Festa i més festa al Vendrell

 

 

 

 

Mentre un important sector de la societat catalana està immersa en el món de Carles Porta, analitzant nous crims o buscant qui va ser el veritable assassí de Sansa en un poble que deu tenir més turistes que mai tot i que és Tor, però amb personatges com aquests el millor és fer una escapada al Pirineu i veure en directe el caliu que allí s’hi respira sense filtres.

El Vendrell viu una vida paral·lela inspirada en la primavera vendrellenca que et garanteix durant aquesta estació anual uns quants concerts els caps de setmana en algun espai del muncipi per començar a donar vida, calor i festa a les nits de cap de setmana vendrellenques fins que arribem a dalt de tot amb Santa Anna i les seves nits de traca i mocador. Al Vendrell teníem aquests grups que van tocant aquí i allà. Generalment són gent de casa  o no tan populars com a la festa major i que també es mereixen el seu dret a fer concerts en públic i que no siguin sempre els mateixos els qui s’emporten tots els bolos. Doncs davant aquestes ganes d’augmentar la festa i com això de celebrar nous membres del Santoral ja no es porta ni tampoc hem necessitats els seus serveis per sortir de la sequera o evitar el morrut de la palmera ens hem de buscar altres històries per donar gresca a aquesta setmana. Doncs la cosa és senzilla de tant en tant ens anem traient celebracions populars que sembla que s’hagin fet des de que Pau Casals jugava a bitlles a la plaça del Centro. Fa anys es van treure el dia de l’Embarcada que aplega un gran part dels balls de cultura popular. Un dia de primavera doncs és el torn de la seva festa amb cercavila, sopar i concert. Molt bé. Genial. Un altre dia davant la transcendència històrica i importància dels seus  protagonistes ens traiem de la màniga el dia dels Administradors de festa major i anar fent. Doncs un tastet del que serà la propera festa major i això ho acabem amb una mica de música.

Clar que passa aquí, que hi ha col·lectius que encara no s’han integrat dins aquest santoral de cultura popular del Vendrell, doncs res, mirem el calendari i vingui el dia del Diable. Seguint el mateix protocol que la resta. Cercavila, colles convidades, sopar i concert al centre de la vila. Els Nens ja tenen Sant Zacaries  i fa anys que s’han apuntat al tema però enguany tornen a la festa amb noves propostes d’alt nivell.

Davant aquest panorama doncs encara tenim pendent altres jornades festives com el dia dels gegants i nans del Vendrell que deuen esperar als 100 anys dels gegants antics per tirar el tema endavant. Això ès fa un any i s’acostuma a celebrar en els proper  anys per la gran feina de les entitats per fer-ho possible perquè és una cosa que s’ho creuen i la gent s’hi implica de valent en fer com més coses millor amb el menor pressupost.

Amb els animals de foc podem tenir una festa que els impliqui a tots, però jo crec que seria més racional d’un amb un perquè cada entitat és una història i que s’ho vagi tornant i cada any ho faci uns per deixar el relleu a uns altres el proper any.

El Vendrell és com els  Nens del Vendrell que pot anar al concurs de Castells de Tarragona i tornar campió o per altra banda venir amb zero punts. Aquesta és la realitat d’un poble que està en els primers llocs de la província en despesa social per atendre a les persones més necessitades i per altra banda és una de les que té més festa gratuïta al carrer durant tot l’any.

Si venim de dia veiem cues per demanar hora per serveis socials, si venim de nit ens podrem trobar qualsevol festa al carrer que per menys de 1.000 euros no tens res a sobre l’escenari.

Aquest és un Vendrell peculiar que per festa major ha de fer dos pobres castell i encesa del campanar en comptes de fer una cosa única amb mica de dignitat. Un Vendrell que va sense rumb ni  timoner i mentre hi hagi modificacions de crèdit no passa res. Si els 5 anys de Cabrot. Una diada castellera amb els guanyadors del concurs de Tarragona que ens hem tret de sota la màniga i suma i sigue i visca el Fem Pinya.

Vicco a Elx va cobrar 12.200 euros

 Només dir que l'eurovisiva Vicco a Elx va cobrar 12.200 euros l'estiu passat. Seria bo saber quan cobra al Vendrell, però no li veig gaire diferència, per un concert de mitja hora i poca cosa més amb tot el que suposa lloguer de música, escenari, policia seguretat etc. Entre una cosa i l'alta 17.000 euros por lo bajini.

Jo crec que amb aquests diners es podien fer moltes altres coses més profitoses per la vila. Hi ha que saber administrar els diners. Jo els destinaria als bons del comerç per salvar el Vendrell que fa pena els dissabtes a la tarda i amb aquests concerts no fas ni una cosa ni una altra. Mitja hora de  de felicitat a uns joves engrescats i ja està. 

El problema és que molta gent no sap ni que ve a tocar ni que toca ni que toca ni on toca ni que val l'entrada. 

Modificacions de crèdit triomfen en un ple avorrit

 El ple d'ahir va ser soso i avorrit. Només destacar els modificacions de crèdit per pagar les hores extres e la polìcia, uns 200.000 euros i també per altres coses però també perd el parc del Botafoc uns 70.000 euros que era la meiatat del pressupost. O sigui que una farigola, un pi i una torreta és el que ens quedarà amb un gran pantalla del Vendrell optismista. Volem columbaris pel cementiri que ja canta el tema i una escala per arribar a la sisena fila. No u s perdeu, 350.000 per la gespa del C:E Vendrell que se suposa que és una entitat privada. 

Elogi als Planetas, Segundo Premio

 

Segundo Premio ens explca els primers anys de la vida dels Planetas, uns personatges entre el cel i la terra i entre la serenor i la vida abastracta. Molt interessant aquesta versió cinematogràfica plagada de les seves cançons i altres grups propers. Vaig llegir la vida del seu bateria i ja apareix aquest món, però a la peli reflectica encara que mes suau que el llibre que hi ha escenes més contundents. Aquest ha estat un grup de culte de l'Indie Español. Si no us agrada el grup no cal que perdeu el temps. 

Misteris del Vendrell. Andreu Nin versus Baix Penedes 3 a 1

 No fa gaires dies Mossèn Canet ens deia que l'Institut Andreu Nin del Vendrell amb el temps es dedicaria només als cicles i deixaria de donar batixellerat que s'encarregaria l'Institut Baix Penedès. Passen uns mesos i resulta que a l'Institut Baix Penedès només li donen un línia de Batxillerat i a l'Andreu Nin tres línies. No entenc res. Pregunto als entesos i em diuen que l'Andreu Nin s'ha currat més a les famílies. Jo no entenc res. Què faran al Baix Penedès amb el lloc lliure? Ja hi cabran a l'Andreu Nin tanta gent? El Baix Penedès només es dedicarà a fer Eso amb una sola línia de bat?
 

A pels premis de la festa de la bicicleta

 Avui he vist la 80 edició de la festa de la bicicleta en el seu tram inicial. No tenia res a veure amb altres anys. Només hi havia tres carrosses entre elles els Pastorets. hi havia com altres anys gent de Santa Oliva que ja eren com si fossin de la casa.  Un nombre considerable de bicicletes eren cotxes de canalla petita perquè corresponien a una escola bressol i clar això de pedalar tan aviat no es comença. Alguns com l'Angel Guimerà i el Garriga s'ho pres amb ganes i han posat força gent, però jo crec que millor que aquesta festa es guardes al museu i es fes alguna cosa més actual que tingues més atracció de la gent. Tot dura fins que dura i no es pot fer etern fins que mori de pur tedi. Alguns anaven a pel premi de la carrossa i molts han repetit premis perquè amb pocs participants tots guanyen més premis. Per deliberar van estar una hora entre tanta concurrència. Patètics.

On està la majoria del Vendrell?

 

 

 

En aquest Vendrell on cada dia sembla que hi hagi menys gent l’altre dia la Carmina Bartra va deixar anar en la part de precs i preguntes del darrer ple on està la gent del Vendrell? Aquesta és una pregunta clau perquè hi ha moments com els dissabtes per la tarda que el Vendrell sembla una ciutat fantasma a no sé que  hi hagi algun fet peculiar.

Això no passa la resta de dies perquè entre els alumnes i els pares amunt i avall la cosa sembla que s’animi i mira hi ha un cert moviment. Diumenge sort en tenim de les sardanes a la Rambla que sinó també estaríem en un a situació de desert amb petits oasis focalitzats en alguns punts de la localitat.

El Vendrell és un poble en viu una intensa endogàmia amb unes poques persones molt actives o la resta el primer que es pregunta quan es festa major que jo m’agafo vacances. Aquest és un petit exemple.

El Vendrell ha duplicat, triplicat  i més la població en els darrers anys, però si tu mires qui remena les cireres, doncs els descendents d’aquests de tota la vida amb algun fitxatge puntual, però la resta viuen feliçment aliens al que passa a la vila. Al final passa el mateix que Albinyana que falta gent, però és que el Vendrell hi ha molta més població, però la gent es troba amb una ciutat tancada i encara sort de l’Embarcada, dels Nens, i Diables que són portetes on la gent hi pot entrar però no pas amb el volum real de creixement que viu el municipi. Està el tema esportiu que viu al marge dels actes es fan a plaça Vella i cada esport coneix els seus protagonistes. Sembla que vas als llocs et trobes les mateixes persones ara i fa quinze anys amb  petites incorporacions.  No cal que parlem de la gent dels barris marítims i altres urbanitzacions, que alguns no saben ni on està l’ajuntament del Vendrell.

L’ajuntament del Vendrell viu en la seva torre d’Ivori amb els tres protagonistes de la pel·lícula i els seus fidels actors secundaris. Tot el fum que emet cada dia arriba menys lluny de la societat perquè ha estat capaç en saturar els seus oients i molts ja han canviat de freqüència fa dies. Ells es pensen que tot el que  engeguen arriba arreu. Si algun acte és virialitza sinó pels protagonistes. Fa un parell d’anys tothom sap que va venir Camela al Vendrell però la gent hi  va anar pel grup, no cal fer gaire difusió d’aquests tipus de propostes. Ara pocs saben per quin motiu van venir al Vendrell que era el tema que interessava al consistori. Molta gent no tenen ni idea del que fan al Vendrell

El Vendrell que treballa pel Vendrell són 4 encara que avui siguin optimistes,demà del PP i a la propera de la Cup. Aquests partits cada dia es van repartint càrrecs perquè tot segueixi igual i entri el mínim d’aires fresc. Posem noms dels carrers parcs i carrers als nostres amics i col·legues i sistemàticament es viu d’esquena als nous barris del Vendrell, a banda dels barris que té la seva lògica també acostuma a passar per la festa major i fires.  Aquest és el Vendrell del 4 que voten i que participen convertint una ciutat en un poble petit on hi falta gent que participi. De moment no cal que et demanin el DNI per anar al plenari del Vendrell.

 

Un puzzle de Guimerà feminista a la Lira

 Tenia ganes de veure aquest munatge dirit per Rosa Andreu amb la drmatrúrgia de Neus Oliveras i la Direcció Artística de Joaquim Sicart. Al final ha arribat el gran dia i en una hora i quart he pogut veure que hi havia al darrera. 

Primer de tot, doncs felicitar a les persones que ho han fet possible perquè està molt ben fet aquesta tasca de cirurgia d'anar tallant i cosint i bastint l'obra mentres els personatges estan a escenari. Em sembla molt bé, però jo crec que és molt arriscat elaborar aquesta obra que podria de Guimerà o de Sagarra o de Lope de Vega o configurar una obra nova a base de retalls. Una obra sibarita que no va dirigida al gran públic amb tocs surrealistes que estas més proper al segle XXI que al XIX del seu autor.

Tot està impecable, però amb aquest producte obtingut que és impecable no el compro. Guimerà i Mosaic de Passions són tan semblants com un carro i el wifi. Felicitats per l'obra, però potser és que sóc d'una altra generació. Està molt ben feta, però jo la trobo anacrònica. Guimerà és molt més que tot això. 

Penedès, clau d’oli

 

Ara hem estrenat un nou eslógan al Vendrell que es diu Clau de sol.Ho trobo molt bé, però ja ens servia l’anterior. De l’estimem el Vendell  hem passat a aquest altre amb clar missatge de sol i platja. Aquí al Vendrell encara que no tinguem la bandera Blava també s’ha demostrat que els nostre fidels acudeixen  a les nostres platges a gaudir d’aquest tros de 7 km de paradís.

Ara ens toca atraure el turisme de la pedra seca, de marges i pous, de conreus, de masies,  hem de deixar una mica la costa i no ens passi com el Passeig marítim de Calafell que ja ens té una mica saturats de turisme entre les terrasses del passeig les de la sorra. Al fina costa passejar per aquests metres saturats hi ha moments, massa densos de gent.

Hem de buscar el nostre futur dins la comarca, allí trobarem el turisme que ara necessitem, el de sol i platja més que consolidat. No parem de xifres, ni de volum, sinó de qualitat.

Ara apostem per la logítics i ens venem el terreny a preu de saldo, per tenir grans amb gent malpagada que no se sentirà identificada en una comarca perquè potser demà trobarà algo millor  en altre sectors més valorats i amb més expectatives.

Al Vendrell només mirem al cel

 

Al Vendrell tenim el costum de mirar enlaire i gaudir de les meravelles que ens acompanyen dia a dia en la nostra vida diària i que també siguin conegudes per gent de fora que ens vinguin a veure en el nostre vessant més artístic.

Doncs tenim aquesta cara a munt que no ens deixa veure la netedat de les nostres vies i artèries urbanes. Portes on s’acumulen les cagades de coloms i que fa dies que no passat a netejar-les perquè si ens entretenim potser no donarà temps a fer el circuit diari en un temps rècord. Llocs on hi ha clares restes de botellot. Tenim la mania de mirar aquestes grans concentracions esportives que fem de tant en tant al Vendrell i que la veritat és que és un gran promoció de la vila i de l’humanisme a casa nostra, però deixe’m de la mà de deu aquests joves monitors que cada dia d’encarreguen que els espais esportius municipals estiguin plens de gent, a vegades sembla que massa i tot. Persones que fan que això rutlli perquè hi dediquen els seus cinc sentits perquè la persona en surti ben contenta i satisfeta i segueixi la seva vinculació a l’entitat pública. Fan la seva feina en silenci per una empresa subcontractada sense tenir les mateixes avantatges que la resta de companys de l’Ajuntament encara han de veure com algun petit detall que amb el temps s’ha anat a consolidant, doncs resulta que fora també que no hi ha dret.

Ells prefereixen muntar grans esdeveniments esportius llogant empreses de fora que t’ho organitza tot  a canvi d’un que no és econòmic. En canvi els que cada dia estan aquí fent la seva feina com autèntics professionals si en podem pagar 2 no en paguem 3 no sigui que es facin rics. Jo em donaria vergonya d’aquesta política miserable.  Aquí a alguns equips els hi paguem tot i als altres el més just i tots calladets en empreses  fantasma o subcontractades.

Un Vendrell que està enlluernat per les grans estructures militars. Abans hi havia la polícia de barri que coneixia el territori i controlava la situació de la vila en un contacte directe amb la població durant la seva jornada per millorar el seu servei. Ara tenim l’Acorazada Brunete que només surt en cas de possible conflicte i ja està.. La resta la de temps va donant tombs en una furgoneta o dins la caserna preparats per sortir disparats allà on faci falta.

Al Vendrell mirem al cel perquè aquí a la terra seguim amb els problemes de sempre i l’IBI és un dels més cars de Catalunya i qui fa negoci ara mateix són les empreses d’alarmes i assegurances per si de cas. Un Vendrell que ni la meitat de població vota per unes eleccions municipals que pots esperar que faci en unes catalanes i europees.

Un Vendrell que tres mesos abans de festa major ja sabem qui  ve. Això vol dir que té tanta importància per alguns com quan tindrem l’ampliació de l’hospital del Vendrell o altres històries que han passat sense pena ni glòria com la nova fase del contracte etern de neteja viària amb FCC.

Un Vendrell amb nivells molt alts d’atur i fracàs escolar i ens costa trobar solucions a aquestes temes preocupants i ho anem matant amb taules, estudis, informes, però ens falta agafar el toro per les banyes i que amb el temps vagi tornant a nivells adients per una població com el Vendrell. Hem trobat una gran eina en l’Idiada per formar joves abans d’entrar a l’empresa preparats pel que s’hi pot trobar i això hauria de servir per altres empreses que de moment no tenim però potser l’hostaleria hauria de ser el nostre fort.

Mirem el cel i tenim al nostre àngel net i pòlit com una patena en canvi l’edifici de la cooperativa agrícola la tenim que fa pena i altres restes del nostre passat com la Masia de Mas d’en Gual també està cada dia pitjor. No cal reconstruir-la però un petit cartell per recordar la seva importància en història del Vendrell i allí es va trobar la màscara mortuòria que és una  de les joies amagades de la nostra història després que el museu arqueològic del Vendrell toques el dos en el silenci administratiu que cada dia és més gran i insuportable.

El capital mana, el polític obeeix. Nova benzinera al Vendrell

 Aviat tindrem una nova benzinera al Vendrell. Fa dies que estava parada, però sembla que aviat no cal que anem a Roda de Barà per omplir la benzinera e l'Esclat. Ha trigat, però al final ha arribat com La sala de Jocs del carrer Alguer a tocar a l'Avinguda Sant Vicenç que ja està oberta. Aqui tindrem la nova benzinera vora un parc infantil Així nosaltres promocionem el vehicle elèctric. 

Una illa sola en la política catalana?

 Ja tenim el resultat de les catalanes amb una clara victoria del Psoe. La cosa era de preveure amb un independetisme esbarallat i sense ordre ni concert i una dreta que avança gràcies a una presumpta esquerra que no solucciona els problemes i clar això alimena la dreta sense que es mogui de la cadira. 

A partir d'aquí poden passar moltes coses que arribin el Sanchez i el Puigdemont i es diguin, Mira nano, tu manes Espanya i jo Catalunya i ens ajudem i no ens putegem. aquest seria un sistema perquè tot anés més o menys endavant sense gaires més problemes. La carta del Puigdemont ha servit fins aquí, però si ara no torna jo crec que ja no repetirà la brometa de dir que tornarà un altre cop. El Psoe ara no té una oposició clara com abans pasva amb CiU. Ara és tot una barreja que no saps que hi trobaràs. Però tranquils, al Vendrell un partit del rollo convergent està creixent de mica en mica i es prepara amb força per a les properes municipals. Aviso. La vosa fa dies que rutlla en silenci amb un  xicot que fa moltes reunions en tots els àmbits. Ara si Illa no troba company de viatge, s'ho haurà de menjar solet. 

Un altre guimerà arriba a la Lira amb els Inestables

 

No sabia que anava a veure i va ser un dels dies que m'ho he passat millor vient teatre a casa nostra i a més d'un autor clàssic amb uns importants canvis sobre la seva obra original que fan trontollar la filosofia del seu autor obrint noves ports en el feminisme i poder de dona. Els Inestables quan s'hi posen s'hi posen i aquest cop han bastit una comèdia moderna  entre la Extraña Pareja,  Joan Pera, Sagarra, Guimerà i teatre modern. Han presentat un muntatge rodó on la dona és la gran protagonista i l'homé és un complement social tot i que es pensa que és el rei de tot plegat és un txixarel·lo. Molt bona lectura i no s'ha fet gens pesada. Heu de recordar sempre que el suport màxim de els cadires de la Lira són 90 mintus. A partir d'aquí es fa una mica pesada la situació d'assegut. Ni més ni menys que Arran de terra de Guimerà. 

Obra dinàmica, sense complexos amb aquestes ganes de la companyia de fer una mica el burro com fa amb el personatge de Jeroni, per cert, molt ben trobat i interpretat.  Un cop més vull lloar la interpretació de tot l'elenc amb un Carles Guasch Impecable, Una Aura Garí Sensacional i un Enric Batlle en su salsa.   Molt bé Hermini Caballero en un paper no gens fàcil i la Mònica Tutusaus doncs gaudint com peix dins l'aigua amb els seus papers melodramàtics de mocador i llagrimeta. La Lira plena, bona senyal i enhorabona per aquest Guimerà que ès més propi del segle XXI que no pas del 1901 quan va ser estrenada. Gran feina i millor resultat. Un honor pel mestre poder veure aquesta obra tractada amb amor i carinyo i adaptant a les noves tendències social. La més cordial felicitació. 

El Vendrell país de benzineres i supermercats

 

 

El Vendrell en els darrers anys s’ha convertit en un país de benzineres de tots els colors i gustos repartides al voltant de les grans vies que creuen la localitat. Potser aquest és un testimoni més que som un ciutat dormitori. Ara només falta que tinguem  més carregadors elèctrics de cotxe i els que estan al costa del mercat municipal sempre estiguin en funcionament. Mentrestant seguim potenciant els derivats del petroli. En tenim unes quantes més al calaix que esperem que s’hi quedin perquè amb tanta benzinera ja no sabem ni on carregar el dipòsit. Ara hem de treballar el tema cotxe elèctric que tenim municipalment molt abandonat si és que volem ser ecologistes i anar amb el pin  a l’americana.

Al costat d’aquests subministrament tenim supermercats, pocs ens el falten potser AlCampo i no gaire gran cosa més que de mica en mica es van col·locant pel territori vendrellenc. El petit comerç que tenim ja ens l’hem carregat fa dies i en especial en el tema queviures que ha estat suplantat per la gerència asiàtica quasi les 24 hores del dia. La botiga típica de queviures doncs es poden comptar amb els dits d’una mà i alguna aguanta perquè ha sabut apostar pel producte de qualitat.

El més trist és que de llibreries ja només queden una al Vendrell. La Mitjans que és una autèntica estructura d’estat de la cultura i el saber a casa nostra. És un luxe entre nosaltres tenir aquesta llibreria que des d’un temps fins ara  ha fitxat a tot un equip de luxe per tirar-lo endavant dia a dia. Si hi ha un dream team en algun lloc del Vendrell és dins aquest llibreria. Unes grans professionals a banda de la seva simpatia i eficiència. Persones totalment diferents, però unides tal com  estan són genials. Una gran aposta pels actuals propietaris de la llibreria que ha trobat el personal ideal per donar servei a la cultura en aquest reducte local i comarcal que tenim a casa nostra i que tot i les seves dimensions sap que és el que més demana la gent i sinó al cap de no res ja ho tenen aquí.

Doncs aquest és el Vendrell amb una llibreria que encara el futur amb alegria i optimisme perquè sempre hi ha  gent que prefereixen el tracte humà abans del paquet de missatger i en aquest cas, val la pena conèixer el seu personal perquè ho fan amb tot l’amor del món i s’hi deixen la pell.

Això és el que tenim al Vendrell i moltes festes i molts de concerts i cultura popular i un àngel i un orgué i una botiga aturada en el temps que mereixeria que fos un petit museu del nostre passat on la gent conegués on anava a comprar els cigrons la família de Pau Casals i Àngel Guimerà quan estaven a la vila, perquè a part de llegir també menjaven i eren persones humanes i es feien amb gent del Vendrell en el seu dia a dia.

Fa uns anys tenim massa bancs i ens queixaven i no deixàvem posar més entitats al centre de la vila. La mateixa crisis ha acabat amb aquests establiments i ara a certes hores trobem cues de gent al caixer automàtic per anar a buscar uns pocs diners per si hem de pagar trinco trinco.

El Vendrell té un born que necessita un canvi de rumb i sort d’uns  pocs que encara hi van a comprar sinó malament. La gran errada és ser un municipi turístic perquè si els diumenges haguéssim de tenir la majoria de botigues tancades moltes coses no passarien. Els grans supermercats no seria diumenge el dia que tenen més clients de la setmana, un fenomen estrany però massa comú. Potser si tornéssim a la nostra realitat les coses es normalitzarien una mica perquè ara per ara els petits no poden competir amb els grans i estan venuts. No interessa fer-ho perquè som uns covards i no volem ni que es parli per no aixecar la llebre.

 

 

El míting permanent de Puigdemont a Argelés

 Mentres tant a la banda sud dels Pirineus només es veien mítings a les grans ciutats i poca cosa més. Es feien trobades, visites de militants i anar fent. A Argeles hem vist un fenomem curiós que durant els dies de campanya s'ha celebrat un míting cada dia. No sé si amb la mateixa gent, amb diferent gent mig i mig, però el President a l'exili al sortir de casa ja tenia els  seus incondicinals aplaudint com si fos el primer dia. Una imatge curiosa i m'agradaria anar allí a veure si tot és una empresa amb els seus extres amb un petit salari, entrepants pagats, tot gratis. Una cosa ben curiosa de les eleccions catalanes.

El poble català tornarà perdre en les eleccions del diumenge

 Primer de tot, el que passarà diumenge és que ningú traurà una majoria còmoda que li permeti tirar endavant el país. Això forçarà a pactes de tres o dues bandes per fe una majoria sòlida. Els que tenim al govern ja es coneixen massa i vivim massa d'un passat de mals rollos entre ells per tant, de relació saludable entre ells res de res. Cadascú té el seu món les seves històries i es molt díficil que s'avinguin i no seria res extrany una segones eleccions per manca d'acord. PP no te marge de maniobra per pactar. Els catalans Junts i Erc  Comuns o Psc no durà ni una setmana.  Si en posem dos a pactar potser tampoc. No sé que pot passar perquè no hi ha cap possibilitat clara encara que no entri Ciutadans. Tothom té la clau d'aquest tothom contra tothom a veure que passa. Jo crec que aquestes són les eleccions més insipides que s'han celebrat mai a Catalunya