Tota cultura
necessita un bon diccionari adaptat a cada moment per conèixer el significat
real de cada paraula. Aquí deixo anar una petita aportació d’unes paraules
claus en aquesta variant optimista que tenim a tocar.
Renaturalització:
Aquest mot que fa molt poc que s’ha introduït al diccionari és la manera de
justificar qualsevol tipus d’obra nova en espais cèntrics i emblemàtics del
municipi per deixar-ho alguns cops com estava o en altres actuacions com el Riuet
de Coma-ruga molt pitjor de com estava abans. Es pot utilitzar el terme
perfectament per col·locar papereres,
bancs i fanals al bell mig d’una riera encara que el primer dia que caiguin una
mica més de quatre gotes ho posi tot cap enlaire, però políticament és tot molt
electoralment interessant. Aquest terme va unit molts cops a subvencions
d’altres administracions que et paguen una petita part del cost del projecte
encara que els ciutadans al final acabin aportant molt més del que estava
pressupostat inicialment.
Passeig fluvial:
Passeig de tota la vida amb ciment o terra guarnit amb quatre jardinets que ben
aviat es veuran ocupats per herbotes autòctones que aniran prenen protagonisme
al que marca el projecte inicial. El tema fluvial és per despistar perquè estem
parlant del lateral superior d’una riera on hi passa l’aigua molts pocs cops
l’any. Per altra banda, la ubicació
física pot estar sis metres per sobre de
la llera de la riera que curiosament només s’hi pot accedir en moments puntuals
i no precisament per passejar el gos.
Negociació, diàleg i
similars: En els millors dels casos jo agafo a una colla de persones més o
menys afins del partit per posar punts en comú sobre algun tema més o menys
important. Els ensenyo quatre detalls la meva proposta ràpid i corrent i poc
abans d’acabar el termini. És indiferent el que em diguin i les propostes que
puguin aportar perquè jo ho faré igualment el que vull. Queda molt bé de cara a
la galeria practicar aquest esport tan democràtic i nostrat que ja s’havia fet
servir en altres època passades, però sense tanta pompa i esperit participatiu.
Hi estem treballant:
Frase que ubica l’expedient del problema
en qüestió en un arxiu sense cap tipus de voluntat que es vulgui solucionar
perquè allí no fa nosa i amb aquest mantra ens podem passar dies i dies sense
moure un dit real per posar fil a l’agulla per solucionar el quid de la
qüestió.
Tècnics: Persones
que són els culpables ideals quan les coses no es poden o no es volen fer.
Llavors s’aprofita aquest element humà i racional per carregar totes les culpes
contra aquest col·lectiu. Quan toca es busca algun tècnic d’alguna empresa
amiga i tot s’arregla fàcilment i amb una bona entesa. En aquesta moda de
defugir responsabilitats política els tècnics oficials són els que tenen la
culpa de tots els mals perquè alguna cosa no avanci. Quan la cosa arriba a
altres nivells, com és el cas del Riuet ja es recórrer a altres administracions
superiors per anar repartint responsabilitats de decisions pròpies totalment errònies.
Mocions i propostes
de resolució: Excuses ideals per parlar en un plenari de moltes coses que no
interessen i on el municipi no té cap tipus de competència creant un ambient
fals que pot arribar a generar cert interès als oients, però que a l’hora de la
veritat acaben en un arxiu pels segles dels segles. Sempre es pot recuperar quan convingui però
per seguir mantenint els problemes reals de cada dia amagats sota l’estora.
Molts cops es tornen a reeditar en noves versions passat un temps amb el mateix
cicle vital que les precedents o sigui, fum, fum.
