El ple més llarg de la història del Vendrell farcit de demagògia política

 

El Vendrell crec que aquest dilluns passat va viure el ple més llarg de la seva vida amb gairebé 7 hores de duració. Si segueix a aquest ritme s'haurà d'implantar la pausa s'hidratació com als partits de futbol. Un ple intens que ja es nota clarament que estem en campanya electoral. Hi va haver moments tensos amb les modificacions de crèdit, les 82 places que el Parven ha posat pel morro aquest estiu a la platja i les inundacions. El públic no va fallar un cop més amb les escombraries i les inundacions entre altres coses. Alguns ja són fidels a la cita i no s'ho volen perdre perquè la veritat és que va donar molt de si. L'oposició atacant per diferent costats i l'equip de govern en la seva torre d'ívori amb mentides, mitges veritats i molta demagògia anar sortejant el que li anaven disparant quasi tots els partits de l'oposició. 

En aquest ple es veu clarament que aquest món de fantasia que vol vendre l'equip de govern està tocat i enfonsat. Ara només falta passar uns mesos i la gent que no vota mai anirà a votar perquè està farta de com està tot plegat. Hi ha gent que passa de tot, però enguany li ha tocat la moral a molta gent que molt segur anirà a votar per un altre partit perquè l'actual equip de govern fa aigües per tot arreu i per molt de fum que hi posin ja níngu s'ho creu.

Melodia de tardes de diumenge

 

Un diumenge de la tarda agafes el cotxe i arribes a Llorenç del Penedès al voltant de les set per anar a veure una de les millors propostes que es fan a casa nostra com és el Llença’t. Un grup de versions amb alguns instruments de vent tot just deixa sonar les primeres cançons del seu repertori. Aquest proposta no em fa el pes tot i que al lloc hi ha molta gent  gaudint del directe. Recordo que en aquesta hora se celebra un concert per celebrar els 95 anys de l’Orquestra Melodia al cor de la capital. Torno al Vendrell. Aparco al voltant de la Rambla i veig la part de dalt de la Rambla plena de persones assegudes i unes quantes ballant tot just davant de l’escenari. Em sento jove perquè la mitjana d’edat està al voltant dels 75 anys. Veig al davant de l’antiga Biblioteca Popular algunes de les velles glòries del panorama musical del Vendrell de tota la vida com el Claramunt, el Canyelles i d’altres que no conec el nom.

Primer segueixo el concert dempeus amb un familiar d’un música històric de la formació protagonista. Com passa en molts actes públics veig l’alcalde fent relacions socials encara que aquest cop sense faristol ni micròfon, però és ell segur.  Demano permís a  l’Eusebio, que fa anys que coincidim en les festes populars per seure en una cadira de la Rambla. Em deixa ocupar el lloc a condició que quan vinguin els seus titulars jo m’aixequi. Accepto el tracte.

Em vaig posar al mig de la Rambla submergit en aquest espectacle musical recordant la meva infància quan l’Orquestra Melodia igual que la Sensació del Vendrell eren el top dels concerts que es feien al meu poble, Albinyana, per festa major. Jo em quedava sempre a primera línia perquè jo de gran volia ser músic i tocar el teclat. Els meus pares ho varen consultar amb el mossèn del poble que era qui tenia el poder. La seva resposta va ser que si aprenia a tocar l’orgue després no sabria tocar el piano. El meu somni infantil  es va autodestruir aquí. Al cap d’uns anys, quan tenia 40 anys vaig decidir recuperar aquesta il·lusió i vaig fer 5 cursos de solfeig i piano. Vaig descobrir que  el meu oïda musical està sota mínims. Llavors em van regalar un teclat que de tant en tant vaig tocant buscant a l’èter melodies amb partitures senzilles.

El Vendrell com tothom sap ha tingut Pau Casals de fam universal i moltes més coses que els polítics repeteixen i repeteixen fins la sacietat.

Hi ha altres persones i formacions que han fet possible que tot aquesta vitalitat sigui possible perquè el Mestre va tocar arreu del món i tot això. Realment la feina de carrer la varen fer moltes altres  persones anònimes que han quedat oblidades i són els que han mantingut el caliu musical a casa nostra. Moltes de les persones que han passat per la Melodia estat cabdals perquè la música estigui ben viva a casa nostra per la seva tasca d’ensenyament i difusió entre els nous professionals.

En un país normal la Melodia hauria d’haver tocat més cops al Vendrell perquè és d’aquí, però avui en dia els venedors de pacs musicals que tomben per la zona pel aposten per altres formacions que deixa de banda aquesta important orquestra que va sortir tot just cinc anys després que els Nens del Vendrell. Esperem que el centenari se celebri com es mereix. Diumenge les cadires de l’Ajuntament es van quedar curtes i es van haver de manllevar als bars de la Rambla que estaven majoritàriament tancats. Coses del Vendrell. Per acabar la tarda, cansats de ballar quan varen venir els titulars de la cadira em van deixar seure i varen marxar cap a casa. A tres quarts de deu quan va acabar el ball vaig tornar a casa amb molts records d’aquesta tarda de diumenge on molts varem gaudir de la màgia de la música feta a casa nostra. Per molts anys Orquestra Melodia del Vendrell. Ens veiem ben aviat. Espero.

Un dia per recordar

 El dia 1 d'octubre del 2017 és una data que no oblidarem mai. Molts somnis es van fer realitat per unes hores o uns segons. La cosa va anar a pitjor, però aquell dia el poble va votar i va parlar i molts encara no ho entenen. Seguim endavant encara que tot això cada dia està més diluït. 

Moltes gràcies per pensar en mi pel meu sant.

 Doncs res, avui son els àngels custodis, Miquel Rafel i Gabriel i result que faig el sant. Un dia molt conegut a Lleia perquè és un dels patrons. Un dia amb pluja perquè molts anys acostuma a plouré aquest dia. Només vull agrair a totes les persones que s'han recordat de mi en aquesta data del calendari que sempre va bé per fer un toc amb la persona que et felicita. Gràcies per tot plegat. Anem comentant la jugad.

El problema real és el futur de la platja i no pas el soroll de la petanca

 

Calafell i el Vendrell fa uns anys que estan en una mena de guerra de la sorra. La natura sàvia està traient sorra de les platges de Calafell, en especial de la de Mas Mel i per altra banda està aportant sorra a la zona de Coma-ruga del Vendrell. Evidentment estem parlant de dos reietons costaners que tot i ser del mateix partit la seva relació és com la de les dues colles castelleres vallenques.

Els entesos que no fan informes oficials diuen que tots aquests desajustos venen provocats per l’excés de ports a la costa catalana. No és normal que cada tres o quatre quilòmetres de costa tinguem un petit port per alegria del municipi en qüestió. La seva construcció ha alterat les corrents marines. Aquest fet provoca aquestes irregularitats en la distribució de la sorra en el litoral. Quan hi ha un fort temporal que arran del canvi climàtic cada cop són més freqüents al nostre litoral hi ha redistribució salvatge de la sorra que generalment perjudica a Calafell i beneficia al Vendrell.

L’any passat primer anaven els camions carregats per la sorra des de Coma-ruga fins a Calafell. Tenim un altre element al nostre litoral que pot alterar alguns mètodes bàsics com va passar amb l’espècie protegida del corriol camanegre. Arran del perill que suposava aquest transport per la zona costanera es va decidir que els camions anessin per les carreteres, fet que va provocar la queixa de veïns i conductors.

Enguany ja s’ha tirat directament per la circulació per la sorra avalat pel govern Espanyol fins una mica abans de l’estiu que es va aturar, però no es va aportar tota la sorra necessària per a cobrir amb dignitat el tram de la platja amb més mancances.

Arran d’aquest traspàs han sorgit alguns episodis que ens han fet sortir als principals mitjans de comunicació. El que no ha transcendit tant és el futur incert del passeig Marítim de la zona de Mas Mel  per la manca de sorra, però arran d’aquest espai aquest any ho hem petat amb la guerra de la petanca que s’ha mediatitzat als principals mitjans espanyols. Mitja dotzena de pisos de davant de mar es queixaven pel soroll dels jugadors d’unes pistes que abans estaven a la sorra i enguany per manca de superfície sorral s’han passat a la part interior del passeig. Evidentment el problema venia perquè els esportistes jugaven entre les quatre i dos quarts de set de la tarda, quan la gent a l’estiu acostuma a fer migdiada que és una de les coses sagrades de tot humà i més a l’estiu. Hi ha normes no escrites que no es poden trepitjar de qualsevol manera i menys per l’estrèpit del xoc de les boles de dues de dues pistes de petanca i els crits eixordadors dels seus jugadors en plena calitja estiuenca

 Tot arreglat,  com diu literalment l’alcalde de Calafell sobre el tema de la petanca “No ens preocupa ni el soroll ni les molèsties. Estem a Calafell i no a Montserrat. Tant als uns com als altres els hauria de preocupar si en un futur tenim platja o no Calafell”. El problema no és el soroll de les boles sinó la sorra. Sinó pots dormir uns taps que van molt bé.

El Vendrell que ens donen

 

Volem que la gent gran estigui ben cuidada i atesa i ens donen paella per menjar a ple sol. Volem futur per als nostres fills i ens donen pitets per als nouvinguts al món. Volem feina i ens donen festa. Volem netedat i ens aporten portes que no van enlloc. Volem natura i ens donen ciment. Volem futur i ens donen passat. Volem conèixer el poble i ens posen zona blava. Volem preguntar i no ens responen. Volem realitats i ens donen paraules buides. Tot plegat fum fum fum.

Llarga vida a l'Orquestra Melodia del Vendrell

 Ahir vaig anar a Llorenç al Llença't i després vaig anar al Vendrell on l'Orquestra Melodia celebrava els seus 95 ays de vida amb un concert i un ball que va durar fins quasi les 10 del vespre. Hi havia molta gent a la part de dalt de la Rambla encara que aquelles hores potser cap bar estava obert al Vendrell. Em va fer gràcia recordar la meva joventut al poble quan de tant en tant venia a animar la festa major i la festa petita. En aquells temps no hi havia ni discoteques ni tardeos ni similars, però quan venia una orquestra era festa grossa. Ara ja és tot light i tothom està cansat de tot. Esperem que aquesta formació clau per entendre la història musical del Vendrell arribi ben lluny i faci gaudir a petits i grans com sempre ho ha fet.

Misteris del reciclatge

 

La nostra societat ens planteja un seguit de qüestions que costa trobar una resposta adient i entenedora per totes les parts.

Un dels temes que fa anys que em preocupa i que ara amb el tema de la implantació del nou model de recollida selectiva ha tornat a ocupar un lloc destacat en les meves incògnites per resoldre és com es poden tirar en un mateix contenidor groc de la recollida selectiva una ampolla de plàstic, taps, iogurts, aerosols brics entre altres elements. La resta de contenidors que configuren la família dels residus ho puc arribar a entendre, però el contenidor groc sempre m’ha plantejat dubtes com es pot combinar una llauna de refresc, un bric i un aerosol, per exemple. Tot això en un moment o en un altre del procés de recuperació  suposo que s’ha de tornar a triar per orientar cada element al seu lloc de destí adequat que pugui combinar amb els seus similars per acabar amb un final més útil i feliç.

Relacionat amb aquest tema anterior està els criteris de pagament de la taxa. En algunes localitats, com el Vendrell tu no pagues ni per reciclar, ni per generar, ni per habitants. Tu pagues en uns barems segons la superfície de l’habitatge. Un criteri que no s’aguanta per enlloc perquè tu per la superfície del teu domicili et tocarà pagar una taxa independentment de la teva aportació de volum de reciclatge. Un criteri totalment absurd que no s’aguanta per enlloc i crec que fins i tot és més racional que tots els habitatges familiars paguin la mateixa taxa municipal.

Un altre tema relacionat amb aquest i que també aixeca polseguera són les zones de baixes emissions. En alguns municipis segons quins cotxes no poden entrar en una àrea reservada de la localitat en nom de la contaminació atmosfèrica, però resulta que al costat d’aquesta àrea restringida si que hi poden circular. Sembla com si les emissions generades a la superfície terrestre per algun vehicle a l’hora d’elevar-se cap a la atmosfera ho fessin d’una manera totalment vertical sense que es moguessin un centímetre de la seva línia ascendent cap el més enllà. Aquests espais  estan rodejats d’altres vies on poden circular la resta dels vehicles restringits. No parlem de les emissions de les indústries que poden estar al voltant de la ciutat i d’aquells avions que de tant en tant passen pel cel deixant la seva petjada celestial. Sincerament crec que tot això correspon a una campanya dirigida directament a què la gent es compri un cotxe nou i d’aquesta manera donem una mica de vida al negoci automobilístic que és un dels poders fàctics d’aquesta societat consumista on estem tots ubicats.

Apunts per l'Assemblea General de les Regions d'Europa a Coma-ruga

Avui he anat a l'Assamblea de les Regions d'Europa que ho porta Joventut de la Generalitat
que com no s'ha fet al Tabaris. Demà segona part. Hi ha coses que s'han de dir. Primer de tot que ha vingut la Secretaria de Cicles de Vida i Ciutadania ha llegit el discurs i ha fotut el camp. Jo crec que amb unes jornades amb gent de tots els Països d'Europa des de Noruega a Portugal passant per Holanda, Bèlgica i altres tenien representació s'hauria d'haver quedat per simple responsabilitat. Doncs res ha marxat després del discurs. Després també en un debat s'ha dit que cada dia els polítics estan més lluny del poble i que alguns, com passa a Espanya, només hi van perquè surti el seu nom al programa o a la tele, però els importa ben poc que s'hi fa. Això no tots, però alguns si. Doncs un dia molt interessant amb una visió general d'Europa per veure com va tot plegat.  

No se sap ni quan passen els Reis Mags

   

En aquesta societat en què estem saturats d’informació, la gran majoria de gent, per no dir tothom només fan cas als titulars de les notícies. El que ve darrera queda mort a l’oblit i a vegades costa de recuperar.

 Tu has dut a terme una desastrosa implantació de la recollida selectiva al Vendrell. Això ha generat una munió de queixes per tots els cantons d’aquesta nova versió del servei nefast. Després de tres mesos patint els seus efectes en ple estiu, el primer dilluns de setembre Martínez amb el seu faristol incorporat anuncia que a partir d’ara contenidors estaran oberts tots els dies, s’ampliarà la zona de neteja, hi haurà més recollida i munt de miracles afegits per anar tapant tot aquest desgavell en el servei.

La gràcia és que aquestes noves mesures per anar amortitzant la pèrdua de credibilitat del govern optimista en aquest municipi no tenen cap data exacta d’aplicació.

Evidentment quan tu escoltes el missatge principal d’aquesta roda de premsa el que primer que et ve al cap quan vas a llençar la brossa és que encara que sigui dijous trobaràs el contenidor de reciclatge obert. Doncs res, encara no se sap quan això passarà. És molt trist que facin aquestes rodes de premsa sense indicar quan  es farà efectiu. Llavors d’aquí un parell de mesos et trobes que, ves per on, els contenidors ja estan oberts tots el dies quan poc dies abans no han recordat res d’aquests importants i canvis necessaris. Aquest tipus d’informacions s’han de donar amb una data propera d’execució i no per quedar bé davant de la galeria per minimitzar la convocatòria d’una manifestació al cap de 5 dies.

 La gent va al dia i ja està prou carregada d’informació que circula per diferents vies. Molts cops ja no processa si es immediat o d’aquí 4 anys. Quan ho diuen el primer que penses és que ha de ser en poc temps. Sinó tens res cap dada concreta d’aplicació millor no dir res perquè al final ningú et farà cas quan realment diguis alguna. Si vols sortir als mitjans et fas una desfilada de models de roba de polític que pacta amb el PP i ja ho tenim. No cal res més.  

Quan els optimistes van entrar al govern ja van parlar de posar una cinquantena de  càmeres de vigilància al carrer. Doncs res. A aquestes alçades encara no estan operatives. Si algun dia funcionen. Ara falta saber la seva utilitat real que això dona per parlar un altre dia, però quan aquestes estiguin operatives molts es preguntaran si són noves o si encara són el projecte d’aquelles que de tant en tant surten en rodes de premsa en aquest regateig constant. S en posem una més o dues més o si millor en aquest carrer o en aquella plaça. Sembla una lluita d’ordinador  a veure qui pot identificar més pispes. Clar si unes vies estan més controlades, altres ho estan menys. Són les que hi ha. No més.

No ens calen més rodes de premsa per vendre fum com totes les del parc del Botafoc. Si el que és salvar mínimament la dignitat d’aquest acte d’informació pública cal explicar el que hi ha i quan toca no 4 anys abans o no dir res. Si la cosa no és bona  ja s’ho trobaran. Al final gairebé ningú ja els fa ni cas diguin el que diguin com ja passa actualment. La resposta més efectiva  la pots tenir fàcilment  a les xarxes socials depèn de quin peu calcis. Evidentment tot aquestes millores substancials tenen un cost que fins després de les eleccions municipals no es pagarà. No sigui que......

Posdata: La part més divertida de tota aquesta carta als reis sense data de caducitat roman amb els descomptes per reciclatge. Evidentment no diuen quan ni com controlaran qui recicla. Potser faran el mateix estil que pagar les la taxa d’escombraries segons metres quadrat del domicili que vindria a ser que faran més descomptes segons en quina planta  de l’edifici vius. Tot quadra en aquest país on el surrealisme cada dia està més normalitzat.

95 anys de l'Orquestra Internacional Melodia del Vendrell

 L'orquestra Melodia del Vendrell celebra aquest diumenge els seus 95 anys d'història per això porta a terme un acte especial. Si mirem el Viquipedia podem veure la història d'aquesta formació musical vendrellenca

Orquestra Melodia

Dades
Tipus	orquestra organització
Governança corporativa
Seu	el Vendrell (Baix Penedès)
Altres
Premis (2011)  Creu de Sant Jordi

L'Orquestra Melodia o Orquestra Internacional Melodia del Vendrell és un grup musical català fundat el 1931 al Vendrell per Joan Carné i Güell i amb el nom de Melody Jazz.^[1] Aleshores tenia set músics i imitant l'estil de les grans orquestre estatunidenques d'aquells anys (Glenn Miller, Benny Goodman) tocava swing i altres ritmes de moda als balls municipals i als clubs de diverses ciutats.

El 1955 canvia el nom pel de Cobla-Orquestra i el nou director serà Pau Sicart i Güell, qui comptarà com a cantant amb Ramon Calduch i Gimeno. El 1966 Jaume Marcè és nomenat director i l'orquestra és popularitzada per Josep Maria Espinàs en el llibre Festa Major (1969). El seu prestigi va fer que fos contractada a l'Expocanción organitzada per Luis del Olmo a Roda de Berà. Durant els anys 1960 i 1970 arribaria a fer unes 170 actuacions a l'any no sols a Catalunya, sinó també a Aragó, Catalunya Nord, Castella, País Valencià i Illes Balears.^[2]

De 1982 a 1993 el director fou Josep Cañellas, època durant la qual molts músics es jubilaren i deixà d'actuar com a cobla sardanista, baixant el seu nombre de músics de 14 als 10 actuals. Els últims directors, Àlex Gonzàlez (2000-2004) i Ramon Chacón (2004-) han estabilitzat les actuacions en un nombre de 50 a l'any. Ha participat en la banda sonora d'Últimas tardes con Teresa (1983), basat en la novel·la homònima de Juan Marsé. El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi.^[3]

Dissabte de bodes al Vendrell

 Aquest dissabte hi hagut 3 o 4 bodes de gent coneguda al Baix Penedès. Uns es casaven quan ja fa anys que viuen junts i ja son pares i tot això. Altres es casaven perquè vivien junts però abans de res més han volgut fer la celebració. Jo crec que el casament és una bonica festa i cadascú l'ha de fer com vol i tot és igual d'important mentrestant estigui al nivell dels nuvis. Tinc una amiga que no es vol casar perquè vol una boda senzilla i el seu home la vol pomposa i com no es posen d'acord, doncs res. 

La boda és un dia de retrobament que surti bé o malament sempre recordes més o menys. Hi ha gent que no  s'ha casat mai i algun crack ho ha fet tres o quatre cops. Hi ha bodes on hi falta gent i altres és lo just i necessari. Hi ha bodes organitzades per empreses i altres que t'ho muntes tu. Hi ha bodes civils, altres religioses i tot per triar i vendre. La boda com altres actes són moments especials i encara que cada dia es casa menys gent perquè es pensen que és una cosa que costa molts diners, al final totes les bodes són iguals de boniques segons qui les fa. Doncs res llarga vida a l'amor o al postureig, però almenys 15 dies de vacances les tens a la feina.

Cercles que s'obren i es tanquen

 

La vida obra i tanca cicles. Ahir després de 27 anys varem tornar l'enano i jo a sortir de concert com tant tant haviem fet de joves per Tarragona, Barcelona, el Penedès i on fes falta. Ahir era el torn de la Sala Zero de Tarragon amb Last Transmission que fan versions de Joy Divission i Cured que fan versions de Cure. Un gran concert amb grups de versions en una sala força plena. Ja no es com abans. Concerts a dos quarts de nou de la nit. El meu colega no pot beure alcohol i va estar assegut i jo dempeus ballant i amb dos cubates com feiem abans. Per sopar rapid a un Kebat cutre de Tarragona. Torna a reviure el passat un quart de segle més tard. Ens varem posar la dia d'algunes coses i varem fer projectes de futur. La vida continua i la música Post Punk va ser la nostra banda sonora.

L'optimisme s’ofega al Riuet

 

 

Hi ha converses de jacuzzi que es van repetint periòdicament en algun dels dos municipals que tenim al Vendrell. Fins fa mig any tots els membres de la tertúlia remullada coincidíem en què l’equip optimista tornaria a revalidar l’alcaldia ajudat d’algun d’aquests partits que es poden comprar amb quatre promeses que no es compliran i algun càrrec de confiança. Però des de principis del passat mes juny les coses han canviat considerablement amb uns partits a l’oposició o ni tant sols això que han començat a prémer l’accelerador de cara a les properes eleccions del mes de maig.

Evidentment el punt d’inflexió ha estat la gestió  d’un dels símbols del Vendrell com el Riuet que en els darrers mesos ha passat d’una estructura consolidada al minut zero amb un munt de  moviments de terres i amb l’ajuda de la climatologia. S’ha creat una mena de comissió oficiosa que actua com a pseudoportaveus dels veïns que ha de decidir el seu futur juntament amb el govern. Però durant aquest procés misteriós per allí s’han fet unes obres que estic segur que ho sabien quatre gats. La intenció és que alguns firmin un xec en blanc i els de sempre fan el que volen, però amb el presumpte consentiment d’un grup de gent que només saben el que interessa als polítics.

Tot aquesta transformació va unida a una aplicació catastròfica del nou servei de recollida selectiva amb un sistema que s’ha fet pensant en un model que només existeix sobre el paper amb manca de targetes per obrir contenidors intel·ligents, punts de recollida canviats de lloc sense previ avis. No podem oblidar una insuficient capacitat per la recollida de tot el volum generat i mil coses més que han convertit aquest estiu en catastròfic aquest servei en molts punts dels barris marítims. Tot això unit a unes temperatures extremes que han fet augmentar totes les conseqüències d’aquesta acumulació ingent de residus a la via pública.

Aquestes segones residències són una bicoca per als consistoris perquè paguen els contribuents tot l’any impostos per un mes i escaig que viuen entre nosaltres, però clar quan venen aquí hi han pagat 12 mesos volen una cosa digna. Per contra es troben un panorama dantesc que acaba amb la paciència de tothom.

Tot això ha vingut rematat amb les inundacions del penúltim dissabte del mes d’agost que va tornar Coma-ruga cent anys enrere en la història tota convertida en un gran estany amb grans pèrdues materials i econòmiques per aquest fort aiguat nocturn que va irrompre sense que les alertes de la Generalitat donessin cap senyal als seus possibles afectats.

Totes aquestes persones que han vist com el Riuet s’ha convertit en una bassa d’aigua i el servei de recollida de residus en un desastre han convocat una manifestació per al 12 de setembre per reclamar doncs el que els toca mínimament com a veïns de la zona i no haver de suportar tots aquests tràngols que han viscut aquests darrer mesos.

Ara quan quedem a les tertúlies del jacuzzi ja veiem que el Vendrell optimista té els mesos comptats. Al líder suprem ha de fer una nova passera a la Riera perquè es va carregar l’antiga amb excuses poc creïbles;  ha de fer una nova versió del Riuet que la cosa està poc clara. També li toca construir un dipòsit per guardar quatre vegades menys que el que va recollir el pàrquing d’un hotel de Coma-ruga el dia de l’aiguat. O sigui que se li gira feina i els altres partits estan allí a l’aguait de tot plegat donant joc a les xarxes. El problema és que potser falta un líder fort i reconegut per tots que aglutini el descontent, però com a oposició actual la Mar s’ho està treballant al peu de carrer i de la xarxa. Darrera van la resta. Encara estarem distrets uns mesos però el somni progressista del Vendrell està molt tocat i té massa fronts oberts per poder tapar amb certa coherència. Potser la xarxa que tan han saturat ja se’ls està tornant en contra. Anirem veient com evoluciona tot plegat. Ens trobem al jacuzzi. Nosaltres també som inclusius.   

 

 

La Es- Alerta més que avisa despista

Aquests de protecció civil de la Generalitat no s'aclareixen. El dia 11 d'agost varen caure 144 litres a Coma-ruga i res de res. Avui no ha caigut ni una gota al Vendrell i ahir dues alertes. Al final no sabem en quin nivell estan perquè ni una ni l'altra no tenen sentit. Potser que afinem més sino com tantes coses a la vida la gent no fara ni cas. Si la cosa al darrer moment canvia i no plou res doncs es fa una Es alerta per la zona que no ha de caure ni gota. No costa tant, la veritat, però suposo que depèn qui hi hagi de guàrdia i no molestar als politics.

Al Vendrell també hem d’afrontar el problema del canvi climàtic

 

 

La natura és sabia i avança molt més ràpid que l’home que està pendent de plans, projectes, pressupostos, administracions, terminis i altres fites que s’han de superar per aconseguir una fita que molts cops no té res a veure amb la proposta inicial.

El que va passar la nit del dissabte dia 22 d’agost principalment a la zona de Coma-ruga és una prova que ens hem d’adaptar a la nova realitat i que  no la podem sortejar, ni menys ignorar.

En només tres hores a la nit van caure 100  litres per metre quadrat d’aigua dins un volum de 146 l/m en aquelles 24 hores. No cal tornar a repassar totes les desgràcies que va produir aquest volum de precipitació a les nostre contrades. Es lamentable que no  sonés l’alarma d’aquest episodi quan l’any passat en un episodi de pluges i per molt menys i al migdia va sonar en tots els dispositius mòbils de la zona. Hem de fer un ús racional d’aquest sistema. No es bo ni que en fem un ús per defecte ni per excés. Les persones han de ser conscients que en una situació x sonarà aquesta alarma. Si la gent desconeix els límits d’aquesta mesura estem perduts. En qualsevol cas la seva utilització errònia pot arribar a fer perdre l’interès per les persones afectades. És difícil de preveure que pot passar en el darrer minut però quan ho tens tot a sobre ha de sonar l’alerta. Val més que et desperti el seu so i puguis actuar que acabis sota un mur de pedra desplomat per la força de la riuada.

La història ens torna als nostres indefectiblement orígens. Coma-ruga fins fa poques dècades era una zona d’estanys que es van assecar per anar construint habitatges amb els seus carrers i places.

Quan plou una mica del normal Coma-ruga i en especial la zona del Tabaris torna al seu passat que ha mantingut durant tants segles. Jo crec que ara més que mai s’ha d’actuar amb decisió. Les obres que s’estan fent al voltant de la Riera de la Bisbal al nucli del Vendrell amb la supressió de pàrquing i la destrucció de les parets de ciment per posar-hi murs de pedra amb xarxa no ens aporta res de nou. Si abans ens podíem inundar cada 500 anys, ara potser podrà passar cada 510 anys. Es el mateix amb un petit retoc per justifica la despesa innecessària de 6.00 milions d’euros que es podien estalviar perfectament i dedicar-ho a altres punts molt més necessaris, però potser amb menys impacte electoral.

El problema el tenim als barris marítims del Vendrell perquè la seva idiosincràsia ens porta un gran risc en casos d’intensitat de pluja com l’altre dia que sembla que cada cop seran més freqüents en les nostres latituds per això del canvi climàtic que ja fa dies que ens assetja i cada cop amb més força.

S’ha d’invertir en mètodes eficaços  per poder solucionar aquest problema que fa molts anys que viu Coma-ruga. Ara no ens serveix de res posar parcs bonics al Botafoc si a dos quilòmetres i escaig d’allí hi ha persones que es poden ofegar per inundació previsible. Hem de ser valents. No val a passar la pilota d’una administració a una altra quan al final en molts casos és el mateix partit que governa. Igual que queden per fer un sopar d’estiu també poden quedar per arreglar problemes greus del nostre territori.

Hem de fer projectes interessants per al nostre dia a dia. Ens carreguem els banys tradicionals de Coma-ruga. Hi posem una sala gran i un museu que no aporta res de nou. Potser que haguéssim mantingut l’esperit termal i no una presumpta  llauna de sardines amorfa com la que ens han plantat ara amb un cost també d’uns 8 milions d’euros.

Hem de fer obres per mantenir el tipus i no a veure quina subvenció podem arreplegar. El Riuet ha estat el símbol d’una política desastrosa que estem fent fins ara. Hem de canviar el model aplicat perquè la renaturalització ha deixat el Riuet en el punt zero de tot plegat. Ara cal construir uns barris marítims amb uns mínims imprescindibles per afrontar el futur. Ja està bé de llençar els diners amb obres que no tenen ni solta ni volta i justificacions de pa sucat amb oli. Hem de ser valents per un municipi del Vendrell millor per tothom i no només per fer tik toks. La natura ens ha avisat. Espero que en prenguem nota i no  tornem a amagar la perillositat que ens amenaça tot sota l’estora. No volem ser els més guapos sinó simplement volem viure intentant controlar els perills que ens envolten amb aquesta natura agressiva que ens vetlla

Es hora de repartir diplomes per tuti amb qualsevol excusa

 Feia anys que no rebia un mail tan divertit com aquest de la regidoria d'esports del Vendrell

Benvolgut Miquel

Hi ha trajectòries que marquen la història d'una institució, i la teva és una d'elles. Ens fa molta il·lusió posar-nos en contacte amb tu perquè has assolit una fita molt especial: més de 25 anys formant part de la nostra gran família esportiva.

Al llarg d'aquests vint-i-cinc anys, has compartit amb nosaltres entrenaments, fites assolides, matins d'esforç i tardes de superació. La teva fidelitat i passió són el motor d'aquest centre.

Et convidem a l'acte informal de lliurament de diplomes pels 25 anys de trajectòria dels nostres socis més fidels. Et volem agrair en persona haver-te unit a la nostra gran família esportiva durant tot aquest temps.

 Data: Divendres 4 de setembre  
 Hora: 10:00h / 18:00h  
 Lloc: CEM Camp d’esports 

Si us plau, confirma la teva assistència aquí o a la recepció del centre, pots triar venir al matí o a la tarda, segons la teva preferència.  

Gràcies per inspirar-nos a seguir millorant cada dia. T'hi esperem!

Doncs ves esperant un temps més. No saben que fer. Estem perduts. Quan es va esgavellar la caldera de la piscina vella i no anava ni jacuzzi ni piscina ni sauna trucaven a la gent que estava apun tada a piscina, però a la resta que feiem un tomet per alli doncs res. Quan arribaves allí t'ho trobaves. Van estar uns 5 dies sense que anés aquesta part. Això si quan es va solucinar ho van avisar a tothom perquè era una noticia positiva. Ara a l'agost sembla que no anava l'aire condicionat del pavello nou i no van dir res. Ara aquestes xorrades. Doncs bon profit. 

Potser he estat apuntat i no és cap d'aquests el meu cas: "Al llarg d'aquests vint-i-cinc anys, has compartit amb nosaltres entrenaments, fites assolides, matins d'esforç i tardes de superació. La teva fidelitat i passió són el motor d'aquest centre"
.

Un concert dels Laxen dels que fan història

 

La vida et va canviant de mica en mica. Ahir tenia ganes de viure un concert de Laxen. Va tocar Vilafranca per celebrar els 40 anys exactes del seu primer concert al meu poble, Albinyana. Una dia especial amb convidats especials com el David Palau i un membre de Mas Madera que va pujar a l'escenari. Hi havia mig Vendrell i mig Vilafranca per aquest concert al noster Penedès.Quasi dues hores dels seus grans exits amb alguns talls d'altres de les seves cançons. D'ahir podem destacar el solo de bateria del Jimmy. Una gran vetllada amb pastís i fills dels membres. Un dia per recordar. Els Laxen com els Sopa i altres són un simbol. Son patrimoni de la humanitat, almenys de la d'aqui. Hi ha moltes persones que els coneixen més que no pas al Pau Casals. Història moderna que torna a reviure. Endavant i gràcies per tot, un cop més.

La pèrdua d’identitat de les festes majors

 

Històricament fins fa uns anys les festes majors dels pobles han estat un dels punts àlgids d’oci anual. Avui en dia en qualsevol moment de l’any gairebé pots trobar una mica de tot. Ja no hi ha aquelles ganes que vingui l’estiu per anar a ballar de festa en festa. Ara a molts pobles de la comarca tenim ball per als més grans els diumenges a la tarda. Els més joves o estan enganxats a la pantalla o es busquen la vida en altres històries a gust del consumidor.

Un altre dels punts claus de les festes majors eren els dinars familiars on es menjaven uns plats que sobresortia de la cuina habitual. Quan aquestes iaies que es passaven tot el cap de setmana de festa major a la cuina les tenim quasi totes aparcades en aquestes residències amb vocació d’estacionament fins el darrer respir. Les noves generacions ja van a dinar a un restaurant o ho encarrega.

Per moltes persones actualment la  festa major és sinònim d’un petit pont per tocar el dos i no coincidir amb molta gent com passa quan es festa al calendari per tothom. Les nostres comarques creixen en població molt per sobre de la mitjana i veus que la gent que hi ha ara en alguns actes de festa major és igual o menys nombrosa que fa 40 anys. Hi ha grans trams de cercaviles de casa nostra on no hi ha gairebé ningú mirant com evoluciona pels carrers a banda de famílies i amics amb mòbils per omplir el seu núvol virtual.

Quan jo era jove igual que anaves al cine i no sabies ni que posarien el mateix passava amb les orquestres de festa major. Era indiferent qui tocava aquell dia. Tu anaves allí esperant que venia i era igual que fos un conjunt que una orquestra completa. Tu aguantaves estoicament fins les 4 de la matinada fins que tot acabava. Avui en dia la gent vol saber quins són els protagonistes i caps de cartell. Hi ha ajuntaments com el Vendrell que per afegir una roda de premsa a la campanya política del govern ja t’ho presenten un trimestre abans del gran dia perquè la gent no es despisti. Altres localitats ho van fer de mica en mica i altres t’ho mostren tot just una setmana anterior, però al final és una qüestió d’alternatives possibles. Vas al que trobis més interessa. Ja no has d’anar necessàriament al teu poble perquè fas caliu sinó simplement perquè t’agrada més que altres. Després totes aquestes propostes d’oci estan lligades a aquests gestors culturals que cada temporada deuen posar uns grups d’oferta i els encolomen sempre que poden als pobres ajuntaments que volen la millor festa per als  seus deixebles. Quan acaba l’estiu ja estàs fart de concerts del mateix grup que potser l’any que ve ni es menja ni un torrat a la teva zona però aquest any ha fet el circuit complert. Enguany, per exemple, toca Doctor Prats que ja és pot considerar resident al Baix Penedès: enguany Cunit, Arboç, Calafell i el Vendrell.

La gràcia és que cada poble tingui un tret distintiu que tingui aquest magnetisme que atrau gent com la Sindriada a Llorenç, Correfoc al Vendrell, carretillada a l’Arboç, Volada del Drac de Banyeres, alguns bingos i sopars populars que es fan per la comarca. A Santa Oliva el darrer dijous d’agost tothom sap que fan, però la cosa cada any va perdent seguidors, però fins fa poc ha estat molt arrelada.

La gràcia és que la gent participi en la festa major. Jo sempre he defensat el que fan els Esgangalats que donen vida als tres nuclis de Calafell  amb les seves activitats de rivalitat sana i enriquidora.. Hi ha d’haver convivència, participació i fer poble perquè tothom faci el paper del seu gra de sorra per entre tots gaudim de la millor festa major. No ens calen grans quantitats de diners, sinó que la gent s’impliqui i que no siguin els quatre de sempre que estan a tot arreu i la resta els trobaràs ben lluny del poble perquè no se la senten pròpia. Ja estem saturats de tot i ens calen  celebracions amb identitat col·lectiva. No som cap parc temàtic per reunir en una nit 8.000 persones en una esplanada amb entrada gratuïta i després cadascú a casa seva ja no té cap interès social especial. La festa major és per viure en grup perquè de concerts i balls els tenim tot l’any si volem.

La Masia de Mas d'en Gual en perill de desaparició

Una de les masies històriques del Vendrell que ara està a tocar al nucli del Tancat és la Masia de Mas d'en Gual on l'any 2005 es va trobar una màscara púnica de 2.300 anys en un jaciment íber que encara no està del tot excavat, però no hi ha calers per fer més. Doncs la masia que és un dels simbols del Vendrell en un any ha patit aquesta forta degradació i si segueix així en poc temps la tenim a les restes de la història. És motl dificil que es faci alguna cosa però ho deixo com a testimoni del present i d'un futur incert que amenaça ruina total. Un passa gloriós que com tantes coses el temps borrarà sense remei. Aquesta és la degradació de l'estiu del 2025 fins a l'estiu actual. A veure fins quan dura.

Congrés obert sobre el futur del Riuet de Coma-ruga

 Crec que el Riuet de Coma-ruga mereix un congrès mundial a veure que es pot fer en aquest brollador natrual d'aigua pura o barrejada amb porqueria o ves a saber que. Aquí tot és mig secret, mitges veritat i mitges mentides. Si es fes un congrés al Tabaris retransmès per la tele local a tot el mon tindria més exit que moltes parides que passen per la tele local. Una cosa oberta a tothom amb temps. Sinó sembla el joc dels disbarats perquè al final ho paga el burro del poble del Vendrell. Aquí hi han d'anar tecnics polítics, pilotes d'aquests, negacionistes, frikis, iaies afectades i tot el que convingui. Tot això és un despropòsit 

Casualitats de la vida i també de la mort

 La vida té coses curioses. Bé en aquest cas la mort. En un parell de dies de diferència s'ha mort l'ex d'una companya meva de 53 anys, una ex companya de feina 65 anys i la mare d'una amiga, 74. Tot en un parell de dies. Tots estaven malalt i en aquest cap de setmana han traspassat. A la vida hi ha gent que creu en fenomens paranormals i alguna cosa crec que hi ha, però quan un en parla es perd la màgia. Un bon cel a tothom i els d'aqui seguim endavant sortejant la vida i esperant que sigui benevola amb nosaltres.

Adaptar la vida a les noves temperatures

 Les  altes temperatures ens han de fer a canviar moltes coses del nostre entorn, com horari de treball, crear refugis climàtics, descompte en la factura de la llum, bonificacions en aires acondicionats. No sé on pararem però en aquest nivell que estem és molt alt i si s'apreta més el gas ens rostim aqui tots plegats. Les lleis van molt lentes, però hem de començar a pensar en canviar els nostres habits també dels castells i actes públics. Som persones i ens hem d'adpatar al clima que estem destruint. 

La Barbie Riuet Renaturalitzada

 

 

Un dels espais més emblemàtics del Vendrell és el Riuet de Coma-ruga que durant anys i panys ha vist brollar un doll d’aigua a una temperatura constant durant tot l’any per a gaudi de propis i forans. Aquesta frescor natural és compartida per un sector d’edat que se situa majoritàriament a partir dels 60 anys. Durant l’estiu i els caps de setmana sempre ha tingut una important concurrència per aprofitar-se de les propietats d’aquesta aigua pseudomedicinal que anava a parar al mar.

Fins fa pocs mesos la nostra Barbie Riuet Renaturalitzada portava un banyador, una tovallola, para-sol, nevereta, cadireta, taula i unes poques joguines per als petits de la família. Una nina totalment preparada de baix cost que en un moment donat del dia, al voltant de migdia, anava a buscar algun pollatre a l’ast en algun establiment de la contrada. Quan arribava el menjar obria la seva nevera per treure alguna beguda refrescant per acompanyar l’àpat. Evidentment en aquest ritual gastronòmic a prop del mar no hi faltava mai els elements bàsics que constitueixen el tradicional vermut on les xips i les olivetes farcides tenen un paper estructural.

La nova Barbie Renaturalitzada ha patit un important canvi en la seva nova vestimenta per accedir al seu entorn natural. A banda dels elements bàsics abans exposats ara ha hagut d’afegir unes bones cranqueres per no prendre mal amb les roques que envolten el nou bassal homologat per Europa que en alguns espais ja disposa de tolls d’aigua entollada. Ara tenim un fort increment dels mosquits per tant els repel·lents i les xarxes per lluitar contra aquest petit insecte són bàsics en l’uniforme d’aquest nou model de la nostra nina mediàtica.

La Barbie Riuet Renaturalitzada ve acompanyada amb un bolígraf per signar en algun dels actes de recollida de signatures per l’obertura de la bocana que miraculosament es va tancar per evitant deixar tot tipus de rastre. Però la veu popular es va alçar reivindicant la seva versió precedent.

La nostra protagonista va equipada amb un smarthphone per anar seguint l’evolució del procés de la desnaturalització d’aquest Riuet.  La nova Barbie Riuet Renaturalitzada està en constant evolució. No saps mai com la trobaràs un dia per un altre. Hi ha moltes forces misterioses que van actuant en aquest petit espai. Només un petit grup de persones selectes saben quin és el futur immediat d’aquest punt de trobada de salut. Són molts els turistes que el primer que fan quan arriben a les nostres costes es preguntar per on es troba aquest Riuet. Al costat de la cascada hi ha un punt de venda ó de la Barbie Riuet Renaturalitzada que es pot acompanyar amb un Ken renaturalitzador que ha convertit en la nostra Barbie Riuet en una de les estrelles mediàtiques d’aquestes contrades. Tots els diners d’aquesta campanya solidària van dirigits a la lluita per la reversió del Riuet al seu estat anterior amb la seva preuada bocana.

Anys de convivències i d'aventures compartides

 Portem una amistat des de que la universitat ens va unir estudiant filologia àrab. Varem viatjar pel món arab. Hem viscut moltes aventures junts i de tant en tant ens trobem tot i viure en llocs diferents. Avui ha estat una cita a Vilafranca del Penedès en una ciutat deserta amb tot tancat pel mig. Fa goig trobar-se i seguint fent aquesta cadena de la vida pensant en el passat i en el futur. Amistat d'aquestes que no moren mai i encara que no ens veiem gaire, doncs sempre està allí aquella flama que ens manté en una aventura compartida al costat del món àrab. Gràcies per tot Gemma i Berna, seguim endavant.

El concert més llarg de Guardafuegos a Coma-ruga

 Potser aquest concert ha estat un dels més llargs de Guardafuegos. Va durar quasi dues hores amb tot el repertori que han assajat amb el Gabi Llorach que substitueix a Miguel A. Martínez que està lesionat. Un concet a la sorra que va aplegar un bon nombre de persones en un dels dies de màxima afluència als barris marítims. La gran majoria temes propis i alguna versió per donar caliu a la festa. Un grup de casa nostra que també mereix tocar entre nosaltres. Gràcies per aquest detall que entre tant de regaton i tardeos agrada a uns pocs fidels que els seguim on toqui. La gent en volia més i més i varen estar allí 110 minuts tocant sense quasi parar. 

El Seat Vendrell

 

Hi ha un compte d’instagram amb un perfil anònim que fa uns dies va presentar per xarxes un nou model de cotxe virtual que era Seat Vendrell, una clara al·legoria d’aquest municipi brut i desgovernat que tenim actualment. Una de les maneres que una localitat triomfi en aquest món del marketing durant un temps és tenir un model de cotxe d’una marca coneguda que porti el teu nom. Aquesta és una campanya de promoció que funciona molt bé fins que un nou disseny arracona el seu precedent. El nostre vehicle utòpic estaria subvencionat amb el Fons Next Generation, seria ecològic amb plaques solars recuperant l’esperit vehicle de la Ferve que ha fet història en aquest país. Tot i aquests elements sostenibles de cara a la galeria,  la seva energia principal seria el gas-oil perquè amb la força de les fonts netes només en tindria per un quart d’hora de circulació a una velocitat raonable.

El nostre vehicle seria de color verd i blau amb el nou escut del Vendrell de la farigola que l’actual equip de govern va renaturalitzar ben marcat al mig del capó. Llavors a totes les portes del vehicle no podien faltar gravades les enigmàtiques K. Martínez que segurament ningú sabrà a qui fan referència. Evidentment el vehicle serà de quatre places amb connexió per satèl·lit  i una càmera de la televisió local integrada per si en algun moment s’ha de fer una connexió en directe des de qualsevol lloc del planeta.

El Seat Vendrell tindrà un sostre descapotable preparat per gaudir de l’eclipsi del dia 12 d’agost. No caldrà ni  sortir del vehicle per gaudir  d’aquest fenomen històric que pot canviar el destí de la nostra història. Mentrestant estàs al volant podràs gaudir en viu i en directe mirant al cel d’aquests segons màgics quan la figura de l’astre rei desaparegui al cel durant uns segons.

Amb la compra del cotxe et donaran una butlleta que entrarà en el sorteig per pujar al balcó de l’Ajuntament durant en el  proper dia de Santa Anna i poder veure els actes centrals de cultura de la festa major des d’un lloc privilegiat.

El Seat Vendrell tot i tenir el circuit d’aire condicionat no funcionarà. La factura no va entrar fora de termini pressupost actual i s’ha d’esperar al proper exercici per poder assumir la despesa. Disposarà en un calaix lateral de quatre ventalls amb els colors de l’Arc de Sant Martí per lluitar manualment contra les alres temperatures. Quan sigui hivern, doncs res, les mantetes logotipades amb la silueta del Tobies del campanar al maleter no hi poden faltar.

El nostre vehicle tot i estar subvencionat per fons europeus el seu cost serà quatre vegades més que el que presumptament posava el catàleg perquè els darrers detalls han quadruplicat el cost de l’avantprojecte inicial. El seu preu, evidentment, no serà igual per tothom. Segons els cognoms del titular, els orígens i el nombre d’entitats on el comprador estigui subscrit el seu preu es veurà variarà  considerablement.

El Seat Vendrell tindrà una carrosseria submergible especial preparada per circular amb tota seguretat per zones amb  basses d’aigua de poca profunditat com el Riuet de Coma-ruga. Darrerament aquest espai s’ha adaptat perquè el nou vehicle pugui avançar amb tota comoditat per aquest toll emblemàtic de la costa vendrellenca.

El Seat Vendrell es pot adquirir al nou concessionari de vehicles de la baixada Sant Miquel del Vendrell on es podrà gaudir admirar tota la gamma d’aquest nou model amb els seus complements i accessoris.  Aquest cotxe incorpora en el seu interior una mostra de tot tipus de residus perquè els seus usuaris puguin veure, olorar i admirar de primer mà aquest nou model de recollida selectiva que tan èxit està assolint a la localitat.

 El model més complert és el model Tabaris que ho té tot incorporat. El model més senzill és el Mas Borràs que es pot adaptar al gust del comprador. Aprofiteu l’ocasió perquè les seves unitats són limitades i estan garantides fins el proper mes de maig. A partir d’aquí ja no és segur que el model se segueixi fabricant.