El dia 1 d'octubre del 2017 és una data que no oblidarem mai. Molts somnis es van fer realitat per unes hores o uns segons. La cosa va anar a pitjor, però aquell dia el poble va votar i va parlar i molts encara no ho entenen. Seguim endavant encara que tot això cada dia està més diluït.
.jfif)
Doncs res, avui son els àngels custodis, Miquel Rafel i Gabriel i result que faig el sant. Un dia molt conegut a Lleia perquè és un dels patrons. Un dia amb pluja perquè molts anys acostuma a plouré aquest dia. Només vull agrair a totes les persones que s'han recordat de mi en aquesta data del calendari que sempre va bé per fer un toc amb la persona que et felicita. Gràcies per tot plegat. Anem comentant la jugad.
.jfif)
Calafell i el Vendrell fa uns anys que estan en una mena de guerra de la sorra. La natura sàvia està traient sorra de les platges de Calafell, en especial de la de Mas Mel i per altra banda està aportant sorra a la zona de Coma-ruga del Vendrell. Evidentment estem parlant de dos reietons costaners que tot i ser del mateix partit la seva relació és com la de les dues colles castelleres vallenques.
Els entesos que no fan informes oficials diuen que tots aquests desajustos venen provocats per l’excés de ports a la costa catalana. No és normal que cada tres o quatre quilòmetres de costa tinguem un petit port per alegria del municipi en qüestió. La seva construcció ha alterat les corrents marines. Aquest fet provoca aquestes irregularitats en la distribució de la sorra en el litoral. Quan hi ha un fort temporal que arran del canvi climàtic cada cop són més freqüents al nostre litoral hi ha redistribució salvatge de la sorra que generalment perjudica a Calafell i beneficia al Vendrell.
L’any passat primer anaven els camions carregats per la sorra des de Coma-ruga fins a Calafell. Tenim un altre element al nostre litoral que pot alterar alguns mètodes bàsics com va passar amb l’espècie protegida del corriol camanegre. Arran del perill que suposava aquest transport per la zona costanera es va decidir que els camions anessin per les carreteres, fet que va provocar la queixa de veïns i conductors.
Enguany ja s’ha tirat directament per la circulació per la sorra avalat pel govern Espanyol fins una mica abans de l’estiu que es va aturar, però no es va aportar tota la sorra necessària per a cobrir amb dignitat el tram de la platja amb més mancances.
Arran d’aquest traspàs han sorgit alguns episodis que ens han fet sortir als principals mitjans de comunicació. El que no ha transcendit tant és el futur incert del passeig Marítim de la zona de Mas Mel per la manca de sorra, però arran d’aquest espai aquest any ho hem petat amb la guerra de la petanca que s’ha mediatitzat als principals mitjans espanyols. Mitja dotzena de pisos de davant de mar es queixaven pel soroll dels jugadors d’unes pistes que abans estaven a la sorra i enguany per manca de superfície sorral s’han passat a la part interior del passeig. Evidentment el problema venia perquè els esportistes jugaven entre les quatre i dos quarts de set de la tarda, quan la gent a l’estiu acostuma a fer migdiada que és una de les coses sagrades de tot humà i més a l’estiu. Hi ha normes no escrites que no es poden trepitjar de qualsevol manera i menys per l’estrèpit del xoc de les boles de dues de dues pistes de petanca i els crits eixordadors dels seus jugadors en plena calitja estiuenca
Tot arreglat, com diu literalment l’alcalde de Calafell sobre el tema de la petanca “No ens preocupa ni el soroll ni les molèsties. Estem a Calafell i no a Montserrat. Tant als uns com als altres els hauria de preocupar si en un futur tenim platja o no Calafell”. El problema no és el soroll de les boles sinó la sorra. Sinó pots dormir uns taps que van molt bé.
.jfif)
Volem que la gent gran estigui ben cuidada i atesa i ens donen paella per menjar a ple sol. Volem futur per als nostres fills i ens donen pitets per als nouvinguts al món. Volem feina i ens donen festa. Volem netedat i ens aporten portes que no van enlloc. Volem natura i ens donen ciment. Volem futur i ens donen passat. Volem conèixer el poble i ens posen zona blava. Volem preguntar i no ens responen. Volem realitats i ens donen paraules buides. Tot plegat fum fum fum.
Ahir vaig anar a Llorenç al Llença't i després vaig anar al Vendrell on l'Orquestra Melodia celebrava els seus 95 ays de vida amb un concert i un ball que va durar fins quasi les 10 del vespre. Hi havia molta gent a la part de dalt de la Rambla encara que aquelles hores potser cap bar estava obert al Vendrell. Em va fer gràcia recordar la meva joventut al poble quan de tant en tant venia a animar la festa major i la festa petita. En aquells temps no hi havia ni discoteques ni tardeos ni similars, però quan venia una orquestra era festa grossa. Ara ja és tot light i tothom està cansat de tot. Esperem que aquesta formació clau per entendre la història musical del Vendrell arribi ben lluny i faci gaudir a petits i grans com sempre ho ha fet.
.jfif)
La nostra societat ens planteja un seguit de qüestions que costa trobar una
resposta adient i entenedora per totes les parts.
Un dels temes que fa anys que em preocupa i que ara amb el tema de la implantació
del nou model de recollida selectiva ha tornat a ocupar un lloc destacat en les
meves incògnites per resoldre és com es poden tirar en un mateix contenidor
groc de la recollida selectiva una ampolla de plàstic, taps, iogurts, aerosols
brics entre altres elements. La resta de contenidors que configuren la família
dels residus ho puc arribar a entendre, però el contenidor groc sempre m’ha
plantejat dubtes com es pot combinar una llauna de refresc, un bric i un
aerosol, per exemple. Tot això en un moment o en un altre del procés de
recuperació suposo que s’ha de tornar a
triar per orientar cada element al seu lloc de destí adequat que pugui combinar
amb els seus similars per acabar amb un final més útil i feliç.
Relacionat amb aquest tema anterior està els criteris de pagament de la
taxa. En algunes localitats, com el Vendrell tu no pagues ni per reciclar, ni
per generar, ni per habitants. Tu pagues en uns barems segons la superfície de
l’habitatge. Un criteri que no s’aguanta per enlloc perquè tu per la superfície
del teu domicili et tocarà pagar una taxa independentment de la teva aportació
de volum de reciclatge. Un criteri totalment absurd que no s’aguanta per enlloc
i crec que fins i tot és més racional que tots els habitatges familiars paguin
la mateixa taxa municipal.
Un altre tema relacionat amb aquest i que també aixeca polseguera són les zones de baixes emissions. En alguns municipis segons quins cotxes no poden entrar en una àrea reservada de la localitat en nom de la contaminació atmosfèrica, però resulta que al costat d’aquesta àrea restringida si que hi poden circular. Sembla com si les emissions generades a la superfície terrestre per algun vehicle a l’hora d’elevar-se cap a la atmosfera ho fessin d’una manera totalment vertical sense que es moguessin un centímetre de la seva línia ascendent cap el més enllà. Aquests espais estan rodejats d’altres vies on poden circular la resta dels vehicles restringits. No parlem de les emissions de les indústries que poden estar al voltant de la ciutat i d’aquells avions que de tant en tant passen pel cel deixant la seva petjada celestial. Sincerament crec que tot això correspon a una campanya dirigida directament a què la gent es compri un cotxe nou i d’aquesta manera donem una mica de vida al negoci automobilístic que és un dels poders fàctics d’aquesta societat consumista on estem tots ubicats.
Avui he anat a l'Assamblea de les Regions d'Europa que ho porta Joventut de la Generalitat
que com no s'ha fet al Tabaris. Demà segona part. Hi ha coses que s'han de dir. Primer de tot que ha vingut la Secretaria de Cicles de Vida i Ciutadania ha llegit el discurs i ha fotut el camp. Jo crec que amb unes jornades amb gent de tots els Països d'Europa des de Noruega a Portugal passant per Holanda, Bèlgica i altres tenien representació s'hauria d'haver quedat per simple responsabilitat. Doncs res ha marxat després del discurs. Després també en un debat s'ha dit que cada dia els polítics estan més lluny del poble i que alguns, com passa a Espanya, només hi van perquè surti el seu nom al programa o a la tele, però els importa ben poc que s'hi fa. Això no tots, però alguns si. Doncs un dia molt interessant amb una visió general d'Europa per veure com va tot plegat.