El problema no és la immigració

Estic d’acord que molts problemes de casa nostra no és la immigració sinó les polítiques d’aparador que es porten a terme. Per sort o per desgràcia la majoria de persones que entren en aquest tros de la Península Ibèrica es queden aquí. Evidentment el gran problema de l’ésser humà és que de tant en tant necessita menjar a banda d’un mòbil i un patinet per sentir-se lliure en el seu petit món.

Els nostres polítics que són molt espavilats els hi donen uns 600 euros perquè vagin passant el mes en el millor dels casos. Després d’estar tres mesos esperant cita al padró i un parell o dos més per tenir hora als serveis socials per una primera visita. Doncs res, anant super ràpid en mig any poden veure la llum del passadís, però evidentment no tindran una solució satisfactòria sinó un petit cop de mà per anar sobrevivint al dia a dia sense cap luxe i que no els passi res que surti una mica de la normalitat.

En aquesta societat consumista tothom aspira a uns mínims que fa uns anys estaven dins els paràmetres de la normalitat. Tenir mòbil avui en dia és més important que tenir el DNI perquè és la manera de connectar amb el món que ens envolta. Aquesta és la realitat per poder sobreviure en aquesta societat necessites un número de telèfon i també un correu electrònic de suport. Sinó no tens això viuràs en el pur ostracisme encara que estiguis rodejat de persones. També et farà falta algun mitjà de transport que et permeti anar al poble del costat o desplaçar-se per la ciutat. No tot es pot fer a peu i menys si viu en una petita localitat amb una freqüència de quatre autobusos al dia laborable. Després també es necessitarà, ja en una mica més de luxe, un ordinador que et permet un ventall més alt que la pantalla petita. Tot això són diners i cal afegir un sostre on poder viure amb una certa dignitat.

Després accedir al mercat laboral legal també et demana un seguit de requisits privatius a moltes persones que no poden per manca de papers o altres requisits. Tot això obliga a moltes persones a buscar-se la vida en el mercat negre per poder subsistir i arribar a cobrir les necessitats bàsiques i deixar el mínim a crèdit per si algun dia tenen més sort i ho poden cobrir.

Tot aquest món alternatiu suposa una dura competència per als treballadors que es mouen en el marc legal. Cada dia hi ha més gent que intenten evitar pagar l’Iva per les seves compres i serveis i llavors tot és com una cadena que va minant les estructures dels qui actuen segons la llei vigent que cada cop més van obrint les portes a aquest mercat alternatiu fora del control. Un espai que d’una manera o altra està consentit pels mateixos governs perquè permet que moltes persones puguin parar els peus a la misèria real.

Per altra banda, molts empresaris que participen en sopars solidaris i fan aportacions en contra del canvi climàtic i el manteniment dels glaceres antàrtiques només paguen el Salari Mínim Interprofessional als seus treballadors que està en 1.134 euros al mes bruts. Una quantitat insuficient per viure en unes mínimes condicions perquè alguns lloguers ja estan a tocar als 1.000 euros mensuals. Aquesta quantitat és la mateixa a Barcelona que a Salomó.

Doncs, amb aquest panorama tan esperançador amb contractes temporals, hores extres no cobrades i altres varietats, el panorama que tenim no és gaire optimista. Els més perjudicats de tot això són els qui venen de fora en un país en què la justícia està a anys llum de la realitat i la seva velocitat pitjor que un rodalies de Renfe amb obres pel mig.

Què ha de fer la gent? Doncs buscar-se la vida en camins alternatius que no sempre estan totalment dins la legalitat. La solució temporal, doncs els polítics que cada dia practiquen més el postureig i ignoren els problemes de la gent del carrer i fan servir la policia per sortir del pas de tot això. Un esport com parar una hemorràgia amb una tireta.  

La festa del patró de la policia municipal del Vendrell una festa política de rols del PSC

 

La festivitat del patró de la policia local del Vendrell no ha estat més que un acte polític de publicitat de rols del PSC amb càrrec a l'erari públic i a la imatge de la policia local. Convidant a policies de municipis veïns, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil, que forma part del protocol, però elevat aquesta vegada a un nivell exponencial, per emplenar els "espais buits", que van més enllà del nombre d'assistents a la botifarrada festiva reivindicativa, que en senyal de protesta, es va dur a terme al costat, ja que molts no van a la convocatòria oficial, però tampoc volen exposar la seva imatge.

Enguany la festivitat oficial del patró ha esdevingut en una festa un pèl deslluïda, ja que, en comparació amb els darrers anys hi ha assistit prop de la meitat dels membres del cos que en ocasions anteriors, en alguns casos hi han anat perquè

han estat proposats a última hora per rebre mencions fruit de serveis trivials (s’ha fet amb la intenció d’augmentar els assistents?, no ho sabrem mai). Es pot assegurar que depenent quin supòsit pot tenir molta més èpica fer una botifarrada amb els companys de feina, que rebre una medalla de segons qui. Val a dir que molts dels assistents a la botifarrada estaven també proposats per rebre medalles/mencions i van decidir no participar en el patró oficial per recollir-les (establint el reglament

intern que només s’obtindran si s'assisteix).

No tenim doncs res a celebrar, amb aquest alcalde i regidor de governació, que tampoc amb la prefectura ("interina" d'ençà que va marxar el cap de policia a prestar servei a Sitges).

Tenim doncs una nefasta política de seguretat ciutadana, una prefectura deficient i amb pocs referents. Amb amiguismes i repartiment d'hores extraordinàries

"nominals" a dit, per comprar voluntats. Amb uns gossos policia que tot havent fet consulta de manera formal, no sabem qui és el propietari, el seu cost perquè no consta al pressupost municipal i ni tan sols quins protocols de benestar animal se'ls aplica.

Per últim, cal afegir també que l'Ajuntament del Vendrell no abona hores extraordinàries als seus treballadors des del mes de juny. Tot plegat un desgavell sense precedents.

Un ple avorrit amb preguntes sense respostes

 

El ple de novembre de pur tràmit i com sempre respostes com el cost de la festa  dels diplomes de la poli als colegues no se sap quan. Sobre que passa amb el gos de la poli, ni idea i tampoc sobre el bloc ocupat de la Jaume Carner. Sobre el tema inundacions, tranquils que ho tenim tot estudiat per si passa alguna cosa. Una de les coses interessants és que l'empresa que té el contracte de l'Ajuntament dels ascensors municipals se li ha rescindit el contracte i fins que no torni la anterior alguns no van. Després sobre els nous horts de la comarca s'ha dit que les canonades de les clavegueres de la platja estan destrossades i agafen molta aigua freàtica salada que la porten a la depurador de Santa Oliva. Llavors aquesta aigua no es pot aprofitar perquè porta sal. Evidentment no invertiran en arreglar això i no es pot aprofitar l'aigua. Està previst fer que les llums s'obrin més aviat a la nit i es tanquin més tard a la tarda en horari d'hivern a canvi horari estiu. O Sigui que el mateix però repartit. Una nova jugada trilera. Seguim endavant amb un Vendrell que té sobre la taula fer més fonda la piscina del Camp d'esports. O sigui que estarà per anys així. Res endavant. La vida continua endavant amb aquests plens bonics però sense contingut ni compromisos reals. 

Estem vivint al Vendrell en nivells de postureig procupants. Nou exemple

Subscric totalment aquest comentari sobre la festa del patró de la policia del Vendrell, Sant Miquel del 29 de setembre, celebrada el dia 23 de novembre.

 La festivitat oficial de patró de la policia local, no ha estat més que un acte polític de publicitat, de rols del PSC, amb pressupost públic, i amb l'imatge de la policia local. Convidant a policies de municipis veïns, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil, que forma part del protocol ordinari, però elevat aquesta vegada a un nivell exponencial, per emplenar els "espais buits", que van més enllà del nombre d'assistents a la botifarrada festiu reivindicativa, ja que molts no van a la convocatoria oficial, pero tampoc volen exposar la seva imatge, siguent el nostre un cos jeràrquic. No tenim doncs res a celebrar, amb aquest alcalde i regidor de governació, que tampoc amb la prefectura "interina", des de que va marchar el cap de policía de carrera a la policía local de Sitges. Tenim doncs una mala política de seguretat ciutadana, una mala prefectura, amb pocs referents. Amb amiguismes, amb repartiment d'hores extraordinàries "nominals" a dit, per comprar voluntats. Amb uns gossos policia que tot hi havent preguntat de manera formal, no sabem qui és el propietari, que no consta el seu cost de manteniment al pressupost municipal, i que tampoc sabem quins protocols de benestar animal sel's aplica. Tot plegat un desgavell sense precedents.

La trobada del 69. Ara que tenim 55 anys.

 Un cop més toca celebrar una trobada amb els nascuts al 69. Aquest va ser una cita informal fruit d'un grup de Whatsapp sense més història. En total vàrem coincidir 16 en un restaurant del terme de Bellvei a tocar a Calafell. Un bon lloc que val la pena aprofitar perquè s'hi està bé tot l'any i en especial a l'estiu perquè té un microclima i allí no hi ha cobertura, cosa que va molt bé per desconnectar de tot plegat.  Varem recordar aventures i desventures. Ens varem posar al dia del que hi ha i com no varem anar parlant del futur. A 11 anys de la jubilació més o menys. Sempre es bonic aquestes trobades transversals amb gent que potser només coneixes de vista i aprèns a veure com va tot plegat una mica amb una generació amb prespectiva. 

El Gran Recapte i la Copa Amèrica

 

Avui he passat per algun super i he vist que el Gran Recapte no tenia gaire èxit. Trobo molt malament que les administracions públiques es petin 54 milions d'euros per pagar la copa amèrica i la gent que no cobra 100.000 euros l'any hagi de contribuir a superar les crispacions socials. A veure aquí al Vendrell en un país on la igualtat i la inclusió va a tope ens gastem uns 150.000 euros en tres càrrecs de confiança pel morro que es poden estalviar. Al Consell Comarcal tenen 4 vicepresidents que se'ls poden estalviar. Ja està bé que sempre paguin la festa els mateixos. Ara vindrà la Marató i més del mateix. El que paguen als expresidents de la Generalitat fins que la palmen ja podien cobrir la investigació. Ja n'hi ha prou que ens prenguin el pèl.  Fa anys que una companya de feina em deia que la investigació científica hauria d'anar a càrrec de l'estat perquè té diners però els malgasta en mil coses. Doncs això. Que es faci un finaçament nou i que no sempre paguin els de sempre. 

Moltes gràcies Carlota per la feina feta i pel teu esperit noble i proper

 L'Auditori del Tívoli va dedicar ahir un merescut homenatge per la seva jubilació a una de les grans persones que tenim al Vendrell com és la Carlota Baldrís. Una festa sorpresa que va portar en aquest espai del centre del Vendrell un munt de persones que per un motiu o l'altre estimaven aquest artista vendrellenca. La Carlota és la versió moderna de Pau Casals. Ella no ha fet grans discursos a la Onu i te cap festival que porti el seu nom, però ha lluitat des de sempre per la música i pel Vendrell. Gràcies a ella avui tenim Escola de Música que hauria de ser convervatori, però la força humana arriba on arriba. Sinó hagués estat ella allí tindríem un sindicat que es va podrint de mica en mica. 

Ella és una persona estimada que ha compartit la seva passió per la música amb petits i grans amb gent coneguda i gent que passava per allí i volia provar. Ella ha treballlat des de sota per aixecar tot aquest monument viu a la música al Vendrell des de la primera escola fins ara. També va fer possible que tinguessim l'escola de música privada que va plegar l'any passat al carrer Sant Magí. Ella ha estat darrera els Laxen, de les entitats públiques i de les persones de carrer que li han demanat suport. És una persona que fa estima el que fa i amb la seva rialla senzilla però penetrant pot penetrar fins el fons de cada mur que se li posi pel mig. Quan es va encarregar de l'Escola de Música va haver de convertir un projecte insuficient amb el que és avui en dia i lluitar contra les inclemències del temps. Però ella sempre estava allà ferma i sòlida treballant pel que volia. Sempre ha trobat l'escalf de la gent perquè és una persona que s'ho mereix i sempre ha estat amb la gent del poble, professors i també alumnes perquè ella és molt noble i molt senzilla i sap el que costa tot i posar llum perquè la resta hi pugui arribar. 

Aquesta ha estat una de les jubilacions més celebrades que s'han fet al Vendrell en tots els temps i estarem dies a veure una cosa semblant perquè amb el seu esperit en queden ben pocs en aquesta casa. Molta sort i gràcies per fer tot el que has fet i per compartir amb nosaltres bocins de la teva vida amagats en compassos sòlids, humils i propers. T'estimem com tu sempre has fet amb els teus, amb la música i alla on vas ho comparteixes. Gràcies de tot cor. No he tingut la sort de ser un alumne teu, però sempre he notat les teves bones vibracions i el teu esperit noble i humà. La vida continua i encara tens molt per fer que segur que faràs sense haver d'anar a donar classes cada dia.

Un dia a la neu pels joves d’abans

 

Si mirem la nostra joventut les oficines de Joventut de la Generalitat ens portaven a la neu un cop a l’any, ens permetia treure el carnet jove, el d’alberguista i crec que el del tren per anar per Europa a un preu racional i mil històries. Avui en dia els nostres joves ja poden accedir a aquests serveis per la xarxa i no cal que acudeixin als llocs destinats als joves. En aquells temps els nostres problemes eren uns altres dels que tenim avui en dia. En aquells temps érem tots pobres, sense aspiracions. Hi havia una base àmplia que afectava a una part important de la població amb algunes petites excepcions. Encara no existien els mòbils, ni les xarxes. No passaven de trobar-se un dia de la setmana a una hora determinada en un lloc concret i tothom sabia com anava i ningú es queixava. Avui en dia tenim tot, però cada dia l’esvoranc social és més gran. Si tens una petita base social, pots accedir al que vulguis sense haver de caure en mans de la Generalitat, el problema actualment és molt més greu.

Hi ha moltes famílies desestructurades que en prou feines estan sota una teulada, no cal que parlem  dels qui potser ni tenen ni sostre. A partir d’aquí trobem moltes famílies sense wifi que avui en dia és com tenir cotxe sense benzina. Joves que no poden estudiar perquè viuen tots confitats en un pis de 30 metres i no tenen ni espai ni la pau per poder desenvolupar la seva formació a casa. Canalla que a casa seva no els deixen estudiar i els obliguen a altres tasques. Hi ha un món molt variat de casos que s’haurien de vetllar i hauríem de deixar de pensar com fa 30 anys perquè les coses en poc temps han canviat molt.  

Els tempus de la tele optimista, I love Port de Tarragona

 Els temps de les notícies de la tele optimista és molt curiosa.  Li dediquem 2,12 minuts al nou president el President del Port de Tarragona que és un càrrec polític escollit a dit d'una cosa que al Vendrell ni ens va ni ens ve perquè ja em diràs tu quina importància té per la majoria de gent del Vendrell qui és el president del Port de Tarragona. Després li dediquem 3,13 minuts a la visita d'una consellera de la Generalitat que també va anar al canvi de president del Port de Tarragona i va passar pel Vendrell quatre fotos en una notícia que sembla la confessió d'un nebot a la tieta demanat la carta dels reis mags com si avui en dia les comunicacions fossin de l'edat mitjana quan a la Generalitat la tenim  a un cop de telèfon. Per altra banda, la posició de tres grups de l'oposició de l'Ajuntament del Vendrell li dediquem uns 30 segons i escaig. Una tele pagada pels Vendrellencs que ens consta uns 700.000 euros l'any i només li dediquem notícies llampec i en canvi a coses com el port de Tarragona tira milles. 

Està bé que la Tele del Vendrell tregui notícies de la comarca però potser que fem un pacte i altres ajuntaments i posen algun caleró perquè d'anuncis n'hi ha pocs i la majoria per no dir tots són del Vendrell. Potser que ens plantegem que tenim i qui ho paga. Està bé fer obres benèfiques a la comarca però potser que tinguem algunes coses clares i treballem el que interessa amb el temps que toca. No sé que pinta la notícia del Port de Tarragona amb aquest temps. D'aquí quatre dies tindrem alguna Roda de Premsa de l'Alcaldessa de Reus. Només ens cal esperar. 

Enguany no hi ha lots de Nadal a les administracions

 

Enguany tots les entitats públiques han decidit no donar lot de Nadal segons una sentència del Tribunal de Comptes (Mireu com s'accedeix a aquest tribunal)  per la qual el treballador funcionari, laboral no, no pot cobrar excepte per uns conceptes i el lot és com diners en espècies. Ho trobo molt bé

El fotut que alguns col·lectius concrets de treballadors se'ls paga dinars i altres avantatges que no comparteixen amb la resta. Això en un poble s'omplen la boca d'inclusió i igualtat. Altres es dediquen a posar gerents amb oposicions a mida amb un resultat molt mediàtic i altres destinen els diners a vicepresidents innecessaris per repartir el pastís i no parlem dels càrrecs del confiança pel morro, de les empreses fantasmes i altres històries que molts ja coneixen. No hi ha lots, molt bé. Per això és la punta de l'iceberg d'uns temps que sembla que ja són història. Tothom que cobri que li toca i ens deixem de collonades.

Un futur llunyà, el jaciment íber les Masies de Sant Miquel de Banyeres del Penedès.

 Avui he anat amb una vintena de persones més a veure una conferència sore el jaciment ibèric de Sant Miquel al Portal del Pardo a càrrec de Jordi Morer que és el seu director. Ens ha dit la importància cabdal d'aquest jaciment i que hi ha molt de camí per fer. La gràcia és que s'ha pogut salvar i potser d'aquí 100 anys estarà excavat del tot i sabrem el que tindrem però ara per ara tot és al principi. Banyeres és un ajuntament petit i aquest jaciment d'unes 20 hectàrees de superfície  ha d'estar a nivell català perquè aquí no hi ha recursos per aquestes coses. Esperem que es vagi fent de mica en mica i tingui algun dia un lloc en la nostra comarca com es mereix. De moment no ha estat destruït com el de les Guàrdies del Vendrell ni abandonat com Mas d'en Gual. A veure que passa. Aquí hi ha tema per dècades.

No només de vilatans i vilatanes viu la societat

 

Cada dia hi ha més gent que fa servir aquesta distinció de gèneres en els seus missatges públics, en especial entre la classe política i assimilada. Aquesta expressió és del tot incorrecte perquè la normativa actual tant en castellà com en català com en molts idiomes en el gènere  masculí plural queda inclòs el femení i no al reves. Això des de fa 2.000 anys és així en gairebé arreu del món ens agradi o  no ens agradi. Amb el pas del temps les llengües tendeixen a simplificar-se i anar reduint formes i paraules per utilitzar les bàsiques per la comunicació. Si algun dia aquesta distinció s’estableix doncs ja ho diran els membres de les acadèmies de la diferents llengües que és la seva feina. Però crec que el proper pas ja serà parlar amb emoticones directament perquè cada dia la gent en el seu llenguatge habitual fa servir formes més reduïdes, la majoria no acceptades, i si pot hi cola una emoticona i queda com un rei. Seguint aquesta tendència ja podem posar el gènere neutre que existeix en alguna llengua com el rus que ens serveix per donar veu a aquells que no se senten ni un gènere, ni un altre o simplement estan en camí.

Tot això és una mica de xapa i pintura perquè en realitat alguns o molts  càrrecs  dels qui fan servir aquesta distinció entre gèneres no apliquen aquesta igualtat entre els seus subordinats. Primer de tot, la seva especialitat es contractar auxiliar administratius encara que la feina que facin sigui la de tècnics. Això si, depèn de cadascú li posarà un complement a la nòmina pe compensar la seva feina real i a altres doncs el més just possible perquè la resta ho invertim en obres faraòniques o en projectes o estudis que no veuran mai la llum. Després quan parlen diuen que si els tècnics d’aquí o els d’allà, però que m’estàs dient si tenen el contracte i el salari d’auxiliars administratius i tu els anomenes tècnics per quedar bé. La cosa fa una mica i bastant de pena.

Per altra banda, treballadors que porten a terme les mateixes tasques tenen assignades percepcions econòmiques totalment diferents, segons la seva fòbia o filia, o si son de sang blava o de color rosa. Ja no comparem el sou de les diferents administracions perquè a vegades cobres igual en un lloc que en un altre fent la meitat de la jornada. Hi ha perversions molt preocupants. Evidentment en l’empresa privada el cap pot fer el que vulgui dins la normativa, però en la part pública hi ha uns principis d’igualtat que s’han de complir perquè ve per llei i això és una de tantes coses que molts fan oïdes sords. Potser si que hi ha diferencia de salari entre sexe masculí i femení. Jo no el conec de primera mà, però també en trobem entre el personal que treballa per l’administració i altres per empreses contractades que porten a terme la mateixa feina, però uns treballen menys i cobren més que els qui s’hi estan més hores amb unes condicions totalment diferents.

Crec que val més que de moment arreglem totes aquestes injustícies que la majoria de gent veu aquí i allà. Quan ho tinguem tot arreglat i endreçat ja parlarem de veïns i veïnes però de moment val més que ens esmercem en aplicar les normes de la llengua. Moltes d’aquestes distincions és només al principi del discurs. A mesura que vas escoltant tota la resta segueix les normes de les llengües de casa nostra on el masculí inclou el femení.  

Queda molt bonic fer grans discursos plens d’igualtat, però si mires al costat veuràs que tot això és fum. Si de veritat volem que tothom sigui igual tant homes com dones tant catalans, com magribins, com grecs, doncs ho podem aplicar però amb una política real i no vénen fum i amagant totes les injustícies que es donen en moltes empreses públiques de casa nostra i no cal ni que parlem dels càrrecs de confiança i derivats que abans de sortir la convocatòria ja se sap el guanyador.  Al final sempre ens queda la ciutadania, la classe política i el veïnatge i la gallina dels ous d’or o era el gall?

Menys pancartes i més recursos per als problemes socials

 Aviat és el dia contra el maltractament a les dones. En totes les entitats públiques fan alguna cosa: exposició, debat, lectura, concentració i un munt de coses. Quan acabi tot això ja ningú es recordarà de res fins l'any que ve. El que s'ha de fer es dotar de recursos aquests serveis amb persones qualificades i ben pagades. Pisos perquè les dones maltractades puguin estar-hi fins a la solució del problema. Judicis ràpids amb sentències clares. Suport d'advocats de l'administració pública i agilitat en la burocràcia entre altres coses. Ajudar a les persones que ho necessiten i altres mesures que se solucionen amb diners i no en fe el paripé i posar la foto i demà a una altra cosa. La gent ja està cansada de de tonteries vàries i postureig. Anem al problema amb personal i diners i sinó anem a donar un tomb pel passeig que va molt bé per tenir les idees clares. La majoria són casos d'homes que maltracten a les dones, però també hi ha casos al revés. Potser que ho tinguem en compte també. 

Gladiator II, per tornar a la Roma clàssica

 

Aquesta és una peli que si t'agrada una mica el món romà l'has de veure. És molt semblant a la primera part, però té alguns trets que la fan diferent. Està molt ben ambientada i ens ensenya com un imperi quan està dalt de tot i es relaxa pot caure facilment. Els personatges molt ben trobats. Ideal per veure en família i encara que dura una mica més de dues hores, la veritat és que passa bastant ràpid. No us la perdeu. No és cap peli d'aquestes que marquen una època però és una digna segona part. I per gaudir-la del tot, podeu anar a la sessió Atmos que es et trobes dins la peli. Ja ho sabeu per aquest desembre fer els deures.

La clau del Vendrell és la pobra economia

 

 

 

Una de les coses més importants avui en dia per arribar a esbrinar la realitat d’una localitat, com passa en altres moltes coses, és l’economia de la societat.

Si els diners tomben pel municipi tot funciona d’una manera o altra perquè hi ha moviment. Una part d’aquesta riquesa sempre es queda a la localitat, encara que una altra part d’una manera o altra fugi a altres indrets.

Una dels missatges que sempre s’ha repetit del consistori vendrellenc, encara que últimament queda més ofuscat, per no exercir un efecte crida, és la important partida municipal dedicada a serveis socials. Les dades són prou clares, el Vendrell destina més del doble que la mitjana catalana. En total, la presumpta capital del Baix Penedès va dedicar l’any 2022 un  total de  94,79, euros per persona quan la mitjana provincial en el mateix període és de 40,93 euros  per habitant i la espanyola encara la tenim al bell mig de les dues i se situa en 61,30 euros per habitant. La cosa està clara. La previsió era de 4.000.000 d’euros sobre els més de 61.000.000 previstos en el pressupost. Aquesta partida no deixa de pujar doncs pel que fa a l’any anterior mostra un increment d’un 5,77%.

Ara hem d’ubicar el Vendrell en el marc del Baix Penedès, en les localitats de més de 1.000 habitants,  on tenim el municipi amb una renda per càpita més elevada en Llorenç del Penedès amb una renda mitjana de 30.419 euros i la més baixa li correspon al Montmell amb 24.485. El Vendrell està en la seva part alta amb 29.116 de renda mitjana.

Ara que hem descobert els nous càrrecs de la Vegueria del Penedès, donem un cop d’ull a la resta de capitals que tenim a tocar. Calafell que tot i no ser capital, de moment, és el més semblant al Vendrell està una mica per sobre amb 29.789 euros de renda mitjana. Si anem a la capital més similar  en nombre d’habitants tenim Vilafranca que en el mateix període està amb 31.506 euros. Llavors donem  un salt més alt i trobem a Vilanova i la Geltrú ja passa a 34.181 euros.

Si ens anem a la província trobem que el primers és Almoster amb 44.839 euros de renda per habitant  està en el lloc 20 de la comunitat autònoma i en el 39 del territori espanyol. A l’altra punta de la província trobem Batea amb 15.794 euros de renda ocupant el lloc 465 de Catalunya i el 2.277 del rànquing espanyol. El Vendrell està ubicat en tram final, 314 de la comunitat autònoma i un meritori 612 a nivell nacional.

S’ha de dir que en els darrers 10 anys el Vendrell ha passat de 23.974 a l’actual gairebé els 30.000 euros de renda mitjana per persona. Per altra banda, Vilanova ha passat en el mateix període de temps de 26.218 euros/persona a una mica més de 34.000 €/h. Per la seva banda, Vilafranca del Penedès ha patit una pujada menys fluixa passant de 25.845 €/h a  poc més de 31.500 €/h.

El Vendrell en els darrers períodes s’ha convertit en una ciutat dormitori amb mentalitat de poble que aposta per grans superfícies per comprar amb estacionament proper i benzineres a dojo. Aquesta és la nostra realitat i on moltes segones residències del boom urbanístic de la segona meitat del segle passat s’han convertit en primera residència. On arriba tothom que no pot comprar, llogar o “okupar” algun espai habitable amb bona comunicació amb l’Àrea Metropolitana i Tarragona.

Els lots de nadal de l'Administració en perill d'extinció

 Els simbols van caient. Ara és el torn dels lots de Nadal que era ja patrimoni d'uns privilegiats i era la manera com l'empresa ajudava a fer més lleugera la despesa nadalenca en menjar i beure. Alguns pocs resistien en tota la seva força i altres han quedat reduïts a un parell d'ampolles de vi i oli. No res poca cosa. Val més això que res diuen molt, doncs si. El que han de fer és pagar el que toca a tothom com toca i deixar de fer distincions entre algunes persones o gremis. No passa res. No cal quedar bé amb un petit lot de Nadal per quedar bé sinó que tothom tingui el que li toqui i tot arreglat. No cal tanta tonteria amb els lots que trobo molt bé que els treguin però aquests diners que no vagin a pagar projectes que no es faran o sobrecostos innecessaris  o obres faraòniques. No passa res. Tu dones diners i jo ha compraré torrons o la caputxeta vermella, és el meu problema. No cal que em donis torrons perquè sóc alèrgic.

Marco, una peli sosa i avorrida

 

Tenia ganes de tornar a veure Eduard Fernández després de la gran peli del 47, però aquesta no te res a veure. És una peli lenta, avorrida que te la pots veure a casa com a molt. M'ha defraudat molt, però al principi ja veus que passarà i passa el que toca sense més ni menys. Li falta energia i no aporta res. El personatge està bé, però tampoc ho clava. Res val més que aneu a veure una altra peli que aquesta no val gaire gran cosa.

Temps de postureig i perversions

 

 

El món, la natura i l’univers en general  ens avisa, de tant en tant, i en diferents part del món que nosaltres només som humans. Se suposa que representem la part més racional dels éssers que habiten la terra a part dels marcians que sembla ser que de tant en tant es deixen caure per aquestes contrades però oficialment ningú ho reconeix.

Fins fa quatre segons com aquell qui diu en la història de la humanitat l’home ha decidit convertir-se en un Déu amb peus de fang i desafiar l’univers. Nosaltres que som tant llestos que ens matem per banderes, fronteres i pel control de les canonades del gas hem estat capaços de dissenyar amb orgull armes que en un obrir i tancar d’ulls poden acabar amb tota l’espècia humana. No una vegada, sinó unes quantes per si algú resisteix l’embestida. A part de la destrucció de la nostra atmosfera des dels pets de les vaques fins els avions que sobrevolen la popular Ricarda del Prat hem anat destruint poc a poc un seguit de mecanismes que ens garantien que tot seguia igual. Evidentment jo sempre he cregut que la Boing ha fet més mal que els pobres animals que aporten el seu producte per la Llet Nostra que ens trobem cada dia a l’obrir la nevera. No hi ha estudis que ho avalin científicament, però la cosa va per aquí.

Doncs res. Quan jo era petit, no fa tant, doncs encara no he anat a la Seguretat Social a veure quan em queda per la jubilació jo recordo que les festes de Nadal combinàvem els torrons amb la collita de les olives. Ara poc després de la Fira del Vendrell ja tenim cofins plens d’olives per molturar. No parlem de la versió moderna de la castanyera amb màniga curta.  

Per altra banda, ara amb una collita excepcional de bolets, que ves per on surten en el temps que sempre han sortit. Aquests no  han modificat la seva estacionalitat. La gent que s’apropa a les muntanyes properes veure grans atemptats  ambientals amb grans cases al mig de rieres, càmpings ocupant una gran part d’una llera fluvial ( en aquest cas no cal anar fora del Vendrell) i altres històries com cabals de rius i rieres modificats. Aquesta mania que ens porta a tenir un port a cada poble costaner, alterant les corrents marines que després ens obliga a portar durant un mes sorra d’un poble veí a un altre amb la possibilitat que la força del mar en un parell d’hores ho torni tot tal com ho havia deixat. Som unes tristes formiguetes sobre la terra. No som més.

Tot això que en els darrers anys s’ha fet amb el consentiment de polítics, tècnics comparses i altres elements professionals que han mirat a un altre costat per tal d’afavorir que els rics fessin les seves martingales a canvi d’un complement personal a la nòmina o un alt càrrec en alguna administració superior.

Fins aquí encara la cosa podria aguantar a un nivell límit, però el proper pas és la política. Eliminant o deixant en una guingueta pinxa peces claus dels sistema d’emergències socials d’un territori. Allò que no passa mai i quan passa resulta que ningú ho tenia previst perquè feia molt que no passava. Fa uns anys teníem l’aspirina que ens va ajudar a treure el mal de cap, a reduir les migranyes  i altres petites complicacions que no requerien anar al metge. Ara els polítics només parlen de la policia que sembla ser que ha de ser la panacea  universal. Un problema de convivència fora dels paràmetres normals, la policia; un aiguat, la policia; nens que no van a escola, la policia i molts altres casos. Per ser policia només has de tenir el graduat escolar i fer un curset i potser durant 9 mesos  a l’escola. No estem parlant de personal amb una preparació per resoldre tots aquests problemes que tenim a casa nostra. Alguns són molt competents i altres més aviat mediocres i llavors tenim el del mig que ni una cosa ni una altra. Els polítics com a responsables  d’aquests departaments posem algun amic per compromís polític que potser ha fet un curs per google i endavant. Ja ho tenim tot. Per ser un conserge és demanar molt i per ser un polític no res. Aquest és el nostre problema. Els polítics haurien de tenir uns mínims coneixements del seu departament i sinó res, la universitat Juan Carlos I fa miracles. Estem pervertint el medi ambient i els nostres mecanismes per evitar tot això. Al final els de baix han de fer front a la realitat perquè els que hi ha per sobre ves a saber per quin motiu hi són.  A vegades tot va tan ràpid que agafa tot el sistema fora de joc.  Vull aprofitar per donar el meu sincer condol a tots els afectats. Hem de canviar moltes coses perquè cada dia com a societat som més fràgils encara que ens puguem autodestruir mil vegades.

Ni els colegues del partit ens fan cas

 Aquest dimarts hi hagut una reunió curiosa al Consell Comarcal del Baix Penedès de cara a la galeria on han assistit la majoria d'alcaldes de la comarca. L'objectiu és demanar a les administracions superiors més diners i que arreglin d'una vegada la situació de darrer de la cua on estem sumits. Ara que el Psoe mana a Madrid, Barna i a la majoria d'Ajuntaments del Vendrell això s'ha de fer amb altres mitjans. No cal fer aquests numerets per dir, ei nanos que aquí estem i volem més diners per posar-nos on es toca i deixar de ser els darrers de la fila en moltes coses. Això es va i es parla amb qui toca perquè ara no poden dir que no ens fan cas si cada dos per tres entre ells es veuen a Madrid i a Barna. Això és populisme pur. El que han de fer és treure els 4 vicepresidents que hi ha i pagar més als seus treballadors que estan sota mínims. De pas fer una política conjunta no que cada poble vagi al seu puto rollo i et monti un polígon industrial buit al costat del poble veí, potser que fem un pla comarcal general i ens el creguem i que el Vendrell tiri del tren o que ho faci Calafell directament perquè el Vendrell ja te feina amb la cohesió territorial que no porta gens bé. Per altra banda cal gestionar millor els diners. No cal tantes hores extres a la policia municipal amb una millor estructura i no parlem del  Tabaris que ens ha sortit per la torta d'un pan i a sobre no es paga si es fa servir. Som bones persones, però tant tontes potser no. Salut i comarca. 

Si potser fan més gran l'hospital comarcal, però de moment que facin més gran el pàrquing i posin més metges a veure si faran com l'Arboç que tindrà CAP nou, però amb els mateixos metges. Pur joc dels trileros que ens manen. 

València, potser punt d'inflèxió

 L'Estat està feble amb la denúncia del Tribunal Suprem contra el fiscal general de l'Estat per filtracions de secrets. La base està moguda. Un Pedro Sánchez que fa molts jocs de mans però tothom cada dia té més clars les seves martingales. No té futur perquè al final es queda sol. Ara València ha demostrat la ineficàcia del govern per no prevenir la desgràcia que ha passat, la manca d'ajuda de l'Estat i el descontrol. La tormenta perfecta està demostrant que la gent ja està tipa d'ineptes i avui quan el Pedro Sánchez i el Rei han anat a Paiporta han sortit per potes. Doncs res, la gent ja està tipa d'aquest política de pa i circ de tots pobres, però contents. Molts coles ja són feus de la ultradreta que està creixent perquè no es pot aturar tota aquesta onada d'imposició i postureig que s'està imposant des del govern. La gent està dient que prou a tot això. No sé on podem acabar, però la cosa no pinta gaire bé. Potser tenim la solució a molts problemes o potser un gran canvi, però les boires estan en el nostre horitzó. Hem d'esperar, però alguna cosa canviarà. Aquest país de pandereta se'n va a la merda.