Les partides de festes sense saldo, resum ple de juliol del Vendrell

El ple d'ahir va tornar a ver un reconeixement de crèdit per pagar unes facturetes que no es van poder pagar en el seu moment perquè no hi havia diners o no complien amb la normativa. Entre aquestes facturetes hi havia una de 19 euros de la societat d'autors i un altra de 10.000 euros per les llums i tota la instal·lació elèctrica de la Romeria de Tomoví. Tres dies que pugen a 10.000 euros, deu ni do el cost. EL govern de PP i Psoe es manté ferm en seguir la politica de sempre d'anar evitant que les coses es facin millors i ell com té el poder doncs endavant i ja es veurà tot plegat com acava. Avui a les xarxes ja hi havia gent que està contenta i volia muntar una mani per queixar-se a l'Ajuntament. Hi ha caliu, és estiu a veure que passa en els propers mesos. 

L'encesa del campanar i els Nens del Vendrell, del millor de la festa major del Vendrell

 

Hem viscut una nova Festa Major del Vendrell amb el tradicional mercat del divendres dins la diada de Santa Anna on hi van anar quatre gats a comprar. La gent no ho savia, la desinformació municipal cada dia és més preocupant. Molt bé amb el llibret del Marcel sobre els administradors de Santa Anna. És un recull de les persones que han vetllat d'una manera o altra per una festa en honor a la santa. Els quatre portants de sempre amb la santa petita que no creix ni que plogui. El pregó a l'estil Marc Rodero, el Vendrell, la família i jo. És un estil com un altre que jo no el veig molt apropiat, però dins la seva línia, molt bé. L'Àngel i la seva gent es va emocionar i jo també. En els concerts, el millor els 80 Principals que va ser apoteòsic. Potser pel repertori i tot una mica, els Formula V van decebre una mica. Sobre el correfoc, res es va fer molt curt, però clar com ara n'hi ha dos, doncs s'ha de repartir com la cercavila del matí. He de reconèixer que els vestits dels Diables del J M Ferret han quedat molt xulos, fan patxoca. 

El més guay va ser l'encesa del campanar. Hi havia anys que eren quatre coets.Enguany  a tope tope. Molt bé també els Nens del Vendrell que van amb molt bon peu al centenari. Molt bona la tasca del Kevin. Molt bé el Dantuvi que és ja de la casa com aquell qui diu. Res ara els veïns del Botafoc ja podran dormir i a per la propera. Els versos dels Diables i Malcasats en su línia, ni dels millors ni els pitjors. Anar fent. Vinga endavant i molta sort als nous administradors. Jo crec que no cal fer el concert de gent més adulta a un lloc i la resta de dies en un altre lloc. És desaprofitar els recursos. 

Què faríeu amb 330 X 14 metres?

 

 

 

Al  Vendrell volíem arreglar un edifici amb un pressupost d’uns 3.000.000 d’euros i al final n’hem invertit més del doble. Ara ja hem acabat amb el Tabaris, bé encara li queda dotar el pis de dalt dels elements necessaris per fer conferències, projectar pel·lícules i altres esdeveniments públics com són pantalles, focus, connexions entre d’altres. Ara hem de preparar les noves obres per la seva inauguració cap al final de la legislatura per demostrar que s’han fet coses i que han de tornar a repetir els mateixos al front del consistori. Això és el que marca la tradició.

Aquest tipus d’actuacions se solen fer als llocs més cèntrics perquè la gent ho vegi i sigui conscient que la vila està en plena transformació. Si apliques aquest política de reformes als barris com els Masos o l’Oasis són pocs els que se n’assabenten i no interessa per fer campanya, llavors toca actuar en zones cèntriques perquè l’electorat ho vegi i si ho pateix millor que millor per estar més convençut.

La propera gran obra faraònica serà l’Avinguda Sant Vicenç que té una longitud de 330 metres i 14 metres d’amplada. Durant molts anys aquesta avinguda ha tingut dos carrils amb els dos sentits i dues voreres força amples tenint en compte el que es porta a la vila. Es pot estacionar a ambdós costats. La via està encapçalada per dues rotondes. En els darrers anys s’han incorporat elements a la calçada per evitar que els cotxes circulin a gran velocitat.

Les obres segons el seu canal  oficial de difusió es començaran a l’estiu del 2025. Una època ideal per fer obres públiques, quan el Vendrell està buit de persones i turistes i les que hi ha estan a casa seva sense gairebé utilitzar el vehicle privat. La nova via incorporarà un carril bici que es carregarà tota una filera d’estacionament públic, dins la campanya municipal  “Aparca on puguis” que va començar amb el infrautilitzat carril bici que va des de l’estació de tren fins a la zona escolar. Si ara tenim un carril amb molt poca utilització de ciclistes, ara en tindrem dos per repartir els nombrosos usuaris i així descongestionar aquesta via alternativa. Evidentment les voreres seran més amples que les actuals i tot el cablejat anirà soterrat.

Llavors dins de la normalitat que sempre s’aplica a la vila del Vendrell se suposa que aquest carrer serà de pujada i el President Companys de baixada. Això seria la lògica, però aquí ho acostumem a fer al revés i l’avinguda seria de baixada i el President Companys de pujada.

En una via ben organitzada tan l’Avinguda Sant Vicenç com el President Companys donarien a l’antiga N-340, però aquí algun capital privat s’ha imposat a l’interès públic, llavors algú amb poca visió de futur va autoritzar en el seu temps que el President Companys tingués un tap al final. Això complica  les coses si es vol aplicar aquest pla d’atac per a la nova infraestructura viària. Un puja i un baixa.

Arran de l’obertura d’un gran superfície en aquesta zona es va obrir una altra via paral·lela que va descongestionar l’Avinguda Sant Vicenç, llavors la circulació s’ha anat repartint entre els dos accessos amb dobles sentit de circulació i s’han acabat molts dels problemes.

Ara mateix hi ha problemes més seriosos al Vendrell que no pas refer una nova Avinguda Sant Vicenç. Primer de tot, no ens calen nous carril bici que la gent no utilitza i no hi ha una via prou ràpida per posar un carril de tornada perquè el carrer President Companys no reuneix les suficients condicions. Aquests diners es poden utilitzar per millorar moltes vies del Vendrell que estan en males condicions i que estan a les urbanitzacions o zones de platja. Renovar l’enllumenat d’algunes zones de les platges que amb quatre gotes tenim la zona sense llum, posar un autobús llançadora entre les dues estacions de tren i l’hospital, dotar de més personal algunes àrees de l’Ajuntament, netejar els embornals de la via pública, rebaixar les quotes per l’ús de les instal·lacions esportives municipals, renovar edificis com el Sindicat del Vendrell i adquirir la casa de Benvingut Socias al Tancat per a ús social i no com han fet amb una planta del Temple de Tabaris. Doncs res, si voleu ho pregunteu a la gent. No dieu que sou participatius, democràtics i transparents?  doncs endavant, pregunteu i la gent us respondrà, no espereu rebre les queixes a les xarxes socials. O només ho consulteu amb els propers que  mai s’oposen a cap coma de les vostres sàvies decisions.

 

 

Els concerts de festa major haurien de tenir un preu simbòlic

 Crec que els principals concerts de festa major haurien de tenir un preu simbòlic d'uns 10 euros. Aquesta forma evitaria molts problemes com els que ara trobem. Si son gratuïts hi va tothom i llavors pots trobar de tot allí. No cal que hi hagi tanta gent, sinó que la gent hi vagi perquè li agrada no per passar l'estona. Avui en dia entre que es gratis i no es cobra entrada i molts fan botellon, els qui organitzen no treu ni un duro i a més hi pot haver problemes perquè hi ha gent que hi van perquè no tenen res millor. Hem d'acabar amb aquest món és gratuït per tothom ens toca pagar canons de la claveguera per la cara sense cap sentit i amb uns ibis més alts de Catalunya. Una mica de seny per favor. La cultura de tot és gratis no és gens bona per ningú. Al final, algú paga i potser el qui té menys culpa.

LLetger o Lleger?

 La Maria Garcia Figueras va pronunciar ahir a la Societat de Lleger una conferència sobre quin era el nom correcte d'aquest barri de Sant Jaume. Històricament apareix Lleger, però arriba un punt sobre els anys 40 del segle passat que va creixent el nom de Lletger. Jo crec que tal com va explicar la Maria el nom correcte és Lleger perquè sempre s'ha conegut per Lleger i crec que va portar prou documents per seguir aquesta denominació del nucli. El seu origen seria germànic d'un nom propi de persona que podria correspondre als seus primers habitants. El problema de tot és que l'Institut d'Estudis Penedesencs afirma que és Lletger, però la majoria de gent té clar que és Lleger. 

No hi ha ningú més cec que aquell qui no vol veure

Fa dos anys vaig demanar per instància  i per conducta verbal seguint l'esglaó tornar a la ràdio el Vendrell després de la pandèmia i de la malaltia que vaig estar més a l'altre barri que aquí, però bé al final en vaig sortir. Em van dir que tranquil que quan es reuneixi el consell d'administració que em dirien alguna cosa. Total que no m'han dit res i curiosament ara es reuneix el consell d'administració per muntar unes proves per ser gerent amb una entrevista i tot això, ja m'enteneu. Doncs res doncs com tinc fe, va i em presento, perquè jo estic llicenciat en filologia. 

 Em presento perquè a les bases posava què: Títol acadèmic requerit: "estar en possessió del títol universitari de llicenciat/da o estudis de grau en l’àmbit del periodisme i la comunicació"

 

Jo dic

jo vaig dir “Segons l'article 3.5 "estar en posessió del títol universitari de llicenciat o estudis en l'ambit del periodisme i la comunicació. Aquest article no exclou de manera clara altres titulacions relacionades amb la comunicació com la filologia que és la base del llenguatge. Segons la Gran Enciclòpedia Catalana "ambit" es tradueix per "Contorn, volt, perímetre, d’una cosa." Segons el mateix diccionari en el terme "filologia" Ciència que estudia la llengua en totes les seves manifestacions. La comunicació está basada en el llenguatge per tant la filologia segons aquest redactat poc clar i sense especifcar que hagis de tenir la carrera de periodisme obligatòriament s'ha d'inclouré dins els admesos. Espero sigui acceptada la meva reclamació per un text ambigu que no justifica de cap manera la vostra exclusió”.

 

Ells em diuen:

"La titulació universitària d’accés presentada per l’aspirant senyor Casellas és la de llicenciat en Filologia, en l’especialitat de Filologia Semítica (Àrab), títol expedit l’any 1992 per la UB. Aquesta carrera, que pertany a la branca d'Arts i humanitats, és diferent als estudis requerits de grau en l’àmbit del periodisme i la comunicació, que s’engloben dins la branca de Ciències socials i jurídiques. L’interessat tampoc aporta cap màster en el terreny de la comunicació i periodisme que complementi la seva llicenciatura i, en conseqüència, no pot ser admès en no complir amb el requisit de titulació exigit a la convocatòria"

I un havia de dir alguna cosa més 

Davant l'article número 1 de les bases: "La Societat Municipal EL VENDRELL COMUNICACIÓ S.L.M. és una societat mercantil de capital social íntegrament municipal que té per objecte la gestió, administració i explotació del servei dels mitjans de comunicació locals de titularitat municipal, i té com a finalitat garantirla participació ciutadana, la difusió cultural i la informació d’interès local i comarcal."

Jo dic

“En l'article número 1 de les Bases es pot llegir "com a finalitat garantir la participació ciutadana, la difusió cultural i la informació d'interès local i comarcal, doncs segons he pogut veure no hi ha cap membre del Vendrell ni comarca en el tribunal d'aquest procés. cosa que suposa una greu mancança per poder valorar els candidats segons aquest capítol”.

Ells em diuen

“El tribunal qualificador que serà nomenat pel Consell d’administració d’El Vendrell Comunicació, S.L.M. estarà compost per una presidència, quatre vocals i una secretaria, d’acord amb els criteris següents:

-   Presidència: una persona nomenada amb coneixements sobre la realitat de la comunicació audiovisual local, preferent del Vendrell i el Baix Penedès, o amb experiència prèvia en tasques de direcció o gerència de mitjans audiovisuals.

-   Vocals: una persona proposada per la Junta de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya; una persona proposada per la direcció del Departament d’estudis de comunicació de la URV; l’interventor de l’ajuntament del Vendrell o persona en qui delegui; i una persona especialista en selecció de personal de la plantilla de l’Ajuntament del Vendrell.
-  La secretaria del tribunal haurà de ser ocupada per la Secretària General de L’Ajuntament del Vendrell o la persona en qui delegui.”

Conclusió: doncs res, que al tribunal no hi ha ningú del Vendrell ni comarca com a titular i jo crec que la comunicació sense la llengua en molts casos seria una utopia. Aquí em quedo. Si encara espero després de dos anys que em diguin alguna cosa del consell d'administració quan a la tele hi han hagut mil canvis, no podria esperar altra resposta. En la història de la ràdio local crec que només hi hagut una periodista amb càrrec de director durant els seus 43 anys d’història i aquest va ser per llaços familiars.

Més info:

https://www.elvendrell.net/ajuntament/oferta-docupacio-publica/9-oferta-publica-docupacio/oferta-publica-docupacio/8377-processos-selectius-ordinaris

Una Festa del Vendrell sense rock oficial

 

Si mirem el programa de festa major del Vendrell ens hem deixat el rock a fora que si rumba, regaton, folk, però de rock original ben poca cosa o res, potser els Estopaos, però és un de tants grups de versions que tomben por ahi. Fins ara un dia de la festa major del Vendrell tenia un dia de rock pels vintage que encara ho seguim, però ja veig que aquí seguint les modes. D'aquí quatre dies amb dos djs i dos de versions i un de hip hop ens petem la festa major. Sort del Lokal Biker que han programat pel dissabte anterior un concert de rock sinó molt malament tot plegat pels quatre nostàlgics d'aquest estil. Visca Pau Casals man que pierda. 

Vendrell versus Calafell i viceversa

 

 

 

 

Un dels principals problemes que té aquesta comarca és que tot i que el Vendrell li ha tocat el paper de capital de comarca en prou feines s’ha dedicat a cuidar les seves capelletes i zona privilegiada del Vendrell, espai que va entre el torrent del Lluch i el de la Bisbal. Aquest l’epicentre del Vendrell de tota la vida, de sempre i encara no ha variat la mentalitat, però per compensar aquest amor no correspost ha inventat les diferents festes que es van celebrant per totes les urbanitzacions, essent les més importants les dels barris marítims que cada dia tenen més pes en la societat local. L’Ajuntament com pensa en tot els hi ha plantat una andròmina nova que ningú sap perquè servirà i que de moment ja ha costat 7 milions d’euros i encara falten alguns detalls. Pocs la volen, però ningú sap perquè servirà realment, perquè això de congressos i museus no és una cosa que ens caracteritzi. Sempre la podem deixar per 50 anys a alguna entitat i que faci cursos de pintura per la tarda i sevillanes al matí.

Calafell per la seva banda des de que dissenyar el parc de la Sínia és un lloc al mig de dalt i vaig on la gent va passejar, la canalla pot jugar i tranquils. Hem d’adaptar el municipi al que vol la gent i al que necessita, però no podem tenir infraestructures que no van ni amb realitat virtual.

Cap de setmana al Vendrell, que si el Cabrot, els Nens, l’Embarcada tenim festa assegurada. Els qui viuen per la Rambla ja deuen tenir tots com a mínim doble vidre  o un apartament a Santa Oliva per poder dormir els caps de setmana. Al final vas mirant i són els de sempre fills d’aquest tros del Vendrell que fan coses. Al Vendrell la majoria de coses es fan amb una mentalitat de poble i com més maco sigui el meu acte millor.

Calafell que si una setmana especial, els motos, l’alta el turisme familiar, que l’altra l’arrossejat i l’altra el mar. No saps ni qui ho munta, però hi fan participar els establiments i altres entitats de la vila perquè tothom en surti beneficiat. La classe política de Calafell ho ha obert a tothom i no tothom sap ni qui és l’alcalde ni qui són els regidors. Ells treballen pel municipi i per tothom amb més o menys encert i no com al Vendrell que hi ha molt de residu d’èpoques passades.

Calafell està obert i la gent hi participa majoritàriament perquè es fa el que la majoria de gent vol que  es faci i no el que s’ha de fer perquè toca.

Ara al Vendrell tenim una tortuga al garatge que un dia d’aquests la tindrem a la cercavila de festa major. Quan veus les cercaviles i els correfocs hi  ha entitats amb gent, però altres hi ha quatre gats. Potser que en comptes  de posar més bèsties a les cercaviles la gent s’apuntés a les que hi ha i quan la cosa ja estigui plena doncs en fem una altra. Doncs no. Aquí sinó tens animaló no ets ningú i llavors per la festa major alguns busquen gent perquè no tenen personal. Hi ha animals per un parc temàtic. Al Vendrell potser tenim 200 entitats però la majoria són 4 i el  caporal. En comptes de sumar, la gent es fa la seva particular i a demanar subvenció.

Potser per arreglar una mica tot plegat fem com a Calafell i altres llocs evidentment que fan festes per gent que en principi no porta problemes com  els de cotxes o motos antigues i rockabillies que dóna alegria i color a la ciutat i no ens omplen els carrers de botellon. No cal que tinguem una brigada Brunete per perseguir els dolents, potser que  portem una altra festa i tots hi  guanyarem. Un exemple clar el shopping night, doncs endavant a seguir creant propostes per donar vida al poble i no discutir a veure qui tira més petards una nit.

No ens calen Viccos amb pressupost molt elevat que toqui quasi una hora més tard del previst amb un so horrible. Els seus admiradors es van cansar d’esperar i ningú va dir res. No costa gaire. Ei xatos que anem tard i la gent sap alguna cosa i no esperant allí a veure si venia amb una nau espacial.

Calafell fan les coses més coherents com les havaneres que té un preu però tots en treu profit aquí tard i de mala manera i passant de la resta. Ja n’hi ha prou. Tothom pot posar el seu granet de sorra, ei a Calafell en necessiten més. Però aneu a donar un tomb i veureu com s’ho passen els Esgangalats amb les seves festes populars entre els uns i els altres. Al Vendrell falta això, una rivalitat sana, però aquí només hi ha un equip, la resta s’ha perdut pel camí. Calafell té tres nuclis amb identitat i cadascú estima el seu. Aquesta és la gràcia. Aquí al Vendrell, zona centre i rodalies. El Tabaris és un tros de vedella en un poble de vegetarians o un oasis sense aigua entre voreres malmeses i carrers inundables o aquell “pongo” que et va regalar la sogra i no tens valor de tirar a la brossa.

Ens manca lectura bíblica

 

 

 

 

Els polítics de la costa baixpenedesenca que sembla que durant la major part de l’any cadascú va a la seva en moments claus es donen la mà per no fer el ridícul. Ara que el Ministeri de Foment ha dit que ja no reposaria la sorra de les platges eliminada en el passat temporal, els nostres manaires reietons han decidit que ells ho arreglarien a la seva manera sense l’ajuda ni divina ni de Madrid. Potser un cop de mà dels Fons Nexgeneration i ja en tenen prou per fer realitat els seus somnis.

Tu entre setmana vas a la platja de la comarca i veuràs com uns camions  enormes van amunt i avall carregats de sorra. Agafen la sorra de Coma-ruga i la portem a Calafell que tenen una platja en forma de tanga.

El que la natura va fer en una nit ens hi podem passar un mes amunt i avall camió va camió ve de dia i nit, excepte els dissabte i diumenges que ho deixen per la gent que vulgui anar a la platja. Si aquestes màquines enganxen a una persona a la sorra perquè passen arran de mar la poden deixar feta trossos. Doncs si entre setmana si algú hi vol anar que pari compte amb aquests trens de mercaderies que passen amunt i avall amb el seu valuós material.

Esperem que els Déus no s’emprenyin amb aquests seguidors del Salvador Illa i una nit d’aquesta no els hi torni a posar la sorra a Coma-ruga o al mig del mar que ja seria més difícil de trobar. Als nostres alcaldes només haurien d’haver llegit la paràbola d’aquell nen que fa un forat a la sorra de la platja i intenta posar tota l’aigua de mar allí dins. Llavors els seus pare els hi expliquen que això no es pot fer perquè el mar és immens i és impossible de dominar. Però els nostres polítics acostumats a llegir enquestes, informes opinions favorables al seus modus operandi sempre es deixen al calaix les lectures més bàsiques de la humanitat com la Bíblia que ja explica als alcaldes d’aquell temps  que davant la natura no som res i quan ens despistem ella torna ho seu lloc i no hi ha remei. Som simples humans amb aires de grandesa però hem de saber les nostres limitacions. No és normal la quantitat de ports que tenim que trenca les corrents marines i fa que tot funcioni d’aquella manera.

Que a la platja del Vendrell hi hagi ginguetes té un sentit perquè durant força metres no  hi ha bars ni similars disponibles, però no té cap sentit que sobre la sorra de Calafell hi hagi terrasses perquè ja està tot prou ple i massificat i no cal que hi posem més xixa sinó matarem el turisme de massa excés i tots hi perdem. S’ha de saber tenir uns límits. Doncs les posem a Segur que la cosa és més tranquil·la i donem una mica de vida a aquesta zona, però Calafell Platja ja està massa concorregut i més ara a l’estiu. Per acabar jo prohibiria el trenet en alguns horaris o fer una ruta alternativa a les Madrigueres perquè hi ha moments que és molt més ràpid anar fer la ruta del trenet a peu que en cotxe. Enguany al Vendrell ja tenim aigua a les dutxes. Una batalla guanyada pel sentit comú i la coherència humana i el seny davant les rareses d’alguns personatges ja oblidats de la recent història d’aquesta comarca sense ordre ni concert.

 

 

 

 

El conjunt del Tabaris, el qüestionat destí d'uns 7.000.000 d'euros

 Avui he fet la meva visita a l'edifici del Tabaris amb guia. El xicot molt bé. Molt correcte i molt atent i molt ben explicat. Hi havia 10 persones apuntades, però al final erem uns quinze que hem aterrat en aquest temple farònic. La veritat és que està molt bé, però encara li falten coses a la part de dalt, està molt nu. Suposo que alguna pantalla, alguns focus i alguna cosa més per donar peu a què es facin coses. Ara a part del faristol i les banderetes poca cosa més. 

L'obra ha costat un rinyó per problemes amb les aigües subterrànes, clar no és mateix fer una obra arran de mar que no pas al Mas Astó i Mas Borràs on es difícil que trobin aigua als fonaments. Jo crec que un edifici a Coma-ruga era necessari, però una cosa més practica i propera per a tothom. Muntar un museu allí és una cosa que no calia i s'hauria d'haver apostat per una cosa més practica pels veïns. Perquè un museu, si, però que aportar als veïns? L'has vist un cop i ja està. Ara si estés un temps i es pogues canviar per una altra cosa doncs millor que millor. Poc funcional. Hauria de ser una exposició temporal. 

El Tabaris és com un treballador que va a la feina amb un Ferrari d'alt nivell. Bonic, xulo i què quan per una desena part podria fer el mateix servei. Hem hipotecat el Vendrell fins l'any 2030 per un ferrari que molt xulo però després el tindrem guardat que ningú el toqui.Si ho pagues tu, mira ok, però quan ho ha de pagar un poble és un altre cantar. Doncs Tabaris molt bonic, però poc funcional. A l'octubre tiraran l'edifici del costat que fa pena. En la visita es diu molt baixet que el Padrós era franquista i va treballar per les dictadures alemana i italiana 

Albinyana torna amb força a la seva festa major petita

 Un any més el municipi d'Albinyana celebra la seva festa major petita en honor a  la Mare de Déu del Carme. Una de les tradicions ancestrals del municipi. Com cada any el poble es vesteig de joia per gaudir d'aquest dia i la gent i participa. És una llàstima que gairebé ningú de la meva generació hi participi. Hi ha gent gran i joves i la meva generació s'ha perdut. No sé pas que ha passat. És trist. Esperem que les propres generacions no ho facin. Endavant Albinyana. 

LLorenç del Penedès prepara el seu futur

 L'altre dia vaig assistir a Llorenç del Penedès a la presentació d'un llibre de Ramon Sicart i més gent que porta per nom Terra de Llorers. Un recull d'històries del municipi que ens ajuda  conèixer el passat d'un dels municipis més petit del Baix Penedès. Una feina ingent amb un resultat brutal on han treballat altres persones com la Nati Castejón o el Ramon Arnabat aportant articles sobre temes concrets del municipi. EL bonic de tot és que dins el llibre hi ha una selecció d'artistes que representen els diferents episodis històrics del municipi amb les seves obres. Una obra molt original que repassa el futur des d'un punt de vista artístic i també encara el futur sempre basant-se en el present, una gran obra de savi que ha passat moltes hores espigolant documentació i parlant amb la gent aquí i allà. Moltes felicitats a tothom que ho ha fet possible. 

Pispes a la vendrellenca. com el pa de cada dia

 El Vendrell cada dia és més insegur, hi ha petits robatoris, alguns per poder menjar i poca cosa més, però d'aquests n'hi ha. Hi ha coses que no es denuncien perquè no val la pena. Només denuncies quan ho necessites pel seguro o la documentació, sinó no cal. 

En els darrers dies mhan explicat dos casos normals dins d'aquest Vendrell que tenim. Un és el d'una dona que estava en un bar de la Ranbla amb un bocata sobre la taula, passa una senyora i li agafa el bocata i tan panxa. Un altre cas, a la zona del Mirsa, quan una noia estava manipulant el mòvil, passa un noi amb bicicleta i li pren el mòbil. Això a ple dia i normalitzat totalment. Aquest no és el camí. Hi ha gent que vol menjar i tot és molt lent i ha d'actuar. Trist però real. 

Les platges del Vendrell tornen al poder del faraó Knet I

 En la passada legislatura va sorgir una currada llista electoral de les platges que va aconseguir un regidor. Primer va entrar el Seve I el Breu i el tiu va veure el patí i li va deixar a la gran Barbara 7 km de Paraiso. El faró va pactar de seguida amb aquesta força i se la va fer seva, però hi havia una certa autonomia. Doncs durant aquest mandat es van carregar totes les fustes del muret del Passeig Marítim que eren bones i cares perquè d'aquesta manera no les havien de mantenir. Mort el gos morta la ràbia. Doncs també van deixar de demanar la bandera blava i entre el covid i la sequera doncs fora l'aigua de les dutxes. Ara que s'ha acabat aquest regne idendepent i les platges tornen al poder de Plaça Vella i els seus lobbys. Ara tornem a tenir la bandera. Això és una tonteria, perquè si compleixes no et cal, però si busques una empresa d'aquestes que viuen de fer informes per aconseguir reconeixements d'aquests doncs te la donen sense més ni més. Sempre queda millor, però tot és un negoci. Ara que li passàvem la sorra a Calafell i en tenim menys, hem decidit obrir les dutxes de la platja perquè la sorra es quedi aquí i no marxi a altres llocs. No sigui que ens quedem sense. Apa salut i aigua.

L'àmbit del nou gerent de la tele optimista.

 

Si és cert, segons posava la falla de la Font de la Menya i el Serrallo m'he presentat a la plaça de Gerent de la Tele Optimista.  Evidentment no m'han acceptat perquè no tinc el títol  de periodista, però òbviament m'he queixat perquè a les bases no posa que només s'hi puguin presentar persones dins l'àmbit del periodisme i la comunicació. Jo sóc filòleg i jo crec que sense paraules no hi ha comunicació. La cosa no està clara. Dels 6, presentats, jo estic exclòs i 5 han quedat per la fase final la típica entrevista subjectiva i això si han de presentar un pla d'atac del lloc de treball. Dels presentats, sospitó que només hi ha una persona del Vendrell, un altre de la comarca i la resta del sud de Roda de Berà. 

Per a més inri, en el tribunal, no hi ha ningú de la comarca, cosa peculiar si s'ha de valorar una tele local i comarcal, quan interessa. Si gent amb títols molt bonic, però ningú sap on està la plaça Tobies. Aquest és el Vendrell que volen els optimistes. Un sou d'alt càrrec amb una mica més de 44.000 euros. Un sou de merda per aquest càrrec en comparació amb altres del Centre d'Operacions Optimstes. Ens veiem. A veure si hi ha un nou capitol. 

Els Barris del Vendrell, insuperable.

 La millor festa del Vendrell són els barris, deixa't d'estar de festa major i tonteries amb protocols que ens passem pel forro. Res aquesta setmana a gaudir de la festa amb més gent, més caliu que us podeu trobar all llarg de l'any al calendari. Una festa feta a casa pels de casa i ja en tenim prou. És nota que ho fa el poble i la gent en treu profit. Vinga enguany un barri més. 

La política anti botellon de Vilafranca i Calafell en mans dels socialistos.

 Calafell i Vilafranca tenen problemes oficials de botellón i que fan els alcaldes socialistos, doncs redueixen horari de venda d'aquests productes, però no saben que la gent es llesta i ho compra en altres llocs i també hi ha neveres. En comptes de buscar locals per joves o alternatives es carreguen els pobres comerciants que han de pagar un munt de diners en impostos i no els deixen treballar. Doncs igual que se li obliga a tancar abans que se li tregui part dels seus impostos.

Una malaltia preocupant al CCBP

 

 

Els nostres governs ens ofereixen grans dades, promeses temptadores i somnis exuberants que a vegades han de venir de més enllà. Ens parlen dels grans valor de la humanitat: igualtat, equilibri, benestar, inclusió, integració, solidaritat, humanitat, optimisme, valor, seguretat, iniciativa, educació, formació, empenta, empatia, diàleg, comunicació, coordinació conciliació, respecte, responsabilitat i alguns altres que van aflorant en els nostre dia a dia, en especial a les persones que han escollit el paper de polític. Aquest és un dels més sagrats i nobles oficis de la nostra societat, que molts cops queda malmès pel seus protagonistes. En realitat, s’encarreguen de dirigir i encaminar la resta de la societat des dels seus càrrecs amb més o menys pressupost amb uns objectius i fites que no sempre estan clares.

Doncs aquests professionals o simples amants de la política que tenen les regnes dels Consell Comarcal del Baix Penedès han decidit posar-se d’acord tots en patir la mateixa malaltia. De cop i volta s’han tornat sords, muts, cecs, no sé com porten el tema de l’olfacte i el tacte, però crec que també deuen estar privats d’aquests sentits. Resulta que els treballadors de l’ens comarcal fa dies que demanen el que els nostres polítics clamen als quatre vents: igualtat, comunicació, diàleg etc per intentar que els seus salaris siguin iguals que la resta de les administracions del voltant. No aspiren a res de l’altre món. Simplement al que cada dia els nostres líders espirituals diuen des de la seva cadena privada o butlletí de publireportatges pagat per tot el veïnat.

Hi ha ajuntaments que munten reunions, meses i el que faci falta com aquell que planta cols a l’hort a voluntat, com més comissions i taules hi hagi millor. Què després de 10 trobades la cosa està igual, doncs mira mala sort, però almenys tenen la dignitat de parlar cara a cara amb els representants dels treballadors. Perquè no oblidem una cosa els membres del Consell han estat escollits a través dels càrrecs electes de la comarca, però els funcionaris del consell també han estat triats en unes eleccions democràtiques entre tots els treballadors de l’ens.

Ens gastem els diners en coses tan trivials com el logo del consell que si comencem així cada legislatura el podem canviar perquè cadascú tindrà els seus gustos, però som tan miserables que no només no els volem pujar el sou als treballadors sinó que ni els esmentem ni res com va passar el passat dimecres en el ple del Consell Comarcal del Baix Penedès celebrat al Centre cívic l’Estació del Vendrell. Per favor, una mica de dignitat que són persones i cada dia han de donar la cara per molts que no són capaços de tractar la seva situació que afecta a tot el col·lectiu. Ja estan farts de callar i deixar passar el temps que després vénen eleccions i els polítics estan ocupats per tornar a repetir. Evidentment potser un dels temes principal d’aquest ple era el nou contractista per la recollida d’escombraries  de la majoria de municipis de la comarca. Evidentment només n’hi ha un que s’ha presentat. En aquest país tothom és coneix i tothom sap qui guanyarà no cal que facin una nova roda de premsa per dir una notícia que ja fa mesos que sé sap.

Anem a la clau de tot, a les persones que els números i els jocs de taula que ens volen vendre no ens enganyin. Un consell no necessita 4 vicepresidents per les competències que té sinó ens calen uns salaris dignes per als seus professionals com la resta de la comarca.

Sigueu valents que cada ajuntament aporti una mica més i que ho tregui d’alguna partida de festes o menjars perquè ja n’estem més que servits d’aquests temes per guanyar vots fàcils. No cal que ara afegim les vegueries amb més gent treballant. Ja tenim els consells malpaatgs. Ens pot agradar o no, però la gent que hi treballa es mereix un sou digne com la resta de treballadors de les administracions i no aquest tracte discriminatori. No cal que tot sigui tots els diners de l’administració s’inverteixi en policia amb formació bàsica i sense experiència per fer-se fotos. Hi ha molts elements claus en una administració que s’ han de cuidar perquè sinó al final només hi haurà policia per tapar la crispació social i posar pau. Almenys diàleg i comunicació entre les parts. Molt lleig el que està fent un presumpte govern d’esquerres amb tocs sindicalistes.

 

 

Al Vendrell, les coses al reves

 Tu tens dues cases, una on vius sempre i una altra de segona residència. Se suposa que la que cuides més i tens més al dia i confortable és on vius i la segona residència doncs la mantens amb dignitat perquè estigui bé, però no tens tantes atencions com la primera. Doncs al Vendrell, l'oficina guapa de Coma-ruga on aban estava turisme ara està la policia. El més normal és que la Turisme estés al recent edifici del Tabaris, doncs no. Allí en aquest mega super edifici només tenim un punt de turisme. La seu està al costat del llac on abans hi havia una presumpta caserna de la policia on treballava una persona d'una empresa subcontractada. Evidentment la clau del Vendrell  i més a l'estiu hauria de ser o l'oficina que tenien o un a part del Tabaris, doncs no, tots allí dins un local que no està al nivell que el municipi es mereix. Ens gastemn molts de milions i després no ho sabem aprofitar de cara al turisme com hauria de ser.

Mama, d'on vénen els nens?, Ple de juny celebrat al juliol al Vendrell

El ple del Vendrell d'ahir va ser com sempre una mica de tornem al de sempre i anar fent i tirant endavant i això. Van quedar pendents la regularització de Mas Astó que va endavant i no crec que estigui 50 anys més perquè es faci realitat, però endavant amb nou reglament de la poli per alguna dècada i pim pam com una escola de Primària amb el profe i el secretari jugant al tennis. El més bonic és quan el Navarrete li va preguntar a l'alcalde si es faria el Festiuet i el portaveu va dir que ho havia de preguntar a l'empresa. A aquestes alçades és com si un nen li pregunti a la mare. Mama, d'on vénen els nens ? La mama li diu: no ho sé ho he de buscar al google. És que es pensen que la gent és tonta. Manda huevos. 

2000 visites en una setmana al Blog, BRUTAL

 No entenc res, en una setmana segons el comptador han visitat el meu blog 2.000 persones. Una xifra molt gran amb els registres que jo acostumo a tenir, una parell de cent i fins i tot 500, però a part d'algun moment puntual no crec que mai hagi arribat a aquestes xifres astronòmiques. Moltes gràcies a tothom per fer aquest blog més gran. Els nostres dirigents es pensen que la gent està adormida, però la gent pensa i sempre agraeix aquests tocs d'aire fresc que intento posar en els meus comentaris. Gràcies i endavant.