Dissabte de bodes al Vendrell

 Aquest dissabte hi hagut 3 o 4 bodes de gent coneguda al Baix Penedès. Uns es casaven quan ja fa anys que viuen junts i ja son pares i tot això. Altres es casaven perquè vivien junts però abans de res més han volgut fer la celebració. Jo crec que el casament és una bonica festa i cadascú l'ha de fer com vol i tot és igual d'important mentrestant estigui al nivell dels nuvis. Tinc una amiga que no es vol casar perquè vol una boda senzilla i el seu home la vol pomposa i com no es posen d'acord, doncs res. 

La boda és un dia de retrobament que surti bé o malament sempre recordes més o menys. Hi ha gent que no  s'ha casat mai i algun crack ho ha fet tres o quatre cops. Hi ha bodes on hi falta gent i altres és lo just i necessari. Hi ha bodes organitzades per empreses i altres que t'ho muntes tu. Hi ha bodes civils, altres religioses i tot per triar i vendre. La boda com altres actes són moments especials i encara que cada dia es casa menys gent perquè es pensen que és una cosa que costa molts diners, al final totes les bodes són iguals de boniques segons qui les fa. Doncs res llarga vida a l'amor o al postureig, però almenys 15 dies de vacances les tens a la feina.

Cercles que s'obren i es tanquen

 

La vida obra i tanca cicles. Ahir després de 27 anys varem tornar l'enano i jo a sortir de concert com tant tant haviem fet de joves per Tarragona, Barcelona, el Penedès i on fes falta. Ahir era el torn de la Sala Zero de Tarragon amb Last Transmission que fan versions de Joy Divission i Cured que fan versions de Cure. Un gran concert amb grups de versions en una sala força plena. Ja no es com abans. Concerts a dos quarts de nou de la nit. El meu colega no pot beure alcohol i va estar assegut i jo dempeus ballant i amb dos cubates com feiem abans. Per sopar rapid a un Kebat cutre de Tarragona. Torna a reviure el passat un quart de segle més tard. Ens varem posar la dia d'algunes coses i varem fer projectes de futur. La vida continua i la música Post Punk va ser la nostra banda sonora.

L'optimisme s’ofega al Riuet

 

 

Hi ha converses de jacuzzi que es van repetint periòdicament en algun dels dos municipals que tenim al Vendrell. Fins fa mig any tots els membres de la tertúlia remullada coincidíem en què l’equip optimista tornaria a revalidar l’alcaldia ajudat d’algun d’aquests partits que es poden comprar amb quatre promeses que no es compliran i algun càrrec de confiança. Però des de principis del passat mes juny les coses han canviat considerablement amb uns partits a l’oposició o ni tant sols això que han començat a prémer l’accelerador de cara a les properes eleccions del mes de maig.

Evidentment el punt d’inflexió ha estat la gestió  d’un dels símbols del Vendrell com el Riuet que en els darrers mesos ha passat d’una estructura consolidada al minut zero amb un munt de  moviments de terres i amb l’ajuda de la climatologia. S’ha creat una mena de comissió oficiosa que actua com a pseudoportaveus dels veïns que ha de decidir el seu futur juntament amb el govern. Però durant aquest procés misteriós per allí s’han fet unes obres que estic segur que ho sabien quatre gats. La intenció és que alguns firmin un xec en blanc i els de sempre fan el que volen, però amb el presumpte consentiment d’un grup de gent que només saben el que interessa als polítics.

Tot aquesta transformació va unida a una aplicació catastròfica del nou servei de recollida selectiva amb un sistema que s’ha fet pensant en un model que només existeix sobre el paper amb manca de targetes per obrir contenidors intel·ligents, punts de recollida canviats de lloc sense previ avis. No podem oblidar una insuficient capacitat per la recollida de tot el volum generat i mil coses més que han convertit aquest estiu en catastròfic aquest servei en molts punts dels barris marítims. Tot això unit a unes temperatures extremes que han fet augmentar totes les conseqüències d’aquesta acumulació ingent de residus a la via pública.

Aquestes segones residències són una bicoca per als consistoris perquè paguen els contribuents tot l’any impostos per un mes i escaig que viuen entre nosaltres, però clar quan venen aquí hi han pagat 12 mesos volen una cosa digna. Per contra es troben un panorama dantesc que acaba amb la paciència de tothom.

Tot això ha vingut rematat amb les inundacions del penúltim dissabte del mes d’agost que va tornar Coma-ruga cent anys enrere en la història tota convertida en un gran estany amb grans pèrdues materials i econòmiques per aquest fort aiguat nocturn que va irrompre sense que les alertes de la Generalitat donessin cap senyal als seus possibles afectats.

Totes aquestes persones que han vist com el Riuet s’ha convertit en una bassa d’aigua i el servei de recollida de residus en un desastre han convocat una manifestació per al 12 de setembre per reclamar doncs el que els toca mínimament com a veïns de la zona i no haver de suportar tots aquests tràngols que han viscut aquests darrer mesos.

Ara quan quedem a les tertúlies del jacuzzi ja veiem que el Vendrell optimista té els mesos comptats. Al líder suprem ha de fer una nova passera a la Riera perquè es va carregar l’antiga amb excuses poc creïbles;  ha de fer una nova versió del Riuet que la cosa està poc clara. També li toca construir un dipòsit per guardar quatre vegades menys que el que va recollir el pàrquing d’un hotel de Coma-ruga el dia de l’aiguat. O sigui que se li gira feina i els altres partits estan allí a l’aguait de tot plegat donant joc a les xarxes. El problema és que potser falta un líder fort i reconegut per tots que aglutini el descontent, però com a oposició actual la Mar s’ho està treballant al peu de carrer i de la xarxa. Darrera van la resta. Encara estarem distrets uns mesos però el somni progressista del Vendrell està molt tocat i té massa fronts oberts per poder tapar amb certa coherència. Potser la xarxa que tan han saturat ja se’ls està tornant en contra. Anirem veient com evoluciona tot plegat. Ens trobem al jacuzzi. Nosaltres també som inclusius.   

 

 

La Es- Alerta més que avisa despista

Aquests de protecció civil de la Generalitat no s'aclareixen. El dia 11 d'agost varen caure 144 litres a Coma-ruga i res de res. Avui no ha caigut ni una gota al Vendrell i ahir dues alertes. Al final no sabem en quin nivell estan perquè ni una ni l'altra no tenen sentit. Potser que afinem més sino com tantes coses a la vida la gent no fara ni cas. Si la cosa al darrer moment canvia i no plou res doncs es fa una Es alerta per la zona que no ha de caure ni gota. No costa tant, la veritat, però suposo que depèn qui hi hagi de guàrdia i no molestar als politics.

Al Vendrell també hem d’afrontar el problema del canvi climàtic

 

 

La natura és sabia i avança molt més ràpid que l’home que està pendent de plans, projectes, pressupostos, administracions, terminis i altres fites que s’han de superar per aconseguir una fita que molts cops no té res a veure amb la proposta inicial.

El que va passar la nit del dissabte dia 22 d’agost principalment a la zona de Coma-ruga és una prova que ens hem d’adaptar a la nova realitat i que  no la podem sortejar, ni menys ignorar.

En només tres hores a la nit van caure 100  litres per metre quadrat d’aigua dins un volum de 146 l/m en aquelles 24 hores. No cal tornar a repassar totes les desgràcies que va produir aquest volum de precipitació a les nostre contrades. Es lamentable que no  sonés l’alarma d’aquest episodi quan l’any passat en un episodi de pluges i per molt menys i al migdia va sonar en tots els dispositius mòbils de la zona. Hem de fer un ús racional d’aquest sistema. No es bo ni que en fem un ús per defecte ni per excés. Les persones han de ser conscients que en una situació x sonarà aquesta alarma. Si la gent desconeix els límits d’aquesta mesura estem perduts. En qualsevol cas la seva utilització errònia pot arribar a fer perdre l’interès per les persones afectades. És difícil de preveure que pot passar en el darrer minut però quan ho tens tot a sobre ha de sonar l’alerta. Val més que et desperti el seu so i puguis actuar que acabis sota un mur de pedra desplomat per la força de la riuada.

La història ens torna als nostres indefectiblement orígens. Coma-ruga fins fa poques dècades era una zona d’estanys que es van assecar per anar construint habitatges amb els seus carrers i places.

Quan plou una mica del normal Coma-ruga i en especial la zona del Tabaris torna al seu passat que ha mantingut durant tants segles. Jo crec que ara més que mai s’ha d’actuar amb decisió. Les obres que s’estan fent al voltant de la Riera de la Bisbal al nucli del Vendrell amb la supressió de pàrquing i la destrucció de les parets de ciment per posar-hi murs de pedra amb xarxa no ens aporta res de nou. Si abans ens podíem inundar cada 500 anys, ara potser podrà passar cada 510 anys. Es el mateix amb un petit retoc per justifica la despesa innecessària de 6.00 milions d’euros que es podien estalviar perfectament i dedicar-ho a altres punts molt més necessaris, però potser amb menys impacte electoral.

El problema el tenim als barris marítims del Vendrell perquè la seva idiosincràsia ens porta un gran risc en casos d’intensitat de pluja com l’altre dia que sembla que cada cop seran més freqüents en les nostres latituds per això del canvi climàtic que ja fa dies que ens assetja i cada cop amb més força.

S’ha d’invertir en mètodes eficaços  per poder solucionar aquest problema que fa molts anys que viu Coma-ruga. Ara no ens serveix de res posar parcs bonics al Botafoc si a dos quilòmetres i escaig d’allí hi ha persones que es poden ofegar per inundació previsible. Hem de ser valents. No val a passar la pilota d’una administració a una altra quan al final en molts casos és el mateix partit que governa. Igual que queden per fer un sopar d’estiu també poden quedar per arreglar problemes greus del nostre territori.

Hem de fer projectes interessants per al nostre dia a dia. Ens carreguem els banys tradicionals de Coma-ruga. Hi posem una sala gran i un museu que no aporta res de nou. Potser que haguéssim mantingut l’esperit termal i no una presumpta  llauna de sardines amorfa com la que ens han plantat ara amb un cost també d’uns 8 milions d’euros.

Hem de fer obres per mantenir el tipus i no a veure quina subvenció podem arreplegar. El Riuet ha estat el símbol d’una política desastrosa que estem fent fins ara. Hem de canviar el model aplicat perquè la renaturalització ha deixat el Riuet en el punt zero de tot plegat. Ara cal construir uns barris marítims amb uns mínims imprescindibles per afrontar el futur. Ja està bé de llençar els diners amb obres que no tenen ni solta ni volta i justificacions de pa sucat amb oli. Hem de ser valents per un municipi del Vendrell millor per tothom i no només per fer tik toks. La natura ens ha avisat. Espero que en prenguem nota i no  tornem a amagar la perillositat que ens amenaça tot sota l’estora. No volem ser els més guapos sinó simplement volem viure intentant controlar els perills que ens envolten amb aquesta natura agressiva que ens vetlla

Es hora de repartir diplomes per tuti amb qualsevol excusa

 Feia anys que no rebia un mail tan divertit com aquest de la regidoria d'esports del Vendrell

Benvolgut Miquel

Hi ha trajectòries que marquen la història d'una institució, i la teva és una d'elles. Ens fa molta il·lusió posar-nos en contacte amb tu perquè has assolit una fita molt especial: més de 25 anys formant part de la nostra gran família esportiva.

Al llarg d'aquests vint-i-cinc anys, has compartit amb nosaltres entrenaments, fites assolides, matins d'esforç i tardes de superació. La teva fidelitat i passió són el motor d'aquest centre.

Et convidem a l'acte informal de lliurament de diplomes pels 25 anys de trajectòria dels nostres socis més fidels. Et volem agrair en persona haver-te unit a la nostra gran família esportiva durant tot aquest temps.

 Data: Divendres 4 de setembre  
 Hora: 10:00h / 18:00h  
 Lloc: CEM Camp d’esports 

Si us plau, confirma la teva assistència aquí o a la recepció del centre, pots triar venir al matí o a la tarda, segons la teva preferència.  

Gràcies per inspirar-nos a seguir millorant cada dia. T'hi esperem!

Doncs ves esperant un temps més. No saben que fer. Estem perduts. Quan es va esgavellar la caldera de la piscina vella i no anava ni jacuzzi ni piscina ni sauna trucaven a la gent que estava apun tada a piscina, però a la resta que feiem un tomet per alli doncs res. Quan arribaves allí t'ho trobaves. Van estar uns 5 dies sense que anés aquesta part. Això si quan es va solucinar ho van avisar a tothom perquè era una noticia positiva. Ara a l'agost sembla que no anava l'aire condicionat del pavello nou i no van dir res. Ara aquestes xorrades. Doncs bon profit. 

Potser he estat apuntat i no és cap d'aquests el meu cas: "Al llarg d'aquests vint-i-cinc anys, has compartit amb nosaltres entrenaments, fites assolides, matins d'esforç i tardes de superació. La teva fidelitat i passió són el motor d'aquest centre"
.

Un concert dels Laxen dels que fan història

 

La vida et va canviant de mica en mica. Ahir tenia ganes de viure un concert de Laxen. Va tocar Vilafranca per celebrar els 40 anys exactes del seu primer concert al meu poble, Albinyana. Una dia especial amb convidats especials com el David Palau i un membre de Mas Madera que va pujar a l'escenari. Hi havia mig Vendrell i mig Vilafranca per aquest concert al noster Penedès.Quasi dues hores dels seus grans exits amb alguns talls d'altres de les seves cançons. D'ahir podem destacar el solo de bateria del Jimmy. Una gran vetllada amb pastís i fills dels membres. Un dia per recordar. Els Laxen com els Sopa i altres són un simbol. Son patrimoni de la humanitat, almenys de la d'aqui. Hi ha moltes persones que els coneixen més que no pas al Pau Casals. Història moderna que torna a reviure. Endavant i gràcies per tot, un cop més.