Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimarts, 31 de maig del 2011

Les preguntes al llarg de la vida

Aquest matí hem descobert que als 40 la gent és pregunta és perquè no? Si vols fer una cosa llavors sempre surt aquesta qüestió del perquè no? Més endavant ja comença a agafar empenta la el sinó fos, quan vols fer una cosa i sinó fos per l'edat o mil coses. Quan ets jove hi ha altres preguntes com per què ho he de fer? Per què això? En total, són les preguntes de la vida.

dilluns, 30 de maig del 2011

Baixes curioses

Això d'estar bé i malament són coses que vénen de la mare natura, però hi ha funcionaris i laborals d'una entitat pública que curiosament es posa bona o es troba malament arran dels canvis de govern. Si. la cosa és curiosa. Jo sempre vull perservar la inocència del protagonista i crec que en el fons són paranoies meves, però és un fenomen que es va repetint de tant en tant.

Per conservar la flama de la Festa de Moros i Cristians de Lleida



Lleida és una de les localitats de Catalunya que més i millor s’ha desenvolupat en els darrers anys, gràcies a diferents factors que els polítics ja s’encarreguen de promocionar arreu en aquestes dates tan senyalades.
Un dels elements que necessita ara mateix la ciutat és una seu digna per l’Associació de la Festa de Moros i Cristians. Una entitat és molt més que un lloc de reunions i per guardar les coses. La gràcia de tot plegat és la convivència de la molta gent que formen l’essència d’aquesta entitat lleidatana. No estem en els millors temps, però les associacions funcionen perquè hi ha comunicació i sinergies entre els seus membres. Si aquesta reacció química no es produeix, té els dies comptats. Per tant, és necessari que aquesta entitat també en pugui disposar d’una on la seva gent es pugui trobar per parlar de la Festa i d’altres coses. He tingut la sort d’estar a la barra de la Festa de Moros i Cristians durant aquesta Festa Major. Una tasca que no havia fet mai. La veritat és que he gaudit molt de l’excel·lent companyia dels allí presents i de l’ambient que hi havia durant la llarga jornada que començava a les 10 del matí fins a les 7 del matí del proper dia, durant dos dies. Gent anònima que creu en un projecte cultural comú d’una ciutat. La gràcia de moltes entitats no és el que defensen sinó el caliu que s’hi genera en el seu funcionament . Esperem que aquesta flama continuí ben viva a la Festa de Moros i Cristians de Lleida per molts anys.

Article Publicat al Diari Segre el 21 de maig del 2011

diumenge, 29 de maig del 2011

el Barça, un model a seguir

Avui tot el dia i aquesta setmana el Barça serà protagonista. Jo crec que ara mateix és model de comportament i saber fer. Moltes persones que tenen càrrecs públics i privats haurien d'aprendre d'aquest equip que es ara per ara el millor del món. La feina es fa al camp com la política es fa al carrer i no als diaris i fent amistats perilloses. Al final sempre triomfa la veritat, encara que a vegades costa de veure. A veure si aquest Barça triomfador ens treu l'arbre de la cara que no ens deixa veure el bosc.

Felicitats a la Penya Blaugrana de Santa Oliva

A Santa Oliva hi ha coses que funcionen. Una és la carpa que serveix per acollir els actes públics a l'aire lliure i és una idea que altres ajuntaments podien copiar i no passaria res i ahir van demostrar que la Penya Blaugrana sap com fer gaudir als socis i amics. La societat estava plena de gent mirant el barça i gaudint del bon futbol com ha de ser. Hi ha altres llocs que són incapaços d'organitzaqr esdeveniments com aquest i Santa Oliva ho sap fer. A mi el futbol no m'agrada, però hi ha coses com les d'ahir que s'han de veure i la veritat que tot plegat molt bé. Moltes felicitats a la Penya Blaugrana de Santa Oliva i a tots els que estaven allí. Un ambient molt guay com diuen ara.

dissabte, 28 de maig del 2011

Silencis sospitosos al Vendrell

Encara no sé sap que passarà al Vendrell, però aquest silenci i aquest encara no se sap res i aquesta política de pilotes fora em recorda que jo crec que és difícil que qualli una sociovergència. Crec que tindrem un trifàssic més o menys declarat i confès. Les coses no pinten bé i donar llargues quan el que mana és la voluntat d'un partit i no el programa perquè els programes de les darreres legislatures són com un copiar i pegar em preocupa seriosament. El dia 11 de juny pot donar molta més concurrència que la Festa de la Bicicleta que demà és la protagonista.

dijous, 26 de maig del 2011

Víctimes del 22-M

Els resultats del 22-M poden marcar una sèrie de moviments més o menys discrets que serviran per anar recolocant al personal que viu a l’ombra de l’administració pública. No estem parlant de polítics ni regidors que protagonitzen les diferents candidatures electorals sinó d’ajudants, assessors, col·laboradors i altres figures que en els darrers anys han anat augmentant meteòricament en les nostres contrades.
El lloc ideal i el mètode fàcil és el Consell Comarcal que sempre ha servit una mica com a refugi per aquelles persones que o s’han quedat fora del consistori o simplement no han superat la línia de l’oposició de la seva localitat. Allí s’ha donat cabuda a tots aquests professionals de la nostra política, començant pel seu gerent i acabant pel darrer bidell d’aquesta entitat que té més poder folklòric que real a casa nostra. Però com els polítics no els interessa arreglar les coses sinó simplement guanyar eleccions i prendre cotes de poder. Ja els hi va bé que estigui allí i vagi anant fent amb les poques competències que li corresponen.
A banda d’aquest nucli, la resta d’ajuntaments de la comarca també viuran un intercanvi de cromos entre guanyadors i vençuts. El que feia de secretari accidental en un poble pot acabar en un altre municipi fent d’assessor d’alguna càrrec electe amb el mateix sou o similar. Altres s’hauran de conformar en la tasca de conserge, però amb un salari envejable. És la política que converteix els bons en dolents i viceversa.
Hi ha alguns d’aquests personatges que viuen de la política que són molt vàlids i realment es mereixen la responsabilitat que tenen. Però per dissort, això no és el més abundant. A vegades és millor pagar un bon salari a una persona però que no tingui cap mena de poder i deixi fer a la resta que no dotar-li unes mínimes responsabilitats.
Ara que estem en l’època que es fan i desfan empreses públiques i aquestes coses, hem de crear, consells i ens especials per a aquestes persones. Han de tenir la sensació que manen, encara que en realitat, les seves decisions no tenen cap efecte pràctic en el món real de cada dia.
En aquesta comarca tenim molts problemes, alguns els tenim oficialment com el top manta i altres que només surten de tant en tant com l’atur, però que tothom en parla. Simplement perquè no interessen gaire tocar-los.
El que hem de fer per anar solventar aquest problema d’excés de polític ben remunerat a la comarca és organitzar dues grans comissions, com a mínim, per anar aquest solventar aquest problema d’excedents de personal. La primera comissió seria la de vetllar, per la convivència, el civisme, els bons modals, l’educació, les bones maneres i ... ( pots omplir on vulguis) que es podria resumir amb unes inicials que ho inclogués tot. La seva tasca seria vetllar per tot aquest problema que tenim a la nostra comarca i pocs municipis s’escapen. En podrien formar part 20 ó 30 persones independents ( tots ells polítics camuflats) per vetllar per aquest problema tan greu a casa nostra. Evidentment haurien de tenir un salari galdós perquè la seva tasca és ingent i plena d’ensurts i molt necessària per a tothom. La segona gran comissió és el CIM. Un dels misteris de casa nostra que està allí, però que sembla que no estigui. En aquest grup de treball també podem incloure una vintena de persones il·lustres, entre homes i dones, que analitzin els pros i les contres d’aquest important centre logístic a la comarca. Encara que després les seves decisions cauran en paper mullat, però entre trobada i trobada que bé que ens ho hem passat.
L’altra comissió dedicada al Vendrell rau en la solució a les rajoles amb sorpresa de la plaça Vella. Aquí hi caben tot tipus de tècnics, polítics, jubilats, usuaris, presidents de dues o tres associacions, homes de missa perquè també és un element afectat per la seva ubicació. Aquí hi ha molta feina a fer perquè han renovat les llambordes un parell o tres de cops i està com el primer dia que quan et despistes ja t’han esquitxat.
Aquestes tres comissions i més que es poden fer, a Calafell Platja, ho podrien practicar amb el tema de l’amplitud dels carrers que també té molta salsa per a tothom. Millor això que proposa que no pas posar-los en segons quin llocs perquè es pensen que en saben molt i pobre canalla, ben aviat se’ls veu que poca cosa rai.

Article publicat al Diari del Baix Penedèes el 27 de maig de 2011

dimecres, 25 de maig del 2011

Moltes felicitats a tots els de Radio i televisió Vendrell

Hi ha coses que no es veuen o a vegades passen desapercebudes per diferents motius. Jo crec que hem de lloar un cop més a tot l'equip tècnic de rtvelvendrell pel seguiment que ha fet de les eleccions municipals. Enguany han pogut demostrar la seva vàlua i professionalitat en diferents esdeveniments que s'han portat a terme al Vendrell, com l'orgue, els Laxen a al Lira, el debat electoral entre d'altres. Esperem que tot i la crisi segueixin allí demostrant que són tots un professionals i a més del Vendrell

Les gestes electorals de Masllorenç i Bellvei

Una de les coses curioses que ha passat a Masllorenç i a Bellvei és que gent rebotada de CiU ha muntat una llista i ha fet fora els alcaldes enterns d'aquestes dues localitats. Ja sé que no interessa perquè són pobles petits i no tenen quasi espai a la informació global, però ells han fet la seva revolució i han fulminat al virrei de torn. Tot una gesta.

dimarts, 24 de maig del 2011

Molt recomenable Agua para elefantes

Hi ha pelis amb títols raros, com aquesta de Agua para elefantes que no saps que et trobaràs. Però la veritat que és una peli romanticona ambientada en els anys 20 del segle passat en el món del circ. Allí trobem, amor, odi, relació entre persones i amb els animals. Tampoc és que sigui res de l'altre món, però la veritat que passes una estona molt agradable i es una bona teràpia per passar una bona estona i desconnectar del món mundial per un parell d'hores.

Noves retallades a la vista.

La Generalitat anuncia noves retallades al sou dels funcionaris l'endemà de les eleccions
El Govern negocia amb els sindicats la suspensió del pla de pensions dels treballadors públics i l'eliminació dels complements de productivitat i les ajudes que reben del fons d'acció social


SÒNIA SÁNCHEZ
Barcelona Actualitzada el 23/05/2011 14:20

El govern de la Generalitat ha començat avui a concretar com pensa retallar la despesa del capítol I dels pressupostos de la Generalitat, que fa referència als sous de la plantilla pública. L'endemà d'unes eleccions municipals en què ha sortit reforçada, l'administració convergent s'ha reunit amb els sindicats de la funció pública i els ha anunciat noves reduccions de sou, que caldrà negociar a partir d'ara, a través de l'eliminació de diversos complements salarials.
La secretària d'Administració i Funció Pública, Pilar Pifarré, ha presidit la mesa de la Funció Pública, on hi són representats els sindicats IAC, CCOO i UGT, i hi ha anunciat la intenció del Govern de deixar en suspens aquest any el pla de pensions dels treballadors públics, eliminar els complements de productivitat i suprimir també el fons d'acció social, del qual reben ajudes per conceptes diversos, com ara escola bressol, assegurança dental o dependència, segons han explicat fonts sindicals.
Fonts del departament de Governació van assenyalar que les reunions amb els sindicats es prolongaran encara alguns dies per acabar de negociar la concreció d'aquestes mesures, que afectaran tots els treballadors d'institucions i empreses en què la Generalitat té més de 51% de l'accionariat.
El membre de la coordinadora confederal d'IAC, Ricardo Rodilla, va advertir que el seu sindicat no pot "acceptar aquestes retallades" quan els treballadors públics tenen ja "el sou congelat" després de la retallada del 5% aprovada l'any passat i amb les retallades previstes per aquest any a les pagues extres d'estiu i Nadal en els pressupostos generals de l'Estat.
La secretària general de la Federació d'Ensenyament de CCOO, Montse Ros, que va assistir a la reunió com a membre de la mesa, va criticar especialment la manca de "xifres i documentació escrita" amb la qual els representants de l'administració catalana s'han presentat a la reunió d'avui, actitud que considera una "provocació". Els sindicats han reclamat dades concretes que posin per escrit aquestes mesures i confien rebre-les a la reunió de demà, on reprendran la negociació.

dilluns, 23 de maig del 2011

Piratas del Caribe, per passar l'estona

La darrera de Piratas del Caribe és una mica més del mateix, però aquí l'acció no passa gaire al mar sinó en terra. Es deixa veure. Aquesta és una de les sèries que tot i ser més del mateix es deixa veure perquè trenca una mica amb les seves predecessores. No hi ha res que no sigui previsible, però val la pena. Tampoc no hi ha gaire alternativa, la veritat.

Martí Carnicer, també guanya a les enquestes

Les meves enquesta no han fallat, sobre qui havia de ser el nou alcalde del Vendrell, 12 persones han votat Martí Carnicer, 7 persones Benet Jané, 3 August Armengol i altres 3 un altre. La cosa no ha anat tan malament.

El xist del dia

EL poder se li apareix al Martí Carnicer i li diu: Martí t'he de donar una notícia bona i una dolenta. El Martí diu, primer la bona. i li diu Guanyaràs les eleccions. Ell tot content. La dolenta, PxC treurà regidors. Llavors li marxa la cara d'alegria.

Aquest seria l'acudit del dia. CiU ara per ara és el més feliç de tots perquè no ha guanyat i no ha de moure fitxa, però si realment estima la vila hauria de fer un pensing que en els primers anys de democràcia ja s'havia fet al Vendrell i anar juntets de la mà. En aquesta legislatura el PSC ha fet neteja a fons i ara potser l'haurà de fer CiU perquè almenys tornar a presentar el Benet ja seria més surrealista que una altra cosa.

Els guanyadors de la nit

El poble no s'equivoca, al final el gran triomfador al Vendrell ha estat PxC. CiU i PP l'hi feien la política i ell els guiava cap a un cantó o un altre segons volia. La gent ho ha entès i ha votat directament pel que controla el tema. El PSC ha guanyat en vots perquè ha apostat per gent jove i amb energia que pot suposar un canvi generacional de la política local. Altres estan a les èpoques clàssiques encara. A la Bisbal ha gunyat el Pugi per majoria. Jo crec que aquest poble, algun dia hi haurà castanyes de valent perquè la societat cada dia està més crispada. El Josep Fonts, de Bellvei ha vist com la seva hegemonia secular ja s'ha finquitat. Per altra banda, vull felicitar a l'alcalde del meu poble, Quim Nin, pel gran resultat obtingut. No hi ha color. PxC i CiU van agafant poder i el PSC aguanta en alguns llocs. Tot plegat un xic curiós

dissabte, 21 de maig del 2011

A qui votar?

A qui votar? cadascú que voti a qui més li agradi, però no es deixi portar per si li han dona una cosa o una altra perquè alguns no han tingut aquesta oportunitat i segurament són més bondadosos que els qui donen. Cada poble i a cada municpi es vota la persona i els companys d'aventura política. No us deixeu portar ni per sigles, ni per mesies, ni per salvadors. Només heu de confiar en les persones que poden lluitar per un municipi millor. Cadascú que pensi qui més li convé. Jo ja ho tinc clar.

Sempre queden els de sempre

A partir d'avui o demà molts perfils, blogs i altres històries de facebook kedaran en desús fins a la propera legislatura. Ara començarem a estar una mica tranquils de tots aquests que han utilitzat les xarxes socials com a interès partidista que ja està bé, però per alguns els hi ha vingut un xic grans. Uns quants no ho portaven ni ells, però tot això passarà a la història i quedarem els blocaires i facebookeros de sempre i alguns més que s'hi afegiran per donar un tomb a la societat que ja li toca.

divendres, 20 de maig del 2011

Consells pel cap de setmana

Aquest és el darrer cap de setmana que la mostra de les obres dels alumnes del Batxillerat Artístic del Institut Baix Penedès es pot veure al Portal del Pardo sota el nom de “Personart”. Aprofiteu aquests darrers tres dies per conèixer de prop els artistes emergents de la comarca. Realment val la pena.
Mentrestant i per acabar d’omplir el buit parlarem del que tothom parla. Fa setmanes i mesos que dura amb més o menys intensitat la campanya electoral que el proper diumenge ens donaran els guanyadors de les urnes en clau municipal. Fins d’aquí unes tres de setmanes, en algun cas, no sabrem tampoc qui serà oficialment el nou batlle de la nostra localitat. Davant tot això, ara s’imposa exposar quatre consells pràctics sobre com s’ha d’afrontar la jornada de reflexió del dissabte 21 per poder exercir el dret a vot amb la màxima certesa. Primer de tot hem de tenir clar que no per més cartells i més minuts als mitjans de comunicació siguin els més apropiats per tornar a confiar en ells. L’explicació és senzilla. Tenim una llei electoral perversa que beneficia, abans de cada cita amb les urnes, a aquells que més vots van treure en els anteriors comicis. Clar, d’això ningú en parla ni interessa comentar gaire perquè ningú es tira pedres a la seva teulada. L’altre tema són les coalicions. En la majoria de pobles hi ha dos pols de poder: els bons i els dolents i viceversa. Llavors o manen els uns o els altres. La mentalitat política d’aquesta comarca encara no té el nivell adequat per fer un front únic amb els dos grans partits repartint-se les carteres del consistori. Bé, sí és pot fer, però en casos amb poder residual com el Consell Comarcal que és una entitat que serveix com una mena de pàrquing de polítics. Bé, també hi ha professionals en aquesta administració, però aquests no fan gaire soroll, per si de cas. Trobo de molt mal gust que el seu president sigui l’alcalde d’algun dels principals municipis de la comarca. Hauria de ser algú d’un altre localitat baixpendesenca. El que s’ha fet fins ara ha estat fruit d’una manca de respecte per la resta municipis i polítics a qui els hauria de recaure aquesta responsabilitat supramunicipal.
Reprenent el tema en aquesta comarca hi ha dos grans partits i altres propostes que sembla que hagin de ballar al ritme d’algun dels dos grans. Seria ètic i lloable que governés qui millors resultats ha tret a les urnes, però aquí els instints baixos s’apoderen de la classe política comarcal i són capaços de pactar amb el diable per aconseguir un parell de regidors fidels. Si votes a un d’aquests dos partits amb més pes específic pots guanyar o perdre. En el cas que et decantis per aquests partits satèl·lits és com si condicionessis el teu vot a alguna de les filies d’aquestes formacions que la majoria actua com a comparses com poden ser: els immigrants, la independència o el ordre constitucional inalterable.. Són elements que actuen de filtre a priori, encara que el fons tot és amor mutu i comprensió sota una capa de maquillatge que amaga la realitat.
Hem de tenir clar que el dia que entri el nou govern tot seguirà igual. Al cap de 100 dies també. No trobarem canvis perquè la capacitat de reacció de molts ajuntaments està limitat per l’opressió del seu endeutament que limita les seves maniobres i per la normativa vigent que no es pot obviar fàcilment. Tothom pensa en el futur, però ningú ha dit com ens podem lliurar-nos de la càrrega del passat que es feixuga i ens marca el dia a dia.
S’ha parlat de reactivar el comerç. Això és una feina de molts dies i mesos i força complicada. No és feina d’un dia sinó que comença per les ordenances locals i acaba per urbanisme. Hi ha una feina de conscienciació prou important molt més lluny de bones voluntats i propaganda mediàtica. L’altre gran tema és l’atur. Això tampoc no s’arregla en quatre dies ni amb subvencions mal gestionades. Tenim una comarca que a priori és turística, però molt pocs hi creuen realment en això. No cuidem el turisme com és mereix. Per tant, molta feina a fer i amb molt de temps perquè es vegin millores. No volíem indústria perquè a l’estiu ens omplíem les butxaques amb poca inversió. Ara per ara, l’empresa és testimonial i pel que fa a l’altre motor, concentrats i amb la butxaca no gaire alegre. El totxo s’ha esfumat. La seguretat es relaciona amb un guàrdia a cada cantonada, encara que sigui sense formació i descoordinat, però la gràcia és que es vegi allí plantat. En el camp de la seguretat també tenen cabuda els mediadors socials i personal de benestar social que són els que al fi i al cap ajuden a cicatritzar la problemàtica social original. No us deixeu entabanar pels grans gurús del futur i penseu en els que realment estimen la vostra ciutat i ara reclamen la seva oportunitat. Els altres ja heu vist fins on ens han portat enlluernats pel totxo. Com anava dient, el dia 22 de maig tanca aquesta interessant exposició del Portal del Pardo. No us la perdeu.

Article publicat el 20 de maig del 2011

CiU al Vendrell tindrà la paella pel mànec

No crec en les enquestes, però ho miris com ho miris jo crec que CiU tindrà la paella pel mànec al Vendrell perquè el PSC no pactarà amb PxC i crec encara que ho faci amb el PP, els qui hi ha davant no crec que els hi faci molta il·lusió pactar amb el Benet i sus muchachos. Crec que perquè hi hagi un canvi de truita entre els partits petits, ERC, CUP, Forum, o ICV- EUiA han de fer un parell o tres de regidors, que veig difícil, però mai se sap. Molts diuen que el PSC guanyarà per un o només per vots. No crec que es tiri la manta al coll a governar en solitari perquè serà d'alt risc, però tenint en compte que dins el PSC hi ha gent amb llums com l'Hermini Caballero, entre d'altres, no seria tan salvatge parlar d'una sociovergència. Ara falta que el Benet i els seus hi estiguen d'acord i no facin el ronso com l'altra legislatura que ja veieu on ens ha portat. Temps al temps. Que guanyi el millor i que governi qui ha guanyat i diumenge en podem parlar amb les xifres a les mans.

Un Vendrell on imperem els negocis de l'extrem Orient

Aquesta setmana el Vendrell ha vist com s'obrien dues grans superfícies, per un cantó, la més mediàtica i esperada com era Carrerfour i per un altre costat un enorme basar xinès a la Riera de la Bisbal. Cada dia hi ha més botigues regentades per persones vingudes de l'extrem Orient, quan algú d'aquí obra un supermercat, doncs els xinesos ja han plantat tres o quatre negocis. Molts es queixen dels xinesos, però la veritat que hi ha molta gent compran que després no ho reconeix. Això és com votar el PP que molts voten i pocs ho reconeixen. El Vendrell també va quedant ocupant per nouvinguts amb sawermas, basar, locutoris i altres històries que tots coneixem.

dimecres, 18 de maig del 2011

Grans i petits i la casa sense escombrar

La gent està rebotada i ja no ésvotar a un o votar a l'altre. El primer que s'ha de canviar és la llei electoral perquè afavoreix els grans i és motl dificil que els petits puguin fer alguna cosa. A més si s'unissin encara farien algo, però hi ha gent que es pensa que un partit és una persona i amics i llavors no fem res. En total que entre els uns que s'ho fan a mida i els altres que al seu rollo, la cosa cada dia està pitjor.

Mal rollo periodistic per culpa dels polítics dolents

Em sembla de molt mal gust que les polítics diguin als periodistes que han de fer i que no han de fer. Muntar un diari vol dir això fer una empresa i t0thom pot dir el que vulgui sense faltar a la veritat i d'una manera raonable i humana amb uns criteris segons l'empresa. Pot agradar o no, però es el que hi ha i punt.. Jo crec que la premsa comarcal és molt bona i la veritat que és porta molt bé. Jo si estes en un diari em saltaria wl 80% de rodes de premsa xorres que fan i aniria al gra del que realment interessa a la gent i no tantes xorrades com ara es diuen. sense solta ni volta El problema són els polítics que es pensen que tot es pot manipular vilment i no saben que la seva feina és fer política i dintre d'això no està trucant als diaris dient el que han de posar o no.

Fent campanya per a l'hospital

Les voreres del Vendrell presenten una mica de tot. Avui he parlat amb una senyora que va ensopegar amb una del seu carrer que estava trencada i sortia una mica i cap a l'hospital. Entre la via pública, aquesta lira que tenim que té unes escales que et pots fotre una nata sense gaire esforços i l'auditori que te unes escaletes que són més trampa que altra cosa sembla que fem campanya per donar feina a l'hospital que si fan reduccions ja veurem qui i quan ens atendran.

dilluns, 16 de maig del 2011

La millor sèrie de la Tv-3 és Ventdelplà

La millor serie de la TV-3 és Ventdelplà amb 4 vots i en segona posició, posició Polseres Vermelles amb 3 vots i curiosament ningú es decanta per la Riera.

Les idees clares

Una d eles coses que hem de tenir clares és que és allò més important pel nostre municipi. Tots els partits ens vénen motos pero falta saber quina és aquella que necessitem i s'adapta millor a les nostres necessitats. Això és molt important per saber a qui hem de votar el proper diumenge. Hem de tenir les idees clares i votar segons creiem més idoni.

Sin Identidad, una gran peli.

Una de les pelis que val la pena veure al cinema és la de Sin identidad. Unes dures hores de peli no et deixen ni un sol segon sense suspens. És d'aquests projects que et penses una cosa i al final et pots trobar en una gran sorpresa final com ha passat en el meu cas. És molt recomanable. No aporta gaires gran coses noves, però la veritat és que està molt ben ensamblada i coordinada. M'han dit que és molt millor que la de Woddy Allen.

diumenge, 15 de maig del 2011

Eurovisió és com la vida

Eurovisió és com la vida que si ets molt bo, molt preparat, però no tens contactes et mores de fam. Eurovisió és la realitat d'aquesta societat que no premia els millors sinó aquells que jugen als mercats de jo te voto tu m'he votes i anem fent. Eurovisió és la nostra societat on tothom pot fer el que vulgui i si te morro i alguna cosa més pot arribar a participar en un concurs europeu, però al final encara que tinguis contactes et posaran en el lloc que et toca.

dijous, 12 de maig del 2011

Hi ha nervis a les municipals

Hi ha nervis entre els diferents partits a veure que passa. Aquesta setmana serà molt dura i tots han d'estar a tot arreu perquè no es perdi cap vot. Molta gent ja ha decidit el vot, per tant, jo crec que la cosa està controlada, però en aquest món, un vot et pot donar el govern o passar a l'opisició. A veure que passa. La gent està molt activada.

Els perfils polítics de cada dia

La mateixa ruta diària, les mateixes fesomies que et creues pel camí fins arribar al lloc de treball. Al principi et mires, però al cap d’un temps et saludes i al final acabes intercanviant alguna conversa escadussera i molts cops forçada fins que un dia ja parles amb tranquil·litat sobre un tema que no sigui el temps. L’altre diumenge hi ha eleccions com poca gent no sap. En trajecte de 10 minuts que faig de casa a la feina em trobo un seguit de persones que poden respondre a diferents perfils polítics amb una mica d’imaginació. La primera noia que em trobo cada matí, porta roba de marca cara i parla castellà encara que fa anys que viu a Catalunya. El seu principal problema és la immigració que no s’integra i no parla la nostra llengua. La crisis que ens ha portat aquest govern actual no la deix dormir per la nit. Treballa en una immobiliària i porta els seus fills a un col·legi de pagament a Tarragona.
Una mica més enllà veig la mare que va a cuidar els seus nets mentre la filla està treballant. S’ha integrat en la societat a través de la xatonada entre d’altres, parla català correctament fora de casa amb qui ho fa comunment. Perd moltes hores entre reunions i activitats en favor d’una entitat cultural per reivindicar els seus orígens andalusos, encara que fills hi nets ja fa dies que es desentenen totalment.. Està molt contenta de viure a Mas d’en Gual. Creu que la crisis és mundial i els del Rajoy segurament ho haguessín fet pitjor. Porta els seus nens a un col·legi privat a la comarca.
La propera persona ja me la trobo una mica més enllà, però sempre apareix amb el diari sota al braç. Abans comprava l’Avui per fer país, ara ho fa amb la Vanguardia en català que li ha fet molta il·lusió. És més fàcil veure-la en algun mitjà de comunicació amb l’excusa d’alguna de les entitats on hi posa cullerada que no pas pel carrer, perquè és una persona molt mediàtica dintre un àmbit local. És del Vendrell de tota la vida i evidentment sempre parla català, aquí i a la Xina si fa falta. Fa anys que volia entrar en política dins de la llista del seu partit, però s’havia de posar a la llarga cua d’espera. Hi havia molta gent davant i la seva família no estava en el cercle selecte. Ho va deixar estar. Ja li està bé formar part d’algun consell de barri o d’alguna entitat de participació ciutadana. Porta els nens a un col·legi concertat del Vendrell.
Darrera seu, però anant buscant el pa trobem una persona que fa anys va ser militant d’un dels dos partits clàssics vendrellencs, però el van fer fora perquè tenia massa personalisme i no el podien integrar. Al cap d’un temps l’han repescat de la pedrera política comarcal. Ara la seva dona està en un partit en què ver a dir que tots els mals vénen dels immigrants. Evidentment ella no surt de casa perquè té por que algú no indígena li faci alguna cosa, no se’n refia gaire dels clients del locutori que té a 100 metres de casa. Hi ha unes pintes molt sospitoses. Mira amb mala cara una furgoneta blanca que cada dimecres a la tarda està aparcada en una cantonada de la barriada. Evidentment porta els fills a l’ensenyament públic.
Quasi al Pont de França em trobo a la persona que representa l’estil de vida “hippy- progre” actualitzat. Va vestida amb els seus texans i el seu jersei amb clara voluntat de ser un xic alternatiu a la resta de la moda del moment. Persona molt activa en les festes del barri, en els concerts, en els casals per a gent jove i en tot allò que representa una mica la vida “Kumbaya”. Ara evidentment és funcionària i treballa de 8 a 3. Però no ha perdut gens ni mica en el esperit combatiu, però aquest cop aplicat a altres disciplines en espais més acollidors i pacífics. Encara no té fills perquè encara vol apurar una mica més la vida.
Al costat del Portal del Pardo, em trobo un grupet de persones que van juntes a caminar. Abans tots eren fidels seguidors del partit del Companys. Ara cadascuna se la campa en la seva versió més personalitzada. Volen arreglar el país, però en prou feines poden aclarir cada dia fins on van a caminar. Molt bones persones i amb moltes idees, però impossible fer foc comú de les seves aspiracions.
Prop de la feina em trobo el que volia ser i no el van deixar en cap de les opcions que ha tantejat. Ara ha muntat el seu propi invent a veure si té sort. El seu objectiu era entrar en aquest món de la política i al final ha fet d’emprenedor i s’ha muntat el seu propi projecte polític. Moltes ganes i moltes aspiracions i un societat per actualitzar de cap a peus. No el veig molt segur, però ell està molt convençut dels resultats excel·lents.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 13 de maig de 2011

dimecres, 11 de maig del 2011

On són les coses importants?

Reconec que el futbol i la política són importants, però tant? Ara mateix estem en un procés de desumanització on el que era un simple element d'oci com el futbol és el centre de molts informatius i diaris en generals. Ja sé que a ningú l'importa que passa al Congo, ni sí el deute espanyol ens arrastrarà a la situació de Grècia, però per favor, una mica de seriositat. La política que ens parlen és de coses que realment no interessen gaire a la gent com si el burca, si ara anem a 110 per autopistes. Les coses importants on són?

dilluns, 9 de maig del 2011

El present s'acaba el 22-M

A mi em fa gràcia que els polítics parlin de futur. Portem els deutes i els nyaps del passat i ningú pensa en arreglar-ho. Hem de seguir arreglant el futur amb els diners del futur que ja fa anys que ens hem gastat en el passat. Jo no crec en aquest futur electoralista que només serveix per excusa per dir-nos el dia 23 que no hi futur perquè no hi ha peles i tots tan contents i enganyats. Mentrestant a disfrutar del present que ens queda fins el 22.

La gent ja sap qui votarà, sobra la campanya electoral?

En la meva darrera enquesta 9 persones ja saben a qui votaran a les municipals. Per tant, val la pena fer i gastar-se tants diners en una campanya electoral que ja fa mesos que dura d'alguna manera? Jo crec que no. Només un vot que no ho sap. un altre vot espera el darrer dia i un altre persona no votarà. La cosa està clara, no?

dijous, 5 de maig del 2011

Els de sempre

Al Vendrell i a molts altres localitats passa el mateix fenomen casual; quan surts, quan fan alguna cosa, sempre acabes trobant els de sempre. Hi ha persones que són presidents de 3 i 4 entitats, doncs perfecte, serà que tenen un do especial. Hi ha un seguit d’individus i personatges que te’ls vas trobant a tot arreu: ja sigui esport, cultura, política, tiberis i un taller de puntes de coixí. Són els de sempre. Pel que fa a la resta de la població, pots coincidir amb les persones que no surten mai de casa o només ho fan en comptades ocasions. Altres simplement ja tenen prou assumit que estan en una ciutat dormitori i fan la vida social a altres ciutats del nostre entorn. En definitiva anem trobant els de sempre amb qualsevol excusa. Sempre hi ha un grapat de gent que s’incorpora a la vida social de la localitat a través dels castells, dels grups de foc o dels balls tradicionals. Encara hem de veure més clarament que som una localitat a les portes dels 40.000 veïns.
Si ens atrevim a preguntar sobre aquesta circumstància: què fan els de sempre? la resposta és: el de sempre. Només cal veure els grups del Track que hi ha un seguit de finalistes que es van repetint en les darreres edicions en les dues categories del concurs. Encara que enguany veig que ja no es segueix aquesta tònica d’altres anys. Anem millorant. La festa major de sempre amb un gran grup que porta renom i ens costa un ull de la cara. A la Rambla el mateix, però en la versió dels anys 70. Els qui abans haguessin estat a la Botafoc ara estan a la Rambla a ritme d’orquestra. Potser d’aquí uns anys les noves tendències aniran al Botafoc i el pop rock a la Rambla. Evidentment les grans orquestres ja s’hauran reciclat en grups de versions que és el realment són però amb un altre repertori molt diferent i més assequibles.
És en aquests moments de crisi quan hem de dissenyar una nova festa major i mirar de canviar una mica tot plegat.
Primer de tot hem d’aprendre a fer les festes per a nosaltres. Està molt bé portar artistes de fora, però també hem de potenciar la gent de casa nostra. Ara els músics de casa nostra s’han organitzat. La seva principal reivindicació que sembla una cosa fonamental és que també puguin tocar a casa seva. Pel que fa a la programació de teatre públic cal destacar que enguany han pensat en els Forani teatre i la Resposta per a aquesta temporada.
Per altra banda, no només han de canviar els responsables de tot això. La gent també hi té molt a dir i a fer. És molt trist que per omplir la Lira, ara que és més petita, sigui necessari portar un o dos personatges mediàtics que siguin coneguts especialment per alguna sèrie de sobretaula en la petita pantalla. Hi ha teatre molt bo a Catalunya que no compleix aquest principi bàsic per omplir un espai amb poc més de 400 butaques.
El mateix passa amb la música. Ara per ara o fas versions o les probabilitats d’actuacions són molt minses. Els més espavilats fan les dues coses a l’hora i entre alguna peça de La Unión i una de Radio Futura hi posen alguna cosa de la casa i segur que cola. Però en aquest camp no es valora gens la creativitat. El punt de trobada de molts concerts és a la barra. Entre els músics i el públic s’aixeca un abisme misteriós i ampli que ningú sap perquè ha estat provocat. L’altre manera d’omplir els espais buits és a través dels concerts “borratxera”. A partir d’unes hores, ja hi pots posar el que vulguis que tot és bo quan l’alegria es porta a la sang. La gràcia de tot plegat és que molta gent que fins ara només apareixia en comptades ocasions en activitats públiques de mica en mica pugui anar deixant-se veure dins aquest ampli ventall que tenim al Vendrell. S’han d’esbrinar quins són els motius que fan que aquesta gent no hi vagi. La culpa pot estar en els canals d’informació insuficients o potser no interessa el que fan. Però la gent està aquí. Hem d’intentar que entre tots que de mica en mica es vagi incorporant a la societat activa i participativa i que als de sempre s’incorporin noves persones que donin riquesa en aquest vessant social.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 6 de maig del 2011

Els polítics 2.0 frugals i interessats

Em fa motla gràcia que ara amb les eleccions tot polític te blog, twiter i facebook. Jo crec en l'alcalde el meu poble, Albinyana, que des de sempre que el fa servir, però tots aquests que s'hi posen ara per quatre dies jo crec que és veu que por el "interès te quiero andres". Val més que no ho fessin que se'ls hi veu el plumero, si encara no se'ls ha vist. La gràcia és que molts cops ni els gestionen ells i no saben ni que hi posa.

dimecres, 4 de maig del 2011

Locals electorals

Ara els partits obren seus electorals, almenys al Vendrell. La cosa és bona perquè la gent pugui acostar-se i preguntar i altres coses, però la veritat que l'euforia electoral és la de sempre. Hem crescut en nombre d'habitants pero els que van a un lloc o a un altre són els mateixos.

dimarts, 3 de maig del 2011

Els darrers seran els primers

El Llorenç del Diari Baix Penedès avui m'ha comentat una dada curiosa que no hi havia caigut. En les anteriors municipals els convergents només volien saber per quan perdien i van guanyar i el mateix va passar en les anteriors muncipals però al revés. Els de CiU diuen que ara van pels vuit regidors. A veure que passa, perquè hi ha enquestes per a tots els gustos

EL poder del futbol

Realment per un partit de futbol es paralitza un pais. La cosa és espectacular. Això només passa en futbol i poca cosa més. El poder que té és immens. Els polítics haurien d'aprendre d'aquest poder de convocatòria que te l'esport rei. Encara que s'ompli la Lira, l'Auditori de Calafell en plena campanya electoral això no és res comparat a si Valdes vingués a fer un tomb per la Rambla. És impressionant.

La gent no anirà fora de vacances

Segons la meva enquesta la gent no anira de vacances fora. Un resultat amb 5 vots i nomes amb dos vots si que marxaran. Ningú ha dit res a no sap o sigui, que tothom ho té clar. Això és bo.

dilluns, 2 de maig del 2011

Una bona recomanació anar a veure Aguila Roja al cine

No sóc un seguidor d'Àguila Roja, però reconec que em feia gràcia veure la proposta cinematogràfica. La cinta dura més de dues hores i es pot veure escenes d'amor, còmiques, de guerra, d'amor patri i altres històries farcit amb molts actors de la coneguda sèrie Los Serrano que fan el mateix paper que a la sèrie però en cine. Us la recomano. El temps passa molt ràpid. Ja ho veureu.

diumenge, 1 de maig del 2011

Gran festa de Primavera de l'Esplai Zig Zag del Vendrell

Gran concert organitzat per l'Esplai Zig Zag del Vendrell a la plaça Pep Jai. Preus a la barra molt populars, molt ambient des del principi de tot. Els protagonistes van ser el nou grup Wiosna, Luna de Alcoba i la Vanda. Una gran nit que va durar fins a dos quarts de tres de la matinada. Faltava un poliklin o un parell, però d'ambientillo n'hi va haver. M'agradaria que motls concerts d'aquest estiu fosssi com aquest, esperem.

Exel.lent per l'organització de la Setmana Medieval de Montblanc

Aquest matí he anat a Montblanc a veure la setmana medieval i la verita que molt bé. Hi havia molta gnet, però tot molt ben organitzat amb zones per aparcar i els policies et portaven al lloc exacte on havies de deixar el cotxe, lavabos, informació per tothom. La veritat que és nota que fa 25 anys perquè estava que feia goig. A més la ciutat s'hi presta per les raons que tothom coneix. S'hi podeu hi aneu que us agradarà.