La impunitat de les grans empreses

 

En un moment de la nit quan tot està tancat i no pots més aprofites un racó obscur per deixar-te anar. En aquell moment tot just passa per allí un guàrdia urbà dins el seu vehicle i t’imposa una sanció per micció a la via pública de 300 euros. D’acord. El problema el tenim en totes aquestes grans empreses subcontractades que fan en molts cop el que volen, inclús imposen els seus propis preus a l’Ajuntament. En la propera fase és quan el consistori demana un crèdit a aquestes multinacionals per aconseguir diners per altres vies no tan freqüents sense tenir que recórrer als bancs.

Algunes d’aquestes empreses fan el que volen perquè no estan gens controlades per part de l’administració. Hi ha un plec de clàusules que controlen la relació entre aquests dos elements, però no hi ha ningú que s’atreveixi a posar el cascavell el gat. Si l’empresa diu que hi ha 70 contenidors al  carrer, potser en tens 40  i més de la meitat fets malbé i aquí no passa res.  Si et trobes sobre el paper amb cinc monitors, potser en són la meitat i un parell de practiques i mil històries més que cada municipi adapta a les seves circumstàncies. Sobre el paper posa que la netejadora passa dos cops per setmana, doncs res, un cop al mes i encara gràcies quan no és estiu i s’han de cobrir les necessitats turístiques del municipi.

Aquí hi ha un punt que caldria estudiar perquè tot funciones com toca. En teoria és molt bonic, però la realitat és una altra. Jo crec que en molts casos els alcaldes només menteixen una mica sobre la magnitud real dels serveis contractats, però a manca de control exhaustiu aquí cadascú tira cap a ell. Hi ha coses molt més greus que una pixarada en una nit  quan no trobes cap lloc obert, però pocs ho tenen en compte.

Comunicació fluvial entre el Vendrell i Sant Salvador

 

Fruit de les obres de renaturalització de la Riera de la Bisbal avui s'ha posat la primera totxana del nou port de la Riera de la Bisbal que estarà a tocar a la Lira. En els propers anys podrem anar del nucli del Vendrell fins a Sant Salvador en una línia marítima que ens permetrà coneixer l'entorn salvatge de les Madrigueres i rodalies.Un nou pas endavant d'aquest govern sostenible. 

El Vendrell tindrà en els propers anys una parada del tren d'Alta Velocitat

 

El president Pedro Sanchez ha signat amb l'alcalde del Vendrell un acord pel qual l'AVE tindrà una parada a la Cometa. En un quart d'hora podrem estar al mig de Barcelona. Les obres començaran el 28 de desembre del 2026 i està previst que durin un any. Un nou pas per la nostra comunicació amb la resta de la Península i en especial amb Barcelona. 

El portal de Nadal del Tabaris

 

 

Un altre cop per aquestes dades toca fer la tradicional postal de Nadal adaptada a la nostra estimada vila. Primer de tot tothom ha de tenir molt clar que el pessebre estaria ubicat al Tabaris que després de perdre el seu origen termal s’ha convertit en un espai polifuncional que et pot acollir des de cinema fins a àpats variats passant per sessions de ball per a tothom.

El nostre batlle seria el personatge de Sant Josep i en la part femenina trobaríem alguna regidora de l’equip de govern. A partir d’aquí trobaríem tres figures de Nen Jesús encarnat per un xicot, una pubilla i un queer per aquelles persones que no s’identifiquen amb el gènere en què presumptament va venir al món.

La figura de l’àngel ja fa dies que ha desaparegut de la nostra consciència. Tindríem unes quantes pantalles al voltant dels protagonistes mostrant les principals xarxes socials per donar a conèixer les glòries i les gestes d’aquesta  història nadalenca.

El bou i la mula evidentment serien de plàstic per evitar maltracte animal, residus, sorolls innecessaris i altres molèsties que tothom coneix si aquests fossin de veritat.

En el nostre caganer hi veuríem clarament un contenidor de color marró per recollir el material orgànic que després portarem molt lluny per reciclar. El titular hauria estat fitxat amb un subvenció d’un parell de mesos que ja fa dies que se li va acabar el contracte i no ha pogut renovar la seva presència. Evidentment ja li ha dit que hi estan treballant i que no es preocupi,

Els tres reis mags vindrien ben vestits amb corbata i un mòbil de darrera generació. Un vindria a portar subvencions per poder tirar endavant en la seva vida diària. Uns diners que s’haurien d’afegir als estalvis de la família i com no, a alguna crèdit per poder fer front a les seves despeses del demà.

Un altre rei portaria i un feix de mocions i propostes per solucionar tots els problemes i els que encara no han sorgit encara que no fossin de la seva competència. Folis i folis ben preparats amb un munt de somnis i paraules boniques que no tenen cap coincidència amb la realitat. Això servirà per omplir les ànimes i les esperances dels seus seguidors però que tot es fum. La majoria de tota aquesta documentació quedarà en un arxiu pels segles dels segles i mai ningú es recordarà d’ells.

El tercer rei serà la versió moderna del Teo que ens presentarà un nombre infinit de fotografies i vídeos sobre la vida del portal del Tabaris. Tots els àngels i totes les combinacions possibles d’aquest quadre nadalenc adaptat a les nostres contrades.

Els patges serien els tres càrrecs de confiança que han estat escollits divinament per les nostres divinitats locals per millorar i enaltir la vida dels mortals que estan en aquest contrada.

El riu que centra l’activitat d’aquests pastors estaria en obres intenses  víctima d’una renaturalització constant destruint tot allò que fa  poc uns altres pastors varen construir amb un cost totalment evitable, però calia dissimular que es feia alguna cosa per tornar igual o pitjor d’on estàvem.

Llavors teníem en aquest entorn idíl·lic uns pocs agents, un de cada cos, fent algunes identificacions, controls d’estrangeria, etc en algun racó amagat buscant objectius per millorar les estadístiques de la contrada. Tots ells rodejats de càmeres de televisió i drons per recollir aquest moment estel·lar per fer l’oportuna roda de premsa. Molt bon Nadal a tothom i tot això que es diu per aquestes dates.

 

Menys regals i més emocions

 

Amb el temps vas veient que aquesta societat consumista ens va abocant a comprar i comprar sense solta ni volta, però quan superes tot això ja valores més les emocions: les mirades, les abraçades, els silencis, els riures, els petonts i tot això que no es pot comprar ni vendre. No mirem quan ens hem gastat per Nadal sinó quants moments de felicitat i bona companyia hem compartit. Enguany no he fet grans regals fisics, però he aconseguit que tres persones que fa 8 anys que no es veien pugin passar uns dies junts. Això és el millor regal.

Molt bon Nadal a tohom

Tornem al Nadal amb el seu món, els seus protocols i les seves històries. Cadascú ho viu a la seva manera. Jo en aquestes dates tinc un perfil molt baix quasi de serveis mínims. No tothom ho fa com marca la tradició i la gent s'ha d'adaptar al que troba més proper. Aprofito una de les tradicions que es felcita les festes per aquestes dates i res a gaudir en la vostra mesura aquests dies foscos on el caliu humà ha de brillar més que el sol. Una abraçada i a seguir apostant per la vida.

Secretaris, interventors i tresorers

 

 

Una de les mancances de molts ajuntaments de tot Catalunya i també del Penedès és la manca d’aquestes tres figures cabdals en l’organització administrativa a casa nostra. Estic parlant dels habilitats com són secretaris, interventors i tresorers. En els municipis petits una persona pot fer les tres tasques i en els  més minúsculs un  mateix professional pot fer aquestes tasques en més d’un municipi, el que s’anomena acumulats. En canvi en les localitats més grans pel seu volum de feina és necessari que hi hagi tres persones exclusivament cadascú en el seu apartat. Lletres, números i moviment de diners.

Qui mana en un ajuntament realment són aquests tres personatges. Si trobem davant figures laxes en l’aplicació de la llei doncs la cosa pot funcionar amb certa fluïdesa, però si trobem professionals més estrictes es poden complicar les coses i fins i tot descartar algunes propostes polítiques. Avui en dia tot està inventat i sinó es fa per un costat és per fer per un altre. Hi ha molts mecanismes. Només falta que aquests habilitats vulguin jugar a aquesta lliga o siguin partidaris d’aplicar la llei pura i dura tal com és sense excepcions i per tothom igual.

Els nostres polítics cada dia és dediquen més a fer-se fotos i fer reunions sense solta ni volta per demostrar que es fa alguna cosa quan en molts cops és simple postureig. En alguns municipis aquests càrrecs estaven ocupats fins no fa gaire per individus  del mateix partit amb els estudis corresponents però clar en un vessant presumptament més tècnic, però amb el temps aquest perfil ha anat abandonant aquests llocs. Ara tenim casos d’ habilitats accidentals amb salaris  en un sol municipi de més de 100.000 euros anuals que a més acumulen altres localitats. En altres indrets apareixen administratius que fan també de secretaris accidentals amb sous molt més baixos i que fan molt bé la seva tasca. Aquest és un món per regular i amb molts interessos pel mig de totes les parts.