Tot just en el
primer dia de la festa de la festa dels Barris del Vendrell en l’any en què l’entitat
arribava als 60 anys de vida ens ha deixat el seu president etern, el “Presi”, “el
Ninyo”. Els Pastorets del Vendrell ha estat i encara segueix sent però sent,
però sense la intensitat d’altres temps el pal de paller de la cultura i
societat vendrellenca. Un punt de trobada al llarg de l’any què et permetia participar activament en
els diferents actes culturals de la vila. Des de la rua de carnaval, fins la
Festa de la Bicicleta, passant pels Armats de la processó silenci del divendres
sant i tantes altres propostes que han anat sorgint al voltant dels Pastorets. El
Pep Bargalló era un dels puntals d’aquest nucli dur format per unes 8
poques famílies que durant les sis dècades d’existència han
fet possible tota aquesta activitat i anar ampliant camps per crear una gran
multinacional de la cultura local on pots trobar de tot.
Per altra banda,
també feia uns anys que era president de l’Associació de Donants de Sang del
Baix Penedès. Una entitat que treballava per potenciar les donacions de sang i
plasma a les nostres contrades.
Quan vaig començar
a treballar com a periodista al desaparegut Diari del Baix Penedès, a finals
del segle passat una de les entrevistes clàssiques de l’estiu era anar a veure
el Pep al port de Coma-ruga perquè ens parlés de l’activitat del port durant
aquests mesos més actius en el seu càrrec de secretari tècnic que el va
acompanyar en els darrers anys de la seva vida professional.
A banda també havia
estat vinculat a alguna formació política nacionalista, però sempre en un segon
o tercer pla. Ell no havia estat mai al davant del tot, però també era un dels
seus principals actius
El “Pep Barga” ha estat una de les persones
més populars i actives del Vendrell en els darrers 40 anys. Una persona afable,
que sempre tenia les portes obertes i t’escoltava. Juntament amb aquest grup sempre
era el nucli que engegava activitats i propostes i el que fes falta per tirar
endavant amb els seus projectes. Tenia molts bons contactes amb els
protagonistes de la història del Vendrell i més enllà de les darreres dècades
perquè sempre s’ha sabut moure en totes les instàncies independentment del seu
color polític.
El que crec que s’hauria
d’haver millorat són tants anys com a president d’una entitat que en les seves
èpoques glorioses estava al voltant dels 1.000 socis. Crec sempre he cregut que
en aquest perfil d’associacions una persona no es bo hi estigui més de 8 anys
seguits per salut social, però ell sempre exercia com si fos el primer cop o el
darrer. Algunes seccions dels Pastorets al llarg dels anys han tocat el dos de
l’entitat i s’han plantat per lliure perquè no és fàcil aplega sota una mateix
sostre tantes inquietuds i punts de vista.
Deixem enrere una
gran persona amb les idees clares i amb molta feina al darrera per aconseguir
els seus objectius. Molta gent que ha
cregut amb ell sempre ha estat al seu costat i l’ha respectat com a un dels capdavanters
per tirar endavant i afrontar nous reptes. Era una persona que et tractava de
tu a tu i no t’etiquetava encara que no coincidissis amb els seus plantejaments.
Ell creia plenament en el que feia amb
el seus grup. Era un molt bon gestor fent que del primer moment en sentissis
totalment integrat amb un somriure sincer i t’agafessin ganes de participar en
els seus plans. Descansa en pau Pep. Allà dalt tens molta feina i ja els pots
posar tots a treballar i que ens donin un cop de mà els qui encara estem per
aquí baix.
.jfif)
