Del sentit comú a l’ordenança

  

El pas dels anys ens va aportant normativa al nostre dia a dia com a signe inequívoc que la cosa es complica. Ens deien per on anaven els vianants i els cotxes i motos per la carretera. Després la bicicleta i ara és el torn del patinet que enguany ha arribat a un nivell de vendes molt alt tot i que no tant com s’esperaven.

No podem evitar parlar dels cartells que prohibeix anar en bicicleta en alguns mesos o hores pel passeig marítim dels nostres municipis costaners.

També tenim les comentades ordenances de terrasses per a veure com omplim una plaça de taules i cadires i també hi deixem un petit espai per a les persones que hi creuin a peu.

No fa gaires anys hi havia una mena de sentit comú que compartia la gran majoria dels mortals. Per exemple en un diumenge d’agost a les 19 hores ja no pensaves anar en bicicleta per cap passeig marítim de la platja. Són coses de calaix, el que si que ho pots fer és el mateix dia però a les 9 del matí a una velocitat raonable segons l’ocupació del moment. Tot això ho hem perdut i ara hem de mesurar el dia, la concentració, la velocitat i altres elements que abans ho podies deduir per sentit comú. Evidentment per sancionar abans, no tenies els suficients criteris objectius per tenir una base legal. Ara ho pots aconseguir a base d’ordenances que et marquin totes les variables que hi poden intervenir.

Fa uns anys les persones que tenien alguna mascota eren ben conscients que havien de recollir les seves defecacions. Doncs ara també hem s’ha hagut de posar una ordenança per controlar els incívics amb sancions.

La propera serà sancionar en el transport públic aquestes persones que ocupen un seients especials reservats per embarassades i gent amb poca mobilitat. La nostra manca de sentit comú ha de venir acompanyat per les ordenances que ens ho regulen tot fins i tot aviat en tindrem una per dir-nos qui ha de baixar de la vorera quan es creuin dues persones.

Tot això ens estan posant en qüestió la nostra consciència i els nostres valors humans. Potser cada dia estem més lluny de l’ésser humà i més propers a les màquines, però la veritat és que aquest sentit comú  ens ha fet arribar molt lluny en la història i és molt trist que ara ho estem perdent de mica en mica.

En els propers anys suposo que aniran sorgint més i més normatives per ocupar aquest buit que fins ara ens servia per resoldre aquest tipus de casos on el sentit comú ha deixat de funcionar.

Perquè tot torni al seu lloc hi haurà una sanció que pagarem o la podrem canviar per treballs a la comunitat i anar fent endavant intentant salvar allò que es pugui de la nostra part humana.

Algunes normatives d’aquestes són clares, però en altres casos la cosa és complica molt fins poder trobar articles contradictoris que et facin recórrer a la jurisprudència sobre el tema. Las nostra realitat evoluciona més ràpid que la nostra legalitat. Quan ens decidim treure una norma ja tenim algun element que no està inclòs dins el text i la fa trontollar obligant a una nova reedició. Hi ha molts elements que encara són subjectius i són difícil d’objectivar, però jo crec que amb el temps ho anirem aconseguint de mica en mica. Aviat podrem esbrinar científicament quan un clatellada és un simple avís o violència

Llistes úniques al mig del camp i una mica més

S'ha parlat molt d'una llista única d'esquerra a veure com evoluciona tot plegat. Pot quedar bé, però potser tindrà la sort d'altres aventures similars que han acabat com el rosari de l'aurora. Val més anar per lliure i després ja decidirem. En el fons depèn de les persones, però clar aquí tothom vol marcar paquet i avegades no hi ha tant de cotofluix per dissimular. Avui el ple del Vendrell s'ha vist allò que s'esperava que el PP ha doant el seu vot a l'actual equip de govern que són els partits clàssics. La Bundó que és bona nena doncs s'ha abstingut i ha quedat bé amb tothom i no passa res. Potser a les propers municipals el PP i el PSC ja poden anar fent una llista única perquè sembla ser que C's gira una mica més a la dreta i aquests dos partits de centre i una mica més jo crec que es podrien arribar a entendre. En el fons qui vota el pressupost és com si estés al govern però sense cartera perquè aprova la política d'un any. La resta només és per sortir a la tele.

Un món per descobrir, no el deixeu escapar

Ahir a Pas de vianants vaig tenir la sort d'entrevistar a Judit Comas, una jove penedesenca que fa dos anys va escriure un llibre fruit d'un treball de recerca. Ara és una persona que busca la inspiració i la felicitat dins el món de la literatura sense deixar de tocar els peus a terra. Aquesta tarda en un plis plas m'he llegit la seva primera obra que va escriure quan tenia 16 anys sota el nom "El Mundo de Claudia". Realment he gaudit com una canalla llegint de principi fins a fi aquesta petita història amb una mica de tot, però evidentment no hi falta l'amor. Ningú diria que a la seva edat una persona pugui utilitza com utilitza el llenguatge i és capaç de deixar atrapat el lector fins acaba. Una obra que va i ve amb personatges de dos èpoques diferents que repassa el comportament humà que s'endinsa en les relacions de parella que busca i et fa volar per on ella vol. Ara per ara no està a la venda, però s'ha esgotat, però ben aviat n'hi haurà de nous. L'Institut Andreu Nin del Vendrell l'han escollit com a lectura obligatòria i realment ningú diria que ho ha fet una noia tímida, introvertida, però amb un món dins seu que està disposat a compartir a través de la literatura i de la màgia de les lletres. Una crack. Moltes felicitats a totes les persones que han fet possible que aquest llibre sigui una realitat. Si us cau a les mans, no el desaprofiteu, és una gran obra tot i que la seva autora només tenia 16 anys. La noia promet. Aquí va el consell.

Bona gent de Quim Masferrer, molt humà i diferent

Ahir vaig gaudir de l'espectacle Bona Gent del Quim Masferrer. Jo que sóc una persona que acostuma a mirar el Foraster, tenia ganes de veure aquesta proposta que és una versió itinerant del Foraster. La sala del Casal de Vilafranca feia dies que tenia totes les entrades venudes. Hi havia 700 persones de totes les edats amb ganes de veure aquest show. Segons el mateix espectacle va descobrir hi ha gent que el van seguint arreu de les seves funcions perquè en cada representació l'obra és diferent. No hi ha un text i ell va entrevsitant a gent durant les quasi dues hores de representació i sobre el que diuen va muntant. És una obra inteligent que torna als espectadors el seu protagonisme. El presentador dóna la volta a la truita i fa que el públic sigui el rei de tot plegat, una gran idea que sembla però no és gens fàcil. Un tracte molt humà i amb molt de joc perquè has de saber moure i jugar per no ser avorrit. Aquesta és una obra que recomano perquè nes demostra que els reis de la sala és el públic i no pas qui ha dalt de l'escenari.

I els treballadors públics què?

Estem en campanya electoral no declarada oficialment i fins ara no he sentit a ningú que parli dels treballadors públics. Sembla ser que aquesta comarca només està interessada en obres, peatges, comunicacions i turisme, però hi ha moltes altres coses que són clau perquè l’engranatge funcioni.

Una de les peces claus d’un municipi és el personal que treballa al consistori. Si tots els polítics s’en van un mes de colònies a Honolulu segurament ningú notaria res a part de les persones que estan pendents dels mitjans de comunicació local, però posem per exemple, si tots els treballadors s’en van de colònies a Perpinyà, perquè la cosa no donaria per més hi hauria moltes persones afectades en el seu dia a dia i una part important de l’activitat econòmica del municipi podria quedar ben tocada.

Les noves tendències dels polítics és que davant d’aquests governs on la majoria absoluta en molts pobles és un somni, no es preocupen gaire pel que fa al personal, llavors segueixen fent una estratègia d’anar tapant forats amb més o menys encert i no encaren el problema d’interinatge de molts consistoris amb una part molt important de la plantilla que encara no té plaça fixa. Aquesta és una manera que serveix als nostres  polítics per tenir uns treballadors servicials i que prudentment posaran els entrebancs mínims als projectes dels polítics de torn.

Si la cosa en alguns camps es pot arribar a complicar llavors es tira directament per l’externalització o simplement s’agafa una empresa privada que s’encarregui de vigilar els manters de la platja per tenir-los reclosos oficiosament en una zona molt concreta on puguin causar els menys problemes millors.

Fa 20 anys que porto a l’administració i amb el pas del temps vas veient com els treballadors municipals cada dia estan més exposats a les corrents circulatòries. Primer de tot, és molt important que la gran majoria de secretaris i interventors que tomben per la comarca són interins, per tant ja saben el que hi ha. Alguns consistori amb els canvis polítics han seguit la renovació d’aquests càrrecs tan important. En algun cas algun d’aquest personatge ha saltat la barrera i ha passat de la part tècnica a política. Altres prefereixen mantenir-se al seu costat per no aixecar sospités excessives. Després hi afegim que els interins no tenen plaça fixa llavors tens el camp perfecte per fer i desfer amb la mínima oposició o crítica perquè en aquest país tothom es coneix.

El problema de tot això és que hi ha treballadors interins que amb nòmines baixes quan veuen una mínima oportunitat toquen el dos cap a un altre consistori, perquè el mercat és el que en el fons marca el ritma. Aquests consistoris han de començar a buscar una nova persona per ocupar aquella plaça i així anar fent. Com passa a tot arreu hi ha perfils que ocupen llocs amb un volum una especialització notable i fins que un professional no pot estar a un nivell alt de productivitat pot passar perfectament mig any, en altres casos el termini és inferior.

Perquè funcioni un consistori és molt important que hi hagi una molt bona feina en els seus professionals. Això és com un menú de carta. Els polítics et poden dir que de primer hi haurà entrecot amb fines herbes del Pirineu, però si els professionals no fan la feina et pots trobar un tros de carn mal cuit.

Evidentment amb el pas dels anys cada cop els preocupa menys els professionals que tenen al seu servei, mentre hi hagi uns pocs que vagin tapant forats i que els són fidels per un motiu o un altre perquè això que tothom cobra segons uns barems coherents i equilibrats és una de tantes mentides que ens volen vendre i que ningú dels qui coneixen la realitat s’ho creu. Jo recomano que en aquests properes municipals cada partit digui que vol fer amb els treballadors: Passar d’ells olímpicament i només potenciar als quatres més “amics” o fer un treball consensuat amb ells per intentar treure el màxim partit a les seves potencialitats en un marc realitzable i consensuat.

Ja està bé la borma amb el sou dels discapacitats

El gerent d'un centre d'ocupació de discapacitats demana per la televisió ajudes per poder pagar els treballadors perquè amb la pujada del salari mínim te problemes per arribar per pagar els salirs. Perdona, què m'estas dient? Jo conec discapacitats que fan la mateixa feina que un altra persona i no per això ha de cobrar el seu mínim i m'agradaria veure les categories laborals dels treballadors, potser a tots els posa peons? ja està bé la broma i que es jugui amb aquest col·lectiu d'aquesta manera perquè molts cops els fan treballar amb l'excusa de fer practiques per algun curset que fan i així s'estalvien uns diners. Ja està bé la broma. Apostem per la igualtat i deixem de jugar a aquest doble joc.

Pastorets del Vendrell, un muntatge un pèl massa llarg

Feia anys que no anava a Pastorets, però és un esport que de tant en tant s'ha de practicar. Els darrers que vaig veure eren de l'època  Vinyes com a director i el Jan Miret com a Garrofa. Ahir vaig tornar a la cita amb nous personatges i nou director.
Evidentment aquesta és la feina d'un poble que un cop més torna a escenificar aquesta tradició nostrada com són els Pastorets. Cada any hi ha coses noves més o menys importants. Una de les coses que canviaria són les tres hores que dura l'espectacle. Jo crec que amb dues hores n'hi ha de sobres. 180 minuts amb parada d'un quart d'hora és excessiva. La canalla que tenia al darrera ja no sabien com posar-se i els xuxes ja feia hores que s'havien acabat. És massa llarg per un espectacle pretesament infantil. Aquestes propostes no per ser més llargues són millors, sinó que s'ha de saber retallar. Hi ha escenes totalment prescindibles. Vaig veure tot el muntatge molt formal, estricte i correcte, però faltaven petits tocs personals que el fessin més proper al Vendrell i a l'actualitat d'ara com jo havia vist en altres representacions d'anys anteriors. Petits tocs que fan més proper el text. Ahir vaig veure aquesta versió massa seriosa i rigida que no és aquesta la línia que crec jo que hauria d'agafar sinó que s'hauria d'apropar més a un públic infantil i al seu lloc. Hi ha petits detalls com que la diferència d'edat entre Sant Josep i Maria era massa gran per arribar a ser creible. Una mica si, però no tant. En alguns moments algun actor hauria de cuidar una mica la vocalització perquè no s'entenia del tot afegit que a vegades  hi havia problemes de sonorització.
Jo crec que el Vendrell pot estar molt orgullós dels seus Pastorets més que consolidats i veien que les noves generacions van agafant el relleu dels clàssics d'uns anys abans. Enhorabona a tots pel seu resultat, però vull manifestar que la trobo una mica massa llarga i que aquesta presència de Pau Casals i Carles Casals al principi de l'obra està bé, però està posat una mica amb calçador. La idea és bona, però potser aquest no és el millor mètode. Moltes felicitats i endavant.