A la recerca de públic

 

 

 

Les nostres societats estan farcides d’actes de tot tipus que es van concatenant en agendes de cap de setmana principalment. Per informar-nos tenim les xarxes socials, mitjans de comunicació i com no, el boca orella que no falla mai. Primer de tot falta saber que fan perquè estem tan saturats de propostes almenys en les localitats i en dates puntuals que la gent ja ni s’ho mira. Has de posar un toc especial i diferent perquè la gent perdi un segon en aquell cartell i pugui captar la informació continguda i no passi per alt. Un cop arriba al coneixement de les persones falta que sigui el suficientment atractiu perquè hi vagi. A partir d’aquí s’ha de buscar un bon horari i molts cops ja s’anuncia directament doncs  el pica pica o la simple copa de cava per veure si s’hi afegeix alguna persona més. Un dels públics que es mouen més són els jubilats que tenen, en teoria, més temps d’oci, però avui en dia tal com van moltes famílies quan una persona arriba a aquesta etapa de la vida té més feina que no pas quan havia de complir amb uns compromisos laborals. La nostra societat utilitza els avis per compensar algunes mancances, com la cura de menors. Quan als pares els toca treballar i no hi ha diners per contractar a una persona.

La resta de sectors de la societat si que és mou però hi ha d’haver una bona causa a banda d’un petit refrigeri: regalar un llibre, sortejar alguna cosa, la visita d’una persona mediàtica entre moltes altres. Quan jo era jove, i no fa tants anys, la gent es movia més pels diferents actes. Avui en dia costa molt moure a la gent encara que posis algun al·licient. Hi ha actes de partits que sempre hi van els condicionals encara que amb el temps van perdent poder de convocatòria. Abans un partit polític de govern et podia omplir una Lira avui en dia en prou feines poden amb mitja sala polivalent de l’Escola de Música.

És molt trist perquè a vegades veus propostes interessants en aquestes comarques del Penedès i hi van quatre gats per compromís i poca cosa més. Cada dia hi ha menys d’aquestes persones que te les trobaves a tot arreu. Suposo que avui o van al gimnàs o estan a casa traient profit al comandament a distància i potser cuiden els nets perquè els pares han de fer moltes hores extres per arribar a final de mes.

Ens estem quedant sense públic en la majoria de casos i això és molt trist però entre tots ho hem aconseguit. No cal que parlem del que faran les properes generacions que només els tocarà fer-ho a través del tik tok i de curta durada. Estem perdent aquesta vitalitat social en favor de les pantalles i el món virtual.

Sobredosis de fotos i reunions

 Estem en el món de les fotos que no porten enlloc i les reunions infumables per no quedar en res. Abans no es practicava aquests esports amb  tanta intensitat, però ara estem en aquest nivell creant comissions, entitats reglaments que ningú es mira i no van enlloc perquè és pura imatge per semblar que es fan coses quan el que interessa és que tot quedi igual. El fum cada dia és més intens i la gent hi va per compromisos, per cobrar o perquè quedar bé, però al final es farà unes grans conclusions que tothom es passarà pel forro.  No cal prendre el pel a la gent que es faci el que un vulgui però no cal tant de fum per seguir perdent credibilitat.

Fent bullir olla electoral

 

Anem sumants candidatures. De moment el PP ja fa explicació de vot per desmarcar-se dels sociates, per no dir res. Els d'ERC ja tenen candidat que ja ha agafat posicions perquè el Sito està de retirada. Els hereus de Convergència també s'han muntat una unitat a mida amb els hereus de l'antic partit encara que alguns s'ha fet sociata per interès. Ara ha sortit la Cup que són els de Som Poble, però d'una altra escola i línia perquè no apareixen els regidors que han tingut al Vendrell en les darrers legislatures. Si tots van per separat ho tenim malament, però si s'han d'unir i després es foten d'òsties val més que vagin per separat des del principi. Els d'AC ja fan preguntes al ple per dir que som aquí i esperem bons resultats. L'olla ja comença a bullir, però fins ara no veig cap candidat carismàtic. Alguns val més que no diguin res no sigui que la caguin i val més viure de renda. En definitiva la gent passa molts pobles de la política. Res anem endavant a veure com es fa coent tot plegat. 

La llei de to si no i tu no

 Està molt bé perseguir delictes i infraccions però també s'han de mirar totes aquests càrrecs i complements pel morro per simple obediència divina. Aquesta doble o triple raser segons qui ho demana. Abans la gent mirava a un altre costat, però ja està farta i tipa de moltes injustícies que no van enlloc. Com sempre els del davant segons com no donen la cara i expliquen les tonteries de sempre que no van enlloc i quan hi ha diners per alguns i per altres no d'una manera desproporcionada la cosa porta a males conseqüències. Seguim endavant.

Assemblea de l'Institut d'Estudis Penedesencs i com canvien els temps

 De jove era colega del sr. Manuel Bofarull i ell era un apassionat per la història i anavem junts a les reunions d'història i toponia de l'IEP. Havia anat a alguna junta a Vilanova, però ja fa uns 30 anys. Avui ho han fet al Vendrell i hi havia una desena de persones, els del Vendrell com sempre erem minoria. S'ha parlat de números i dels socis que ara estan sobre els 500 quan fa uns anys els doblaven. S'ha perdut aquest esperit que va començar l'Institut de fer història Km 0 d'una manera altruïsta. Hi ha molta gent que van ser iniciadors que ja ens han deixat i si que puja gent jove, però el volum és molt poc. Suposo que abans hi havia caliu perquè tot era molt diferent,  però ara la gent no està arrelada al territori i són pocs els que fan esutdis en aquest camp. Molts estan enganxats a altres móns i passen de la història local. L'any que l'IEP fa 50 anys i es prepara una bona celebració. Aquesta és una eina per estudiar les coses que tenim aquí des de la natura, toponia, parla, vegetació i mil coses més. Però és una pena que es vagi perdent la flama. Sort que alguns veterans i alguna rara avis jove s'hi ha posat amb ganes, però aquella vidilla de fa mig segle poca cosa queda. Enhorabon als nous herois i endavant amb la barca que tot i moltes coses encara està en plena forma tirant endavant.

Els mitjans de comunicació en sintonia social

 

Quan era jove era de les persones que per s’havia d’aixecar del sofà per canviar la cadena de la televisió. En aquells moments només n’hi havia dues i la pantalla era en blanc i negre. Evidentment els més moderns del poble ja la tenien en colors. Tot va avançant i també  van arribar les noves cadenes i els tons de grisos de la pantalla es van pintar amb pinzell.

Van passar els anys i les dècades. Ara js estic amb la televisió per cable. Jo miro una sèrie de programes molt concrets, com Polònia, el Foraster entre d’altres. Pels matins del cap de setmana agafo Got Talent durant l’esmorzar. També intento mirar diàriament els Telenotícies, per saber una mica com està tot amb un especial interès en la secció del temps que en els darrers anys ha agafat una forta revolada global. Fa uns anys venia a ser una part gairebé residual dels informatius i avui en dia és la cirereta del pastís per a  moltes persones. El meu pare sempre havia tingut una clara predilecció pel temps perquè el bon home era pagès i havia de sortir cada dia al camp, Era prou important que es trobaria i quin seria el millor temps per alguns tractaments de la vinya com l’ensofrar. Si  plovia et malmetia tot el producte que havies espolsat sobre la vinya.

Fa pocs anys vaig descobrir la televisió per cable que va ideal per veure les notícies. Jo poso l’aparell mitja hora, com a mínim,  més tard que hagi començat. Llavors vaig al principi de tot de l’emissió del programa i vaig passant amb el comandament les parts que no m’interessen. Una manera natural de veure el que et ve de gust i on haver de digerir propaganda política d’entre altres anuncis. Això de posar-se davant de la pantalla a triar alguna cadena en temps real ja forma part de la història. Avui en dia quan una persona es posa davant d’un aparell acostuma a seleccionar allò que vol veure encara que no sigui en temps real i puguis recular en el passat immediat o simplement escollir alguna proposta d’alguna plataforma digital. La televisió forma part de les coses que es poden triar en aquest món on l’oferta cada dia és més àmplia i variada.

Hi havia un temps en què les televisions pública eren una mica el pal de paller de la nostra identitat, però avui en dia tot ha canviat. Moltes de les persones que tenim per la nostra comarca no saben ni els interessa el que es porta  a terme en les nostres contrades. Ells segueixen activitats i propostes que coincideixen amb els seus gustos personals encara que es portin a terme lluny d’aquí. Ja fa anys que moltes persones es mouen en àmbits que no tenen res a veure amb el seu entorn geogràfic més proper. Jo crec que al Baix Penedès hi ha més veïns que estan més pendents del que passa a l’Hospitalet de Llobregat que no pas a la comarca excepte quan algun acte és capaç de superar aquests àmbits com podria va ser el concert Camela de fa uns pocs anys al Vendrell. Els mitjans de comunicació s’han d’adaptar a la gent perquè al revés segur que no passarà i menys amb les noves tecnologies que avancen vertiginosament . Al final els mitjans oficials només els veuran els quatre fidels a la causa oficial de torn.

Un Estat de la vila entre la torre d'ïvori del Ppsoe i els peus a terra de la resta

 Com diu el Reglament Orgànic Municipal cada any s'ha de fer un debat sobre l'estat de la vila que és com l'estat de la nació, però en petit. Llavors és com una mena debat polític on cadascú hi diu la seva. Evidentment al Vendrell hi ha dos grans grups el PsoePP que van juntats que viuen en una torre d'ívori amb les obres milionaries amb un gran cost i un petit benefici petit per la gent del Vendrell. Es pensen que estem en un parc temàtic. Ara volen fer un parc botànic al Boafoc i gastaronze milions en un parquing de 250 places al passeig de les Tòtiles. Una manera ded putejar als valents que encara venen al Vendrell. Llavors l'oposició que critica aquestes obres que no porten a res que el pressupost de l'alcalde guapo puja a 200.000 euros en aquest pressupost que cada tenim menys parquings i que la nova recollida s'està implantant de pena i els carrers encara estan bruts. També tenim aquesta capital de l'esport que ens costa 22.000 euros perquè és una cosa d'aquestes que tu pagues i te la donen. Tot es compra i tot es ven. Evidentment parlen de seguretat però el Vendrell seguim en el top d'atur a Catalunya en ciutat similars i tenim el lloc 17 de delictes d'Espanya. Aquesta és la nostra situació actual i  per anar a Barna en tren, doncs entre dues i tres hores com si anessim en tartrana. Res cada dia més comerços tancats i volen fer una reforma del mercat que sinó posen més parquing no servirà per a res.