Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimecres, 30 de maig del 2018

La setmana de 7 dies ens ha quedat curta

Aquest passat cap de setmana vaig estar amb un grup d’estudiants d’anglès a la zona de Wales, en un poble costaner. Una de les primeres coses que ens varen sorprendre és que entre dos quarts de cinc de la tarda i les sis totes les botigues tancaven les seves portes. A partir d’aquesta hora el carrer quedava buit. Més tard depèn si era festiu o laborable podries veure com hi havia una mica de gent pels carrers i places.
Un dels pilars bàsics perquè la nostra societat funciona és començar a anar marxa enrera i fer un horari d’establiments on tothom pugui practicar el que s’anomena conciliació familiar. En aquestes grans superfícies que treballen 12 hores continuades i no tanquen fins a les 21 o 22 hores és complicat que la gent pugui gaudir de la seva família, amic i entorn social.
Abans no hi havia aquest costum de tenir tantes hores oberts els establiments, però a mesura que els grans establiments ho han fet perquè s’ho poden permetre per varietat en el torn del personal s’hi han anat afegint altres establiments que no gaudeixen dels seus avantatges.
No és molt normal anar un dia qualsevol a les 9 de la nit a buscar el pa per sopar, ni a tres quarts de deu de la nit comprar-se uns pantalons que potser has d’estrenar al cap d’una setmana. Això necessitaria una regulació estatal perquè fins que no hi hagi una llei que obliga a aplicar aquesta mesura ningú serà el primer que ho faci pel tema de la competència. En algunes localitats s’han portat a terme proves, però no han passat mai d’aquí perquè la consciència popular pensa que com més hores està la porta oberta més diners pots fer. Això té les seves particularitat i depèn de moltes coses com l’especialitat, la zona, la competència entre d’altres.
Nosaltres estem abocats a viure una vida frenètica encara que estem de vacances pensant que hem d’aprofitar cada segon al màxim perquè sinó el perdem del nostres sac de vivències. Tots tenim massa present que la gràcia de tot plegat està en la fi de les coses, però massa cops oblidem el camí. Gaudir d’aquest camí que ens mena a les coses és un dels esports més bonics i reconfortants que trobem avui en dia al mercat.
Els horaris que fem avui en dia no porten enlloc. Per entrar en els horaris anglesos hauríem de canviar moltes coses, però de mica en mica tots en sortiríem guanyant. Un gran exemple són les 4 hores que molts cops parem al migdia per dinar. És una franja de temps molt àmplia que potser seria més rendible per tots fer una pausa d’una hora i tornar a la feina. Llavors la resta d’hores les podries aprofitar a la tarda per treure més partit a la jornada. Aquest canvi d’horari hauria d’englobar tota la societat des de les escoles fins als espectacles teatrals i musicals. A Londres a les 21 hores és per a molts com aquí les 4 de la matinada, perquè aquest tipus de propostes d’oci comencen a les 18 o 19 hores, tot just després de sopar.
Una de les coses que jo estic molt meravellat és veure un gran supermercat del Vendrell un diumenge de juliol ple a vessar de gent comprant. Això fa uns pocs anys era una cosa que no estava en les nostres ments. En aquestes hores quan cau la calitja, la gent ja no va a la platja o a fer un vermut a l’ombra. La gent marxa a comprar per tota la setmana.
Potser si que no té més hores lliures a la setmana fer omplir la nevera, però recórrer a un diumenge al matí també és una cosa molt greu que s’ha de tenir en compte.

Al pas que anem ens haurem d’inventar un dia més a la setmana perquè amb els que tenim no podem fer realitat el precepte bíblic de descansar en diumenge. Se’ns han quedat curts i alguna cosa s’haurà d’inventar perquè l’home pugui reposar un dia almenys perquè amb el ritme que portem i els avenços que tenim la cosa se’ns ha quedat obsoleta. Potser algun savi descobreix que la setmana són de vuit dies i ens toca canviar tot el calendari perquè de persones il·luminades en podem trobar a tot arreu i sempre. Aquesta és la gràcia de tot plegat.

diumenge, 27 de maig del 2018

La festa de la Bicicleta en uns mínims històrics


Enguany he vist un tros de la festa de la bicicleta del Vendrell. Hi havia molt poca gent. Al final ha quedat patrimoni d'algunes escoles primàries i els Pastorets ja no hi va ningú més. Les carrosses són molt bàsiques. Per les fotos no he vist que hi hagués gaire gent a la Rambla. Els carrers també estaven buits al seu pas de la cercavila. Jo crec que aquesta festa necessita un gran canvi  perquè el temps passa per tothom i no hi ha caliu com abans. També estaria bé que els "fantasmes" la tornessin a fer encara que fos un any. Seria interessant. A veure si s'animen. Sinó es va morint d'inanició.

Els músics del Baix Penedès al Shopping de Vilafranca


Aquest divendres vaig anar a la Shopping Night de Vilafranca. No sabia que em trobaria i estava encuriosit. La veritat és que hi ha una mica de gent, però tampoc és res de l'altre món. Ho salvava una desfilada que feien davant de l'Ajuntament, però la resta de carrers hi havia botigues tancades i altres obertes. Jo em pensava que vindria molta gent. Una de les coses curioses és que en els darrers anys els músics de l'Associaicó de Músics del Baix Penedès han anat a actuar. Això és molt bona idea. Aquí al Vendrell s'ho curren més que Vilafranca, allí era una mica diferent que un dia normal, però res de l'altre món.

divendres, 25 de maig del 2018

Les guinguetes socials



En moltes ajuntaments del Penedès i d’arreu és parla de pressupostos participatius i de mil històries més que implica que persones que no estiguin a primera línia de l’òrbita política puguin arribar a inclinar una posició per sobre una altra. En el fons i quan veus les persones prenen part en aquestes propostes obertes a tothom et dones compte que són els de sempre. Alguns dels quals també prenen part en partits i associacions i altres clubs similars que són els que remenen d’un costat o altra les cireres al municipi. Un gran nombre de la població viu totalment allunyada de la realitat d’aquell municipi durant la majoria part de l’any. A l’hora de votar potser que es mogui pel carisma i el missatge del candidat o simplement per les sigles del partit a nivell més general.
Els nostres pobles creixen, però aquests petits grups estan allí com sempre. De tant en tant registren alguna incorporació o una baixa, però la majoria de persones repeteixen. Quan algú que viu aliè a aquestes realitats intenta donar un cop d’ull a aquests grups socials veu que tothom veu si coneix una mica el patí. Llavors té dues opcions: adaptar-se  la realitat de sempre i intentar moure alguna cosa des de dins o tocar el dos com fa la majoria de persones.
Molts cops en aquestes trobades es parla d’obrir aquests processos a la gent a nous ciutadans, però en la majoria de casos es torna al petit grup de sempre que està a mil llocs a la vegada. Encara que la voluntat de moltes entitats es renovar-se amb gent nova jo crec que més d’un ho passaria malament si tinguessin una allau de nous socis que els hi podria desmuntar el present d’aquesta penya amb un futur incert que dependria dels nous membres de la guingueta. Això passa en religió, futbol, política i tantes altres històries que tenim al nostre abast cada.

dimecres, 23 de maig del 2018

El Vendrell: fer grans reformes perquè tot segueixi igual



En principi el Vendrell és la capital del Baix Penedès amb una població que s’aprova als 40.000 habitants encabits en una superfície de 36,8 metres quadrats. Un municipi que està al mig de tot plegat i al final resulta que no està enlloc. Estem a cavall de Barcelona i Tarragona, però no som el suficientment importants per tenir una entitat pròpia i marcada. Passen moltes vies amunt i avall. Algunes tenen parades, però en altres ens hem de conformar a veure com passen els trens des de l’àtic de casa.
Una localitat que té moltes realitats ben diferents. Estan a grans trets els qui viuen en el nucli del municipi amb unes tradicions més que consolidades. Llavors tenim un gran volum de població que viu al llarg i ample del terme municipal amb variada i diversa implicació amb allò que s’hi cou. Evidentment la immensa majoria dels veïns del municipi viuen bastant al marge de moltes activitats que s’hi porten a terme. Els pots veure en moments puntuals del calendari anual com poden ser el shopping night o el concert d’un grup consagrat al Botafoc. A la resta de l’any t’has de conformar en la seva existència quan te’ls trobes en els pàrquings d’alguna gran superfície comercial al Vendrell.
A part d’aquesta crua realitat es dóna la casualitat que aquesta manca d’implicació de molts d’aquests veïns que han convertit la vila en ciutat dormitori no participen en les seves estructures associatives. Hi ha moltes entitats, però la majoria són minoritàries i quan passa alguna cosa que surt de la normalitat han de recórrer a la caixa pública perquè els ajudis a fer realitat els seus projectes. El seu poder és minso i algunes d’aquestes estan fortament polititzades per alguna corrent polític del municipi.
El Vendrell ha viscut un fort endeutament públic en l’època dura de la bombolla immobiliària que l’ha obligat a reduir la inversió al mínim i a portar una política de serraller 24 hores en cas d’urgència en molts dels aspectes municipals.
El model Vendrell és una caixa màgica on es posen tots els ingredients amb un embolcall mediàtic i agosarat, però a l’hora de la veritat mirem al seu fons i mirem que no hi ha res. Per al seu disseny hem fet servir diversos projectes de planificacions del territori que s’han quedat en el paper sense possibilitats de fer-se realitat.
Si rasquem una mica la realitat veure que no hi ha gairebé cap possibilitat de moviment en les diferents propostes polítiques perquè tothom es coneix massa i llavors amb por de d’avançar tres caselles, però en la propera partida n’hagis de recular cinc quasi no hi ha moviments en el marcador. S’aproven mocions municipals com s’escriuen  cartes als Reis Mags, però aquí no estan els papas.
Fins que no entri un partit o una persona al consistori que sigui capaç de trencar tota una xarxa de relacions viciades pels anys i panys:  amistats, familiars, interessos, empreses amigues no tirarem ni un centímetre endavant. Estem en la versió wifi censurada de la restauració espanyola Una mena de Pràxedes Mateo Sagasta i Cánovas del Castillo amb una mentalitat de poble ( en el sentit d’aquí mano jo i punt.) que no porta enlloc. Una capitalitat comarcal que hauria d’anar com una locomotora de la comarca i en molts aspectes s’ha posat irremediablement en el vagó de cua perquè altres municipis més petits han decidit anar a la seva i marcar el seu propi model que en molts casos ha estat molt més reeixit que el de la comarca.
Aquest és el Vendrell que tenim i què gaudeix, una part d’ell, de la seva festa major i de les seves festes del barri, però molts altres viuen totalment al marge d’aquests actes centrals festius de la vila. No cal que parlem de la Fira de Santa Teresa i Turismar que està ancorada fa anys en un viarany sense sortida amb petits trets particulars  que tenen millor acollida que la part central de la mostra. En el model Vendrell et resulta més econòmic un dinar de menú  que pagar l’estacionament mentre estàs a taula.
 

dilluns, 21 de maig del 2018

el debat polític és una eina necessària


La meva intenció era anar a tot el debat de Convenç Vendrell amb els 8 grups del consistori vendrellenc, però tenia programa a la ràdio i no he pogut anar. Jo vaig oferir cedir la meva hora perquè aquest program es fes almenys per la ràdio, però no ha estat possible. No he rascat més.
Vull felicitar al Crhistian i al Sergi per tirar aquest projecte endavant. Una tasca gens fàcil amb candidats i amb dues hores. Pel que he vist jo ha quedat molt bé. Potser he trobat que es volia tocar massa tecles i el temps era massa minso. Potser no calia passar per tants de temes i buscar coses més generals, però ja dic només he vist el tros final i la veritat que aquest tipus de debats de tant en tant se n'haurien de fer perquè la gent anès coneixent una mica més els nostres representants Si que la gent passa molt de la política, però amb iniciatives com aquesta sempre pots veure cares noves que es mostren interessats per la proposta. Molt bona feina a tots dos i a tothom que ha posat el seu granet de sorra. Esperarem un any a veure que passa al municipi i a veure com evoluciona tot plegat. Els candidats estaven massa seriosos i no hi havia gaire lloc per la broma o el sarcasme que sempre dóna molt de si. Massa cosa vista als plens. Faltava algo diferent, però poc a poc i entre tots aprendrem nous camins per aquest tipus de debats que és un bé pel comú de nosaltres. Felicitats Convenç Vendrell

divendres, 18 de maig del 2018

Ve la calor, omplim les terrasses amb seny



La calor cada dia està més present en el nostre dia a dia. Potser ja hem fet el canvi d’armari. Potser ja hem apagat la calefacció fins el proper. Potser ja hem deixat les mantetes del menjador fins al proper hivern. És el moment de sortir al carrer, de passejar, de veure aquest món des de fora més que no pas des de dins a casa.
Una dels llocs preferits per moltes persones són les terrasses al carrer d’alguns bars i restaurants. Molts dels municipis del Penedès amplien en els propers mesos aquests espais de convivència, de relax, de converses, de relax de desconnexió perquè la gent en pugui gaudir.
Una de les tasques dels ajuntaments és afavorir que els bars i els negocis locals puguin ampliar aquests espais perquè aprofitin aquests mesos per compensar els altres que s’han de limitar a l’espai interior perquè el temps no acompanya per sortir fora.
Evidentment per donar vida al poble s’han d’activar aquests espais buscant la fórmula màgica perquè tots els elements que participin en aquest joc estiguin satisfets o almenys algun no surti greument perjudicat. En aquest combinació intervenen diferents interessos i a vegades contraposats com la veu dels vianants que van a peu, la dels conductors de cotxes que també han de poder arribar al seu destí sense donar gaires tombs i com no, la dels veïns de sobre aquests establiments que veuran com el silenci que havien tingut els altres mesos desapareixerà totalment i un murmuri més o menys intens els acompanyarà a certes hores del dia.
Aquesta és una cultura mediterrània de vida al carrer i això ens ve per l’Adn i no hi podem fer res en contra perquè forma part de nosaltres. Abans la gent sortia al vespre a la fresca i ara la proposta s’ha actualitzat en les terrasses que tenim a molts municipis de casa nostra i ho hem d’aprofitar. 

dijous, 17 de maig del 2018

Els automàtics estan saltant. Al lloro

Quan en una empresa petita o gran molts marxen d'alguna manera a altres llocs. Altres estan de baixa per diferents qüestions, però molts cops està derivat de les relacions socials és que alguna cosa passa. A tot arreu hi ha un seguit de senyals d'advertència que quan salten quan la situació s'agreuja. Es poden parlar de coses molt boniques, de  grans plans que no van enlloc, però el primer són les persones. Intentarem seguir en peu a veure com evoluciona tot plegat, però a els automàtics estan saltant i potser algun dia serà massa tard, per intentar reorientar el declivi. Fa massa que dura.

Mi família del norte, dues maneres de viure la vida a la francesa

Mi família del norte és una peli de l'estil com bienvenidos al norte. Una peli divertida que realitza una dura crítica de l'estil i el disseny parisenc. En el doblatge volen imitar el parlar cheti d'aquesta zona i és una cosa que no acaba d'estar aconseguida, però és molt difícil de representar quan es dobla a una altra llengua. Al principi passa alguna cosa interessant, després està una quanta estona de la trama sense cap fet transcendental i la part final és on torna a haver-hi aquesta comèdia típica d'aquestes pel·lícules. Una peli que contraposa dos mons i dues realitats de dos germans, un d'alt nivell i un altre tot al contrari. Una peli que fomenta els valors socials. És molt recomanable.

dimecres, 16 de maig del 2018

Albinyana, un poble on mai passa res



Albinyana és un dels pobles de la comarca que per sort o per desgràcia no surt  gaire als mitjans de comunicació ni per coses bones ni dolentes. Ell està allí dalt des de la seva talaia privilegiada gaudint de la plana penedesenca. Vigila que cada dia al sortir el sol tot estigui al seu lloc.
Enguany un cop més el municipi ha convocat el seu concurs Joan Perucho que ha arribat a la 19 edició. El proper any ja toca una proposta especial per celebrar aquestes dues dècades de concurs al municipi. Fins fa un parell d’anys formava part del jurat de tres concursos literaris de la comarca: El de contes de Nadal de Calafell i el Sant Jordi del Vendrell. Els dos anteriors ja formen part de la història. El del meu poble encara que no té l’empenta dels seus rivals costaners gaudeix de bona salut i no té cap intenció de quedar en el record. Els nois de l’escola i molts veïns del poble ja ho tenen com una cita obligada per deixar anar la seva creativitat. Evidentment també trobem els autors que vénen de fora del municipi i van mesurant el seu art a veure si hi ha sort en les diverses convocatòries a casa nostra.
Albinyana és un poble tranquil, potser massa i tot. Ara mateix ens hem quedat sense cap dels dos restaurants que teníem a tocar a la carretera que porta a les instal·lacions del parc aquàtic. La botiga també està tancada. Esperem que alguna obra social en forma de família o persona torni a obrir les seves portes perquè encara que el benefici no sigui gaire gran la seva tasca està més en el caire social de les persones que no tenen cap mitjà per anar a buscar el pa al poble del costat. No són grans distàncies, però el suficient per buscar alternatives a més d’un client. El bar del davant de la botiga va tancar, però al cap de poc va tornar a obrir. Aquest és un dels pocs punts de trobada per aquelles persones que volen anar a prendre alguna cosa sense necessitat d’agafar el cotxe. Òbviament des de temps de la sra. Juanita l’estanc està al seu lloc per aquells que comprin tabac perquè això d’enviar cartes ja és una cosa que ha quedat en desús. El “Procés” per desgràcia ha tornat a donar embranzida a aquest esport d’escriure, posar el paper en un sobre, anar a buscar un segell i tirar-ho en una bústia perquè en un parell o tres de dies en el millor dels casos arribi a destí.
El nucli d’Albinyana gràcies al destí no ha caigut en la trampa del creixement immobiliari de finals del segle passat. Ha crescut amb mesura i no tenim aquí grans zones per edificar. El just i necessari perquè els qui vulguin venir a la localitat tinguin el seu solar per poder fer una caseta i no cal gaire gran cosa més. Els llocs amb més problemes són els accessos a la part més alta del municipi perquè és un lloc de difícil accés per camions i vehicles grans. Esperem que no passi cap ensurt i no ens hagin de visitar els bombers. Es pot utilitzar un camí alternatiu, però és un de les millores que ja fa anys que clamen al cel, però com no és un lloc gaire transitat a part d’un parell de cops l’any està de forma considerable allí a la llista de coses pendents.
Albinyana és un poble tranquil on fa anys i panys que les mateixes persones estan al poder i a l’oposició i tal com està el patí si poden tirar un parell de dècades més. Els dos líders polítics principals aniran canviant de companyia a cada cita electoral, però ells seguiran al davant de les dues opcions que sempre hi ha hagut al poble en diferents versions.  El que va sorprendre a propis i a estranys és que en les passades eleccions del 21 de desembre la força guanyadora fos Ciutadans. Un fet molt curiós que es va viure en molts llocs de Catalunya i que el municipi baixpenedesenc també va entrar en el grup. Les noves tecnologies fan que el vot cada dia estigui més obert i aquestes persones que sempre voten les mateixes sigles ja formen part de la història d’aquest país. Depèn la moda la gent és decanta cap aquí o cap allà. No cal ni grans mítings ni berenars per a pensionistes i jubilats.

Albinyana després del seu mil·lenari va veient com del popular Safari només en queda la part aquàtica. A veure fins quan dura aquesta activitat que va ser un lloc molt concorregut a casa nostra. Albinyana és un poble molt tranquil que no té gegants perquè els carrer són massa empinats amb uns divertits capgrossos ja omplim la part de protocol que marquen les noves tendències. La vida continua lluny dels mitjans de comunicació en una vida tranquil·la i sense gaires soroll mediàtic.

dilluns, 14 de maig del 2018

Un cop més Jasmin, gràcies per aquest inolvidable cap de setmana


Aquest cap de setmana llarg un grup de+25 alumnes d'anglès de la Jasmin de l'Acadèmia l'Estudi del Vendrell hem anat a Wales de la Gran Bretanya. Una tradició que fa anys que dura de fer una sortideta cada final de curs aprofitant un cap de setmana llarg. L'any passat va ser Irlanda, fa dos anys Escòcia i ara toca aquesta important regió britànica. Aquesta és una de les activitats més importants dels alumnes perquè és una manera de fer turisme, de practicar l'anglès i de passar un cap de setmana diferent amb il·lusió, ganes i amb un programa molt estudiat i previst abans de sortir d'aquí.

El perfil dels alumnes que hi anem estudíem anglès per plaer i per aprendre coses noves i amb el temps vas aprenent però ho fas perquè es pugui assimilar i sense haver de seguir un programa marcat ni a marxes forçades. Es segueix un ritme que va marcant la classe.
Aquesta activitat de cap de setmana ja fa dies que la Jasmin l'està preparat a estones lliures i darrera hi ha un gran esforç perquè no sempre es fàcil contentar a tothom que hi va i ella ho aconsegueix perquè li sap prendre el punt adequat perquè tot vagi sobre rodes i la gent s'ho passi teta compartint estones amb els seus companys de classe. Aquesta és una molt bona manera de fer pinya, de fer club i de pas també s'aprèn anglès a un bon ritme que a mesura que passen els anys vas descobrint que es va consolidant. Ja no tenim edat per estudiar coses ni per currículum ni per quedar bé simplement perquè ens omple i ens agrada.

La teacher ha sabut trobar el punt perquè hi hagi caliu a classe i la gent quan comença el curs ja està pensant en la sortida de final de curs. Moltes gràcies per tot el que fas i per aquests caps de setmana diferents en algun punt o altre de les Illes Britàniques passant estones inolvidables i aprenent anglès entre altres moltes coses. Gràcies. per tot aquest esforç que fas fora  les aules demostrant que els alumnes són persones que aprenen un idioma d'una manera natural i amb gràcia i encert. Trencar la barrera entre el profe i l'alumne és una cosa no tan facil d'aconseguir i tu saps en cada moment on toca posar-te.

dimecres, 9 de maig del 2018

Cap a un poti potí vendrellenc

A mesura que van passant els dies les coses es van aclarint i també complicant. De moment només tenim una cosa clara que Pdecat tornarà a repetir cap de llista. Llavors tenim que el Psc té dos grans candidats, el de sempre i el dofí d'uns quants anys cap aquí. No descartaria en cap moment que el de sempre tornés a repetir com a número 1. Són dos tarannàs diferents i els aires nous no sempre senten bé a tothom.  Cada dia ho veig més segur tal com està anant la cosa. ERC semblava que tenia les coses clares, però també hi ha més d'un candidat que vol optar a l'alcaldia. PP i C's no es manifesten, però no seria res estrany que tornessin amb els mateixos. PxC mostra moviments curiosos en els darrers mesos que pot fer que presentin noves cares com a número 1. Ara el Vendrell sembla ser que la persona que ha sortit una mica com a líder més vagi de primera, però no hi ha res segur. Som Poble pot sortir per peteneras, però tenen el costum de no repetir regidors. Per tant, potser cares noves, però el segon de la formació és d'un partit diferent a la CUP. Si se puede és un dels grans misteris que també pot sortir per la tangent.
Els de les platges estan allí, però aquests no seria res nou que donessin suport al nou govern a canvi d'alguna cosa per les platges. Poden combinar una mica amb tot o quasi tot. Tot apunta que C's pot guanyar en nombre de regidors perquè la gent ja no vota les persones sinó els partits. Encara que facin poca cosa poden guanyar, però evidentment  sense majoria absoluta. Els clàssics en el millor dels casos poden mantenir el tipus, però això ja podria ser un miracle. No hi ha valor de fer un front d'esquerres o indepe al Vendrell. Això seria la gràcia per parar els peus a C's, però hi ha massa galls abans de la corrida. Queda un anyet i ja estem en fase prelectoral.

El Vendrell a 3,85 % de la glòria



La nostra comarca encara ha d’evolucionar molt en el tema de la transparència entre altres valors globals que molts cops els polítics s’omplen la boca, però que a l’hora de la veritat són obviats sistemàticament.
En les darreres setmanes alguns regidors de la comarca han recollit  els segells d’Infoparticipa de reconeixement de transparència al seu web municipal. Avui en dia per a moltes persones el sistema més còmode i pràctic per accedir a la informació municipal és a través d’internet que et permet un accés a molta informació, alguna més útil que altra, però mai  saps mai quina és la més important.
Entre els municipis grans de la comarca el més transparent és el Vendrell amb un 96,15 %.La traducció d’aquest 3,85% de glòria és no compleix dos indicadors dels 52 que s’han de seguir per estar a la glòria del 100%. Els que els actuals representants polítics del Vendrell no volen complir per arribar al 100% és el número 40 de la llista que es pregunta: ¿si es publiquen notícies, informacions i/o opinions sobre les actuacions dels membres de l’oposició? La cosa està clara segons aquesta relació que l’actual consistori no els interessa que la informació o opinions de l’oposició apareguin en la web. Una cosa ben trista perquè cadascú alhora de la veritat és lliure d’elaborar el seu punt de vista i com més versions dels fets conegui doncs millor, però aquest plantejaments transparents encara queden una mica massa lluny pels nostres polítics. Una política tribal que es nota en el programa televisiu setmana Per què? on només hi participen els membres de l’equip de govern deixant a tota l’oposició fora de la proposta televisiva de manera sistemàtica tot i que grups d’aquesta suposada oposició vota a favor dels pressupostos que ajuden a tirar el municipi endavant. La gran pregunta és si dones suport a un pressupost també formes part de l’oposició? Al donar el teu vist i plau a uns comptes sembla que hi estiguis d’acord i ja tinguis el teu peu i mig dins el govern encara que no tinguis cap cartera. Una mica lamentable. Un altre dels punts pel que el Vendrell no està al 100% és perquè al web no hi figura la relació de serveis que es donen i els compromisos amb la ciutadania. Un altre element tan important com el primer que indica el poc grau de confiança del consistori amb els electors al no figurar els seus compromisos amb els seus votants.
En aquesta llarga llista hi ha punts més compromesos com aquests dos d’abans que no compleix l’actual consistori i altres més superficials com el nom i cognoms de l’alcalde i el partit polític a qui pertany o també  informació històrica sobre el municipi. Hi ha molts valors per triar i remenar i no són ponderats i tots puntuen igual. Jo crec que arribats a l’ombra del 100% no costaria gaire arribar a aquesta fita màxima. Només cal una mica de voluntat política perquè el més difícil ja està fet i donar veu a l’oposició i publicar aquests compromisos serien dues eines per millorar la transparència i democràcia del municipi perquè en el fons tots els ciutadans, de tots els partits i colors col·laborem en la tasca de pagar aquests serveis a tothom.
Curiosament Calafell està a un indicador per sota que el Vendrell perquè a banda de no complir amb aquests dos anteriors. El municipi veí tampoc compleix amb la publicació de les actes, de les reunions o altres mecanismes de participació ciutadana. Això el situa en nivell inferior a un 94,23 % de l’escala d’aquest laboratori de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. No sé pas quin problema tenen aquests municipis amb donar veu a l’oposició quan aquesta té un gran pes dins un consistori amb 7 formacions polítics i un no adscrit com és el cas del Vendrell. Altres municipis de la comarca més petits com la Bisbal del Penedès estan a anys llum d’aquests valors. A la Bisbal dels 52 només en compleixen 15 que representa un 28,85% , però encara els supera a Santa Oliva on només en compleixen 9 que resulta un trist 17,31%. Evidentment comparar municipis grans i petits no és el més correcte però aquests darrers també s’han de posar les piles per assolir nivells més elevats en el seu web municipal perquè encara que no ho sembli estem al segle XXI i molta gent fa servir aquesta eina per buscar informació. Però poc a poc tot s’anirà anivellant. Esperem

diumenge, 6 de maig del 2018

Obeses, tot un espectacle.


L'Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú va ser l'espai per descobrir Obeses. No els havia vist mai en directe i en tenia moltes ganes. Allí estàvem en un concert molt contundent de la mà del seu líder espiritual Arnau Tordera que és tota una bèstia vocal i a al guitarra. És tot un espectacle que em va encantar des d'abans que els músics sortissin a l'escenari. Tot estava ben preparat perquè el grup donés el millor de si en les quasi dues hores de concert. Em va sobtar que molts dels assistens al concert superaven els 60 anys. Hi ha moltes explicacions, però el que és segur és que els allí presents varem disfrutar des del primer compàs. A més hi havia un grup de joves que animàven els assistents amb les seves coreografies i moviments davant de l'escenari. Un grup impecable amb una gran potència que s'ha de veure. Ho heu de provar.

divendres, 4 de maig del 2018

25 anys de Gossos en un concert farcit d'emocions i sentiment


Una nit màgica era el que es va viure ahir dijous a l'Auditori de Barcelona amb motiu dels 25 anys de vida del grup manresà Gossos. Les entrades es van vendre en menys d'una setmana i allí estaven tots per celebrar aquest gran esdeveniment. No hi van faltar els seus amics de tota la vida com els Laxenbusto amb el Pemi Fortuny, els Sopa de Cabra, Amics de les Arts, els Blaumut, Txarango entre d'altres. Cançon seves de tota la vida interpretades per aquests grans noms del panorama musical català. Un espectacle amb un vídeo on actors com Pere Arquillué, Joel Joan anaven recitant les lletres d'algunes de les seves més preuades peces. Hi havia emoció, sentiment. Els membres dels grups en alguns moments de les dues hores de l'espectacle se'ls veia molt emocionats.

Tot va sortir rodó. No hi va faltar un grup cantant una peça dels Gossos a capel·la. Molt emotiu tot plegat. Per acabar-ho d'arrodonir van tocar un parell de concerts fora en un escenari a l'aire lliure on es va acabar la festa. Un gran dia amb moltes emocions que cadascú pren a casa seva. Molt emotiu.

dijous, 3 de maig del 2018

Míriam Hatibi, una catalana musulmana més


Un dels llibres que recomano llegir és l'opera prima de Miriam Hatibi on ens parla de la seva història a Catalunya des de que els seus pares varen arribar. Aquesta jove de 24 anys ens mostra alguns diàlegs peculiars on ens ensenya una mica d'això de la integració que afecta a moltes persones en aquest país. Un llibre proper amb molts exemples que expliquin un procés i una evolució per demostrar a tothom que l'autora també és catalana musulmana sense res que justificar i més sucre que afegir. Molt recomanable per  a tots els públics per  entendre una mica més la nostra societat

dimecres, 2 de maig del 2018

El nou pressupost ens ha mostrat nous companys de final de legislatura



Els misteris s’han desvelat en el moment oportú quan tocava ni més ni menys. Ara estan acostumats a fer rodes de premsa per orientar als que seguim l’actualitat comarcal, però molts cops es deixen al calaix la part més interessant. Toca esperar al ple a veure que diuen els uns i els altres perquè cadascú treguin les seves pròpies conclusions. Ens oblidem dels comunicats oficials  amb una intenció massa clara que ben aviat queden obsolets. Ara que ho tenim a les pantalles de casa com els concerts d’orgue de l’església no cal estar deixar el sopar de casa per veure les cares i els posats de tots els actors d’aquesta gran pel·lícula que és la política que massa cops pot influir en la nostra realitat.
Un dels aspectes que ha alimentat la crònica política d’aquest municipi ha estat la dialèctica entre el PSC i PxC en les tres darrers legislatura. La més dura va ser la del 2011-2015 quan el Vendrell com alts càrrecs a nivell mundial va tenir també el seu doblet. A l’igual que tenim dos reis, dos papes, doncs el Vendrell també es va afegir a la moda i en una legislatura va compartir alcaldia els dos grans clàssics de la nostra història contemporània: Martí Carnicer i Benet Jané. Llavors només hi havia una oposició amb els 5 regidors del partit regentat per l’August Armengol. En la legislatura anterior ( 2007- 2011) amb un govern en minoria de CDC, aquest partit anava facilitant les coses als regidors convergents de govern per anar tirant els pressupostos i les coses més necessàries endavant. La resposta molts cops amb una simple abstenció era suficient per assolir el seu objectiu.
La present legislatura ha servit per donar veu i vot a molts vendrells que habiten en aquest municipi que fins aquell moment havien optat per les vies tradicionals, però cansats de restar a l’anonimat van trobar la seva millor opció entre els 8 partits amb representació dels 9 que s’hi varen presentar, sense majories i tot bastant igualat per complicar una mica la formació de govern. A mig camí de la present legislatura encara apareix un nou entrebanc amb un regidor no adscrit que fa que la cosa es compliqui una mica més per tirar endavant el municipi.
Evidentment deixant de banda la part sonora i les explicacions d’uns i els altres que a l’hora de la veritat és una cosa molt subjectiva, el més important són els suports que va aconseguir l’actual equip alhora d’aprovar el nou pressupost que és la via principal que ha de regir els camins de la vila en el proper any i segurament fins a noves eleccions municipals previstes pel 2019.
El que es va veure el passat 24 d’abril al consistori del Vendrell era una cosa impensable fa un any o dos, però al final els vots posa cadascú en el seu lloc a part de la dialèctica que serveix per omplir espais en blanc.
El partit de l’Armengol sembla ser que no passa pels seus millors moments que va aconseguir en la passada legislatura, però amb aquestes noves formacions al consistori actual s’ha quedat amb molt poc espai de maniobra dins el ventall polític de la localitat.
Aquesta formació que com a mínim ha estat tatxada de xenòfoba i racista per molts sectors socials ha perdut pistonada. La seva activitat de rodes de premsa atacant l’equip de govern per terra mar i aire  i seguiment de l’actualitat local ha perdut molta intensitat i  sembla que es limita bastant a seguir una mica els principis bàsics d’una manera força discreta. Si segueix en aquesta línia en la propera legislatura fins i tot pot desaparèixer del consistori o quedar de forma testimonial, però lluny quedaran les seves èpoques glorioses quan marcaven el ritme de la política local quan el govern no tenia més remei que anar responent a les seves denúncies i queixes. Ara ha disparat un dard verinós a dues formacions clàssiques de la vila. Una tàctica que no les afavoreix gens encara que de moment tenen els pressupost aprovat per salvar els mobles. Els clàssics podran confiar en la memòria efímera de molts votants per l’any vinent? Ens cal esperar