Anys de convivències i d'aventures compartides

 Portem una amistat des de que la universitat ens va unir estudiant filologia àrab. Varem viatjar pel món arab. Hem viscut moltes aventures junts i de tant en tant ens trobem tot i viure en llocs diferents. Avui ha estat una cita a Vilafranca del Penedès en una ciutat deserta amb tot tancat pel mig. Fa goig trobar-se i seguint fent aquesta cadena de la vida pensant en el passat i en el futur. Amistat d'aquestes que no moren mai i encara que no ens veiem gaire, doncs sempre està allí aquella flama que ens manté en una aventura compartida al costat del món àrab. Gràcies per tot Gemma i Berna, seguim endavant.

El concert més llarg de Guardafuegos a Coma-ruga

 Potser aquest concert ha estat un dels més llargs de Guardafuegos. Va durar quasi dues hores amb tot el repertori que han assajat amb el Gabi Llorach que substitueix a Miguel A. Martínez que està lesionat. Un concet a la sorra que va aplegar un bon nombre de persones en un dels dies de màxima afluència als barris marítims. La gran majoria temes propis i alguna versió per donar caliu a la festa. Un grup de casa nostra que també mereix tocar entre nosaltres. Gràcies per aquest detall que entre tant de regaton i tardeos agrada a uns pocs fidels que els seguim on toqui. La gent en volia més i més i varen estar allí 110 minuts tocant sense quasi parar. 

El Seat Vendrell

 

Hi ha un compte d’instagram amb un perfil anònim que fa uns dies va presentar per xarxes un nou model de cotxe virtual que era Seat Vendrell, una clara al·legoria d’aquest municipi brut i desgovernat que tenim actualment. Una de les maneres que una localitat triomfi en aquest món del marketing durant un temps és tenir un model de cotxe d’una marca coneguda que porti el teu nom. Aquesta és una campanya de promoció que funciona molt bé fins que un nou disseny arracona el seu precedent. El nostre vehicle utòpic estaria subvencionat amb el Fons Next Generation, seria ecològic amb plaques solars recuperant l’esperit vehicle de la Ferve que ha fet història en aquest país. Tot i aquests elements sostenibles de cara a la galeria,  la seva energia principal seria el gas-oil perquè amb la força de les fonts netes només en tindria per un quart d’hora de circulació a una velocitat raonable.

El nostre vehicle seria de color verd i blau amb el nou escut del Vendrell de la farigola que l’actual equip de govern va renaturalitzar ben marcat al mig del capó. Llavors a totes les portes del vehicle no podien faltar gravades les enigmàtiques K. Martínez que segurament ningú sabrà a qui fan referència. Evidentment el vehicle serà de quatre places amb connexió per satèl·lit  i una càmera de la televisió local integrada per si en algun moment s’ha de fer una connexió en directe des de qualsevol lloc del planeta.

El Seat Vendrell tindrà un sostre descapotable preparat per gaudir de l’eclipsi del dia 12 d’agost. No caldrà ni  sortir del vehicle per gaudir  d’aquest fenomen històric que pot canviar el destí de la nostra història. Mentrestant estàs al volant podràs gaudir en viu i en directe mirant al cel d’aquests segons màgics quan la figura de l’astre rei desaparegui al cel durant uns segons.

Amb la compra del cotxe et donaran una butlleta que entrarà en el sorteig per pujar al balcó de l’Ajuntament durant en el  proper dia de Santa Anna i poder veure els actes centrals de cultura de la festa major des d’un lloc privilegiat.

El Seat Vendrell tot i tenir el circuit d’aire condicionat no funcionarà. La factura no va entrar fora de termini pressupost actual i s’ha d’esperar al proper exercici per poder assumir la despesa. Disposarà en un calaix lateral de quatre ventalls amb els colors de l’Arc de Sant Martí per lluitar manualment contra les alres temperatures. Quan sigui hivern, doncs res, les mantetes logotipades amb la silueta del Tobies del campanar al maleter no hi poden faltar.

El nostre vehicle tot i estar subvencionat per fons europeus el seu cost serà quatre vegades més que el que presumptament posava el catàleg perquè els darrers detalls han quadruplicat el cost de l’avantprojecte inicial. El seu preu, evidentment, no serà igual per tothom. Segons els cognoms del titular, els orígens i el nombre d’entitats on el comprador estigui subscrit el seu preu es veurà variarà  considerablement.

El Seat Vendrell tindrà una carrosseria submergible especial preparada per circular amb tota seguretat per zones amb  basses d’aigua de poca profunditat com el Riuet de Coma-ruga. Darrerament aquest espai s’ha adaptat perquè el nou vehicle pugui avançar amb tota comoditat per aquest toll emblemàtic de la costa vendrellenca.

El Seat Vendrell es pot adquirir al nou concessionari de vehicles de la baixada Sant Miquel del Vendrell on es podrà gaudir admirar tota la gamma d’aquest nou model amb els seus complements i accessoris.  Aquest cotxe incorpora en el seu interior una mostra de tot tipus de residus perquè els seus usuaris puguin veure, olorar i admirar de primer mà aquest nou model de recollida selectiva que tan èxit està assolint a la localitat.

 El model més complert és el model Tabaris que ho té tot incorporat. El model més senzill és el Mas Borràs que es pot adaptar al gust del comprador. Aprofiteu l’ocasió perquè les seves unitats són limitades i estan garantides fins el proper mes de maig. A partir d’aquí ja no és segur que el model se segueixi fabricant.

Viure un eclipsi total de sol, peculiar

 

El dia de l'eclipsi, dia 12 d'agost del 2026 ha estat un dia més o menys normal. Una mica més gent del normal però res de  l'altre mon. No hi hagut cap col·lapse. Jo he anat a les Madrigureres i hi havia molta gent, però s'hi cabia. A la resta de platja, normal i una mica més. Doncs a dos de vuit ha començat la lluna a tapar el sol de mica en mica fins a dos de nou quan durant uns 36 segons ha quedat tapat del tot. Tot seguit ha marxat la lluna bastant ràpid  i a les 21 hores ja s'ha post el sol. Durant l'eclipsi han baixat una mica les temperatures i s'ha fet una mica més fosc del normal, però res de l'altre mon perquè ja era tard, però feia molta xafogor. Un dia diferent que suposo no tornarem a veure per aquestes latituds. Amb les ulleres es veia bé. Sense no es veia gran cosa.

Un dia com a mínim diferent

 

Demà és el dia 12 d'agost que hem de viure un fet que només passa cada 100 anys. A dos quarts de nou aproximadament ens toca viure un eclipse total de sol per aquestes contrades. Fa mesos que la gent en parla. Ja s'han fet molts plans perquè no passi res. Diuen que sembla que no hi haurà núvols o boira que l'amagi i es podrà veure bé. No sabem que passarà. Segur que hi haurà més gent del normal per aquestes dates però no se sap com serà la cosa. Uns aniran a veure'l a la muntanya, altres a la platja, altres no es mouran de casa i uns quants passaran de tot. Esperem que la gent no el vegi a la carretera anant cap algun lloc. Algunes botigues tancaran abans per veure l'espectacle universal. Un dia en què pot passar de tot fins i tot que no es vegi res. Esperem. Tothom va com a boig buscant les ulleres que costen 3 euros unitat A veure que passa. Demà serà un dia com a mínim diferent.

17 anys de la mort del sr. Manel.

 

Avui fa 17 anys de la mort del sr. Manel Bofarull, nascut a Badalona però amb forts lligams amb Albinyana i el Penedès. Destaca per la seva passió per la història, les tradicions i tot aquests aspectes populars que han estat la salsa de la vida. Ell volia viure el Mil·lenari d'Albinyana però no hi va arribar a temps per poc. Donc un cop més per mantenir la seva memòria aportem aquest apunt personal perquè la seva feina continua ben ferma i vigent. Endavant.

Va per tu Carles

 

 

En un poble petit com Albinyana amb un centenar de veïns de tota la vida que són els que porten el timó del dia a dia per seguir navegant sempre hi ha persones que tenen un paper destacat dins l’auca del poble. Altres veïns doncs tenen un paper més discret i estan en un segon i tercer pla. No parlo ja ni dels qui passen olímpicament del que succeeix al poble i només es preocupen de quins grups venen per  festa major i quan està obert el contenidor de l’orgànic. Doncs a Albinyana tenim, la dona de missa, el pagès de tota la vida, el pagès innovador, la persona que sempre es preocupa pel poble, el polític, el funcionari efectiu, el qui es porta bé amb tothom, qui surt a caminar a les 6 del matí, qui li molesta que els cotxes estacionin davant de casa seva, la persona qui munta excursions de iaios i molts altres personatges que es van repartint els papers d’aquesta representació diària perquè el poble tiri endavant sense trencar la rutina i entrar en dimensions desconegudes.

Doncs el Carles Fontanals Orpi que ens va deixar el passat dia de sant Isidre Llauradó era la típica bona persona que compartia bona i empatia amb els seus veïns. Tot un senyor que per amor havia vingut de Llorenç del Penedès i de bon començament s’havia integrat totalment en la societat d’Albinyana participant en els seus actes socials i sempre es mostrava disponibl quan la gent el necessitava. Una persona calmada, responsable, agradable, respectuosa d’aquestes que difícilment poden generar algun tipus d’enemistat. Només tenia 63 anys de vida. En aquests moments del trist destí era el president de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca que curiosament enguany celebra un segle de la seva fundació. Per altra banda era el jutge de pau del municipi.

En Carles era una de les persones que també deixa petjada per la seva història personal i humana que també l’ha posat a prova i que sempre ha tingut la millor resposta que es pot esperar d’un cavaller. Una persona molt  estimada per les persones que el coneixien que va marxar de cop sense avisar. Segurament com dirien algunes veus populars  ara vol que segueixi la tasca que feia al poble en altres llocs més llunyans i més propers a la divinitat. Un bon cel i moltes gràcies per tot el que has fet i per tot l’amor i amistat que has compartit a la terra.

Un dia històric per l’Anna

 

Tot i que els castells és el resultat del treball de molta gent des de diferents parts de l’estructura i també de fora, avui parlarem de la cirereta del pastis, o sigui de l’Anna, una jove d’Albinyana amb fortes  vendrellenques i reusenques que enguany li ha tocat viure un calendari farcit d’efemèrides molt especials amb la colla centenària dels Nens del Vendrell. Tot just el passat dia 26 de juliol, es va celebrar la diada castellera de Santa Anna  a la mítica plaça Vella, que és   un de les cites més esperades de l’any per tot vendrellenc amb inquietuds.

Fa un parell d’anys la nostra pubilla  es va iniciar a la colla vermella acompanyada pel  seu tiet. De mica en mica la relació entre els Nens i la nostra protagonista s’ha anat consolidant a base de confiança i treball fins al punt que enguany ha tingut la gran sort de ser l’anxaneta dels tres castells principals de la jornada de Santa Anna: la torre de set, el 4 de vuit i el 7 de set. Ella s’enfila fins el capdamunt de la torre humana com si fos un mostela, amb seguretat, rapidesa i seny. De sempre li han dit  que quan estigui allà dalt no miri mai a terra i que el temps que passa és molt important per una bona execució del castell perquè cada segon multiplica per 10 l’esforç de tota l’armadura humana que aguanta l’estructura. L’Anna després d’escalar veloç per les espatlles dels pisos inferiors arriba dalt de tot, ràpidament aixeca el braç amb energia. De seguit,  torna a baixar per desfer el camí que tot just acaba d’escalar. És qüestió de pocs minuts que per alguns poden semblar hores allí dins amb un clara pressió de moltes persones congregades en un  espai mínim i amb un sol que no perdona.

Els infants d’aquesta comarca poden escollir de ben petits alguns camins per donar sortida als seus somnis o simplement per passar una bona estona. Alguns opten per ballar, altres per tocar algun instrument, uns somien en el foc, altres aposten per l’esport i massa encara no troben cap oferta interessant i practiquen altres disciplines no tant recomanables. Doncs la nostra protagonista d’avui és una de les joves més complertes que tenim a casa nostra perquè ha aconseguit importants trofeus en una de les seves passions com són les curses juntament amb la seva germana gran en diferents categories. Aquesta passió ja ve per herència i per treball dels pares.  L’Anna també és una amant d’un dels balls dels joves de la seva generació dins de l’Embarcada. Una manera de passar-ho bé sense haver de competir com exigeix l’esport ni aquest jugar aquest paper clau bastint un castell  en una jornada històrica amb centenars d’ulls seguint la seva trajectòria sobre els seus companys de colla.

L’Anna sent els colors de la colla i s’hi troba com una gran família. Des del minut zero del vespre de Sant Jaume amb el pregó ja va viure immersa en una festa major que sempre recordarà durant molts anys. Ara encara és jove i el seu futur és incert, però aquest ha estat una festa major inoblidable. Molts records que els seus pares guarden en un arxiu perquè el dia demà sigui conscient del tot el que ha viscut quan tot just tenia vuit anys.

L’Anna organitza les seves vacances segons les jornades castelleres de la seva colla i te molt assimilat el calendari i els assajos a la seva petita agenda de coses que no es pot perdre.  Podia parlar de moltes persones que com l’Anna fan possible que el Vendrell tingui una colla centenària perquè tothom hi juga un paper important, però hi ha coses com els ulls de l’Anna que parlen per si sols quan hi pots veure la il·lusió i l’alegria de ser una més de la colla i de fer vibrar a tota una plaça quan aixeca el braç per damunt de tots assolint una nova fita en aquesta història dels Nens. Gràcies Anna i a tothom que feu possible aquests segons de felicitat compartida en una plaça on el vermell és el color de la camisa i l’emoció compartida. Tot això tenia lloc el dia del seu sant, potser el  destí ja l’havia cridada a complir aquesta gesta en la plaça que més estima.

Una festa major molt vendrellenca

 

 

 

El Vendrell ha viscut un a nova festa major típica i tòpica dels darrers anys, però amb un nou escenari com és les Quatre Fonts que es va remullar el primer dia amb la suspensió del concert de versions de Queen però va aguantar molt bé el darrer dia del sofregit vendrellenc amb alguns grups que estan a la maleta local i quan toca pugen a l’escenari i la resta del temps, la majoria de vegades ni existeixen. Una cosa peculiar amb músics que estan en un parell o tres d’aquestes formacions i és tot una mica artificial, però mira val més portar musics de casa que gastar 20.000 amb la Malfalda amb un concert on només la gent es coneix una cançó. Anem millorant.

Els versots dels diables doncs van estar dins la normalitat protagonitzat un cop més pel Ken i la seva gent i pel que fa al Malcasats amb cares noves i una nova parella del sabater. Segueixen el seu estil amb una mica de crítica social velada i unes quantes paraulotes obscenes, però dins la part acceptable de tot plegat.

Els Nens varen fer una actuació digna i segura sense arriscar gaire esperant que el vent bufi millor en altres diades properes. Un dels punts estrella més esperats de la festa major va ser els dos correfoc amb a la carretillada i l’encesa del campanar, però en especial el dia de Santa Anna.

El pregó dels Nens va estar dins el previsible com el de l’any passat amb la Sílvia Martínez. El fet que el pregó el faci un col·lectiu permet que tot sigui més políticament correcte per no ferir sensibilitats i que ningú surti per la tangent. Una festa major amb la Moritz com una de les incondicionals dels 4 dies de festa. Un dels punts que està triomfant és el vermut rumbero del dia del Gos que enguany no venia amb el Dantuvi però els dos protagonistes ho varen fer molt bé i van deixar el nivell molt alt.

Doncs res a esperar la propera festa major amb els nous administradors que ja deuen estar treballant per començar a dissenyar el seu projecte de festa major. Gràcies als qui han plegat i molts encerts als nous.

Torno a dir que aquesta imatge de Santa Anna que surt en processó sembla queda força ridícula perquè sembla que l’hagin tret d’un pessebre per dimensions, però res que el vendrellisme dels vendrellencs de tota la vida està en plena forma i endavant. Un petit grup de gent que està a tot arreu però queda molts altres vendrellencs que no estan mai enlloc. Alguns encara són recuperables. Altres ja costarà una mica més. Hi ha hagut un record pel gran Pep Bargalló recentment traspassat i molt encertat que el Duo Alma, un dels ambaixadors del Vendrell arreu hagin pogut tocar a casa nostra per Festa Major, tot un detall.

 

Les petites grans lluites administratives

 

Generalment parlem dels grans projectes i inversions que han de canviar el nostre futur que si Europa, que si els fons Next Generation., etc, però ens deixem al calaix coses  importants  que són la clau perquè tot segueixi el seu ritme natural i en algun sotrac ens treguin fora de la pista.

Un dels temes claus en una entitat són les respostes administratives. El silenci administratiu està regulat, però no potser que allarguem tràmits més temps del necessari. Hi ha temes que no prescriuen, però algunes vegades com en el món dels comerços i les obres per exemple, cada dia que passa pot ser sinònim de perdre diners que òbviament no cal reclamar enlloc. Un bon servei de l’administració, clar, ràpid i eficient son alguns dels pilars d’una bona atenció al ciutadà que li permet més fàcilment actuar o entrar en altres vies per arribar al seu objectiu.

Un altra qüestió que pot arribar a paralitzar alguns tràmits són els terminis de oposicions i concursos de promoció interna o oberta a tothom. No ens podem tirar més de mig any en un procés que pot estar acabat en un parell de mesos com a molt. La gent que està involucrada en aquest procés quan veu que la història no s’acaba mai pot tocar el dos a un altre lloc de treball amb unes millors condicionals  i deixar el servei on estava sense atenció a l’espera d’una nova contractació. No cal perllongar aquests processos més del racional. S’han de buscar mecanismes per agilitzar tot el procés dins el que marca la normativa però no acabar amb la paciència de tothom per un mala gestió del tema. Hi ha molts candidats  que s’hi juguen molt. Aquesta durada interminable no beneficia a ningú quan la cosa es pot fer d’una altra via molt més diligent. També és molt curiós quan en alguna prova no aprova ningú o només ho fan un petit percentatge dels aspirants. Alguna cosa s’ha fet malament encara que mai es vulgui reconèixer públicament.

Està molt bé posar telèfons, mails, aplicacions que responguin a la gent, però massa vegades els mecanismes que estan a l’altre costat són totalment insuficients per atendre el volum de peticions que es generen. La gent, en un principi acostuma a confiar en l’administració, però quan veus que ningú et respon o et deixen anar la frase  “ja ho arreglarem”. Llavors ja optes per altres mecanismes que segurament són més eficaços com les xarxes socials, però que als polítics no els hi agrada tant perquè la gent pot veure  la realitat de tot plegat.

Un altre apartat molt curiós és l’apartat de precs i preguntes d’alguns plens municipals. La gent s’ho porta preparat, estudiat, analitzat i després d’esperar tres o quatre hores per tenir un minut de glòria veus com l’alcalde ni et respon o en el millor dels casos et surt per la tangent deixant a d’interlocutor més emprenyat que abans de fer la pregunta. Aquestes vídeos en molts ajuntaments queda penjats per algun lloc i és pública per a tothom. Si un mires es veu clarament la demagògia i hipocresia d’alguns líders locals que menyspreen a la gent que molts cops exposen situacions compartides per altres veïns que acaben amb la poca fe que alguns encara tenen.

No volem ser parcs temàtics

 

 

 

 

Les noves tendències de la política ens estan canalitzant el nostre futur perquè ens anem convertint en parcs temàtics. Tots tancats en una mena de Port Aventura on els turistes ens vinguin a veure  gaudeixin dels nostres trets diferencials i de les nostres meravelles intrínseques; que si un bosc amb reg intel·ligent per aquí, un carrer convertit en passeig fluvial per allà, un torrent per anar a passejar el gos amb fanals per no ensopegar. Tot això sota una renaturalització global que ha servit per justificar tot el que faci falta en nom d’una sostenibilitat a mida dels polítics.

Hem de tenir en compte que els turistes que ens visiten en la seva majoria vénen acompanyats amb la nevereta i el para-sol. Precisament no són de gran poder adquisitiu. Simplement aterren a les nostres contrades perquè és més econòmic que no pas Salou o Sitges. Evidentment hi ha importants excepcions com l’hotel Meridien Ra de tocar al terme de Calafell, però no és el més abundant a casa nostra durant l’estiu. Aquesta comarca que legalment i sense que siguin festius tenim una població al voltant dels 130.000 habitants repartits entre els 14 municipis, però principalment la població és concentra més de la meitat en la zona costanera. La resta es reparteix en els 11 pobles que configuren l’interior.

Està molt bé que fem campanyes per atraure turistes, però aquestes persones mentrestant estiguin entre nosaltres també necessiten un servei adequat de recollida selectiva que després ens passem tota la temporada estival amb els contenidors  saturats amb la problemàtica que això comporta de salubritat. També tenim el tema sanitat. A vegades aquestes persones que ens visiten necessiten atenció mèdica urgent. No podem tenir els hospitals a punt del col·lapse durant l’hivern perquè a l’estiu et passis tot un cap de setmana perquè t’atenguin d’urgència en un algun centre públic.

Aquesta proliferació de gent també demana més serveis de seguretat per poder actuar en cas que hi hagi necessitat. Massa trucades avui en dia queden sense servei per manca d’efectius. Si es vol turisme doncs requereix també una inversió per adequar els serveis a les noves dimensions.

Aquí estem preparant el nostre futur a mig i llarg termini amb moltes coses que no passaran de la seva versió fum. Per altra banda, ens estem deixant de banda l’actualitat perquè no interessa arreglar el dia a dia. Potser simplement no tenim ni idea de com sortir d’aquest atzucac on estem situats ara mateix.

Els nostres polítics van omplint de càrrecs les administracions per donar feina aquells que no poden sortir del món de la política per manca de formació o que no estan disposats a reduir a una part el seu salari mensual. Llavors anem creant departaments sense solta ni volta per densificar la part alta de l‘administració que amb la meitat de caps aniria molt més fluida. Els peus són els qui acaben fen la feina diària. Ens venen parcs temàtics del futur i ningú es preocupa del nostre present com l’estacionament, la potenciació del comerç local, la seguretat, la neteja i tantes altres coses que són la clau d’un present per mirar tots al cel a veure si ens cau alguna subvenció o un jardí tropical per posar al mig d’una avinguda. 

 

 

No us perdeu la nova versió de la Odissea al cinema

 Una sessió amb el cinema ple de gom a gom per veure Ulises de Christopher Nolan. Tres hores d'aventures d'aquest heroi grec en aquesta nova proposta cinematogràfica. Molt ben treballada, ambientada i molt emocionant. No us la perdeu perquè val la pena. Des del principi al final no perds el fil de la peli.

La tele optimista ja no posa les visualitzacions dels programes

 

Fa uns pocs dies la tele del Vendrell, perquè la ràdio ja fa dies que està sota mínims, ha decidit treure les visualitzcions de les diferents notícies. Amb la nova pàgina web que és una versió cutrona però una mica millorada de l'anterior es pot veure el mateix format però un pel millor. Abans sabies les visualitzacions de cada programa de tele i cada video. Ara ho han tret. Hi havia coses que sortien que havien de publicar perquè no es podien amagar encara que fos amb molt de sucre i tenien moltes més visualitzacions que moltes rodes de premsa de lluiment que no tenen ni solta ni volta. Abans sabies una mica com bategava una mica els pocs vendrellencs que es miren la tele. A partir d'ara res de res. Han tret aquesta dada clau per veure una mica tot plegat. No és que tinguessin molta gent, 100, 200 o potser una mica més  en una població de 50.000 dins una comarca de 120.0000. Però res si són feliços que vagin endavant perquè la il·lusió de la política no es pot treure a aquests optimistes tan il·lusionats amb aquest model de Vendrell que l'estar trencant per tots els cantons i a sobre amb molta pudor.

“Es pot ser efectiu amb un somriure”, gran lema optimista

 

En els darrers minuts del darrer ple de l'ajuntament del Vendrell es va donar la definició clara i concisa de la filosofia de treball d’aquesta legislatura del PPsoe. En un comentari breu però clar és va explicar la raó de tot plegat “es pot ser efectiu amb un somriure” de la mà del Soriano. No cal dir res més. Després de veure per part de l’equip de govern moltes preguntes sense resposta i altres que se sortien per la tangent. La cosa la tenim clara. El moment més intens del ple quan l’Albert Rovira va a tornar a preguntar per enèsima vegada per què no es reunia el Consell Escolar Municipal. Un tema que uns quants anys que dura i que hi ha algun motiu curiós que fa que aquest òrgan clau no es convoqui perquè el govern optimista deu tenir por d’alguna cosa.

Un ple tranquil i càlid perquè encara no va l’aire condicionat de la sala de plens com el  del passat més de juny.  Seguim passat factures de 60.000 euros per uniformes de la poli local que coses que passen van quedar fora del sistema convencional i es van pagar amb un reconeixement extraordinari de crèdit que és legal per casos puntuals però no que s’apliqui de manera massa general com tenim aquí.

Un ple protagonitzat pel Riuet i el nefast funcionament de la recollida selectiva que està deixant un Vendrell brut. Seguim demanant més policies, bombers i agents rurals en una comarca que creix molt i que està farcida de problemes i on tothom que pot se les pira a llocs millor i sempre estem amb quadre en el millor dels casos en els serveis bàsics. Ara un mes de descans a no se que hi hagi alguna xorrada per passar per fer publicitat i sinó fins a finals de setembre. No podem oblidar el record unànim a la figura de'n Pep Bargalló recentment traspassat. 

 

 

 

Ple absolut en l'obra de teatre de la Societat d'Albinyana

 

Un any més per la festa major petita d'Albinayan, el grup de teatre la Soci Mola d'Albinyana ha estrenat una nova obra de teatre sota el nom Sanatori Balneari Marisol. Una comèdia molt divertida sobre el que passa en un sanatori amb uns treballadors i hostes molt especials. La sala de la societat estava plena de gent que va guadir d'una les quasi dues hores que dura la respresentació. La societat en aquest centenari un cop més ha demostrat que està plena de vida amb moltes activitats i un públic que respon perquè hi havia gent d'altres localitats de la comarca que no es van voler perdre la representació. Tot i que feia calor, la veritat és que s'hi estava bé a dins. Enhorabona a totes aquestes iniciatives que dona vida i caliu al poble. 

Què és primer la renaturalització subvencionada o les persones grans?

 

Aquesta renaturalització invasiva i brutal que està vivint el Vendrell en aquesta legislatura no ens deixa veure les preferències reals que tenim a casa nostra. A principis d’aquest segle va entrar en funcionament la Residència de la Muntanyeta amb gairebé un centenar de residents. A tocar tenim el Centre de Dia Anna Serra que es va posar en funcionament després d’uns 8 anys que compta amb una seixantena de places per cobrir les necessitats diürnes en aquest camp al Vendrell. Per altra banda al cor del Vendrell tenim a la llar Santa Anna que funciona des de finals del segle passat amb una capacitat de 32 persones.

En aquest temps el Vendrell ha doblat sobre el paper el nombre d’habitants passant d’uns 20.000 als 42.000 i escaig que tenim actualment tot i que segons el consum d’aigua superem fàcilment els 50.000 habitants. En tot aquest temps no s’han incrementat una sola plaça en aquest camp. En honor a la geografia urbana també s’ha de dir que la Residència Assistida de la  Policlínica del Vendrell a tocar a terme municipal també té una oferta de 24 places.

Estem vivint un important canvi social en els darrers anys. Les cases on viuen tres generacions sota un mateix sostre s’ha quedat una mica obsolet. Tenim les de dues generacions cada dia perdent pes específic en el conjunt de la nostra societat Les famílies es van disgregant de mica en mica. La nova tendència és que cadascú visqui en el seu espai, encara que sigui petit, però això de compartir habitatge generacional sinó es per necessitats econòmiques o humanes, però les típiques cases pairals ja formen part de la història o es converteixen en cases rurals per llogar.

Tot això s’ha afegit que l’esperança de vida ha passat de 79,59 al 2000 fins als 84, 2 actualment.

Hi ha empreses que ha vist el negoci que hi ha en aquest món i han muntat les seves instal·lacions privades com la que trobem a Llorenç del Penedès amb 121 places.

Està molt bé que parlem de futur amb boniques infografies que ens dibuixen un món irreal i que segurament ens passarà com els projectes i al realitat d’aquest vial fluvial que han posat entre els dos ponts de la Riera de la Bisbal que entre el paper i la realitat és com comparar una all amb una ceba.

Al Vendrell ens volen vendre un futur de ciència ficció, però en atenció personal a les persones grans i les que tenen patologies greus estem igual que a finals del segle passat, sense avançar res en aquest camp a part de la frase típica i tòpica del ja ho estudiarem.

Si han parlat de fer una nova seu del Consell Comarcal amb unes funcions que es poden distribuir d’una altra manera fins arribar a deixar l’ens com una cosa simbòlica. S’ha parlat de fer una nova seu galàctica a l’empresa que gestiona l’aigua del Vendrell i que ens cobra uns canons fixes encara que no obrim l’aixeta, però ningú parla de les persones que és un tema clau en el nostre futur. L’excés renaturalitzador ens fa molt de mal. Fem càlculs un centenar de places de residència per a gent gran en una població d’unes 50.000 persones reals d’aquestes posem que n’hi ha 10.000 de més de 65 anys, un irrisori 1% de la la població de gent gran només podrà tenir plaça a les residències. Aquest és un tema que gairebé ningú esmenta.

Els reptes de l'optimisme vendrellenc en la darrera volta electoral

 

Fins fa quatre dies tothom pensava que el Ken i els seus comparseros ho tenien guanyat, però potser caldria utilitzar alguna marca blanca per assegurar la propera legislatura com PP algun sociata reciclat i aquestes coses que tenim per aquií. Però ara te molts fronts oberts que li costarà remuntar.

- Riuet que és la punta de l'iceberg i a cada cosa que fa la lia encara més.

- Recollida selectiva que ha deixat el Vendrell en un femer i que encara ens falta la part forta de l'estiu.

-Zona blava de juny a setembre de 9 a 21 i sense parar al migdia ni tracte especial per als veins que han de buscar-se la vida

Sorolls i problemes oci nocturn com Macarella i botellon per la zona

Policia local del Vendrell que no cobra hores extres i diu que les faci ta tia

Locals municpals com la biblioteca que fa dies que ni calefacció ni aire condicionat

Unes quantes places de l'Ajuntament que portem uns quants mesos sense resultat definitiu i la gent se les pira a altres llocs i ja t'ho faràs.

Manca de manteniment de carrers i enllumenat que fa dies que dura i la cosa continua.

Problemes entre etnies a la carretera de Valls que ja tenim la tele de Madrid que ja ens coneixen arreu.

Les escoles bressol estan totes climatitzades menys la Mestral que crema

Manca d'organització per exemple la falla del Puig es va cremar divendres i fins dilluns va estar tallada el carrer principal i no passa res.

Crema de contenidors al Vendrell i algun cotxe ja ha quedat sucarrimat

Seguim amb la inseguretat de sempre i la gent es busca la vida

Comèdia amb el parc del Botafoc que cada dia és diferent i al final hi posaran una torreta amb quatre farigoles

La passarel·la dels Nens que se la van carregar sense cap motiu

Tot aquest canvi de la Riera on ha tirat 6 milions d'euros no convença a ningú. Els camions de bombers no passen pel costat

Al Nirvana han plantat un supermercat i han tallat l'accés a la urbanització. Ja no tenen llum en condicions i ara camions a descarregar i la gent mosca.

Els socorristes posen bandera groga perquè n'hi ha pocs i no tenen ni torres de vigilància.

El top manta segueix encara que tothom ja ho te normalitzat.

Al davant de la biblioteca han posat un a tros de zona de vianants que obliga a tallar el carrer pels cotxes i fer un tomb per entrar al Vendrell. Una locura de gps.

Ara toca pagar l'Ibi.

Ningú sap com es bonifica a la gent que fan reciclatge.

Ara es gastaran un munt de diners en una nova seu de l'empresa d'aigües que es poden estalviar perfectament

Els comerços del Vendrell cada dia estan més contents per la càrrega fiscal.

Van presentar el parc del costat del Tabaris que es diu de la Música perquè te un tros de chelo de fusta, però podria tenir una gallina i podria ser el parc dels ous d'or

Alguns veins dels barris marítims es queixen que alguns bars els posen taules i cadires a la vorera i no pooden passar. 

........ HI ha més històries, però jo crec que si supera tot això és mereix com a minim ser Portant d'honor i el Teresina Martorell tot junt en un acte al Tabaris

Tot un plaer Obeses a la Granada

 

Feia mesos que no anava a un concert d'Obeses i ahir vaig tornar a la Granada del Penedès amb un directe brutal que em van portar als millors de la meva vida. Un so espectacular varem seguir els seus nous exits i un repàs als de tota la vida. Un gran concert amb la gent molt animada per gaudir d'un dels millors grups catalans que ens aporten força i energia en els seus directes. Gràcies per tot.

Moltes gràcies, Pep

 

   

Aquest passat cap de setmana ens ha deixat de forma sobtada tot un referent cultural i social d’una generació i d’un territori. Una persona incansable que ha treballat per fer realitat  un ampli ventall de projectes culturals per dotar el Vendrell d’un caliu social. Tot just en un període de temps en què el municipi ha duplicat i més la seva població acollint un munt de persones vingudes d’altres punts de la península ibèrica i que han  trobat en aquest món dels Pastorets el pal de paller per anar creant un ampli ventall de propostes culturals i socials al llarg de l’any que anaven des de Carnaval, fins a la festa de la Bicicleta passant pel seu punt més emblemàtic com han estat els 60 anys de representacions continuades dels Pastorets.

En Pep Bargalló, era el seu cap visible, però sempre ha estat acompanyat d’un estol de persones que han remat en la mateixa direcció. El “Ninyo” era una persona generosa,
propera, amb les idees clares i que sempre tenia molt assumits els seus objectius i el camí a seguir. De caràcter obert i amb  bones relacions amb moltes persones de tots els àmbits. Una persona polivalent que vivia intensament el que feia i engrescava a la gent perquè participessin en aquests projectes comuns. Tot un senyor que ha ocupat un lloc cabdal en la història recent de casa nostra pel que ha fet i el que ha representat. Descansa en pau Pep. El Vendrell i comarca sempre t’estarà agraït per tot el que has fet i el que ens has deixat aquí baix. Publicat al 3 de vuit i a la Fura el dia 10 de juliol del 2026

Resum de la festes històrics del Vendrell

 

Amb el Serrallo i Font de la Menya comença la setmana dels barris històrics del Vendrell que acaba dijous amb plaça Vella. A banda queden la Muntanyeta i el Puig i el Pèlag que són recents. Enguany han tornat les falles, els pa beneïts, els sopars de carrer, els concerts com fa segles que passa amb els seus canvis històrics. Enguany ha fet molta calor amb temperatures que han superat els 35 graus de dies i nits tòrrides per sobre dels 22 grauts. Tot un record que ens porta cada dia a viure en una mena d'infern climatològic. A més en aquesta setmana s'ha encès un foc a Aiguamúrcia i un altre a Sentmenat prop de Sabadell, entre d'altres que han cremat i que s'han anat controlant.

Les falles enguany han estat més fluixes en general que altres anys. Una nova generació ja està al capdavant d'aquesta veu popular que parlar de les coses més properes. Hi hagu creativitat com a França que han recreat el tour o al Serrallo que han posat una falla en forma de passarel·la que el Kenneth s'ha carregat i que algun dia potser tornarà. Altres curiositats és el super violoncel de cartró de la plaça Nova que era més gran que no pas el del parc del Tabaris. Els temes principals doncs la destrucció del Riuet, la contractació de Mafalda amb un concert que es retardar dues hores i que van tancar més tard quan els barris han de tancar la barra a les tres de la matinada. S'ha parlat dels problemes i les reivindicacions dels mestres després d'un any amb moltes movilitzacions  Potser un dels petits grans protagonistes va ser la mort del Pep Bargalló que ens va deixar el passat dissabte dia 4 i va ser enterrat en un acte multitudinari el dia 7 de juliol. Una persona molt vinculada  la cultura del Vendrell i molt actiu. També és important que enguany per primera vegada a la història ha passat el Tour pel Vendrell el diumenge del Barri de França. No hi falta la situació de degradació del Vendrell en temes com la brutícia dels carrers, el desgovern municipal i la manca d'aire condicionat a la Biblioteca del Vendrell. Una festa on cada cop hi ha més djs que grups a la nit tot i que encara hi ha més grups, però el cost d'aquest fa que no es puguin permetre el luxe de la contractació de grups i hagin d'apostar per dj's. Evidentment els grups són tot de versions. Seguim endavant. Ara només queden els dos darrers barris per fer les seves festes.

Les administracions no han de demanar documents que oficialment ja tenen

 

Algunes entitats públiques demanen documentació dels seus treballadors que ja tenien abans, una mesura que no està contemplada en la legislació actual. A  Catalunya i a la resta d'Espanya, aquest principi de no tornar a aportar la mateixa documentació està recollit principalment a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

En concret, l'article 28 estableix que:

• Els interessats no estan obligats a aportar documents que ja estiguin en poder de qualsevol administració pública o que hagin estat elaborats per una administració.
• És l'administració qui, amb caràcter general, ha de consultar o obtenir aquests documents per mitjans electrònics, llevat que la normativa aplicable exigeixi el consentiment de la persona interessada o aquesta s'hi oposi quan la llei ho permet.

Aquest principi també està relacionat amb el dret dels ciutadans a no aportar dades o documents innecessaris, en el marc de l'administració electrònica i la simplificació administrativa.

Ni un any d'amor i concòrdia amb la policia

 

Ni un any ha durat el pacte entre el govern optimista i els sindicats de la policia del Vendrell. La necessita d'una foto obliga a prometre fum i més fum que als nous mesos ja s'ha vist que és el de sempre amb pressupostos que no arriben ni de lluny a les necessitats reals de la plantilla. Això és una mostra d'un model que està en franca caiguda i que tal com està el patí difícilment remuntarà. L'any que ve eleccions i a veure que passa, però el Titanic cada dia està més tocat i els músics ja només toquen per als quatre gats que se'ls creuen. 

A buscar nous socis dels Pastorets allà al cel

 Avui el Vendrell i comarca ha acomiadat a l'Església del Vendrell en Pep Bargalló i Jané tot un homenot d'un temps i d'un país. Una església plena a vessar on han parlat algunes persones vinculades per amistat o per sang a ell. No hi han faltat els símbols del Barça, Armats, Pastorets entre d'altres. Una cerimònia molt emotiva on ha sonat entre altres el cant dels ocells. Es pot dir que durant 44 anys ha estat president dels Pastorets que fa 60 anys que pugen a escena, però en Pep era molt més profund que no aquestes dades. Gràcies per tot senyor. Com molt bé ha dit el seu nebot Jordi ara buscarà socis dels Pastorets allà dalt del cel.

El arte de entender el caos. Un llibre d'amor clar i proper de Laura Colet

 

Un dia de sorpresa descobreixo que la veïna ha escrit un llibre. Investigo quan fan la presentació i res hi vaig. Curiosament només estava ella a la taula durant la presentació perquè generalment hi ha algú més que parla de l'autor i el llibre. Aquest cas era especial. Per altra banda parlo amb el seu pare i em diu que ells fins fa poc tampoc no sabien res de tot això. Vaig pensar la cosa promet.

Doncs he aprofitat l'estiu per acabar el llibre. Com ja vaig comentar està escrit en Dual Pov on en cada capítol ens parla un personatge i molts cops de la mateixa escena que et permet veure almenys dues visions dels fets.

El llibre és un llibre que porta per nom El arte de entender el caos i està escrit per Laura Colet. Una veïna de Bonastre establida al Vendrell.

El llibre parla d'amor de dos joves que per casualitat és coneixen i van passant coses fins que acaba el llibre. Està ambientat entre Estats Units i Canadà, però podria estar a casa nostra, però és una aventura d'amor molt de pel·licula. És un llibre que enganxa des del primer capítol fins al final i no el pots deixar de llegir. Estar molt ben escrit i hi ha escenes que sembla que estessis mirant una peli perquè està narrat molt bè, directament i amb tota claretat sense frases tontes que no diuen res sinó que tal com parlarien dos joves d'avui en dia. Sense complexos. Un llibre pressumptament normal que van pujant i baixant el nivell, les relacions, les comunicacions i tot això que ens aporta la vida a cada dia. És un llibre amb caràcter, amb les coses clares i que entra molt bé amb una lletra i edició que ajuden a la seva lectura sense ser gens pesat. Ara que fa calor ús l'aconsello. Suposo que el trobareu a l'Amazon amb el nom de l'autora Laura Colet i el seu nom El arte de entender el caos". No té cap cosa sofisticada, però s'agraeix la seva manera tan planera i entenedora d'explicar les coses sense gaires artificis literaris. Molt clar i apte per a tothom. Us agradarà. Ja està treballant en un nou llibre.

Contrast històric vendrellenc Km 0

 Aquest és el tercer any que l'historiador Salvador Arroyo fa una ruta pels carrers del Vendrell, en concret pels del Barri del Serrallo i Font de la Menya amb motiu de les festes del Barri.  Ell va caminant pel carrer casa per casa i va comentant les persones destacades que en els darrers segles hi ha viscut. Els protagonistes de l'altre dia eren principalment grallers i castellers, però en altres recorreguts han sorgit altres persones anònimes que han significat en la història local. No trobem gairebé ningú de la Viquipedia, però és una manera de conservar el nostre passat recent i valorar el que tenim. 

Aquests itineraris estan dins un projecte que s'anomena, "El Vendrell i la seva gent" que pot acabar en llibre o similar.  Alguns cops el Salvador es troba amb persones que han conegut o són parents dels fills il·lustres descrits i fan aportacions a aquest projecte que es va elaborant de mica en mica amb documents, xerrades i les aportacions in situ de la gent. Una gran feina que s'ha de fer abans que tot això desaparegui en el torrent de l'oblit. Gràcies sr per aquesta gran feina de formiga

El pas històric del Tour pel Vendrell i zona de la costa

 

El Vendrell ha acollit el pas del Tour de França en la seva edició 113. Aquest és el primer cop que passa pel Baix Penedès aquesta cursa que és la més prestigiosa del món en la seva especialitat. Sobre dos quarts d'una del matí ha passat al caravana repartint propaganda, gorres, mocadors, bosses, caramels i altres coses. Eren cotxes i furgonetes soltes que anaven passant i repartint coses mentre cobrien el recorregut del Tour. Jo estava a la zona del monumen als castellers i hi havia gent, però tampoc no era res de l'altre món. Pensava que hi hauria hagut més gent. També hi havia gent en el seu pas per la Jaume Carné, però bé sense excessos en un matí de diumenge que estàvem sobre esl 35 graus.

Sobre les 14:25 han passat els corredors amb tres escapats que venien al davant de tot i al cap de pocs segons ha vingut el pelotó. Entre la caravana i els corredors la gent ha fet el seu picnic a la zona verda del voltants dels castells i comprant al Carrefour que està sempre obert. Un grup de la resistència Indepe també ha vingut allà amb les seves estelades perquè la gent ho veiés. Tot amb molt bon ambient i de tranqui. 

Els corredors han passat molt ràpid per en el seu camí cap a Barcelona. Tot i que fa molts dies que es parla d'això no ha estat tan transcendental com ens volien pintar les administracions. EL Vendrell ha tingut el seu minut de glòria. Evidentment els francesos són molts llestos i per exemple l'Ajuntament de Barcelona ha pagat quasi 10 milions d'euros perquè el Tour fes parada a la capital catalana i rodalies. El Tour com tantes coses és negoci més amb la caravana publicitària que vindria a ser com els anuncis abans de la peli, però un cop més duren més els anuncis que la peli que com a molt dura un minut. Per on estava jo hi podia  haver unes 700 persones de totes les edats. Algunes amb el color groc per fer ambient i altres doncs en plan còmode i tranquil. Ha estat un dia bonic, però sense estridències d'una cursa que és molt important a casa nostra. Des de divendres que estava el circuit preparat i tothom avisat que aquest matí millor no apropar-se a la N-340. Ja hem tingut el Tour a casa nostra de forma ràpida i que suposo que encara que no ens apassioni el ciclisme són coses que queden a la memòria. Un matí distès i calorós i sort de les ombres.

El Vendrell perd tot un referent social i cultural

 

 

Tot just en el primer dia de la festa de la festa dels Barris del Vendrell en l’any en què l’entitat arribava als 60 anys de vida ens ha deixat el seu president etern, el “Presi”, “el Ninyo”. Els Pastorets del Vendrell ha estat i encara segueix sent però sent, però sense la intensitat d’altres temps el pal de paller de la cultura i societat vendrellenca. Un punt de trobada al llarg de  l’any què et permetia participar activament en els diferents actes culturals de la vila. Des de la rua de carnaval, fins la Festa de la Bicicleta, passant pels Armats de la processó silenci del divendres sant i tantes altres propostes que han anat sorgint al voltant dels Pastorets. El Pep Bargalló era un dels puntals d’aquest nucli dur format per unes 8

poques famílies  que durant les sis dècades d’existència han fet possible tota aquesta activitat i anar ampliant camps per crear una gran multinacional de la cultura local on pots trobar de tot.

Per altra banda, també feia uns anys que era president de l’Associació de Donants de Sang del Baix Penedès. Una entitat que treballava per potenciar les donacions de sang i plasma a les nostres contrades.

Quan vaig començar a treballar com a periodista al desaparegut Diari del Baix Penedès, a finals del segle passat una de les entrevistes clàssiques de l’estiu era anar a veure el Pep al port de Coma-ruga perquè ens parlés de l’activitat del port durant aquests mesos més actius en el seu càrrec de secretari tècnic que el va acompanyar en els darrers anys de la seva vida professional.

A banda també havia estat vinculat a alguna formació política nacionalista, però sempre en un segon o tercer pla. Ell no havia estat mai al davant del tot, però també era un dels seus principals actius

 El “Pep Barga” ha estat una de les persones més populars i actives del Vendrell en els darrers 40 anys. Una persona afable, que sempre tenia les portes obertes i t’escoltava. Juntament amb aquest grup sempre era el nucli que engegava activitats i propostes i el que fes falta per tirar endavant amb els seus projectes. Tenia molts bons contactes amb els protagonistes de la història del Vendrell i més enllà de les darreres dècades perquè sempre s’ha sabut moure en totes les instàncies independentment del seu color polític.

El que crec que s’hauria d’haver millorat són tants anys com a president d’una entitat que en les seves èpoques glorioses estava al voltant dels 1.000 socis. Crec sempre he cregut que en aquest perfil d’associacions una persona no es bo hi estigui més de 8 anys seguits per salut social, però ell sempre exercia com si fos el primer cop o el darrer. Algunes seccions dels Pastorets al llarg dels anys han tocat el dos de l’entitat i s’han plantat per lliure perquè no és fàcil aplega sota una mateix sostre tantes inquietuds i punts de vista.

Deixem enrere una gran persona amb les idees clares i amb molta feina al darrera per aconseguir els seus objectius. Molta  gent que ha cregut amb ell sempre ha estat al seu costat  i l’ha respectat com a un dels capdavanters per tirar endavant i afrontar nous reptes. Era una persona que et tractava de tu a tu i no t’etiquetava encara que no coincidissis amb els seus plantejaments.  Ell creia plenament en el que feia amb el seus grup. Era un molt bon gestor fent que del primer moment en sentissis totalment integrat amb un somriure sincer i t’agafessin ganes de participar en els seus plans. Descansa en pau Pep. Allà dalt tens molta feina i ja els pots posar tots a treballar i que ens donin un cop de mà els qui encara estem per aquí baix.

Als problemes, policia

 

 

En aquests ajuntaments que tenim per aquí i en la majoria sembla que només treballin policies en els seus consistoris. Els tècnics només apareixen quan hi ha un problema que no es vol o no interessa resoldre llavors apareix per allí aquesta paraula màgica que sembla que hagin de ser els encarregats de treure les castanyes del foc quan la solució no agrada potser a qui li ha d’agradar. Evidentment sempre hi ha diferents opinions tècniques perquè acostumen a ser casos complicats o almenys de diferents lectures. La cosa pot durar dies i dies per treure una solució real a la situació i si vol es pot consultar a la Generalitat, una universitat o alguna fundació fantasma..

El societat que tenim a les nostres contrades cada dia aporta més problemes perquè aquí hem volgut créixer a qualsevol preu i sense tenir cap tipus de mirament. Ens hem trobat amb municipis amb una gran població estesa al llarg del terme municipal amb unes necessitats econòmiques i socials que són més complicades que una municipi cohesionat

La policia és com els ibuprofenos en la sanitat. Tu no  controles mai la teva salut, ni vas al metge ni et fas analítiques amb certa periodicitat i no vigiles ni el que menges ni el que beus. Et gastes en diners en obres que no tenen ni solta ni volta L’esport només el veus per la televisió. Llavors quan un dia no et trobes bé prens una pastilla que t’ha aconsellat el chat GPT  i potser ho arregles. Però si la cosa no funciona has d’anar al metge perquè potser la cosa és seriosa tot i que no ho vols reconèixer i ho trobes una cosa puntual. Aquesta és la funció de la policia posar una cinta quan cau un fanal, avisar a una parella que es crida per la nit, amonestar dos joves que estan fent el burro pel carrer i mil altres històries, però hi ha altres protocols que s’han d’aplicar per cobrir normalment aquests buits que han de cobrir les forces de seguretat quan no hi ha ningú més que li toqui fer aquesta gestió.

Hi ha elements que no funcionen perquè senzillament no existeixen. Un clau són els educadors de carrer que han de vetllar per aquests joves que no van a escola en horari lectiu o tenen un comportament lluny de les normes socials. Persones que quan els seus pares reben algun tipus de sanció per mals comportaments defensen a ultrança els seus fills idealitzats.

Els problemes de maltractaments entre persones falta personal especialitzat en la matèria que pugui gestionar aquestes mancances amb les parts i arribar a  buscar una solució. Aquí fem un minut de silenci amb foto oficial quan hi ha algun tipus de crim, però la nostra societat te una greu manca de recursos humans i d’equipaments per trobar una via a aquests problemes que alguns cops acaben de la pitjor manera. És molt fàcil penjar fotos i fer discursos eteris per salvar el mon quan no inverteixes un cèntim per buscar solucions a les problemes que entren en aquesta situació perillosa. Però quan la policia es dedica a posar multes potser no recapta ni un 20% de les sancions imposades, però això no es diu mai públicament. També és molt graciós veure a policies locals mostrant serveis que no els correspon com unitat canina quan es deixen pel camí altres tasques que si que els són inherents però no serveixen per guanyar eleccions. Vivim en un excés de fotos i manifestos ideals i poca voluntat d’arreglar realment els problemes de casa nostra

 

 

Carta oberta al senyor alcalde del Vendrell Kenneth Martínez

Senyor alcalde,

Des de la Secció Sindical de l'SPL-CME de la Policia Local del Vendrell volem traslladar-li públicament la nostra profunda preocupació per la situació insostenible que viu el col·lectiu en relació amb el pagament de les hores extraordinàries.

A dia d'avui, l'Ajuntament encara deu serveis extraordinaris realitzats fa més de nou mesos pels agents de la Policia Local. Aquesta situació és inadmissible i demostra una manca de planificació i de compromís envers uns professionals que, dia rere dia, garanteixen la seguretat del nostre municipi.

La recent modificació de crèdit aprovada només permetrà abonar una part molt reduïda del deute acumulat. Davant d'aquest escenari, ens preguntem: quin és el pla del govern municipal per liquidar la resta de les hores pendents?

La realitat ja està tenint conseqüències directes sobre el servei. Cada vegada són més les convocatòries d'hores extraordinàries que queden desertes perquè els agents, amb tota la lògica, es neguen a continuar avançant el seu temps i el seu esforç sense cap garantia de cobrament en un termini raonable.

Segons la informació traslladada per la Prefectura, les hores extraordinàries que s'estan realitzant actualment no es preveu que es puguin abonar abans de l'exercici 2027. Si aquesta previsió es confirma, l'Ajuntament arribarà a deure prop d'un any sencer de serveis extraordinaris als seus treballadors.

Per això li formulem una pregunta clara: com pensa afrontar aquesta situació i garantir la cobertura dels serveis extraordinaris imprescindibles per al funcionament de la Policia Local quan els agents deixen d'apuntar-s'hi per manca de confiança en el seu cobrament?

Des de l'SPL-CME considerem que és absolutament inacceptable que una administració pública acumuli un deute d'aquesta magnitud amb els seus treballadors. Els policies compleixen amb la seva responsabilitat des del primer dia; l'Ajuntament hauria de fer exactament el mateix amb les seves obligacions.

Els agents no poden continuar assumint les conseqüències d'una deficient planificació pressupostària. El respecte institucional també es demostra complint amb els compromisos econòmics adquirits.

Secció Sindical SPL-CME

Potser el ple més càlid de la legislatura i no era per la naturalització

 

Un ple per tancar el juny molt acalorat amb les finestres obertes i tots els regidors dotats de vanos per ventar una mica perquè l'aire condicionat estava esgavellat. No fa gaire a la Sala del Portal del Pardo va passar igual, però allí varen posar ventiladors i la cosa era més lleugera, però quasi qutre hores de ple són molt dures amb una calor espantosa. Al final si la gent fa preguntes doncs com sempre o no es respon directament o se surt per la tangent sense perdre la línia oficial del discurs optimista. Es dona compte d'un pla d'igualtat de l'Ajuntament i al punt següent s'aprova un reglament de productivitat on la policia cobra un complement que a la resta de gent els hi ha estat negat perquè se suposa que només aquest cos és essencial i a la resta que els bombin. Bé si si compleixes un 25% del que diuen els requisits algo cobraràs, però és igual que et treguis un master que un curs de primers auxilies en tres hores. Aquests mèrits només duren un any. Patètic. Totalment deplorable. Aquí s'han tret uns complements personals perquè eren ilegals, alguns dels quals feia més de 15 anys que funcionaven i fins ara ningú havia vist res. Hi haurà nous capítols. Per arreglar tot això s'ha de fer una RLT del personal com deu mana i no una merda com s'ha vingut fent fins ara basat amb criteris polítics i res més.

Res que al nou passeig fluvial del costat del xino de la Riera no passen els camions de bombers, clar perquè no són naturals i no deuen estar naturalitzats. L'altre dia per poc s'ofega un home al bassal de Coma-ruga perquè l'ambulància no podia entrar perquè clar també era un vehicle no naturalitzat. Ara sembla que a la urbanitzacio Nirvana li volen posar un super a l'entrada perquè sembla si que és natural. Tot una mica dramàtic. I amb tot això tenim un Botafoc que és un espai verd que abans no s'hi planificava pàrquing, pero ara sembla que si que una mica a cada costat i tot plegat uns 11 milions d'euros per seguir destruint la natura com s'ha fet al Riuet i a la Riera de la Bisbal que han abocat 6 milions d'euros per quedar pitjor que abans. Un ajuntament que ha perdut el rumb,  però la gent ja està cansada i es comença a notar certa rebotament general perquè si tu no  fas res et poden criticar per no fer res, però si tu et carregues el poc que tens i a sobre amb tonteries la gent es cansa. A veure que passa, però la cosa està divertida.

Un espectacular i provocador festival de drons de Coma-ruga

 Potser que ens dediquem als drons perquè el castell de focs de Sant Joan va ser bastant penós, però els 400 drons van ser espectacular pel nivell del Vendrell perquè no estem davant de la visita del Papa a la Sagrada Família. Un espectacle que va durar uns 14 minuts i poc perquè aquests aparells tenen unes piles de 20 minuts i la durada ha de ser inferior sinó tots caurien abans per manca de bateria. Va sortir, el corriol camanegre, el Pau Casals, la llauna de sardines del Tabaris, els Nens que fan 100 anys, la Tortuga que organitzava l'acte per allí i com no, no podia faltar un esment al Riuet que va ser una provocació pels tots els que estaven alli perquè sempre que es riguessin de la gent que ho veia després de com l'han deixat. Molta molta gent, dels actes més concorreguts a les platges amb cotxes aparcats a on podien i cues i un ambient dens, però el resultat va ser molt bo amb aquest toc provocatiu del toll del Riuet i no hi podia faltar l'escut optimista del Vendrell amb la farigola al mig. Seguiem endavant i aquest festival ha vingut per quedar-se.  

Aromes optimistes a les Madrigueres de Sant Salvador

 

En aquestes èpoques de l'any que fa calor i tenim la costa plena de turistes i segones residències allí al costat de la desembocadura de la Riera de la Bisbal tenim un emissari submarí que bombeja l'aigua de les platges a la depuradora de Santa Oliva. Nosaltres som així de xulos i tirem la merda riera amunt. La depurem i torna a baixar per la riera, però només la part més aprofitable. Doncs per aquella zona del costat de l'emissari fa molta pudor perquè clar estem tractant amb merda i fa molta calor en aquestes temporades. Suposo que molts veïns ja s'han acostumat perquè fa anys que hi és. Ens remuntem al segle passat. La gent ja coneix el percal però a aquestes coses costa acostumar-se i la gent d'allí deu estar contenta de totes aquestes olors. No sé si seria possible alguna modificació perquè no fes tant de mala olor ara que estem en plena renaturalització. Va sortir una plataforma per recuperar l'aigua de la depuradora per regants, però clar està tant feta malbé que entra molta sal i això ja no se salvarà, però almenys si es pot disminuir aquest impacte olorífic i de pas també ambiental. 

Pista E. Manchon I quan la pilota surt fora de la pista?

 Aqui a la llauna de sardines del Tabaris de Coma-ruga li hem de posar cosetes, un parc amb un violoncel de fusta que estat prsentat socialment amb foto però que encara està en obres i al costat tenim una pista de futbol sala amb unes petites grades que per quedar bé amb el Barbes li hem posat Eduard Manchon. Ja hem fet la inauguració i tot això. Però clar en una pista de futbol sala nosaltres que som optimistes li hem posat el nom d'un jugador de futbol. Però res això a aquestes alçades ja és igual. El problema és que la pista no te xarxes per costat i algun dia es trobaran alguna pilota volant per algun costat  i per allí està l'avinuda Generalitat de Catalunya que té bastant de cotxes i sobretot a l'estiu. A veure si hi posen tanques a tot al seu voltant perquè després no passin coses. Es pot fer una reinauguració si es vol, però així la canalla no pot jugar tranquila sinó que juguin a caniques i ens evitarem problemes.

Un emocionant i merescut homenatge a Maria Gay a Santa Oliva

 Un centenar de persones va assistir el passat divendres dia 26 a un homenatge a Maria Pitxot que era més popular pel seu nom artístic de Maria Gay que va nèixer a Barcelona l'any 1876 i va morir a Nova York el 1943. Maria Gay es considerada com una de les primers artistes espanyoles que va aconseguir una veritable carrera internacional en el món de l'òpera en un dels moments que no era gens fàcil aquest cami per a les dones. Va ser tota una revolució en el seu temps. L'homenatge va anar a càrrec de Griselda Ramon i Àlex Jordi al piano. Van repassar algunes de les peces més emblemàtiques d'aquesta cantant lírica catalana des de cançons populars fins a un frament de tots conegut de la Carmen de Bizet. La sala es va omplir de gom a gom per aquest acte que anava amb taquilla inversa.

És d'agrair a totes les persones que ho han fet possible perquè aquesta és una manera de donar a conèixer el nostre patrimoni i en especial aquelles persones que per algun motiu han estat desbancades dels primers llocs de la popularitat a casa nostra. Va ser un acte molt emocionant on els autors van anant combinant música i biografia comentada d'aquesta gran diva catalana que va actuar en els principals teatres del món. Tot un encert i molt bona la seva resposta en un ambient molt amè i amb ganes de repetir. Tota una petita gran gesta amb un gran final ple d'emocions i satisfacció per part dels allí presents.