La nomenclatura dels
diferents departaments d’una entitat pública amb el temps han anat evolucionant.
Per exemple, la policia ha passat a
seguretat ciutadana i d’urbanisme hem arribat a medi ambient; de personal a
recursos humans i anem fent així en aquest món on les paraules evolucionen molt
més ràpid que les circumstàncies.
En les properes
eleccions municipals els consistoris importants s’han rebatejar en un nou
organigrama que podia quedar amb les següents grans àrees: primer de tot
renaturalització que s’encarregaria d’urbanisme, obres públiques,
canalitzacions, rieres entre d’altres.
Una altra gran àrea
hauria de ser el de nòmines i absències que vindria a substituir el de recursos
humans i personal. La seva tasca seria vetllar per les persones encarregades de
fer anar tot l’engranatge humà de l’empresa. Organitzar el personal perquè
tingui reconeguts i aplicats els seus drets i deures en sintonia amb tot el
conjunt de la plantilla. La part més important de la seva tasca són que les
nòmines arribin adequadament en la data fixada i gestionar adequadament les
absències injustificades del personal. Si de tant en tant cau algun curs
interessant, promoció interna, detallet en calers per productivitat doncs
benvinguts siguin.
La tercera gran àrea
seria la de subcontractacions que inclouria totes les empreses, que cada dia
són més nombroses, que s’encarreguen gestionar serveis municipals des de la
llum, la recollida de residus, manteniment de la via pública i tants d’altres
que es van afegint a la llista.
Després hi ha altres
unitats que poden existir en forma de càpsules per atendre serveis concrets,
alguns cops relacionats amb el conjunt de l’ajuntament com pot ser el de la
policia municipal o el de les ajudes socials i derivats. A aquest darrer en
molts llocs li han posat el nom de
benestar social, però la situació dels seus usuaris està lluny d’aquesta
utopia. Sobreviure i una mica més seria molt més apropiat. Després tenim el
departament que ha de servir de motor laboral i empresarial del municipi
encarregat de donar vida al muscle econòmic i gestionar la bossa d’atur de la
localitat. D’aquest dependrà el futur econòmic de la població i de la seva renda per capità
Després hem de crear
una gran estructura utòpica transversal que agafa tots els departaments
municipals sota el nom d’igualtat, eficàcia, jerarquia, descentralització,
transparència, coordinació, objectivitat, sotmetiment a la llei i al Dret que
serviria per tot i res. En realitat
seria la màquina de fum per semblar que tot va sobre rodes encara que els
violinistes del Titanic ja acabin el seu concert a coberta. Aquí també es pot
englobar desinformació pública i silenci administratiu per posar la cirereta
d’or a tot plegat. Aquí tenim una aposta real per una nova lectura de
l’administració de tota la vida i que està plenament actualitzada amb la
realitat que es viu en alguns llocs, no en tots, per sort.
.jfif)
