.jfif)
La nostra societat ens planteja un seguit de qüestions que costa trobar una
resposta adient i entenedora per totes les parts.
Un dels temes que fa anys que em preocupa i que ara amb el tema de la implantació
del nou model de recollida selectiva ha tornat a ocupar un lloc destacat en les
meves incògnites per resoldre és com es poden tirar en un mateix contenidor
groc de la recollida selectiva una ampolla de plàstic, taps, iogurts, aerosols
brics entre altres elements. La resta de contenidors que configuren la família
dels residus ho puc arribar a entendre, però el contenidor groc sempre m’ha
plantejat dubtes com es pot combinar una llauna de refresc, un bric i un
aerosol, per exemple. Tot això en un moment o en un altre del procés de
recuperació suposo que s’ha de tornar a
triar per orientar cada element al seu lloc de destí adequat que pugui combinar
amb els seus similars per acabar amb un final més útil i feliç.
Relacionat amb aquest tema anterior està els criteris de pagament de la
taxa. En algunes localitats, com el Vendrell tu no pagues ni per reciclar, ni
per generar, ni per habitants. Tu pagues en uns barems segons la superfície de
l’habitatge. Un criteri que no s’aguanta per enlloc perquè tu per la superfície
del teu domicili et tocarà pagar una taxa independentment de la teva aportació
de volum de reciclatge. Un criteri totalment absurd que no s’aguanta per enlloc
i crec que fins i tot és més racional que tots els habitatges familiars paguin
la mateixa taxa municipal.
Un altre tema relacionat amb aquest i que també aixeca polseguera són les zones de baixes emissions. En alguns municipis segons quins cotxes no poden entrar en una àrea reservada de la localitat en nom de la contaminació atmosfèrica, però resulta que al costat d’aquesta àrea restringida si que hi poden circular. Sembla com si les emissions generades a la superfície terrestre per algun vehicle a l’hora d’elevar-se cap a la atmosfera ho fessin d’una manera totalment vertical sense que es moguessin un centímetre de la seva línia ascendent cap el més enllà. Aquests espais estan rodejats d’altres vies on poden circular la resta dels vehicles restringits. No parlem de les emissions de les indústries que poden estar al voltant de la ciutat i d’aquells avions que de tant en tant passen pel cel deixant la seva petjada celestial. Sincerament crec que tot això correspon a una campanya dirigida directament a què la gent es compri un cotxe nou i d’aquesta manera donem una mica de vida al negoci automobilístic que és un dels poders fàctics d’aquesta societat consumista on estem tots ubicats.
.svg){kind=small}
