dijous, 2 d’octubre del 2025

Seguim amb el polítics del govern a la torre d'Ívori

 


El ple del mes de setembre en la seva lìnia passant de la gent i anant a pinyó fixe amb el seu model de Vendrell de la torre d'ívori. Em va saber greu d'una dona que després de quatre hores de ple va preguntar si al Botafoc hi hauria un pàrquing i com passa en aquest govern, el alcalde va obvia la pregunta.Seguim amb el tema de les urbanitzacions que fa més de 50 anys que s'han de legalitzar i res tornem amb el tema de la campanya electoral del Psore i la convocatòria de la taula de codi ètic que passen de convocar perquè no els hi dona la gana.Seguim igual amb un Soriano dient que les millores de la policia són per tothom hi ha col·lectius que ho han demanat i diuen que ho han d'estudiar. O sigui més del mateix i molt de fum i endavant.

dimecres, 1 d’octubre del 2025

Una data en què només varem poder somiar


 

Avui fa 8 anys d'un dia que havia de canviar el món, però es va quedar igual i alguns ho van passar malament i altres van somiar per un dia. Aquests moments que es recordaran sempre i que serà una fita de la nostra història. Van passar coses, però dins d'un teatre sense efectes secundaris, bé si que n'hi va haver, però no gaire bons per alguns i dolents per la identitat catalana. Seguim endavant i esperem tornar al 30 de setembre per tornar a somiar.

dilluns, 29 de setembre del 2025

Gràcies per aquests moments



 Jo ara no vaig a l'església,però quan era petit m'hi feien anar i clar ho vaig avorrir. Ara ho miro amb respecte i ja està. En moltes esglésies només hi van jubilats i assimilats perquè la gent passa olímpicament a part de quan toca boda, bateig o funeral i poca cosa més. Però res encara que no sigui de missa, m'agrada tenir el sant com un dels dies que la gent es pot recordar una mica de tu. Avui en dia no hi ha cap aplicació que t'avisi dels sants del dia, pel tema aniversari tenim el Linkedin, facebook i altres que t'ho xivaten. Gràcies per les vostres felicitacions. És com energia per l'ànima que també ajuda a viure com altres coses que es poden comprar, però el que no es pot comprar sempre enriqueix més.

Ens està quedant un Vendrell de merda


 

El Vendrell pateix una situació preocupant que no veu del govern tirant diners als torrents perquè viuen en un palau lluny de la gent. Res que ara ja tenim aviat tancada la Alternativa del carrer Mar. El Cup de l'Àngel Guimerà també tanca. Ja fa dies que el Salvatore està tancat i esperant que oriental l'ocupi. A la plaça Vella teniem un lloc que valia la pena que es deia Anxaneta. Va obrir unes poques setmanes per festa major i ja torna a estar tancat. Anar en grup, 10 persones i trobar un lloc per sopar sense caure al Taste cada dia costa més. És molt trist que ens està quedant. Podeu fer fires de pa sucat amb oli i mil estudis de merda, però el que tenim és patètic. La veritat que de caliu cada dia menys i la gent és que ja no surt per aquí perquè no hi ha res. Molt trist tot plegat. Una merda. En queden quatre i comptats. 

diumenge, 28 de setembre del 2025

Panorama escolar molt preocupant



 L'altre dia en una reunió de profes i assimilats, deien que la cosa és molt preocupant. Avui en dia a quart d'Eso s'ensenyen les comunitats autònomes d'aquí al costat. Resulta que es nota que hi ha una clara manca de comprensió lectora per part de l'alumnat i això afecta a tots els temes de la vida. I del català, cada dia pitjor. L'àrab i el castellà es van imposant i el català perd terreny. El panorama molt dolent, però aviat els titols els donaran en una màquina a canvi d'uns diners.

dijous, 25 de setembre del 2025

Uns 15.000 euros per ser capital esportiva europea, val la pena?



 

El  Vendrell segons diuen les fonts oficials tindrà l’honor de ser pagant una de les capitals de l’esport europeu durant tot l’any 2026. Tot un honor tenint en compte que la vila sempre ha tingut una passió especial per aquest món des de temps immemorials. Si abans predominaven l’hoquei, el futbol i el ciclisme en pista ara a aquesta llista s’hi han afegit uns quants. Altres han desaparegut com el que es practicava al velòdrom del C.E Vendrell ja fa dies i que ja forma part de la història. Ara tenim altres activitats que van agafant embranzida en la nostra societat que supera els 50.000 habitants segons el consum d’aigua. Això de les dades del padró és per ingenus, però el que no ganya és el consum d’aquest líquid vital en una superfície de 36,82 Km quadrats.

A banda dels esports olímpics al gent del Vendrell estem acostumats a practicar altres activitats per idiosincràsia d’aquest municipi farcit de potencialitats i que està al mig de tot arreu: mar  i muntanya i entre Barcelona, Tarragona i Lleida.

Un dels esports que molta gent coneix perfectament és el sorteig de fanals al mig de les voreres. Hi ha molts carrers del Vendrell, no són tan vells, que amb el pal al mig de la vorera que la gent ha de sortejar. Si vas sol encara ho pots fer d’una manera ràpida i eficient, però si vas en cadira de rodes o de la mà d’algú doncs res que et toca baixar a l’asfalt i tornar a pujar per seguir el camí. En cas que et trobis algú de cara doncs un dels dos ha de treure el manual de la bona educació i un per dalt i l’altre per baix. En aquestes voreres també s’hi concentren alguns cops herbotes, restes de deixalles, cagarades de gos i altres elements que augmenten el nivell de la competició. Ningú et jutjarà, però si arribes a casa amb les soles de les sabates netes sense que hagis de treure la merda et pots considerar una persona molt afortunada.

Els barris marítims també tenen l’honor de practicar aquest esport de risc, afegit a la competició aquàtica quan quan quatre gotes i alguns carrers prou coneguts per tothom s’inunden. Llavors els toca sortejar els tolls d’aigua i les tapes de les clavegueres que deixen anar la seva aportació amb força a la via pública per complicar una mica aquests reptes de les voreres.

Un altre esport que tenim a casa nostra és la orientació nocturna i matinal. Quan alguns fanals deixen de funcionar o et trobes en aquells minuts entre la posta o la sortida del sol i l’encesa de l’enllumenat públic que al Vendrell en alguns moments de l’any agafa franges de molt moviment social t’has de guiar una mica amb la penombra de la nit i fins i tot en alguns casos puntuals fer servir els mòbils per algunes activitats que necessites més precissió. No oblidem quan algunes zones per miracles aliens es queden tota la nit sense llum. La cosa és de màxim risc.

Altres competicions que tenim en alguns barris del municipi, però que cada dia es va extenent per la resta de la vila. Tenim la lluita d’esgrima entre esportistes que a qualsevol hora demostren el seu art i el seu enginy en mig de la via pública. Sense complexos. Si arriba la polícia llavors s’acaba la competició o altres cops la tasca va en nom de l’ambulància que s’encarrega de vetllar per la integritat dels rivals participants.

Altres esports que tenim cada dia més consolidats és el caminar quan has d’estacionar lluny del poble el teu vehicle perquè la campanya dels socialistes “Aparca on puguis” fa estralls en el parc d’estacionaments del municipi. Primer el carril bici, ara les rieres. El proper quin ser?. Doncs res a gaudir de l’esport oficial perquè de l’alternatiu n’estem molt ben servits. No parlem de l’escrit d’enviar instàncies a l’Ajuntament sense resposta. Això també està dins aquest esperit olímpic tan nostrat que cada dia anem practicant. A sobre, per ser capital de l’esport hem de pagar uns 15.000 euros perquè això és un negoci privat com un altre. Nosaltres en nom del postureig ens apuntem a tot. Però això de l’esport base i l’estat d’algunes instal·lacions esportives doncs segueixen igual de lamentables. Però aquests diners ens donarà un filó de notícies optimistes que omplirà totes les xarxes. A gaudir entusiastes vendrellencs.

dimecres, 24 de setembre del 2025

Anem prement el gas de la campanya per les municipials

 


Ja estem en campanya electoral. El Ramon de Calafell ja ha tret el super sofà per anar a fer turisme pel terme a veure que li diuen els veïns. Una tècnica super moderna de veure com està el patí. Què si l'hotel que si putegem els del cine perquè no hi facin pisos i anar fent. El seu colega de partit el Ken ja va amb el faristol i el puto micro fer tour pel municipi per unes obres que només deu voler ell i els seus incondicionals però que la resta de gent passa olímpicament, però és més fàcil això que no pas afrontar els problemes del Vendrell que en té molts i complicats. Doncs de mica en mica la cosa es va animant amb pobles calents com la Bisbal que estan animats amb els Masots i la vida continua. Vinga endavant que ja les tenim aquí