La tele optimista ja no posa les visualitzacions dels programes

 

Fa uns pocs dies la tele del Vendrell, perquè la ràdio ja fa dies que està sota mínims, ha decidit treure les visualitzcions de les diferents notícies. Amb la nova pàgina web que és una versió cutrona però una mica millorada de l'anterior es pot veure el mateix format però un pel millor. Abans sabies les visualitzacions de cada programa de tele i cada video. Ara ho han tret. Hi havia coses que sortien que havien de publicar perquè no es podien amagar encara que fos amb molt de sucre i tenien moltes més visualitzacions que moltes rodes de premsa de lluiment que no tenen ni solta ni volta. Abans sabies una mica com bategava una mica els pocs vendrellencs que es miren la tele. A partir d'ara res de res. Han tret aquesta dada clau per veure una mica tot plegat. No és que tinguessin molta gent, 100, 200 o potser una mica més  en una població de 50.000 dins una comarca de 120.0000. Però res si són feliços que vagin endavant perquè la il·lusió de la política no es pot treure a aquests optimistes tan il·lusionats amb aquest model de Vendrell que l'estar trencant per tots els cantons i a sobre amb molta pudor.

“Es pot ser efectiu amb un somriure”, gran lema optimista

 

En els darrers minuts del darrer ple de l'ajuntament del Vendrell es va donar la definició clara i concisa de la filosofia de treball d’aquesta legislatura del PPsoe. En un comentari breu però clar és va explicar la raó de tot plegat “es pot ser efectiu amb un somriure” de la mà del Soriano. No cal dir res més. Després de veure per part de l’equip de govern moltes preguntes sense resposta i altres que se sortien per la tangent. La cosa la tenim clara. El moment més intens del ple quan l’Albert Rovira va a tornar a preguntar per enèsima vegada per què no es reunia el Consell Escolar Municipal. Un tema que uns quants anys que dura i que hi ha algun motiu curiós que fa que aquest òrgan clau no es convoqui perquè el govern optimista deu tenir por d’alguna cosa.

Un ple tranquil i càlid perquè encara no va l’aire condicionat de la sala de plens com el  del passat més de juny.  Seguim passat factures de 60.000 euros per uniformes de la poli local que coses que passen van quedar fora del sistema convencional i es van pagar amb un reconeixement extraordinari de crèdit que és legal per casos puntuals però no que s’apliqui de manera massa general com tenim aquí.

Un ple protagonitzat pel Riuet i el nefast funcionament de la recollida selectiva que està deixant un Vendrell brut. Seguim demanant més policies, bombers i agents rurals en una comarca que creix molt i que està farcida de problemes i on tothom que pot se les pira a llocs millor i sempre estem amb quadre en el millor dels casos en els serveis bàsics. Ara un mes de descans a no se que hi hagi alguna xorrada per passar per fer publicitat i sinó fins a finals de setembre. No podem oblidar el record unànim a la figura de'n Pep Bargalló recentment traspassat. 

 

 

 

Ple absolut en l'obra de teatre de la Societat d'Albinyana

 

Un any més per la festa major petita d'Albinayan, el grup de teatre la Soci Mola d'Albinyana ha estrenat una nova obra de teatre sota el nom Sanatori Balneari Marisol. Una comèdia molt divertida sobre el que passa en un sanatori amb uns treballadors i hostes molt especials. La sala de la societat estava plena de gent que va guadir d'una les quasi dues hores que dura la respresentació. La societat en aquest centenari un cop més ha demostrat que està plena de vida amb moltes activitats i un públic que respon perquè hi havia gent d'altres localitats de la comarca que no es van voler perdre la representació. Tot i que feia calor, la veritat és que s'hi estava bé a dins. Enhorabona a totes aquestes iniciatives que dona vida i caliu al poble. 

Què és primer la renaturalització subvencionada o les persones grans?

 

Aquesta renaturalització invasiva i brutal que està vivint el Vendrell en aquesta legislatura no ens deixa veure les preferències reals que tenim a casa nostra. A principis d’aquest segle va entrar en funcionament la Residència de la Muntanyeta amb gairebé un centenar de residents. A tocar tenim el Centre de Dia Anna Serra que es va posar en funcionament després d’uns 8 anys que compta amb una seixantena de places per cobrir les necessitats diürnes en aquest camp al Vendrell. Per altra banda al cor del Vendrell tenim a la llar Santa Anna que funciona des de finals del segle passat amb una capacitat de 32 persones.

En aquest temps el Vendrell ha doblat sobre el paper el nombre d’habitants passant d’uns 20.000 als 42.000 i escaig que tenim actualment tot i que segons el consum d’aigua superem fàcilment els 50.000 habitants. En tot aquest temps no s’han incrementat una sola plaça en aquest camp. En honor a la geografia urbana també s’ha de dir que la Residència Assistida de la  Policlínica del Vendrell a tocar a terme municipal també té una oferta de 24 places.

Estem vivint un important canvi social en els darrers anys. Les cases on viuen tres generacions sota un mateix sostre s’ha quedat una mica obsolet. Tenim les de dues generacions cada dia perdent pes específic en el conjunt de la nostra societat Les famílies es van disgregant de mica en mica. La nova tendència és que cadascú visqui en el seu espai, encara que sigui petit, però això de compartir habitatge generacional sinó es per necessitats econòmiques o humanes, però les típiques cases pairals ja formen part de la història o es converteixen en cases rurals per llogar.

Tot això s’ha afegit que l’esperança de vida ha passat de 79,59 al 2000 fins als 84, 2 actualment.

Hi ha empreses que ha vist el negoci que hi ha en aquest món i han muntat les seves instal·lacions privades com la que trobem a Llorenç del Penedès amb 121 places.

Està molt bé que parlem de futur amb boniques infografies que ens dibuixen un món irreal i que segurament ens passarà com els projectes i al realitat d’aquest vial fluvial que han posat entre els dos ponts de la Riera de la Bisbal que entre el paper i la realitat és com comparar una all amb una ceba.

Al Vendrell ens volen vendre un futur de ciència ficció, però en atenció personal a les persones grans i les que tenen patologies greus estem igual que a finals del segle passat, sense avançar res en aquest camp a part de la frase típica i tòpica del ja ho estudiarem.

Si han parlat de fer una nova seu del Consell Comarcal amb unes funcions que es poden distribuir d’una altra manera fins arribar a deixar l’ens com una cosa simbòlica. S’ha parlat de fer una nova seu galàctica a l’empresa que gestiona l’aigua del Vendrell i que ens cobra uns canons fixes encara que no obrim l’aixeta, però ningú parla de les persones que és un tema clau en el nostre futur. L’excés renaturalitzador ens fa molt de mal. Fem càlculs un centenar de places de residència per a gent gran en una població d’unes 50.000 persones reals d’aquestes posem que n’hi ha 10.000 de més de 65 anys, un irrisori 1% de la la població de gent gran només podrà tenir plaça a les residències. Aquest és un tema que gairebé ningú esmenta.

Els reptes de l'optimisme vendrellenc en la darrera volta electoral

 

Fins fa quatre dies tothom pensava que el Ken i els seus comparseros ho tenien guanyat, però potser caldria utilitzar alguna marca blanca per assegurar la propera legislatura com PP algun sociata reciclat i aquestes coses que tenim per aquií. Però ara te molts fronts oberts que li costarà remuntar.

- Riuet que és la punta de l'iceberg i a cada cosa que fa la lia encara més.

- Recollida selectiva que ha deixat el Vendrell en un femer i que encara ens falta la part forta de l'estiu.

-Zona blava de juny a setembre de 9 a 21 i sense parar al migdia ni tracte especial per als veins que han de buscar-se la vida

Sorolls i problemes oci nocturn com Macarella i botellon per la zona

Policia local del Vendrell que no cobra hores extres i diu que les faci ta tia

Locals municpals com la biblioteca que fa dies que ni calefacció ni aire condicionat

Unes quantes places de l'Ajuntament que portem uns quants mesos sense resultat definitiu i la gent se les pira a altres llocs i ja t'ho faràs.

Manca de manteniment de carrers i enllumenat que fa dies que dura i la cosa continua.

Problemes entre etnies a la carretera de Valls que ja tenim la tele de Madrid que ja ens coneixen arreu.

Les escoles bressol estan totes climatitzades menys la Mestral que crema

Manca d'organització per exemple la falla del Puig es va cremar divendres i fins dilluns va estar tallada el carrer principal i no passa res.

Crema de contenidors al Vendrell i algun cotxe ja ha quedat sucarrimat

Seguim amb la inseguretat de sempre i la gent es busca la vida

Comèdia amb el parc del Botafoc que cada dia és diferent i al final hi posaran una torreta amb quatre farigoles

La passarel·la dels Nens que se la van carregar sense cap motiu

Tot aquest canvi de la Riera on ha tirat 6 milions d'euros no convença a ningú. Els camions de bombers no passen pel costat

Al Nirvana han plantat un supermercat i han tallat l'accés a la urbanització. Ja no tenen llum en condicions i ara camions a descarregar i la gent mosca.

Els socorristes posen bandera groga perquè n'hi ha pocs i no tenen ni torres de vigilància.

El top manta segueix encara que tothom ja ho te normalitzat.

Al davant de la biblioteca han posat un a tros de zona de vianants que obliga a tallar el carrer pels cotxes i fer un tomb per entrar al Vendrell. Una locura de gps.

Ara toca pagar l'Ibi.

Ningú sap com es bonifica a la gent que fan reciclatge.

Ara es gastaran un munt de diners en una nova seu de l'empresa d'aigües que es poden estalviar perfectament

Els comerços del Vendrell cada dia estan més contents per la càrrega fiscal.

Van presentar el parc del costat del Tabaris que es diu de la Música perquè te un tros de chelo de fusta, però podria tenir una gallina i podria ser el parc dels ous d'or

Alguns veins dels barris marítims es queixen que alguns bars els posen taules i cadires a la vorera i no pooden passar. 

........ HI ha més històries, però jo crec que si supera tot això és mereix com a minim ser Portant d'honor i el Teresina Martorell tot junt en un acte al Tabaris

Tot un plaer Obeses a la Granada

 

Feia mesos que no anava a un concert d'Obeses i ahir vaig tornar a la Granada del Penedès amb un directe brutal que em van portar als millors de la meva vida. Un so espectacular varem seguir els seus nous exits i un repàs als de tota la vida. Un gran concert amb la gent molt animada per gaudir d'un dels millors grups catalans que ens aporten força i energia en els seus directes. Gràcies per tot.

Moltes gràcies, Pep

 

   

Aquest passat cap de setmana ens ha deixat de forma sobtada tot un referent cultural i social d’una generació i d’un territori. Una persona incansable que ha treballat per fer realitat  un ampli ventall de projectes culturals per dotar el Vendrell d’un caliu social. Tot just en un període de temps en què el municipi ha duplicat i més la seva població acollint un munt de persones vingudes d’altres punts de la península ibèrica i que han  trobat en aquest món dels Pastorets el pal de paller per anar creant un ampli ventall de propostes culturals i socials al llarg de l’any que anaven des de Carnaval, fins a la festa de la Bicicleta passant pel seu punt més emblemàtic com han estat els 60 anys de representacions continuades dels Pastorets.

En Pep Bargalló, era el seu cap visible, però sempre ha estat acompanyat d’un estol de persones que han remat en la mateixa direcció. El “Ninyo” era una persona generosa,
propera, amb les idees clares i que sempre tenia molt assumits els seus objectius i el camí a seguir. De caràcter obert i amb  bones relacions amb moltes persones de tots els àmbits. Una persona polivalent que vivia intensament el que feia i engrescava a la gent perquè participessin en aquests projectes comuns. Tot un senyor que ha ocupat un lloc cabdal en la història recent de casa nostra pel que ha fet i el que ha representat. Descansa en pau Pep. El Vendrell i comarca sempre t’estarà agraït per tot el que has fet i el que ens has deixat aquí baix. Publicat al 3 de vuit i a la Fura el dia 10 de juliol del 2026