Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimarts, 31 de març del 2020

El món a través de la finestra de casa




Nosaltres que ens creiem els més importants de la galàxia que enviàvem naus a conquerir altres satèl·lits i l’espai en general ens hem quedat a casa per salut mundial. Nosaltres que ho teníem tot controlat no varem saber veure aquesta pandèmia que va sortir en una ciutat xinesa i en el que dura un discurs de l’actual president del govern espanyol es va expandir a tot el planeta.
Ara que ho volíem privatitzar tot de mica per tenir una millor economia i carregar-nos de mica en mica això que s’anomena la societat del benestar que tant ens ha construït bastir al llarg dels segles amb moltes víctimes pel camí ens hem trobat a casa entre el mòbil i la llibreria.
Aquests nous vividors de la política que volien posar a cada cantonada una caserna de la policia per evitar pispes i  robatoris s’han trobat que el nou enemic en prou feines es veu en els grans microscòpics i no serveix ni cap pistola, ni defensa per acabar amb ell. Mira si anaven equivocats.
Nosaltres que posàvem barreres sobre la geografia terrestre ens trobem amb aquest virus que no entén ni de pàtries, ni d’estats, ni banderes ni himnes.  Ens havien ensenyat que una comunitat sense himne, bandera i escut no era res. Ara la transversalitat del nou inquilí pot arribar on vulgui saltant tot tipus de mesures de control i vigilància.
Aquests dies entre les coses que tenim més importants a casa és la convivència, la comunicació i com a recent incorporació també tots estimem el wifi que ens permet donar un tomb per fora d’una manera virtual per veure una mica com està el patí. Els nous valors no es veuen, però més que mai són bàsics per aquest confinament casolà lluny dels teus éssers estimats de segon nivell. Alguns estaran a casa sols, buscant en el seu interior la millor companyia. Altres potser estan en companyies que no són tan adients i també hauran de cercar la pau en aquesta convivència forçada per la pandèmia.
Aquests dies servirà per netejar, estudiar, endreçar i fer àlbums de fotos per estar al dia amb les nostres vacances, excursions i trobades anuals. També servirà per fer plans quan sortim d’aquest malson. Potser després quan s’obrin les portes de casa sense condicions tornarem a la nostra vida normalitat dins el que ha quedat viu de tot plegat. Les coses no tornaran a ser com eren. Haurem après una lliçó en el millor dels casos. Aquest és un avís que el nostre futur no depèn de les armes sinó de nosaltres mateixos. Som capaços de modificar la geografia, però si la natura es posa tonta en un no res ens deixa tots fora de combat. No som ningú en aquest món que ens pensàvem ser algú.
El nostre futur està en potenciar la sanitat pública amb més fons econòmics i humans. Hem de destinar una part important del pressupost de defensa a sanitat perquè la propera guerra podria venir per aquí perfectament.
Un cop més Europa i el món ha actuat de forma diferent. Cada país ha fet de les seves. Hem tornat a demostrar que Europa no existeix perquè a la mínima sotragada tots escombren cap a les seves cases. No hi ha cap política comunitària. Dins cada país també passa el mateix. La unitat d’acció que hauria de ser necessària per actuar amb contundència davant aquests casos encara s’ha de forjar. Ell si que té els principis clars. Nosaltres som canalla de patí d’una escola on cadascú es busca un racó per jugar a la pilota. No interessa fer un partit entre tots.
Som animals racionals, però massa cops la segona part de la definició no troba el seu significat. Continuem sent animals que estan marcats bàsicament per l’economia que és qui porta les regnes de tot plegat. Ara molt possiblement entrarem en moment negre econòmic, però seguirem endavant amb aquest motor que ho vol moure tot no apostarem per la part humana, per la part científica com aquests dies hem après amb moltes persones que han deixat la vida al peu del canó.
Després de tot això hem d’haver après alguna cosa entre tots i canviar la forma d’actuar perquè sinó no ens haurà servit de res tot plegat. Aquest és un avís molt important perquè potser a la propera no tindrem temps de canviar de rumb.
Estem tots a casa mirant com passa la vida, reflexionant. Els nostres soldats estan a les trinxeres de la sanitat, dels establiments que han de tenir obert i del transport. Els polítics i els militars haurien d’estar al servei dels científics i no pas al reves. Només ells ens poden treure d’aquest malson que del qual encara no es veu la fi del camí. Esperem estar aquí per veure com evoluciona tot plegat i seguir apostant per un món millor on les persones en siguin les protagonistes i no com ara que tot depèn del capital i de la borsa.


Pas de vianants. Universitat de la vida


De petit volia ser periodista, però al final no vaig estudiar. Fa anys havia anat amb el Llorenç Avinyó al seu programa Llorenç d'Arabia que el feia els dijous a les tardes amb gent de la seva família. Allí em va venir el cuquet. Al 2007 ens varem trobar un grup de gent que teniem blog i varem decidir fer un programa de ràdio. Erem la Marta Mercader, l'Alfredo Valdivielso, la Laia Gomis, el Roger Caballero i la Yolanda González. Ells van durar un parell d'anys i es van anar despenjant. Jo encara el matinc en antena. Més tard he tingut altres molt bones companyies com el Xavier Ollonarte i la Liliana Calmet, però per coses de treball ho van deixar. Aquí he après moltes coses. Han passat més de 400 persones per programa. La primera entrevista va ser per la Pepi Mercader que en aquells moments era presidenta del CIT de Vendrell. Molts bons records d'aquesta etapa radiofònica que encara és manté viva. Primer ho feiem els dimecres i ara han passat els dilluns de 7 a 8 de la tarda.

19è dia. El temps convida a estar a casa

Avui és el 19è dia que estem confinats. La cosa sembla ser que anirà una mica més lluny de setmana santa, potser a finals d'abril. Ningú ho sap a veure com evoluciona tot plegat. Avui ja estem al darrer dia del mes de març, un mes raro en què fa fred, ha fet bons dies i també ha nevat a cotes baixes d'uns 600 metres. Tot aquest dia gris ajuda a què estem a casa. No és el mateix com el passat diumenge que feia un dia esplèndid. Sembla ser que ja estem arribant a la famosa curva. A veure si ho fem aviat i podem anar enrere. Si que hi ha gent confinada a casa, però hi ha moments que per l'Av. Baix Penedès hi ha un trànsit més considerable que el que es podia considerar en aquestes dates. No sé si la gent va a comprar als supers o simplement va per altres fins. Molta gent qu va pel carrer van amb mascaretes i guants, de mica en mica hi ha més gent que va amb la cara protegida.
La situació actual ha demostrat que cada país europeu va a la seva i que els polítics de l'Estat no han tingut valor de tancar-ho tot des del principi i si s'hagués fet aquesta política dràstica des del primer dia otro gallo cantaria.
Ahir van estrenar a Tv3 una segona temporada de les Noies de l'Hoquei. A mi m'agradava més Crims. Em vaig comprar el llibre i el vaig devorar en un plis plas. No hi ha propaganda de llibres ni de mones. La gent a caseta. Ja ho estem assumint.

dilluns, 30 de març del 2020

La realitat entre la gent i els polítics


Un cop més es repeteix entre nosaltres aquesta escena de la peli Titanic que molts recordem. Mentre les persones que podem aixecar  una mica els peus del terra veiem com tot això s'enfonsa, els polítics del vaixell ens diuen que aquí no passa res. Aquests músics ens estan amagant tot el que tenim darrera. Veig que els polítics catalans encara estan una mica en el bon camí, però a Madrid amb tants militars i les coses que diuen se n'haurien de donar vergonya de com porten el tema. Inclús aquest nou decret ho han fet un diumenge poc abans de les 12 de la nit quan la cosa ja feia dies que es veia i altres ja ho deien. Nosaltres veiem com això s'enfonsa i els polítics ens van tocant melodies mentre tot se'n va en en orris.

Una flashmob a l'Escola Sagrat Cor del Vendrell


El col·legi concertat Sagrat Cor del Vendrell va realitzar el 20 de març del 2013 una flashmob al voltant de la primavera. Un miler d'alumnes del centre va prendre part en aquesta proposta educativa que va aplegar tots els alumnes i professors d'aquest centre. Aquesta va ser una iniciativa amb molta expectació i servia per donar pas a la primavera, a la llum al color. Jo crec que només es va celebrar aquest cop, però va ser una cosa molt interessant i va servir per donar una imatge diferent del centre i va ser el fruit del treball dels seus treballadors i alumnes.

18è dia. Inici segona etapa més dura

Aquest cap de setmana el govern ha decretat un confinament encara més dur que el que teníem. Només aniran els elements bàsics del país. Naltres estem a caseta. Al matí fem feina i a la tarda seguim els Lauzeta folk a través de la xarxa. 3 hores amenes de música on pots demanar cançons d'una llista molt àmplia. La cosa encara no se sap quan pararà. De mica en mica la gent ho va assimilant. Al principi alguns s'ho agafaven a pitorreo, però la cosa està clara i qui menys qui més té algú que ha viscut o viu aquesta pandèmia. L'anormalitat s'ha tornat normal. La gent ja no compra d'una manera tan bèstia com fins ara i ens hem tornat tots una mica més racional. Alguns han de tenir paper higiènic fins el proper any de traspàs. La gent parla per telèfon fixe, per videoconferència i per altres sistemes.

diumenge, 29 de març del 2020

Xarxa de suport el Vendrell


Tot el meu suport a les persones que han endagat amb aquest projecte social i igual que els sanitaris currantes per obligació us mereixeu el suport i el reconeixement de la societat local. Ara que la cosa ja porta uns dies i encara esteu portant aquesta social de forma altruista i voluntària es bo recordar la importància del vostre paper per arribar als més desfavorits.

17 anys de funcionament de l'EOI del Vendrell


Al juliol del 2003 va entrar en funcionament l'Escola Oficial d'Idiomes del Vendrell. En un principi només arribava fins a 3r. Jo vaig ser de les persones que van obrir el primer curs i a 3r vaig entrar amb l'examen que feien. En principi només havia de durar aquest primer cicle, però després ho van ampliar a 4 i 5 i 6è i tot. Ara és tot un honor i una sort tenir aquest centre al Vendrell. Fa uns 4 ó 5 anys van augmentar considerablement el preu de les matrícules i es va notar un descens important d'alumnat. Tot i aquest entrebanc el centre segueix endavant i esperem que tots n'hi treguem profit. Aquesta és una foto dolenta de la celebració del seu 10è aniversari. Em van convidar a fer un programa de ràdio i sempre m'he sentit molt ben tractat per part del seu professorat tant quan era alumne com a periodista, doncs un parell de cops han vingut a  Pas de vianants.

17è dia missa per tele vendrell. El Tabaris per un altre dia.

Ja som diumenge i aquest és el dia més peculiar de tots perquè toca vermutet, una mica per marcar un abans i un després. Ja no faran més misses perquè al final el Pedro Sánchez ha fet cas a alguns presidents autonòmics i als científics i tancarà la gent a casa excepte els casos excepcionals. Feia dies que es demanava i al final sembla que ha baixat del burro. Llavors com això d'anar a missa no és esencial doncs tots a caseta i els mossèns no podran anar a dir missa. Aquí normalitat, Tinc dos amics que també tenen coronavirus i espero que això sigui lleu. Altres que també ho han passat com el Duo Alma ja quasi tenen l'alta i ho han superat.
Ara falta que tothom es posi les piles perquè la crisis que ve després de tot això sigui com més lleu millor. Quan la gent surti al carrer haurà de tenir diners per poder comprar coses i fer una vida normal. Les empreses van tancant i els ertos van caient. Aquí s'ha de fer un canvi de pressupost perquè el que hi ha programat no servirà de gaire gran cosa. Primer les persones. Agafem els diners dels plans europeus i els hem de dedicar a aixecar tot això. Quan la cosi millori ja farem obres al Tabaris i on faci falta però primer són les persones. S'ha de ser valent i marcar unes prioritats sinó tenim el risc de perdre-ho tot.

dissabte, 28 de març del 2020

Records de concerts, Laxnbusto a Torrelavit


Aquesta és la primera foto que tinc dels concerts dels laxen guardada en el meu arxiu controlat. Abans no ho guardava d'una manera automàtica i puc tenir fotos sueltes. Aquest és el concert de Torrelavit del 2009 on els laxen van presentar disc nou amb el nou cantant. Allí recordo que no hi havia cobertura de movistar i només la gent de Vodafone es podia comunicar. Els concerts de música en català han estat una les coses més divertides que he viscut. Més o menys hem anat seguint, Laxen, Gossos i ara toca Obeses perquè els grups de la nostra generació de mica en mica ho anant deixant. Aquest és un concert que recordarem per diverses coses. Endavant Laxen a veure si tornen als escenaris.

16è dia confitament. Concert Obeses

Avui tenim concert d'Obeses a les 17 hores des del Palau de la Música. Un concert diferent i especial que fa que els dies tinguin sentit i siguin una mica diferents. Ja tenim preparat una xerrada amb el zoom per poder parlar tots els herois. Això segueix igual. Sembla ser que a principis de la propera setmana hi haurà un decret en què les mesures seran més dures. De mica en mica van caient coses com la fira de titlles de lleida de primers de maig. Avui fa un dia molt maco, però sembla ser que plourà la propera setmana, cosa que farà més lleuger el confitament. Avui dissabte. Les xarxes socials van a tope el telèfon fix també.

divendres, 27 de març del 2020

Una caricatura meva en el mig segle de vida


Avui repassarem una de les poques caricatures que m'han fet a la meva vida. Aquesta és un regal dels meus 50 anys que va realitzar el Jordi Huete que es cosí de la dona i és un artista en aquest món de la creació i un dels cantants dels Pastorets Rock.
Retrata una mica les meves passions com el periodisme, els llibres i la música i els pantalons curts i les xancles a l'estiu. Un vestuari que em van vetar durant uns anys a la feina, però com la lògica s'imposa ara és l'uniforme que fem servir per anar a treballar. Al darrera hi surt una foto del Vendrell on he passat els darrers anys de la meva vida, però jo sempre m'he sentit binyano. No vull ser un vendrellenc de tota la vida  (VTV) com quatre que hi han i els agrada remenar les cireres perquè els altres els hi deixen. Una imatge d'estiu, fresca i divertida on no hi falta el mòbil que és la màquina d'escriure de jove i l'ordinador posterior per acabar amb aquest trasto manual.

15è dia mercat municipal en ple coronavirus

Aquí al Vendrell avui és divendres i per tant es fa mercat municipal, però només al born no hi ha pas mercat setmanal de roba a la rambla. Hi havia genteta al matí al born per anar a comprar. Tots uns campions que estan aquí aguantant tot això obrint cada dia amb un servei per portar-ho a casa. Acaba de passar un cotxe pel carrer dient que ens quedem a casa tots confitats.  Sempre hi ha algú que encara no s'ha enterat però no crec que a aquestes alçades sinó vol també s'enteri.
Avui no surt la Fura. Ara ho farà cada 15 dies fins que la cosa s'acabi després a veure com va tot plegat. Cada dia hi ha més gent aturada i empreses tancant. aquí com no hi posin diners en veta ens costarà sortir d'aquest pou sense sortida. la crisis del 2007 podria ser una aventura loca al costat del que tenim al davant. Un coronavirus que ja està a tope als USA i a nova zelanda. Ja ho tenim quasi arreu. Ja tenim la nevera plena i resulta que el paper higiènic ja torna a cotitzar com abans. El que passava no era molt normal la veritat.

dijous, 26 de març del 2020

De groc i sobre dues rodes en la festa de la bicicleta


Avui recordarem una de les grans festes del Vendrell que amb el pas del temps ha vingut a menys i ara ja va gaire més enllà que una festa escolar on hi van el centres escolars del Vendrell. Abans hi havia rivaliat. La comissió Jan Fusté la va aguantar, però quan ho va deixar de mica en mica va anar desfent-se fins la situació actual. Un cop vaig participar en el grup del patronat d'esports del Vendrell. Va ser un matí esplènditd en els temps que el Ramon Quadrat era el responsable d'aquest equipament. Records sobre dues rodes. A principis d'aquest segle.

14è dia, toca anar a comprar


Aquí a caseta ja fa uns dies que hi som, però de mica en mica la nevera es va buidant i s'ha de reposar. Es pot aguantar uns dies, però clar hem d'anar menjant i consumint productes per una vida normal diària. Això de les video conferències ja es costum normal amb familia i amics. Així et poses una mica al del que passa més enllà. El monstre encara no s'atura i segueix fent de les seves i la cosa cada dia és més preocupant. Ara les cites són a les 6 a instragram amb propostes com joan rovira o sopa de cabra i a les 20 hores per aplaudir els sanitaris. Seguim en peu. Tocarà comprar. Avuifan Polònia. Diuen que plourà.

dimecres, 25 de març del 2020

Natació, un club social entre corxeres


Una de les activitats que fa anys vaig començar va ser natació. Un dia de nadal allò que som quatre gats a la feina és un esmorzar de tràmit va sorgir la gran aposta: aprendre a nadar. Llavors un amic i jo ens varem apuntar en el mes de gener i cada dimarts i dijous alli al peu de la piscina. Ell va durar un parell d'anys jo encara seguiexo. Abans hi havia un parell de cursos o tres els dimarts i dijous. Amb el pas del temps es van unificant i ara només n'hi ha un els dimarts i dijous. Allí estem. Som una penya de 12 o 14 persones que amb el temps ens hem convertit en una gran família. Alguns venen, però generalment ens mantenim els de sempre. Altres marxen, però sempre queden el bon rollo. Una club de dones on generalment només estic jo en representant del genere masculí. Algun cop ha entrat algun home però no ha durat molt. Vinga seguim en peu. La meva primera monitora va ser la Mònica Ortiz. Una gran persona i professional.

13è dia, el mostre va ocupant més espai

Aquest monstre que ens visita i ens té confinats a casa va fent de les seves. Cada dia van caient gent més propera. Avui ja ha tocat a algú de la feina, esperem sigui lleu i no passi més enllà. La gent que tenia algun dubte cada dia en té menys i els ingnorants, alguns encara segueixen en el seu món. Avui és un dia en què cobren els jubilats i molts hauran de fer com a la crisis del totxo ajuda a la família perquè les empreses van tancant de mica en mica. Cada dia estem més properes a un poble fantasma. La màxima concentració de felicitat és a les 8 del vespré quan la gent surt al balcó a donar suport als sanitaris. Hi ha gent a la comarca que fan mascaretes. Altres ajuden als pobres. La solidaritat és va organitzant de mica en mica. Fa cosa sortir de casa. Anem resistint a aquest monstre. Encara no hi ha la fi del camí. Alguns diuen que al juny. Jo em veig un meset més a casa. Vinga a seguir en peus.

dimarts, 24 de març del 2020

Després d’això res serà igual






Després de tot això tot serà diferent. Haurem estat víctimes d’una guerra no declarada que a algú se li va escapar de les mans. Potser d’aquí 50 anys algú sabrà la veritat de tot plegat i en podrà treure aigua clara.
Cada dia quan em llevo penso que estic confitat dins una pel·lícula amb un final incert, però gens optimista. Fa dies que es veia venir de lluny però com aquell que no li va la cosa aquí la majoria ens ho miràvem des de la barrera. Al final el tenim a casa i va fent de les seves tot i les mesures que ajuden a què la seva expansió no sigui tan letal. Les nostres cases s’han convertit en el marc legal de les nostres vides. Em d’aprofitar cada racó de les nostres llars. No podem sortir d’aquí. Els més afortunats tenen els balcons per poder respirar aire lliure del carrer. Aquells que tenen una casa àmplia amb espais no comunitaris tenen el món als seus peus. Sortir d’aquesta zona privada requereix o un gos  o una bossa o algun document que justifiqui el desplaçament cap al lloc desitjat. Diuen les males llengües que els gossos estan patint els efectes col·laterals d’aquesta situació perquè tothom els vol utilitzar per sortir al carrer.
En aquests dies hi han hagut actuacions que volen dir alguna cosa com per exemple que s’ha exhaurit els rotlles de paper higiènic víctima d’un afany de la gent per aconseguir aquest preuat trofeu que més que mai ha estat un dels objectes del desig més grans de tota aquesta pandèmia.
No ha faltat la solidaritat de les persones que a través de les xarxes socials s’han ofert per ajudar als demés a anar buscar aliments, medicaments o altres coses imprescindibles. Encara que anem on anem, aquest esperit no es pot perdre mai del nostre tarannà humà que és el que som encara que a vegades no ens vulguem creure.
Com a tot arreu hi ha gent que compleix el que diu la normativa especial per l’estat d’alarma i altres en fan cas omís al que diu. En són una minoria, però encara hi ha valents que no saben ni on estan ni que fan. Només els mou el seu ego amb greus conseqüències per a les persones que estan al seu voltant. Encara que la policia posi multes, ves a saber si les arribaran a pagar perquè la societat tradicional i els costums de sempre es van perdent amb el pas dels anys. Cada dia hi ha més gent que té els diners a casa desconfiant de bancs i similars.
Els valents de tot plegat són els sanitaris i personal de neteja dels hospitals i similars. També aquells que treballen a les poques botigues obertes i han de fer front cada dia al risc de tractar amb la gent. A la gent de protecció civil també una gran feina que estan fent.
Tot i aquesta situació encara hi ha malvats que es dediquen a estafar a la gent simulant ser metges que van per les cases o a través d’altres històries pèrfides amb  l’únic intenció de treure diners dels més vulnerables. Alguns més espavilats o fan a través de les xarxes i s’aprofiten d’aquesta situació d’emergència que estem vivint.
Encara no sabem quan durarà tot això. La Setmana Santa sembla que ja la tenim perduda. Ara només falta fins quan estarem en aquesta situació anormal i no podrem viure una vida normal que tan fàcil és, però que a vegades resulta tan difícil venint d’aquestes situacions actuals totalment imprevisibles.
Els matins la gent a casa fa feina, estudia, llegeix o mira la televisió, però a la tarda la cosa s’anima i a través de les xarxes socials tens diferents propostes per gaudir de concerts en directe, conferències i altres invents que es van creant arran d’aquesta situació de confinament.
Des d’aquest tros de Catalunya els nostres punts de mira són Xina, Itàlia i també casa nostra com la Conca d’Òdena on va començar la part més intensa de la versió catalana.
El problema és que després de tot això ja res tornarà a ser normal. A part dels diners i de la crisis immensa que tot això comportarà. Ja podrem fer modificacions de crèdit en tots els ajuntaments per destinar diners als més perjudicats. Les festes majors es podran reduir a la part més simbòlica i amb els diners justos perquè hi ha un nou panorama a partir d’aquest coronavirus que ens està canviant el món i la nostra vida.
A veure si sortim tots d’aquesta pel·lícula i tornem a la realitat, a trepitjar el carrer i les places sense haver de fer servir cap justificant ni buscar un gos per passejar. Ara molta gent es repeteix aquella frase que bé que s’està quan s’està bé. A veure si passa ràpidament aquest malson i tot torna a la normalitat encara que aquesta crec que costarà que sigui com abans tot. Hi haurà un abans i un després d’aquest episodi. Esperem que tots hi siguem per poder abraçar-nos com ara no podem fer. A vegades sembla un càstig diví, aquesta evolució social que ens porta a tots anem a l’individualisme ara ho fem d’una manera forçada. Ànims i endavant que tot anirà bé.



A principis dels 2000, els dissabtes de marxa a Tarragona


La marxa de la generació dels 70 va ser de les més afortunades. Podia estudiar a uns preus assequibles i no tenia que entrar en aquest mercat actual de masters i postgraus. Podies fer una carrera i el doctorat i poca cosa més. No hi havia més. Evidentment que podries estudiar més coses però sense la necessitat actual que per estar on fire t'has de gastar un paston en títols. En la nostra generació hi havia poca o molta feina si la volies fer. Hi havia feines per estudiants al preus baixos, però no rastreros com ara. Teniem la cartera plena perquè els pares tenien diners i sinó els fills s'ho podien guanyar d'alguna manera.
Hi havia molts llocs per anar de marxa Vilafranca, Torredembarra, Valls, Calafell i molts més. Avui en dia jo no sé que fa la gent. Per on surt ni per on va. Suposo que surt o potser s'està a casa a la pantalla parlant amb algú o jugant a alguna cosa. És una cosa incerta. Un dels moments daurats de la meva adolescència va ser a Tarragona. A cavall d'aquest segle i l'anterior la nostra cita de dissabtes era quasi sempre el port de Tarragona i carrers adjacents. Hi havia una mica de tot i molta gent i es podia aparcar. Aquí deixo una foto de quan anàvem de festa a Tarragona sobre el 2002.

12è dia, la bèstia també arriba a Albinyana

L'alcalde del meu poble Quim Nin ha gravat un vídeo perquè la gent prengui consciència de la malaltia i ha anunciat que al poble hi ha tres casos que estan ingressats a l'hospital del Vendrell. La cosa cada dia es va extenent com una taca d'oli. Ja hem agafat la rutina a aquesta confinament. Ja tenim una vida diferent. Sembla ser que de moment la cosa a primera vista va com a mínim fins setmana santa, però segurament la cosa seguira. Ara de mica en mica està entrant a l'Africa i allí sino es para d'una forma natural pot fer una escabetxina de padre i senyor mio. Aquí tenim molts casos, amb una sanitat que més o menys funciona en temps normals. A l'Àfrica potser brutal. Esperem que a mesura que pugin les temperatures la  pandèmia es vagi extingint. Tot normal. Una pena que acabés Crims amb el Carles Porta. Un gran programa. Ara m'estic llegint el seu llibre.

dilluns, 23 de març del 2020

Es requeriran grans canvis en els pressupostos de les administracions públiques

Després de tot això s'han de fer canvis profunds en els pressupostos de les entitats públiques per ajuda a la indústria i petites i mitjanes empreses i als autònoms. En aquest país en què la gent va mes a mes s'han de posar en marxa mesures per aixecar tot això. Potser no tindrem grans festes majors ni històries similars, però en aquests moments s'ha de saber que és el més important. Ja tindrem temps per a la gresca. S'ha de fer amb seny i d'una manera ràpida que no les cobrin en el mes de desembre perquè la necessitat serà imminent. Tot serà diferent.

Al 1993 de popeye marina a Cartagena


Avui toca la mili. L'any 1993 i de gener fins a setembre vaig estar a la mili a Cartagena. Em va tocar un dragamines que es deia Guadiana. Jo vaig estar molt bé perquè el capità de màquines estudiava àrab i li feia classes. Estava molt bé la veritat i no tenia cap tipus d'enxufe ni jo vinc de part de... Alli al vaixell menjàvem molt bé perquè es demanava menjar per tots però tots els mandos menys els de guardia i algun penjat menjàvem a casa seva per tant ens tocava més per a tots. Enguany vaig anar a Cartagena i no té res a veure amb la que jo vaig veure el 1993. Allí s'han tirat molts milions i milions d'euros. Quan hi estava hi havia llocs on millor no anar. Ara es una ciutat moderna amb un eix comercial envejable. He posat una foto en un bar amb els colegues i la noia del bar. Ja hi ha prous militars ara per la tele. Una mica de relax.

11è dia un dilluns cada dia el tenim més proper

Avui ja portem 11 dies a caseta només sortint pel mínim. La cosa encara va augmentant i no es veu que de moment s'intueixi la famosa curva. La cosa s'allargarà de moment fins el 12 d'abril. A veure si ho parem aquí o seguim endavant. Cada dia hi ha més grups i cantants que fan concerts per la xarxa. La cosa està animada dins la situació crítica que tenim. El telèfon i grups de Whatsapp funcionen més que mai. Moltes coses les reps tres o quatre vegades. Realment hi ha molta gent que li sap treure un somriure a tot plegat. També estan a tope les converses en xarxa. Tot tranquil esperem les vuit per sortir al balcó. Avui havia de ploure però res. Ahir quatre gotes. Múrcia ha decretat el confinament del seu territori encara que no tingui competències. El Torra ho demana a Madrid, però el Sánchez està obsessionat pels uniformes militars i ni puto cas. Seguim. Ahir em vaig emocionar quan vaig veure el Duo Alma en directe que està a l'hospital afectat per coronavirus. Cada dia ho tenim més a prop. Seguim a casa. Seguim en peu.

Missatge Afibromed

Missatge molt interessant per a qui pateix fibromialgia de part de la seva presidenta Sandra Granado.

diumenge, 22 de març del 2020

El Diari del Baix Penedès, una universitat de la vida


L'any 1993 després de la mili vaig acabar a la redacció del Diari del Baix Penedès primer treballant per obra social amb les Notícies dels Nostre Avantpassats que recollia trossos de diaris del Vendrell i comarca recollits a la biblioteca. Després de mica en mica feia substitucions fins que vaig estar en plantilla i per reordenació de perosnal vaig anar al carrer. Allí vaig conèixer moltes moltes persones perquè eren molts els qui passàvem per allí o havies d'anar a alguna roda de premsa. Era èpoques bones i cada dos per tres hi havia un dinar sopar i presentació amb jalu. Quan vaig entrar a l'Ajuntament hi anava algun cop però clar ja tenia una altra feina i era diferent. El diari juntament amb la Ràdio ha estat una de les universitats meves. Molts d'aquells encara són protagonistes de la nostra actualitat per un motiu o un altre. Aquí una foto de la meva versió de periodista professional.

10è dia un diumenge casolà. Missa per la tele nou descobriment per molts



Aquest és un diumenge casolà. Cada dia hi ha més programes a la tele que es fan des de casa. Avui al matí molta gent està mirant la missa que fan a Montserrat. Potser a vegades s'ha de posar una mica de fe per lluitar contra aquesta pandèmia que cada dia és més intensa. A Vilafranca ja diuen que la festa major possiblement es reduirà a les coses bàsiques perquè entre tantes ajudes el pressupost quedarà fet una piltrafa. Mira que ells s'ho creuen molt això.  A veure que diuen la resta de pobles però aquí sempre mana la festa que és bàsic per guanyar eleccions. Demà hauem de portar un certificat que poder anar pel carrer. Allì hem de posar on anem i etc. El discurs del Pedro Sánchez d'ahir semblava d'un pati d'escola d'EGB explicant a la gent com estàvem sense dir res. Però per dir això va estar quasi una hora. També va parlar de la fibra òptica un tema que interessa més que mai. Seguim a casa. Avui vermutet perquè és diumenge. No sé perquè les botigues tenen obert diumenge. Si ara hi ha temps per tot. No entenc res.

dissabte, 21 de març del 2020

Adolescència trepitjar el desert


Eren estius a Tunis, estudiant entre setmana pel matí i per les tardes i caps de setmana tocava fer excursions. Erem joves anàvem i veniem amunt i avall en petits grups. Un dels objectius era trepitjar el desert que no era el que surt a les pelis però era una petita aproximació una mica de postureo. Eren somnis de joves que volíem arreglar el món i al final amb el temps el món ens ha posat a lloc molt dispers, però tenim moltes coses en comú encara que a vegades no es tingui en compte.

9è dia. La cosa es dispara. No hi ha lloc per tots

Ja portem 9 dies a caseta i ara estem en situació crítica i encara pot pujar encara més. Ara diuen que queden 3 o 4 setmanes per baixar la corba d'infecció. Ja em veig per Sant Jordi aquí i per Setmana Santa per suposat que estarem aquí dins. Esperem que tothom es quedi a casa seva i no marxi a altres llocs i s'evitin els moviments de la gent fins que passi tot això. La gent es va adaptant a la situació. A la tarda mirem videos de Lauzeta, Sopa de Cabra o el que faci falta per les xarxes. A les 8 ja tenim cita al balcó cada dia amb els veïns i anar fent. Hi ha poca programació televisiva a les cadenes tradicionals.  Les notíces et poden durar una hora o dues perfectament. Seguim en peus.
Ara s'ha de fer triatge perquè no hi ha lloc per tots els malalts. Hi ha uns protocols per escollir els que poden fer servir aquests espais. A veure si en fan cas sinó hi haurà osties als hospitals perquè tothom defensa lo seu en aquesta selva que estem vivint. Han tret un certificat per dir on vas. És una xorrada perquè els de sempre seguirem complint i els jetes poden posar el que vulguin. Estem amb dades molt preocupants a veure si toquem sostre aviat sinó això serà un calvari.
No cal pagar impostos de moment i tota la recaptació està aturada. Tots quiets a casa com si fos una pausa en el temps a veure com passa tot això que ens ha trastocat les vides. Encara falta algun mossèn que faci algu tipus de pofessó perquè marxi el virus. A veure si apareix algun d'aquests i ens lliura del mal. Seguim en peus.

divendres, 20 de març del 2020

Estructures de vegueria




Alguns municipis realitzen periodicament visites comentades al municipi. Podem parlar de vestigis de la història, equipaments nous, espais funeraris. Aquesta és una manera de difondre el patrimoni local. Molts cops encara que una persona visqui en una població no hi ha possibilitats per conèixer alguns aspectes de la història local que no sigui per aquestes iniciatives.
Ens agradi o no hem de fer d’agafar una mica el paper de  turista per  saber difondre millor  el nostre patrimoni. Una excusa ideal per acompanyar la història amb gastronomia, vinicultura i altres elements de la nostra tradició. Som nosaltres que ens hem de vendre. No hem d’esperar que vingui un majorista de Barcelona a organitzar un sortida per turistes per als nostres cellers perquè potser podríem quedar desbordats segons la magnitud de l’empresa. És la feina de formigueta que de mica en mica va deixant solera i es va ampliant. L’aventura difusora ha de començar per les escoles de la vila que han de tenir molt clar que han de ser el pal de paller perquè els seus alumnes coneguin de primera mà aquesta riquesa i identitat que forma part del seu passat.
Sempre parlem del Penedès, doncs el primer pas d’aconseguir aquesta identitat és que els principals entitats d’aquest espai col·laborin en un projecte unificat per donar a conèixer la seva identitat. De moment, cada municipi fa la seva guerra en aquest i en molts altres aspectes, però s’han de començar a construir estructures de vegueria  perquè algun dia tota aquesta divisió territorial si mai arriba a funcionar de debò tingui la seva traducció a la realitat i que la gent ho conegui de primera mà. La màxima col·laboració pràctica que conec a nivell funcional és el Carnaval on s’ha fet una programació compatible entre diferents municipis per tirar endavant la seva rua. S’ha de seguir endavant.

Records de quan estava estudiant semítiques

Aquesta és una foto que em porta molts records de quan estuadiava àrab a la Facultat de filologia de Barcelona. Erem quatre gats però ens portàvem molt bé. Hi havia molt bon rollo entre naltres i a l'estiu ens anàvem a estudiar a Tunis, Egipte o Marroc. Jo era el fill de pagès del grup i a casa meva cada any feiem una calçotada i aquí tinc una foto feta a la vinya d'Albinyana. Alguns no els he vist  més, però sempre estan en el record.

Dia 8. Encara no es veu el fi d'aquest malson


Estem al 8è dia de confinament i encara no es veu el final del tunnel. La gent fa vida més o menys normal dins l'anormalitat. Esperem que avui es divendres i la gent es quedi a casa i no vingui a aquestes segones residències. Tot a caseta estem millor. Avui ha mort la tieta de la meva dona que tenia 84 anys. Ja era gran i la cosa ja estava molt descontrolada. No podrem anar a Lleida al funeral express que li faran. Ja ho arreglarem després que passi tot aquest malson. Es veuen cotxes pel carrer i esperem que vagin a un bon fi perquè alguns encara no s'ho acaben de creure tot això. Vinga seguim endavant. Aquest any és fatídic. El Glòria, l'explosio a Tarragona, Coronavirus i a la família de la dona tenim dos difunts en menys d'un mes. A veure si entrem al 2021. No sé enguany com acabarem.

dijous, 19 de març del 2020

7è dia. La gent ja comença a notar. el confinament

Ara la gent està una mica farta de tot i encara no crec que ni portem la meitat. Ja hi ha gent que no aguanta la tensió i surt al balcó a posar música forta i fer de les seves. Cada loco con su tema. La anormalitat s'esta tornant normal. Ja comencem a acostumar-nos a una altra tipus de vida. L'instagram i el youtube estan a tope amb l'ús de molta gent. A veure com acaba. Encara no es veu el final del túnel. Ahir la conca d'Òdena va passar de 85 a 205 infectats em un dia. La coa va in crescendo. La policia busca a la gent que surt al carrer i que compleixin el confinament. A veure que passa. Avui és Sant Josep dia del pare i no hi ha ni anuncis per aquesta data. Seguim.

dimecres, 18 de març del 2020

Les noves armes mortals que poden parar un planeta




L’arribada a casa nostra del coronavirus era una cosa que es veia venir i només era qüestió de dies. Avui en dia on tot el món és mou d’un lloc a un altre amb certa facilitat no costa gaire que es compleixin les condicions perquè en el nostre entorn més immediat tinguem una persona infectada per aquest virus.
Nosaltres que ens preparàvem amb armes, míssils i avions de visió nocturna ens estem donant compta que un virus de només 12n nm de diàmetre pot posar en alerta màxima a tota un estat i un continent i quasi un planeta.
Ens pensàvem que la tercera guerra mundial seria com la primera o la segona amb soldats, armes, tancs i avions, doncs sembla que la cosa pot anar per altres camins molt més diferents. No podrem construir ni barricades ni trinxeres perquè en qualsevol l’enemic es pot introduir en les nostres files i pot causar moltes baixes. Els nous soldats no porten casc ni armilla antibales sinó que simplement van vestits de blanc amb guants  a les mans per protegir-se dels contagis. Invertir en noves tecnologies armamentístiques s’ha tornat a demostrar que un cosa totalment obsoleta. Amb un simple esternut prop teu pots quedar aïllat en una habitació d’hospital per un quinzena de dies.
Evidentment entre tantes administracions públiques a vegades costa emprendre una política conjunta per evitar el contagi i reduir els seus efectes, però de mica en mica van avançant poc a poc per no crear pànic general entre la població. De moment, gràcies a les xarxes socials la gent es va assabentant de coses la majoria certes que passen en altres punts. Cadascú fa la lectura que creu convenient i es prepara per a les properes setmanes segons els seus criteris.
De moment en les nostres botigues ja fa dies que s’han exhaurit les mascaretes i els desinfectants perquè hi ha un consum anormal que multiplica el que es pot considerar raonable. El tema dels rotllos de wc entra dins la ciència ficció.
Evidentment quan passa tot això la sanitat privada no pot fer front a aquest allau humà i qui més qui menys acaba anant a la sanitat pública que en el seu funcionament normal ja veus molts moments de saturació.
Aquest tipus de virus acostuma a atacar a les persones més dèbils com poden ser gent gran i pacients d’altres patologies situacions que els fa més sensibles als efectes d’aquest visitant incòmode.
Un cop més aquesta enfermetat demostra avui en dia que encara que els homes ens entossudim a crear fronteres sobre el mapa, cada dia vivim en un món més obert on cada dia costa més d’entendre l’existència d’aquestes separacions entre estats que molts cops són fruit de guerres i pactes mal fets que no pas d’una altra cosa.
El govern pot decidir mil coses, però al final molta gent actuarà segons vegi al seu voltant i segons les seves experiències vitals.
Al final es fa cert aquella dita castellana que quan vegis les barbes del teu veí tallar posar les teves en remull. Ara tenim la gràcia de dues vies informatives paral·leles, per una banda tenim les vies oficials i per altres les populars. Evidentment les vies oficials haurien d’aportar en la majoria de casos informacions verídiques, però també s’ha vist al llarg dels darrers anys que algun cop responen a certs interessos. No tot és aigua clara. Potser d’aquí 50 anys sabrem la realitat de tot plegat.
El coronavirus ja el tenim a casa nostra. El passat novembre va sorgir a la Xina en una ciutat que molts no coneixíem i de mica en mica es va ampliant per tot el món. Aquesta nova arma pot paralitzar totalment una societat, fer caure l’Ibex-35 i moltes més conseqüències desastroses en una societat moderna com l’actual.
 Aquesta és la realitat que tenim aquí i en molts altres punts d’aquest planeta. Anirem seguint l’actualitat a ritme de twitter perquè les informacions es van donant a mesura que es van produint entre l’informatiu televisiu de les 14 i el de les 21 hores hi poden haver moltes variacions sobre la realiat. No és pot tornar a repetir el mateix contingut de la notícia com es fa moltes vegades,  poden aparèixer panorames oposats diferents. Potser haurem de fer servir més que mai la compra per internet per no sortir de casa i evitar qualsevol contagi, però potser aquestes empreses estan també estan col·lapsades. També són persones. A veure que passa tot plegat i esperem que en el fons només sigui tot  un malson i que ben aviat aquest virus formi part de la història i ens disposem tots a gaudir com millor puguem de la primavera que és una de les millors estacions de l’any a casa nostra. Una justificació més en favor de la investigació i salut pública. Nosaltres que tenim moltes armes mortals, no podem parar el més petit dels enemics. En aquesta guerra els herois es queden a casa i es renten les mans i les trinxeres estan formades per metges, sanitaris i policies que vetllen perquè tot sigui una mica més lleu i també tots aquells que ens atenen en els supermercats, farmàcies i similars.


6è dia de confitament.Avui parla el Rei

Tot segueix igual. Cada dia hi ha més casos. Avui ha de parlar el rei a veure que diu. Després del passat 3 d'octubre el tio ja no te gaire marge de maniobra. Un ja s'hi va acostumant. No cal sortir a comprar sinó es necessari. Seguirem a casa fent feina i mirant tele. Endavant. Aquest mes no es cobraran les quotes de l'escola de música del Vendrell esperem que tampoc la resta com poden ser esport o art i cultura. Seria un detall com ho seria que les empreses de subministrament només ens obligues a pagar el consum i sense impostos ni iva ni altres coses sinó que ho fes gratis per tothom. El Coronavirus marcarà una abans i un després. Estem en el precipici. Faltarà saber sin tenim coixins a la caiguda o serà dura.

dimarts, 17 de març del 2020

5è dia confitat, L'anormalitat de la normalitat


De mica en mica la gent ja es comença a acostumar a aquesta situació. Això és el més trist i potser el més raonable. Les botigues fan les cues al carrer i dintre fan el servei mínim. La Caixa de l'Avinguda Baix Penedès també té tancat l'oficina. No hi ha gaire moviment i cotxes ben pocs. Molta gent va amb guants o bufandes i ja sap el que s'ha de fer. Tothom parla del tema. Sort de les xarxes socials on la gent posa el que fa per casa i alguna cosa divertida. Seguim endavant. No sé que fan tants militar a les rodes de premsa a Madrid. Això d'una grande i libre encara esta en boga totalment. No hem après res.Els supers sembla que tenen més coses després de la marabunta inicial en algunes lleixes.

dilluns, 16 de març del 2020

Serveis bàsics de l'Ajuntament del Vendrell


Serveis bàsics municipals davant la declaració de l'estat d'alarma . Per decret d’Alcaldia número D2020LDEC000440, de 13 de març de 2020, es van establir els serveis essencials que han de prestar serveis mínims. Els serveis essencials són:

- Contractació - Secretaria - Alcaldia - Intervenció - Protecció Civil - Serveis Socials - Policia Local - Tresoreria - Comunicació i RTVV - Serveis informàtics - Persones i Coneixement

Aquests departaments determinaran els serveis mínims per garantir el degut servei a la ciutadania, sent aquests els següents:

a) Contractació: S’estableix com a servei bàsic atendre les contractacions d’urgència per fer front a la crisi del COVID 19 i els serveis municipals bàsics. El personal de contractació estarà preferentment en confinament domiciliari a disposició del cap o responsable treballant en la modalitat de teletreball sempre que sigui possible.

b) Secretaria S’estableix com a servei bàsic atendre les urgències. El personal de secretaria  estarà preferentment en confinament domiciliari a disposició del cap o responsable treballant en la modalitat de teletreball, sempre que sigui possible.

c) Alcaldia.  Es garantirà un servei mínim d’una persona. La resta de personal romandrà confinat a casa a disposició del cap de departament o servei, treballant sota la modalitat de teletreball, sempre que sigui possible.


d) Intervenció: Es garantirà un servei mínim per atendre urgències. El personal romandrà confinat a casa a disposició del cap de departament o servei, treballant sota la modalitat de teletreball, sempre que sigui possible.

e) Protecció Civil Es manté l’estructura ordinària de prestació del servei. Tot el personal ha d’estar disponible en virtut de les necessitats que decidirà el cap de departament

f) Equip de serveis socials per atenció a urgències socials: S’estableix com a servei bàsic l’atenció a les urgències, garantint l’atenció telefònica i en la modalidat de teletreball, sempre segons instruccions de la cap de departament.

g. Seguretat Ciutadana. Policia Local. Es manté l’estructura ordinària de prestació del servei. Tot el personal ha d’estar disponible en virtut de les necessitats que decidirà el cap de departament

h. Tresoreria Es garantirà un servei mínim per atendre urgències. El personal romandrà confinat a casa a disposició del cap de departament o servei, treballant sota la modalitat de teletreball, sempre que sigui possible.

i.- Comunicació i RTVV S’estableix com a servei essencial les urgències, i Radio i Televisió El Vendrell. S’estableix quadrant mitjançant el qual només estarà en actiu el 50% del personal, de forma rotatòria.

j) Serveis informàtics Servei essencial amb serveis mínims establerts pel cap de departament. S’estableix com a servei essencial per tal d’habilitar equipaments informàtics per teletreballar. Acabat aquesta feina, podran romandre confinats a casa, treballant sota la modalitat de teletreball sempre que sigui possible.




 k) Persones i Coneixement Únicament s’estableix com a servei bàsic atendre la confecció de nòmines, les urgències, convocatòries de personal per afrontar els serveis bàsics i essencials (per exemple, residència, i policia). La resta de treballadors podran romandre a casa teletreballant i/o confinats al domicili a disposició de la cap de departament.


La resta de personal de serveis no considerats essencials observaran les següents instruccions:

Consergeria:  Hi ha d’haver una persona en tots aquells edificis que romandran oberts, per tal de garantir les urgències i l’atenció telefònica.

Servei d’Atenció a la Ciutadania  (SAC): Es manté un servei mínim per atendre el 010, urgències i tasques internes. L’horari serà dilluns, dimarts i dijous de 9h a 14h. Els tràmits podran continuar realitzant-se en línia a través de la pàgina web de l’Ajuntament o a la seu electrònica.  La resta del personal romandrà confinat al domicili, realitzant tasques de teletreball sempre que sigui possible i a disposició de la Cap de departament.

Empadronament Es treballa sota la modalitat de teletreball. No s’atendrà al públic presencialment, excepte emergències.


Brigada municipal: No és servei essencial. Els treballadors hauran d’estar a disposició del seu cap per atendre possibles incidències urgents.

Cultura i Educació: Tots els treballadors i treballadores d’aquests serveis podran romandre a casa per i mantenir-se localitzables i a disposició del cap, i treballant mitjançant la modalitat de teletreball sempre que sigui possible.




Urbanisme, Projectes i Obres Públiques: Tots els treballadors i treballadores d’aquests serveis podran romandre a casa i mantenir-se localitzables i a disposició del cap, i treballant mitjançant la modalitat de teletreball sempre que sigui possible

Salut Pública: S’estableix serveis mínims de la tècnica de salut que haurà de romandre a casa, treballant sota la modalitat de teletreball.

Medi Ambient, Parcs i jardins: Tots els treballadors i treballadores d’aquests serveis podran romandre a casa mantenint-se localitzables i a disposició del cap. Les derivacions dels serveis de poda, recollida de mobles i recollida de residus seran atesos en la modalitat de teletreball pel personal del departament.

Gestió Tributària: Tots els treballadors i treballadores d’aquests serveis podran romandre a casa i mantenir-se localitzables i a disposició del cap, i treballant mitjançant la modalitat de teletreball sempre que sigui possible

Resta de personal d’altres departaments. Garantir possibles urgències, el personal haurà d’estar a disposició del seu/seva superior jeràrquic, treballant sota la modalitat de teletreball sempre que sigui possible.

Tots els serveis que són considerats no mínims i bàsics procediran a realitzarse de manera prioritària, mitjançant sistemes no presencials i, en la mesura que sigui possible realitzaran tasques sota la modalitat de teletreball, i hauran de romandre a disposició del cap o responsable, en cas que fos necessari.

La permanència del personal municipal en el seu domicili, com a conseqüència del confinament i de la suspensió temporal d’activitats en les unitats respectives, té la consideració de temps de treball efectiu.

Aquestes mesures s’aplicaran des del dilluns 16 de març i durant dues setmanes o el decret de noves mesures.

4t dia dilluns

Avui dilluns després del cap de setmana era la prova de foc de tot plegat. Hi ha gent que ha anat a treballar, però altres s'han quedat a casa. Els qui han anat a treballar alguns tornaran a casa, però altres hauran de quedar-se al peu del canó. Cada dia és igual. Avui plou i la cosa és diferent. Ja tenim una altra excusa per no sortir de casa. Ahir la cita a les 20 hores en favor del personal sanitari va ser més forta que altres cops. Seguim endavant xupant tele i llegint.

diumenge, 15 de març del 2020

Una aposta pel teletreball

Aquest virus del coronavirus és l'excusa perfecta perquè d'ara endavant s'aposti definitivament en empreses públiques i privades pel teletreball. S'han de buscar els mecanismes necessaris perquè això es pugui fer i no és una cosa que faci d'un dia per un altre. Alguns han dit que a partir d'ara els treballadors ho podran fer des de casa, però potser l'estructura d'aquesta alternativa està a anys llum que sigui minimament funcional. Esperem que quan passi tot això la gent es preocupi pel teletreball perquè amb les tècniques actuals ja fem tard.

Tercer de confitament a casa

Primer va ser la Generalitat, després l'Estat, però més o menys des de divendres que sabem que tenim estar a casa encara que alguns no han entès encara la paraula confinament. Si que un pot sortir per anar a comprar, però diguin el que diguin quan arribes alli a la lleixa del super veus que no hi ha paper de water, ni carn i altres cosetes que hi ha gent que acopia com si fos la fi del món. La gent surt el mínim pel carrer que sembla que estem en un matí de diumenge d'agost on pel Vendrell poble està tot mort excepte l'Esclat que són els qui fan la pasta aquests dies igual que el Mercadona durant la resta de dies de la setmana. La gent està tranquil·la a casa suposo que juga amb el que tenia guardat per casa o sinó a la play. Alguns llegeixen i altres doncs fan petits retocs a la casa que fa dies que convenia. Ahir em va sorprendre que molta gent a les 10 sortís al balcó per aplaudir els sanitaris. Em va posar els pels de gallina. També hem de lloar les persones que els toca treballar aquests dies davant el públic, en alguns casos el doble de la seva jornada habitual. Seguim reclosos. Alguns músics com Lauzeta ja van fer un concert per la xarxa perquè no poden sortir de casa i no tenen com afrontar el mes. Anar fent endavant amb optimisme.
Crec que el Pedro Sanchez va fer més política patiòtica que altra cosa i que tot organitzat de Madrid, però com passa sempre cadascú que s'espavili com pugui en el fons. Hauria de ser més dur limitant els viatges d'avió i tren entre diferents localitats. A veure si superem aquesta fase.

dissabte, 14 de març del 2020

Tots confinats a casa per un virus

Arran del coronavirus estem tots confinats a casa. Alguns no han entès encara el significat de la paruala i han anat a la platja o  la muntanya per agafar aire fresc, pèro no són conscients que el que poden fer es contagiar aquest virus als veïns i a altres turistes d'aquesta zona. No sé que no acaben d'entendre de la paraula confinar. En una setmana la vida aquí al Vendrell i a Catalunya ha donat un tom de 160 graus. Totes les activitats d'oci i lúdiques tancades. Només ens queda el mercat i farmàcies i botigues petites i grans d'aliments i també les llibreries que són esencials per passar el temps i no vols caure davant de la pantalla. Esperem que ens sigui a tots lleu i que la gent es comporti amb seny amb tot això perquè ens hi jugem molt en aquesta guerra a aquest virus.

divendres, 13 de març del 2020

Xató per tutti


  
En aquest Penedès ens falta una sala amb uns sofàs i un futbolí que ens ajudi a tenir idees creatives per aplicar a la nostra difusió territorial.
Històricament hi hagut uns municipis que han elaborat xató des de temps immemoriable per les seves característiques geogràfique si tradicions culinàries, però portem uns temps que qui més qui menys s’ha incorporat a aquest moviment per fer difusió de la seva cultura.
No ens cal que tot el Penedès es posi a fer xató ara de cop i volta perquè està de moda. Ja tenim unes localitats com Vendrell i Vilanova i la Geltrú que tenen una tradició més que consolidada. Ara ens falta que altres localitats descobreixin els seus plats més propis i característics i en puguin triar per fer-ne una difusió. Amb tant de xató a la carta penedesenca al final ens empatxarem.
A Calafell tenen el seu rossejat que és un plat que té molts paral·lelismes amb el xató i que també gaudeix de molt bona acceptació quan en fan la seva festa pròpia que acostuma a exhaurir els tiquets abans d’acabar la distribució dels plats.
Amb el pas del temps es podria aconseguir que cada municipi apostés pel seu plat propi que es podria oferir amb els del poble del costat en alguna fira comarcal o similar. 
Jo de petit a casa menjava quan anava a fer caure olives amb els meus pares una variant de la clotxa que és un plat amb alls, tomacons arengada, ceba i altres variacions que s´hi poden aplicar. Són plats tradicionals que venen dels nostres ancestres i que si que es menjava per més gent al meu poble, Albinyana. En canvi de xató jo mai no havia escoltat aquest nom parlant del meu municipi perquè entre altres raons, no teníem mar, ni de moment en tenim, a veure que passa en el futur. Una mica de varietat per favor. Aquí quan algu treu una cosa tothom s’apunta al carro. Mirem abans al nostre voltant. 

dijous, 12 de març del 2020

El rei dels supermercats


El rollo del paper de WC ara per ara és el més preuat dels supermercats. Hi ha gent que en compra molts de paquets per tenir-los a casa. Jo no entenc aquesta febre amb el paper higiènic. Hi ha altres coses com el rollo de cuina que també es pot fer servir en molts casos. Aquest és una febre que no acabo d'entendre. A veure si algú hi troba la solució perquè sembla que estem davant d'una pandèmia de cagarrines.

Jornades de convivència casolanes


Ara venen unes setmanes dures aquí a casa nostra. La millor solució és només sortir per complir amb els serveis mínims com omplir la nevera i quatre coses més com podria ser la farmàcia. És el moment de buscar a la biblioteca de casa llibres interessants o buscar alguna peli que valgui la pena. Treure el joc de l'oca, el parxis o les cartes i jugar a casa. Durant uns dies estarem a caseta mirant com passa pel nostre voltant el coronavirus. Cada dia que avancem estem a un pas més del confinament. Avui el Vendrell semblava un diumenge d'hivern amb poca gent i cotxes pel carrer. Doncs anem fent fins que passi la tempestat. Ens quedarem sense processons de Setmana Santa i sense mona segurament.

dimecres, 11 de març del 2020

Els polítics callen, però els carrers parlen



Vivim en un municipi com el Vendrell on molta gent no té res a perdre.  A mi em falta molta gràcia quan per fer una societat més justa i on regni el civisme i la convivència es parla de posar multes i sancions. Aquests dos termes són mesures que en molts casos han quedat totalment obsoletes. Tenim moltes persones que viuen al Vendrell i que no tenen ni papers i evidentment no us penseu que estiguin empadronades en cap habitatge, simplement viuen del cop de peu a la porta, un dels negocis obscurs que ajuda a molta gent a viure a casa nostra al costat del món dels estupefaents.
Aquesta és una societat presumptament frustrada. Moltes persones malviuen de les ajudes socials, però molts d’aquests han de buscar algun tipus de solució en l’economia submergida. No hi ha remei. La nostra societat ens està educant per tenir un seguit de despeses sense que les pretesament no podem viure. Això va des del pa de cada dia al transport passant pel mòbil. Hi ha persones que estan en el món laboral d’incògnit sense contracte ni res o tenen un contracte de dues hores i en fan 12 al dia. Això és el que tenim a casa nostra. Aquí al Vendrell no hi ha moltes possibilitats i arriba un punt que es queda petit, llavors et trobes en el lloc ideal per estar a tot arreu sense estar enlloc a menys d’una hora de cotxe d’una gran ciutat com Tarragona o Barcelona.
Estem en una generació decepcionada que se’ls hi va prometre el paradís i estan ubicats amb vistes a una filera de contenidors   on poden trobar alguna solució als seu problemes més imminents de nutrició. Pel que fa a l’habitatge cap problema, amb un grapat d’euros pots aconseguir una habitació en un pis ocupat.
Tenim un Vendrell en què els comerços tradicionals van tancant de mica en mica perquè no poden competir amb les grans superfícies. El que marca tot això és la renda per capita més baixa de Catalunya que t’ajuda a comprendre com la Rambla del Vendrell està molt menys transitada que la via verda que uneix el municipi amb les platges.
L’Ajuntament del Vendrell vol dedica més de sis milions d’euros a ajudes socials i a Seguretat amb la col·locació de càmeres als carrers i el control de matrícules. Amb això que en traurem? Potser ens caure un mafiós italià que ha vingut a buscar pa al Vendrell i l’enxamparem si vol aparcar en una zona blava sense passar per la màquina.
Aquest no és el camí, no ens podem permetre el luxe d’incrementar l’ajut social. S’ha de potenciar els empresaris locals i anar a buscar a altres que es vulguin establir a casa nostra. Vàrem caure tots en el parany del turisme que era pa dur  per avui i gana per demà. Avui ens hem quedat amb les potencialitats i propostes molt puntuals que sembla que tot això hagi de funcionari. El Vendrell no és un lloc per trobar feina i de mica en mica s’anirà convertint en un lloc que tampoc no és adequat per comprar ni per l’oci. De moment tenim el cinema a veure quan aguanta l’invent perquè al seu voltant està en serveis mínims.
El panorama és molt trist i amb aquesta política de l’ajuda social i la policia no en farem res per sortir de l’atzucac. Falten professionals de carrer que treballin dia a dia amb els municipi i amb la seva realitat. Els nostres polítics viuen immersos en el món de “yupi “ del  Per què? En aquesta campanya bàsicament de Postureo de la Capital de Cultura Catalana, però estic segur que un 80%  de la població no comparteix marc social amb els nostres dirigents polítics que es pensen que aquest gran globus de color optimista  arriba a tot els racons del terme. Només cal veure el ressò que tenen les seves propostes a través de les xarxes socials i al carrer per veure que en prou feina el seu missatge travessa la Plaça Francesc Macià.
És molt més popular  el vídeo d’aquesta baralla juvenil viral que va tenir lloc a aquesta plaça que la poca gent que a anar a la inauguració de l’home i l’arbre. Sort que al Vendrell no passa mai res i quan ho fa els polítics són els primers que diuen que es un fet puntual i que està tot controlat. Mentida. La actual situació és molt greu i pocs diners, però sense una finalitat clara, no arreglarem gran cosa. La realitat s’acabarà menjant la ficció. Només cal esperar. La situació s’agreuja. Ningú diu res, però els carrers i places parlen per si soles.



El Coronavirus ja ha arribat al Vendrell


Ja tenim el primer cas de Coronavirus al Vendrell, en un moment en què Espanya ja soperem els 2.000 casos. Anirem veient com evoluciona la cosa. De moment alguns ajuntaments amb situacions similar ja han suspès actes públics, escoles i altres propostes on la gent es reuneix. Val més ser previngut que deixar que la cosa es multipliqui. Ni una cosa ni l'altra, però s'ha d'actuar tots els extrems són dolents. De moment se sap que és dona de 39 anys que treballa a Barcelona i que el cas es lleu. Està a casa controlada pel Cap del Vendrell. Endavant i ens esperen uns dies de moviments mínims.

dimarts, 10 de març del 2020

La Setmana Santa, peça clau

Tenim a tocar Setmana Santa, una de les setmanes més turístiques de les nostres contrades. Esperem que la cosa s'arregli i tinguem uns dies dins de la normalitat. Sinó seria un cop psicològic i econòmic molt dur per tots nosaltres. Esperem que la cosa es pugui corregir.

Reus, una ciutat per visitar


Una de les ciutats que m'agraden és Reus. Feia anys que no hi anava i la veritat que és un lloc on es convida a passejar a veure amunt i avall amb propostes molt interessants i amb un toc especial. Hi tens el vermut que és un dels àpats que reuneix a la gent al voltant d'una taula. Una localitat que la pots fer a peu i està plena de sorpreses. No fa mal un viatge a Reus i sempre et resulta enriquidor.

El dia de la Dona, per exemple


Està bé que cada cop intentem ser més humans, més racionals, més igualitaris celebrant el dia de la Dona, el dia del Medi Ambient, però s'ha d'aconseguir que aquesta consciència es vagi estenen com una taca d'oli dins la societat. No serveix de gaire fer quatre activitats el dia que toca i llavors no hi tornem fins el proper any amb noves propostes o les mateixes amb cares noves. Tot això s'ha de traduir a la feina, en la programació cultural i actes àmbits que incideixin d'alguna manera perquè arribi a tothom.

dimecres, 4 de març del 2020

Parásitos, per alguna cosa ha sortit premiada als Òscars

Avui he anat a veure Parasitos, Una peli que val la pena veure perquè et permet veure les contradiccions d'un país amb dues classes socials ben diferenciades. Una peli amena que mostra l'esperit de subsistència quan ja no tens res a fer. M'ha agrdat molt perquè està molt ben dirigida i interpretada. Aprofiteu abans no la treguin.

El Coronavirus, alarma o calma

Ja fa dies que se sent a parlar del Coronavirus que també tenim a Catalunya. És com una taca d'oli que de mica en mica es va ampliant. A Itàlia ja han suspès les classes per evitar contagis. A Catalunya, la cosa de moment sembla que no es greu. A veure com va evolucionant. Però tot i aquesta pau. En algunes botigues s'afanyen a vendre mascaretes i els líquids desinfectants també estan molt buscats en alguns supermercats que es venen com a xurros. La cosa no està clara. Hi ha una postura una mica previsora sense caure en l'alarmisme ni en comprar previsions per no sortir de casa durant un mes. A veure com evoluciona tot plegat i esperem que les autoritats sanitàries actuin amb seny. No cal parlar tota la programació d'això, ni tampoc deixar-ho en segon terme. A veure com evoluciona tot plegat.

La cultura anònima de cada dia




Una de les grans farses que avui en dia tenim que suportar  és això que sembla que ens hagi tocat en una tómbola de festa major de la capital de la Cultura Catalana. Durant un any farem el mateix de sempre, però arribarem a punts inaudits com per exemple inclús al paper higiènic dels edificis municipals hi posarem el popular símbol que recorda una corona de flors mortuòries   que es va imposar en el seu moment amb certa polèmica.
Aquesta no és la política de postureo que ens convé portar a terme. La feina ben feta passa molt a sovint per una tasca anònima diària amb uns clars resultats a mig i a llarg termini..
S’ha de treballar per coses que no tenen més transcendència, però són claus per a moltes persones. Un exemple clar i que en els darrers anys apareix per una via o una altra és el cobrament de les subvencions que s’atorguen per carnaval a les comparses i carrosses. No és gens normal que ho acabis cobrant al final d’aquell exercici, quasi un any després. Una cosa bàsica, senzilla que fins i tot algun ajuntament ho paga en la mateixa setmana de la celebració.
Una de les coses que s’han deixat de fer i que en alguns aspectes podien quedar obsoletes, però són coses que s’han de mirar. En aquest municipi que ara estem enlairats ens hem carregat en les darrers anys grans realitats com el concurs literari Sant Jordi on hi participaven totes les escoles de la vila i que al final aportava un petit llibre il·lustrat per artistes locals amb més de 40 anys de presència a la nostra vila. Doncs l’any 2018 es va acomiadar per sempre i sense esquela.
Hem tingut el Concurs de Teatre Amateur Àngel Guimerà que portava una desena d’edicions i que era cita obligada per molts elencs de Catalunya amb obres de gran nivell i trampolí per a noves estrelles en aquest art.
El consistori segons qui manava també convocava el premi Andreu Nin en diferents categories que també havia assolit un ressò important.
Aquestes són petites històries prou importants per mantenir la cultura a un cert nivell. No ens cal gastar potser tota la calerada d’aquell acte millor que distribuïm aquests diners en ajudes i publicacions per donar un cop de mà a la història i literatura local en alguna de les seves vessants.
La cultura és això, petites grans coses que uneixen a la gent i obren portes en molts aspectes. No ens valen grans espectacles de grans pressupostos per convergir en un mateix espai molta gent i després no tenim ni lloc per canviar els armats.
La cultura és donar la possibilitat que els artistes locals en les diferents disciplines artístiques que tinguin la possibilitat de mostrar el seu art a casa seva. No ens cal anar buscar en les festes populars orquestres de la Franja de Ponent quan en aquesta comarca tenim per triar i remenar.
Tot i que la figura de Guimerà i Casals són prou important s’ha de donar sortida a altres artistes que sempre han estat en un segon terme i què també es mereixen la seva oportunitat. No ens podem estar sempre vivint de les nostres grans glòries del passat, també s’ha de treballar de cara al futur per tenir un planter per a les properes generacions.
No hem de ser ni els millors, ni els més grans, però si fer el més difícil que es mantenir la flama de la cultura en la nostra societat. Aquesta és la gràcia de tot plegat. Si volem que els nens d’ara el dia de demà vagin a un concert de música o al teatre se’ls ha d’inculcar de petits. És una feina lenta, però s’ha de fer sinó ens passarà com ara que sinó portes algun personatge mediàtic costa molt omplir els 400 i escaig places dels auditoris i teatres que tenim a la vila. No hem de comprar orgues ni violins que costin milers d’euros sinó agafar bosses de flautes senzilles perquè la canalla de ben petits tinguin una primer vincle amb la música o amb la lectura a través dels llibres. No necessitem moments de postureo sinó petites realitats per compartir amb més gent aquest cuc que s’amaga en les arts i que massa cops no arriba a tothom.