Els barris marítims del Vendrell plens de merda

 Doncs res van enviar les notificacions de la nova recollida selectiva a les segones residències i alguns ni es van enterar que ho feien. Altres van anar a les reunions de cap de setmana a la llauna de sardines del Tabaris i no es van poder atendre perquè no hi havia prou personal per la gent que hi havia. Alguns passaven per aquí. Altres s'han dedicat a sabotejar contenidors. L'empresa concessionària ha deixat uns quants contenidors desvallestats prop d'una carrer important perquè la gent vegi la magnitud de la tragèdia. En definitiva que aquests dies els barris marítims de Sant Salvador s'han omplert de contenidors plens en el millors casos, bosses per terra. Ningú sap res. Després ve un lúcid regidor del Ppsoe i et diu que setmana santa no es és temporada alta. Tot molt patètic i el Vendrell un cop més fa una nova campanya pel turisme omplint els carrers de merda i la gent emprenyada fins dalt. Res aquí no passa res perquè quan els socialistes no volen solucionar una cosa posen 20 persones en una taula per quedar bé amb tothom per no fer res. Doncs res, una mica de merda per una gestió de merda per un poble que és mereix una mica més de bon tracte. Això és el que tenim per la desidia d'uns i el desinterès dels altres, el carrer brut.

Exercici de la capitalitat baixpenedesenca

 

Des de temps immemorials el Vendrell ha estat la capital del Baix Penedès. Ha estat el municipi amb més població i on s’han centrat tots els serveis i equipaments comarcals. Evidentment dins el Penedès podem dir que és la germana petita i ara mateix estar a tocar en demografia amb Vilafranca del Penedès. Més lluny i en una altra lliga ja tenim Vilanova i la Geltrú que exerceix amb força i empenta la seva tasca de capitalitat.

El Vendrell sempre ha tingut una manca de consciencia real del paper de capitalitat. Aquesta mentalitat ha provocat que el paper de lideratge comarcal hagi quedat a l’aire. Aquí dins s’amaga un altre problema intrínsec del Vendrell que hi ha una manca de sintonia entre el nucli,  els barris marítims i les urbanitzacions. El Vendrell ha pensat històricament en el seu melic urbà deixant de la mà de deu el seu vessant costaner i rodalies. Li ha anat molt bé per recaptar diners en impostos, però han donat els mínims serveis a aquest espai que cada dia va agafant poder en el conjunt total del terme municipal.

El Vendrell es mira constantment el rovell de l’ou i si passa de la resta del seu municipi com no passarà dels pobles de la comarca? Una dels equipaments més importants que s’han fet recentment ha estat el TAG amb una capacitat que només arriba a les 411 places. Aquí parlem que la comarca és una de les que més creix de Catalunya i nosaltres fem recintes pensant en el passat i no pas en el futur. Ara estem tots cofois de l’ampliació del nou hospital que ja va quedar petit quan el van inaugurar el 2005. Jo encara no he escoltat enlloc que aquest hospital tingui previst una UCI com deu mana i hagi de derivar els casos greus a Tarragona. Altres localitats com Calafell i Cunit han passat de 5 expedicions diàries en bus a Barcelona a 12. Almenys fins que acabin les obres dels túnels del Garraf. El Vendrell no ha mogut fitxa. Evidentment som capital però el nostre esperit el vàrem perdre pel camí fa molts anys. Primer hem de recuperar la sintonia integral del municipi i després ja creuarem límits dels nostres polítics, però ara per ara estem entre la Riera de la Bisbal i la Carretera de Valls. La resta està extramurs i per tant mig oblidada per invertir. Només per recaptar.

Ser capital no serveix només per fer propaganda i fer fotos sinó que és un esperit de lideratge que s’ha de treballar com a locomotora del tren comarcal. El Vendrell actua com un tren de rodalies en via morta esperant un miracle que no arriba mai per sortir a la via en què fa anys va quedar aturat per manca de qualsevol intent de superació.

El Baix Penedès, l'ànec lleig del territori

 Aquesta setmana s'ha fet públic l'índex socioeconòmic del Catalunya i un cop més el Baix Penedès és l'ànec lleig del Penedès. Aquest índex acull dades de qualitat de vida, ocupació, estuidis, renda econòmica, immigració, habitatge entre altres dades que afecten a tothom. De les tres comarques queden així: la més alta el Garraf amb 103, després Alt Penedès amb 100,5 i el Baix Penedès amb 90,9. En aquesta llista hi falta l'Arboç que està amb 81,5. Per altra banda, cal dir que el més alt de Catalunya és Matadepera amb 129,9 ei el més baix Salt amb 59,8. Les dades són del 2024. Us paso una infografia del 3 de vuit que ho explica molt bé.

Algunes cares ja es veuen més del normal

 De mica en mica les persones es van posicionant en el món de cara a les properes eleccions municipals. En aquesta foto tenim clarament una persona que segurament es tornarà a presentar com a primer tinent d'alcalde en un poble que no és Albinyana. Després tenim una pubilla que darrerament surt molt al costat del seu lider espiritual i que mou masses i segurament anirà en els primers llocs de les propers listes del sr. També tenim una altra pubilla que anirà en llistes, però segurament del 10 amunt. Allò de quedar bé, però tu et quedes fora sinó passa un miracle. Després tenim una regidora que segurament no repetirà, segons diu molta gent, però el món de la política no sé sap mai i un altra regidora que pot passar de tot en un mandat sense solta ni volta en el seu paper. Seguim treballant el present i de pas el futur. Després n'hi ha una que no sortirà i si va en llistes serà a final de tot per complir amb els amics. Però evidentment el guia espiritual fins els darrers moments no diu res per a veure que pot pescar. Després no tenim un que no surt i que està allí a veure que passa, però com ja es coneix com va tot està a l'espera de nous moviments. Un altre no crec que surti perquè ja fa mesos que està en un perfil baix només per justificar públicament martingales de la política del seu cap.

Un lloc per compartir bona música i bon ambient

 Hi ha molta gent que va als auditoris i coses similars. Nosaltres ens agrada sempre que ho mereixi anar a veure grups alternatius que dificilment tocaran en auditoris que està reservat a un tipus de musica i exclou la resta. Però no passa res, al Vendrell tenim el Lokal Biker i la Alternativa que van donant vidilla  aquests grups d'aficionats amb taquilla inversa i amb molt bon ambient. Allí l'ambient és selecte perquè molta gent ja no hi va ni cal que hi vagi. Un lloc per passar una bona estona amb família amb la gent de sempre i els nous que tenen bon gust. Moments per viure. No cal ni grans campanyes de publicitat ni rodes de premsa xorres. Aquí es viu en directe sense colorants ni conservants. Una bonica experiència que uns pocs, que ja està bé, ens agrada. Ahir va ser el torn de Ovejas Negras, un grup de versions de Barricada.

Una nova jornada castellera a Sant Jaume dels Domenys

 A ràdio Sant Jaume hi ha un programa de castells que es diu Quarts  amunt i ha organitzat una jornada castellera nova al calendari que coincideix amb el Diumenge de Rams. Han actuat els castellers de Vilafranca els de Terrassa i els Nens del Vendrell. Els castells màxims han estat de vuit. Encara no ha començat la temporada i ha estat com un assaig general. Molt bé la iniciativa que suposo que ha pagat l'Ajuntament i llàstima de la caiguda dels Nens que ha canviat una mica la part final de la jornada, però feia un dia estupendo i aquest és una localitat on els castells encara no hi havien arribat en una jornada anual. La darrera actuació va ser l'any 2012 tot i que als anys 90 del segle passat si que hi havia hagut diades en aquesta localitat. Ara ja hi tornen a ser. A veure si si queden o només ha estat un acte puntual. A veure que passa. 

La veu d'un poble torna per Diumenge de Rams

 Un any més vaig anar a la representació de Pàgines de Passió del meu poble, Albinyana, amb molt bona acollida Un cop més un part important del municipi participa d'alguna manera en aquest muntatge de caire religiós, però amb un toc modern. La història va començar l'any 1990 per recollir diners per la restauració de l'Àngel i ha durat fins l'actualitat amb l'obligada parada del Covid. Aprofitant la passió de Crist és fa un repàs a l'actualitat d'una manera general i amb dualitat de veus. Sempre ha tingut molt bona acollida i per alguns és una cita obligada de cada Diumenge de Rams. Una experiència de poble on petits i grans participen en un projecte unitari que fa de pal de paller d'un poble que encara manté certa cohesió social.