Subvencions, no gràcies

 

 

De totes les administracions públiques ens estan anunciant subvencions i ajudes per a tothom. Moltes d’aquestes aportacions econòmiques van dirigides a una secció molt concreta de la nostra societat. Pel que fa a la gran majoria de la societat queda exclosa de bones a primeres. Un triatge que molts cops està relacionat amb les percepcions econòmiques de la família. Aquí és on el mercat negre fa molt de mal. Hi ha molta gent que van sobrevivint amb aquests recursos fora del control d’hisenda. Gràcies a aquesta cara b que molta gent ho passaria molt malament perquè el vessant legal a vegades és molt minso per poder complir amb les necessitats bàsiques d’una persona.

Fa unes poques setmanes el President de la Generalitat va anunciar la construcció de 50.000 habitatges a tot Catalunya d’aquí al 2030. Una mesura que és tan bonica que sembla molt difícil per no dir impossible d’assolir sinó s’implementa un sistema extraordinari per a la seva realització. Avui en dia amb la demanda de llars a Catalunya si s’atorguessin totes les peticions actuals que tenim aquests habitatges de nova construcció encara quedarien curts.

Aquest tipus d’ajudes em recorden el paper de les butlles eclesiàstiques en l’edat mitjana. Si una persona no complia tots els preceptes religiosos donava uns diners al clero i quedava perdonat de la seva falta. Els nostres governs van pujant cada dia la pressió fiscal dels seus contribuents  que si la culpa la té Europa que si el medi ambient i mil coses més que es fan afegint a les justificacions. La gent cada dia va veient com ha de pagar més impostos i en conseqüència tot ha pujat el seu preu perquè algú al final de tot ha de càrrec d’aquesta pressió fiscal. Començat per aquests canons que es paguen per l’aigua que sense consumir ni un litre d’aigua ja de bones a primeres has d’abonar en alguns llocs 30 euros cada dos  mesos per finançar algunes obres que no tenen ni solta ni volta com la renaturalització de la Riera de la Bisbal al seu pas pel Vendrell que pot portar més maldecaps que altra cosa.

Ara també anuncien que el proper any els autònoms també veuran incrementar la seva quota, una nova despesa  en benefici de l’estat amb els seus assessors, càrrecs de confiança i compromisos de partit que han de posar en algun lloc perquè no perdi poder adquisitiu preparant-se per a algunes eleccions per poder tocar algun tros del pastís del poder.

Per altra banda, estem en una societat on se suposa que alguns serveis públics com la salut, la seguretat i estan garantits, però ara resulta que tota aquesta vessant pública cada dia està més desatesa. Per tant la gent s’ha de buscar solucions per suplir aquestes mancances en els serveis públics. Primer de tot començant per les alarmes. Aquest és un negoci que prospera cada dia perquè  la inseguretat creix en les nostres localitats i les forces de seguretat només s’encarreguen, si poden, dels casos més greus. Per la resta, has de fer la denúncia i potser l’assegurança et cobreix una part dels desperfectes. No cal que parlem de sanitat on les llistes d’espera poden estar un any o dos o donar-te hora per al següent any. Total, quan et toca visita ja no saps ni de què anava o directament ja no hi arribes perquè has hagut de passar per urgències.

Els serveis de neteja viària s’aplica en una part del municipi i la resta queda exclosa. Tenir mínima decent el centre neuràlgic del poble o la part més turística i la resta un cop al més i anar fent.

No cal que tantes subvencions que en molts casos has tornar una part important quan fas la declaració de renda del proper any. El que s’ha de fer es baixar la carrega impositiva, iva inclòs i cadascú que es distribueixi els excedents com vulgui. No vull la imatge política  aquesta que tenim on et treuen la cartera i després t’ofereixen un euro per solidaritat. Al final prendre el pèl a la gent, anunciar la construcció de 50.000 pisos en 5 anys quan encara no se sap ni on es faran. La gent que ho necessita ho veu i ja va a apuntar-se a una cosa que ves a saber com anirà i quin serà el seu resultat. Només postureig, resultat d’una política de focs artificials que enganya a tothom.

Un bon cel Alfons per seguir vivint les teves passions com el futbol i l'escriptura

 Arriba a una edat que ja toca visitar de tant en tant el tanatori perquè hi ha amics, companys, veïns que et deixen pel camí per un motiu o altre. Ahir dia 25 de novembre ens va deixar una persona peculiar que un dia per algun motiu va venir d'un poble del costat de Barcelona al Vendrell i va entrar a treballar de bibliotecari al Vendrell. Un tio peculiar que a més de treballar entre llibres li agradava escriure llibres i va unir les seves dues passions el futbol i la lectura. L'Alfons és d'aquestes persones que no passen desapercebudes per la seva manera de ser o pel seu físic. Ell es quedava a la teva retina perquè era peculiar. No era del montón. Jo algun cop he parlat amb ell, però no gaire. Estàvem en móns diferents tot i compartir alguns punts en comú. Des d'aquí un record per l'Alfons i la seva manera de ser, el seu estil. Ell sempre allí rodejat de cultura i bona onda espero que ara puguis seguir compartint la teva manera d'entendre la vida. Et volia portar al Pas de Vianants però no va poder ser per agenda, però sempre et recordaré amb la teva mira dolça i el teu caràcter seré. Una abraçada senyor. Curiosament el meu pare també va morir un 25 de novembre, però del 2014. A veure si us podeu trobar en el més enllà i fer bones migues encara que al meu pare el futbol i la lectura no eren el seu fort, però hi ha molta humanitat per per compartir entre els dos. Ens queda la seva obra i el seu record etern.

Dani amb dos "collins" al ple del Vendrell

 Aquest dilluns passat va tenir lloc el ple ordinari de l'Ajuntament del Vendrell. Una mica de literatura per alguns altres juguen al seu joc preferit el dels trileros i resulta que hem pagat més 1.800.000 més per la recollida de residus però com hi ha eleccions no es pot pujar la taxa per no putejar més a la gent. Després de les eleccions ja ho apujarem i tots contents i feliços. Unes quantes mocions que es queden al calaix, però clar arriba a un punt que la gent ja està fins els collins i passa a una fase II. Aquest és el cas del Dani de Mas Astó que cansat d'alimentar una colònia de 20 gats davant de casa seva va portar dos exemplars amb gàbies al ple perquè ho mirés el Knt i els seus deixebles. Ell diu que fa mesos que es queixa i no li fan ni puto pas i l'alcalde que tranquil que si que es fan coses i res pim pam. La política del Psoe no fer res i dir que es fa molt i sobretot no oblidar la frase hi estem treballant per dir que passem de tot i anem a guanyar eleccions i prou. Aquí una foto del gran Dani que cansat que passessin d'ell va portar els seus estimats a plaça Vella. Una mica de festa de denunciar aquesta política de quedar bé. A apartir del minut 3:36 i minuts final del plenari

https://actes.elvendrell.cat/sesiones/SP_CAT_TARP4316500J0.PLENOS.2025112401?lang=ca-ES

Més recursos pel 25 N i per cada dia per evitar aquesta lacra social

 El dia 25 de novembre és el Dia Internacional de l'Eliminació de la violència en contra la dona.Molts ajuntaments fan un acte folclòric de lectura d'un manifest on diu el de sempre i algun acte més per fer alguna cosa. El que s'ha de fer és posar mesures i dotar de professionals que puguin treballar en els casos i deixar una mica de fer el burro amb actes que no porten enlloc i destinar recursos i formar a la gent per evitar aquests casos perquè avui en dia tot és massa llarg i massa ferragós. La millor manera es donant eines i professionals per arreglar els casos que es detecten i deixar de fer el paperina i si es fa que es faci amb una base darrera i no amb paraules paraules que no van enlloc.

El primer dia que hi som tots

 Ens coneixem des de l'Institut de l'any 1987 i sempre hem mantingut una molt bona relació. Ens veiem de tant en tant per parlar i compartir records i organitzar alguna cosa. Fins ahir no ens havíem trobat mai tots  per mil històries, però en aquest sopar nadalenc varem coincidir els dotze membres del grup. Feia molt de fred a fora, però un cop més aquestes trobades d'amics que et permet parlar de moltes coses que tenim en comú són com una teràpia de grup que va molt bé per anar carregant bateries. Seguim endavant i ja varem engegar la planificació pel 2026 que ja tenim a tocar.

Un pressupost per vendre fum d'allò que no interessa a ningú

 El passat dilluns doncs va tocar el ple extraordinari de pressupostos per un any peelectoral i com toca en aquests casos no pujar impostos encara que els serveis publics estiguin cada dia pitjor i anar fent obres que no interessen a ningú i passar olimpicament dels problemes de la gent com l'habitatge, la pressió fiscal i la brutícia general. Això de viure a una torre d'ívori és el que te, però res la gent cada dia ho va veient i a les properes eleccions la campanada la donaran els partits de dreta perquè els d'esquerra s'han dedidicat a vendre fum i putejar als vilatans. Paciència.

En Teo fa pressupostos

 

 

Un any més el nostre amic Teo li toca fer el pressupost per al proper 2026. Un any on s’ha d’anar cuinant principalment la recta final de la legislatura amb unes eleccions municipals per a la primavera del 2027. En aquesta període ja no toca pujar impostos, almenys directament. S’han de tenir moltes obres mig fetes per anunciar que si voleu que la cosa s’acabi ens heu de votar a les properes municipals i seguir amb aquest govern resident en la seva torre d’ivori.

En condicions normals, el nostre protagonista amb els seus incondicionals ja fa dies que haurien treballat a porta tancada per poder presentar els comptes en un plenari on estaria previst, com tota la legislatura, que tiri tot endavant fent cas omís a les propostes de resta dels ciutadans de la vila optimista. Però enguany tenim un miracle que no podem passar per alt. Sant. Enguany les forces celestials han conduit al nostre reietó per uns viaranys nous de trinca.

Enguany en un dia incert de juny entre foto, vídeo, captura, “reel” nota de premsa entre d’altres tecnologies es li va aparèixer Sant Xavier apòstol en un racó del Tabaris per guiar el nostre líder espiritual a l’hora de confeccionar el nou pressupost.

El nostre missioner jesuïta va inspirar  el nostre jove faraó de la nissaga dels Martí que ja fa dies que va veient com va perdent seguidors entres les seves files i es va encomanar amb els ulls clucs als designis divins en aquesta peculiar aparició digna de quart mil·lenni.

Aquí farem cinc cèntims del que va anotar el nostre reporter que va estava amagat alli al voltant. Primer de tot aturar tota la renaturalització de la Riera de la Bisbal i dins del possible tornar a aprofitar els seus laterals per a estacionament de vehicles. Arreglar el torrent dels Aragalls i deixar-ho en condicions. Tot i el desviament d’aquesta riera una mica més amunt  de la zona de Sant Salvador els dies de pluja intensa aquesta llera porta molta aigua que pot malmetre fàcilment tot allò que obstrueixi el seu pas natural al mar.

Per altra banda, arreglar d’una vegada el pàrquing del Botafoc com Déu mana per poder deixar el vehicle prop de la vila i uns pocs a l’any fer-hi concerts o altres activitats multitudinàries.

Tot el diner que sobri d’aquests inversions aturades o reorientades dedicar-les als serveis bàsics de neteja, recollida de residus i manteniment de la via pública. Com no, cuidar els parcs i jardins municipals i renovar l’enllumenat d’aquestes zones on està en precari. El manteniment dels serveis públics està en un nivell freàtic amb clares diferències segons les zones del Vendrell.

L’espai destinat a la nova seu del Consell Comarcal i a l’empresa d’aigües de l’empresa de Florentino Pérez dedicar-los a construir pisos socials com fan els seus amics de Calafell. Està molt bé perseguir els “ocupes problemàtics”, però al regne del senyor el nombre de pisos socials és totalment residual amb una població real de més de 50.000 persones i amb les necessitats que hi ha al Vendrell.

Dotar a l’Ajuntament del personal tècnic en àmbits com fires, serveis socials, via pública, policia, entre d’altres amb personal de forma estructural i no treballadors amb subvencions que estan un any i quan en saben han de plegar.

Potenciar el comerç local amb una reducció de les taxes que es paguen d’escombraries, canvis de nom, obertures d’establiments i similars.

Evidentment baixar la pressió fiscal amb l’IBI que és un dels més cars que tenim a Catalunya.

Dissenyar entre tota la gent un Vendrell per al 2035. Un calendari d’actuacions per marcar el futur de la vila amb el consens de totes les parts. No anar donant pals a l’aire a veure per on podem treure subvencions que després superem amb escreix el pressupost inicial.

Evidentment tot això serà presentat en un acte públic a la Lira perquè tothom conegui el seu futur abans de l’aprovació definitiva d’aquest pressupost ple plenari municipal. Això és transparència i no comprar títols de capitalitat a preu de talonari.

Aquest és el nostre faraó, en Teo que enguany després de tanta foscor ha vist la llum de Deu que l’il·lumina mentre l’orgue toca una tendra melodia que ens enlaira a tocar del Tobies que ens vigila des del seu pedestal. Gràcies senyor per aquest miracle. El Vendrell pot treballar a favor de la seva gent i no d’unes quantes empreses que ja són de la casa.