Jo ho veig així a l'Ajuntament del Vendrell

 

Anem a fer aquest joc que mai resulta però que dóna caliu  i vidilla. Aquests dies he estat fent consultes sobre els propers resultats a l'Ajuntament del Vendrell en el proper maig. Jo veig la cosa així i segurament està equivocat però dic el que penso i a vegades penso el que dic.

Psc 6

Erc i Companyia 6

Mar 3

PP 2

AC 2

Vox 2

El Psc caurà i el vot es repartira entre Vox i la Mar. AC viurà dels rebotats de Junts i Erc i la Mar està fent molta feina de formigueta i crec que això és notarà. Pot passar de tot, però això no està fora de lloc.

Els votants de Junts són pocs i molts estan rebotats i aniran a altres llocs. A l'actual candidat li falta xispa i és massa normal per tenir representant en un poble tan catxondo com aquest.

El Vendrell és una ciutat fosca

 

 

El Vendrell realment i metafòricament és una ciutat fosca. En aquestes dates finals de l’any es veu clarament. Abans del canvi de l’hora a finals d’octubre i a finals de l’any quan les hores de llum del dia són les mínimes. En aquestes períodes passa que quan la gent és mou per anar a la feina o a escola,   entre dos quarts de vuit del matí i dos  quarts de nou, la llum del sol és minsa llavors s’ha de substituir per enllumenat artificial. Aquí que segons perquè tenim l’estalvi assimilat a l’adn aprofitem per apagar els fanals quan més aviat millor. Si el dia està més o menys clar doncs mira un està acostumat.  Quan està núvol o plou llavors entres en una dimensió desconeguda ubicada en plena foscor esperant que la claror agafi embranzida en els carrers i places del municipi i aparti la negror del nostre horitzó. Fa un any va sortir aquest tema al ple i aquí tenim els optimistes que són molt recurrents van dir que s’estava estudiant apagar més tard les llums del carrer a canvi de reduir el mateix temps en una època dels mesos d’estiu quan aquest efecte no és nota tant pel moviment de la gent al carrer. Jugades de trileros pures i dures. La solució és ampliar l’horari de l’enllumenat públic en general i ja està. No cal  treure i posar minuts al llarg de l’any perquè al final de tot sumi igual.  Arregles un franja i en perjudiques una altra.

A part de la part real d’aquest titular també és fosca perquè hi ha coses que curiosament interessen a la gent perquè són diners de la seva butxaca. Fa quatre dies es van posar en exposició pública les ordenances de la recollida selectiva que et permetia estalviar si ho fas bé i has anat a buscar la targeta i el cubell, 38 cèntims anuals que jo ja no sé ni que fer amb aquesta quantitat d’estalvi. Doncs en un ajuntament normal, no cal ni que sigui sostenible, ni integrador, ni inclusiu i potser no cal que renaturalizador fas una nota de premsa o un tall en els mitjans del partit municipals i que la gent ho miri si vol i sinó doncs res però aquestes coses s’han de comunicar. Afecta a tothom perquè la gent ha de saber que ha de pagar en impostos.

No potser que quatre anys abans de les càmeres de vigilància ja en parlem i a hores d’ara no sé sap quan funcionaran. No potser que avui anunciem que fem un dipòsit de pluvials al parc dels enamorats que pot acabar flotant pel seu pes. Dues setmanes després diem que toca canalitzar les aigües de la pluja amb uns motors que no podem tenir per manca de potència elèctrica. Al final de tot plegat no fem res. Ve tot un senyor al darrer ple i dóna una solució ràpida i efectiva que és fer canals al mar perquè surti l’aigua al mar. L’alcalde li diu que ho estudiarem. O sigui que ho deixen estar o fem una obra que no servirà per a res. Que a l’ajuntament li donin una plaqueta per transparència en la web municipal ho trobo diví. Hi ha moltes d’aquestes històries que tenen un nivell molt baix com l’ensenyament en general. A la mínima et donen el títol i després, si cal, ja t’espavilaràs.

Portem mig any del Riuet i del tema recollida escombraries i aquí tot està igual o pitjor. Tot es mou per estar igual o més malament. El Vendrell és un poble fosc en tots els sentits. Sort que el destí ens ha posat estratègicament en un bon lloc sinó les passaríem malament.

Pilar de la cohesió territorial, Eix Diari

 

Tot conjunt de persones, animals i fins i tot coses té la seva estructura que està constituida per elements naturals o artificials. Qualsevol estri te les seves peces segons unes normés de física i mecànica. La natura també ens ensenya que els éssers vius estan cohesionats d’una manera que tothom en pugui treure un rendiment a canvi d’un preu a pagar.

Porto més de 30 anys en el món del periodisme altruista tot i que durant una petita etapa de la meva vida vaig entrar en el món dels professionals de la comunicació. Quan vaig començar a mitjans dels anys 90 el periodista tenia un pes important en la nostra societat. Representava una mica la veu d’aquest poble anònim que va avançant en el camí del  temps. Hi havia rodes de premsa on la gent fins i tot podia preguntar sobre temes més espinosos. Totes aquestes notes de premsa i aquestes fotos oficials que els partits i consistoris s’afanyen en inundar xarxes i similars per arribar més lluny gairebé no existien. La gent obria el diari i veia les notícies del territori. Algunes eren conegudes per altres mitjans com la ràdio i la televisió, però en el paper escrit s’hi podia veure més informació i fins i tot alguns cops algun aportació personal de qui escrivia la nota per donar valor a la notícia.

30 anys després de tot això tothom pot fer de periodista o comunicador mediàtic. Ara el que interessa d’una notícia principalment són els titulars i la fotografia. La resta de la informació ja queda només en els ulls de persones interessades pel tema o simplement nostàlgics d’altres èpoques.

No fa tant hi havia una mena de cohesió social en el territori. Per proximitat la gent del Vendrell mirava a través dels diaris que es cou a Vilafranca o a Vilanova o a qualsevol poblet del Penedès. Avui en dia la majoria de gent està desconnectada de la resta de la  comarca i fins i tot seu poble i comunitat de veïns. Fer periodisme  és fer territori. Explicar que passa en un entorn contrastant la informació i separant el gran de la palla que cada dia abunda més en aquest afany de vendre fum. Una tendència que està deixant a gran part de la societat estabornida i ja no sap ni que és la renaturalització ni la cohesió i potser ni la figura de Pau Casals que ja el fan servir per temes que li queden una mica lluny de la seva figura original.

Vull donar les gràcies a l’Eix Diari per la gran tasca social que fa de posar punts en comú a la gent del territori, des d’informació del Penedès fins al temps passant per l’obituari que sempre atrau a algun curiós a veure si algú ens ha deixat sense avisar. Una feina de formigueta que ens ajuda i molt a què tots ens coneguem una mica millor. Avui que estem tots amb el tercer braç del mòbil tenim aquest gran mitjà per donar un cop d’ull al nostre entorn si menganito repeteix com a candidat a l’alcaldia o al poble del costat per ser família nombrosa et fan un descompte en el rebut de la recollida selectiva. Mentre fem un kit kat de la rutina podem veure aquelles notícies que tenim més properes, de la resta ja ens aniran bombardejant per la resta de mitjans més generalistes, però hi ha informacions que només pots arribar a través de l’Eix Diari que arriba al quart de segle. Gràcies per ser-hi i fer que encara conservem aquesta identitat arrelada al nostre territori que està al mig de tot arreu i a vegades sembla que no estigui enlloc. Enhorabona per arribar fins aquí i a seguir sumant realitats i experiències.

 

No votar ja no és de revolucionaris

 

D’una manera imprevista tot i que previsible ens han posat al calendari unes eleccions legislatives tot just en plena campanya prenadalenca del Black Friday, data en què comença aquesta irresistible temptació de comprar i tirar de la Visa. Doncs quan la gent tot just s’hagi donat el tret de sortida a aquest esport comercial tenim una cita amb les urnes per decidir qui governa a Madrid, entre Barcelona i Europa.

Tot estava previst. Presentem uns decrets al Congrés sobre un tema que porta molta polseguera mediàticament com és l’habitatge. Abans de començar la partida  ja sabem que segurament no tirarà endavant. Nosaltres que volíem salvar el món i hem tingut temps de sobra apurem la darrera maniobra política saben que els nostres diputats no sumen el suficient perquè sigui aprovat.

Llavors aparentment tirem la tovallola i convoquem eleccions presentant-nos com a únics defensors dels grans valors de la societat com augmentar pensions, accés a l’habitatge per tothom, defensors de les classes més desfavorides, ensenyament públic i gratuït, igualtat d’oportunitats entre els diferents orígens i tendències sexuals, etc

Si no guanyem nosaltres o els qui tenim al costat vindrà el llop ferotge i ens portarà a de cop i volta l’edat mitjana. Tots els que no tinguin els vuit cognoms ibèrics ho poden passar malament i veure trontollar algunes prestacions per atur, habitatge, violència de gènere i altres que trobem en aquesta societat.

Jo crec que la política “woke” actual no és bona perquè per moltes persones la diferència entre treballar i no fer-ho és qüestió de  pocs diners. Llavors per aquesta diferència una persona s’està a casa i si troba alguna petita feina en negre doncs li surt molt més rendible que complir amb unes obligacions laborals  a canvi del salari mínim interprofessional.

Estic d’acord que d’ajudar a les classes més necessitades, però amb algunes condicions perquè s’integrin i hagin de fer un petit esforç per assolir aquesta compensació econòmica que jo crec que s’està fent un abús. Per altra banda a sectors com l’agricultura i els autònoms cada dia se’ls colla més i van més apurats per arribar a cap de mes. Potser que equilibrem una mica els sistema, perquè el que tenim ara és inviable com es va veient amb una societat cada dia més empobrida i amb l’escletxa social més ampla.

Com anava dient el fet de no votar o votar en blanc o nul només afavoreixes al partit que ha tret més paperetes. Si l’abstenció es traduís en escons buits, podria ser una solució però tal com està muntat aquest sistema ara per ara només afavoreix al partit més votat. Per tant, voteu qui vulgueu però la resta d’alternatives no porten enlloc. Aquest és el sistema que tenim. No és el millor ni el pitjor, però té unes regles que al final pot ser que el teu vot acabi afavorint a un partit que no vols veure ni en pintura. És molt injust, però és la pura realitat. Després no us queixeu. Haureu d’esperar a la propera cita que tal com estan les previsions potser que no trigui gaire. Haurem d’esperar la nit del 29 de novembre a veure per on es decanta la gent. Un resultat  que no sempre ha de coincidir amb les enquestes que van sortint de tant en tant. Vindrà el llop o seguirem amb aquest “wokisme” que fa aigües per tot arreu?

Trobo a faltar la nova versió del Plaça Vella de la tele Ken

 

La tele del Vendrell amb el plaça Vella que és un programa quinzenal de debat entre diferents forces polítques del Vendrell no s'emet des del 25 de setembre. No sé quina serà la causa si les eleccions generals o que la cosa no interessa. Aquest programa està molt bé perquè es un pim pam presentat pel Lolo on cadascú explica la seva versió que demostra que l'equip de govern viu en un altre mon muntat pel Ken i els seus deixebles i la resta de partits doncs toca una mica de peus a terra. Un programa de 20 minuts que a vegades es descontrola i el presentador ha d'anar controlant perquè se li envà de les mans, una mica, però està molt bé dins la política de l'emissora que porten d'entrevistes i noticies amb final feliç. Tot això per anar omplint. A veure si torna i hi ha una mica de caliu en directe i sinó als plens tenim festa assegurada encara que de algun cop a algú se li apaga el micro i no ho fa Endesa. No crítico els periodistes sinó els qui ho porten. Ells son uns currantes que fan el que els hi diuen i punto pelota.

Les ajudes al comerç del Vendrell al 50%. Vens o bons?

 

Els altres anys els bons del Vendrell eren de 40 euros que podies comprar fins a 120 euros. Ara han marxat i tenim els vens que només et donen fins a 20 euros per persona. Per tant només pots comprar fins la meitat. No he vist quan hi ha de presssupost enguany. Els altres anys crec que 120.000 euros. De moment les ajudes a la meitat. Els altres anys no et calia baixar aplicació. Anaves al web i ho demanaves quan obrin el mode. Enguany és amb aplicació per tant més farragós. Jo crec que si en una cosa s'ha d'invertir dinesr és en el comerç vendrellenc i veig que tot això dels bons o els vens ho han retallat a la meitat, directament, una pena. El Vendrell necessita ajuda en el seu teixit comercial.

Les solucions als grans problemes del Vendrell venen del públic

 Un ple més al sac amb una durada de quatre hores i mitja que està dins la normalitat. Seguim amb les modificacions de crèdit per pagar factures del 2023 i després resulta que tenim superàvit. Clar sinó paguem algunes cosetes ens sobren diners. Aquest cop el Ken va parar el micro a tres persones: els regidors Mar i Navarrete i la Bàrbara del public en les seves intervencions. Una política digital que deixa en evidència el seu estat de nerviosisme a aquestes alçades de la pel·licula. Com molt bé és va dir al ple al Vendrell no paga qui menys reciclar sinó qui no recull la targeta i el cubell de la brossa. Un fet surrealista en un poble molt peculiar. Las gràcia del ple va ser a les 4 hores quan un enginyer de prestigi, Ramón Vázquez, li va dir al Ken que ni el dipòsit del parc dels enamorats no serviria per a res perquè en cinc minuts s'ompliria ni les bombes de la plaça de les Moreres serien efectives perquè no tenim potència per tant motor. El més senzill és obrir canals al mar i obrir el riuet. Un diu que s'ofereix gratis i m'agradaria saber que ha pagat l'ajuntament per tot aquest desgavell de les brosses. 

Enhorabona a les dues dones de les platges que varen presentar les 2040 signatures dels veïns que es queixaven de l'estat de les platges com la recollida selectiva i el Riuet. No crec que serveix per a gaire, però un cop més s'està veient que la gent vol un canvi ja està tip que li prenguin el pèl. Un ple per parlar del de les brosses i el Riuet i lo d'Israel no va colar ni amb calçador.