La nostra societat cada dia es basteix de més normativa per anar regulant
els nostres úsos i costums socials. Això és un clar indici que el seny i
l’educació va perdent pes específic. Llavors només toca imposar normatives per
anar bastint totes aquestes normes que des de temps immemorials han passat de
generació en generació fins arribar a les nostres dies quan tot aquest corpus
normatiu no escrit ha deixat de funcionar.
Evidentment perquè es compleixi tots aquests reglaments necessites un
personal que s’encarregui de vetllar i sancionar tots aquells que trangredeixen
la legislació vigent. Els més populars responsables d’aquesta tasca social és
la polícia que està saturada i prou feines té per anar vetllant pels delictes més
flagrants. A la resta no hi pot arribar. Llavors toca el torn als pobres
ciutadans que en alguns casos han de fer valer la seva presumpta raó per evitar
o paliar certes conductes humanes. Fa uns anys aquest era un esport força
practicat en una societat on molta gent es coneixia, però avui en dia avisar
algú que fa alguna cosa que no és del tot correcte suposa un risc que moltes
persones no volen correr i menys quan es troben a soles davant el presumpte
infractor.
Aquest creixement desmesurat que ha viscut les nostres contrades,
especialment els municipis costaners, ha derivat en una mena de ciutats
dormitoris amb uns quants supermercats i unes benzineres per anar cobrint les
necessitats bàsiques de la vida ordinària, però amb pocs espais comuns de
sociabilització. Tot i que es fan molts actes públics gratuïts o a uns preus
assequibles, al final sempre veus la majoria de persones en aquests actes
socials, que curiosament són els mateixos que et trobaves fa 10 anys però amb
unes quants cabells blancs més. Tota aquesta nostra gent que ha aterrat a les
nostres comarques no l’interessa el més mínim el que s’hi porta a terme. Bé.
Sempre hi ha alguns casos d’integració social
però són els menys dels centenars de persones que van venint a viure a
aquesta zona. Evidentment quan hi ha concerts, tipus concert de Camela gratuït,
apareixen aquest col·lectiu que durant la resta de l’any no participen en les
activitats socials que s’hi porten a terme.
Hi ha moltes petites entitats que ajuden a la integració d’aquestes onades
de nouvinguts, però moltes d’aquestes són quasi familiars amb poques ganes que
entri gent nova i menys que arribin als càrrecs directius o representatius. Hi
ha presidents que porten dècades al capdavant d’un col·lectiu.
Controlar una població de més de 120.000 persones i amb volums més que
duplicats a l’estiu i vacances és impossible encara que posis una càmera a cada
carrer. No hi ha prous efectius per controlar totes les infraccoins mitjanament
greus. A més la justícia hi aporta el seu granet de sorra amb reincidents amb
més de 100 càrrecs que tobem pel carrer amb total imponitat. Això és una selva.
En una societat empobrida com la que tenim a casa nostra amb molta genta
demanant tot tipus d’ajudes per poder arribar a cap de mes en una vida de mínims
genera el que tenim.Un alt nivell d’inseguretat on molta gent ja ni denúncia
perquè a part de cobrar l’assegurança de ben poca cosa serveix tal com està el
panorama anar posant denúncies que quedaran allí arxivades en algun ordenador.
La classe política viu en el seu món lluny dels problemes reals de la gent
repartint subvencions amb uns lloguers i adquisició d’habitatges cada dia més
amunt. Unes ajudes socials que en molts casos t’obliguen a fer declaracions de
la renda per tornar gairebé tot el que t’han donat. Cada dia estem més propers
a la llei de la selva. Encara està lluny
el Tarzan que ens vingui a salvar.
