L’abstenció va ser la gran guanyadora de les darreres municipals al Vendrell

 

 

 

Estem en any electoral ja tenim alguna força política del  Vendrell amb el seu candidat escollit. De mica en mica aniran apareixent la resta de rivals per aconseguir el màxim de representació política al consistori i poder formar govern.

En aquestes properes eleccions locals a tots els nivells possiblement veurem l’eclosió d’un partit que pot marca un abans i un després a la política local i catalana com és Aliança Catalana. Ens tocarà repetir el fenomen que va suposar l’augment exponencial de Plataforma per Catalunya a l’Ajuntament del Vendrell que va passar d’un regidor a cinc en la legislatura de l’any 2011. Doncs res, els presumptes partits divergents com CiU i Psc es van unir per tapar aquest fracàs que varen tenir a les urnes per frenar la nova força liderada per August Armengol que no estava per seguir amagant temes sota l’estora. Cada setmana ens oferia una roda de premsa amb caliu  donant vida als mitjans de comunicació i tertúlies polítiques de casa nostra.

En la majoria de municipis molta gent passa de tot. Tant els hi fa qui governi mentrestant no els hi toqui el que no sona. Si els puja una mica els impostos, doncs resignadament ho van pagant; que l’ajuntament no et contesta les instàncies, no passa res perquè segur que té molta feina.

El problema ve quan a tota aquesta gent que passa olímpicament de votar sistemàticament se’ls toca el voraviu, llavors canvien d’actitud i exerceixen el seu dret al vot. Hi ha assumptes que es poden amagar però hi ha temes que no marxen ni amb salfumant. Un exemple clar és la indigestió sistemàtica del tema de la recollida selectiva amb els problemes col·laterals que ha comportat de brutícia, rosegadors i males olors. Després tenim el tema de l’eliminació sistemàtica de places de pàrquing al cor del municipi sense cap raó clara i entenedora. Tota aquesta renaturalització  de la Riera és com si agafes i canvies l’envàs d’un litre de llet d’una ampolla de vidre a una de plàstic. El problema és el mateix.  Una presa total de pèl d’un mag i el seu estol que ja ni se’l creuen a casa seva.

En les darrers municipals al Vendrell la majoria de la població censada no va votar. Només un ho va fer un 48,42% de la població. Estem parlant de 13.322 vots d’un cens de 27.481 persones. El Psc- Cp va guanyar amb un 34,74% dels sufragis deixant a Sp-Erc-Am amb un 20,10% dels vots en un segon lloc.

D’aqui al maig que ve pot passar de tot, però molta gent està indignada amb tot el que està vivint al Vendrell en aquests 4 anys i no votaran per un govern més inclusió ni més igualitari sinó que la primera aposta serà per viure amb més netedat i  més places de pàrquing al centre gratuït. Alguns membres de l’oposició s’estan movent molt bé. Altres esperen que el semàfor es posi en verd. La sort que poden tenir el duo Ppsc és que els líders locals d’AC estan, segons sembla, a anys llum del nivell de l’Armengol de Plataforma, però de moment estem a les primeres audicions. Falta molt de camí amb les grans batalles i la gran final. Hi ha nervis, molts nervis. El ple de 28 de setembre va ser un clar exemple. L’artilleria està preparada amb unes defenses del govern que ja han quedat obsoletes. El poble vol un canvi. Molts d’aquests que no van votar ja estan farts d’arribar a aquests nivells freàtics on estem. Només els cal votar.  

 

 

 

El menjar i beure el gran triomfador de la presumpta fira del Vendrell

 

Una nova Fira del Vendrell ja ha fet història. El beure i el  jalu amb gent d'aqui i bastant gent de fora com els Planoles i Perafita que ja són més d'aqui que d'un altre lloc. Per  anar donant caliu grups de versions de rock català i com no de Camela que ho van petar a tope perquè el Vendrell com ja demostrar fa uns pocs anys es territori Camela i cada dia més. És trist que al Vendrell tinguem per una banda la Fira força gent de fora oferint els nostres productes i per altre banda també tenim el mercat que ofereix els mateixos productes o millors i hi son sempre durant tot l'any. Contradiccions que costen d'entendre. S'hauria de buscar un sistema més local per fomenar el Km 0. Enguany els cotxes a la plaça de la Sardana a un lloc ja residual mig amagat entre els arbres. Per altra banda molt d'èxit el castell inflable més gran de Catalunya. Molt xulo i molt bon lloc. Una nova fira en què els Nens amb el 3 de 8, 5 de vuit i 7 de vuit que demostren que en el seu centenari estan en la zona mitja de la classificació, entre primera i segona divisió. La cosa va fluctuannt. Es mante i val més això de mantenir el tipus i buscar nous reptes per a properes temporade. Enguany per la Fira no una gota d'aigua. Un cop més proposo que es diguin festes de Tardor del Vendrell perquè ni es fira ni és santa Teresa. Seguim endavant.

Què pots fer amb 38 cèntims d'estalvi del rebut de les escombraries?

 

El ple extraodinari urgent d'aquest matí ha estat esperpèntic. Resulta que ara sinó has anat a recollir la targeta i el cubell pagaras 258 euros de la brossa i si ho has fet res 158.A  veure hi ha persones que segurament s'han baixat l'aplicació i no els cal anar a buscar la targeta ni el cubell que no té cap aspecte ni màgic ni miraculós. No saben com recollir més diners i per no pujar els impostos a la majoria de la gent estan divagant com si anessin a buscar asseossorament a un grup de nens de 10 anys que van dient xorrades sense solta ni volta. Pagar per superfície de la casa és una autèntica presa de pèl com la renaturalització de la Riera de la Bisbal i els Aragalls. Tirar diners a la riera sense solta ni volta traient arbres i places d'aparcament és una barbaritat. Realment els nostres polítics estan en una nova dimensió. Això si aquest any que ve pagarem 38 cèntims menys que l'any passat. Ja estic pensant que comprar amb aquests diners.  Realment la gent es creu tot aquest truc de màgia que des del primer dia ja s'ha vist que és una autèntica presa de pèl perquè no volen afrontar el problema com cal i estan aquí derivant per la ciència ficció. Si realment la gent es creu tot aquest missatge estem a nivells freàctics de cultura i racionament i val més que toquem el dos. Patètic.

El món del vi necessita canvis radicals

 

 

Les campanyes institucionals a favor d’una vida sana estan fent furor a casa nostra. Un dels perjudicats de tot aquest moviment és sector del vi que ha vist que en els darrers cinc anys s’ha reduït en un 22% el volum d’ampolles de vi venudes a Catalunya segons l’Incavi. Una dada prou important que no ajuda gens a trobar una escletxa per l’optimisme en aquest món de la vinya i el vi tant associat amb el nostre Penedès. Els controls d’alcoholèmia a la carretera, l’augment del risc d’obesitat i diabetis són alguns dels factors claus que han incidit en aquest decreixement de la venda de begudes alcohòliques. Un altre factor també és l’augment del cost de la vida en els darrers anys

que  ha pujat al voltant d’un 50%. Aquest fet que es va notant de mica en mica  ha provocat que els petits luxes de cada dia hagin anat caient de les rutines de moltes persones. Tot això ha provocat que fa un parell d’anys o tres  havia arribat a pagar-se el raïm més del doble que actualment que està al voltant del 0,20 cèntims per quilo com fa 20 anys enrere.  Aquest any hi ha pagesos que no s’han vist en cor ni de collir les seves vinyes perquè el rendiment de la collita en el millor dels casos pot estar   a la meitat del preu de cost del producció. El camí directe cap a la ruïna.

De solucions clares no es deixen veure a curt ni mig termini. Podem trobar alternatives com la comercialització del most com a beguda sense alcohol. Si seguim quest ritme de canvis tan frenètic que tenim davant s’han de buscar nous conreus que puguin anar substituint a la vinya i que permetin tenir els nostres camps conreats, La situació actual ens condemna a què ens veiem rodejats de plaques solars i polígons industrials d’empreses de logística entre terres sense conrear. Alguns pagesos tenen molt clar que els ha tocat la loteria si els hi posen unes plaques solars o uns magatzems. És molt bonic parlar de viure al paradís del Penedès però s’ha de mantenir mínimament econòmicament sinó estem tots obligats a buscar altres recursos perquè la seva gestió ens permeti cobrir les necessitats mínimes.

Aquest procés necessita el seu  temps i no ens podem despistar. Ens agafarà el brau i aquest Penedès anirà perdent superfície agrícola paulatinament. Les grans empreses i cooperatives no tindran altra opció que apostar per altres negocis o deixaran amb el cul a l’aire la majoria de pagesos.

Evidentment algunes empreses petites o mitjanes ja s’hauran muntat la vida elaborant cava o vi de qualitat que no es ven al preu del sifó en moltes grans superfícies. La majoria de pagesos que quedaran fora d’aquests negocis mitjans hauran de deixar les finques ermes.  És trist però al final per molts els resultarà més favorable treballar per torns en alguna gran empresa amb un sou i horaris fixes que perdre bous i esquelles entre ceps i burocràcia. Cada dia hi ha menys aventurers del la vinya perquè el canvi climàtic, el mercat i les moltes traves administratives cada dia ho fan més complicat tot plegat. Un gran pèrdua que ens obliga a moure fitxa ràpidament.

Ens posem en 57 i seguim endavant

 Moltes gràcies a tothom per estar un cop més aquí per celebrar aquesta nova vota al sol. El temps passa volant i estem en una situació que tenim tant de passat com futur. Estem al mig i una mica més de la balança de la vida. Cada cop tenim més coses per pensar i recordar però encara tenim molt per viure en el que la vida ens deixi per endavant. La gràcia és està bé amb un mateix i amb la gent que et rodegen. La resta són punyetes. De la resta es pot fer de més i de menys, però el més bonic de tot és tenir els peus a terra i els somnis al cap que et permeten viure una mica en un altrte món. Gràcies a tothom per pensar un cop més i seguim endavant amb moltes històries per explicar i molts somnis per viure. Gràcies de tot cor, sou meravellosos.

Cal gastar com a mínim 7,7 milions d’euros per una nova seu?

 

 

 

Els consells comarcals que tenim a Catalunya van creats legalment l’any 1987. En el cas de la nostra comarca al principi es va establir en un primer pis sobre d’una entitat bancària de la carretera del Doctor Robert. Per anar al cap d’uns anys a l’actual edifici de  la plaça del Centre on els darrers anys s’ha anat ampliant ocupant diferents espais de la seva àrea d’influència. Actualment la sala de plenaris ha quedat obsoleta per aquesta tasca fonamental i els consellers s’han de reunir en altres edificis públics del Vendrell.

Aquesta entitat local es va crear pel govern convergent de la Generalitat com un contrapès a la Regió Metropolitana de Barcelona i dotar de certa entitat a les comarques de casa nostra. La realitat de tot plegat, que els principals municipis de la comarca no tenen cap necessitat de les eines d’aquesta entitat però per altra banda són els que han d’aportar més diners pers al seu funcionament. Per altra banda, els municipis amb menys recursos són els que  necessiten més els seus serveis i la seva aportació per dimensions es molt menor.

Al cap dels 30 anys de la creació d’aquestes entitats van sorgir algunes vegueries com les del Penedès arran d’una sèrie de pactes polítics i d’un intens moviment nacionalista que es va anar diluint aparentment després dels fets del 1r d’Octubre que van marcar un abans i un després de la nostra història contemporània. Encara hi ha algun serrell judicial que està pendent de veure alguna sentència definitiva.

A banda tenim les Diputacions que són una entitat forta amb recursos i que es van crear al principi del segle XIX. Dins el marc de les entitats locals juntament amb els ajuntaments són els organismes que tenen diners i recursos per emprendre polítiques pròpies importants de cert nivell. Consells comarcals i vegueries han anat agafant retalls d’altres administracions superiors, però sempre de poca volada. Els consells comarcals han servit per una banda, com un cop de mà als municipis petits i les vegueries és un símbol bàsicament polític amb unes competències totalment diluïdes  i bàsicament testimonials sense més transcendència que un element més de postureig polític tan nostrat. Molts veïns del territori encara no saben realment que pot arribar a decidir aquella persona que apareix com a president o responsable d’algun departament de la vegueria. És un dels misteris per resoldre.

El Consell Comarcal del Baix Penedès ara de cop i volta ens anuncia que vol construir una nova seu al Vendrell amb un pressupost inicial de 7,7 milions d’euros, però ves a saber el que pot arribar a costar finalment si extrapolem la gestió del pressupostos del Kenneth amb les seves grans construccions del Tabaris que com a mínim ha doblat el pressupost inicial

Crec que no ens calen tantes administracions amb competències residuals. Tenim 5 pilars bàsics organitzatius com Europa, Estat, Catalunya, diputacions i local. Crec que hi hauria d’haver  algun tipus de coordinació comarcal però tipus consell d’alcaldes o en matèries puntuals com la Mancomunitat Alt Penedès- Garraf  amb unes competències clares entre els membres, però crear capelletes sense solta ni volta no ens porta enlloc. Evidentment els diners públics destinats als treballadors del Consell Comarcal s’haurien de repartir entre els ajuntaments més petits com també els seus treballadors. No cal tenir tantes administracions que se solapen en algunes competències. Aquests 7,7 milions inicials, que dobla el pressupost de l’Ajuntament del meu poble Albinyana, es pot destinar al territori i a les persones i no a crear més edificis institucionals per fer-se fotos i penjar banderes. Però tal com està tot jo el destinaria aquests milions al servei de recollida selectiva.  Segur que seria més beneficiós per tots plegats i no haver de viure la precarietat d’aquest servei que tenim actualment que sembla que estem fent una campanya de foment de l’espècie dels rosegadors.

Festes de tardor del Vendrell

 

Crec que en honor a la veritat la Fira de Santa Teresa del Vendrell s'hauria de dir Festes de Tardor. Les parades de menjar i beure que hi ha la Rambla no són ni de bon tros una fira. Una representació del gremi del jalo que tenim a casa nostra. Si algú ve aquí a veure una fira i es troba el que tenim doncs pot marxar emprenyat. No passa res dir que són unes festes de tardor perquè hi ha moltes més coses que no pas una fira que no hi és i tampoc se celebra per Santa Teresa sinó que al Pilar. Doncs res. Aquesta és una proposta que queda bé i coincideix amb la realitat que tenim ara mateix. La Fira autèntica ja fa anys que va morir.