La llei de to si no i tu no

 Està molt bé perseguir delictes i infraccions però també s'han de mirar totes aquests càrrecs i complements pel morro per simple obediència divina. Aquesta doble o triple raser segons qui ho demana. Abans la gent mirava a un altre costat, però ja està farta i tipa de moltes injustícies que no van enlloc. Com sempre els del davant segons com no donen la cara i expliquen les tonteries de sempre que no van enlloc i quan hi ha diners per alguns i per altres no d'una manera desproporcionada la cosa porta a males conseqüències. Seguim endavant.

Assemblea de l'Institut d'Estudis Penedesencs i com canvien els temps

 De jove era colega del sr. Manuel Bofarull i ell era un apassionat per la història i anavem junts a les reunions d'història i toponia de l'IEP. Havia anat a alguna junta a Vilanova, però ja fa uns 30 anys. Avui ho han fet al Vendrell i hi havia una desena de persones, els del Vendrell com sempre erem minoria. S'ha parlat de números i dels socis que ara estan sobre els 500 quan fa uns anys els doblaven. S'ha perdut aquest esperit que va començar l'Institut de fer història Km 0 d'una manera altruïsta. Hi ha molta gent que van ser iniciadors que ja ens han deixat i si que puja gent jove, però el volum és molt poc. Suposo que abans hi havia caliu perquè tot era molt diferent,  però ara la gent no està arrelada al territori i són pocs els que fan esutdis en aquest camp. Molts estan enganxats a altres móns i passen de la història local. L'any que l'IEP fa 50 anys i es prepara una bona celebració. Aquesta és una eina per estudiar les coses que tenim aquí des de la natura, toponia, parla, vegetació i mil coses més. Però és una pena que es vagi perdent la flama. Sort que alguns veterans i alguna rara avis jove s'hi ha posat amb ganes, però aquella vidilla de fa mig segle poca cosa queda. Enhorabon als nous herois i endavant amb la barca que tot i moltes coses encara està en plena forma tirant endavant.

Els mitjans de comunicació en sintonia social

 

Quan era jove era de les persones que per s’havia d’aixecar del sofà per canviar la cadena de la televisió. En aquells moments només n’hi havia dues i la pantalla era en blanc i negre. Evidentment els més moderns del poble ja la tenien en colors. Tot va avançant i també  van arribar les noves cadenes i els tons de grisos de la pantalla es van pintar amb pinzell.

Van passar els anys i les dècades. Ara js estic amb la televisió per cable. Jo miro una sèrie de programes molt concrets, com Polònia, el Foraster entre d’altres. Pels matins del cap de setmana agafo Got Talent durant l’esmorzar. També intento mirar diàriament els Telenotícies, per saber una mica com està tot amb un especial interès en la secció del temps que en els darrers anys ha agafat una forta revolada global. Fa uns anys venia a ser una part gairebé residual dels informatius i avui en dia és la cirereta del pastís per a  moltes persones. El meu pare sempre havia tingut una clara predilecció pel temps perquè el bon home era pagès i havia de sortir cada dia al camp, Era prou important que es trobaria i quin seria el millor temps per alguns tractaments de la vinya com l’ensofrar. Si  plovia et malmetia tot el producte que havies espolsat sobre la vinya.

Fa pocs anys vaig descobrir la televisió per cable que va ideal per veure les notícies. Jo poso l’aparell mitja hora, com a mínim,  més tard que hagi començat. Llavors vaig al principi de tot de l’emissió del programa i vaig passant amb el comandament les parts que no m’interessen. Una manera natural de veure el que et ve de gust i on haver de digerir propaganda política d’entre altres anuncis. Això de posar-se davant de la pantalla a triar alguna cadena en temps real ja forma part de la història. Avui en dia quan una persona es posa davant d’un aparell acostuma a seleccionar allò que vol veure encara que no sigui en temps real i puguis recular en el passat immediat o simplement escollir alguna proposta d’alguna plataforma digital. La televisió forma part de les coses que es poden triar en aquest món on l’oferta cada dia és més àmplia i variada.

Hi havia un temps en què les televisions pública eren una mica el pal de paller de la nostra identitat, però avui en dia tot ha canviat. Moltes de les persones que tenim per la nostra comarca no saben ni els interessa el que es porta  a terme en les nostres contrades. Ells segueixen activitats i propostes que coincideixen amb els seus gustos personals encara que es portin a terme lluny d’aquí. Ja fa anys que moltes persones es mouen en àmbits que no tenen res a veure amb el seu entorn geogràfic més proper. Jo crec que al Baix Penedès hi ha més veïns que estan més pendents del que passa a l’Hospitalet de Llobregat que no pas a la comarca excepte quan algun acte és capaç de superar aquests àmbits com podria va ser el concert Camela de fa uns pocs anys al Vendrell. Els mitjans de comunicació s’han d’adaptar a la gent perquè al revés segur que no passarà i menys amb les noves tecnologies que avancen vertiginosament . Al final els mitjans oficials només els veuran els quatre fidels a la causa oficial de torn.

Un Estat de la vila entre la torre d'ïvori del Ppsoe i els peus a terra de la res

 Com diu el Reglament Orgànic Municipal cada any s'ha de fer un debat sobre l'estat de la vila que és com l'estat de la nació, però en petit. Llavors és com una mena debat polític on cadascú hi diu la seva. Evidentment al Vendrell hi ha dos grans grups el PsoePP que van juntats que viuen en una torre d'ívori amb les obres milionaries amb un gran cost i un petit benefici petit per la gent del Vendrell. Es pensen que estem en un parc temàtic. Ara volen fer un parc botànic al Boafoc i gastaronze milions en un parquing de 250 places al passeig de les Tòtiles. Una manera ded putejar als valents que encara venen al Vendrell. Llavors l'oposició que critica aquestes obres que no porten a res que el pressupost de l'alcalde guapo puja a 200.000 euros en aquest pressupost que cada tenim menys parquings i que la nova recollida s'està implantant de pena i els carrers encara estan bruts. També tenim aquesta capital de l'esport que ens costa 22.000 euros perquè és una cosa d'aquestes que tu pagues i te la donen. Tot es compra i tot es ven. Evidentment parlen de seguretat però el Vendrell seguim en el top d'atur a Catalunya en ciutat similars i tenim el lloc 17 de delictes d'Espanya. Aquesta és la nostra situació actual i  per anar a Barna en tren, doncs entre dues i tres hores com si anessim en tartrana. Res cada dia més comerços tancats i volen fer una reforma del mercat que sinó posen més parquing no servirà per a res.

Tot un honor que surti el meu poble a l'espai del temps

 

Un dels espais més vistos de la televisió és el temps. Hi ha localitats com Calafell que paguen per tenir una càmera del temps i surten cada dos per tres a la informació meterològica. Aquesta és una despesa intel·ligent perquè van sortint en tastets en una hora punta de la tele. Albinyana no tenim càmara de moment, però tenim una petita estació meterològica i molt de tant en tant sortim en aquest espai de la T33. Tot un honor veure el teu nom durant uns segons a la petita pantall. Tot un detall. A veure quan serà la propera. 

Torrente presidente, un crítica al wokisme sense filtres

 

Torrente presidente és una nova aportació de Santiago Segura a la nostra cultura. Una crítica al wokisme al socialisme vigent i a la majoria de la classe polític i en especial als de Nox. Una peli distreta amb molts cameos i molts diàlegs ben trobats per passar una bona estona. Una peli més elaborada i més fina que altres anteriors però sense predre la seva mala llet i crítica social. Suposo que algú sortirà ferit quan la vegi, però està bé aquesta teràpia perquè ens anem a la merda amb tanta finura. No us la perdeu

Un dia de la dona de flors i violes

 

 

 

 

En aquests dies estem veient molt actes en defensa de la dona arran de la celebració mundial el dia 8 de març d’aquesta data. Tenim pancartes, xerrades, llegida de manifestos, debats, exposicions, caminades i mil històries més que hem pogut anar veient a través de les xarxes socials. Aquestes mesures són de caire puntuals que aposten per la conscienciació social, però que hem de ser capaços d’anar una mica més enllà.

Primer de tot dotar a la comarca d’un servei d’atenció a les dones amb més professionals que atenguin aquest serveis, cobrint baixes i no esperar dos mesos a què et donin un hora. El mateix es pot dir en el tema judicial amb un jutjat que hauria d’agilitzar la seva tramitació i sentència ferma sense haver d’esperar un any fins que hi hagi sentència amb el risc que això suposa per a les persones. Pocs recursos també per allunyar, encara que sigui temporalment, a les víctimes de la violència masclista després de la denúncia.

Una altra mesura és que molts partits a l’hora de potenciar els caps de llista en les seves eleccions posin una dona. Aquesta serà una manera de visualitzar el paper femení en la nostra societat. Tradicionalment els homes són els qui han ocupat aquest paper i ara dins la mateixa formació s’ha de donar un pas important a les dones. No és gens normal que en un govern d’Espanya i de Catalunya no hem tingut mai una dona de presidenta. En molts pobles de la comarca no han tingut mai cap dona com a màxim autoritat local. Aquest és un tema que s’ha de treballar en tots els àmbits i és una porta a donar a la dona el paper que realment li correspon.

Per altra banda també s’ha de treballar l’entrada d’homes en professions que al llarg de la història han estat feminitzades com el món de la infermeria, neteja, l’hostaleria i tants altres. També s’ha de treballar el vessant contrari com fomentar l’entrada de la dona en camps que fins ara tenen un pes poc específic com les forces de seguretat, agricultura i ramaderia, enginyeria i similars.

Per fomentar el feminisme ens calen més eines com escoles bressol i residències d’avis on petits i grans puguin estar atesos a uns preus raonables en uns horaris amplis que no obliguin a la dona, i a l’home de pas, també a destinar més temps del necessari a atendre aquestes necessitats.

Llavors a nivell general per potenciar el paper de la dona s’han de potenciar els serveis públics perquè tinguin uns nivells presumptament normals i no hagis d’estar 3 hores en tren per cobrir en tres hores el que habitualment es feia en un hora o esperar tres anys per una operació de catarates. No només de fotos i imatges viuen les persones i perquè tot funcioni s’ha de treballar altres camps que milloren les condicions de les dones evidentment i de pas també dels homes. Cada dia és el dia de la dona tot i que crec que fins que no hi hagi el dia de l’home en el calendari no estarem del tot ben normalitzats.