Un Parven que és el protagonista del primer ple de l'any

 Comencem l'any amb un ple protagonitzat per Parven que li donem dues zones per posar zona blava al costat del mar, en nom del comerç local quan en aquesta zona de comerç ben poca cosa, però clar s'ha de compensar una empresa amiga que va estar durant més de 20 anys explotant dos parquings il·legals al Vendrell i ara abans de les eleccions s'ha de quedar bé amb els amics. Després una cosa curiosa és que el PP ha utlitzat en tres cops el vot particular després de la votació del plenari per no dir res clar, però suposo que es vol desmarcar del seu enamorat de govern com el Psc i fa servir aquest sistema per dir que no està absorvit pel Psoe, però per dir el que diu val més no dir res i seguir a la vora del partit amic. Un ple on segueixen les reivindicacions de Mas Astó que ja són eternes i encara n'hi ha per temps. Ja tenim uns clàssics dels precs i preguntes com és el Constantí i un altre home que de tant en tant van per allí a recordar que hi ha de lo meu i res més. Seguim amb la política de tapar forats sense planificació i sense estudi i com que sóc majoria faig el que vull. Sobre el tema de les goteres dels pavellons, doncs res està sobre la taula a veure si pillem alguna subvenció i fem alguna cosa.

Els Pastorets del Vendrell 60 anys anys compartint en família

 

En els darrers anys vaig a Pastorets, potser no cada temporada, però és un esport que acostumo a fer. Realment és sempre bastant del mateix i has d'estar unes tres hores assegut en unes butques incòmodes que acabes amb mal de cul, però a la vida com moltes coses és qüestió d'alternatives. Aquests diumenges de gener són ideals per passar la tarda de diumenge per veure una aposta per la pau, per l'alegria, per l'optimisme, per la lluita entre el bé i el mal de sempre. Moltes persones fan possible aquest espectacle entre una cosa i una altra 200. Per mi és tant important qui posa ordre a la platea com l'actor principal. És un engranatge on tothom hi juga el seu paper. Uns tenen més sort de sortir davant i altres només se'ls veu al final vestit amb l'uniforme de l'entitat.

Enguany és una obra que sense deixar el mateix és una mica diferent amb més joc entre decorats a sobre l'escenari que deixa enrera alguns decorats que ja es feien pesats. Ara és diu el mateix però més assimilable i més ric i en definitiva més elaborat. Fa goig veure el bon ambient que s'hi viu perquè allò és com una família on tothm fa el paper que li toca. Hi ha personatges com el Pep Puig que el broda cada any per l'aire que li dona i que se l'ha fet seu amb un estil propi que ha marcat una època. Hi ha nous artistes com el Pallanga, l'alcalde Garrofa i Herodes que aporten també el seu toc personal que és de què es tracta. Molt amè el paper de dimoni burro que fa el Nil Vinyes que integra al públic a l'obra. Està molt bé aquestes aparicions d'alguns personatges al mig de la platea que apropa la gent a la vida que s'hi cou. Molt bé l'Anna Ibarz i tots en general fan que la gent s'ho passí tot i la durada del muntatge. La part final on surt tothom a saludar mentrestant s'escolta l'hime dels Pastorets fa que la gent torni a casa amb un molt bon regust de boca. Avui estava gairebé ple i només queda un sessió pel proper diumenge. Si voleu anar reserveu perquè és una molt bona proposta per un diumenge a la tarda de gener. Allí s'hi està calentet. És un public familiar el que hi va a un preu de 10 euros molt assequible i la meitat pels socis. Una bonica experiència per compartir en família. Hi ha gent que diu " ja els he vist" hi ha coses a la vida com el teatre que encara que ho hagis vist cada representació és diferent a la resta i no saps que t'hi pots trobar. Hi ha molts moments irrepetibles que s'han de viure. No hi ha excusa per no anar. Enhoraboa pels 60 anys i per la nova pedrera d'actors que s'hi couen. A banda també´hi ha nous valors en vestuari, tramoia i maquillatge i com no, llums. Tot una pedrera, una "Masia" de teatre i similars

Mig segle de bona persona, per molts anys Eloi

 

Aquest cap de setmana hem celebrat el mig segle de l'Eloi, encara que jo sempre li dic Oriol. Una de les millors persones que conec que sempre està en el lloc que el demanen sense estridències i amb bon rotllo. Fa anys que tinc la sort de coneixer-lo i és tot un honor per mi per els petits moments que hem compartit que no han estat molt però ja es beu prou que és una gran persona i esperem estigui al peu del canó molts anys amb la Planas i el Pau i l'Anna. Endavant que ho fas motl bé amb el teu estil personal que arriba al cor i sempre amb tracte molt humà i cordial. D'aquestes persones que sempre estan quan els demanes, amb les idees clares i que s'ha sacrificat perquè tothom tingui la seva part d'oportunitats. Endavant i a gaudir de la vida amb els teus amics i parents. Ets MOLT GRAN SENYOR.

Saüc, de Balaguer al Vendrell

 

Un cop més ens visiten un dels grups de rock més conundents del panorama català. Ells són de la Noguera, concretament de Balaguer i ja porten 9 anys al peu de l'escenari amb el seu heay contundent en català i amb alguna versió dels Sangtraït. Ahir al concert del Lokal van sonar molt bé en el seu estil i la seva línia. Des de que els vaig veure la primera vegada fa uns 6 anys ha tingut una gran millora . Esperem que segueixin així i que com tants grups tinguin la seva oportunitat de tenir concerts i ser coneguts arreu perquè ho fan molt bé i mereixen un lloc en el panorama musical de casa nostra.

Noctambuls 14 anys de rock en català km 0

 Enguany els Noctämbuls celebren els 14 anys de rock en català a casa nostra. Va començar com una banda tribut als Sangtraït i de mica en mica van començar  a fer temes propis que són la base principal dels concerts actuals. En aquest temps han canviat de cantant, però ha tornat el seu primer lider el Pep i també han entrat un nou bateria i el Xiscu es va acomiadar en el concert de l'any passat a Vilanova. Un grup amb un gran so que com passa a molts grups que comencen es queden en la primera fase i no passen a la segona perquè cada dia està més separat la primera divisió de la resta. Llavors ells van fer coses per aquí i per allà mantenint al dignitat i el nivell, però aquest és un de tants apartats de la vida injustos. Aquest és un grup del litoral penedesenc que tenen un gran directe. Aquest dissabte van sonar al Lokal Bike del Vendrell al costat dels Sauc que practiquen un heavy molt més contundent. Una nit memorable amb un públic fidel que no deixen passar cap oportunitat de veure'sl en directe. Endavant nois.

Vivim en un país de merda amb alguna petita excepció

 Vivim en un país de merda amb uns polítics de merda que només es preocupen per sortir a la foto i fer rodes de premsa per no dir res. Un cop més els astres s'han alineat per demostrar que ni els propis maquinistes tenen collons per anar en tren perquè en dos dies s'han mort dos d'accidents que algun dia potser sabrem les causes. Un pais cada dia més pobre amb uns serveis bàsics que fan pena. Suposo que no passarà res perquè la gent ja té prou feina per sobreviure però entre tanta merda seria normal que la gent digues prou, però tothom està enganxada a alguna causa perduda que no li permet cap maniobre. Els rics més rics i els pobres depenen d'unes subvencions de merda que amb la declaració de renda hauran de tornar més de la meitat a l'estat per ajudar a conservar la selva amazonica o un llac al Senegal. Això és el que tenim. A partir d'aquí demagògia pura i dura i cada dia menys votants però tot va igual perquè els bons ja ni s'hi presenten i els dolents estan alli xupan del bote.

La política del Fum, Fum, Fum

 

 

Un cop superat les festes nadalenques recordarem un dels seus himnes més nostrats d’aquelles dates. No cal anar gaire lluny i recordar el discurs nadalenc del president Illa en què va parlar de tot i no dir res de concret mentrestant les seves mans simulaven tocar un acordió. Potser aquest era el missatge real del MHP reivindicar aquest instrument tradicional de casa nostra que va perdent pes específic en la nostra societat. Bones intencions jugant amb els grans valors de la humanitat. Tots feliços i contents sobre aquest tros de món mentrestant uns esperen la visita de l’especialista, altres que els hi activin una llicència d’obres presentada fa mesos i els més agosarats esperen el tren cap a algun destí incert.

Des de que el manteniment de les  xarxes socials és més important que l’arranjament de les voreres i fanals estem convertint els nostres manaires en autèntics actors de Bollywood. Han oblidat la seva tasca principal que és gestionar un pressupost públic per als seus veïns i es dediquen a fer-se fotografies per demostrar que estan a tot arreu quan en realitat no estan enlloc per aquesta ànsia de fer-se fotos a qualsevol preu. Qualsevol dia te’l trobes al lavabo encetant un nou rollo de paper higiènic. Si els falten motius doncs comprem els honors de ser capital de la cultura o de l’esport a una empresa especialitzada en vendre títols  a egos pujats. A partir d’aquí ja tenim el pack complet per ser el protagonista del conte El vestit nou de l’emperador per anar omplint “reels”, vídeos i fotografies a tot color per seguir promocionant el fum a tort i a dret mentrestant les capses estan totes buides.

Està molt bé quan assassinen a una persona sortir a fer el minut de silenci en honor a la víctima, però darrera de tot això hi ha d’haver una justícia i uns serveis adequats. Dotar els serveis socials que es mereix la comarca amb el PIB més baix de Catalunya com deu mana perquè tothom pugui tenir una solució a la seva problemàtica d’una manera efectiva i amb els recursos suficients. No serveix de res lluitar contra aquesta plaga social fent la foto oficial allí a la plaça. Després de 60 segons tots a casa esperant per on pot sortir la propera víctima amb un serveis públics que tenen un personal insuficient i uns recursos precaris. No ens falta que tinguem una secció de la policia dedicada a la violència domèstica. Potser aquests professionals fa quatre dies estaven a una  unitat de policia de proximitat i ara estan en un nou destí sobre el paper. Són els mateixos agents, però ara amb tasques diferents. El que podem guanyar per un cantó ja ho hem perdut per un altre. És el pur joc dels trilers professionals que tant els agrada els nostres polítics.

El Vendrell i la comarca ja només li toca viure del turisme d’estiu perquè la resta de sectors estan perdent pistonada. El comerç tradicional cada dia està més tocat a casa nostra  víctima de les grans cadenes i la venda per internet que van fent furor a les nostres llars. Un dels punts més febles és el mercat municipal que està lligat a un parquing proper com potser el del Puig que a les 10 del matí ja està saturat i també a uns horaris més amplis del mercat perquè els costums de la societat  han canviat molt. No cal fer grans remodelacions quan mantenim la mateixa essència d’aquest espai que durant més de cent anys ha marcat el ritme comercial de la vila i comarca i que avui en dia està en una situació precària. En el moment de la seva restauració al 1999 ja es va plantejar seriosament un canvi radical de model, però els sectors més purs del vendrellisme del copiar i enganxar s’’hi van resistir i van oferir una nova lectura amb una mica de xapa i pintura perquè tothom estes content. Perquè el mercat municipal funcioni s’ha de fer una lectura transgressora d’aquest espai. En un segle tot ha canviat molt i aquest espai s’ha de canviar amb la voluntat de paradistes i compradors apostant pel futur segons les noves tendències. Quedar pendent un pla del Vendrell per al 2050 amb totes les parts implicades. A pocs metres d’aquí, de res serveix treure més de 500 places pàrquing gratuït al Vendrell i crear-ne la meitat de pagament allí mateix. Mentres passa tot això es llencen més de 6.000.000 a priori al torrent per posar jardinets que després no podrem mantenir. El Vendrell necessita una nova lectura real de peus a terra pensant amb la gent i no amb subvencions vinguin d’on vinguin i les grans empreses que són els que fan l’agost durant tot l’any. Baixem de la figuera i deixem el Fum, Fum, Fum a casa que ja ha passat el Nadal i ens centrem en totes les persones de bona voluntat.