Rodes de premsa de ciència ficció

 

 

Encara hi ha organismes públics oficials que practiquen i creuen en les rodes de premsa com si fos una mena de butlla papal que arriba a tota la població mundial com una veritat sòlida i inqüestionable, però la realitat és ben diferent. Per la crisi del periodisme a la majoria de rodes de premsa només hi van els mitjans subvencionats que donen veu a qui els paga i no poden fer preguntes incòmodes.  La resta de mitjans per una saturació informativa ja no hi va i en els millors dels casos reprodueix alguna nota de premsa que algú ha filtrat a posteriori de l’acte de fe periodístic.

Hi ha un seguit de notícies que s’han filtrat enguany que és més fàcil que Rodalies funcioni amb la precisió dels Ferrocarrils de la Generalitat que no pas que es faci realitat. La primera és la Comunitat de Regants del Penedès que agafa les tres comarques penedesenques amb un cobertura de més de 25.000 hectàrees. Fent una xarxa per aquest ampli territori és ara per ara totalment improbable, però de moment si només parlem del Baix Penedès fins que no s’arregli el problema salinització de les aigües que van a la depuradora de Santa Oliva  provinents de les canonades dels barris marítims del Baix Penedès, la cosa va per eterna. L’altre gran invent d’una altra dimensió és la ruta de rieres del Baix Penedès. Ja sé que costarà molt fer un creuer en un petit vaixell des de Llorenç fins Coma-ruga i viceversa. La meteorologia que tenim hem de deixar que les rieres facin la seva feina perquè si poses algun obstacle en el seu camí l’aigua tornarà a ocupar el seu lloc natural i tot el que es trobi pel mig li és un destorb i un perill. Hi ha moltes rodes de premsa, mocions i propostes d’acord que sempre acaben oblidades en un trist servidor.

La família tradicional en plena crisi

 

 

La nostra societat cada dia més farcida de totes les ètnies i fórmules de convivència està deixant més fora de joc la tradicional i típica formació familiar. Aquest arquetip que ha estat pal de paller al llarg de la història fins els nostres dies estava formada per avis, pares i nets en una mateixa llar. Els avis doncs res ja fa dies que viuen sols o estan aparcats en una residència. Potser simplement hem contractat a una persona vinguda de lluny que a canvi d’habitatge i un salari baix els cuida i els treu a passejar almenys un cop al dia. Ara ens queden els pares i fills que han d’anar confeccionant el dia a dia d’aquesta nova fórmula. Per una banda els fills cada dia ho tenen més negre per trobar una feina digne perquè entre cursets, màsters i altres estudis tenen tot un pen ple de títols i han d’acabar treballant en una gran superfície comercial a un preu de Salari Mínim Interprofessional amb les 14 pagues anuals prorratejades i poca cosa més. Altres han de fer la ruta de cursets i programes que acaben en unes pràctiques de fer fotocòpies o agafar el telèfon sense cobrar un duro. Tot això en nom de l’experiència i el currículum i sobretot un futur ple de possibilitats de cartró pedra.

Abans aquests joves sortien. Avui en dia no poden pagar un cubata per 15 euros i ja només els hi queda el botellot o la cervesa. Si la policia els enganxa amb la botella de dos litres que aguanta el combinat els tocarà als pares pagar la multa, però potser millor això que no pas tenir el nen dins a casa dins el búnquer parlant amb un japonès simpàtic.

Llavors la part central de la família que són la parella podem trobar moltes persones soles o simplement dues persones que hagin estat o no parella i que per problemes d’accés a l’habitatge ara els toqui viure en un mateix habitatge encara que no hi hagi cap tipus de relació ni familiar ni sentimental. A vegades són pocs, però tal com està el patí tampoc és difícil veure famílies de dos i tres membres en una habitació en un pis que els toca conviure amb altres unitats familiars en un mateix habitatge. Llavors tenim les combinacions de fills de diferents parelles que conviuen juntes perquè els pares han reiniciat una nova relació i els toca compartir taula amb germanastres o altres històries que la nostra societat cada dia va generant.

Tot això és un “tetris” familiar que en aquests dies es va posant a prova perquè encara es porta bastant, encara que cada dia menys, això de celebrar el Nadal en família, encara que ja no sigui a casa amb la tradicional sopa de galets sinó que alguns directament ja opten per un restaurant xinès on cadascú tria el que vol sense problemes ni d’espai ni de preferències culinàries.

Aquesta família ja no és com la tradicional que treballa de dilluns a divendres en horari de matí i tarda. Et pots trobar en alguns casos que treballa a torns de dilluns a diumenge i de tant en tant coincideix un festiu en cap de setmana. També hi ha alguns afortunats que treballen en horari intensiu, però ens estem acostumant malauradament a tenir alguns establiments oberts unes 12 hores en sessió continua. Es pot donar el cas  que a tres quarts de deu de la nit puguis anar a comprar un enciam per fer l’amanida per sopar. Una cosa inaudita fa uns anys i que ens fa perdre els ritmes vitals.

Quan veus una parella jove passejant un nadó pel carrer ja no pots dir al frase tradicional: te els mateixos ulls que el pare, pots córrer el risc de posar la pota del tot.

Estem avançant a velocitat de microones cap a nous tipus de famílies que no són ni pitjor ni millor, però que evidentment són fruit d’aquesta globalització i diversificació d’un dels pilars bàsics de la societat perquè cada dia tothom té més clar que ara per ara el pilar fonamental és l’individu que molts cops ja ha de lluitar endavant sol sense el suport del seu entorn més immediat que de mica en mica es va esmicolant. A viure en la nova conjuntura social que és la que ens ha de menar cap al futur esperant noves actualitzacions.

Els regals materials estan en caiguda lliure

 Avui dia de Reis quan la gent juga amb les coses que els hi ha portat els personatges màgics més que mai valorem que el que busca la gent no són coses materials sinó espirituals. Avui en dia molts tenim de tot o potser no però ja estem tips d'aquesta societat consumista que ens van portant coses quan ho volem i no cal esperar als Reis. Ho comprem per internet o a la botiga del costat quan toca i ja està. Els somnis no són tan forts com abans perquè la il·lusió es va perdent en les noves generacions. No fa gaire a un nen li van portar moltes coses i al final jugava amb el plàstic d'embolcallar. Anava passant de la resta de regals que eran la clau de tot plegats. Molta gent ja aspirar tenir companyia, amor, comprenssió, un bon dia amable i i una amistat legal. No volem ni jocs, ni mòbils de darrera generació. Volem una mica d'humanitat en un a societat cada dia més freda. Volem salut i no esperar dos anys a una radiografia per la Seguretat Social. Voem coses intangibles que de mica en mica hem d'anar guanyant cada dia en aquesta societat cada dia més dura. També hi ha gent que necessita un llit nou, un abric nou perquè això sempre es necessita i hi ha gent que espera a reis, però crec que són la minoria. Els nous reis ens han de portar grans valors socials que són els que ens omplen. 

Cap d'any a plaça Vella ha vingut per quedar-se

 Una de les cites que tot just enguany arribem a la segona edició són les campanades de Cap d'Any a la plaça Vella del Vendrell. Una festa que ha vingut per quedar-se perquè si l'any passat hi havia gent enguany ni havia molta més. El primer any no es van sentir les campanes enguany la cosa ja ha millorat. La gent aquesta nit te ganes de sortir i com al Vendrell de propostes nocturnes no en tenim gaires doncs els qui no van a la carpa jove doncs poden anar a aquesta proposta gratuïta  amb els dotze raïms i el cotilló gratuït. No es pot demanar més. Molt bon ambient i molt bon rollo amb gent a partir dels 40 anys. En un principi hi havia més gent però a partir de la una els joves van tocar el dos cap a la carpa del carrer Colom. La resta fins a les 2 que va tocar un gran grup com són els 80 Principals nes ho varem passar teta. Els Administradors de la Festa Major varen portar la barra, però vaig veure que la gent no beu com a l'estiu que amb la calor i la pols del Botafoc li dona més al drinking, però aquest dia tot i la gent que hi havia el servei de barra anava fluit sense aglomeracion ni tot això. Enguany es va estrenar la modalitat infantil el dia 31 a les 12 del matí que també va reunir molta gent per celebrar aquesta modalitat per als més joves. 

Bon any 2026 a tothom

 Doncs en aquestes alçades del calendari toca desitjar un feliç any a tothom i que de mica en mica els somnis es facin realitat i la llum del dia esborri la negra nit. Endavant amb il·lusió i pas ferm.

Preparant el 2026 amb el centenari dels Nens del Vendrell i la societat del meu poble

 

 

Tenim un any a les portes que representa la prèvia a les properes eleccions municipals del 2027. En aquest temps quan s’ha de tenir tot preparat per encarrilar el tram final de la cita amb les urnes.

El Vendrell a cop de talonari ha aconseguit una nova medalla política la de Ciutat Europea de l’Esport. Ella i set més d’Espanya tindran aquest privilegi que podran posar en totes les xarxes mentrestant la situació d’alguns espais esportius del Vendrell segueixen mantenint les goteres i el poc manteniment, però res endavant amb la política del postureig i les fotos boniques.

De cara al futur el Vendrell ja pot anar plantejant l’ampliació o canvi de lloc de la sala de plens. Ja vàrem passar dels 17 als 21 regidors incorporant 4 cadires a la sala, però ara quan aviat passem dels 50.000 empadronats ja no podrem utilitzar aquest recurs i serà necessari una reforma més seriosa. Actualment segons el consum d’aigua de la localitat ja tenim  més de 50.000 residents, però falta que s’empadronin perquè per moltes raons hi ha gent que tot i viure aquí no li interessa figura inscrit en aquest municipi.

Fa més d’un any tenim una bonica estació de tren al Vendrell preparada per la seva inauguració i està allí parada esperant que algú vingui a tallar la cinta. A veure si es produeix el miracle queda inaugurada i deixem la que tenim actualment per altres usos perquè una presumpta capital de comarca mereix una cosa millor.

En el projecte renaturalitzador de l’actual equip de govern del Vendrell no apareix per cap costat la reforma de l’edifici de la Cooperativa del Vendrell a la carretera de Valls que està esperant amb candeletes que algú hi faci alguna cosa abans que de mica en mica no vagi quedant en ruïnes. Un espai ideal per fer mil coses, però no pas per esta com està en un lloc privilegiat.

El Vendrell segueix apostant les grans superfícies i en els propers mesos en tindrem dues més, com a mínim. Una ubicada al costat dels cinemes i l’altra a Coma-ruga per donar una mica d’ambient en aquesta zona que sempre recull la queixa dels veïns per manca d’enllumenat públic en alguns carrers.

Una fita important del proper any i que ja ha començat en les seves celebracions és el centenari de la colla dels Nens del Vendrell amb una ampli grapat d’actes per a celebrar aquesta important efemèride del fet casteller, on el Vendrell va ser una de les primeres colles de la història d’aquest país amb pàgines memorables per la seva història i altres episodis que val més oblidar.

En el proper any tots els consistoris del Baix Penedès s’han de posar les piles, alguns ja ho han fet, en la recollida selectiva de residus. Les grans ciutat ho fan poc a poc perquè és un tema molt delicat que requereix de molta inversió econòmica i conscienciació que ens portarà un temps. Sinó ho fem en un any ho farem en dos, però la cosa s’ha d’anar treballant perquè sinó la festa ens costarà molt cara i en aquests anys no podem apujar taxes perquè hi ha eleccions municipals i si de cas després ja ho farem, però primer la gent que voti..

Una de les efemèrides important que passarà al meu poble, Albinyana, és el centenari de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca que durant aquests 100 anys ha estat el pal de paller de la vida social al municipi.

No res a esperar un nou any i esperem que com aquest any que no hem tingut cap incendi important a la comarca i crec que les víctimes a les nostres platges han estat un parell. A veure que passa amb Cunit si marxa al Garraf i si els seus veïns podran anar a fer padel surf on ara hi ha camps erms. També esperarem si cau algun parc solar per aquí i la Bisbal a veure que passa amb el seu polígon industrial que es va tirar endavant tot i el vot contrari, no vinculant de la majoria dels seus veïns afectats. Un any per anar perfilant la campanya electoral on les festes majors acostumen a ser les més lluïdes de la legislatura.

El ple més de surrealista per tancar l'any

 

Aquest ple del 29 és el millor ple de l'any perquè és absurd. S'aprova una complement de productivitat que tothom cobra igual, 124.000 per la poli que són uns 100 i 75.000 per la resta de treballadors que som 300. Això que es diu pura igualtat socialista. Sense objectius. Una cosa per quedar bé amb el sindicat vertical i ja està i seguim discriminant al personal de l'Ajuntament. Evidentment que la policia cobra menys que en altres llocs, però la resta, la gran majoria, cobra més baix que molts ajuntaments i fa tasques molt superiors al que te el contracte, però res no es pot quedar malament amb els amics i encara que sigui un reglament que no  va per enlloc com diuen els tecncis s'ha d'aprovar per no quedar malament amb els amics.

La RLT un cop més quan el Psoe mana de negociar tothom sap que es imposar. Si t'agrada bé i sinó també perquè som majoria i fem el que volem. Canvis que no van enlloc i que un cop més augmenten la separació entre uns i altres amb clara voluntat política. D'una vegada per totes s'hauria d'arreglar el tema dels auxiliars administratius i fer el possible perquè cobressin com administratius que és el que fan. 

El tema pressuposots, doncs res pugem més els pressumptes ingressos per anar castigant el Vendrell amb el parc de les tòtiles que és una gran putada pel Vendrell i evidentment al Botafoc quatre arbres que després ningú cuidarà. Tots els temes es podien aprovar un altre dia sense  haver de gastar uns 10 euros per aquest ple perquè un petit grup de treballadors no es queixessin, però diuen que la veritat sempre triomfa, encara que a vegades costa.