Un dels llocs on
he après més coses ha estat a Ràdio el Vendrell al programa Pas de Vianants que
porta 10 anys en antena cada dilluns de 19 a 20 hores. Ja són més de 300
programes en antena en aquesta dècada. A vegades són persones que ja conec del
dia a dia i altres vegades són cites a cegues de convidats que tenen alguna
cosa que explicar a través dels micròfons. La veritat sigui dita tothom té una
entrevista a la vida. Tothom es prou important per dedicar-li un programa de
televisió o ràdio. Alguns estan més acostumats a aquesta aventura mediàtica. Altres
és la primera vegada que passen per aquest confessionari públic amb un guió
previ que molts cops a la segona pregunta ja queda fora de servei.
Estem acostumats
a parlar de grans gestes, grans històries, moltes persones, associacions,
col·lectius, entitats vàries, però massa cops ens deixem les aventures
personals que un dia van decidir llençar-se a la piscina i fer realitat els
seus somnis. Més que mai aquestes
actituds en un moment de la vida et serveixen d’exemple per seguir el seu fil i
donar ales a la teva proposta vital.
En aquest mes de
març a la ràdio m’he dedicat a fer entrevistes a persones i grups vinculats a
la música: Dani Utge, Far, Versaleta i The Gachises. Cadascú té la seva
història i la seva aventura en el seu món.
M’agradaria
destacar la història d’aquesta jove de l’interior del Baix Penedès que un bon
dia va decidir fer el que li agradava: tocar la guitarra i cantar. Té un ampli
repertori de versions a les que va afegint els seus temes propis. Ella aquí,
allò de migdia o de nit, en bars, discoteques i altres tipus de sales es planta
allí i comparteix amb el públic les seves emocions a través de la seva ànima i
el cos que es deixen portar per la màgia.
Ella és una
persona que s’ho manega sola amb l’ajuda dels amics i família, però la Nerea és
el puntal del seu projecte professional i artístic. En moltes de les seves actuacions fa ús de la taquilla inversa on
aportes el que vols un cop ja s’ha acabat l’espectacle. Una idea molt practica
a l’hora de pactar preus amb el local toca actuar.
Cada dia té més
concerts i gràcies a la seva qualitat, evidentment i de mica en mica i amb un
bon ús de les xarxes socials i el boca orella el seu nom es va estenent com una
taca d’oli entre els candidats a convertir-se en el seu públic..
Un tracte
directe, una proximitat, un so i una veu que de mica en mica es van colant pels
cinc sentits quasi sense donar-te compte. Al cap de poc veus que la noia i la
seva guitarra ja ens diuen fins la propera. S’ha acabat l’espectacle. La traca
final. Darrers aplaudiments i un altre cop cap a casa a pensar en noves peces i
seguir consolidant el que ja forma part del projecte.
Per donar a
conèixer la nostra música no sempre ens calen ni grans festivals, ni sales per
a grans grups també hem de donar sortida a aquests joves que només demanen algú
que els escoltí mentre es deixen portar per la màgia de la música.
La Nerea està
treballant en el seu primer cd que està fent poc a poc i amb molta
meticulositat i seny. Provant mirant aquí i allà com pot quedar millor aquesta
versió material de la seva música amb ales d’àngel.
La nostra
protagonista és una noia més aviat tímida que recorda a altres grans dones de
la cançó com Janis Joplin, Jeanette, Cristina Rosenvinge i tantes altres que
tots tenim presents en les nostres ments. Quan agafa la guitarra creix i
creix. Llavors entra en una nova dimensió
que durarà tot aquest intercanvi d’emocions que és cada concert posant veu i
música a Cranberries, Tracy Chapman, REM, Eurythmics, 4 Non Blondes i un llarg
etcètera i també a les seves obres d’art elaborades amb cura i passió.
Una persona
senzilla que ha aprofitat els recursos que té a les mans per anar brodant la
seva carrera musical. És molt difícil que la trobeu a les ràdio fórmules
d’aquest país, però si la trobeu en algun lloc cantant, atureu-vos i gaudiu-ho
d’aquesta jove artista que es va fent acord a acord el seu perfil com a intèrpret.
Esperem amb ganes el seu primer cd. Mentrestant, l’anirem seguint en viu i per
les xarxes. Millor en viu, “of course”.