta seria la nostra solució perquè estaríem en una comarca rica i tot funcionaria. El que no funciona són menús a 9 i 10 euros amb una certa qualitat que ens indiquen que els beneficis de l'establiment són pocs i que segurament les condicions dels treballadors estan per sota del que podria ser normal. Perquè els miracles s'han de buscar a Lourdes i hem de deixar de ser hipòcrites.
 Jo em pregunto si hagués estat un estranger també se li cobrava aquest preu o els preus de l'establiment van marcats per l'horari. Són coses que no entenc. Potser a les 12 del migdia tens un preu i a les 12 de la nit un altre. Els preus han d'estar exposats al públic. No sé si aquests tenen aquestes variacions.
Una altra cosa divertida són les terrasses de Calafell platja. El que s'ha de fer és potenciar Segur de Calafell. La platja de Calafell ja resulta agoviant durant bona part de l'estiu i Segur està allí a mig gas. Repartim el negoci i fem tarimes a Segur perquè el passeig de Calafell és la guerra diària entre vianants i cadires i taules.

dijous, 10 d’agost de 2017

Calafell, havaneres mediàtiques



Sóc una de les persones que ha anat a bastants cops de les cantades d’havaneres que se celebren a la platja de Calafell. No sóc un apassionat ni molt menys, però allí assegut a la sorra a ple estiu és una proposta a la qual es difícil dir que no. En el cap de setmana que ho celebren tampoc no hi ha cap esdeveniment a la comarca que li faci ombra, per tant allí hi som a escoltar durant un parell o tres d’hores aquestes tristes melodies molt adequades per a l’esperit català dins un muntatge que requereix una forta inversió econòmica.
La intenció dels seus creadors és crear un festival amb una claus musical molt concreta que portes el nom de Calafell arreu i de retruc la Costa Daurada, segurament ho han aconseguit en certa manera, però jo crec que encara està a una certa distància en la Lliga Catalana de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell que ja va pel mig segle d’història.
Omplir la platja de Calafell  d’amants, simpatitzants i curiosos en el cor de l’estiu amb un programa força interessant no és una tasca difícil. Aquests dies dupliquem i tripliquem la població censada en el municipi. Llavors la proposta és més ben senzilla: anem a sopar a algun lloc de la platja i després a gaudir de l’havanera en aquests dos dies de festival gratuït a l’aire lliure i obert a propis i estranys.
Només falta veure el dissabte o el diumenge als mitjans de comunicació del Principat veure la crònica d’aquest festival del Baix Penedès. Un negoci rodó per la promoció del poble arreu.
Calafell és una poble molt inquiet i que mentre s’ha centrat e aquest món de l’havanera ha passat per alt altres històries que no eren tan mediàtiques però representaven una gran tasca a favor de la cultura al municipi.
Els concursos de literaris de Nadal amb premis per a la investigació local han desaparegut de l’agenda local. Un punt de trobada de molts literats d’aquí i d’arreu que aportaven les seves obres a aquest important certamen que han desaparegut al so de l’havanera que ha conquerit aquests espais a la recerca de ser popular a la xarxa. Som molt els nostàlgics que passem per davant de la Casa Barral enyorant els seus concerts d’estiu a l’agost. Nous cantautors, alguns dels quals com el Petit de ca l’Eril que recorda amb nostàlgia el seu pas fa uns anys per aquest ambient tan especial.
Segurament totes aquestes petites històries no donen ni portades, ni titulars, potser només un peu de foto en algun mitjà de comunicació local o comarcal, però pel seu cost irrisori  en un pressupost municipal anual que supera els 40 milions d’euros.
A banda d’aquestes dues propostes concretes aquesta reorientació de fons econòmics també es nota en les festes majors que sembla que han baixat el llistó en la seva programació.
Un dels grans encerts de Calafell es posar al port de Segur de Calafell una càmera del temps de TV3. No sé quan han de pagar el municipi per aquesta iniciativa, però he de dir que és una eina clau de promoció del municipi. Al matí mentrestant et prens el tallat ja saps amb imatges en directe com està la platja del poble veï. Això segurament convida a més d’un a anar cap allà a gaudir de les seves onades.
Calafell també ha entrat en aquest món de les fires i mercats d’època on amb l’excusa de veure quatre oques corretejant  pel carret et vénen una mica de tot i més. La gràcia acostuma a passar quan veus la factura dels restaurants incorporats a la recreació històrica. A vegades arriba un punt que no saps si davant teus, tens cèntims, euros o lires turques. Aquesta és la realitat d’aquest Calafell que aposta per grans titulars i espectacles mediàtics, però malauradament ha deixat de banda les petites coses, el futur, els nous escriptors, historiadors, poetes, cantautors que algun dia poden pujar a l’escenari de la fusta dient amb joia i orgull que un dels primers concerts els havia fet a la Casa Barral de Calafell.





dimecres, 9 d’agost de 2017

Sempre estaràs present en la nostra petita gran història, sr. Manel.


8 anys fa que ens va deixar el sr. Manel Bofarull. Un badaloní enamorat d'Albinyana, del Penedès de la història i dels seus protagonistes. No va tenir la sort de viure en primera persona el Mil·lenari del seu municipi d'acollida i del que havia mirat i remirat papers i documents antics. Sempre  estarà viva la seva tasca de formigueta, recuperant lligalls antics dels fons oblidats de biblioteques i arxius. Ell era un homenot que compartia grans moments i amb amics, parents i coneguts. Una persona de xerrar, de passejar, de conèixer in situ moltes persones i indrets. El teu municipi no t'oblida pas.

Mocions o cartes als reis

Les mocions que es prenen en aquest ajuntament acostumen a ser cartes al rei. Sort de l'al·legació d'un home que hi ha partida pels vehicles elèctrics, però l'estudi del tema del transport ha quedat a l'aire com la repetitiva del parquing de l'hospital que des de bon inici ja és petita. Ara és el torn d'una nova carta als reis en forma de moció pel PP.  Evidentment ningú està en contra del turisme, però el que haurien de fer les administracions és d'una vegada per totes treure els peatges d'aquest tros d'autopista entre Tarragona i Vilafranca, com a mínim. Dotar de més metges els hospitals i dotar serveis urgències els caps. Posar més polícia i no vigilants de seguretat privada sense competències. Hem de posar més parquing, reforçar la recollida de brosses i neteja de voreres. Potenciar el transport públic. Hem de fer tot això no per anar en contra del turisme sinó perquè tothom se senti com a casa i no viure llargues cues a urgències o aparcar al poble del costat, entre d'altres. Si volem turisme, però hem de donar respostes a les seves necessitats. La gent al final es crema i és normal.

divendres, 4 d’agost de 2017

Felicitats per aquest maridatge de Terra i Taula a Vil·la Casals


Una de les  cites ineludibles de l'estiu per propis i foranis són els maridatges de Vil.la Casals. Enguany n'han fet dos, però estic segur que si en fessin un per setmana durant l'estiu omplirien. Aquest cop han estat 118 les persones afortunades que hem pogut assistir aquesta combinació eclèctica entre música, menjar i beure. Tres plaers de la vida en un mateix marc. La clau de tot això ho tenen els Terra i taula que són productors i cuiners de casa que estimen i coneixen el que tenen entre mans i a partir d'aquí ho comparteixen amb altres  EL Vell Papiol, lo Mam, Ull de Llebre, L'Obrador, Jané Ventura, Augustuso Forum, Torclcum entre altres són els responsables que la cosa funcioni a la perfecció.
Llavors hi posem la música a càrrec de l'Associació de Músics del Baix Penedès en un marc esplèndid com és Vil.la Casals arran de Mar.
Aquesta és la màgia de tot plegat. Per promocionar la nostra comarca primer ens hem de creure el que tenim i treballar sobre aquí i a partir d'aquí fer-ne la difusió que toca. No ens val acceptar tot dins aquesta entitat perquè llavors el vi dolent fa malbé el vi bo. La gràcia és mantenir uns nivells de qualitat i de prestigi i treballar  partir d'aquí. Tot a la mateixa olla no s'hi val i al final tothom hi perd. Terra i taula ja té un nom i un prestigi que s'ha anat creant de mica en mica i ara per ara és sinònim de qualitat i Km0. Confiar en ells ens dóna seguretat en els projectes que realitzen. Alguns a vegades apuntaven que 20 euros pel tast és una mica car. Jo crec que és un molt bon  preu perquè és  una manera de seleccionar la gent. Si vols coses més barates ja tenim un munt d'ofertes a la comarca. S'ha de treballar també aquest perfil, No podem donar duros a quatre pessetes si tenim un mínim interès de tirar el negoci endavant.
Vull felicitat a tots els membres de Terra i Taula que ha aportat el seu art i passió pel que fan, als responsables de Vil.la Casals que sempre fa que et sentis com a casa a l'Associació de Músics del Baix Penedès i a Et.Co que ha amentizat la vetllada.
Una gran maridatge amb un temperatura i climatologia molt bona, una mica massa de calor però de tant en tant respirava una mica d'aire.

dijous, 3 d’agost de 2017

Dos vendrellencs il·lustres ens han deixat



En el que va d’any el Vendrell hem perdut dos vendrellencs il·lustres. En el mes de maig ens va deixar Josep Guitart Guitart i tot just abans d’entrar la festa major va ser el torn de Joan Toldrà i Nin. Dos personatges que es mereixen una entrada en el llibre d’homenots de la vila del Vendrell pel seu important paper a cavall d’aquest dos segles que hem tingut la sort de viure en primera persona.
Un va ser clau en l’arribada de nous vilatans que havien de deixar les seves terres per buscar un lloc millor. Aquest cop era el Vendrell en plena empenta constructiva va permetre que moltes persones tinguessin una llar on començar en aquest nou país lluny de casa seva. No hi van faltar la cultura popular, les nostres tradicions i altres moltes feines realitzades des del darrera les bambolines per donar cabuda a aquests nous veïns que avui en dia ja estan plenament en el nostre territori. Una feina de formigueta continuada per la seva família i adaptant-se en tot moment a les necessitats dels protagonistes de la història.
Ara tot just ha estat el torn del Jan Toldrà i Nin, un polièdric personatge del cor del Vendrell descendent directe del gran  Joan Toldrà i Fabregas“Matines” que més d’un segle enllà era el nostre Leonardo Da Vinci vendrellenc. Tot una pioner en el seu món, et podia fer un rellotge com el que es guarda al Centre cívic l’Estació, una escultura religiosa, una arma de foc i com no, un castell de focs a Barcelona amb motiu d’una gran efemèride. Tot un personatge per la seva època de la segona meitat del XIX.
El nostre Jan Toldrà era una d’aquestes persones que no passen desapercebudes per la vida. No era en cap moment un personatge normal d’aquests que no passen en la seva existència de ser bones persones i poca cosa més. El Jan Toldrà primer de tot era una persona molt tossuda que lluitada fins al final per aconseguir els seus objectius. I si al Vendrell, per exemple,  li posaven traves per portar a terme la seva cita anual amb l’òpera al carrer doncs sense problemes buscava resposta en altres municipis, en aquest cas, com l’any passat Arboç. No tenia gaires punts per no dir cap per entrar en aquest grup selecte de les persones de “la corda” sempre afins als manaires de torn. Ell tenia el seu projecte vital i agradés o no agradés el tirava endavant buscant arreu màns i mànigues per fer-ho realitat.
Era una persona convençuda de la filosofia del primer d’octubre que ve, un projecte de país on no fallava mai perquè les seves creences eren clares i ben arrelades.
Gràcies a ell moltes persones van entrar en el món de la música i en concret de l’òpera i el cant coral. Sempre que podia plantava el seu piano portàtil i a dirigir el que tocava allà on el deixaven.
Era una persona que va tenir el valor de muntar un festival a Coma-ruga a l’estiu amb una programació de primera línia, una cosa que ni els consistoris del seu temps s’atrevien. Al final el seu gran projecte del Brisamar va acabar com el rosari de l’aurora, comprat per l’Ajuntament. Cada dia que passa més enrunat a l’espera que algun dia arriba alguna subvenció miraculosa i aixequem alguna cosa que prou falta que fa als barris marítims que també són del Vendrell, ves per on.
El Jan Toldrà era una persona accessible, de carrer, més ben dit de plaça que va lluitar mesos i mesos per aparcar el seu Mercedes a la plaça Vella, però al final va haver de buscar altres espais més legals per no haver d’acumular tantes sancions.
Era un amant de la música i molts cops al migdia o a la tarda donava gust passar per davant de la seva casa i escoltar algunes veus assajant partitures i notes mentre ells els acompanyava al piano. A part de la música, durant molts anys es va encarregar de portar les pel·lícules a molts cinemes de  pobles de la comarca per omplir d’oci els diumenges per la tarda. El Jan Toldrà era un homenot proper al poble que vivia a mig camí entre la realitat i el seu somni artístic. Una persona que tot i que oficialment era sastre es va dedicar a vestir de música i cinema el Vendrell i part de la comarca.
Espero que estiguis amb les teves muses que al llarg de la teva dilatada vida t’han portat arreu. Enguany el Vendrell ha perdut dos grans prohoms que molts recordarem. És molt trist que en aquest poble amb aires de gran ciutat s’hagi de retre homenatges a la seva gent  un cop ja ha traspassat. Però amb el temps aquesta i altres velles tradicions suposo que ho anirem polint. Llarga vida allà on esteu Josep i Jan. Molts agraïm la vostra gran tasca cultural i humana.


Dunkerque una peli que simula un joc de play

Dunkerque és una peli que explica la resistència aliada en aquesta ciutat durant la segona guerra mundial perseguits pels nazis. La història és interessant i dóna peu a una peli com aquesta. La història és que la peli és una mica diferent. Està presentada a cavall entre documental i com si estessis jugant a la pla station. Et barregen diferents escenes en pocs minuts i acabes una mica perdut. És com un repàs de fotografies del que va passar en diferents punts d'aquesta ciutat, però anar saltant d'un a l'altre encara que no es portes a terme en el mateix moment. Una peli que mostra noves maneres de fer cinema, però encara la tècnica s'ha de perfeccionar. Sembla que estiguis jugant a la play. En un moment portes un avió, després estàs dins un vaixell de guerra o un civil i anar fent. Una mica peculiar i no em va agradar del tot.

Horaris europeus i d'estiu

Una de les claus perquè aquest país tiri endavant és fer un horari d'estiu combinant feina i familia amb oci com toca, no com ara. Ja és hora que ens adaptem al temps i el controlem i no pas com ara que en som unes víctimes. No és normal que les botigues tanquin de la una a les cinc de la tarda. La cosa hauria de ser més racional a veure si amb el temps ho arreglem. Per altra banda amb aquestes temperatures a 30 graus no es pot treballar a no sé que tinguis un aire condicionat o un bon ventilador. Hi ha coses que són racionals i les hem d'adpatar a les nostres necessitats.

dimarts, 1 d’agost de 2017

Un Spiderman força decepcionant

La peli que està actualment al cinema és una de les pitjors d'Spiderman. Jo anava tot il·lusionat per veure aquesta nova producció d'aquest heroi i fins el darrer moment vaig esperar que la cosa s'arreglés una mica, però res de res. És un Spiderman que es passa quasi tota la projecció provant la seva disfressa, amb uns típics i tòpics que surten de sobra a la resta de pel·lícules. Una peli tonta que no aporta gaire gran cosa al nostre heroi a no sé que vulguis veure una versió adolescent de l'home aranya

diumenge, 30 de juliol de 2017

La Festa Major del Jan Toldrà


Sonic Brothers ho peta a plaça Noval del Vendrell en un concert que va resultar molt curt i amb una sonoritat i contundència impressionant que va agradar a propis i extranys. Després de Santa Anneta toca, el dia del Gos, una petita cercavila infantil que acaba a la plaça del Tívoli amb un grup de patxanga que no lliga ni deslliga amb els nens que potser es merexien un espectacle més infantil o simplement aquest concert hauria de ser en un altre lloc i un altre horari perquè a aquelles hores allì la majoria de present eren nens amb els papis. No acabava ni de lligar ni de deslligar, era un mig mig, però va ser divertit tot i el sol que feia hi havia caliu. A la tarda els Malcasats van introduir dos personatges amb el paper de Rajoy i Puigdemont i la veritat és que molt bé, en especial el nostre Rajoy que ho va clavar. Altres petits canvis amb noves incorporacions i tot i fer servir sempre les paraules de sempre vinculades amb el sexe, crec que aquest cop ho va racionalitzar una mica, a vegades eren massa reiteratius. Està bé i s'ha de fer, però no cal tant. La traca, els nous administradors del Vendrell, alguns més coneguts que altres, però segur que ho faran molt bé perquè aquesta és la seva intenció i si és la intenció ho acostumen a fer bé. Només cal que els deixin fer i tot anirà sobre rodes. Sobre els concerts de la plaça Nova del darrer dia, hi havia molt de caliu, pel que fa a Smoking Souls, estava bé, però la veu del noi a l'estil de David Summers d'Hombres G, no m'acabava de fer el pes. Era una barreja entre Hombres G per la veu i Obrint Pas. Poques vegades s'ha sentit un concert ropck en valencià a casa nostra i enguany varem tenir una oportunitat. L afesta major ja ha finiquitat. Ara a treballar per la propera. La gent ha quedat molt contenta de les orquestres a la Rambla, pel que fa als concerts doncs s'ha donat l'oportunitat a la gent de la casa de pujar a l'escenari per la seva festa major, cosa que està molt bé. HI hagut una mica de tot per tots els gustos. Aquest cop s'ha recuperat els macroconcerts de l'època Buira amb els Txarango que ho van petar en la nit de Sant Jaume. Hi havia un servei de seguretat que no sé que feia, potser si pillava alguna cosa, però mirava les bosses de tant en tant, però clar controlar aquell espai és una tasca impossible i estaven allí perquè la gent  veies que hi havia vigilància, però tot tranquil. No vaig veure la problemàtica de l'any passat amb els concerts al pàrquing de Colom. La gràcia entre altres coses són els grups. No és el mateix portar els 40 criminals que no pas els Sonic Brothers, ja hi ha una gran selecció natural que és la gràcia de tot plegat perquè no passi res. Si vols maranya doncs ja saps a qui has d'anar a buscar, facis on facis el concert. El millor de la festa major el pregó. Jo posaria per Sannta anneta altre tipus de grups de música perquè tot i que el hip hop és molt important, no hi ha tants seguidors com altres tendències musicals com el rock. Aquesta és la realitat i llavors el hip hop doncs ho posaria un altre dia i ja està tots contents.
El millor lloc pel castell de focs és el Botafoc encara que a alguns establiments de les Flors ho notin, però per altra banda, tampoc s'ha posat ni cinema, ni Nostre foc en aquesta zona nova del Tancat. Només ball per una acadèmia del Vendrell. Un cop més s'ha obviat la Rambla Cañas que de tan maca que és no hi fem mai res. Jo crec que hauria d'estar més repartit i obrir-ho  a altres parts del municipi. No cal que anem a la punta de dalt de l'Oasis, però a la Rambla Cañas alguna cosa per donar vidilla a la gent d'allà. N'hi ha per tots si es vol fer bé. És molt trist el tema de les Majorets perquè encara que hi hagi mil raons a favor o en contra, en el moment que s'han acceptat no se'ls hi pot dir, ara no senyors. Això no és una política sèria. Si toca o no toca és un debat per fer un referèndum, però només per haver estat acceptades en el seu moment, ja es causa justa de seguir endavant. S'ha fet molt comèdia de 8 nenes i la seva orquestra que l'única cosa que volen fer és aportar el seu art a la fsta major. Si portessin a sobre un vestit d'esquirol de la Roca Aguilera potser hi entrarien, però com són hereves de la tradició americana res de res. Ho volguem o no, però aquest és el Vendrell que tenim.
Apa a per la propera festa major. Moltes felicitats a tothom que ha participat en la festa major des de dalt o des de baix, vistos i no vistos i fins a la propera. Està bé tenir administradors, però a vegades crec que tenen un xic  massa protagonisme. Són administradors de la festa major que intervé o almenys  ho hauria de fer el poble del Vendrell. A per la propera. Ara a l'agost anirem a les platges amb les festes majors que són els programes de cada any amb un copy i pega. Enguany serà la festa major que ens va deixar Jan Toldrà,. EPD


divendres, 28 de juliol de 2017

Sonic Brothers, un concert brutal a la plaça Nova



Segueix la festa major del Vendrell. Ahir amb la cercavila infantil pel matí i l'adulta per la tarda, molt bona divisió sinó acabés molt tarda. Les Majorets van tenir la seva pròpia cercavila amb actuació final a la plaça del Tívoli. Sobre la seva inclusió en la cercavila és una cosa que podem estar parlar anys i panys, però jo crec que un cop has estat acceptat un cop el que no es pot fer és al proper any dir que res de res. Ells ja han estat incloses en altres anys i per tant tenen tot el dret a ser-hi. N pot ser que al mig de la partida canvien les normes. Del protocol val més no parlar. És una cosa de quatre que està allí i que fins que no sigui una cosa aprovada per tots tampoc no té cap validesa practica i real. El concert d'ahir a la plaça nova de Sonic Brothers va ser bestial del bo i millor que ha passat pel Vendrell en els darrers anys. Esperem que tinguin molta sort en aquest món de la música perquè en el fons de tot no tothom escolta regaton.
Avui matí al vermut del Tívoli era una cosa rara, hi havia un grup que feia patxanga que no era especialment per canalla tot i que també s'hi esqueia. Si es vol programar un grup quan acaba una cercavila infantil que posin un grup d'aquest estil i no la Morena que és per tots els públics i totes les edats.
Ahir, els enamorats del Ball van quedar encantats amb la Salseta que va fer un concert rodó. La cosa ja s'acaba i en el dia del gos només ens queda les darreres propostes.

dijous, 27 de juliol de 2017

L’espai jove de la Muntanyeta



Tots els joves que passen les tardes a l’Espai Jove de la Muntanyeta estan cofois per haver participat en el futur de la mobilitat urbana de la vila, també han pogut dir la seva al Botafoc i per poc que no cauen dins la programació de futur dels Barris Marítims.
Tot el col·lectiu aquesta setmana s’ha afanyat a emplenar la butlleta per estar al balcó de l’Ajuntament, ells prefereixen veure la realitat des d’un visió privilegiada. Ja estan farts de suar entre el públic que està baix a plaça mirant com va tot. Volen aprofitar aquest privilegi que els atorga l’il·lustríssim ajuntament.
Uns joves que enguany ja no podran portar cap barra perquè no es veuen en pit d’aportar cap paga i senyal abans de la cita no sigui que enguany faci mal temps i hagin d’afegir diners a la seva tasca d’estar tota la nit servint begudes. Han entès el missatge ben clar, sinó ens volen, doncs no hi anirem.
Aquest grup ja té prou clar que el Consistori els hi ha preparat una cercavila pròpia no sigui que trenqui l’harmonia i l’equilibri de la resta. Llavors ells solets tindran la seva pròpia, esperant que algun grup alternatiu s’hi afegeixi i algun dia en puguin tenir un parell a la vila en igualtat de circumstàncies.
Alguns d’aquests joves ja fa dies que tenen decidit tocar el dos. Dos dies de festa local s’han d’aprofitar i enguany més perquè amb un dia laboral aconsegueixes  5 dies que et permet anar a algun lloc de visita, però altres es quedaran aquí a gaudir d’aquestes festes tan nostrades que ens esperen.
Tot just de començar la part interessant de la festa, ja han fet caixa i han buscat un grup de música per cloure la mostra de grups de foc. En els darrers anys sempre s’havia buscat un grup per aquest dissabte, però, enguany han muntat la seva festa privada al davant del seu local social fins no gaire tard per no molestar gaire els veïns.
Els membres de l’espai Jove de la Muntanyeta enguany estan tots integradíssims perquè han tingut l’oportunitat d’escollir un dels tresors de la vila. Llavors ells sempre han tingut molt clar que l’Aligueta és el seu fort. La seva unitat havia de traduir-se en figures concretes de la nostra cercavila més tradicional.
Ells que són un grup que fa mesos que treballen intensament en l’elaboració del protocol de la festa major amb altres companys d’altres zones del Vendrell estan molt entusiasmats en aquesta clara voluntat popular de posar fil a l’agulla a una tradició ancestral que fins ara anava de boca a orella. Ells han fet el que la gran massa de gent de tot el municipi demanava: posar per escrit.
Els seus òrgans representatius són escollits cada dos anys en una assemblea popular on hi poden prendre part tots els socis de l’entitat. Segons la normativa vigent un president no pot estar més de quatre anys seguits al càrrec. Això els ha permès una gran participació de totes les persones que fan possible aquest espai jove.
Hem de tenir en compte que ells no reben cap subvenció pública. Sempre s’han negat a aquest tipus de submissió econòmica i prefereixen aconseguir els seus ingressos per altres fites. Fins ara eren uns grans professionals de les barres dels concerts i similars que es feien a la vila, però enguany que no gaudeixen de la simpatia dels màxims responsables ja estan estudiant  com recollir finançament per a les seves activitats socials.
Són grups alternatius aliens als grans partits difícils de manipular, però tenen clar quins són els bons i els dolents de la política. Persones formades que saben qui els hi pot donar gat per llebre. Molts els desconeixen, però els realment estan en relació amb els grups i entitats que estan properes als seus principis o activitats. Això és el més important per ells, la resta només es palla.

Festa major segueix


La festa major del Vendrell fa el seu camí. Ahir era Santa Anna, una llàstima del 4 de 9 dels Nens que ja el tenien, però la canalla va fallar. Sempre queda Llorenç. La cercavila com sempre. Els versots dels diables una mica fluixos la veritat. El tema de les majorets, van entrar normals i la banda darrera tocant A quien le Importa de l'Alaska. Quan van entrar a plaça la gent va aplaudir i la cosa va quedar aquí.  El Correfoc molt bé, però al ser entre setmana, potser no hi havia tantes bèsties com els caps de setmana, però molt bé. L'encesa del campanar també em va agradar. Va estar força bé. Després als concerts amb el primer grup vendrellenc la cosa es va anant animnat, però al segon grup que venia del Maresme amb el nom de Làgrimas de Sangre, hi havia molta gent. Ambientillu de gent molt jove amb moltes persones que practicaven el botellon i amb olors a el que no són aromes de Montserrat. La Chatta a la Rambla va portar molta gent a ballar i sguim pel bingo.

dimecres, 26 de juliol de 2017

Un pregó de luxe per una festa major normal



Ahi vaig viure un dels millors pregons que mai he vist. Realment em va sorprendre molt positivament. Als meus 40 i pocs n'he vist uns quants i com ahir molt pocs. Realment la combinació entre la Gemma Ventura, la Marta Bellvehi i la Carlota Baldrís a tres bandes com si fos un maridatge va ser sorprenent. Un joc de sentiments, emocions i records a través de la música, la imatge i la veu es van fusionar en un gran espectacle que va arribar al cor dels molts que estàvem a la plaça Vella. Tot marcat, molt ben combinat i dosificat, poc a poc jugant amb les paraules, amb els colors amb les notes per donar un repàs a les vivències d'una jove del Vendrell que està trimofant en el món de la creació literària a la xarxa. No cal que duri molt i que repassi fil per randa vida i miracles de les persones, petits retalls, apunts compartits per moltes persones van generar un pregó de molta molta qualitat per unes persones, la majoria, que formen part del club dels VTV. Genial, no em cansaria de felicitar a les persones que ho varen fer i a els administradors de Santa Anna que van tenir aquesta molt molt bona idea. I com no, una menció a un dels homenots d'aquest poble, com el Jan Toldrà un home que es podria escriure un llibre d'una nissaga peculiar del Vendrell que sempre ha aportat el seu seu toc personal des del Jan Matines, fins al Jan Toldrà que ens va deixar el dia de Sant Jaume, per ser enterrat per Santa Anneta, no podia ser d'una altra manera, deixar-nos per la festa grossa. Coses del destí. Molta gent a Txarango, massa en un concert que es podia escoltar bé, no com altres cop que Txarango s'ha sonoritzat malament. Guardafuegos va estar bé, dins la seva línia. No vaig veure el castell de foc, però fons fiables diuen que una mica millor que l'any passat que tampoc vaig veure. La vida segueix. Fins ara molt bé el Petit de ca l'Eril i el Pregó d'ahir: sublim

dilluns, 24 de juliol de 2017

Puritanisme XXXX

Hi ha viles que estan decidides a viure del passat al preu que sigui. No fan servir mòbils, ni s'envien correus electrònics. Encara van amb ciris pels carrers i de cotxes ni un. Evidentment per la festa major només fan sortir els de sempre. Si algu proposa una cosa més moderna, doncs res de res. Estem anquilosats en aquest passat gloriós que els documents ens demostren que va existir. Res de moure's d'aquest puritanisme exqusit, no sigui que vingui la modernitat i ens tregui de fora del club dels puritans XXX. No anem bé.

Un concert contundent del Petit de Ca l'Eril


Molt interessant el concert que ahir va portar  a terme el Petit de Ca l'Eril a l'auditori petit de l'Escola de Música. Una proposta diferent, divertida, amena i ben afinada. Realment ja ha perdut una part del seu frikisme i del seu accent lleidetà, però ha tirat per sons i melodies alternatives amb ritme i que enganxen a petits i grans i són capços de crear un gran ambient. Ja no és un boig de la guitarra ara va amb una banda que peta molt bé i amb uns temes contundents que marca una nova manera de fer. Molt ben triat per aquest dia. Va ser un concert molt entranyable per aquesta festa major, llàstima de la pluja, però millor dins que fora.

Divendres ha marcat una etapa

Un dels programes més entranyables de TV3 era el Divendres. Això que la tele vingui al teu poble i no sigui per cap cosa dolenta o perquè hagi caigut la grossa és una cosa quasi miraculosa. Portava vuit anys i tot i els canvis la cosa ja es feia una mica feixuga, però la veritat que ha estat una gran iniciativa amb aquest tour per Catalunya. Potser el que es porta actualment són programes de marujeo tipus tele 5, però Divendres ha marcat una etapa a Catalunya juntament amb la Riera.

diumenge, 23 de juliol de 2017

El hombre del corazón de hierro, molt dura

El hombre del corazón de hierro és una peli molt dura sobre la persecució nazi dels jueus a alemanya i a xèquia. Una peli molt dura, però que reflexa una realitat ben palesa i documentada. Una peli molt ben ambientada i que exposa el comportament dels dos bàndols diferents fent la seva guerra dins les seves possibilitats. Molt aconsellable i és una llàstima que no arribi a tots els cinema doncs hi ha pelis que porten dos mesos en cartellera i encara no han marxat.

dissabte, 22 de juliol de 2017

Un nou sainet de Ramon Ramon omple la Lira


Aquest és el tercer sainet de Ramon Ramon i Vidales que s'estrena en un any al Vendrell. Ahir era el torn de la Lira que va quedar ben plena de persones que volien seguir aquesta petit quadre ambientat a Coma-ruga. La història portava per nom El Restaurant de la platja. Un obra que podia tenir més de cent anys o es podia escrit avui mateix, perquè hi ha coses que no passen mai i sempre es repeteixen amb altres efectes secundaris, però la base és la mateixa. Aquesta proposta era molt fresca i molt suposo que lliga amb l'esperit que volia donar l'autor a aquestes històries de pa sucat amb oli per riure una mica. Aquesta és la gràcia, el seu vessant popular i directe retratant tipus i persones que segur que encara hi deuen ser amb altres noms i altres vestits. Trobo molt bé això de l'euro d'entrada perquè ens hem d'acostumar a pagar per la cultura, encara que sigui un euro. La cultura gratis ens està fent molt de mal. Esperem una nova aventura d'aquest tipus i enhorabona a tots qui l'heu feta possible.

divendres, 21 de juliol de 2017

Pa i Fura



Una de les parelles del Penedès que sempre han anat de la mà ha estat per una banda el pa i per altra banda la Fura. Aquesta era una cita de setmana. Aquesta parella feliç és un dels pilars de la nostra societat i una de les claus que la Fura formi part de moltes famílies penedesenques.
Les coses van canviant amb el temps i es van adaptant a les noves circumstàncies. Abans a quasi totes les llars no hi mancava un tros de pa, però avui en dia en molts llocs és substituït per altres productes comestibles que també es poden trobar a les fleques que li van prenent aquest lloc privilegiat que s’ha anat bastint amb el pas del temps.
No fa gaires anys hi havia una clara diferència entre dia feiner i festiu. Llavors el dissabte quedava una mica en terra de ningú. Et podies trobar una mica de tot en el nostres contrades. Poc a poc les coses van canviant i avui a vegades et costar diferència un dia laborable d’un dia festiu perquè massa cops els dies festius han perdut aquest tret quasi diví i s’han tornat més profans que els marcats en vermell al calendari.
Un dels punts claus de tot això són els cinemes, en concret el dia de l’espectador. Ara els caps de setmana ja no sempre s’inverteixen en anar a veure alguna pel·lícula a la pantalla gran. Les noves tendències apunten que s’hi ha d’anar un dimecres perquè és el dia de l’espectador i la broma cultural et costa quasi la meitat d’un cap de setmana. Llavors, la gent per un tema d’estalvi ha decidit modificar la seva cita amb el setè art.
Quan ja fa uns 15 anys un supermercat del Vendrell ubicat al costat de la Riera de la Bisbal va decidir que obria els diumenges a la tarda, vaig pensar: “quina bajanada”, però amb el dia que vaig a comprovar qui eren els seus clients vaig veure que algunes persones tenien un horari clar de dilluns a divendres. Algunes coses s’actualitzen i altres es mantenen.



dijous, 20 de juliol de 2017

Segons la legalitat vigent



Aquesta és una frase que està entrant en força en el nostre municipi. S’ha convertit en l’eix central de la política i en l’escut principal davant qualsevol canvi o alteració perquè res no canvií i tot quedi ben igual.
Fa anys una il·lustre regidora amb el suport dels seus companys de partit i coalició de govern va decidir que els treballadors de l’empresa pública cobrarien segons una escala de trams dins la seva categoria. Hi havia tres nivells: entrada, central i alt. Llavors la teoria anava d’aquesta manera: En els primers anys d’ocupar el lloc doncs et quedaves a entrada, un cop passades les oposicions tocava tram central i al cap de dos anys era el torn del tram alt. La diferència anual entre els trams era variable, però del primer al tercer podien anar perfectament 3.000 euros o fins a 9.000 euros anuals segons la categoria. La cosa va anar molt bé al principi perquè, de bones a primeres qui més qui menys veia com la seva nòmina mensual augmentava lleugerament.
L’aventura dels trams, però tot i la presumpta alegria inicial, la màgia i la joia va durar ben poc.
Segons la legalitat vigent hi havia treballadors que de bones a primera ja es va situar en el tram superior sense cap raó  mínimament objectiva. Això efectivament va començar a caldejar l’ambient, però la vaselina i la paciència sempre són coses que van unides.
Al cap d’un temps un grup de valents representants dels treballadors van pactar amb els màxims polítics de torn endreçar l’embolic i que al cap de 4 anys tots estiguin en el tram alt. Tot anava pel bon camí fins que un dia un govern amb majoria d’esquerres va decidir segons la legalitat vigent no incloure la partida suficient per fer front a aquesta despesa en els seus pressupostos socials, equilibrats i transparents entre altres moltes qualitats mediàtiques. Una partida de transparència que arribava a nivells galàctics de 200.000 euros. Una xifra triplicava l’anterior que va aportar a la història local episodis gloriosos com el procés participatiu a Coma-ruga i el famós Edusi del Botafoc que aquests “dolentots” d’Europa no ens van voler donar.
Lligat amb tot aquest batibull de trams que ha deixat a pocs contents d’on estan ubicats, hi ha una altre element més divertit. Segons la legalitat vigent des del 2011 que no hi ha una relació de llocs de treball a l’ens distribuint els treballadors al servei de l’administració segons unes tasques, unes responsabilitats amb la seva corresponent retribució. Evidentment, s’ha hagut de fer un estudi molt profund per una empresa aliena obviant totalment als representants dels treballadors amb l’ajut incalculable de la professionalitat d’un nou funcionari fitxat per un alt preu de mercat per descobrir que la relació de llocs de treball feia aigües per tot arreu.
Aquí tenim la base de tot plegat, però clar, evidentment ara tocar moure fitxa per presumptament arreglar aquestes presumptes desigualtats. Més ben dit per deixar tot això com està i esperar que passi el temps sense fer absolutament res. Bé, de tant en tant alguna reunió sense solta ni volta perquè sembli que la cosa s’activi, però en el fons és donar tombs sobre el mateix eix sense avançar res en cap sentit. No sigui que algú es mulli una mica i prengui mal: les eleccions són massa aviat i hem de quedar bé amb tothom.
A partir d’aquesta relació del 2011 els llocs de treball s’han creat i suprimit, adaptat segons interessos del govern de torn. Hi havia coses molt curioses que ha arribat un punt que la gent ha dit prou. Ara  només demana ser reconegut pel que fa i deixa de fer. Enrera queden escenes d’aquells contractes de treballadors que no sabien ni nedar per una empresa fantasma que constaven com a monitors de piscina ja han passat a la història.  Ja no volem repetir escenes sense solta ni volta.
Per fer tirar endavant tot això tenim un parell o tres de comissions que ja ni es reuneixen perquè les trobades acaben com el rosari de l’aurora. Ja ho diuen al poble, si no vols tocar res, crear una comissió. Llavors seguint aquesta màxima ara estem immersos en aquests òrgans amb representació de totes les parts que mai porten enlloc perquè cadascú explica la seva pròpia aventura perquè per part dels que manen, com sempre, no tenen cap interès en els treballadors (almenys en la seva gran majoria) , perquè aquest és un dels consistoris on la partida dedicada a personal és més baixa. Prefereixen encarregar estudis i manuals de participació ciutadana per donar vida a empreses de fora, mentrestant els de la casa ho veuen per la televisió local. Sempre, segons la legalitat vigent, no sigui que vingui el llop i ens posi a tots a la garjola. En el fons la culpa sempre la tindrà intervenció que és qui elabora els pressupostos.


dimarts, 18 de juliol de 2017

Els representants dels treballadors de l’Ajuntament del Vendrell presenten noves reclamacions a Inspecció de Treball



Els membres del Comitè de Personal de l’Ajuntament i de la Residència d’Avis la Muntanyeta i de la Junta de Personal han tornat a presentar un llistat de reclamacions a Inspecció de Treball a Tarragona per demanar que es compleixin les que van presentar el passat mes de desembre. El passat 12 de juny van rebre informe favorable d’aquesta Inspecció a la part dels treballadors amb la corresponent sanció per l’Ajuntament.

Per altra banda, relacionat amb les al·legacions presentades al pressupost municipal per aquest 2017 també s’ha mostrat per escrit el desacord dels treballadors perquè la partida del Capítol I dedicada a personal és lleugerament inferior a la de l’any passat tot i haver quantitats pendents per abonar a la massa salarial del seu personal.


Esperem que tot i la moció elaborada pels representants dels treballadors i aprovada per unanimitat pels treballadors i pel ple consistorial es tradueixi en un  marc en les relacions entre les dues parts i que serveixi com un punt d’inflexió a una etapa passada, però de moment aquest desig i bona voluntat de la nostra part no ha generat un mínim canvi de postura en l’actitud equip de govern. 

dilluns, 17 de juliol de 2017

Una posta de sol a la Daurada


Un dels petits paraisos que tenim al Penedès està a la Daurada de Vilanova, al costat mateix del Port. És un lloc que de tant en tant hi vaig per algun concert o simplement per passar la tarda. La millor hora és quan cau el sol i el pots veure allí a l'horitzó com s'amaga dins les muntanyes. És un lloc on la gent que hi va és de la meva edat i té un toc especial, sense se ni pijo ni glamourous, Ha quedat bé i petits i grans hi tenen el seu lloc. No és un lloc car per on estàs. Altres anys havia tingut algun petit problema amb els segurates, però enguany, de moment no puc dir res. Us ho aconsello per veure aquesta visió diferent de les nostres costes.

diumenge, 16 de juliol de 2017

Noctambuls sempre en peu de guerra musical



Un gran concert de Noctambuls ahir al Port Olímpic de Barcelona dins la sala Monasterio. Un grup de heavy català que no es cansa de promocionar el seu primer cd amb temes propis i un tema dels seus estimats Sangtraït. De mica en mica es va obrint camí en aquest difícil món de la música en directe i en sales. Avui en dia molta gent estudiar música, però donar el proper pas i muntar un grup i tenir concerts i no perdre diners ja és una odissea que ha portat a molts grups a deixar la seva proposta. Noctambuls amb força, energia i impuls està allí sense defallir en peu de guerra oferint el millor que té als seus seguidors. Un grup agrair que parla i dóna les gràcies a les persones que els seguim en cada concert, tot un detall que fa que aquest grup vagi en augment de mica en mica i es consolidi. Una hora i pico per gaudir, per desconnectar per compartir molt bones vibracions. Endavant Noctambuls sou una canya. Volem més concerts amb vosaltres. Ahir van compartir escenari amb Icestorm, un grup de heavy més dur que va servir per caldejar l'ambient d'aquesta sala enmig de la nit guiri barcelonina.

dissabte, 15 de juliol de 2017

Casals, la força d'un silenci, una obra molt humana i real


Ahir a les 22 hores a la plaça del Tívoli del Vendrell xispejava. Els mòbils no marcaven pluja, però comença la projecció de la peli era arriscat. Al final algú espavilat va triar la millor opció que es fes dins l'auditori. Van parlar el productor, el protagonista, Joan Pera, i el director. Uns discursos curts, amens i molt ben trobat i després la peli. Una proposta molt interessant, molt ben feta i ambientada amb un gran paper de Joan Pera i on es pot veure la part humana de Pau Casals per tots aquells que no l'hem pogut conèixer en vida. La mitjana d'edat d'ahir era 63 anys encara que hi havia algú de jovent, però no gaire perquè com va dir el director avui molta gent no coneix Pau Casals. Aquí al Vendrell això no passa perquè entre una cosa i l'altra la gent no s'oblida però al voltant la cosa ja no es tan clara.
Sort que es va fer dins perquè les cadires de fora són bastant incòmodes i una hora i mitja de projecció es una mica dur d'aguantar. Les de dins no és que siguin super guays, però aguenten millor el parell d'hores que varem estar dins entre parlament i peli. Aquesta és una peli sobre el gran vendrellenc universal sense complexes i amb un gran treball de producció i de fer una proposta molt digna sense caure en tòpics i típics i és un gran retrat del nostres mestre. Un felicitació a totes les persones que ho han fet possible.Com passa, aquesta peli va ser estrenada el 6 de juny a Roda de Barà dins el Fic Cat i ara és el primer cop que arriba al Vendrell diuen que a la tardor la passaran per TV3.
Suposo que si algú la vol veure com a molt haurà d'anar un dia a les Gavarres de Tarragona a veure-la. Aquesta peli hauria d'estar almenys un parell de setmanes al cines del Vendrell.
Per cert, el so d'ahir segons vaig escoltar en persona i pel que també va dir altra gent no era el millor. A vegades hi havia alguna paraula que no s'entenia per una mala qualitat del so o diga-li com vulguis però no se sentia del tot bé.

dijous, 13 de juliol de 2017

El Vendrell és tot un museu





Els polítics del Vendrell i de la majoria de llocs  viuen en un món paral·lel a la realitat. Ells són totalment feliços amb un pressupost que saben que no compliran, amb unes mocions que saben que quedaran amb un calaix i amb el suport dels seus incondicionals que encara que cada cop en siguin menys sempre estaran on toqui perquè sembli que això del suport popular encara funciona.
Està molt bé destinar uns diners a Coma-ruga perquè tota aquesta zona del Tabaris cada dia estigui més bonica i més bufona i milers de persones baixin a l’Estació de Sant Vicenç i vagin a peu per veure les meravelles de la nostra Coma-ruga estimada. Ells podran gaudir d’aquesta capa de xapa i pintura perquè sembli que estiguin en un museu.
El problema de tot plegat és un altre, però això no importa a cap polític. La realitat només existeix per treure les coses que interessen de cara a la propera campanya política, però no cal donar més importància, no sigui que després ens hi fixem massa i perdem el nostre rumb que està sempre entre el mal i el bé.
El problema el tenim perquè en aquest tros de món entre el Penedès, el Camp de Tarragona i creuats per tot tipus de via terrestre ja sigui fèrria o d’asfalt i viuen unes 40.000 persones amb una gran quantitat de segones residències que durant uns dies l’any dupliquen i tripliquen la població d’aquesta vila entre el mar i la muntanya.
Aquestes persones han de viure i per això necessiten aconseguir una font d’ingressos. Això és bàsic perquè tothom pugui aconseguir la seva fita i no hagi de caure en les mans de benestar social. A banda que aquestes persones facin la seva vida, necessiten un seguit de serveis de seguretat, neteja viària, recollida d’escombraries entre d’altres. Aquests veïns el dia que plou quatre gotes veuen com miraculosament tenen els carrers convertits en un estany.
Aquestes persones no només necessiten unes màquines per fer moure cames i braços a la via pública i un pont net de grafits.
Pel que fa al Vendrell on l’illa de vianants va dos segles endarrere de la història de la resta del municipi necessitem també actuacions per donar la vida al centre històric cada dia més vuit d’habitants en favor d’altres zones del terme municipal.
Posar uns jocs infantils al dr. Robert i uns espais amb pedretes no és el millor per aquesta zona que podria acollir actes públics com concerts, actuacions castelleres entre d’altres.
Enguany acaba un famós pla de barris que fa uns anys que arrosseguem i què havia de servir entre d’altres coses per reformar l’edifici centenari de la Cooperativa Agrícola, el Casal i el local del carrer Sant Joan a la zona dels Pisos Planas. Només cal que anem a donar un tomb per aquests espais i veure tot el que s’hi ha fet en els darrers anys.
El greu problema és que hi ha gent que hi viu i no forma part d’aquests museus que ens volen convertir el Vendrell. S’ha de donar sortida d’alguna manera a aquestes persones perquè tothom es pugui dissenyar el seu present i el seu futur segons les seves circumstàncies.
Alguns ja prescindeixen d’anar a serveis social i es munten els seus negocis a casa o en hores cobrades en negre en algun lloc o altre. La gent ha de menjar un parell  o tres cops al dia. Aquest és un fet ineludible que ningú pot substituir. Si ningú li aporta solució alguna cosa haurà d’endegar.
Vivim en un municipi que es preocupa per l’orgue, per la cultura en petit comitè, per Pau Casals, una mica per Àngel Guimerà. Ara sembla que hem descobert Benvingut Socias, però resulta que la immensa majoria de persones del Vendrell viuen en altres móns aliens aquests elements que sembla que siguin els únics protagonistes d’aquests petit món de sempre.



dimecres, 12 de juliol de 2017

La Mòmia, una mica del mateix

Una nova entrada a la cartellera de la mòmia. Aquest cop a l'Iraq i també amb escenes a Londres. Un Indiana Johnes recau en Tom Cruise. És un clàssic dels clàssics que a vegades sembla una mica del Código Da vinci. No és original, però recull el típic i tòpic del seu gènere. Es pot veure perfectament a casa tranquil·lament, no passarà a la història per res en concret.

dimarts, 11 de juliol de 2017

Al.legacions pressupost Ajuntament del Vendrell

                 Els representants de tots els col·lectius   per tot el que aquí s'exposa hem decidit presentar al·legacions al vigent pressupost de l'Ajuntament del Vendrell             


                       Srs. MEMBRES DE L’ EQUIP DE GOVERN


Els membres de la Junta de personal de l’Ajuntament del Vendrell a l’actual equip de govern d’aquesta corporació i en la seva representació el seu president Miquel Casellas Porcar amb DNI____________________


                                              EXPOSEM



Que, en data de 12 de juny del 2017, el Ple d’aquesta corporació en sessió extraordinària va aprovar inicialment el pressupost general per a l’exercici 2017.


Que, en data de 21 de juny de 2017 es va publicar al BOP edicte exposició pública del pressupost aprovat inicialment, per termini, de 15 dies, durant el qual els interessats podran examinar-ho i presentar al·legacions.

Que, com a representants del Comitè de personal en cap moment hem estat informats sobre el contingut del pressupost abans de la seva aprovació inicial pel ple.

Que, Inspecció de Treball en data 6/6 del 2017 ha emès informe i sanció a l’Ajuntament per incomplir el Conveni Col·lectiu o Pacte de les Condicions de treball.

Que, per aquest motiu, de conformitat amb l’article 169 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, per no estar d’acord amb l’esmentat projecte presentem en temps i forma les següents


                                                 AL·LEGACIONS

PRIMERA.- Es tracta d’un projecte de pressupostos que s’ha fet sense consultar en cap moment amb els representants legals dels treballadors d’aquest consistori escollits democràticament, per tant entenem que no és representatiu de la voluntat dels treballadors d’aquest consistori. En aquest sentit, considerem que s’hauria de tornar a refer i buscar els camins necessaris per a  l’esmentada participació.



SEGONA.- S’observa que en Capítol 1 de Despeses de Personal del Pressupost del 2017  la partida és de  12.434.639,58 €, mentre que en el Capítol 1 de les Despeses de Personal del pressupost del 2016 era de 12.625.159,23 €.
De tot això es desprèn que hi ha una pujada significativa del pressupost Municipal de 6.654.308,83 € per l’any 2017, en canvi  les Despeses de personal per a l´any 2017 són 12.434.639.58 €,  inferiors a l´any 2016 en  - 0.190.519,65 €.

Per altra banda, en el Capítol 1 de Despeses, la partida per a l´any 2017 per al Personal Funcionari en Acció Social i Beques ha quedat unificada en una quantitat de 44.237,14 € mentre que l´Acció Social i Beques del personal laboral és de 10.574,92 €, tot plegat fa que la partida final per aquets dos conceptes dels Funcionaris i Laborals sigui de 54.812,06 €.
Pel mateix concepte en el pressupost del 2016 de Despeses, en el Capítol 1, per als Ajuts Socials la despesa era de 27.351,53 € i les Beques d’estudi, que eren al Capítol 4, la despesa era de 27.460,53 €, sumant els dos conceptes dóna la quantitat de 54.812,06 €, per tant aquest any 2017 no hi ha hagut cap increment per aquets conceptes, és la mateixa quantitat que el 2016. Es pot comprovar com continua reduït el pressupost actual incomplint el que marca el conveni vigent dels treballadors. Hem de recordar que aquesta quantitat va ser reduïda unilateralment per part de l’Ajuntament  l’any 2010, per al concepte d’ajuts socials era de 35.000,00 € i de beques d’estudi de 38.904,70 €. Ascendeix a un total de 73.904,70 euros.


TERCERA.- Per altra banda, aquest projecte de pressupostos no recull els compromisos d’aquest Ajuntament amb els seus treballadors perquè el conjunt del Capítol I que fa referència a Personal és inferior a l’any passat, i no recull les conseqüències econòmiques del recent informe d’Inspecció de treball que obliga  a pagar íntegrament les beques als treballadors municipals, tal com està establert pel conveni. Tampoc recull el pacte entre Govern i treballadors de l’any 2014 perquè tots els treballadors al 2018 estiguin en el tram superior de les seves categories i es portessin a terme promocions internes. Acord que estava inclòs en la moció que va ser aprovada per unanimitat en el ple del passat 29 de juny de 2017.


QUARTA.- Segons una Addenda afegida al vigent conveni amb data 18 de març de 2011, l’Ajuntament es va comprometre a pagar als treballadors una part dels diners que tenia pactats per conveni quan “Finalitzada l’aplicació de les mesures adoptades per a la sostenibilitat de les finances públiques durant el període 2010-2013, i en funció de la situació econòmica que se’n derivi, s’ha de procedir a l’adopció de les mesures que siguin adequades per tal de recuperar gradualment els conceptes retributius de competència de la Corporació Municipal afectats pel Real Decret Llei 8/2010, així com per la limitació establerta a l’article 22.9 de la Llei 39/2010, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2011”. En el present pressupost tot i el Pla d’Ajust vigent fins el 2023, hi ha una partida d’inversions que supera els 5.000.000 d’euros.


QUINTA.- Tot i la congelació dels salaris per a la immensa  majoria de la plantilla, aquest pressupost inclou un més que notable augment de salari per a quatre treballadors funcionaris del consistori, en algun cas més d’un 25% en un any. Per tant, és clara i evident la desigualtat manifesta en els seus propòsits inicials, fent un abús evident del terme excepció utilitzada en la Llei de Pressupostos de l’Estat.


Per tot això,


                                                    SOL·LICITEM

Que, es tingui per presentat aquest escrit i en mèrits del mateix per interposades al·legacions al pressupost general de la corporació per a l’exercici 2017, es torni a presentar al ple un nou projecte de pressupost pel 2017 que tingui en compte la part dels treballadors municipals. El pressupost per aquest 2017 ha de recollir inexorablement el fruit de tots els pactes, convenis vigents i el contingut dels informes d’Inspecció de Treball i altres tribunals legals i el contingut de la moció aprovada per unanimitat de tots els grups poítics el dia 29 de juny referent als treballadors del Consistori i dels seus ens autònoms i subsidiàriament, siguin estimades i incorporades al pressupost per a l’exercici 2017 que s’ha d’aprovar definitivament.

La Junta de Personal


El Vendrell a 6 de juliol del 2017


Il.Lm Sr. Alcalde de l’Ajuntament del Vendrell











Miquel Casellas Porcar


diumenge, 9 de juliol de 2017

Una nova festa del vi triomfa Vilafranca


Un any més Vilafranca del Penedès va saber treure el màxim profit al Vijazz. Un espectacle amb moltes possibilitats que serveix per posar el vi com el gran protagonista amb companyia del cava. Aquesta és la festa grossa amb un maridatge global com és el Jazz amb figures de primera línia mundial. Va ser brutal, un cop més la gent s'hi aboca tant als tastos com als concerts com a Vilafranca. Aquesta és una de les grans idees del Vilafranca que estan més que consolidades. Jo no vaig veure cap celler del Baix Penedès a la mostra i és una llàstima que la nostra comarca no aprofités el tiron. El Baix Penedès només està al Penedès quan interessa a Vilafranca. Ja es hora que ens reivindiquem.

divendres, 7 de juliol de 2017

Els representants dels treballadors presenten al·legacions al pressupost municipal del Vendrell



Els membres del Comitè de Personal de l’Ajuntament i de la Residència d’Avis la Muntanyeta i de la Junta de Personal han presentat al·legacions al pressupost municipal perquè aquest no conté els resultats dels resultats dels acords, convenis i pactes i informes d’Inspecció de Treball vigents en l’actualitat.

Tot i tenir un pressupost en global més elevat que l’any 2016, la partida de Personal que correspon al capítol I és inferior a l’any 2016, per tant, es impossible que es puguin complir els pactes signats entre les dues parts per una manca de pressupost en aquesta partida.
Esperem que l’actual equip de govern rectifiqui sàviament i incorpori la quantitat necessária per poder fer front als documents pactats amb els treballadors.

En el seu moment varem agrair que tots els partits donessin suport a la moció sobre les condicions dels treballadors de l’Ajuntament del Vendrell i ens autònoms, ara queda el més complicat que el pactat es pugui fer realitat. Una de les eines bàsiques que ha de guiar la política del consistori és el vigent pressupost que s’ha elaborat sense consultar en cap moment els treballadors, per tant, ens hem vist obligats a presentar unes al·legacions que esperem sigui aprovades per fer realitat la moció aprovada per unanimitat del passat 29 de juny entre d’altres.




dijous, 6 de juliol de 2017

Enhorabona als heoris anònims dels barris



Jo sóc un dels admiradors de les festes del barri del Vendrell. Una de les propostes més autèntiques que es fan i es desfan a casa nova. Vull agrair a totes les persones que han participat d'alguna manera en fer realitat aquesta setmana de gresca i disbauxa a casa nostra. Un pensa si aquesta gent fan el que fan amb quatre duros que farien amb 100.000 euros de la festa major del Vendrell. Un cop més és demostra que no cal portar grans grups perquè hi hagi caliu, això és una cosa que es genera per simpatia i relacions personals. Si algú vol anar a algun gran concert avui  en dia té el cotxe i el tren o l'avió si fa falta.
La gràcia és aquesta activitat durant tot el dia fins a les tantes de la matinada donant color al barri. Un acte d'amor pel territori de primera línea. Aquest és un món de currantes anònims que s'hi juguen molt i penquen de valent per ser els millors. Enhorabona a la millor festa del Vendrell perquè la gràcia és que la gent al dia següent hagi de treballar o complir amb les seves obligacions. Sou els meus herois un any més i que duri. La flama, s'apaga a pel proper any.

A la recerca d’una pubilla per a la vila



En aquestes èpoques que estem recuperant les nostra tradicions a marxes forçades, només ens cal recuperar la figura de la pubilla. Una jove formosa, llesta i espavilada uniformada amb el vestit  de catalaneta s’encarregava de donar color, alegria i bellesa a la població que era escollida. Encara hi ha força senyores que ara tenen més de 55 anys que es mostren contentes del seu passat de pubilla. Ara recorden amb tendresa aquella experiència. Fa uns anys a Turismar es va voler recuperar aquesta figura, però no tenia res a veure amb les formes tradicionals. Al final la van treure per sexista i potser pel cost de tota l’aventura. Jo hi havia anat unes quantes vegades. El més trascendental de tot era aquell escenari sobre el llac dels peixos de Coma-ruga. Un dels espais poc aprofitats que tenim a casa nostra i que amb això de les pubilles del segle XXI es va saber treure partit.
Clar, per fer tot això hem de tenir unes basses que garanteixin tot el procés per triar la noieta més adient per aquest perfil que hauríem de recuperar en el nom de la nostra història més nostrada.
Primer de tot, hem de buscar un jurat, amb estilistes, dissenyadors, gent jove, pubilles d’altres latituds i com no, també hi ha d’haver alguns representants dels nostres polítics que han d’estar allí amb una roba adequada per la cita. Tots ells que siguin coneguts i millor que formin part de la família d’algun polític, no sigui que algun d’aquests galifardeus se li acudeixi donar més vots del normal a alguna candidata que no reculli l’estima dels màxims manaires civils de la nostra preuada vila.
Llavors hem de cercar un barems per triar la noia en qüestió. Si viu al centre de la vila o hagi nascut en aquest privilegiat espai a l’ombra del campanar i seu àngel alat, 10 punts. Si ha tingut la mala sort néixer més amunt del carrer de la Pau o a l’altra banda de la Riera, un  parell de punts perquè hem de donar els mateixos drets a tothom, encara que vostè ja sabrà perquè fem aquesta clara distinció pel bé de tota la comunitat.
Si aquesta noieta ha complert amb el bateig, la comunió i la confirmació, 10 punts per sagrament. Doncs anar a la Casa del Pare és una cosa prou important que de ben segur marcarà la seva trajectòria al llarg de tota la seva vida. La nostra societat no ha canviat gaire i sempre hem de triar el gra de la palla que ens vol vendre el present.
Anem a seguir amb les bases del concurs. Si sap ballar sardanes, li atorgarem 15 punts. Hem de tenir en compte que hem de treballar per conservar les nostres tradicions. Aquestes noies en el seu curt però intens pubillatge una de les tasques que han de fer amb més gust i emoció és ballar sardanes, per això han d’estar preparades i ben formades per estar a l’alçada de les circumstàncies.
Una de les coses que també puntuaran i seran clau en la tria final seran els punts aconseguir per pertànyer a alguna de les entitats infantils i juvenils de la vila. Aquí es valoraran els grups de cultura popular on ha participat i participa la jove en qüestió.
Després de la suma de punts, s’elaborarà un ampli test amb un seguit de preguntes sobre temes de la vila vinculada als vilatans de tota la vida: costums, tradicions, renoms i altres anècdotes serà la part més objectiva per dotar del preuat reconeixement a la persona més escaient.
Per acabar tindrà lloc l’esperada entrevista entre les 10 més candidates amb més punts. A partir d’aquí s’escollirà la pubilla de la vila que acompanyarà a les autoritats en totes les festivitats del municipi.
Per donar més color a tot plegat es pot escollir la pubilla i tot seguit les seves dames d’honor que l’acompanyaran en els moments més intensos de la festa.
Posats a recuperar i donar vida a figures d’animals de processó ja ens podíem posar a treballar en el tema de les pubilles perquè aquesta és una dels elements nostrats  que seria ideal cap a aquesta vila que volem construir i que de mica en mica van fent uns quants en nom de la majoria silenciosa. A veure si hi ha sort i ben aviat en el nostre estimat, i preuat protocol de festa major ja hi tenim les pubilles i les seves dames per donar alegria i color a la festa i a la vila que ja li aniria prou bé.





dimarts, 4 de juliol de 2017

Barri de la Carretera

Avui també he sortit al barri de la carretera, m'ha fet molta ilu amb un dels noms que em diuen: Miguelin. La festa dels barris està arribant a la seva meitat, però encara tenim molt per endavant i després la festa major  i endavant.

dilluns, 3 de juliol de 2017

El comiteros són la banda pobra dels coordinadors digitals

Els representants dels treballadors sempre som els pobres de tot plegat. Estem al mig entre un govern que prefereix invertir en processos de participació que resulten un fracàs i la gent que ja està tipa que li prenguin el pèl. Aquesta és una tasca dura en un terreny on la gent practica les grans paraules que no comprometen a res i qui dies passa anys empeny. Promeses i il.·lusions dins d'una xistera on al final sempre surt el cunill de sempre cremat i ja sense poder aprofitar res.
Els comiteros treballem pel bé de tots, encara que sempre hi ha gent que amb el temps ja s'ho ha treballat amb persona i en principi aquests ja estan salvats per algun tret que els marca, perquè tots ens coneixem en aquest ball encara que portem una máscara.
Una història que fa molt que dura i ja no és com el "cortijo" d'uns anys on tots eren de la mateixa corda i el que no arreglaven aquí ho feien al partit al vespre, sempre per quedar bé amb qui interessava. Aquí estem i seguirem treballant i dient que ja n'hi ha prou que ens prenguin el pel. No volen gent preparada, doncs no som. No som dels si buana. Nous capítols ben aviat. ( digitals) perquè han estat escollits a dit  amb una mica de betun pel mig.

Festa del 5à Aniversari de Disco Vip's



Hi ha localitats properes properes com Vilafranca del Penedès que acostuma a tenir una mica una excessiva autoestima per tot allò que fa i deixa de fer, però al Vendrell i comarca n'estem una mica mancats. Al mig seria el bo i millor per tothom. De moment, hem d'aprendre una mica del nostre veí sense mar. 
És molt lloable que Calafell tingui una discoteca que és el motor dels barris marítims i un punt de referència per a moltes coses. No és gens fàcil mantenir un negoci avui en dia en una comarca com la nostra amb uns trets que tots coneixem.

Per això, un cop més vull felicitar a Disco Vips' Calafell per aquesta festa que va fer ahir on es varen premiar 14 persones i entitats de la localitat i de la comarca vinculades amb diferents aspectes com la cultura, empresa i promoció del territori que són coses que necessitem com l'aigua que bebem. Una festa molt normal amb un presentador que representa un dels símbols més preuats del litoral baixpenedesenc i un seguit de premiats i presentadors que van donar forma i cos al caliu d'una població i una localitat. A més el premi que s'atorgava era obra de la Roser Oter, una artista de Santa Oliva que porta més enllà del Penedès Marítim la nostra cultura i art.

Esperem que el proper any hi hagi una nova edició amb el caliu que va regnar ahir durant tot l'acte i on es van premiar grans grups de música com els Laxen i els Buhos que enguany són els millors ambaixadors de la població arreu de Catalunya i fora, una mica més que la càmera de la televisió del Port de Segur.
No cal grans històries, sinó voluntat i ganes de fer trobades d'aquestes amb uns premiats molt merescuts per la seva tasca. Alguns van dir que mai havien rebut cap premi, doncs ja tocava que algú s'hi fixes i qui millor que Vip's per difondre aquest artistes, creadors i empresaris de casa nostra. Moltes felicicitats cracks. Va ser el primer cop que veig un castell dins una discoteca. Un petita fita que serà recordada per molts .




-          Premi  VIP'S CULTURA 2017:
o        Presenta: Montse Gonzalez
§         Guanyador local: K-mama
§         Guanyador comarcal: Lax’n’Busto

-          Premi VIP'S EMPRESA 2017:
o        Presenta: Repulsados Lasa
§         Guanyador local: Espineta
§         Guanyador comarcal: Idiada

-          Premi VIP'S PROMOCIÓ TERRITORI 2017:
o        Presenta: Quim Nin
§         Guanyador local: Búhos
§         Guanyador comarcal: Terra i Taula





-          Premi VIP'S CREATIVITAT 2017;
o        Presenta: Joan Palau
§         Guanyador local: Jordi Guillem
§         Guanyador comarcal: Fundació Santa Teresa

-          Premi VIP'S ENTITAT 2017;
o        Presenta: Cor Orfeó Calafell
§         Guanyador local: Guaita’ls
§         Guanyador comarcal: Nens del Vendrell


-          Premi VIP'S ESPORT 2017;      
o        Presenta: Àlex Toledo
§         Guanyador local: Club Gimnàstica Calafell
§         Guanyador comarcal: Club Esportiu Garbí

-          Premi VIP’S DE L’ANY 2017;
o        Presenta: 3 socis VIP'S
§         Guanyador local: Ramon Balasch
§         Guanyador comarcal: Elenc artístic arbocenc