Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimecres, 29 d’agost del 2018

El preu d’alguns per ser cap de llista en les properes municipals



Encara hi ha moltes coses que s’han d’anar polint per garantir un dret legal a totes les persones que per mèrits i capacitats puguin esdevenir el cap de llista en qualsevol eleccció. En el ventall de formacions polítiques a casa nostra n’hi ha per triar i remenar i més en el darrer quatrienni, però encara es manté que en alguns casos els primers de la llista han d’aportar una quantitat de diners per poder ocupar aquest lloc. Això no passa en tots els partits, però si en alguns que fan servir aquest mètode per recaptar uns diners de cara a la campanya de les municipals. Si després s’aconsegueixen els objectius doncs es possible que aquests diners es tornin, però en altres casos són una aposta perduda.
Aquest aportació econòmica que crec que està dins la legalitat es pot vestir de la manera que vulguis, però fa que això de la igualtat hagi quedat un parell de segles enrera en la història.
Això passa a tot arreu, en totes les convocatòries en major o menor mesura. Alguns partits ja tenen uns mecanismes perquè la cosa sigui molt suau, però en aquests partits emergents que surten del no res algú ha de fer front a les despeses de tot plegat. Llavors et pots trobar com molts cops ha passat que alguna persona que com a política ha estat un zero a l’esquerra s’ha guanyat unes posicions gràcies a les seves aportacions o d’algú altre que l’ha fet servir com a putxinel·li. Això que les persones d’un ajuntament són les que sembla que tinguin més poder al terme és també una gran fal·làcia. Hi ha altres individus que no donen mai la cara i sempre estan darrera a l’hora de marejar les cireres. Aquestes no  perden el temps en tarimes, ni discursos electorals. En el millor dels casos te’ls pots trobar fent d’apoderat d’algun partit, però allí on no fallen mai és quan el poder perilla per un costa o un altre com una moció de censura que mai saps com acabarà encara que el guió estigui ben marcat i clar per a totes les partits. Hi ha moviments de darrera hora que no saps mai per on sortiran. 
Avui en dia tots els partits poden estar en igualtat de condicions per aconseguir una alcaldia, només cal veure el resultat de les darreres municipals al Vendrell i Calafell. Els partits clàssics estan en franca decadència i ni les darreres actualitzacions els ha servit de gaire. A més alguns pateixen algunes lluites internes que poden acabar amb l’invent.
Els nous, pe la seva condició poden mostrar les seves ganes de trencar amb un passat que no ens ha aportat gaire gran cosa a part del gran deute municipal local.
A l’hora d’agafar el poder passa el mateix. Hi ha alcaldes que estan dirigits per altres persones del municipi o de les rodalies a l’hora de portar les directrius del municipi. No ens calen grans estadistes amb gent de paraula fàcil i que no s’equivoqui a l’hora de votar ja en tenim més que suficient per crear una llista electoral.
No hem de fer cap gesta universal, només administrar un poble traient el màxim partit als seus recursos humans, geogràfics, socials i econòmics. Aquest és el nostre repte. No cal que fem volar coloms perquè en una legislatura de 4 anys i amb uns consistoris complicats la cosa no és gens fàcil.
Ara després de l’estiu començarem a viure aquesta recta final que ha d’acabar el proper maig. Potser pel camí ens trobarem eleccions catalanes  i legislatives perquè la majoria absoluta no assegura el govern en aquests altres nivells.
Després del referèndum de l’1 d’octubre moltes coses han canviat en aquest país i no ens serveixen gaire els resultats d’anteriors comicis. Tothom s’ha radicalitzat una mica, encara que hi ha molta gent que viu al marge d’aquest “Procés”, però tot està a l’aire a veure que pot passar en les properes. Es molt difícil està al marge de tot perquè tots els partits s’han hagut de posicionar a un costat o un altre. Encara queden mesos, ara tocaran inaugurar petites obres venudes com a grans projectes i anar passant el fred fins que tornin els primers mesos de calor a veure què passa. Hi ha molts punts incerts sobre la taula que poden ser decisius en el  darrer moment. Pot passar de tot. Estem en un altre campionat. en les properes municipals

dijous, 23 d’agost del 2018

El Pemi Rovirosa enceta nou projecte amb Kuryous Link


Un xiringuito la mar de xulo de Creixell va ser el marc de presentació del primer treball de la nova formació del Pemi Rovirosa, membre dels estimats Laxenbusto. En aquest nou treball que és una mena de coctel entre rock, funk, hip hop blues entre altres va aplegar més de 200 persones en aquest espai arran de mar. Un concert amb molt bona acústica i on es va reunir molts vendrellencs i incondiconals dels Laxenbusto. Aquesta nova formació és una altra manera de gaudir de la música a banda dels Laxen que aviat grabaran un un nou cd i serveix per explorar noves sonoritats i combinacions musicals. Una vetllada amb molt de flow en un ambient genial que molts varen aprofitar per banyar-se. Ja ho sabeu Kuryous Link format per Pemi Rovirosa, Cyrille Fallard, Jorge Linares i el molt conegut per aquests indrets Juan Antonio Campos. Ahir els va companyar un teclat vingut de Reus que ja havia acompanyat al Pemi en altres propostes musicals. Ells és l'Adrià. En directe peten molt bé i evidentment també ho han de fer en el seu nou EP recentment publicat.

dimecres, 22 d’agost del 2018

No tota la culpa la tenen els conductors

  
En la nostra societat ja fa anys que els mitjans de comunicació ens volen persuadir que no hi hagi cap mort a les nostres carreteres. Enguany l’anunci d’un persona que veia com alguns dels seus parents més directes podrien ser víctimes de les carreteres era molt dur i convincent, però hi ha molts problemes on tothom hi té la part de la seva culpa i ningú acaba de ser innocent del tot.
Per una banda, almenys en aquesta banda del món les nostres vies de circulació estan congestionades i més a aquestes alçades de l’any. Tenim que pagar els peatges fruit d’una estima especial del poder central i de les grans empreses nacionals cap els que vivim per aquestes contrades.
El que s’hauria de fer és tenir les autopistes gratis per a tothom. No cal fer més carreteres per trinxar el malmès territori i la natura, aprofitem el que tenim. Ja ho anirem pagant d’una altra manera però que seguim pagant peatges és molt lamentable. És una de les causes clares de la siniestralitat a casa nostra amb preus abusius com el de les costes del Garraf.
Una altra història és el manteniment de les vies que en alguns llocs deixa molt que desitjar. En aquest tros del món no tenim un manteniment mínim a totes les vies. En alguns punts la cosa potser lloable, però en altres punts vials és molt lamentable.
Un altre punt a tenir en compte és que avui en dia tenim uns cotxes amb uns motors molt potents que agafen unes velocitats molt elevades. Evidentment si li permetem això a la indústria del vehicle és fàcil que algú s’animi i provi la seva màquina amb un resultat mortal. No cal que tots tinguem el cotxe topat als 120 km/ h però tampoc cal que anem a 210 km/h per autopista.
En la nostra societat hi ha moltes persones que per un passat peculiar no es poden permetre el luxe de tenir diners al banc perquè per alguna raó legal poc després de ser ingressats els hi van desapareixent, llavors viuen amb els diners sota la rajola en el millor dels casos. A aquestes persones que els hi pot passar encara que li posis una multa o li treguis els punts? La solució potser seria tancar-los a la presó, però realment quants hi ha a la garjola per aquestes causes dins la garjola? Realment la presó rehabilita ? què faran quan sortiran fora?
Després tenim a casa nostra en especial, molt de fracàs escolar i persones que amb pocs anys ja deixen els estudis per buscar noves vies alternatives. Potser a aquestes persones els hi manca una mica de conrear els valors socials com el respecte, la vida en comunitat i altres elements que són bàsics a l’hora d’agafar el volant d’un cotxe.
Aquest personal no té diners per pagar gaires combinats dins la discoteca, llavors el més normal és practicar el “botellon” que els resultarà molt més econòmic que no pas consumir en una barra del bar, que potser tot un luxe amb els preus que algun posen. A grans problemes, doncs millors solucions.
Llavors hem de tenir en compte els efectius policials que són minsos per atendre la nostra localitat i la nostra comarca. Encara que de tant en tant posin un control no pot atendre totes les vies ni molt menys i avui amb el mòbil i una bona coordinació ja no cal que el conductor no begui sinó que amb un de la colla de diferents cotxes que no begui ja n’hi ha prou per tenir controlada tota la comitiva.
Un altre element és si realment aquests anuncis arriben als més joves. Ja no és com abans que la gent mirava la televisió convencional i llegia els diaris oficials que tenim al quiosc. Avui en dia són moltes les persones que viuen en móns paral·lels on difícilment arriben aquests missatges institucionals per evitar accidents de trànsit.
Autopistes gratis, arregleu els punts negres i més educació a les escoles i a casa, com no, la resta ja vindrà sola.


10 euros per renovar una llibreta bancària


Avui he anat a renovar la llibreta al Banc de Sabadell perquè ja estava acabada i em diuen que si en vull una de nova he de pagar 10 euros. Llavors he preguntat si aquesta mesura coercitiva s'aplica a tothom o només a alguns clients. Llavors m'han dit que això es feia pagar als clients entre 18 i 65 anys perquè ja ho podien consultar per internet i a la resta doncs que en principi no estaven tan acostumats doncs no s'aplicava. Jo crec que això de fer pagar 10 euros per una llibreta és un abús bancari més perquè entre 18 i 65 anys hi ha gent que potser si que ho poden mirar i altres potser no ho poden mirar. Crec que un cop més els bancs intenten aprofitar-se dels seus clients i ho fan d'aquesta manera abusiva fent pagar 10 euros per una llibreta que amb 2 euros que podrien cobrar podrien treure beneficis. Al final haurem de pagar per tenir diners als bancs. Ara de moment en alguns casos tenir una llibreta al banc pots perdre diners entre comissions i tonteries. Tornarem a les rajoles.

diumenge, 19 d’agost del 2018

Cada concert és únic


Cada concert és diferent. Cada història és única i irrepetible. Cada moment és màgic. S'ha de seguir apostant pels nostres grups, per les seves caçons. Els concerts són moment que són diferents a casa lloc. La comunicació i l'ambient és ben diferent. Només cal estar allà per compartir un bon grapat d'emocions i sensacions.

dimecres, 15 d’agost del 2018

Sobredosis de centralisme en la Vegueria


Veiem que la cosa no prosperava i un dia ves per on veiem que el nou delegat de la Generalitat al Penedès recau ni més ni menys que en la figura de l’alcalde de Vilafranca del PenedèsPere Regull, un polític que no conec personalment però per normes electorals  és l’actual alcalde de Vilafranca del Penedès. Una mica el cap i casal de la Vegueria del Penedès que comença una mica més amunt del Vendrell i acaba una mica més enllà de l’Alt Penedès.
Evidentment alguns polítics de Vilanova també reclamen la capitalitat d’aquest nova divisió territorial catalana per ells. Estan en la seva lògica.
En aquest repartiment del pastís com sempre ha passat, el Vendrell que està al mig de tot arreu i no acaba d’estar mai enlloc. En aquest tema tampoc ni té poder ni ha perdut el temps en reclamar aquest capitalitat. Pel que fa al Garraf és una comarca que té els suficients recursos per viure a banda del Penedès i tenir la seva pròpia política potser a vegades més vinculada amb el Bages que no pas amb Vilafranca del Penedès.
Crec que per un repartiment mínimament equilibrat d’aquests càrrecs  institucionals perquè s’ha de veure les competències reals que tenen.  Fa 100 anys tenien un significat, però avui en dia ha perdut molt de la seva utilitat real aquests càrrecs haurien de quedar més ben repartits en el territori. No és gaire normal que el president de la pubilla del Penedès sigui el seu delegat, perquè més aptes o menys inspirats només a l’Alt Penedès hi ha altres 26 pobles amb els seus polítics que segurament molt contents estarien d’ocupar aquest càrrec. Ja no dic res del Garraf o del Baix Penedès que també tenen els seus polítics. Si apurem la cosa jo crec que dins l’Ajuntament de la capital de l’Alt Penedès hi ha 20 polítics més per ocupar aquesta responsabilitat. Potser a algun no els hagués fet gaire gràcia perquè estan per altres divisions, però segurament la majoria del consistori també ho haguessin agafat amb il·lusió i alegria.
Potser al final hem de ser realistes i hem de pensar que l’elecció d’aquests càrrecs només respon a criteris polítics per ocupar més espais en els mitjans de comunicació i sigui una plataforma per revalidar el poder en les ciutats més grans. Una política similar la practiquen al Vendrell amb el consell comarcal que només tenen presidents de les dues localitats que menyss el necessiten com són El Vendrell i Calafell, encara que actualment no coincideix amb l’alcalde de la capital de la comarca. Alguna cosa hem avançat en aquest llarg camí.
Ara estem en aquest llarg camí que és el “Procés” i si mai arriba que Catalunya és independent que encara sembla ser que costarà una mica, el següent pas es trencar el centralisme  de Barcelona i tot seguit el de les comarques sobres el pobles petits. Després de desvincular Barcelona de Madrid, toca les capitals de comarca de la Ciutat Comtal i tot seguit els pobles de la seva capital de comarca.
Hi ha alguns municipis com la Bisbal del Penedès que sembla ser que han fet una feina exemplar en el seu territori posant en funcionament una nova manera d’entendre el municipi i sempre estarà en segon terme perquè ves per on no és capital de comarca. Altres com el Vendrell que fa més mig segle que es dedica al copiar i enganxar té alguns privilegis que no es mereix com podria ser Calafell que la veritat que molts cops actua com a autèntica capital de comarca davant la immobilitat del Vendrell.
Aquests són petits detalls que s’haurien de tenir en compte i més en aquest camí cap a la llibertat d’un poble perquè quan veus aquestes practiques dels qui han de ser els nostres garants i salvadors potser val més que engeguem un altre camí perquè ben aviat tornarem a tenir el mateix problema actual però a petita escala.
Potser la solució és la que ja han practicat alguns polítics de dins del Baix Penedès que s’han presentat al Vendrell. Només per això ja tenen mitja carrera feta davant els seus rivals que estan en pobles que no són capitals de comarca. Potser aquesta és la solució més practica, però aquest centralisme obsolet no beneficia a ningú










Toca visita on estan reclosos els presos polítics


Ahir va ser el torn de Mas d'Enric on està presa la presidenta del Parlament Carme  Forcadell, una presó nova construïda on abans hi havia un campament militar per on el meu pare hi va passar. Ahir va ser una trobada tuti colori amb gent del Penedès i del Tarragonès on no hi van faltar els castells i la música. Molt animat on hi van intervenir diferents persones i artistes mostrant la seva solidaritat amb els presos polítics que estan a les presons catalanes o en vers els exiliats. Moments intensos, caliu humà i un esperit de lluita que moltes persones el mantenen viu dia a dia en silenci o en grup.


divendres, 10 d’agost del 2018

La gran tasca de Manuel Bofarull segueix ben viva


Avui se celebra 9 anys de la mort de Manuel Bofarull. Un homenot de Badalona que va estimar com ningú el seu poble d'acollida, Albinyana i el seu Penedès. Persona incansable va cercar els mites i herois i perdedors de la seva història. Va dotar al municipi de part del seu passat. Una gran persona que no podem passar mai per alt. Una gran tasca que avui en dia encara segueix ben viva.

dijous, 9 d’agost del 2018

Kepa Junkera triomfa a Música a la vila


Una de les millors iniciatives al Vendrell és la de Música a la Vila que enguany arriba a la 30 edició amb un cartell de luxe. Ahir va ser el torn de Kepa Junkera i els amics de Fok. Semblava que havia de ploure però tal com varen avisar no va passar res. Un concert molt animat amb un variat repertori que va fer les delicies del públic. Les cadires van quedar curtes davant la gernació que es va concentrar al Tívoli. No fa molt que aquest música Basc ja ens havia visitat, però és un plaer per a tots els seus sentits els seus concerts. Endavant i la cita és cada dimecres a les 10 de la nit en un lloc molt especial.

dimecres, 8 d’agost del 2018

Barris marítims del Vendrell deixats de la mà de Déu


En aquestes setmanes del mes d’agost és un dels punts més alts del calendari anual de concentració de turistes i segons residències als nostres barris marítims: Sant Salvador, Coma-ruga i el Francàs. En els dies laborables encara hi ha un petit marge de maniobra, però en els dies festius i els de pont quan el calendari ho aconsella se supera el límit amb escreix.
Llavors ens cal donar un cop d’ull especial a aquests punts àlgids del calendari que també acostumem a trobar  en la part final de la Setmana Santa si el temps acompanya.
Ara és el moment de veure que és el que ofereix el vessant marítim de la nostra vila a tota aquests visitants puntuals que durant uns dies o setmanes s’estableixen a casa nostra. Potser estem parlant d’una població total del municipi en aquestes dades que pot superar les 100.000 persones triplicant les persones censades habitualment en tot el municipi.
Els contenidors de les platges brillen excepte en la seva gran majoria per la seva absència. En alguns punts resisteixen els de rebuig que acompanyen tot l’any en aquests barris costaners, però els de recollida selectiva se’ls ha de buscar en els seus llocs habituals de tot l’any, quan molts dies en aquests zones habitades hi viu una ínfima part de la població d’aquestes setmanes concorregudes.
En la neteja de carrers, doncs se segueix el mateix exemple. Veure un escombriaire és una cosa més propera als fenòmens paranormals que no pas a una realitat que es repeteix cada any fora del passeig marítim. Algunes voreres volen seguir sent una clara representació de la natura salvatge mediterrània i deixen créixer les herbes en tota llibertat i autonomia sense un control clar sobre la seva evolució natural.
Un altre element important és quan marxa la llum elèctrica de la via pública o fins i tot com va passar aquest passat dissabte que ho varen patir alguns habitatges de la zona de Sant Salvador, potser la xarxa elèctrica actual no aguanta aquest volum de consum.
Després tenim elements que marquen la nostra personalitat. Per una banda, un dels temes d’aquest estiu és aquell bonic element estètic que creua la Riera de la Bisbal, però que encara no es pot utilitzar. Potser en el proper any ja tindrà un ús raonable, però a hores d’ara és una part artística del nostres horitzó més proper.
Per donar més moviment en aquests espais tenim aquesta mena de dialèctica entre la policia local i els manters. Un joc on cadascú porta a terme el seu propi rol. Alguns cops la cosa s’anima, però en la majoria dels casos cadascú ocupa la seva part del terreny. Controlar això per un ajuntament és impossible i encara que hi posis molts agents uniformats per què és vegi la pressió policia segurament hi ha zones del terme amb necessitats més urgents que no pas posar fitxes en aquesta partida d’escacs que sempre acaba en taules o en algun decomís puntual amb més intensitat acompanyat d’algunes  fotos als mitjans de comunicació, però al dia següent  torna a començar la partida que mai s’acaba. Enguany a part dels vigilants privats tenim dues fitxes noves que són els gossos ensinistrats. Però tot segueix igual.
On abans hi fèiem revetlles nocturnes i hi aparcàvem cotxes, ara no ho podem ni trepitjar perquè és una reserva natural que està allí per conservar el nostre litoral. Un petit grup de banyistes reivindica un petit espai d’aquesta zona com a nudista i quan correspon ho posen en pràctica. La vida és així no pas com ens l’han volgut ensenyar durant massa segles. Tot això sempre amb el rosari a les mans perquè no es faci malbé cap element dels que porten les aigües residuals de la zona de la platja a l’estació de bombeig de l’interior de la comarca llavors és quan s’alcen les alarmes com quan una tempesta inunda les zones clàssiques d’aquests barris.

Uns barris deixats de la mà de Déu que han de rebre una bonica subvenció per arreglar una petita part històrica d’aquesta zona, però que no afectarà als problemes endèmics d’aquests barris excessivament ignorats històricament  pel poder local. Aquest és el motiu per aquesta plataforma veïnal que vol concórrer a les properes municipals. A veure que passa. Sort en tenim de natura que ens enriqueix les nostres platges que nosaltres ja hi fem front amb infrastructuctures perjudicials per la nostra costa com el port de Coma-ruga que fa més nosa que altra cosa. Per acabar amb una pregunta clau que més d’un s’hi troba, ¿ja tenim els suficients professionals mèdics per atendre aquests visitants que si que volem per omplir les nostres butxaques? Sant Salvador, Coma-ruga, el Francàs també existeixen així com l’Associació Ferroviària de Sant Vicenç de Calders on hi viuen durant tot l’any més de 100 persones.

dimarts, 7 d’agost del 2018

Tornen les mocions a la comarca amb eleccions municipals a la porta

Comencen els nervis electorals. A menys d'un any de les noves eleccions municipals alguns municipis perdent els estreps. La Bisbal del Penedès viurà una moció de censura entre PSC i ERC per fer fora a l'equip de govern del Pdecat.  Jo crec que aquí moltes obren la boqueta però a l'hora de la veritat pacten amb qui sigui per aconseguir el govern. ERC a la Bisbal ha estat sempre molt especial amb el gran Pugi, però veig que ara també volen tornar a fer el burro amb una regidora del PSC. La gent no vol tot això, el millor és aguantar fins al final. Ara li fan un favor a l'actual equip de govern que pot resultar reforçat a les primeres. No sé com ha anat la mar de fons, però hi ha caliu.

dilluns, 6 d’agost del 2018

Obeses, un punt de trobada dels amants de la bona música


Admiro molt i segueixo el grup d'Obeses perquè és un grup independent que no ha caigut en aquestes grans empreses de contractació que et posen dos de bons i dos de dolents a un mòdic preu. Ells s'ho fan ells, s'ho porten ells i s'ho curren ells. Potser no participaran en un gran festival musical perquè això ho porten les grans firmes, però ells resisteixen al peu del canó amb més seguidors cada dia fent allò que saben fer música. Uns grans professionals que es curren cada concert i que menats per l'Arnau Tordera ho donen tot en els seus directes espectaculars. Entre els seguidors molt bon ambient i gent molt variada i interessant. No us ho perdeu. Obeses també potser un punt de trobada. Entre els seguidors hi ha un grup de senyores de la zona de Tarragona que tenen més de 60 anys i els segueixen sempre que poden deixant les obligacions familiars a casa. Jo les admiro.

dimecres, 1 d’agost del 2018

Una festa major marcada per la situació política catalana

  
La Festa Major del Vendrell ja és història Des de dimecres passat fins el dissabte teníem una àmplia oferta d’actes i propostes per a petits i grans. La gran majoria estaven emmarcades dins el Vendrell històric que va des de la Carretera de Valls fins la Riera de la Bisbal, excepte l’esplanada del Botafoc, un lloc per conquerir i per posar uns llums que serveix de pàrquing gratuït entre el dia del Gos i la propera Santa Anna.
La festa major d’enguany no ha passat per alt la situació política peculiar que vivim al Vendrell i a tot Ctalunya, encara que a les passades eleccions del 21 de desembre va guanyar per àmplia majoria C’s, la part activa del Vendrell encara esta controlada majoritàriament per altres sectors oposats que aprofiten per donar a conèixer les seves reivindicacions. La jornada més clara va ser entre els Versots dels Diables i els castells dels Nens del Vendrell quan la plaça Vella per uns pocs minuts va mostrar el seu rebuig a tot allò que ens han vingut marcat arran del referèndum del 1r d’octubre.
En aquesta major s’han vist històries que han marcat l’esdeveniment. Només començar el gran argentí integrat Dani Utge que porta 18 anys al municipi va deixar anar un discurs afirmant sobre la tarima que la vila estava bruta i no va deixar de reivindicar la integració social, el treball social i tots aquests vendrells que també conviuen en aquest tros del mapa massa cops ignorats. Un pregó que a molts va sorprendre perquè no era ni el de jo i el Vendrell de fa uns pocs anys ni la poesia de l’any passat, però ja està bé que la cosa ha de ser molt variada i ens hem de quedar sempre en el copiar i enganxar que tant ha marcat aquest poble.
Una de les coses que em varen impressionar van ser la gernació que hi havia la nit de Sant Jaume a la Rambla per veure els Sirex i els Mustang. Es van esgotar les cadires i realment feia goig veia aquella munió de gent que no és fàcil de veure i més entre setmana. Realment va ser d’aquests concerts memorables que van obligar a més d’una  buscar on estava el Vendrell per veure a aquests mites dels anys 60 que encara donen canya i ja voldrien molts grups actuals d’aquí una dècada està tan frescs com ells.
Una de les coses interessants de la Festa Major és la línia d’autobusos que portava a algunes localitats de la comarca amb tres expedicions nocturnes. Una molt bona proposta per evitar accidents i que la gent de la comarca per un preu simbòlic també pugi venir a gaudir de la festa major. Hi havia diferents línies que no cobrien tots els pobles, però és un gran pas que fins ara no es donava. Espero que la cosa segueixi per aquest camí.
Una de les coses que no m’ha quadrat era el cartell de festa major, la veritat que podria estar molt bé per altres històries, una mica de caire religiós, però a la majoria de mortals no acabem d’entendre que darrera la cara de la santa s’hi amagués una programa de festa major.
Jo sóc de les persones que pensa que aquí al Vendrell un dels plats estrelles és la cercavila de foc que enguany va anar en versió super ràpida. El castell de foc com la dels darrers anys no és res de l’altre món. Potser que algun dia unifiquem les dues coses i li donem més importància a la cercavila de foc i deixem el castell de foc fora del programa. Ja sé que tenim un protocol que s’hauria d’haver debatut en un ple general per donar més caliu a aquest mecanisme polític municipal.
Doncs la Festa Major ja és història amb els seus administradors, els seus portants d’honor i els qui poden pujar al balcó per Santa Anna. Ara ja engeguem una nova edició d’aquest epicentre de les festes municipals, la dels barris ja fa unes setmanes que han passat on no hi ha tantes figures i personatges que sobresurtin de l’anonimat.

L’any que ve hi ha eleccions municipals, doncs suposo que encara que no haguem gaudit de la festa major, ja sabrem amb tot luxe de detalls qui ens vindrà a visitar per la festa major. Moltes felicitats a tots els administradors i persones que han fet possible aquesta festa major. No és gens fàcil perquè al Vendrell hi ha molts peatges per pagar quan es volen fer coses i no són fàcils de sortejar. Podeu estar orgullosos i et temps també us ha acompanyat i benvinguts els nous administradors que ja es poden posar a caminar per tenir-ho tot enllestit el proper any i a veure si anem canviant coses perquè les lleis s’han fet per trencar-les sinó tot seria molt avorrit, una mica si. Molta sort i inspiració. El tema de la cercavila de les majorets ja cansa una mica. 

Conclusió del ple d'ahir: el Vendrell està molt brut

Una de les conclusions del ple d'ahir és que l'hospital del Vendrell està molt per sota de les seves possibilitats i  a vegades hi ha ambulàncies que no poden deixar els malalts durant hores per manca de lloc. Això és molt dramàtic. Ara estan fent el CAP del Botafoc, però tindrem els mateixos metges i especialistes que fins ara. Potser farem les cues a un altre lloc. Això és molt trist que estem d'aquesta manera perquè quan els professionals de la sanitat a casa nostra es queixen és que ja no aguanten més. Una de les possibles solucions és que tornem a la sanitat pública i deixem Santa Tecla que és una empresa privada que ara també es dedica a fer diaris per lloar el bonic i guapos que són. Una cosa que no té res a veure amb la seva tasca principal però els serveix de maquillatge per a les llargues cues d'espera.
Però un dels grans temes del ple és que el Vendrell està molt brut en el tema neteja viària, herbes a les voreres, recollida d'escombraries. En aquestes setmanes és quan més es nota tot això perquè els serveis queden més que curt i no donen servei a les necessitats de la vila. Aquest és el tema del pregó del gran Dani Utge i potser si comencem a mirar els nostres problemes podem començar a arreglar alguna cosa, sinó reconeixem les mancances mai farem res de bo.
Sobre el tema de la Relació de Llocs de Treball de l'Ajuntament tal com va dir la regidora de Si se puede, Verònica Moreno va ser un barem imposat des de l'Ajuntament sense possibilitat de negociar i molt marcat en un organigrama nou amb molts llocs que no estan coberts i alguns eren totalment desconeguts. Evidentment firmar una valoració de punts en una relació de llocs de treball sense tenir ni idea de la seva equivalència en diners és firmar un xec en blanc per fer el que després voldran obviant com sempre han fet els representants dels treballadors.

Augmentar els salaris més baixos

Una de les maneres per arreglar moltes coses en aquest país és pujar els salaris. Tenim molts de turistes a casa nostra perquè és més econòmic que a altres llocs, però el que hauríem de fer és pujar els sous de moltes persones perquè permetria una reactivació econòmica de Catalunya i augmentaria el consum. Avui en dia un salari de mileurista pot arribar a ser tot un luxe i és una quantitat que et pot obligar a dependre de Caritas o similar. Mentre els preus dels lloguers, del menjar, de la benzina està com està tothom tindria que tenir una base per poder fer front a aquestes despeses sense caure en el benestar social que hauria de ser per casos extrems. Aquí està la clau de tot plegat.