Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Una eina de comunicació profitosa per tots

 
És una gran sort poder participar en aquest nou projecte periodístic que tot just veu la llum en aquesta tardor del 2012 a l’ombra d’una situació social i econòmica molt preocupant. Vaig iniciar, l’any 1996, les meves passes al 3devuit dins una secció de l’Institut d’Estudis Penedesencs parlant de poblaments Íbers al Baix Penedès. En el mateix any ja vaig començar a col·laborar amb el Diari del Baix Penedès encarregant-me la secció “Les notícies dels nostres avantpassats” on rellegia la premsa local i comarcal del Baix Penedès. Una experiència molt recomanable per a tothom. A partir d’aquí, un dia que estàvem a punt de tancar l’edició d’aquest diari i no hi havia cap article d’opinió em van encarregar omplir aquest buit. Ja no me’n recordo de què anava, però aquí va començar el meu granet de sorra per aquest món de la comunicació i el periodisme, en especial en la secció d’opinió. Jo crec que les cartes dels lectors, les esqueles i la contraportada són de les seccions més llegides i comentaris d’un mitjà. Avui en dia amb les xarxes socials vivim una actualitat informativa que el que és actualitat al migdia  a l’hora d’anar a sopar ja només mereix un breu comentari o ha variat totalment.
Fa uns anys el repte era aconseguir informació sobre un tema. Llavors anàvem a la biblioteca a cercar entre les grans enciclopèdies i llibres especialitzats en allò que ens tocava cercar. Ara la nostra tasca consisteix en interpretar i entendre allò que ens volen dir. Triar el gra de la palla o almenys saber si et volen vendre palla a preu de gra. Les institucions públiques i privades  maquillen amb  o menys gràcia i estil aquella informació que passa per les seves mans, destacant el que els interessa i suprimint allò que els pot resultar molest. Força lectors encara que si féssim una enquesta potser la majoria ens diria que es passa el dia enganxats als reportatges de la 2 o el 33 segurament els veuríem que els motiven són les notícies  amb una mica de pebre espargit per sobre.
Trobar notícies sobre una gran ciutat és molt fàcil, però en el cas d’un municipi d’una comarca a no sé que aparegui en forma de notícia mediàtica la cosa és complica força. Hem de recórrer a les xarxes a veure si hi ha sort. En aquest món virtual sinó tens uns punts fiables pots caure en tendències perilloses.
Per tot això i per molt més que tots vosaltres lectors hi podeu anar afegint vull desitjar molta sort per aquest nou mitjà que avui dia 31 d’octubre surt a la llum. Una data molt especial en què la Castanyera i Halloween defensen la seva parcel·la de protagonisme en els diferents sectors socials. Li hem de donar la darrera paraula al ciutadà perquè ell pugui triar qui troba més proper. Si continua amb el més nostrat o aposta per costums recentment incorporades a la nostra tradició. Una tasca similar tenim amb aquest nadó en la seva vida. Doncs entre tots hem de treballar perquè l’Eixdiari ens ajudi a conèixer i  esbrinar quina realitat s’adapta més   a la nostra manera de ser. Tots nosaltres som una part d’aquest gran projecte.  L’hem de fer gran perquè tingui molts serveis i informació. En ell podem trobar on fan aquesta o aquella pel·lícula, buscar feina  o per apropar-nos amb certa objectivitat a un conflicte social o polític de la comarca. Ell ha de ser la nostra eina ràpida, variada i eficient per conèixer el nostra entorn més proper. Molta sort i endavant amb aquesta realitat virtual  que aplega les tres comarques penedesenques que en el món del periodisme a partir d’ara ens trobarem més unides que mai en benefici de tots. L’hem de fer nostre perquè tots en traurem profit. Article publicat a l'EixDiari el dia 31/10/2012





dimarts, 30 d’octubre del 2012

Varietat de bars i cafeteries al centre del Vendrell

Ara amb la crisis han aflorat al centre del Vendrell un gran nombre de bars, granges i forns amb una oferta similar que ofereixen un ambient recollit a uns preus competitius. Alguns són familiar, altres són nous de trinca i altres provenen de famílies de tota la vida, però entre els uns i els altres han dotat al centre vila d'un ambient que feia anys que no es veia amb tanta intensitat. Molta sort a tots i endavant amb els vostres projectes. Més d'un es fruit perquè davant la dificultat de trobar feina han decidit plantar el seu propi negoci. Alguns no es poden queixar del bé que els hi va i altres esperem que tinguin més sort.

La música molt més que notes

A la vida arribes a un moment que et permets fer coses perquè t'agraden i perquè vols. Ja no és un tema de currículum o complir amb una norma social. Enguany tocava estudiar música. Jo de petit volia estudiar música i anar amb una orquestra tocant l'orgue. Doncs als meus 40 i pocs m'he apuntat a música i per horari m'anava millor l'Escola de Música. Allí m'he trobat amb quatre senyores i un servidor. Una ho va deixar al cap de poc i ens hem quedat amb tres senyores i un servidor. L'edat de les meves compis correspon a les mateixes inquietuts que jo per aprendre una cosa nova per gust i per plaer. Les classes són genial perquè més que aprendre música, que també ho fem, fem una mena de teràpia de grup amb la música com a excusa. Les classes són una hora de felicitat i alegria garantida mentre aprenem el secret de les notes. Tot un plaer gaudir d'aquests moments. Tot això davant la direcció de l'atenta mira de la profe que ha sabut donar el punt a la classe i sense perdre l'esperit docent ens endinsa en el món fantàstic de la música. Una gran sort tenir unes companyes genials sota la batuta d'una directora molt agradable i eficient que en tot moment està amb nosaltres participant d'aquest ambient encomiable ( paraula culta, però ara no tenia cap sinònim a mà). Espero seguir esperant amb candeletes aquesta hora de música.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Un nou blog molt imprescindible pel Vendrell i comarca.

Feia dies que la Liliana em comentava que volia fer un blog nou on encabir-hi tot el que escriu en un o altre mitjà. Avui diumenge, dia que tocava fer els panellets i quan encara no estàvem segurs de la nova hora he rebut un missatge al mòbil que m'anunciava el gran moment en què una dels membres actius del Pas de Vianants i de les Quatre Fontsm, entre d'altres feia realitat el seu projecte virtual. En seguida ja li he fet un comentari de benvinguda amb motiu d'aquesta nova etapa. Ella, jo i altres persones d'una manera o d'una altra intentem demostrar que hi ha vida entre l'alegria dels polítics que tot ho trobem positiu i l'oposició que viu en un món interessat i que de moment li dóna rèdit electoral. Entre una cosa i una altra hi ha gent que pensa i que creu que les coses es poden canviar o almenys s'han d'adaptar a la realitat que tenim. Esperem que aquest blog també posi el seu granet de sorra per un demà millor. Encara que ens diguin mals ciutadans perquè no riem totes les gràcies que ens fan els que tenen el poder, naltres ens estimem aquest boci de món i volem que sigui una mica millor. No volem implantar res, ni arreglar el món d'un dia per un altre, només volem exposar la nostra visió,. Molta sort Liliana i endavant amb aquest nou projecte personal. www.laproperaparada.wordpress.com

dissabte, 27 d’octubre del 2012

No sempre la culpa dels accidents és del jovent

Avui tocava anar a veure uns amics que tinc a Cambrils. Uns amics que vaig conèixer quan erem solters i els dissabtes anàvem al Port de Tarragona de festa. Ara el port ja no ofereix aquesta possibilitat però encara hi ha les restes històriques del seu passat que tots revivim quan passem per alli. La gràcia de tot plegat és que a l'Autovia del Mediterrani una mica abans de la sortida de Cambrils hi ha un pont que es va enfonsar i ara l'estan arreglant. A part que és molt trist que un pont que deu tenir uns 5 anys de vida caigui. Alguna cosa es va fer malament es preocupant que la senyalització estava posada de qualsevol forma sense cap senyal lluminosa que avisava de la incidència. És molt trist que en una via com aquesta no se senyalitzi el suficient. No tota la culpa dels accions es dels joves.

divendres, 26 d’octubre del 2012

La independència i els seus eufemismes


 
Estem vivint una campanya electoral model microones. Després de l’enorme resposta popular de la manifestació del passat 11 de setembre, la política catalana i de retruc l’espanyola ha començat a moure’s a unes velocitats d’espant. En pocs dies s’han canviat totes les previsions inicials. Els polítics s’han cordat l’uniforme de combat i han entrat en campanya de cara a les properes eleccions del 25 de novembre. Les mostres d’opinió mostren una gran quantitat d’indecisos. En concret, un de cada 3 enquestats  no te clar per on es decantaran el 25 N. Aquests marcaran el resultat final.  Més que unes eleccions aquesta data és vista com una mena de plebiscit al voltant del si o el no a la independència. Dins la secció contrària, el PSC aposta per una mena de cafè per a tots sota el nom de federalisme o autonomia reforçada que intenta trobar un lloc entre el blanc d’uns i el negre dels altres. Alguns partits es dediquen al joc dels eufemismes  amb frases com reclamar “estructures d’estat”, “dret a decidir” o “Catalunya lliure” i altres circumloquis aplicats per a l’ocasió prou coneguts per tothom ben il·lustrats en programes com el Polònia.
Estem vivint una de les crisis globals més salvatges dels darrers segles. Una turmenta perfecta que afecta a gairebé tots els sectors de la societat, en especial a les classes més baixes que pateixen durament els seus efectes. Si fins fa pocs anys, això de remenar contenidors era una cosa que és veia puntualment i només en punts conflictius de les grans ciutats. Ara malauradament s’ha convertit en  una cosa quotidiana en molts carrers i places del nostre entorn. Aquesta situació ha provocat un canvis radicals de valors de la majoria de protagonistes de la nostra història. Els partits tradicionals a mesura que passa el temps van perdent pistonada dins la societat a favor d’altres formacions que viuen de més a prop la situació real de la societat. A banda d’aquesta manca de credibilitat dels seus líders, alguns de caire vitalici, és el moment d’apostar per postures clares i deixar-se de divagacions i ambigüitats que ja no aguanten la nostra actualitat. En aquestes formacions fins l’actualitat hi podien conviure persones que estaven clarament a favor de l’independència i altres totalment en contra, però la situació actual està obligant  a tothom a prendre una posició clara i deixar-se d’ambiguitats. Algunes formacions encara continuen en aquest doble paper, però no els hi queden gaires més capítols de la telesèrie de “la puta i la ramoneta” que fa anys que dura.
En el moment que s’hagi d’encarrilar una via clara sense divagacions veurem que passa en aquestes coalicions aglutinadores de parers aparentment oposats.
El més greu de tot això és que les formacions d’esquerra i nacionalistes són incapaces d’agrupar-se sota un mateix paraigües electoral. Per escollir tenim una munió de partits i derivats que fan gairebé impossible un projecte unitari segurament amb el suport d’una majoria de la població. Fins el dia que no aparegui una mena d’heroi nacional i d’esquerres que llimi totes les rivalitats i personalismes en aquest sector serà difícil endreçar tot aquest armari atapeït de colors i sigles amuntegades amb ganes de protagonisme. La dreta només tenen dues lletres i repetides. Més fàcil, impossible.
La història de tot plegat i que molts polítics no acaben d’entendre és que no estem davant un clam global per la independència. El problema rau en la  gestió. Fa uns anys tenia molt clar que si a Catalunya s’hagués fet un referèndum sobre la independència hagués guanyat el no d’una forma aclaparadora. Si el dia 12 de setembre passat s’hagués portat a terme aquesta consulta popular potser hagués guanyat l’opció favorable, per majoria simple. A mesura que passen els dies i vist el que ens ofereixen els mitjans de comunicació sobre la nostra classes política tot aquest caliu inicial és va refredant.  Jo crec que molta gent està perdent, de mica en mica, l’empenta que el dia 11 la va portar massivament a Barcelona a cridar a favor de l’independència.
Molta gent que van anar a Barcelona a omplir el Passeig de Gràcia, Laietana i rodalies no es manifestava concretament per un estat independent sinó perquè n’estava molt fart de tanta retallada, de la pèrdua de poder adquisitiu i de la minva dels serveis públics entre d’altres moltes qüestions. Aquesta manifestació va servir com una vàlvula d’escapament en contra dels nostres manaires. Jo crec que som moltes les persones que demanem un canvi de gestió. Si el dia després de la independència seguim aplicant les polítiques vigents actualment doncs no haurem aconseguit gaire gran cosa. El dia següent ja podrem demanar que també tinguin en compte la sobirania dels qui no viuen a la metròpolis barcelonina. Si la nostra separació total del Govern Central comporta un canvi de procediments, doncs endavant.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 26 d'octubre del 2012

dijous, 25 d’octubre del 2012

Històries sota la tormenta

Plou. Quan vivia a Albinyana cada vegada que plovia marxava l'electricitat. Ara Al Vendrell no passa. Suposo perquè és una capital i la cosa està una mica més cuidada. Però a Albinyana això d'anar a buscar o la llanterna o l'espelma quan queien quatre gotes per si de cas era habitual. La gràcia d'Albinyana que quan plovia no tenies problemes per anar d'un lloc a un altre perquè l'aigua no s'entollava. Cosa que al Vendrell no passa. Hi ha uns punts negres que encara no hem estat capaços de solventar i que quan plou poden generar problemes. Els indigenes els intentem evitar i els nouvinguts fan el que poden. La gràcia de la pluja és quan es viu sota teulada i cau l'aigua a sobre. En un pis perd tota la gràcia.

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Looper, futurista i una mica liada

Aquests dies podies anar al cine dle Vendrell per 2 euros. Això ha provocat que aquests tres dies hagi registrat una entrada considerable. Avui tocava anar a veure Lopper, la darrera del Bruce Willis. Hi ha alguns moments de la peli que resulta una mica rara, però cap al final la cosa es va assentant, però al principi vas una mica perdut. És força original, encara que li falta polir una mica alguns detalls perquè siguin més entendors. Aventures i trets amb uns personatges entre Matrix i una típica de polis bons i dolents.

Qüestió de voluntat i entesa

La paga extra de Nadal a fer punyetes. Davant d'aquesta situació la majoria de funcionaris ho rebran amb resignació. En algun Ajuntament de la comarca i segurament n'hi ha més arreu s'han inventat mètodes perquè els treballadors cobrin aquesta paga doble, encara que no sigui total. En un lloc de la comarca han decidit pagar 1.000 euros a cada treballador amb l'excusa de complement de puntualitat o similar. Una manera que tots estiguin contents. Els treballadors ho cobraran i l'Ajuntament veurà com els seus treballadors s'esforcen un xic més per ser puntuals. Evidentment a cada ajuntament tenen la seva política i generalitzar és molt fotut. Dono l'enhorabona a la iniciativa. A la vida tot és qüestió de voluntat i entesa.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Gràcies Òscar, Lucy i Silvia per compartir la vostra passió amb tots nosaltres.

l'Associació Musical Pau Casals va organitzar amb motiu de la 39 aniversari de la mort de Pau Casals un concert  de música Barroca a l'església del Vendrell. Una  audició protagonitzada per Oscar Arguelles, Lucy Scotchmer i Silvia Marquez. L'Òscar i la Lucy són dos vendrellencs que mostren aquest periode universal de la música arreu del món amb el seu clarinet i violoncel. Dues persones que estimen i viuen la seva professió i gaudeixen d'un gran currículum i d'una qualitat excepcional. Va ser una gran sort poder gaudir d'aquesta vetllada excepcional al Vendrell acompanyats d'una monstre de l'orgué com és la Sílvia Màrquez. Va ser una gran experiència que estaré setmanes a oblidar. Tot un honor poder gaudir d'aquests moments esplèndits. A més després vam poder compartir unes tapes i uns vins per acabar la nit d'una forma íntegre descobrint la part humana de l'artista. Tres persones que haurien de ser més cops notícia a casa nostra.

El PSC, en caiguda lliure

El PSC actual s'ha de situar en un lloc concret del panorama polític català. Tots aquells que van lluitar contra el franquisme de mica en mica es van retirant de la zona principal del partit. Ara toca a gent que ha nascut i ha viscut en democràcia. Abans el PSC podia tenir sentit perquè lluitava per les llibertats i per una igualtat social, però arran del Tripartit i del Govern Zapatero han demostrat que tenen massa vincles amb el PP i per això han perdut la seva esència. A més dins la formació hi ha moltes corrents i clar, un partit que defensa la democràcia, el millor que ha de fer és practicar-la internament. A CDC, tampoc és que sigui un sant, però ara amb la història del pacte fiscal i tot això ha sabut vendre un producte que pot agafar molta gent. Els dirigents no són indenpendentistes, però mentre ho demostren o no a través d'un referèndum tot això que tenen al sac. Ara si l'independència funciona el que tindrà problemes serà CDC perquè la gent s'haurà de posicionar, però mentrestant tot això que tenen guanyat.

Una comarca desintotnitzada

Estem en una comarca surrealista. Estem dins al província de Tarragona però per transport públic ens és més propers a Barcelona. Tenim platja i turisme de platja, però només una part se n'ha donat compte d'això i viu d'esquena a la platja i al revés també passa que els de l'interior ignoren la platja. Hem estat incapaços d'unir i aprofitar les nostrs potencialitats. Tenim moltes festes majors i auditoris i gràcies a la crisis hem aconseguit que els nostres grups en fossin protagonistes. Fins ara no en tots els llocs tenien les oportunitats que es merexien. Tenim una capital de comarca amb  37.000 habitants, però és molt fàcil trobar gent del Vendrell i comarca passejant per Vilanova, Reus o Vilafranca. Tots hem mirat massa en fora. Ara toca mirar cap a dins. A veure si hi ha sort i superar aquesta crisi que ens afecta

DISME, DISME: Bon regust de boca amb música barroca

DISME, DISME: Bon regust de boca amb música barroca: Avui m'he aixecat amb el bon regust de boca d'un bon cava i amb un somriure als meus llavis, molt animada, tot i que he tingut que matinar ...

Lo Imposible: molt de soroll i poques nous

Al final va tocar el torn d'anar a veure lo Imposible. Una peli que ha superat els records de taquilla dels darrers anys. En aquest cas inclús sabia el final per una brometa d'un amic. També havia sentit molts comentaris que la gent vomitiva i inclús havia tingut atacs de cor. Doncs la realitat és que no em va sorprendre tant i no sé pas perquè ha tingut tanta repercussió. Si que hi ha escenes un xic dures al principi, la resta és força normal i pot tenir elements comuns amb altres similars. Molt de soroll per poques nous. Em quedo amb la darrera del Tim Burton.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Nou concepte del verb: Congelar

Alguns ajuntaments com Tarragona i Valls ja han dit que congelaran les ordenances fiscals pel proper exercici. Però al tanto, congelar  no vol dir mantenir el mateix preu sinó que vol dir que les apujaran com l'IPC. Cada dia els economistes i els polítics es mouen més brillantment dins els camps de la filologia.

Cara i creu: Galícia i Euskadi

Les eleccions gallegues i els vasques ens porten a dues realitat ben diferent d'aquest país. En una estat on es va apostar el cafè per a tots veiem que en un cantó triomfem els partits centralistes i en altres tot al contrari. Cada regió i cada localitat té la seva lectura personal d'un partit o d'un altre i en cada territori s'hi cou una pasta diferent. Dues comunitats tan properes en un espai i tan lluny l'una de l'altre. Si la sobirania està en el poble i els partits segueixen la mateixa línia alguna cosa ens està fallant perquè apareguin resultats tan dispars.

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Les entitats del Vendrell es mouen, alternativament.

Un grup de vendrellencs estan treballant per una nova entimostra ( no es dira així, però aixó es igual) i la cosa caurà sobre el 27 d'octubre. Es possible que es faci a la Rambla o la Cañas o a tot arreu. Això ho estan treballant. Una proposta nova. No hi seran totes les entitats del Vendrell però si algunes. Aquesta és una proposta alternativa d'algunes entitats del Vendrell que no volien deixar-se perdre l'entimostra. Ànims i endavant. No cal que hi siguin totes els primer any. Si la cosa funciona ja s'anirà apuntant la resta no passa res. Cada entitat té el seu modus de fer, no cal que anem tots a tot arreu com les ovelles, però el més important que el poble ha mogut fitxa i endavant. Un bon exemple per  a la Fira del 2014. Encara queda, però tot arriba. O no? qui no vol anar tan lluny tenim el Mercat de Nadal que també va perdent pistonada en els darrers anys.

Els actes electorals: pur onanisme.

Els actes electorals són com una mena d'actes fruit de l'onanisme del partit. Si tu vas a un acte electoral, et trobes els del partit d'aquí o d'un altre lloc que vénen per omplir. És el que toca. Si hi va algú que no és de la colla se'l miren amb mala caran pensant que fa aquest aquí. Alguns hi van a veure tots els actes i treuen conclusions. Això és el que s'hauria de fer, però en són uns pocs i en aquest país com vivim de les etiquetes fan anar molt malament a aquests que es dediquen a classificar persones com si fossin caixes de cartro. Us volia fer una comparació amb l'onanims humà, però m'estalvio els detalls. La vostra imaginació és millor que la meva.

La solució és urgències de l'Hospital?

Al face de tant en tant vas sembrant temes que alguns d'ells agafen una empenta inusual. Avui és el tema de la sanitat pública. Jo ahir divendres vaig demanar hora pel mateix dia per la meva doctora de capçalera i me la van donar pel 4 o 5 de novembre per un mal de coll. Evidentment quan tingui hora ja estaré curat o ja hauré anat a urgències. No és normal que triguin tant. Ja fa anys que el Vendrell reclama un nou CAP, inclús abans de les darreres eleccions es va posar una primera pedra d'una segona pedra que encara no ha arribat i ja fa un any i mig. Diuen que no anem als hospitals perquè els saturem, evidentment que això ho entenc, però clar sinó posen metges al CAP haurem d'anar a l'hospital a passar unes quantes hores esperant que receptin unes pastilles. Ells ens miraran amb mala cara, però clar sinó arreglen aquest desgavell per manca de facultatius i ara que vénen els freds podem trobar situacions molt kafkianas. Les campanyes electorals durant un any, però no s'han de fer davant un micro i amb els teus lloant el candidat sinó a peu de carrer demostrat que algú es preocupa pel ciutadà anònim.

divendres, 19 d’octubre del 2012

Una cafe massa senzill per a tots



Una de les causes de la situació crítica que estem vivint actualment en molts sentits ha vingut provocada una mica per aquest cafè senzill per a tots que durant aquests anys de bonança se’ns ha servit des de les diferents  entitats públiques i privades. Hem de reconèixer la diferència i hem apostat en excés per un model senzill i de baixa qualitat, sense buscar una cosa un xic més sostenible de cara al futur. Aquí a la comarca no hem tingut massa clar quin és el model que més ens convenia i òbviament com que no l’hem sabut o volgut definir ell mateix s’ha acabat imposant. El nostre perfil el podem trobar perfectament en alguns dels bars i restaurants ubicats a la part final del Passeig Marítim de Coma-ruga que toca a la plaça Germans Trillas. En aquest punt del nostre terme es poden veure quin és el resultat final de la nostra política i de la nostra oferta. Allí és fàcil veure com cambrers ens conviden, un al costat de l’altre, a entrar i consumir en els seus locals amb menús econòmics que acostumen a diferenciar-se de molt poc amb el del costat. Tots ells han acabat oferintquasi el mateix a uns preus similars. En comptes de buscar una especialitat i diversificar la seva oferta sembla que el que ha estat més rendible és el típic menú bàsic de turista de platja assequible a totes les variants de famílies.
Arran d’aquest client  d’estiu també ens costa molt eradicar el top manta que tenim amb més o menys intensitat en el nostre litoral. Tot i fer la vida impossible als venedors que arriben a Sant Vicenç quan baixen del tren, organitzar escorcolls per requisar material que després es destrueix i altres iniciatives similars per evitar que aquest comerç il·legal pugui fer de les seves, al final qui mana és la llei de l’oferta i la demanda. Si no munten la paradeta a Coma-ruga ho faran a Sant Salvador i sinó al límit del terme de Calafell. Avui en dia amb els pocs recursos que tenim és insostenible aguantar gaires dies un dispositiu policial per evitar aquest desplegament de manteros. A banda dels problemes legals de la normativa estatal que prohibeix l’actuació d’aquests cossos a la sorra. La gent compra que tot i els molts peròs que hi puguem trobar és el que hi ha i no hi ha més història. Encara que es facin campanyes de conscienciació, metros de tríptics en 25 idiomes. La gent compra.  Fins que no s’agafin un parell de contenidors del material que vénen totes les actuacions  fan pena. Per què la gent hi compra? Doncs per què portar una falsificació d’un bolso o una còpia d’un cd encara és una cosa que és socialment acceptable i queda bé. Si aquests morenassos venguessin faixes i cotilles com les de les nostres àvies segur que es moririen d’avorriment.
El nostre model també el tenim a altres llocs més interiors de la vila. Al Vendrell sempre són pocs els comerciants que han apostat per renovar-se i adaptar-se als nous temps. La gràcia de tot plegat ha estat en obrir una botiga petita que ha donat els suficients beneficis per arribar a cap de mes. Amb el pas del temps són moltes les persones que han optat per aquest model bàsic sense més pretensions. Al final ha resultat que tantes botigues petites han acabant perdent la competivitat arran de la força que les grans cadenes han imposat al mercat. Si el responsable era el seu propietari encara es podia fer alguna cosa, però en cas d’haver d’abonar un lloguer, llavors la cosa ja trontollava per acabar tancant per no fer diners per pagar al cap de mes el preu de l’arrendament. Són moltes les persones que en els darrers anys s’han aventurat a plantar el seu negoci. Algunes de les quals havien treballat en altres comerços i veient el moviment de la caixa han obert els ulls i s’han plantejat la possibilitat que ells també ho podien fer. Doncs s’han tirat a la piscina i allí s’han plantat. El resultat per força d’aquests nous emprenedors potser no ha estat l’esperat en un principi. No han tingut clar que un dels elements claus en el funcionament d’un negoci és el carisma o la gràcia del conjunt de l’establiment. Al final han hagut de competir tots ells per la part més baixa. Els menys afortunats han hagut de tancar les portes. Tot això unit a la clientela de les nostres contrades. Per una banda, la política de fer molts pisos petits per a gent amb menys recursos  i per l’altra de grans mansions a meitat de preu que altres municipis propers ens ha portat on estem perquè tot això ha resultat les parts més insostenibles del sistema. En comptes d’apostar per una ciutat amb uns mínims garantits hem volgut fer massa diners i amb poc temps i de qualsevol manera. Ara patim en excés els efectes d’aquest cafè per tots perquè tenim embargada per uns anys  la tassa, el platet i la cullereta per remenar els possos del cafè.
 Article publicat el 19 d'octubre al Diari del Baix Penedès


dijous, 18 d’octubre del 2012

Jazztel, no gràcies

Ja fa dies, setmanes i mesos que al migdia m'estan trucant al migdia que si vull Jazztel. Ja ho he provat tot: ser amable, penjar. explicar perquè no ho volia, enviar-los a pastar fang. Ja no sé que fer més. Són la reòstia, però cada dia estic més en contra d'aquesta empresa i de les que fan servir mètodes similars per captar clients.

Les vàlvules d'escapament

Una de les vàlvules d'escapament per molta gent d'avui en dia és l'esport. Ja sigui en bicicleta, corrent o caminant. Aquest és el turisme que de mica en mica es va imposant. Aquell de sol i platja cada dia va perdent fidels i ens aporta menys recursos. Hem de treballar per noves formes de turisme que ens visiti i que el municipi hi pugui treure un petit o gran benefici. Altres es dediquen a la música, altres la ceràmica. Són necessitats de la persona per deixar anar el seu jo. La situació econòmica fa cada dia més difícil la seva pràctica, però sempre hi ha alternatives que es poden aplicar en qualsevol disciplina.

Un dia tots els Telenotícies seran com el Polònia

Una de les grans aportacions a la democràcia d'aquest país és Polònia. Quan els polítics cada dia fan servir un llenguatge més complicat perquè no els entengui ningú, Polònia t'ho explica de forma clara i senzilla. Quan el políticament correcte i publicable és una cosa que s'ha de cuidar, Polònia t'ho diu tal com raja. Quan alguns es pensen que per xupar minuts d'emissió o portades de grans mitjans un es més famós, Polònia demostra que el més important és sortir allí que no pas a tots els Telenotícies. Algun dia tots els programes seriosos seran com el Polònia perquè la realitat cada dia és més insípida i avorrida.

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Tot un peliculon la darrera del Tim Burton.

Deprés d'un parell de mesos sense anar al cine avui he tornat per veure la darrera de Tim Burton sota el títol de Frankenweenie. Una peli amb un títol raro que es basa en la tècnica dels dibuixos animats a l'estil del seu director. Una peli d'aquestes que dius tontes amb un argument senzill, però la gràcia, la manera d'actuar dels seus personatges et porten a tota una faula que cadascú interpretarà al seu aire. Molt aconsellable i tot i ser per canalla, aparentment, darrere va dirigida a totes les edats. El menys important és l'argument. No us la perdeu. Si el que queda de setmana aneu al cinema agafeu un tiquet i dilluns, dimarts i dimecres que ve podreu anar per 2 euros a veure qualsevol peli. Val la pena.

Un paisatge humà trist, molt trist

Vas a un lloc amb més gent que no coneixes i el panorama és molt trist quan preguntes qui treballa? Estem parlant de gent jove i gent gran que aprofiten l'atur per fer esport, per estudiar. Ara encara hi ha força gent que cobra d'aturat. Quan això s'acabi que passarà? Estem en un ambient molt trist que no ho arregla ni el Mag Lari i molt menys qui ens ha posat aqui dins.

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Una fira i entimostra mirall del seu entorn

La Fira del Vendrell pot agradar o no pot agradar. Jo quan parlo de la Fira, dic el que penso de la Fira. Segurament, així ha de ser, hi ha gent que estan molt contents amb le model actual del model aconseguit. Doncs no hi ha cap problema, per mi. El que és trist que tant els que estan a favor com estan en contra repeteixin els mateixos comentaris. A cadascú la Fira li produirà unes sensacions i preferències. La gràcia és que tothom pugui dir la seva sense necessitat de quedar bé ni per complir amb el guió. Fins que això no s'aconsegueixi no anirem bé. Jo intento respectar a tothom. M'estimo el Vendrell per això voldria una fira amb lloc per a tothom.A l'igual que voldria una entismostra feta per les entitats del Vendrell on tothom que vulguis hi tingues cabuda. Una entimostra feta a mida dels seus protagonistes per donar a conèixer aquest teixit associatiu que és important, però segurament no tant com ens volen fer creure, però per això no deixa de ser molt important.. No sé si m'explico.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

25 N: Una olla de cols per triar i remenar

En aquestes eleccions autonòmiques pot passar de tot. Hi ha molta gent indecisa i els partits es van posicionant al voltant de la independència. El qui ho té clar són ERC, PP, SI, CUP. El PSC no ho té clar però va anar fent en una mena d'ambiguetat al voltant del federalisme. CiU té un greu problema perquè juga amb doble joc, per una banda aposta per la independència, però per altra banda sembla que la indepedència com l'autonomia actual una mica més ampla. Aquí es pot enganxar els dits. A mesura que passen els dies pot pujar i captar el vot de la gent que va confiar en l'Artur Mas a l'inici de tot el procés o pot veure com perd posicions si la gent capta aquest doble joc que a l'hora de votar el pot portar cap a posicions més clares en aquest àmbit. A veure que passa. Però a tot arreu hi ha nervis i massa partits demanant el mateix.

La Vall d'Aran: El model oposat al Baix Penedès

Aquest llarg cap de setmana aprofitant un pont especial que provocat per la unió de la Festa de la Hispanitat i la Festa Local del Vendrell hem anat a la Vall d'Aran. Un espai totalment diferent del nostre Vendrell. Allí hi ha poca gent que hi viu, però pels cotxes que porten i els preus dels habitatges són gent de classe alta. Els restaurants que hi ha tenen uns preus considerables. Menús econòmics com podem trobar al Baix Penedès costen de trobar. És un lloc net, on la gent està conscienciada que s'ha de tenir tot net perque viuen del turisme i s'ha de cuidar. No d'un turisme de nevera i carmanyola com aquí. Allí de cada 4 portes hi ha un restaurant. És un lloc que al hivern està a tope i a l'estiu suposo que també i en aquests dies d'octubre molts establiments aprofiten per fer vacances. Sembla que estiguis dins una mena de pessebre on tot està cuidat des dels cartells fins els bancs i les papereres. No cal grans cartells recordant que hem de ser nets i cívics, però ningú vol ser el primer en tirar un paper a terra. Realment és un model que està a anys llum de la nostra manera de fer. Us ho aconsello per veure un exemple de sostenibilitat i cohesió social on el turisme si que s'aprofita sense que tinguem les allaus que pateix la comarca i que després no podem cuidar perquè no tenim medis. Us ho aconsello.

La gent no està satisfeta amb el Patronat Municipal d'Esports del Vendrell

En la meva darrera enquesta de 28 persones que han participat, 18 no estan satisfets del Patronat Municipal d'Esports del Vendrell i 10 si que ho estan. Quasi per majoria absoluta, la gent no està satisfeta amb aquesta entitat pública.

Miralls. Toldrà-Falla-Milà a Vilanova. Plenament aconsellable

Sota el tíol MIRALLS. TOLDRÀ-FALLA-MILÀ

Podrem trobar dos concerts, dues oportunitats per assistir al naixement de la nova formació orquestral vilanovina Camerata Eduard Toldrà (CET), successora de la ja desapareguda Orquestra de Cambra del Garraf. La Camerata es crea coincidint amb els actes del 50è aniversari de la mort del reconegut compositor vilanoví Eduard Toldrà que se celebren aquest any 2012. I, evidentment, la presentació oficial de la nova formació orquestral es portarà a terme al recent creat auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú. La quadratura del cercle. Però encara hi ha més sorpreses, perquè la Camerata no estarà sola en la seva estrena: l'acompanyarà la batuta d'Edmon Colomer, un dels directors catalans actuals amb més projecció internacional, i el pianista Albert Guinovart, conegut per les seves magnífiques interpretacions, composicions (el musical Mar i Cel i Flor de nit, per citar-ne dues) i arranjaments (ha format part de l'equip que ha guanyat el darrer Oscar a la millor banda sonora per la pel·lícula The Artist). A tot plegat, cal sumar-hi un darrer detall: la Camerata interpretarà obres d'Eduard Toldrà, de Manuel de Falla i -atenció!- una obra dedicada a la pedagoga Maria Canals escrita recentment per la pianista i compositora Leonora Milà, que, per acabar d'arrodonir la jugada, enguany celebra el seu 70è aniversari. Doble homenatge, a Toldrà, però també a Milà. Això és Miralls, un luxe d'espectacle. Una fita musical. Un concert realment únic! 
  
Dates: divendres 16 de novembre (22 hores) / diumenge 18 de novembre (19.00 hores)
Preu entrada: 16 euros (1 euro solidari per entrada es destina a la Fundació Tegar)
Venda d'entrades: www.telentrada.com (cercar Miralls) / telèfon 902 10 12 12 / Taquilla Teatre Principal (dissabtes de cinc a vuit de la tarda) 

dijous, 11 d’octubre del 2012

Aprofiteu les ofertes del Basar Aloy del Vendrell.

Si el Basar Aloy del carrer dels Cafès del Vendrell tanca el proper mes de desembre i mentrestant podeu aprofitar per comprar joguines i el que faci falta. Conec força gent que ja hi ha anat i la veritat és que ha trobat molt bones ganges. Aprofiteu perquè és una de les propostes que val la pena treure partit. Si voleu podeu celebrar els reis abans i sinó a guardar-ho sota el llit per quan toqui. Jo ja us aviso. Val la pena.

La Fira del Vendrell a través d'un dels seus protagonistes

Hem començat la sisena temporada de Pas de Vianants. Un programa de Ràdio Televisió el Vendrell i Bellvei Ràdio. Aquest és el primer programa i els seus protagonistes són la participació de la Xarxa Emprenedora a la Fira del Vendrell a través de les degustacions gastronòmiques. Per saber que hi podeu trobar aquests dies a la plaça de la Sardana del Vendrell escolteu que hi diuen els seus protagonistes. De pas, també analitzem que en pensen les Cuines del Vendrell de la gastronomia de casa nostra. No us ho perdeu. http://www.rtvelvendrell.cat/radio/programa/pas-de-vianants-28

Un mes i escaig de treva

Després de les vacances ha tornat el setembre i la tardor. Aviat engegarem calefaccions i tornarem a l'hivern. Tot apuntava que ara començaríem a notar la crisis durament, però alguna cosa ja trobem en el nostra dia a dia, però encara ens queda un dia, el 25 de novembre, quan el poble tornarà a escollir president de la Generalitat. Hem de buscar la calderilla sota les pedres per aguantar el xàfec fins el dia 26, després ja veurem. Hi ha molts indecisos i pot passar de tot, però de moment juntets intentant mantenir la compostura. Després ja vindran les retallades fortes. Ara no ens rescataran. No interessa. Val més ser pobres i anar pagant que ser pobres i maltractactats. Ara no arreglarem res. Si ens rescaten tampoc, però ara pensem que hi ha futur. En realitat no n'hi ha, però no fem gaire soroll.

El silenci dels anyells esberlat

Un govern d'unitat que per no perdre l'unitat no és mou de la llamborda tots ben juntets i agafadets. Una oposició que navega per altres mars insondables. Un poble conformista resignat al que li diuen no sigui que li trenguin alguna subvenció o similar. Darrera de tot això hi ha vida. No sé si molta o poca, però alguna cosa és mou. A veure en els propers capítols

dimecres, 10 d’octubre del 2012

El Cau del Tasi, un punt de trobada del Vendrell

Al carrer Major 12 del Vendrell es troba des de fa un mes aproximadament el Cau d'En Tasi un bar peculiar amb ambient amb coixins a les cadires amb dues persones que li donen alè cada dia des de dos de nou fins que són les 12 de la nit si fa falta. Un bar amb ambient amb preus econòmics que l'altra dia encara no tenien la carta perquè els clients ja saben el que hi ha i tu demanes que tot es pot aconseguir amb un somriure a la boca. En aquest punt del Vendrell, prop de la Biblioteca i del Portal del Pardo és un punt de caliu on tothom hi és ben rebut. Allí trobaràs les persones i personatges del Vendrell que són populars perquè no és limiten a fer un copiar i enganxar com la majoria de la gent. Té uns preus econòmics i una tele i una pisarra i els diaris del dia. Moltes coses més. Ja ho veureu. Els responsables, la Sheila i suposo i un xicot ( suposo que és el Tasi) van de puto cul perquè tot funcioni i la gent hi estigui a gust. Un bon lloc cèntric amb bon ambient on pots arreglar el món i veure el futbol. És respira un ambient de bar de tota la vida amb caliu i moltes més coses. Us el recomano. Ja ho veureu. Molta sort. Potser ens trobarem.

L'esport, una excusa com una altra



Aquesta és la història d’una setmana intensa viscuda per una de les persones que ha pres part en tot els capítols d’aquesta mena de protesta global en contra de les noves tarifes i els horaris de tancament del Patronat Municipal d’Esports del Vendrell. El que va moure tot això són una d’aquestes coses que quan t’ho diuen has de tornar a parar l’orella per tornar a escoltar el que t’han dit perquè potser no ho has escoltat bé. NO acabava de quadrar tot plegat. Els protagonistes eren els preus dels nous cursos de natació organitzats pel PME. Si l’any passat pagàvem 23 euros al mes per dues hores a la setmana enguany la cosa pujava a 40 euros. Una mica més del 13% d’IVA que corresponia al mes de setembre. No només això sinó que les tarifes d’abonat havien passat de 25 euros al més a 36 euros. En total més d’un 58% mensual. En el meu cas per anar a nedar en un curs i fer una estoneta de sauna i jacuzzi.. Quan vaig veure aquest increment escandalós em vaig enrabiar profundament. A més a més, les tarifes havien sortit a mitjans de mes i no a principis de setembre com era costum en els anys anteriors. Vaig comentar aquest fet amb la resta de companys de curs. Vàrem presentar una instància per protestar contra la mesura  unint esforços  amb altres usuaris afectats Ens vàrem citar amb el regidor per parlar sobre el tema. Quan vàrem a acudir a la reunió vàrem veure molta gent jubilada i persones que tenen el perfil de passar unes quantes hores a les sales de musculació. Després d’aquesta primera presa de contacte sense cap resultat clar, però amb una munió de gent que va escridassar els polítics demostrant que érem molts els afectats per aquesta mesura impopular. Llavors, al veure la diversitat allí reunida vàrem crear una comissió per tornar a tenir una reunió amb el regidor. Aquí es on varen retirar de la proposta inicial el tancament d’unes franges horàries al pavelló vell i un apunt de racionalització amb les noves tarifes.
El més important de tot plegat és que entre gent que ni ens coneixíem i que molts no ens havíem vist mai hem creat una pinya per fer realitat les nostres queixes. Hi havia gent de totes les edats i condicions. Des de procuradors a tribunals fins a persones jubilades amb una pensió de 300 euros que es guanyaven un petit sobresou fent feines per les cases. Persones que anaven a piscina perquè els efectes psicològics de l’atur els feia molt de mal i no podien estar quiets. En aquestes instal·lacions amb un manteniment mínim trobaven una mena de bàlsam per a la seva realitat de cada dia. Persones amb fibromialgia que el metge els hi havia dit que millor que anessin a fer esport que no pas prenguessin sis pastilles més cada dia. Aturats amb la renda mínima d’inserció. Mares que no podien pagar el curs de natació de la filla petita perquè havien perdut la feina i la seva filla ho necessitava aquest esport pels ossos. Un grup variat que em treballat a fons per aconseguir que tiressin marxa enrera i rectifiquessin algunes decisions. Al final entre tots hem fet una bona pinya i ham escoltat alguna de les nostres peticions.
A natació ja fa anys que actua com a bona excusa per un grup de gent que compartim moltes estones entranyables mentre fem esport i arreglem el món remullats dins el jacuzzi. Potser no ens caldria un monitor i segurament podríem anar per lliure perquè ja tenim una tècnica i uns coneixements que amb el temps hem anat consolidant. Però com passa molts cops necessitem que algú ens guiï i ens digui el que hem de fer perquè sinó segurament no ho faríem. Potser per mandra o potser per manca de líder espiritual.
La gràcia de tot plegat no és ni el número de màquines que hi ha, ni les hores que fan ni tant sols el preu que es pot arreglar prenent menys cafès al mes. El que més t’incomodava és quan veies tot aquell desgavell inicial semblava que el que t’estaven dient és que marxessis, que anessis a un altre lloc perquè allí no t´hi volien pas. Aquest missatge molta gent l’ha captat i no s’ho ha pensat dues vegades i ha tocat el dos. Ara esperem que aquestes persones que van sentir aquesta impotència i aquesta manca de raó ens uns arguments que no s’aguantaven per enlloc tornin al seu lloc. En aquesta setmana en què s’ha gestat tot això han estat força les persones que han passat mes d’una hora i dues amb els ulls oberts al llit intentant entendre tot allò que els hi deien aquelles noies amables del Patronat, però arriba un punt que encara que hi posis molta simpatia i ganes, la cosa és la que és i no aguanta gaire el maquillatge que li vulguis posar. Gràcies a tots pel vostre suport i esperem que el PME recuperi la seva energia després d’aquest sotrac de principi de curs. També hi ha gent disposada a que  es mantingui viu el seu caliu i per això hem lluitat aquestes dues setmanes. Aquesta ha estat un petit exemple que la gent si creu en allò pel que defensa ho pot aconseguir. La sobirania està en el poble encara que a alguns polítics els hi sàpiga greu. 
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 11 d'octubre del 2012

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Hi ha vida a Mart

El que està passant aquests dies al Vendrell en temes com els preus del patronat municipal d'esports, la configuració de la  Fira mostra que hi ha una oposició alternativa a l'oposició actual que és mou per inèrcia del que diu la gent. El que és important que el moviment surt de la societat anònima  i una formació se n'aprofiten per treure rèdit electroal perquè és molt fàcil fer oposició avui en dia a la vila per un seguit de circumstàncies que tots coneixem prou bé. Però a part de la part  oficial que surt als mitjans de comunicació, ara per anar hi ha un grup nou preparat per representar una alternativa real al municipi trencant aquest tetris que és la política al Vendrell en aquesta darrera dècada. Em consta que hi ha gent que hi treballa i no són ni de drets ni d'esquerres, ni rebotats d'aquí ni rebotats d'allà, simplement són persones que estimen el seu poble i volen fer un reset en uns mètodes que no ens porten enlloc abans que el Titanic acabi al fons del mar. En seguirem parlant, de ben segur.

Canvi d'actitud en la negociació col·lectiva d'un sector públic

L'altre dia vaig fer un post comentant que l'Ajuntament aplicava la part més restrictiva de la nova normativa sobre indisposicions i baixes, però aquests dies han seguint negociant i la cosa ha millorat considerablement.  Ha canviat d'actitud i s'ha mostat molt més obert que la predisposició inicial en l'aplicació d'aquesta normativa laboral. Encara queden serrells pendents, però ja serà per la pressió dels treballadors a través de la xarxa socials o per la negativa d'un col·lectiu a fer hores extres han canviat d'actitud. Esperem que entre tots s'arribi a un acord que benefici a tothom. El dia 25 hi ha eleccions i la situació actual global mostra uns clars indicis de sensibilitat que val més no forçar gaire.

Guia pràctica per a la Fira del Vendrell

Aquesta vol ser una mini guia per als visitants de la Fira del Vendrell. Aquest dijous dia 11 d'octubre comença La Fira de Santa Teresa del Vendrell i dura fins el diumenge, dia 14.. A totes les persones que aquests dies en vinguin a visitar teniu en compte que en hores punta és fa difícil estacionar en zones cèntriques i s'ha de buscar estacionament en llocs allunyats del centre o en llocs que habitualment no es pot aparcar però aquell dia sense que molesti a ningú s'acostuma a fer la vista grossa. Si veniu en tren ,penseu que els trens ens visiten cada hora i que un s'ho ha de fer venir bé per aprofitar les combinacions. La Fira es troba principalment a la Rambla i al Puig. A la Ramlba hi podreu trobar, des de calefaccions, matalassos, a mútues, descalcificadors, bijuteria i altres propostes ja tradicionals com paelles. No us penseu que al Vendrell no hi ha pas empreses similars, però per alguna raó resulta que no hi volen anar i han de venir els de fora per ocupar els llocs que els hi tocaria ocupar atès que és una fira local, però clar s'han d'omplir com més estands millor perquè la Fira hi perdi menys diners possibles. La gràcia de tot plegat està a la plaça de la Sardana, allí per 3 euros podreu menjar un bon plat servit per uns quants restaurants de les Cuines del Vendrell amb uns plats que de ben segur us agradaran. En aquesta zona també trobareu picoteo i cervessa a uns presus mòdics per anar matant el cuc i algo més si fa falta. Allí a la vora estan els concessionaris  cotxes que amb el nou pla del Govern per ajudar a què al gent compri cotxes us permetrà fer un tastet del que hi ha a casa nostra en el tema de l'automoció. No us perdeu el concert de la Fira organitzat pels Nens, tenen valor, per uns preus mòdics amb grans grups com els Respectmark, Strombers i Buhos entre d'altres com els Jame Band. Diumenge és dia de castells amb 4 colles. Una plaça Vella a tope i amb molt de caliu casteller per gaudir d'aquesta tradició. No us perdeu els versos dels diables ni l'embarcada. Molta bona festa major. Esperem que no plogui i aquesta és la meva visió ràpida de la Fira  que enguany tot i que és diu de Santa Teresa aquest dia es festa local però ja no hi ha fira. Algun cop s'ha provat i el dilluns a la fira no hi anava ningú. O sigui quatre dies de festa per gaudir de la Fira o no. En general és una fira que s'assembla més a un mercat que a una fira on hi falta la gent de la vila i comarca, però fins que algú no es decideixi per una cosa més actual i que reflecteixi el que tenim és el que hi ha. Si voleu algun programa aneu a l'Ajuntament o al Cit però us heu d'afanyar que enseguida s'acaben.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

A la recerca d'una nevera pel Vendrell

Aquesta setmana s'ha trencat la nevera i com jo visc al Vendrell doncs he anat a donar un tomb per veure com estava el mercat. Bé primer va anar la meva dona a donar un cop d'ull i en alguns llocs la van tractar amb tota la tota professionalitat i en altres llocs com no la coneixen doncs la van tractar amb un cert distanciament que no passa si hi vaig jo, però alguns encara tenen mentalitat sesgada de la societat que segons qui ve té un tracte o un altre. El dia que vaig anar amb la meva dona ens vam trobar amb el venedor que li va costar molt obrir la nevera per ensenyar el seu interior. No sé si és que li feia cosa vendre-la. Però li faltava les ganes de vendre-la. Després varem trobar la persona que t'ho explica tot d'una manera fàcil i entenedora amb les coses clares i t'ensenya el que t'ha d'ensenyar amb gràcia i estil i sense ser ni pilota ni rollo gratuït. Després varem trobar el venedor que en una primera visita et va fer un visió bàsica complint uns mínims amb una obertura gentil de l'aparell, per tornar al cap de poc per aclarir quatre dades. En aquesta segona fase ja es va deixar anar i exposar tota la informació que volíem d'una forma clara i concisa.. Aquests són tres perfils de tres botigues del Vendrell que suposo que corresponen a a altres comerços d'altres tipus i segurament trobaríem més perfils.

dissabte, 6 d’octubre del 2012

Un cap de setmana esportiu al Vendrell i Baix Penedès

Ara el que es porta són les cites esportives. Avui feia goig davant de la Lira amb un munt de gent que sortien en aquesta bogeria que és el trencaKames. Això és el que es porta i molta gent fa turisme seguint proves esportives. És com un club que es va trobant a cada cita. Cada dia hi ha més gent que s'apunta. Per altra banda, demà el Vendrell també acull la mitja marató del Vendrell que comptarà amb més de 400 participants. Una manera de fer promo del Vendrell amb cara i ulls i amb molta acceptació. Les coses estan canviant.

Nou video dels Respectmark & Incoherent Band

 S'acabad'estrenar el nou videoclip de Respectmark & the Incoherent Band. Una barreja entre videoclip o video-art, no està clar. Tu ho pots deduir, però el que està clar que és molt vendrellenc i més pels qui hagin tingut una profe molt popular del insti del Vendrell ja jubilada. A veure que us sembla. A veure si en feu difussió. Val la pena.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=1vla4cmTkS8

divendres, 5 d’octubre del 2012

Un ambient silenciós i caldejat envolta el Vendrell

Fer un estudi de com afecta la crisi al Vendrell pot donar molt de si. Estem en una de les comarques pitjors de Catalunya pel nombre d'aturats i les poques alternatives que hi ha. Cada dia es més car anar a Barcelona o a Tarragona. Estem veient com un estol de botigues obren i cal de poc tanquen. Sempre queda alguna que aguanta una mica més. Altres fenomen és que botigues de tota la vida tanquen portes perquè no poden aguantar. Cada dia hi ha més gent remenant els contenidors. Càritas no pot fer front a la demanda de gent. No només ho veiem per la tele i ho llegim. Només cal anar un dia al matí a la cua de l'atur o donar un tomb pel local de Caritas i veuras el Vendrell que tenim. Estem en un punt crispat. Esperem que no passi res que on tindrem prou policia per parar el que pot sorgir com ja va passar als Pisos Planas. L'ambient hi és ara només falta la xispa i anem escalfant motors. Botigues d'electrodomèstics sense ningú dins. Grans superfícies comercials amb només una caixa oberta i una persona comprant. El que ens queda per veure.

dijous, 4 d’octubre del 2012

La solució potser no està a Europa

Avui hem compartit taula amb un parell de canadencs i un parell d'algerians que fa anys que viuen a França i els hi hem explicat una mica el que passa per aquí. Per allà la cosa està igual. Si abans marxar fora era una solució ara sembla que no. Potser la solució estarà a la Xina o al Nord d'Àfrica. Però si les persones busquen solucions a Europa poden trobar una situació com aquesta. Potser no tan dura, però tampoc és el que hi havia abans. Apa sort i endavant, però penseu que fora la cosa tampoc està gaire millor que el que tenim aquí. El problema és que aquí seguim baixant i a Europa almenys mantenen el tipus.

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Setembre



Ja hem finiquitat els mesos de calitja i vacances per tornar a la rutina i al dia a dia. En realitat, l’any no hauria d’acabar el dia 31 de desembre tal com està establert a  la nostra societat, seria més adequat que el darrer dia de l’any fos el dia 31 d’agost. Organitzem les nostres vides en periodes anuals, però el dia 1 de setembre hauria de tenir l’honor de ser el primer dia de l’any. Encara que fins la Diada de l’Onze de Setembre hi ha un parell de setmanes que és ens serveix com un assaig general del que hauria de ser el nou cicle vital.
El mes de setembre és un dels mesos més durs del calendari. Hem deixat enrere les vacances, les persones que han pogut d’aquest privilegi cada dia més selectiu. Aquesta tornada a la rutina comporta una sèrie de despeses que van des del material escolar o quota del gimnàs o un curs de pintura. Moltes altres persones hauran de continuar persistint a través de cursos, enviant currículums o altres mecanismes per fer-se un lloc en el món del mercat de treball cada dia més precari.
Enguany el Govern espanyol ens ha preparat una sorpresa anunciada per aquest mes de setembre. La seva caixeta de bombons consisteix en la pujada del IVA d’un gran nombre de productes i serveis que estan relacionats amb la cultura i l’ensenyament i també afecta gremi de perruquers d’aquest país. Ja fa dies que notem en el nostre entorn més proper que estem patint una situació de postguerra sense guerra, però les noves mesures que ens aplicaran encara farà més dur per a moltes famílies arribar a cap de mes. Haurem de tornar a la societat de trueque i intercanvi on cada dia  tingui menys valor el diner i les coses com el temps i les habilitats siguin fonamentals en els nostres intercanvis amb la resta en aquesta societat que estem edificant retallada rere retallada.
Abans als estudiants els podies vendre la moto que amb aquesta o amb aquella carrera o amb un ofici podrien aconseguir un lloc de feina. Ara la cosa està una mica magre. Suposo que pels alumnes de Primària quan entrin en l’edat de treballar la cosa ja s’haurà arreglat una mica, sinó haurem de començar a fer pasteres i emigrar cap a llocs més pròspers que aquest. Potser haurem d’anar als Països del Nord d’Àfrica on en un parell anys han viscut autèntiques revolucions que ja veurem com acabaran, però almenys la cosa s’ha mogut una mica encara que després siguin els mateixos amb altres noms els que tallen el bacallà com acostuma a passar.
En els propers mesos descobrirem, segurament, que el que havíem viscut en els mesos passats no era res amb això que ens ve a sobre. Mentre uns parlen del Pacte Fiscal i de la independència, els contenidors de rebuig cada dia tenen més seguidors i les ferralles pateixen una persecució global amb moltes persones armats  amb un pal i un carret de la compra escorcollant  aquí i allà a la recerca del pa nostre de cada dia i poca cosa més.
Encara estem patint els símptomes de la societat de l’opulència amb banquets de noces on hi ha teca pel doble dels convidats o supermercats prestatges molt  plens perquè el client d’última hora tingui la sensació que allò no s’acaba mai. Una part més que considerable d’aquests productes van a parar a les escombraries per la seva propera caducitat.
En aquesta societat on no hi ha feina per tots i ningú ho vol reconèixer.  On els serveis no arriben a tothom i ningú ho vol reconèixer perquè se li podria titllar de racista en el millor dels casos. En aquesta societat del benestar que ens dóna les 4 f (festa, fórmula 1, futbol i facebook) perquè ens entretinguem i no molestem gaire els poderosos que encara remenen les cireres des dels seus còmodes despatxos amb secretària incorporada.
Però ara també tenim aquí la gent que no té por de perdre res. Les persones que ja estan fartes de fer cursets amb noms rocambolescos i enviar currículums d’empreses que no es dignen ni a trucar per dir que no han estat seleccionades.  Tenim la gent que veu que no hi ha futur i que viu amb una tensió acumulada i que pot reaccionara bruscament a situacions normals. L’ambient s’està caldejant i les reaccions a aquest cúmul de circumstàncies poden ser imprevisibles en qualsevol moment. Mentrestant anar aguantant. 
Article publicat el 7 de setembre al Diari del Baix Penedes

El municipi d'Albinyana s'ha quedat sense restaurants, de moment

Enguany fa 40 anys que va obrir el Rioleon Safari a Albinyana que ha passat per diversos noms. Arran d'aquest parc d'oci, un rara avis en aquells temps, dins el municipi d'Albinyana van anar creixent alguns restaurants, bars i merenderos al peu de carretera. Fa 20 anys ja van tancar alguns quan la cosa s'anava fent cada dia menys rendible, però en aquest 2012 han tancat els dos darrers que quedaven: el Pau Benet i la Font de la Parellada.
No es tracta d'un tancament definitiu, segons diuen, però de moment estan a veure que fan en el futur. En un estudien el seu futur a veure com es pot salvar la situació. En l'altre, segons diuen seguirant fent "eventos". Ja veurem com continua la cosa. El trist que ara per ara, no és per vacances, el nucli d'Albinyana s'ha quedat sense restaurant. Mitja volta a i a les Peces o a la Papiola.

Les nostres festes turístiques


Les associacions de veïns al Vendrell acostumen a estar relacionades amb festes, dinars, sopars i similars en el cas que surtin a la llum pública quan en molts casos la seva existència passa totalment desapercebuda per la resta de mortals. Una de les més mediàtiques són les dels barris marítims que s’encarreguen d’organitzar els esdeveniments d’aquestes zones costaneres.
Les entitats de veïns han de ser una eina bàsica que ha de servir d’intermediari entre els consistori i les peticions i demandes de la gent del carrer. Però aquesta tasca en la immensa majoria de casos al Vendrell no es produeix. En el cas que l’entitat no estigui polititzada per algun amic que es mou segons marqui el partit a qui mereix obediència. Encara que molts cops tenen algun apunt d’independència dins un marge controlat.
En les passades festes d’estiu de Coma-ruga corria per aquesta zona una full de l’Associació de veïns Sant Ramon  escrita per les dues cares ( català i castellà) queixant-se del tracte rebut per l’Ajuntament del Vendrell i demanant per aquesta zona “potenciar una festa que atrau a vilatans i turistes, en lloc de restar-li importància”. En un paràgraf anterior apunten que “repetidament, diversos membres del Consistori del Vendrell, han manifestat que la Festa Major és la de la Vila, que les altres no són més que “festes del barri”.
La crisi encara no ha arribat del tot a les festes del Vendrell. Hi hagut algunes reduccions en el pressupost, però encara mantenim l’esperit de la cita. Si abans contractàvem els Mago de Oz ara portem els de Acero i també ens ho passem pipa per uns preus molt més reduïts. Encara no hem estat capaços de racionalitzar les festes i fer una cosa que pugui agradar tothom sense haver de tirar 4 castells de foc a les platges encara que algun el pagui els comerciants. Aquests són diners que es podrien dedicar a altres coses.
A les festes del Vendrell igual que a moltes coses de la vila encara falta entrar en el segle XXI. Ens hem anat acostumant al copiar i enganxar amb petits canvis sense tocar gaire el seu esperit inicial. Aquest any s’havia comentat que no hi hauria programa de mà de les festes dels barris marítims. Al final i quan ja havien començat apareixen uns programes per evitar més queixes de la gent. Per estalviara aquesta moguda es penja un document a internet en pdf i qui en vol un s’ho imprimeix i tot arreglat. En cas que no pugui gaudir d’aquestes noves tecnologies que s’adreci a alguna oficina municipal i amb un cost ridícul té un programa de festa útil i pràctic sortit de la impressora.
Jo crec que encara que no se celebrés cap acte per la festa major dels barris marítims la gent vindria igual perquè arran de la crisi les segones residències han resultat molt útils per gaudir d’unes petits vacances i sortir de la rutina sense haver de realitzar grans despeses. A més, en alguns actes que he vist com la cercavila de grups de l’Embarcada que té lloc al Passeig Marítim de Sant Salvador la gent que passeja per allí s’ho troba. Són pocs els qui van allí per gaudir d’aquest espectacle folklòric concret a càrrec d’aquestes entitats de la vila. Ells estan sense horaris com s’acostuma a fer a les vacances. Aquestes propostes esdevenen espectacles gratuïts que els hi organitza algú perquè passin una estona distreta mentre gaudeixen de l’entorn. El mateix efecte succeeix amb els artesans de davant l’Alberg de Santa Maria del Mar. La gent hi va a passejar. A vegades cau alguna cosa a la bossa per la simple monotonia d’anar a donar un cop d’ull sense més transcendència. La gent vindrà igualment, però si els hi oferim paradetes de bijuteria barata i algun espectacle sense rascar-se la butxaca estaran una mica més entretinguts.
Una de les coses que no fallen mai són les cites gastronòmiques que acullen aquestes festes majors dels barris marítims. Jo crec que aquestes són les autèntiques estrelles de la festa. Aquestes cites que et permeten gaudir d’un bon plat d’aquells que el metge no acostuma a recomenar per un preu reduït gaudeixen de molta clientela fidel. El dia que algú pensi en treure-les de la programació ens podrem trobar davant d’una gran crisis social.
Si  defensem les nostres tradicions fent botifarrades, sardinades i similars no anem pel camí més adequat. Si el nostre poder d’atracció es fonamenta en aquests elements bàsics de la nostra dieta ens hauríem de fer un plantejament. Agafar alguns dels nostres molts museus deficitaris i organitzar àpats varis a preus populars. Segurament els primers dies i setmanes ompliríem, però amb el temps quan la gent ja estigui farta de fideus amb allioli les consumicions anirien baixant de mica en mica per acabar tancant les portes. Aquest tipus de propostes per menjar alguna diferent a un preu mòdic són coses que ja haurien d’estar superades. Hem trobar un model de festa major. La crisis és una bona excusa per fer una lectura de tot plegat i aprofitar coses i introduir noves propostes.
 Article publicat el 14 de setembre al Diari del Baix Penedès.

Més perfils de facebook que persones



En aquesta societat que tenim de tot ens estem donant compte que no tenim de res. Fa uns dos o tres anys quan es cobrava 2.500 euros per nadó dins una magnífica mesura del president  Zapatero per incentivar la natalitat  quan propis i estranys tenien accés a la Seguretat Social. Aquest era el moment quan estàvem dalt de tot de la societat del benestar que va  sorgir després del Franquisme i què a mesura que pujaven els anys s’anava enfilant algun graó més en aquesta escala de coses bones. Les circumstàncies econòmiques actuals ens han anat posant al seu lloc triant realment la palla de la fullaraca o de la insostenibilitat que  és el que realment hem anat forjant sota el nom benestar. Els grans rics que ostentaven el seu poder amb grans cotxes i cases on no hi faltava de res ara fan cua la majoria en les dependències de l’atur buscant alternatives a present molt cru. Alguns encara hi han d’anar en cotxes de luxe perquè és més rendible que no pas vendre un cotxe de gamma alta a baix preu i conduir un utilitari més adequat a la seva situació actual.
Aquesta gran canvi també s’ha produït paral·lelament en altres fenòmens que ens ha portat el segle XXI. En aquest país tenim més mòbils que persones.  Això ens indica alguna cosa. A vegades els immigrants que arriben a les nostres coses potser no porten documentació perquè no els interessa, però segurament portaran a les seves butxaques algun mòbil que els permet parlar amb la resta del món. Això si encara tenen saldo. . En aquest món de la missatgeria instantània a través de molts programets s’ha posat de manifest que moltes persones se senten malament al cometre greus faltes ortogràfiques quan han d’escriure algun missatge en les xarxes socials. Són moltes les empreses, entitats i altre tipus de col·lectius que aprofiten aquesta plataforma per donar-se a conèixer i entrar en el punt 2.0. La xarxa ha servit i molt perquè moltes persones comencessin a estudiar català per tenir una escriptura mínimament correcte que els hi permetés enviar missatges o simplement posar notes en el seu perfil virtual. Entraria dins aquesta coherència absurda, encara que potser haurem d’esperar un temps que hi hagi més perfils de facebook que persones en aquest país.   A vegades els efectes col·laterals de tots aquests moviments també tenen efectes positius. En aquest cas ha tocat apuntar-se a estudiar català i aquest cop no és per reunir les condicions per presentar-se a unes oposicions, una manera que ha estat molt útil per estudiar el català a casa nostra.. Un altres de les virtuts d’aquest món és que ara tothom parla d’alguna cosa. Tant si va al lavabo com si al seu carrer no hi passen els escombriares. El més positiu de tot plegat és que molta gent opina ja sigui a traves de les xarxes socials o en formats més s seriosos com els fòrums d’opinió reals o virtuals com el lobby les 4 fonts del Vendrell i el seu web. Gràcies a tot això es va aconseguir que el passat 11 de setembre fons històric.
Moltes de les coses que ens envolten s’ha demostrat que són insostenibles. Ara ens expliquen que per decisions polítiques que el rebut que paguem de les escombraries no cobreix ni la meitat del seu cost. Ara ens vénen a dir que en tema de l’aigua potable també succeeix un fenomen similar. La resta del cost el resolien destinant altres ingressos, però com ara s’estudia fins on va a parar el darrer cèntim surten totes aquestes decisions que s’havien pres amb els peus més que amb el cap.
Aquesta saturació informativa també causa els seus efectes en els partits, sobretot en l’àmbit municipal que a cada eleccions es presenten uns quants candidats. Després sempre surten els colors de sempre amb algunes excepcions que recullen el vot de queixa i protesta de la gent que no han vist cobertes les seves expectatives els quatre anys anteriors.
Inclús els nostres carrers i places cada dia tenen més trams incompatibles segons les circumstàncies. Som incapaços de quedar malament amb algú, llavors es dóna via verda perquè tothom tingui el seu espai propi. Al final ens trobem tots contents i enganyats. Un exemple clar el trobem als passeigs marítim de Calafell en les hores punta on entre els mostradors dels establiments,  taules i cadires, algun d’aquests que practiquen el top manta, algun ciclista o amb monopatí has d’anar en compte no tinguis un petit ensurt amb el veí del davant. Ara és una bona oportunitat per començar de nou tot plegat. La crisi també té les seves coses bones i hem de començar a construir una societat amb cara i ulls i no amb peus de fang com hem vist que teníem fins ara.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 21 de setembre del 2012

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Instal·lacions municipals sense cursos

El Patronat Municipal d'Esports del Vendrell s'ha quedat sense curset de natació per adults per un tema de preus. Hem passat de 48 a 76 tot i que havíem aconseguit una reducció a 60 mensuals, tot inclòs, però no estem satisfets en relació amb altres cursets del patronat i tenim una reunió pendent amb el regidor la propera setmana. A veure que passa. A fi de comptes ara per ara no hi ha cap curs de natació per adult al Vendrell. Un poble amb dues piscines cobertes i una de descoberta. Quan jo vaig començar, fa un 7 anys hi havia uns 5 ó 6 grups com a mínim a la setmana. Ara no en tenim ni un, però tenim dues piscines. Les conclusions són fàcils per a tots plegats.

Fent la vista grossa a un conveni plenament vigent

Avui ha estat la primera assembla de treballadors de l'Ajuntament del Vendrell on els membres del comitè han exposat una mica tot el que hi ha. En una sala de plens que abans de ocmençar ja s'ha quedat petita han anat repassant una mica tot el que ens afecta. La conclusió és que no hi ha encara res clar i que l'Ajuntament va fent la puta i la ramoneta en aquesta negociació i va aplicant coses d'una forma unilateral sense que el comitè tingui gaire coses clares dels criteris que s'està aplicant. Tenim un conveni que no està derogat, però que se'l salten a la torera sense l'acord dels representants dels treballadors. O sigui que els que viuen de la democràcia encara no han entès el sentit d'aquesta paraula. A veure que passa en les properes setmanes. L'any vinent tot apunta a què menys dies de vacances i afers, però ja veurem com acabarà tot plegat. Una sala de plens petita. La propera vegada potser millor a l'estació.

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Els veïns de Mas Astó es concentraran a la Pl. Vella del Vendrell per reclamar millores

La Plaça Vella del Vendrell és el punt on es concentren les més importants manifestacions públiques de diferent caràcter. El divendres, dia 19 d'octubre a partir de les sis hi ha convocada una concentració pacífica per demanar una millor de Mas Astó una de les urbanitzacions perdudes de la geografia vendrellenca. Un lloc que moltes persones ni coneixen ni saben està, però en les darreres dècades molts veïns han construït les seves cases en aquests espais de l'altre Vendrell que és el que no surt a la tele, ni es fan reportatges ni rutes culturals, ni similars. És més aviat una zona per programes com España Directo o Salvados. Ja ho sabeu el divendres dia 19 a les 18 hores a la plaça Vella per reclamar la dignitat de Mas Astó. A veure si altres punts calents del municipi fan servir el mateix mètode perquè la gent conegui la seva problemàtica.

Una experiència molt productiva a les noces de Moros i Cristians de Lleida

Avui ha crec que ha estat la primera vegada a la meva llarga vida que pujo sobre un escenari i faig teatre en públic. Puc dir que fa anys vaig fer de Rei Mag, en concret de negre i és una de les experiències més recomanables que puc aconsellar que hi ha en el calendari anual. Avui per un seguit de fets que no venen al cas he fet de noble en la recreació de les Noces Reials de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó a la Suda de Lleida. Una experiència molt interessant rodejat de persones que han posat tota la seva carn a la graella perquè la cosa sortís bé. Així ha estat, en un matí molt soleiat després d'un dissabte plujós hem tornat a donar vida a un fet històric. Persones anònimes que ja sigui vénen botifarres o ballant o cantant o recitant han fet que de cop i volta ens situessim a l'Edat Mitjana. Una bonica experiència que mai s'esborrarà i que sempre quedarà en el record. Una de les coses més importants d'avui és que la gent s'ha deixat portat i ho ha fet tot natural com si ho fes tota la vida i donant el seu toc personal a tot plegat tot i que per culpa dels assajos la cosa no anava molt preparada,  però ha sortit rodó. Un matí inolvidable amb la ciutat de Lleida vista des de la seva part més alta.