El Vendrell 4 - Calafell 1 És carnaval

  

A la rua del Vendrell hi havia 48 particpants, la majoria amb carrossa. A Calafell la cosa va ser més fluixa.  Fins ara la gent s'ho podia combinar però enguany es van iluminar tots plegats i van decidir que h feien quasi a la mateixa hora amb 30 minuts de diferència. Res ha guanyat el Vendrell perquè és una tradició que el divendres la gent vagi al Vendrell i dissabte i diumenge a Calafell. No té sentit fer 4 rues ent res dies, quan la majoria són les mateixes que donen voltes amb petites variacions. No cal tant a Calafell. Avui i demà ja lluiran com toquen. Això és politica un rua per nucli més Iva. S'ha de ser raonable i deixar tothom el seu lloc. Si aquesta és la política que fan com anira el Consell Comarcal del Baix Penedès és que és l'ambaixada de Calafell al Baix Penedès. Aquestes no són les formes senyors. 

Al Vendrell la rua va durar tres hores i poc i la gent estava concentrada en els llocs principals i en alguns punts dels carrers, però a partir de les 22 hores, la gent anava cap a casa perquè era més del mateix i començava a fer fred. La gent es va concentrar a partir d'aquesta hores en llocs puntuals com el Caracas. Res suposo que la política obliga a duplicar rues, però res ho justifica. 

Encara que després els polítics vagin de guay i diguin, res la gent pot anar als dos llocs. Doncs això no acostuma a passar. És com esperar que la sorra recuperi totes les platges. Al final s'han de gastar 250.000 euros l'any per posar sorra del Vendrell a Calafell i quan el mar vol la torna al seu lloc i anar fent. La història de mai acabar.

Saturació general del carnaval penedesenc

 

 

 

Estem entrant a la setmana oficial del Carnestoltes, encara que  avui en dia, tot surt dels seus marcs per anar contentant a les diferents administracions, carrossaires i comparsers. En principi, la història oficial hauria de començar el Dijous Gras que coincideix amb el 27 de febrer i hauria d'acabar el 5 de maç que és el Dimecres de Cendra que dona pas a la Pasqua per anar preparant la Setmana Santa que enguany cau en la segona quinzena d’abril. Però actualment tenint en compte aquestes dates centrals et pots trobar carnavals les setmanes anteriors i també les posteriors. S’ha d’ampliar el calendari per estendre aquesta festa a tot arreu on sigui possible. Els Tres Tombs també se celebrava en un principi al voltant del dia de l’onomàstica en ple mes de gener, però avui aquesta festivitat animal de la pots trobar durant tots els caps de setmana de l’hivern en moltes localitats catalanes que estan integrades en un circuit que cobreix els principals municipis amb aquesta tradició.

Hi ha localitats amb uns trets propis del carnaval com poden ser Sitges i Vilanova i la Geltrú on el carnaval fa dècades que forma part de les tradicions arrelades del municipi amb petits canvis que si han afegit al llarg dels anys.

Les noves tendències de globalització ha provocat que molts municipis acollin alguna rua de carnaval, que són un seguit de carrosses i comparses que van de poble en poble per lluir-se i també poder anar recollint subvencions per poder fer front a les despeses del grup. La inversió pot ser bàsica o superar els 100 euros per persona en alguns dels casos. Entre les noves tendències d’algunes associacions d’aquesta festa estan posant un autobús perquè tots els participants puguin anar d’un lloc a un altre en transport col·lectiu i no cal que cadascú es busqui el seu transport per anar seguint l’intens calendari.

Trobo normal que cada municipi tingui la seva rua de carnaval per aportar a festa a la localitat i donar un cop de mà a la gent que hi participi, però trobo una saturació de carnaval el que passa a Calafell on en tres dies d’un sol cap de setmana hi ha quatre rues diferents. La majoria dels participants són els mateixos que en aquest cap de setmana poden alternar les propostes d’aquesta localitat costanera amb altres de localitats properes. Per donar un nou gir al tema, el proper dia 15 en un dels carrers més mediàtics de la platja porten a terme una versió penedesenca del famós Cos Blanc de Salou on les llums, la música i sobretot el confeti donen un toc especial a la rua tradicional de carnaval.

Fa un parell d’anys el Carnaval de Calafell rondava al voltant de les 23 hores per una majoria de  carrers desèrtics de Segur de Calafell. En els últimes edicions han posat una mica de seny al tema i ho han passat al poble de Calafell que és més petit i on hi  ha més vida als carrers. L’any passat hi havia més de dues hores de diferència entre l’inici de la rua del Vendrell i la de Calafell,  però enguany en aquesta comunicació manifesta entre els diferents pobles de la comarca, encara que siguin del mateix color polític, han posat un diferencia de mitja hora entre l’inici del carnaval del Vendrell i el de Calafell. Per això i es produeix un fet que no havia passat mai que la rua de Calafell comences abans que la del Vendrell, en concret mitja hora que per compaginar els dos municipis és una mica complicat encara que després els polítics de les dues localitats vagin dient que els festers poden anar als dos llocs el mateix dia si s’espavilen una mica.

Al final, les conclusions són clares que les participants intenten anar a la majoria de rues per poder recollir més diners. Per tant, en molts casos aquests comencen un diumenge a Sant Jaume dels Domenys i acaben el dia 15 al Cos Blanc del carrer Monturiol de Calafell.  Pots veure un efecte en els seguidors, després de dues hores d’estar veient la rua de Carnaval la gent va abandonant les seves posicions a la via pública. Aquest dia acostuma a fer fred. A banda d’alguns casos puntuals hi ha molta proposta similar que  segueixen una línea amb poques sorpreses . Carnaval, gràcies a aquestes rues, s’ha imposat amb força al Penedès. Hi ha molta gent que fa mesos que hi treballa per lluir al màxim en aquestes cites hivernals. Esperem que tothom pugui gaudir d’aquesta màgia que cada dia està més lluny dels seus orígens i més propera a una desfilada força uniforme de carrosses disfresses, llum,  color i alegria contagiosa.

 

 

Un vendrellenc no tan conegut, Jaume Carner i Romeu

 El Centre Cívic l'Estació ha acollit la presentació d'un llibre sobre la vida i miracles d'un dels vendrellencs més il·lustres, Jaume Carner i Romeu d'una de les famlíes riques del Vendrell que va ser ministre a Madrid i regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Aqui s'ha parlat molt de Guimerà i Casals, però hi ha altres persones com Pau Padró, Isidre Ribas,  Joan Ferret, Josep Casals i altres que han donat un toc personal a la història d'aquest país però clar eno han estat en el costat dels guanyadors o en aquell moment no interssava. Avui la Fundació Irla ha publicat un gran llibre de Pau Vinyes que explica una extensa i àmplia biografia del republicà i catalanista Jaume Carner. No es pot trobar a les llibreries però suposo que a la Fundació Irla o a les biblioteques el podeu consultar. Ha estat molt interessant, la veritat. Ja està bé d'anar descobrint alres personatges del Vendrell que porten el nom d'una de les avingudes del Vendrell i que ben poca gent saben qui era tot i néixer al Vendrell i on encara viuen alguns dels seus descendents. Moltes gràcies a tothom per la tasca feta. 

Avui el blog arriba a la majoria d'edat

 

Aquest blog avui arriba a la majoria d'edat. Corria l'any 2007 i un grup de joves com l'Alfredo, la Yolanda, la Laia i altres varem decidir deixar els nostres pensaments a la xarxa. En aquells temps no  hi havia xarxes socials i el més comunicatiu eren els blogs. A vegades sembla que hagin passat de moda, però és una cosa practica i útil que sempre s'han mantingut dempeus. Jo segueixo endavant amb 18 anys d'història amb una mica de tot, política, social, concerts i una mica allò que la vida et va posant pel davant. Aquesta setmana passada he arribat a la ratlla dels 10.000 seguidors, tot un record per mi que quan arribava als 1.000 ja era un gran que, però cada dia els mitjans oficials estan en minoria i la gent segueix més la gent del carrer perquè molts mitjans oficials estan comprats i la gent ja està cansada d'exit rere exit quan tot és un constant desgavell. Gràcies per estar aquí un any més i seguirem. Quan vaig sortir de la covid la veritat que el volia deixar, però crec que encara està molt vigent i de moment seguim. Gràcies per passar per aquí. Endavant.

Agraïment hospital del Vendrell

 

El passat dia 21 de febrer de 2025, va morir el meu sogre a l’hospital del Vendrell. En els seus darrers 5 mesos de vida va passar mitja dotzena de vegades per urgències de l’hospital Comarcal.

La família agraïm el servei i l’atenció que li han mostrat tots els treballadors. En especial, donem les gràcies, al’infermeraLoli de la 2a planta, que va demostrar, a part de la seva gran professionalitat, una sensibilitat extraordinària envers l’avi i a tots nosaltres.

Des d’aquí la felicitem i encoratgem a seguir treballant per aquest camí d’amor als malalts i als familiars als qual acompanya en aquests moments tan difícils i plens d’emocions.

El Vendrell febrer de 2025

M Carme Perelló

La GAIP, una eina necessària al Vendrell

 El ple de passat dia 24 de febrer va demostrar un cop més que per aconseguir informació de l'Ajuntament del Vendrell cada dia és més necessari adreçar-se a l'oficina de la Generalitat per quan les administracions no et donen el que toca. El Vendrell està entre els principals usaris i jo crec que ja tenen algú dedicat a la capital kenetoniana perquè encara que estem en un notable a inforparticipa. Això no vol dir res, només que hi ha força dades de l'Ajuntament, però algunes com els documents bàsics de les empreses municipals res de res. Un altre tema és que el Vendrell segons l'ACA té uns 54.000 habitants tot i que al padró tenim poc més de 41.000  però anem creixent a bon ritme. Això vol dir el Vendrell ja tocà aviat 25 regidors i en aquesta sala de plens no hi caben  ni de bon tros. Ara ja estan com sardines amb 21- Tenim una sala de poble i ja toca tenir una sala com deu mana, no això que ja ha quedat obsolet.

Una de les coses divertides del ple és que una discoteca de Coma-ruga a part de no tenir llicència en el primer any va ocupar pel morro unes finques de l'Ajuntament que ara reclama, però no passa res i es fa un conveni que no se sap que dirà i tot bé. Jo te les deixo a canvi d'alguna cosa o no ves a saber, però res aquí quan un fa pàrquing es despista i agafa el que no és seu i al cap d'un parel d'anys, òndia que passa aquí. Ara ho arreglem amb un conveni dels de tota la vida. Tu aparques un cotxe a la vorera hospital i et cauen 200 euros i aquí no passa res per ocupar dos terrenys públics i un està destinat a agricultura que no es pot convertir en parquing. Aquest és un estil que no toca i també es va parlar d'un consell de turisme. Si segurament algun dia es constituirà, quatre fotos i mai més s'ha vist com el consell escolar que està mut i en silenci i ningú sap res. . El millor del ple la part final de precs i preguntes amb la Pepi Mercadé, la resta pur tràmit.  Seguim amb les urbanitzacions privades de
Mas Borràs i Mas Astó, 50 anys i escaig i encara dura la peli. 

Una xatonada amb història pròpia

 El Vendrell avui ha acollit la 39 edició de la xatonada popular. Hi havia gent, però no molta perquè el temps no acompanyava i a Sant Jaume feien la prèvia al carnaval. Hi ha hagut dues coses interessants que suposo que no hem de deixar per l'oblit. La primera que la festa ha començat tard perquè el conseller d'agricultura i pesca submarina ha arriba tard. Clar en un poble fidel com el nostre fins que no arriba el sr. la cosa no comença. Evidentment la gent volia avançar però s'ha de quedar bé i fins que no vingui res de res. Després el sorteig de lots només sortia premiat els números 100 perquè resulta que sembla ser i tot apunta que la resta s'havia extraviat. Al final el conductor de l'acte ha improvitzat i anava dient números aleatoris que ningú apuntava i coses que passen. Al final tothom s'ha escudellat com ha volgut. Fins que un moment de la festa un senyor que no tindrà mai el premi Teresino Martorell ha pujat a l'escenari li ha donat una bufa al presentador, fet que provocat que els agents de l'ordre públic el pugessin a buscar. Aquest és el Vendrell que tenim. No sé qui ha gunyat però enguany hi hagut una mica d'acció. Seguim endavant. La foto és de l'arxiu