491 dies i aviat la Festa Grossa del Vendrell

 

 Portem 491 de pandèmia encara que ara la cosa ja està bastant normalitzada i poc a poc anem tornant a la rutina d'abans del 2020. Aquest dissabte i fins el proper dissabte tindrem les tradicionals festes dels Barris començant pel Serrallo i Font de la Menya i acabant pel recent de la Muntanyeta. Enguany no seran unes festes normals, però tampoc tan rarotes com l'any passat suposo que el proper any ja serà tot una mica més normal. Moltes persones estan treballant per treure el bo i millor de cada barri. Moltes les esperem en candeletes per veure des de les falles, als concerts passan als pa beneïts. Enguany l'Ajuntament ha reduït la subvenció a 1.000 euros per barri. La resta dels diners s'han de buscar entre comerços, rifes i altres invents. Molt bones festes dels barris al Vendrell. Aquests dies es quan el Vendrell viu la setmana més intensa durant l'any.

489 dies i el Vendrell no ha canviat

 

El Vendrell té un servei de manteniment general en diferents aspectes molt per sota de la serva realitat. Es com si tu tens un forn de pa a casa i contractes la llum per un botiga d'escombres. Llavors aquesta és una de les grans mentides d'aquest Vendrell que queda curt en molts aspectes. Una de les tàctiques quan un fanal es fa malbé és posar un tub groc en el millor dels casos i sino doncs un cono i anar fent. Aquest cop aquesta infraestructura ha tingut visita perruna.

Més enllà de la raó

 

L’esser humà i el seu poder racional acostuma a tenir uns límits més o menys marcats per l’experiència i els resultats, però sempre hi ha uns reptes que queden fora de l’abast humà empíric. Llavors entrem en el món de la fe que ens pot portar molt més lluny fins a llocs insospitats. Durant aquesta pandèmia s’han tornat  a veure força ciris en les nostres esglésies i capelletes d’aquelles persones que apostaven per la fe per aconseguir unes fites que no estaven assegurades pels mètodes tradicionals del saber humà. Nosaltres que som molt conscients dels nostres límits i d’algunes males passades de les vida sempre tenim un lloc per complir  les promeses. Quan toca pujar a Montserrat a peu perquè el nostre equip predilecte de futbol guanya una lliga que va començar amb mal peu. Quan després de sortir d’una greu malaltia es fa fer unes misses a un sant per donar gràcies per aquella sortida favorable després d’un temps ple d’incerteses.

Hi ha moltes persones que durant l’any no segueixen cap ofici de precepte, però sí que les veus posant ciris als seus sants preferits per suplicar un favor. Molta gent ha deixat d’anar a missa assíduament, però segueixen practicant aquesta religiositat popular directa amb la divinitat i amb els seus deixebles celestials.

Durant aquests mesos d’infermetat he vist com moltes persones properes han utilitzat amb estima i amor aquests camins que ens porten al més enllà de la raó humana. Allà on no sé sap si arriba o no la ciència perquè la humanitat és encara un dels seus grans misteris i hi ha moltes coses que esdevenen a banda de la racionalitat humana.

Vull donar les gràcies a totes les persones que d’una manera o altra han influït que avui estigui aquí escrivint aquestes ratlles d’agraïment. Persones que no eren metges, ni grans savis, simplement des de la seva habitació, des d’una església o mentre passejaven mirant el mar han invocat aquest món irracional perquè la meva malaltia tingués un bon final. Hem tingut moments molt durs que jo vaig viure adormit. Vull agrair a aquestes persones, petits i grans que van llençar-me estímuls, resos, pregàries per aquest fi que de mica en mica he anat consolidant, persones que conec per un motiu o un altre. Alguns m’ho han confessat i altres potser no m’ho diran mai, però vull agrair la seva energia per tirar endavant.   

La legislació de la xapa i pintura

 

 

Estem en l’epicentre de la legislatura de la xapa i pintura que caracteritza aquest període optimista ciutadà que governa la vila per la seva majoria a l’hora de les votacions.

La nostra lluita pel reconeixement del moviment Lgtbiq se centra en pintar bancs, voreres i repartir polseretes bufones entre els veïns joves del municipi. Potser el més important és  saber el lloc on s’ha d’adreçar aquest col·lectiu per resoldre els seus dubtes o quina web els pot donar un cop de mà en l’àmbit local. Evidentment aquestes dues eines no són uns elements clau per lluir a les xarxes socials que és el pal de paller de la  política d’aquests quatre anys al costat de lloar i conservar l’obra de Santiago Padrós, una iniciativa que va començar la passada legislatura i que anirem pagant en els propers governs locals.

Uns anys on els polítics es preocupen seriosament perquè cap vehicle amb una matrícula no autoritzada creui aquest línia vermella prohibida del centre del Vendrell. Les càmeres ens vigilen perquè no fem el salt i ens passegem sobre quatre o dues rodes sense autorització per alguns dels temples sagrats dels vianants del Vendrell. Una illa que va avançant a velocitat de cargol en pujada i artrosis amb el desencís dels amos i senyors de la zona blava d’aquest Vendrell peculiar. Les màquines ja fan la feina i amb el serveis d’uns pocs auxiliars administratius es poden tramitar les sancions pertinents per tots aquests atrevits que han trencat vilment aquesta zona reservada. És totalment indiferent que durant els darrers 10 anys no ens haguem preocupat gens per tenir un cos de policia municipal amb uns agents de carrera que poguessin garantir un servei eficient al municipi. Anem cobrint les baixes i els estius amb agents interins i com diu l’article número 1 del nostre manual intern de treball que fa anys que tots els polítics practiquen sense confessar “qui dies passa anys empeny”, seguit pel segon que ben clarament aposta per “si es pot arreglar la propera legislatura millor que arreglar-ho aquesta”.

La nostra generació que es va formar en objectivitat, igualtat, eficiència i en general amb els grans valors humans veiem com un dels nostres aliments de l’ànima ha canviat de nom i ha vist reduïdes considerablement les seva pàgines de contingut social i obra benèfica. Ja no tenim “Plaça Vella” que periòdicament era el gran protagonista del contenidor blau en el millor dels casos. Ara la cosa ja s’ha desvirtuat i ha sorgit un nom més temptador adaptat a la nova filosofia que regna en el consistori per majoria de vots. Una de les tasques principals d’aquesta legislatura és l’arranjament de voreres i fonts públiques. Realment aquestes eren dues fites més que necessàries, gràcies al cinturó que premia les nostres finances en les anteriors legislatures no podíem sortir gens de la ratlla per no trencar el pla d’estalvi que ens guiava. Ara que ja ens podem endeutar sense aquest control rigorós podem tornar a les nostres dinàmiques de préstec de fa més d’una dècada on varem aconseguir grans fites en aquest aspecte dels més elevats del Principat.

Sempre hem tingut un fixament especial per les subvencions i altres ajudes econòmiques que ens ajudi a millorar el nostre municipi. Evidentment aquest és un cop de mà que no es pot pas ignorar, però clar necessitem aportar en el millor dels casos la meitat del pressupost de la despesa. Això comporta que encara que rebem la subvenció demanada hem de ser conscients que també haurem de deixar anar la mosca per sufragar el cost total de l’obra. Una cosa que passa en moltes obres que comences per canviar el marc de la porta i acabes per canviar tota la porta en el millor dels casos. Evidentment això ho saben prou bé qui reparteix aquestes ajudes púbiques que només posa una part del pressupost inicial. La resta l’has de posar tu de la teva butxaca fins arribar al preu total del cost. Aquesta és la nostra política on tenim més festes majors que ningú, les quals duren entre barris i platges quasi tots els mesos de juliol i agost. Aquest any hem posat en funcionament la “Primavera Musical”. Enguany hem anat a veure els “Els 40” perquè ens doni un cop de mà per muntar alguna cosa a casa nostra i no ser menys que altres localitats veïnes que també fan el seu festival musical aquest estiu. Per garantir que tot vagi bé, seguretat privada i seguim endavant i projectes a dojo amb la cartera buida i els serveis bàsics no arriben al nivell que seria necessari.

 

 

 

 

 

 

 

487 dies i adeu a les mascaretes a l'exterior

 

Després de 487 dies de pandèmia a partir de demà ja ens podrem treure les mascaretes a l'exterior. Serà un primer pas si les coses funcionen per anar deixant aquesta peça de vestir que fa més d'un any que ens acompanya. Tothom en té poques o moltes en un racó de casa per anar fent vida normal. Serà tot un alivi i més en aquests mesos calorosos que podrem respirar millor sense la mascareta. No la deixeu gaire lluny que algun dia la tornarem a recuperar per un motiu o un altre. 

468 dies i l'Institut Andreu Nin en peu de guerra

 

Els de l'Institut Andreu Nin del Vendrell ja han dit prou de les mancances i aniran a manifestar-se a Tarragona per demanar més recursos i professors per aquest centre del Vendrell. Els professors necessiten recursos i gent per atendre les necessitats formatives d'una comunitat que molts cops queden molt per sota del que necessiten. S'hi ha de posar diners perquè de paraules i promeses ja anem tots servits.

467 dies i unes taules a la política catalana

 

Avui revetlla de Sant Joan els 9 presos polítics que porten més de tres anys a la presó han sortit gràcies a un indult. Cap de les dues opcions han sortit guanyadores. És un d'això ni tu ni jo. Ara falta els exiliats que potser ja costarà més, però ha estat petit pas en un país on manen els vots per sobre la resta. A veure que passarà en els propers mesos. Seguim endavant amb una falsa ferida tapada que courà a totes les parts. Anem endavant amb tots més tristos que contents, però alguna cosa s'ha mogut.

Nous llocs amb encant

El Dídac Santos de Vilanova és el rei de la festa penedesenca amb seny i qualitat. Ell és un dels propulsos de la Daurada, també d'una discoteca de la Rambla de Vilafranca del Penedès i de la Surfera del Port de Segur de Calafell. Ara li toca al Vendrell. En aquest cas el port de Coma-ruga que ja li tocava perquè estava molt oblidat en els darrers anys. Ara hi ha una bona excusa per estar prop del mar, tenir molt bones vistes i prendre alguna cosa. És un lloc molt bonic per anar i per descobrir. Avui és el primer dia de funcionament esperem que duri molts dies i sigui un punt de trobada de la gent d'aquí i no ens caldrà anar a altres localitats a trobar el que tenim a casa nostra. Un bon  tracte amb música i uns preus raonables pel lloc on està. No us ho deixeu perdre. 

463 dies i concerts per donar vida a la vila

 Aquest divendres al carrer de les Flors cantonada Ribera d'Ebre del Vendrell va tocar un grup de versions de Fito i Fitipaldi, Acabamos de llegar. Els bars d'aquest carrer estaven plens fins i tot les taules del mig del carrer. És d'aquells dia que el Vendrell fan goig i hi ha molt bon rollo i ambient i els establiments fan caixa que també s'ho mereixen després de la pandèmia. No cal contractar grups de primera línia perquè vinguin gent de fora i la gent d'aquí no en puguin guadir perquè hi ha massa gent. Agafes aquests diners i els reparteixes en mes grups i tothom en surt guanyant. Aquest és un grup del Penedès que ho fa molt bé ie es prou conegut per tothom. Així és dona vida al municipi i no en grans macroconcerts de 3.000 persones per un dia i nunca más de supo que costen un ull de la cara. Millor tot ben repartit.

A la recerca de funcionaris d’habilitació nacional

 

En aquesta comarca del Baix Penedès no conec cap ajuntament que tingui secretari o interventor d’habilitació nacional. No vull dir que estigui segur no n’hagi cap, però jo la veritat que no en conec cap. Un dels poders claus dels consistoris com tothom sap és el poder polític que remena les cireres. Llavors l’administració té preparada una mena de contrapoder que consisteix en els funcionaris d’habilitació nacional. Uns professionals que després de passar unes proves molt dures escullen una administració on desenvolupà la seva feina. Trobem els tres pilars de funció pública que hi ha en els ajuntaments més grans com són secretaris, interventors i tresorers. En les localitats més petites només trobem els secretaris que fan una mica de control de tot el que passa.

En aquesta comarca, que jo sàpiga, només hi ha funcionaris interins que porten  a terme aquestes tasques administratives. Gent que s’ha escollit a dit o per mèrits o s’ha fet simplement un concurs a mida perquè assolissin aquesta plaça tan important en la funció pública. Una altra manera per evitar que aquests professionals arribin a les nostres ajuntaments es dotar la plaça d’un sou relativament baix. Evidentment aquesta serà una altra mesura de dissuasió per frenar algun aventurer que vulgui caure en les nostres contrades.

A vegades alguns d’aquests càrrecs han estat ocupats per persones que han utilitzat les portes giratòries de la política abans o després de desenvolupar els seus càrrecs de donar fe pública. Aquesta és la manera de tenir un bon sou després de tenir una part del poder polític municipal a les seves mans.

Ocupar aquests llocs avui en dia no és gens fàcil amb una oposició com cal i un  equip de govern amb uns mínims garantits, però hi ha llocs que aquests mínims no acostumen a passar i aquesta persona és la que pot arribar a gestionar realment el municipi des del seu càrrec discret. Altres vegades es dedica a ballar al so de la música dels qui li paguen la nòmina. Llavors quan hi ha un canvi s’ha d’adaptar a la nova sintonia o els nouvinguts són els qui al final  s’acostumen als seus gustos.

En aquesta comarca hi hagut molt moviment en aquests llocs i a vegades amb el canvi de partit de govern també ha tocat canviar aquests càrrecs claus. Són canvis que no s’acostumen a veure perquè estan en una tercera fila, però si vas seguint les publicacions al Bop alguna cosa va entenen del difícil que es treballar en algun ajuntament o cada tres per quatre té un secretari nou.

Una de les peces claus perquè un ajuntament funcioni el més adaptat possible a la normativa possible són aquests càrrecs. La seva relació amb els polítics poden marcar el bon funcionament de l’administració. Quan veus que hi ha molts canvis és que alguna cosa es cou encara que no surti en les pàgines de les notícies comarcals.

Els nostres polítics es deleixen per contractar auxiliars administratius que al final acaben de fer de tot fins i tot de tècnics amb signatura vàlida, però si estan mal pagats i amb un contracte temporal molt millor perquè millor es poden adaptar a les seves necessitats.

En les darreres dècades no han tingut més remei que contractar tècnics perquè hi ha coses on aquests funcionaris d’escala inferior no hi podien arribar, però hi ha llocs on alguns auxiliars administratius han arribat molt amunt en poder i en nòmina. Això de la relació de llocs de treball coherents i vigent només és per a persones que creuen en els reis mags amb una fe cega.

No cal que els nostres alcaldes vagin a buscar un diploma de l’Infoparticipa a Girona per demostrar la seva transparència cada any. Millor que aquests tres càrrecs siguin d’habilitació nacional i aquesta serà una molt bona mesura perquè tot tingui, en principì, una millor seguretat davant d’algunes martingales que a vegades salten per la premsa o mitjans de seguretat. Aquesta és la millor seguretat per la nostra administració.

462 dies i visita a una exposició dels vendrellencs més mediàtics

 Es va acabar el que van anomenar any de la Cultura Catalana amb el Covid, però encara queda un tastet al Centre cívic l'Estació d'una exposició que va anar al Palau Robert de Barcelona. Ara la tenim aqui en visites de matí i tarda i dissabte inclòs. Aquesta és la mateixa expo però en format reduït, però hi ha el mateix que es va veure a Barcelona. Unes fotos, informació sobre els vendrellencs més mediàtics i reproduccions de fotos, cartells, escultures i la famosa finestra de Vil·la Casals de Sant Salvador amb vistes al mar. La veritat que és un bon tastet de Guimerà, Nin, Fenosa i Casals. Aprofiteu que això ja s'acaba i ara que fa calor és una bona excusa per visitar. Mitja hora és més que suficient per fer una bona visita. Vinga que al juliol no estarà. 

Un carrer al Vendrell per als Lax'N'Busto

 EL Vendrell és un dels pobles que per tenir alguna cosa al teu nom o un homenatge l'has de palmar. Llavors depèn de qui mani i segons com bufi el vent et poden dedicar un carrer, una plaça o quedar oblidat per sempre. Jo crec que al Vendrell van dedicar una sala nova del consistori a una persona que encara estava viva, tot i que al cap de poc va trapassar. Esperem que algun dia canviïn d'actitud li dediquin un carrer o similar a una de les eines que més difusió ha fet del Vendrell. Ara que encara estan en plena forma i tothom en pot gaudir, no esperem als 100 anys quan tots estarem cap cots. A veure si s'animen i donen la importància que es mereix a un dels grups mítics de Catalunya i Espanya. Han fet una gran tasca.

Ensenyar a pescar

Una de les ensenyances que ens aporten els textos bíblics és que les persones hem d’aprendre a pescar que és molt millor que no pas viure de la beneficència social. En aquestes alçades i després de patir la covid amb les greus conseqüències que tothom a viscut des de diferents angles el millor que ens pot passar és que les administracions ens ajudin a tirar endavant el país. Aquí intervenen totes des d’Europa fins a l’Ajuntament i és aquest darrer qui té un paper primordial per canalitzar les ajudes i esforços que vénen de més lluny.

Hi ha d’haver un servei d’ajuda social, però hem de tenir les eines i els instruments perquè la majoria de gent pugui tirar endavant pel seu propi peu suavitzant aquells punts o elements que són perjudicials per aquest camí cap a la subsistència. S’han de donar ajudes als establiments per poder suportar els mesos que han estat tancats per aquesta pandèmia que ells no han inventat sinó que s’ha instaurat a casa nostra i a tot el món per una negligència d’uns pocs que uns altres tampoc no van saber moure fitxa per reduir les seves conseqüències. Molt interessant aquests bonus locals que algunes entitats han repartit entre la població per fomentar l’economia local. Alguns ha reduït o han suprimit les taxes d’ocupació de la via pública de bars i restaurants afavorint que aquests puguin mantenir el tipus quan la capacitat del seu interior la tenien molt limitada per la legislació vigent. No he vist ningú que hagi reduït o suprimit la zona blava que també pot servir per donar més aire al comerç local perquè hi ha compradors que eviten aquest pagament per estacionar els seus cotxes i acaben en molts casos en una gran superfície comercial obviant el comerç del seu poble per estalviar uns diners. S’ha d’ensenyar a la gent a pescar perquè una gran majoria pugui sortir d’aquest sot sinó la nostra societat no aixecarà cap.

 

 

Mancances hospital del Vendrell

 

Al ple de l'ajuntament del Vendrell ja han passat un parell de cops una moció per ampliar el parquing de l'hospital del Vendrell, envidentment com al 80% de mocions i similars del plenari vendrellenc no ha servit per a res. Ara només falta que algun espavilat tapi els forats que hi ha al costat i deixi el terreny una mica més planer apte per a tothom sense semblar que estiguis al Paris Dakar. Una altra de les mancances és que posin una Uci. Aquest hospital que ja ha quedat petit per la comarca que tenim i més a l'estiu necessita una Uci per no haver de portar els malalts a altres centres. Ja sé que invertir en sanitat no mola als polítics i ells prefereixen els càrrecs de confiança per salvar  la cadira d'alguns, però ara per ara l'hospital del Vendrell necessita una Uci i un parquing més planer per a què es pugui aprofitar millor. Si algun dia s'amplia tot això que tindrem de més. 

454 dies i esclaus dels peatges elèctrics

 

Aquest matí per Tv3 els tècnics comentaven que amb tot això de la llum et pots estalviar un euro o dos al mes si segueixes els protocols per estalvi. Jo crec que no has de canviar la vida per un euro o dos al mes. No cal posar el rentavaixelles i la rentadora a les 12 de la nit, ni dutxar-se abans de les vuit del matí. Hem de fer una vida normal, perquè encara que assolim aquest estalvi minso alguna cosa s'inventaran perquè tothom segueixi pagant. Tot aixó dels subministres és una gran estafa i nosaltres som els seus titelles.

Més enllà de la raó

 

 L’esser humà i el seu poder racional acostuma a tenir uns límits més o menys marcats per l’experiència i els resultats, però sempre hi ha uns reptes que queden fora de l’abast humà empíric. Llavors entrem en el món de la fe que ens pot portar molt més lluny fins a llocs insospitats. Durant aquesta pandèmia s’han tornat  a veure força ciris en les nostres esglésies i capelletes d’aquelles persones que apostaven per la fe per aconseguir unes fites que no estaven assegurades pels mètodes tradicionals del saber humà. En la nostra existència crec que inclús els més ateus tenen un racó en el seus sentiments que va destinat a l’esperança irracional. Alguns segueixen la fe en alguna de  les religions que tenim a casa nostra. Altres aposten per la mare naturalesa que també manté uns poders que encara s’escapen al saber humà. Altres prefereixen dirigir les seves peticions al firmament. També podem trobar aquells que confien en algun amulet heretat dels seus avantpassats que sempre els ha portat sort en els episodis més arriscats de la seva vida. N’hi ha per a tots els gustos i tothom pot escollir aquell que li escau millor.

Des de sempre se’ns ha volgut educar perquè féssim de la por un dels elements que ens marqués en la nostra vida i ens portés pels camins planers que trobem en la vida i no arrisquéssim per viaranys plens de matolls i senders incerts perquè la fosca dominava el seu recorregut.

La societat vol que tinguem por de moltes coses, per això ja es van inventar les assegurances de tot tipus i el servei de manteniment de les llars per saber on recórrer quan alguna llum fa pampallugues.

Nosaltres que som molt conscients dels nostres límits i d’algunes males passades de la vida sempre tenim un lloc per a les promeses. Quan toca pujar a Montserrat a peu perquè el nostre equip predilecte de futbol guanya una lliga que va començar amb mal peu. Quan després de sortir d’una greu malaltia es fa fer unes misses a un sant per donar gràcies per aquella sortida favorable després d’un temps ple d’incerteses.

Hi ha moltes persones que durant l’any no segueixen cap ofici de precepte, però sí que les veus posant ciris als seus sants preferits per suplicar un favor. Molta gent ha deixat d’anar a missa assíduament, però segueixen practicant aquesta religiositat popular directa amb la divinitat i amb els seus deixebles celestials.

Durant aquests mesos d’infermetat he vist com moltes persones properes han utilitzat amb estima i amor aquests camins que ens porten al més enllà de la raó humana. Allà on no sé sap si arriba o no la ciència perquè la humanitat és encara un dels seus grans misteris i hi ha moltes coses que esdevenen a banda de la racionalitat humana.

Vull donar les gràcies a totes les persones que d’una manera o altra han influït que avui estigui aquí escrivint aquestes ratlles d’agraïment. Persones que no eren metges, ni grans savis, simplement des de la seva habitació, des d’una església o mentre passejaven mirant el mar han invocat aquest món irracional perquè la meva malaltia tingués un bon final. Hem tingut moments molt durs que jo vaig viure adormit, però que els qui estan al meu voltant van conèixer gràcies a la informació dels metges. Vull agrair a aquestes persones, petits i grans que van llençar-me estímuls, resos, pregàries per aquest fi que de mica en mica he anat consolidant, persones que conec per un motiu o un altre. Alguns m’ho han confessat i altres potser no m’ho diran mai, però vull agrair la seva energia per tirar endavant.  Al final totes aquestes forces s’han aliat per assolir la seva finalitat. 

 

 

 

La gent respòn massivament al primer Shopping Day del Vendrell

 Una gran exit ha estat el primer Shopping Day que ha viscut el Vendrell després d'un any que no es va fer per la pandèmia i la resta d'anys del Shopping Night. Els carrers estaven molt animats amb gent comprant, les terrasses plenes de gent prenent alguna cosa i algunes botigues han fet l'agost perquè estaven a tope de compradors. Realment la gent ha respost a aquest dia perquè hi havia ganes de sortir després d'uns mesos criminals on el Coronavirus ha fet de les seves. 

Es veia gent del Vendrell i gent de fora que han aprofitat el dia per sortir una mica i prendre algo i segurament mirar alguna cosa per comprar. Un Vendrell que feia goig al matí i per la tarda amb molt de caliu en punts com la plaça Nova, Rambla i carrer Cafès entre altres llocs on també es veia molta gent. Molts comerciants ho han aprofitat i crec que ha estat molt positiva per la immensa majoria. Una nova aposta que demostra que si les coses estan ben fetes la gent compleix i hi havia ganes de sortir i veure una vila alegre i xamosa. 

Els altres exiliats

 

El “Procés” de Catalunya ha portat a l’exili alguns dels nostres polítics que han haver de travessar les nostres fronteres per no entrar dins la garjola després d’unes acusacions injustes fruit d’una visió nostàlgica de la pàtria encara sota “Una Grande y Libre”.

Altres van preferir ser víctimes d’un més judici molt presumptament injust i els toca passar uns anys de la seva vida a la garjola amb un tercer grau que costa arribar més del que seria normal tal com s’ha vist en altres casos similars.

No parlarem de política catalana sinó de la realitat vendrellenca. Fa mesos i anys que veig com molts joves de la nostra localitat quan han acabat els estudis han de buscar feina en altres comarques i inclús alguns viuen lluny de casa nostra com la Xina, Regne Unit o el Canada. Joves que no han trobat un lloc de feina adequat a la seva experiència i formació i han hagut de tocar el dos a altres ofertes que els obliga cada dia a utilitzar el transport públic o privat o anar a buscar un habitatge en un indret proper al seu lloc de treball i lluny de la seva estimada vila.

En aquesta comarca anem sobrats de projectes i propostes i anem faltats de realitats i oportunitats reals.

Ara que ja hem vist amb escreix l’esclat de la bombolla immobiliària i les seves conseqüències encara sembla que apostem per aquest turisme que no és ni de bon tros el que teníem fa unes quantes dècades. Eren els temps que els estrangers venien a les nostres costes amb la cartera plena disposats a deixar uns calerons amb les nostres propostes dirigides a aquests visitants temporals. Ara venen aquí perquè els resulta més econòmic que anar a Sitges o a Calella.

Donar un tomb pels nostres polígons industrials és sinònim de veure massa naus buides entre les dedicades a la venda de materials de construcció, tallers mecànics i similars i alguna empresa immersa en aquests espais de fora de la vila. En termes generals hi ha establiments de serveis i assessories que van donant resposta a les necessitats que es van creant al Vendrell i comarca, però estem mancats de grans empreses i propostes. És el país dels petits negocis i autònoms que van provant sort en aquest difícil municipi que ja fa anys que intenta treure el cap per sobre del forat on està immers per un seguit de circumstàncies que tothom coneix perfectament. Aquest munió d’associacions i entitats que tenim al Vendrell és un clar exemple de la seva idiosincràsia. Segurament es fa realitat més d’allò que al Vendrell cadascú va per ell.

Aquest és el Vendrell que tenim on massa comerços del Vendrell no participen en una desfil·lada de moda per donar a conèixer els nous models per aquesta  temporada que organitza la entitat majoritària del comerç local juntament amb el consistori i la Diputació. Aquesta forma d’actuar és un altre element a tenir en compte perquè fins que no treballem en una coordinació i fent pinya no podrem arribar gaire lluny. Hi ha molts reptes per afrontar en els propers mesos i anys que necessiten aquesta col·laboració conjunta per poder arribar més enllà. Encara que la Casa Gran Optimista doni bons al teixit comercial de la localitat per ajudar a l’economia  això serà  com lluitar contra una pandèmia de grip  donant un kg de taronges a cada veí que compri 30 euros en verdures, però aquí es necessita un canvi radical en la manera d’actuar de tots plegats. Encara estem actuant amb la mentalitat de poble i ens queda fer una àmplia evolució per arribar a tenir una consciència de ciutat que és el que som amb més de 40.000 habitants. Som la tercera localitat de la província de Tarragona en nombre d’habitants i altres que són més petites o similars ens passen la mà per la cara.

Molts dels nostres joves han de tocar el dos quan acaben els seus estudis. Aquest exili per motius laborals és una de les conseqüències més d’aquesta societat local que no acaba d’arrencar el vol i situar-se en li correspon per les seves característiques. Si hem pogut tenir un petit bar no hem apostat gens per tenir un establiment amb més prestacions, a grans trets. Una culpa que ve des de diferents sectors socials  ens ha situat on ara som actualment, però esperem que després de l’optimisme vingui la llum al túnel i no només el flaix de les càmeres de fotos com tenim ara.

448 dies i sopar de piscina

 Portem des del març del 2020 sense anar a piscina per culpa de covid, però no perdem les nostres tradicions seculars i ahir ens varem trobar per fer un final de temporada com marca la tradició. Ja som una família que fa anys que ens coneixem i som una família consolidada amb el pas dels anys. Seguim endavant.

Shopping Day Vendrell per aquest dissabte

 

Després de la pandèmia arriba una relax i de la shopping night passem a la shopping day que tindrà llc aquest dissabte dia 5 al Vendrell. Descomptes, música en viu, sortetjos i altres sorpreses per aquest dia per la gent que compri als comerços de la vila. Jo crec que s'hauria de concretar alguna cosa més. Si que està bé que les coses no se sàpiguen fins els darrer moment, però alguna pista del que es pot trobar amb més concrecció no aniria gens malament. Les sorpreses estan bé, però també acompanyades d'alguna cosa més per fer dentetes a la gent. 

447 dies, fes turisme i vacuna't a la comarca del costat

 

A partir d'ahir dia 2 de juny ja es poden vacunar les persones entre 45 i 49 anys. Nosaltres que som més gent varen fer tot el torn de cop, però les noves generacions com són més gent ho fan en dos trams per no saturar. De 5 persones que conec properes d'aquesta franja 3 es vacunen a Vilafranca, 1 a Vilanova i una altra a Calafell. Jo no entenc com molta gent del Vendrell han d'anar a comarques veines per vacunar-se. Potser el més normal seria que ho fessin al Vendrell i com a molt a Calafell que és un dels epicentres de vacunes d'aquesta pandèmia. Això de les vacunes també ens obliga a fer turisme arreu i conèixer les nostres contrades més properes per posar-nes les esperades vacunes.