Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 28 de febrer del 2020

Un món massa saturat




Vivim en un món saturat d’idees i de productes. Ja no ens cal sortir de casa per anar a comprar, ni tan sols per anar al cinema. Ens connectem a la xarxa i allí tenim el món virtual que amb l’acompanyament d’una targeta bancària es pot convertir fàcilment en realitat, en còmodes terminis i  en horari preferent. Els carters a vegades per on visc sembla que només passi un cop al mes quan es tracta de correspondència ordinària. Evidentment les coses urgents tenen un plus que fa que arribin molt abans. Tot es paga en aquest món, inclòs l’aigua  embotellada freda per sobre de la calenta. Hem perdut aquest esport familiar i dinàmic d’anar al cinema i gaudir del viatge, de les crispetes, de les persones que et puguis trobar venint o anant i de molts altres petits detalls que sorgeixen a vegades quan surts de casa. Ara ens plantem al sofà amb la manta, el comandament a distància, una beguda refrescant i un bon cubell de llaminadures. Allí estem mirant la pel·lícula que entre tots hem decidit més apropiada per aquest moment.
Mirem els catàlegs per internet i ho demanem que ens ho portin a casa. Llavors ens queixem que  ens cobrin cinc euros quan  tenim la gosadia d’anar a una botiga del poble a provar-nos un parell de sabates perquè no sabem com aniran aquells del web als nostres peus. Tot seguit  amb el mòbil validem perquè ens ho portin a casa.
Nosaltres que sempre hem defensat els drets de tots els treballadors i participem en totes les causes solidàries que trobem a la xarxa aprofitem el diumenge al matí per anar a comprar al supermercat. Per la tarda doncs,  és l’oportunitat d’anar a un localitat turística per anar a veure si trobem un parell de pantalons per a la temporada. Tothom sap de tot. Ja no necessitem cap gran enciclopèdia que ens decori el menjador de casa. Ara al google ho podem trobar tot i ens podem convertir en el millor especialista en qualsevol cosa amb vídeos del youtube.

dijous, 27 de febrer del 2020

Les trobades literàries del tercer dilluns de mes a la tarda



Repassant les ordres del dia dels plenaris vendrellenc vas descobrint de mica en mica que el ple municipal és l’orgue ideal per parlar de literatura. Massa cops passa aquest fenomen quan les competències del plenari estan traspassades a la Junta de govern que és on es cou el dia a dia municipal.
Aquesta és la gran finalitat dels 21 regidors allí reunits sota la mirada i el control del literat major amb un vot que val un 15% més que la resta dels seus companys per això s’anomena vot de qualitat. Una eina que pot anar molt bé per si cal lidiar un empat tècnic i posar el seu plus en el costat que interessa per acabar de decantar  el fidel de la balança a un costat o a un altre. 
Aquestes trobades literàries on els dolents de la pel·lícula s’acostumen a encarregar de buscar arguments de debat perquè els bons hi puguin dir la seva. Al final d’aquesta orgia cultural és tots puguin votar. Els més agosarats a vegades opten per l’explicació de vot que serveix per deixar constància del seu parer a banda del debat literari que caracteritza aquestes sessions. Sempre hi ha un treball conjunt en favor de l'harmonia del col·lectiu passa quan una història proposada no acaba de fer el pes a la banda perversa dels representants de la societat llavors toca aplicar un petit joc de paraules perquè tothom estigui content i la cosa segueixi endavant fins al proper punt del guió marcat per a la partida. En aquestes disputes sempre guanya l’ambigüitat i la superficialitat.
En aquestes trobades mensuals amb un públic fidel no hi poden faltar  uns precursors de la secció de precs i preguntes preparats amb una bona dosis de paciència fins que arriba el seu torn quan acabi el guió marcat. Aquests posen llum i color al castell de focs final de la sessió a una hora i amb un final imprevist.
Aquestes trobades culturals generen un seguit de documents en paper i format audio i imatge que es podran consultar quan es vulgui per aquelles persones que no hagin pogut assistir a la gran trobada literària mensual. Altres dels seus protagonistes en directe  en un moment de pau interior repassaran els punts més àlgids de la cita mensual. Pensa que l’aforament és molt limitat.  Només 25 persones amb un control exhaustiu per accedir-hi, donat el greu risc subliminal s’ha d’accedir a la sala de sessions  ensenyant el carnet d’identitat per evitar alguns atac sorpresa d’algun amant dels gèneres de terror  entre la multitud anònima que acostuma a participar d’aquests clubs de lectura amb votació final.
Durant més de tres hores que acostuma a durar la trobada literària podem trobar els grans defensors del “buenisme”. Són aquestes persones que amb una comissió, reglament o similar són capaços d’arreglar ipso facto tots els problemes endèmics del Vendrell. La participació ciutadana és la solució universal per a la vila per dotar-la la dels mecanismes per municipi on tots els somnis es facin realitat.
En alguns moments de la sessió es nota l’alt nivell filològic dels participants perquè aposten, miren i remiren algun terme  que no acaba de quadrar dins l’enunciat resultant. És en aquests moments en què veus clarament que l’esperit filològic impregna definitivament tots els membres d’aquestes trobades literàries.
Si es fa un recull de les paraules més utilitzades en aquestes vespres filològiques trobem que igualtat, feminisme, solidaritat, participació sempre han estat les més populars. Darrerament Lgtbiq ha entrat amb molta força a l’igual que cohesió territorial.
Una de les coses curioses de tot plegat és que en un 90% dels casos ja es coneix la votació final d’aquestes tertúlies literàries. Són pocs aquests casos que estan a l’aire fins el moment final, però aquest efecte sorpresa cada legislatura va perdent poder. Els veterans de les trobades literàries mensuals sempre voten en el mateix sentit seguint el paper de bons i dolents. Algun nou fitxatge de la trobada té la potestat de variar de vot, però a la resta tots van ben units fins que el literat major dóna per acabada sessió amb càmeres i micròfons. Llavors sense la presència dels escribes oficials  els representants del poble poden fer les seves aportacions que de mica en mica aniran responent els diferents ponents segons el contingut i esquivant aquells temes que no interessa o mostrant la seva poca memòria en alguns casos. 
Per acabar cada sessió, un de cada color literari exposa com ha anat la reunió. Molts cops dedueixes després d’escoltar-los a tots que han anat a diferents trobades, però aquesta és la màgia de la literatura que cadascú en té la seva visió del que s’ha debatut. Tot això genera una mica de rebombori a les xarxes socials que dóna aquest punt de misteri i ficció a aquestes trobades literàries mensuals, però la majoria són bastant insulses i avorrides. Sempre està millor gaudir del “Cine de Barrio” que té més contingut. 


La llamada de lo salvaje, valors humans

Aquesta és la història d'un gos que d'una vida còmoda li toca descobrir altres vessants de la vida fins assolir el seu punt de confort. Una història bonica amb paisatges molt interessants i on els animals estan més propers als humans que a vegades alguns humans. Recomenable.

13 anys de vida al blog

Encara que els que tenim un blog som un grup de frikis, aquesta pàgina encara té vida i molta gent passa per aquí per a veure com està el patí. En una societat on costa molt que la gent opini i es mulli en públic sempre va bé tenir referents d'opinió que poden agradar o no, però estan allí. Gràcies a tots per estar aquí i donar un tomb. Seguim endavant.

dissabte, 22 de febrer del 2020

Un carnaval normal amb temperatures optimistes.


Una rua de Carnaval amb més de 50 carrrosses i comparses que ha durat exactament tres hores. No es notava la sensació de fred de l'any passat, ni com és tradicional, semblava que les temperatures eren més optimistes. Hi ha havia un munt de gent al Vendrell, jo crec que és el dia de l'any que hi ha més gent a la vila. A la rua hi havia de tot una mica, per triar i remanar. Gent serena i persones que al principi ja s'havien perdut i al mig el que tu vulguis. Hi havia carrosses molt impressionants i altres doncs seguint aquesta línia de fantasia que ho agafa tot. Ara a per altres rues.

dimecres, 19 de febrer del 2020

El Carnaval, estructura clau del territori penedesenc



Una de les cites anuals que uneix el famós  Penedès és el Carnaval. Aquesta és una de les poques excuses efectives i pragmàtiques  que es capaç de reunir en una taula persones de diferents municipis per integrar el màxim possible les rues que es generen a la comarca al voltant d’aquesta festivitat d’origen pagà que un cop més l’església va adaptar a les seves necessitats. 
L’any passat ja varem tenir fotografia de les regidories responsables d’aquesta festa del municipis del Baix Penedès que tenen costa. Evidentment que era un any d’eleccions i s’havia de practicar el postureo al màxim nivell. Sembla ser que enguany hem seguit el mateix perfil amb el president del Consell Comarcal inclòs per donar per notorietat a l’esdeveniment en aquesta foto d’instagram  amb tots els consistoris afectats.
Pel que fa al Baix Penedès hi ha un seguit de conceptes que tinc molt clars i que hi podeu estar d’acord o no, però aquesta és la meva humil opinió. El municipi penedesenc a part del Garraf amb més esperit carnavalesc és Cunit perquè a banda del que són les rues hi ha altres actes rellevants  i figures al voltant d’aquest esdeveniment. El Vendrell crec que és de les rues més racionals perquè durant gairebé tot el recorregut hi ha gent als carrers i places. Un fet que també es dóna Calafell en la rua de dissabte a la nit, però una mica menys en la del diumenge. El carnaval de l’Arboç i el de Sant Jaume són altres històries que mereixen un tracte diferent per les seves característiques.
Crec que una rua nocturna  Segur de Calafell a unes hores altes de la jornada i amb un termòmetre que no acostuma a acompanyar no és el més aconsellable. La gràcia de tot plegat és que hi hagi gent al carrer per on passa la rua. Desfila per carrers buits fa que la cosa perdi una mica i bastant la gràcia. Això pot passar a Cunit que té un gran carnaval per un municipi molt dispers en què la gent s’acostuma a concentrar en uns llocs cèntrics, es pot arribar  a entendre. En aquest país estem a practicar la política de cafè per a tots. No cal per reivindicar la igualtat entre tots els territoris hi hagi una rua o un mercat medieval o similar a cada nucli, la cosa es pot diversificar i buscar per a cada lloc i horari una proposta més adequada a les seves característiques. No passa res. La política és això. No repartir a parts iguals el que hi hagi sobre la taula sense tenir en compte els trets diferencials. No tenir carnaval no suposa cap greuge per la barriada perquè ho poden compensar amb altres proposes que poden ser més escaients. Si som tan curosos i ens dediquem a analitzar aquesta pretesa igualtat entre nuclis, només veure la diferència entre el tracte rebut a Calafell platja pel que fa als serveis municipals i la que es porta a terme en algunes zones a Segur de Calafell. No cal que digui res més. 
Un altre dels temes que vinc observant en els diferents carnavals és l’horari. La majoria de gent acostuma a aguantar un parell d’hores al carrer, a mesura que passen els 120 minuts la gent va desfilant cap a casa o on sigui, però els carrers es van buidant poc a poc. Tenir un carnaval de 3 hores no ha de ser pas millor que un de 2 hores perquè la majoria de carrosses van a recollir les subvencions que es donen per participació. Algunes volen picar més alt i van a lluitar pels premis en diferents categories. Tants caps tants barrets. No falla mai i si cau alguna cosa més benvinguda sigui.
Una persona que es posa a veure carnaval quan han passat les 10 primeres dedueix que la gran majoria que segueixen són semblants. De tant en tant en passa alguna espectacular, però tot dins uns cànons que es van repetint en les diferents carrosses i comparses que desfilen. Sempre hi ha alguna sorpresa, però el tema és bastant uniforme. No és allò  que passa en alguns  concerts on  hi ha un teloner i un grup estrella, , en el primer cas, tots són d’un nivell mitjà amb algunes excepcions en la part alta i en la part baixa. Només cal veure les músiques que s’escolten que acostumen a coincidir en una gran majoria. L’esperit alternatiu de carnaval fa anys que ha mort inexorablement. Ara el resultat és una rua amb un nombre llarg de carrosses que van de poble en poble desfilant per gaudir de la jornada i anar aconseguint fons per pagar la despesa de tot plegat. La gràcia que aquí tenim un seguit de localitats que s’ho poden compaginar en les seves agendes  i també hi ha municipis que tot i que ja han entrat a la Quaresma també ho acullen. El Carnaval és una de les estructures d’estat d’aquest Penedès, del qual encara està buscant els ciments. 



dimarts, 18 de febrer del 2020

El postureo dels alcaldes de la comarca del Baix Penedès


Avui tots els alcaldes del Baix Penedès han fet unes fotos a la sala de plens i davant del consell comarcal per dir a tothom que la Generalitat no els té per res. Jo em pregunto com és que no fan pressió davant els seus companys de partit per aconseguir alguna cosa? Aquesta foto canviarà alguna cosa? Ara no sé per quina cosa, però recordo que en una zona varen dimitir tots els d'un partit perquè la Generalitat no els feia ni cas. La cosa sembla que es va arreglar. En el món de la comunicació aquestes actituds de postureo no fan gran cosa. S'ha de tocar a la persona o col·lectiu que decideixen. A la comarca crec que només tenim un diputat de Ciutadans que està a l'oposició. A veure si es toca a qui s'ha de tocar i no cal fer aquest paper que no toca amb la foto ben bonics. Vols dir que mai els polítics han tingut la comarca per alguna cosa? Repassem la història recent.

Adú, una peli reportatge sobre la immigració subsahariana

Adú és el nom del protagonista d'aquesta peli que explica la història d'un nen des de que maten a la seva mare fins que fa uns quants quilòmetres. Per altra banda, també hi ha la història d'uns cercador d'ullals d'elefants que no tenen pietat. Una parell d'històries que al final poden coincidir. Un retrat molt realista d'aquest món que tenim aquí a tocar. No hi pot faltar el judici a uns guardies civils que veuen com es mata un immigrant al saltar la tanca de Melilla. Aquest és el món de la immigració amb els seus moments durs i complicats. Històries vitals d'uns herois que un dia varen apostar per un món millor com tanta gent fa. Una peli interessant i amb un toc de documental.

divendres, 14 de febrer del 2020

No hi haurà oberta cap llibreria en festius en territori vendrellencs de tota la vida


El Vendrell s'està quedant sense llibreries. El dia 22 de març tanca la Santa Anna que està al carrer dels Cafès per prejubilació de l'actual propietària. Avui en dia vendre diaris ja no es cap negoci si és que mai ho ha estat. Només queda la llibreria Mitjans del Doctor Robert que no obra el cap de setmana. A part d'aquesta les úniques obertes en cap de setmana a partir del 23 de març seran les dues del Tancat, les dels porxos i la del davant de la Teresita. Aquest és el Vendrell que tenim. Hi ha una altra llibreria a la carretera de Valls com és la Josmar que no ven premsa. Molt trist. Els vendrellencs de tota la vida hauran d'anar a territori hostil com el Tancat o les platges per comprar l'Ara, la Vanguardia, o el Punt avui. Trist.

dijous, 13 de febrer del 2020

La màgia de la ràdio


La meva generació ha crescut amb la ràdio. Escoltar ràdio és una cosa una mica rara en un món en què la gent es mou en la imatge. La ràdio et dona aquell erotisme i aquell punt que no et dóna pas la televisió. És una cosa que enganxa i no saps perquè. Amb un micròfon pots ser l'amo del món i del no res. Aquesta és una experiència que fa 13 anys que practico amb el Pas de Vianants i la veritat és que he après moltes coses de les entrevistes en directe i de la ràdio. Un món per descobrir. Endavant la ràdio i que no mori mai.

dimecres, 12 de febrer del 2020

Nova etapa de Nerea Bassart




La vida segueix endavant i aquesta passió pel periodisme comarcal et permet seguir les persones al llarg del temps. Vas veient com alguns polítics es canvien la camisa segons els vents com bufen. Altres que han tingut episodis històrics en altres temps a la comarca, ara viuen en l’anonimat absolut tret que algú els busqui al google i els trobi el seu passat gloriós. A grans trets es va veient l’evolució de la comarca on mai passa res perquè aquí tenim dues realiats: la del carrer i la que viuen els polítics i les seves notes de premsa que estan força allunyades de que es viu al carrer. Quan passa alguna cosa greu, no hi ha més solució que les dues visions es trobin per tornar a separar-se al cap de poc i seguir cadascuna la seva trajectòria en rutes paral·leles. 
Tornant a la realitat, he tingut la sort de conèixer a Nerea Bassart en persona quan un dia del 2017 va passar pel programa de Ràdio el Vendrell Pas de Vianants. Era una jove atrafegada en mil històries i projectes, molts dels quals només estaven embastastats i s’havien de concretar. Ella i la seva guitarra compartien  temes propis i versions en concerts de petit format en petits espais i allà on fes falta donant vida a la música que és la seva essència de viure i existir. En aquests dos  anys llargs aquesta jove de l’interior de la comarca ha viscut un canvi radical després de ser l’afortunada per mèrits propis de sortir guanyadora en el càsting dels Laxnbusto per interpretar  una cançó en el seu darrer disc Polièdric. Esperem que no sigui el darrer treball  i algun dia tornin encara que sigui per dir-nos adéu definitivament com ho varen fer Baeturia i altres grups en el darrer dia de la passada festa major en un concert inolvidable a la plaça Nova del Vendrell.
Bassart després d’anar experimentant en diverses formacions sembla que ha trobat la millor combinació possible en aquestes alçades de la seva prometedora carrera musical perquè a la jove encara li queden moltes episodis per viure.
 La primavera passada va començar a rodar Nerea Bassart Trio, una formació integrada per dos veterans del panorama musical baixpendesenc com són Pau Josa i Xavi Pomar. En aquests més de sis mesos ja se’ls ha pogut veure en diferents concerts arreu donant a conèixer els seus nous temes, alguns originals i algunes versions. La sonoritat d’aquest trio està entre el funk i el soul i es podrà veure una  combinació peculiar  que no passa gaire en els grups musicals quan el bateria també fa de cantant. Una proposta  molt animada i que entra molt bé per tots els sentits. Si haguessin volgut triomfar en el panorama musical caltalà vigent potser al grup hagués posat algun vent en forma de trompeta. Aquest és el format  que es porta actualment  a casa nostra  amb uns quants grups que quan els escoltes no saps si són els uns o els altres perquè acostumen a tenir un resultat final similar sobre l’escenari.
Doncs ells que  coneixen per les seves trajectòries aquest panorama han apostat per allò que els agrada i els omple. Tenen l’habilitat de  transmete aquesta energia al públic  que s’ho mira des de davant l’escenari. És una proposta que entra molt bé en diferents  formats.
A la líder del grup participar en aquest disc i en els cinc concerts dels Laxen li ha servit com un màster a la jove baterista i cantant afincada a casa nostra. Aquesta és una bona notícia per la música del Vendrell i comarca. Moltes persones passen per algun dels centres de formació musical, però molt pocs són els que algun dia engeguen alguna aventura i arriben a enregistrar un treball. La part més difícil d’aquesta carrera és aquesta. Tristament molts es queden a la porta i la creació artística no passa dels seus cercles més íntims. 
Fer un disc, escriure un llibre i preparar una exposició és una gran notícia perquè ens indica que estem en una nova etapa artística d’aquella persona. És una aposta que segurament en aquest cas anirà molt bé i els portarà a nous camins en una trajectòria feta poc a poc amb seny i amb personalitat, sense caure en els grans paranys de la música que ja sabem tots on porten. Molta sort a tots tres. La presentació és el dia 21 de febrer a la Casa Elizalde de Barcelona i a partir d’aquí aprofiteu per veure’ls en directe i gaudir de la seva música. Això és fer cultura i fer comarca. Aquest és una molt bona notícia per a tots els qui estimem l’art i la cultura. Endavant. El nom de la criatura és diu “ Soroll”, per despistar perquè  són grans músics.

Al Vendrell no ens cal la Brunete

Aquests seran els primers pressupostos de l'era optimista taronja del Vendrell amb retocs autonòmics o indepes ja no sé que toca. Hi ha unes xifres que s'han de mirar una mica. Resulta que destinarem 6 milions i pico a seguretat i altres 6 a benestar social. Doncs estarem igual com estem. Sobre el paper seguirem conservant aquesta vila sense futur, sense feina on cada dia tanquen més botigues i no se n'hi posen de noves. Potser al final tothom tindrà un número a benestar social perquè el Vendrell necessita oportunitats de feina. No ens calen ni càmeres de vigilància que ja ens va posar el Buira i no varen servir de res, potser calen tantes ajudes, però molta gent vol treballar però aquí molta feina és basura, perquè és un poble emprobit i això ho pateix tothom. Menos polis i caritat i una oportunitat de feina i tot anirà millor. No calen contractes d'un any de 100 persones per tornar a sortir i entrar uns altres. Ja toca una política de cara i creus i aquest parc on cada dia tothom està una mica més pobre per això tenim el que tenim i encara que tinguem la Brunete no ho arreglarem.

dimarts, 11 de febrer del 2020

El corró optimista vendrellenc fa feina tot per amor

Jo crec que en aquesta legislatura al pas que anem podem aconseguir un govern d'unitat. Ja no cal PxC perquè els partits pactin entre si pel bé del poble. No garanteixo resultats, però si bon rollo i harmonia i optimisme a dojo.
Primer varen ser els de platges, el pobre Seve I el breu va durar un mes de mandat, va estar substituït per la Barbara que com el seu nom indica s'enfronta a uns veïns en peu de guerra i ella aquí i allà fent el que faci falta pel bé i millor d'aquesta cohesió social. Després van caure les pubilles de C's, la cosa estava cantada. Elles en aquest pacte li van posar el que va quedar fora del consistori com a càrrec de confiança i anar fent, Tots junts endavant, donant color al roig optimista del Psc. Després en nom del passat gloriós del tandem Psc- Cdc ( hereus) votaran a favor d'aquest pressupost que ha de portar les regnes del govern d'aquest any. Ara només falta que Podemos en nom del pacte de Pedro i Pablo s'hi afegeixi i Erc- Som poble també s'hi posa en nom del país i d'aquesta abstenció que va permetre tenir el Pedro de president. Poc a poc i la cosa promet promet. Amor pur amor.

dijous, 6 de febrer del 2020

La joia de la plaça Francesc Macià del Vendrell


En aquest any especial del Vendrell ja tenim un nou acte en el mateix lloc on va tenir lloc el primer. Jo pensava que ho farien tot junt, però millor esperar un altre dia i dossificar bé les coses. Aquest cop és el torn d'un home amb la mà a un arbre. Hi ha molta simbologia al seu costat inspirada en Picasso Fenosa i Lavaill, un trio que juntament amb els alumnes d'aquest escultor de la Catalunya nord afincat al Vendrell han fet possible aquesta estàtua de sis metres d'alçada ubicada sobre una base que ha costat uns 25.000 amb uns fonaments de 30 metres.
Allí hi havia un mític eucaliptus que feia ombra que fa anys va plantar un veí, però amb el pas del temps es va treure per posar aquest monument metàl·lic.  Jo hagués posat una escultura del Fenosa o seguira lluitant pel monument que el Fenosa va fer de Pau Casals i que està a la zona de la Diagonal de Barcelona. A mi perosonalment no m'agrada, però per gustos colors. Jo només vull dir que amb mols menys de diners i amb uns procés participatiu es pogués hagués sondejat que volia la gent de la zona amb diferents opcions des d'un arbre fins i tot a aquesta escultura. Però aquí al Vendrell que som molt feministes, solidaris, participatius, guays, conscienciats amb la natura i altres qualificatius aquí es trobaran un monument allí al mig plantat per obra i gràcia d'algú. En coses com aquesta és on es pot fer participació ciutadana i s'ha de fer. La participació ciutadana i és una cosa real i no es compra en el mercat dels títols i dels mèrits com altres coses. Doncs això vull dir. Aquest és un tema que donarà molt de si amb postures per a tots els gustos i partits.

dimecres, 5 de febrer del 2020

Aprèn mirant concursos de la televsió

La meva tele de capçalera és TV3, sempre que fan alguna cosa interessant la miro. Amb el pas del temps cada dia vaig apostant més per altres cadenes més xorres com Masterchef, OT i similars. Ja estic fart de la política. Ara m'he posat al cotxe i a casa Icat Fm i allí és amor, música. Molta de la realitat que ens volen vendre està manipulada per un costat  o un altre. Només som titelles al servei del poder, per tant. Viu la vida, aprèn a cuinar i a cantar i aquí no passa res.

El més democràtic són les reunions de comunitat de veïns

Avui en dia el que tenim més democràtic són les reunions de comunitat de veïns. Encara que de 90 veïns n'hi vagin 10 i són els de sempre. Allí cadascú fa el seu rol, el seu paper social i depèn de com ho vengui encara pot prosperar. Hi ha gent a la vida que té per sort o per desgràcia algunes idees clares, altres sempre s'han mogut per inèrcia i no saben triar el bé del mal. Llavors si la persona que proposa és una mica llesta es pot aconseguir un resultat adaptat a la seva voluntat. Sempre s'ha de jugar amb aquest col·lectiu d'indecisos que poblen la nostra societat amb els mateixos drets que la resta. La final el poder és de 4 i la resta mentre tot segueixi més o menys igual ja són feliços.

Els corrals socials en desús




Després de la sentència del Tribunal Suprem, la gent del carrer s’ha mogut no ja per la independència sinó per la dignitat humana que afecta a tothom que ocupa aquest planeta. Podem ser rics, pobres, catalans, xinesos, catòlics o budistes si fa falta, però un dels principis bàsics recollits en els tractats legals universals és la dignitat, com la llibertat, la llibertat de pensament i d’opinió.
Fa uns segles la cultura era de quatre gats que portaven a la resta del poble per allí on els interessava. Fa quatre dies cadascú llegia un diari o mirava una cadena de televisió segons qui votava a les urnes perquè encara hi havia molts segments de la societat que creien a ulls tancats tot allò que venia de certes fonts, però avui en dia les xarxes socials han trencat aquests corrals on la gent només menjava el que li donaven. Avui en dia pots triar i remenar i escollir allò que tu vols escoltar. En aquests moments ja no es important ni saber la llista dels reis gots, ni els afluents de l’Ebre simplement ens estem acostumant a ser crítics amb tota la informació que tenim als nostres voltants.
Els polítics d’aquí i d’allà s’estan oblidant que la gent pot pensar i que aquest és una de les poques característiques que ens fa diferents de la majoria dels animals. Fins ara ens tenien posats en una cova on tots pensaven igual i es creien lliures, però en el fons estaven alimentats per una informació manipulada.
En els pobles petits i una mica més gran sempre hi hagut fins ara el cabdill que era qui remenava les cireres. Posava els seus amics en els llocs de control perquè no hi hagués res que sortís del seu projecte. Per a la contractació de les obres i serveis principals es rodejava dels amics que li feien aquesta feina i se servia d’ells per anar posant els amics i parents a treballar perquè entre tots tinguessin el patí controlat i no hi hagués cap veu dissident que trenques l’harmonia del corral.
Més endavant quan els qui estaven a l’oposició van veure com es repartir el poder local van accedir a una mena de pacte de silenci, llavors les cireres es repartien entre més gent. Cadascú mirava cap al lloc que li tocava i l’altre deia que si a tot el que se li proposes per no trencar l’harmonia local. No sempre la persona que ha mogut el fils d’una localitat ocupa cap càrrec important dins el teixit social, la majoria de cops intenta passar desapercebut dels mitjans de comunicació per poder actuar amb més llibertat. Ell només té el telèfon preparat per si s’ha de fer o evitar moviments perillosos.
El pas del temps és que amb la nova ciutadania que veuen com està muntat aquest negoci ja no es troben tan predisposades a repartir-se el poder i llavors comencen a disparar contra aquest búnquer que s’ha anat forjant amb el pas del temps al voltant del poder.
La nostra realitat va molt més lluny. En les xarxes socials cada dia tenen més força els “Influencers” que són persones que l’única cosa que fan es explicar allò que veuen amb els seus ulls. Evidentment no tots són objectius, però a base de contrastar diferents versions pots aconseguir una versió més digna i sensata del que passa al teu voltant.
Al llarg del temps els homes hem inventat moltes coses i ens hem cregut lliures, però amb en els darrers anys tot això era una ficció perquè semblava que ens tenien en un cinema tancat i nosaltres confoníem la pel·lícula del moment amb la realitat que ens volien vendre.
Els que van viure la repressió franquista dels darrers anys de la Dictadura han tornat a reviure la seva adolescència lluitant pel mateix que ho feien llavors i sota les mateixes porres que ara. A al gent jove amb un futur precari no els parlis de futur, sinó de present, de realitats. La seva és una jornada de 12 hores cobrant per sota del que marca el Salari Mínim Interprofessional. No tenen res a perdre i molt a guanyar. Ja s’acaben els corrals socials amb els quatre de sempre. La seva realitat ha quedat obsoleta, ara és el torn de tots. Ja era hora





diumenge, 2 de febrer del 2020

Excel·lent acollida d'una Xatonada en un format totalment nou


Avui s'han acabat les racions de xató i les de xató experience pel gran èxit de la Xatonada Popular celebrada al pavelló Àngel Guimerà. Un dia amb molt bon temps i amb un solet enriquidor ha estat un dels elements claus perquè la gent del Vendrell i rodalies vingues a gaudir d'aquesta nova versió de la trobada gastronòmica que enguany ha estat totalment diferent. Ha incorporat elements d'altres anys com el Xató Experience, les botigues de menjar i altres però enguany per les obres de la Rambla s'ha hagut de trobar una nova ubicació que ha estat un gran exit i que no estaria gens malament que s'hi quedes per a properes edicions. Felicitats a totes les persones que ho han fet possible des de dalt a baix de tot perquè ha estat una gran festa i la gent n'ha gaudit. Continua sent una mica lent tot plegat des de que acaben els concursants i els nens en la seva exhicició fins que se'ls hi dona els premis i tot plegat, però amb el temps s'hauria d'anar polint, però tot ha sortit rodó, des de la música fins el Grup de Teatre de la Lira que ja estan en la seva salsa. Una gran dia. Felcitats als guanyadors i a tots els que hi ho han fet possible.