El arte de entender el caos. Un llibre d'amor clar i proper de Laura Colet

 

Un dia de sorpresa descobreixo que la veïna ha escrit un llibre. Investigo quan fan la presentació i res hi vaig. Curiosament només estava ella a la taula durant la presentació perquè generalment hi ha algú més que parla de l'autor i el llibre. Aquest cas era especial. Per altra banda parlo amb el seu pare i em diu que ells fins fa poc tampoc no sabien res de tot això. Vaig pensar la cosa promet.

Doncs he aprofitat l'estiu per acabar el llibre. Com ja vaig comentar està escrit en Dual Pov on en cada capítol ens parla un personatge i molts cops de la mateixa escena que et permet veure almenys dues visions dels fets.

El llibre és un llibre que porta per nom El arte de entender el caos i està escrit per Laura Colet. Una veïna de Bonastre establida al Vendrell.

El llibre parla d'amor de dos joves que per casualitat és coneixen i van passant coses fins que acaba el llibre. Està ambientat entre Estats Units i Canadà, però podria estar a casa nostra, però és una aventura d'amor molt de pel·licula. És un llibre que enganxa des del primer capítol fins al final i no el pots deixar de llegir. Estar molt ben escrit i hi ha escenes que sembla que estessis mirant una peli perquè està narrat molt bè, directament i amb tota claretat sense frases tontes que no diuen res sinó que tal com parlarien dos joves d'avui en dia. Sense complexos. Un llibre pressumptament normal que van pujant i baixant el nivell, les relacions, les comunicacions i tot això que ens aporta la vida a cada dia. És un llibre amb caràcter, amb les coses clares i que entra molt bé amb una lletra i edició que ajuden a la seva lectura sense ser gens pesat. Ara que fa calor ús l'aconsello. Suposo que el trobareu a l'Amazon amb el nom de l'autora Laura Colet i el seu nom El arte de entender el caos". No té cap cosa sofisticada, però s'agraeix la seva manera tan planera i entenedora d'explicar les coses sense gaires artificis literaris. Molt clar i apte per a tothom. Us agradarà. Ja està treballant en un nou llibre.

Contrast històric vendrellenc Km 0

 Aquest és el tercer any que l'historiador Salvador Arroyo fa una ruta pels carrers del Vendrell, en concret pels del Barri del Serrallo i Font de la Menya amb motiu de les festes del Barri.  Ell va caminant pel carrer casa per casa i va comentant les persones destacades que en els darrers segles hi ha viscut. Els protagonistes de l'altre dia eren principalment grallers i castellers, però en altres recorreguts han sorgit altres persones anònimes que han significat en la història local. No trobem gairebé ningú de la Viquipedia, però és una manera de conservar el nostre passat recent i valorar el que tenim. 

Aquests itineraris estan dins un projecte que s'anomena, "El Vendrell i la seva gent" que pot acabar en llibre o similar.  Alguns cops el Salvador es troba amb persones que han conegut o són parents dels fills il·lustres descrits i fan aportacions a aquest projecte que es va elaborant de mica en mica amb documents, xerrades i les aportacions in situ de la gent. Una gran feina que s'ha de fer abans que tot això desaparegui en el torrent de l'oblit. Gràcies sr per aquesta gran feina de formiga

El pas històric del Tour pel Vendrell i zona de la costa

 

El Vendrell ha acollit el pas del Tour de França en la seva edició 113. Aquest és el primer cop que passa pel Baix Penedès aquesta cursa que és la més prestigiosa del món en la seva especialitat. Sobre dos quarts d'una del matí ha passat al caravana repartint propaganda, gorres, mocadors, bosses, caramels i altres coses. Eren cotxes i furgonetes soltes que anaven passant i repartint coses mentre cobrien el recorregut del Tour. Jo estava a la zona del monumen als castellers i hi havia gent, però tampoc no era res de l'altre món. Pensava que hi hauria hagut més gent. També hi havia gent en el seu pas per la Jaume Carné, però bé sense excessos en un matí de diumenge que estàvem sobre esl 35 graus.

Sobre les 14:25 han passat els corredors amb tres escapats que venien al davant de tot i al cap de pocs segons ha vingut el pelotó. Entre la caravana i els corredors la gent ha fet el seu picnic a la zona verda del voltants dels castells i comprant al Carrefour que està sempre obert. Un grup de la resistència Indepe també ha vingut allà amb les seves estelades perquè la gent ho veiés. Tot amb molt bon ambient i de tranqui. 

Els corredors han passat molt ràpid per en el seu camí cap a Barcelona. Tot i que fa molts dies que es parla d'això no ha estat tan transcendental com ens volien pintar les administracions. EL Vendrell ha tingut el seu minut de glòria. Evidentment els francesos són molts llestos i per exemple l'Ajuntament de Barcelona ha pagat quasi 10 milions d'euros perquè el Tour fes parada a la capital catalana i rodalies. El Tour com tantes coses és negoci més amb la caravana publicitària que vindria a ser com els anuncis abans de la peli, però un cop més duren més els anuncis que la peli que com a molt dura un minut. Per on estava jo hi podia  haver unes 700 persones de totes les edats. Algunes amb el color groc per fer ambient i altres doncs en plan còmode i tranquil. Ha estat un dia bonic, però sense estridències d'una cursa que és molt important a casa nostra. Des de divendres que estava el circuit preparat i tothom avisat que aquest matí millor no apropar-se a la N-340. Ja hem tingut el Tour a casa nostra de forma ràpida i que suposo que encara que no ens apassioni el ciclisme són coses que queden a la memòria. Un matí distès i calorós i sort de les ombres.

El Vendrell perd tot un referent social i cultural

 

 

Tot just en el primer dia de la festa de la festa dels Barris del Vendrell en l’any en què l’entitat arribava als 60 anys de vida ens ha deixat el seu president etern, el “Presi”, “el Ninyo”. Els Pastorets del Vendrell ha estat i encara segueix sent però sent, però sense la intensitat d’altres temps el pal de paller de la cultura i societat vendrellenca. Un punt de trobada al llarg de  l’any què et permetia participar activament en els diferents actes culturals de la vila. Des de la rua de carnaval, fins la Festa de la Bicicleta, passant pels Armats de la processó silenci del divendres sant i tantes altres propostes que han anat sorgint al voltant dels Pastorets. El Pep Bargalló era un dels puntals d’aquest nucli dur format per unes 8

poques famílies  que durant les sis dècades d’existència han fet possible tota aquesta activitat i anar ampliant camps per crear una gran multinacional de la cultura local on pots trobar de tot.

Per altra banda, també feia uns anys que era president de l’Associació de Donants de Sang del Baix Penedès. Una entitat que treballava per potenciar les donacions de sang i plasma a les nostres contrades.

Quan vaig començar a treballar com a periodista al desaparegut Diari del Baix Penedès, a finals del segle passat una de les entrevistes clàssiques de l’estiu era anar a veure el Pep al port de Coma-ruga perquè ens parlés de l’activitat del port durant aquests mesos més actius en el seu càrrec de secretari tècnic que el va acompanyar en els darrers anys de la seva vida professional.

A banda també havia estat vinculat a alguna formació política nacionalista, però sempre en un segon o tercer pla. Ell no havia estat mai al davant del tot, però també era un dels seus principals actius

 El “Pep Barga” ha estat una de les persones més populars i actives del Vendrell en els darrers 40 anys. Una persona afable, que sempre tenia les portes obertes i t’escoltava. Juntament amb aquest grup sempre era el nucli que engegava activitats i propostes i el que fes falta per tirar endavant amb els seus projectes. Tenia molts bons contactes amb els protagonistes de la història del Vendrell i més enllà de les darreres dècades perquè sempre s’ha sabut moure en totes les instàncies independentment del seu color polític.

El que crec que s’hauria d’haver millorat són tants anys com a president d’una entitat que en les seves èpoques glorioses estava al voltant dels 1.000 socis. Crec sempre he cregut que en aquest perfil d’associacions una persona no es bo hi estigui més de 8 anys seguits per salut social, però ell sempre exercia com si fos el primer cop o el darrer. Algunes seccions dels Pastorets al llarg dels anys han tocat el dos de l’entitat i s’han plantat per lliure perquè no és fàcil aplega sota una mateix sostre tantes inquietuds i punts de vista.

Deixem enrere una gran persona amb les idees clares i amb molta feina al darrera per aconseguir els seus objectius. Molta  gent que ha cregut amb ell sempre ha estat al seu costat  i l’ha respectat com a un dels capdavanters per tirar endavant i afrontar nous reptes. Era una persona que et tractava de tu a tu i no t’etiquetava encara que no coincidissis amb els seus plantejaments.  Ell creia plenament en el que feia amb el seus grup. Era un molt bon gestor fent que del primer moment en sentissis totalment integrat amb un somriure sincer i t’agafessin ganes de participar en els seus plans. Descansa en pau Pep. Allà dalt tens molta feina i ja els pots posar tots a treballar i que ens donin un cop de mà els qui encara estem per aquí baix.

Als problemes, policia

 

 

En aquests ajuntaments que tenim per aquí i en la majoria sembla que només treballin policies en els seus consistoris. Els tècnics només apareixen quan hi ha un problema que no es vol o no interessa resoldre llavors apareix per allí aquesta paraula màgica que sembla que hagin de ser els encarregats de treure les castanyes del foc quan la solució no agrada potser a qui li ha d’agradar. Evidentment sempre hi ha diferents opinions tècniques perquè acostumen a ser casos complicats o almenys de diferents lectures. La cosa pot durar dies i dies per treure una solució real a la situació i si vol es pot consultar a la Generalitat, una universitat o alguna fundació fantasma..

El societat que tenim a les nostres contrades cada dia aporta més problemes perquè aquí hem volgut créixer a qualsevol preu i sense tenir cap tipus de mirament. Ens hem trobat amb municipis amb una gran població estesa al llarg del terme municipal amb unes necessitats econòmiques i socials que són més complicades que una municipi cohesionat

La policia és com els ibuprofenos en la sanitat. Tu no  controles mai la teva salut, ni vas al metge ni et fas analítiques amb certa periodicitat i no vigiles ni el que menges ni el que beus. Et gastes en diners en obres que no tenen ni solta ni volta L’esport només el veus per la televisió. Llavors quan un dia no et trobes bé prens una pastilla que t’ha aconsellat el chat GPT  i potser ho arregles. Però si la cosa no funciona has d’anar al metge perquè potser la cosa és seriosa tot i que no ho vols reconèixer i ho trobes una cosa puntual. Aquesta és la funció de la policia posar una cinta quan cau un fanal, avisar a una parella que es crida per la nit, amonestar dos joves que estan fent el burro pel carrer i mil altres històries, però hi ha altres protocols que s’han d’aplicar per cobrir normalment aquests buits que han de cobrir les forces de seguretat quan no hi ha ningú més que li toqui fer aquesta gestió.

Hi ha elements que no funcionen perquè senzillament no existeixen. Un clau són els educadors de carrer que han de vetllar per aquests joves que no van a escola en horari lectiu o tenen un comportament lluny de les normes socials. Persones que quan els seus pares reben algun tipus de sanció per mals comportaments defensen a ultrança els seus fills idealitzats.

Els problemes de maltractaments entre persones falta personal especialitzat en la matèria que pugui gestionar aquestes mancances amb les parts i arribar a  buscar una solució. Aquí fem un minut de silenci amb foto oficial quan hi ha algun tipus de crim, però la nostra societat te una greu manca de recursos humans i d’equipaments per trobar una via a aquests problemes que alguns cops acaben de la pitjor manera. És molt fàcil penjar fotos i fer discursos eteris per salvar el mon quan no inverteixes un cèntim per buscar solucions a les problemes que entren en aquesta situació perillosa. Però quan la policia es dedica a posar multes potser no recapta ni un 20% de les sancions imposades, però això no es diu mai públicament. També és molt graciós veure a policies locals mostrant serveis que no els correspon com unitat canina quan es deixen pel camí altres tasques que si que els són inherents però no serveixen per guanyar eleccions. Vivim en un excés de fotos i manifestos ideals i poca voluntat d’arreglar realment els problemes de casa nostra

 

 

Carta oberta al senyor alcalde del Vendrell Kenneth Martínez

Senyor alcalde,

Des de la Secció Sindical de l'SPL-CME de la Policia Local del Vendrell volem traslladar-li públicament la nostra profunda preocupació per la situació insostenible que viu el col·lectiu en relació amb el pagament de les hores extraordinàries.

A dia d'avui, l'Ajuntament encara deu serveis extraordinaris realitzats fa més de nou mesos pels agents de la Policia Local. Aquesta situació és inadmissible i demostra una manca de planificació i de compromís envers uns professionals que, dia rere dia, garanteixen la seguretat del nostre municipi.

La recent modificació de crèdit aprovada només permetrà abonar una part molt reduïda del deute acumulat. Davant d'aquest escenari, ens preguntem: quin és el pla del govern municipal per liquidar la resta de les hores pendents?

La realitat ja està tenint conseqüències directes sobre el servei. Cada vegada són més les convocatòries d'hores extraordinàries que queden desertes perquè els agents, amb tota la lògica, es neguen a continuar avançant el seu temps i el seu esforç sense cap garantia de cobrament en un termini raonable.

Segons la informació traslladada per la Prefectura, les hores extraordinàries que s'estan realitzant actualment no es preveu que es puguin abonar abans de l'exercici 2027. Si aquesta previsió es confirma, l'Ajuntament arribarà a deure prop d'un any sencer de serveis extraordinaris als seus treballadors.

Per això li formulem una pregunta clara: com pensa afrontar aquesta situació i garantir la cobertura dels serveis extraordinaris imprescindibles per al funcionament de la Policia Local quan els agents deixen d'apuntar-s'hi per manca de confiança en el seu cobrament?

Des de l'SPL-CME considerem que és absolutament inacceptable que una administració pública acumuli un deute d'aquesta magnitud amb els seus treballadors. Els policies compleixen amb la seva responsabilitat des del primer dia; l'Ajuntament hauria de fer exactament el mateix amb les seves obligacions.

Els agents no poden continuar assumint les conseqüències d'una deficient planificació pressupostària. El respecte institucional també es demostra complint amb els compromisos econòmics adquirits.

Secció Sindical SPL-CME

Potser el ple més càlid de la legislatura i no era per la naturalització

 

Un ple per tancar el juny molt acalorat amb les finestres obertes i tots els regidors dotats de vanos per ventar una mica perquè l'aire condicionat estava esgavellat. No fa gaire a la Sala del Portal del Pardo va passar igual, però allí varen posar ventiladors i la cosa era més lleugera, però quasi qutre hores de ple són molt dures amb una calor espantosa. Al final si la gent fa preguntes doncs com sempre o no es respon directament o se surt per la tangent sense perdre la línia oficial del discurs optimista. Es dona compte d'un pla d'igualtat de l'Ajuntament i al punt següent s'aprova un reglament de productivitat on la policia cobra un complement que a la resta de gent els hi ha estat negat perquè se suposa que només aquest cos és essencial i a la resta que els bombin. Bé si si compleixes un 25% del que diuen els requisits algo cobraràs, però és igual que et treguis un master que un curs de primers auxilies en tres hores. Aquests mèrits només duren un any. Patètic. Totalment deplorable. Aquí s'han tret uns complements personals perquè eren ilegals, alguns dels quals feia més de 15 anys que funcionaven i fins ara ningú havia vist res. Hi haurà nous capítols. Per arreglar tot això s'ha de fer una RLT del personal com deu mana i no una merda com s'ha vingut fent fins ara basat amb criteris polítics i res més.

Res que al nou passeig fluvial del costat del xino de la Riera no passen els camions de bombers, clar perquè no són naturals i no deuen estar naturalitzats. L'altre dia per poc s'ofega un home al bassal de Coma-ruga perquè l'ambulància no podia entrar perquè clar també era un vehicle no naturalitzat. Ara sembla que a la urbanitzacio Nirvana li volen posar un super a l'entrada perquè sembla si que és natural. Tot una mica dramàtic. I amb tot això tenim un Botafoc que és un espai verd que abans no s'hi planificava pàrquing, pero ara sembla que si que una mica a cada costat i tot plegat uns 11 milions d'euros per seguir destruint la natura com s'ha fet al Riuet i a la Riera de la Bisbal que han abocat 6 milions d'euros per quedar pitjor que abans. Un ajuntament que ha perdut el rumb,  però la gent ja està cansada i es comença a notar certa rebotament general perquè si tu no  fas res et poden criticar per no fer res, però si tu et carregues el poc que tens i a sobre amb tonteries la gent es cansa. A veure que passa, però la cosa està divertida.

Un espectacular i provocador festival de drons de Coma-ruga

 Potser que ens dediquem als drons perquè el castell de focs de Sant Joan va ser bastant penós, però els 400 drons van ser espectacular pel nivell del Vendrell perquè no estem davant de la visita del Papa a la Sagrada Família. Un espectacle que va durar uns 14 minuts i poc perquè aquests aparells tenen unes piles de 20 minuts i la durada ha de ser inferior sinó tots caurien abans per manca de bateria. Va sortir, el corriol camanegre, el Pau Casals, la llauna de sardines del Tabaris, els Nens que fan 100 anys, la Tortuga que organitzava l'acte per allí i com no, no podia faltar un esment al Riuet que va ser una provocació pels tots els que estaven alli perquè sempre que es riguessin de la gent que ho veia després de com l'han deixat. Molta molta gent, dels actes més concorreguts a les platges amb cotxes aparcats a on podien i cues i un ambient dens, però el resultat va ser molt bo amb aquest toc provocatiu del toll del Riuet i no hi podia faltar l'escut optimista del Vendrell amb la farigola al mig. Seguiem endavant i aquest festival ha vingut per quedar-se.  

Aromes optimistes a les Madrigueres de Sant Salvador

 

En aquestes èpoques de l'any que fa calor i tenim la costa plena de turistes i segones residències allí al costat de la desembocadura de la Riera de la Bisbal tenim un emissari submarí que bombeja l'aigua de les platges a la depuradora de Santa Oliva. Nosaltres som així de xulos i tirem la merda riera amunt. La depurem i torna a baixar per la riera, però només la part més aprofitable. Doncs per aquella zona del costat de l'emissari fa molta pudor perquè clar estem tractant amb merda i fa molta calor en aquestes temporades. Suposo que molts veïns ja s'han acostumat perquè fa anys que hi és. Ens remuntem al segle passat. La gent ja coneix el percal però a aquestes coses costa acostumar-se i la gent d'allí deu estar contenta de totes aquestes olors. No sé si seria possible alguna modificació perquè no fes tant de mala olor ara que estem en plena renaturalització. Va sortir una plataforma per recuperar l'aigua de la depuradora per regants, però clar està tant feta malbé que entra molta sal i això ja no se salvarà, però almenys si es pot disminuir aquest impacte olorífic i de pas també ambiental. 

Pista E. Manchon I quan la pilota surt fora de la pista?

 Aqui a la llauna de sardines del Tabaris de Coma-ruga li hem de posar cosetes, un parc amb un violoncel de fusta que estat prsentat socialment amb foto però que encara està en obres i al costat tenim una pista de futbol sala amb unes petites grades que per quedar bé amb el Barbes li hem posat Eduard Manchon. Ja hem fet la inauguració i tot això. Però clar en una pista de futbol sala nosaltres que som optimistes li hem posat el nom d'un jugador de futbol. Però res això a aquestes alçades ja és igual. El problema és que la pista no te xarxes per costat i algun dia es trobaran alguna pilota volant per algun costat  i per allí està l'avinuda Generalitat de Catalunya que té bastant de cotxes i sobretot a l'estiu. A veure si hi posen tanques a tot al seu voltant perquè després no passin coses. Es pot fer una reinauguració si es vol, però així la canalla no pot jugar tranquila sinó que juguin a caniques i ens evitarem problemes.

Un emocionant i merescut homenatge a Maria Gay a Santa Oliva

 Un centenar de persones va assistir el passat divendres dia 26 a un homenatge a Maria Pitxot que era més popular pel seu nom artístic de Maria Gay que va nèixer a Barcelona l'any 1876 i va morir a Nova York el 1943. Maria Gay es considerada com una de les primers artistes espanyoles que va aconseguir una veritable carrera internacional en el món de l'òpera en un dels moments que no era gens fàcil aquest cami per a les dones. Va ser tota una revolució en el seu temps. L'homenatge va anar a càrrec de Griselda Ramon i Àlex Jordi al piano. Van repassar algunes de les peces més emblemàtiques d'aquesta cantant lírica catalana des de cançons populars fins a un frament de tots conegut de la Carmen de Bizet. La sala es va omplir de gom a gom per aquest acte que anava amb taquilla inversa.

És d'agrair a totes les persones que ho han fet possible perquè aquesta és una manera de donar a conèixer el nostre patrimoni i en especial aquelles persones que per algun motiu han estat desbancades dels primers llocs de la popularitat a casa nostra. Va ser un acte molt emocionant on els autors van anant combinant música i biografia comentada d'aquesta gran diva catalana que va actuar en els principals teatres del món. Tot un encert i molt bona la seva resposta en un ambient molt amè i amb ganes de repetir. Tota una petita gran gesta amb un gran final ple d'emocions i satisfacció per part dels allí presents. 

Cal triar el millor per la majoria de gent

 

 

 

A un any de les eleccions municipals que són les que interessen més als polítics el Govern Optimista local anuncia la gratuïtat dels P0 a les escoles bressol municipal, una iniciativa que completa el cost zero per als cursos P1 i P2 d’aquests centres educatius que fa uns pocs anys que ja en gaudeixen.

Els pressupostos locals són com els comptes casolans. El que tu inverteixes en un lloc no ho fas en un altre espai. Si tu arregles la teulada potser no tindràs diners per pintar la casa i aquest és el sistema en què s’han de triar les preferències per tenir a la majoria de gent contenta. Està bé aquesta mesura, però potser que aquesta bonhomia del govern arribes a més gent amb altres mesures com la baixada de la pressió fiscal. Tenim un IBI urbà del 1,16% que és molt elevat en comparació a molts municipis catalans que està en el 0,805% en la mitjana de localitats de més de 20.000 habitants. Després tenim el tema de les escombraries que pagues segons superfície del domicili sense tenir en compte cap més factor. A l’ordenança s’inclouen unes bonificacions per portar residus a la deixalleria comarcal que no s’apliquen. Hi ha barris que fa un parell d’anys que reciclen i que no reben cap tipus de reducció en la quota per aquest esforç diari.

No cal que parlem del rebut d’aigua que el que pagués pel consum es ridícul al que de bones a primeres i sense obrir l’aixeta pagues uns 30 euros de canons fixes. Un sistema que en cap cas promociona l’estalvi del consum d’aquest líquid bàsic.

No parlem de les persones que han hagut de contractar una alarma per al seu domicili perquè el municipi està en els punts més elevats de la província de Tarragona en les taxes de criminalitat.  En les darrers anys entre robatoris, furts i ocupacions les empreses de seguretat han fet el seu agost en les nostres contrades.

No parlem del tema de l’estacionament a la via púbica que amb la inauguració el carril bici infrautilitzat es van treure del mapa unes 100 places d’estacionament dins del municipi. Ara hem tingut els més de sis milions d’euros per llençar a la Riera de la Bisbal en una obra sense solta ni volta que no porta enlloc i que només respon literalment a una presumpta renaturalització absurda. Unes 150 més d’estacionament del lateral de la riera ja han passat a la història. La taca blava estiuenca ja ha sortit als barris marítims. Segurament s’anirà estenen després de les properes municipals

 Pel que fa a esports ara poden entrar gratuïtament des del 2024 als complexos esportius municipals amb una discapacitat igual o superior al 33%. Negocis clars, mateixes instal·lacions, al juliol del 2024 hi havia 3.500 abonats i al març del 2026 van arribar als 5.637 que representa un 61,1% d’augment i. Una de les dues instal·lacions tanquen cada cap de setmana per a l’ús general. S’han d’aplicar millores que afectin a tothom i no per un costat et donen quatre cèntims i per altra costat et prenen dos euros. A nivell general, cada dia pagar més per un pitjor servei  i unes obres públiques que no porten enlloc la passera dels Nens per refer i bocana del Riuet que presumptament s’ha de recuperar. Un desencert total entre focs d’artificis i fotos a dojo.

Avantprojecte, Projecte executiu, primera pedra, presentació i inauguració. Protocol d'inauguracions optimistes

 

Dissabte passat vaig anar d'excursió al jardinet amb el xelo de fusta enganxat en una atracció infantil. Estava tot tancat i era inaccessible tot i que divendres varen fer la prsentació. Realment cal fer xorrades d'aquestes quan encara està per acabar. Suposo que ho faran per la festa major de Coma-ruga i tindran xixa per unes poques fotos més i un discurs amb faristol inclòs. L'única cosa que té d'especial és un xelo gran duns 5 o  6 metres i enganxat a un atracció infantil. Llavors tenim una nota de sol per donar més contingut a tot això. Si haguessin posat un pollastre de fusta podria ser el parc de la vida sana i ho posem com a renaturalització i li posem una cresta de gallina per fer-lo més xaxi. Res moltes tonteries i inauguracions absurdes en parcs que ara per ara encara no s'hi pot entrar. 

Una nit de rock KM 0 a Bellvei: Guardafuegos, The Beast i Leby

 Bellvei és un poble que està al mig de tot arreu amb un casal tancat un parell o tres de bars per una població d'uns 2.500 habitants, però que es preocupa una mica per tot els sectors del públic, de les sardanes, fins a les havaneres, les catifes que és propi de la loclalitat i altres històries. Ahir dissabte va ser el torn del rock fet al Penedès Hi havia un grup de versions amb joves que estaven per la vora dels 18 anys que van demostrar que són uns craks i que la cosa promet. Que uns joves facin versions de clàssics de la nostra època és una gran gesta. No està tot perdut encara. Doncs van tornar a viure grans temes de Judas Priest, Iron Maiden, Metalica entre d'altres que van donar canya a la nit. Després va tocar Leby que és una mica de trap and roll vaig escoltar dues caçons i la cosa anava tipus Fito i Fitipaldis, Estopa i derivats. Però jo anava principalment per Guardafuegos tot i que els altres dos grups també estaven molt bé, però jo els havia escoltat mai.

Guardafuegos ha tornat per aquestes contrades després de la gira de caps de setmana que es fa per la penisula, perquè en aquest país de músics i pintors apostem bàsicament per les versions que està bé però també s'ha de donar lloc a la creació local que encara que no ompli tant com les versions de sempre també tenen dret a viure i són el menjar de futur, sinó estem acabats musicalment revivint temps i temps els clàssics dels segle passat. 

Hi havia unes 400 persones tot i que a Llorenç de Calafell tocaven els Rock And Busto i els Fonders que estaven desapareguts en combats. Després hi havia Veneno en la Piel en aquell mercadillo del Turismar que no es ni fira ni turisme ni del Vendrell, potser. Res que va ser una nit màgica amb els Guardafuegos tocant els darrers temes que han pujat a les xarxes. Un grup modest, proper que té el sants cullons de tocar i escoltar la resta de grups. no com alguns que venen toquen i se'n van. Ells alli donant suport  a la resta. Enhorabona als organitzadors i als grups participants i a tots els clàssics que ens varem trobar. Una trobada entranyable que no ens calen grups d'aquests grans promotors que regnen pel territori i que sempre et colen el que ells tenen amb grans ofertes que al final sempre és el mateix. Un festival fet amb gent d'aquí que també mareixen la seva oportunitat ni no cauen en aquestes màfies musicals que tomben per aquest pais. Enhorabona i endavant.

Diccionari optimista - català i viceversa

 

Tota cultura necessita un bon diccionari adaptat a cada moment per conèixer el significat real de cada paraula. Aquí deixo anar una petita aportació d’unes paraules claus en aquesta variant optimista que tenim a tocar.

 Renaturalització: Aquest mot que fa molt poc que s’ha introduït al diccionari és la manera de justificar qualsevol tipus d’obra nova en espais cèntrics i emblemàtics del municipi per deixar-ho alguns cops com estava o en altres actuacions com el Riuet de Coma-ruga molt pitjor de com estava abans. Es pot utilitzar el terme perfectament per col·locar  papereres, bancs i fanals al bell mig d’una riera encara que el primer dia que caiguin una mica més de quatre gotes ho posi tot cap enlaire, però políticament és tot molt electoralment interessant. Aquest terme va unit molts cops a subvencions d’altres administracions que et paguen una petita part del cost del projecte encara que els ciutadans al final acabin aportant molt més del que estava pressupostat inicialment.

 Passeig fluvial: Passeig de tota la vida amb ciment o terra guarnit amb quatre jardinets que ben aviat es veuran ocupats per herbotes autòctones que aniran prenen protagonisme al que marca el projecte inicial. El tema fluvial és per despistar perquè estem parlant del lateral superior d’una riera on hi passa l’aigua molts pocs cops l’any. Per altra banda,  la ubicació física  pot estar sis metres per sobre de la llera de la riera que curiosament només s’hi pot accedir en moments puntuals i no precisament per passejar el gos.

 Negociació, diàleg i similars: En els millors dels casos jo agafo a una colla de persones més o menys afins del partit per posar punts en comú sobre algun tema més o menys important. Els ensenyo quatre detalls la meva proposta ràpid i corrent i poc abans d’acabar el termini. És indiferent el que em diguin i les propostes que puguin aportar perquè jo ho faré igualment el que vull. Queda molt bé de cara a la galeria practicar aquest esport tan democràtic i nostrat que ja s’havia fet servir en altres època passades, però sense tanta pompa i esperit participatiu.

 Hi estem treballant: Frase que  ubica l’expedient del problema en qüestió en un arxiu sense cap tipus de voluntat que es vulgui solucionar perquè allí no fa nosa i amb aquest mantra ens podem passar dies i dies sense moure un dit real per posar fil a l’agulla per solucionar el quid de la qüestió.

 Tècnics: Persones que són els culpables ideals quan les coses no es poden o no es volen fer. Llavors s’aprofita aquest element humà i racional per carregar totes les culpes contra aquest col·lectiu. Quan toca es busca algun tècnic d’alguna empresa amiga i tot s’arregla fàcilment i amb una bona entesa. En aquesta moda de defugir responsabilitats política els tècnics oficials són els que tenen la culpa de tots els mals perquè alguna cosa no avanci. Quan la cosa arriba a altres nivells, com és el cas del Riuet ja es recórrer a altres administracions superiors per anar repartint responsabilitats de decisions pròpies  totalment errònies.

 Mocions i propostes de resolució: Excuses ideals per parlar en un plenari de moltes coses que no interessen i on el municipi no té cap tipus de competència creant un ambient fals que pot arribar a generar cert interès als oients, però que a l’hora de la veritat acaben en un arxiu pels segles dels segles.  Sempre es pot recuperar quan convingui però per seguir mantenint els problemes reals de cada dia amagats sota l’estora. Molts cops es tornen a reeditar en noves versions passat un temps amb el mateix cicle vital que les precedents o sigui, fum, fum.

Coses de poble, taller de memòria

 

Al meu poble, Albinyana, fan coses per la gent gran. Una de les propostes són els tallers de memòria que serveixen per això i per passar una bona estona per recordar el que es pugui. Ma mare ja fa anys que ho fa i s'ho passa molt bé i la resta de gent també. Són petites coses que fan que la gent gaudeixi de la vida sense grans excursions ni projectes, però ajuda molt a viure, la veritat.

Un segle de vida de la Societat d'Albinyana en un dia per recordar

 Feia dies que ho esperava i al final ha arribat el gran dia, la celebració del centenari de la Societat Recreativa d'Albinyana, la Soci, que diuen. Ha estat un acte amb un dinar, una exposició, uns parlaments, un dinar, una mica de teatre per recordar una mica la història. No hi ha faltat l'himne amb lletra i música de Blai Rovirosa i interpretat per Anna Roca, i el cor de la parròquia dirigit per Jordi Pascual. En els 50 anys no havia mai tanta gent a la societat per celebrar aquest gran esdeveniment. Hi havia al dinar 182 comensals que han ocupat totes les dues sales de l'entitat. Ha estat un acte molt ben trobat i emotiu en alguns moments al recordar totes les persones passades per aquesta entitat i d'una manera especial el darrer president que va morir de sobte el mes passat. Li han dedicat una ovació molt sentida perquè era una persona molt estimada al poble. Un dia especial que ha servit per recordar el passat i per veure que l'entitat està plenament viva adaptant-se a les noves generacions i als canvis que s'hi van produint amb el pas del temps. Hem pogut veure l'edifici del trull de la plaça de l'Ajuntament on va sorgir l'entitat que va ser inaugurada al desembre del 1930 i que durant la guerra civil va servir de cuartel. Un dia que ha servit per trobar-se persones que encara viuen al poble i altres que per un dia hi han tornat per gaudir d'aquesta data tan especial. No han faltat ni les espelmes, ni els records tot això en una societat amb ganes de seguint sent el punt de trobada del poble d'Albinyana. Entre les coses de la jornada s'ha fet una fotografia als presidents vius de l'entitat que han participat en aquesta festa.

 

El cor musical d'Albinyana també batega amb molta força

 

En aquests darrers mesos ha arribat al nucli d'Albinyana una escola de música de la Ka del Vendrell que abans estava a les Peces i buscava un lloc i ara està al costat de l'Escola d'Albinyana. Més de 100 persones de totes les edats i condicions passen per aquest punt durant la setmana. Una activitat que dona vida i alegreia a la localitat. Ahir varen fer el concert de fi de curs i la veritat és veu clarament que la gent s'ho passa teta en aquest lloc aprenent música i compartint. Un 80% dels alumnes són neurodivergents, fet que li dona un toc especial a aquesta escola d'Albinayana. Molta sort i endavant seguim compartint música i vida.

El arte de entender el caos de Laura Colet

 

La meva exveïna del Vendrell acaba d'autopublicar un llibre amb el títol El arte de entendre el caos. Es un llibre ecrit en dual POV on els dos personatges de la novela es van alternant els capítols. El tema és l'amor i crec que d'adolescents. Encara no l'he llegit. Quan acabai en faré una resenya. L'autora és diu Laura Colet i és del Vendrell. El llibre és pot comprar per Amazon. Doncs res aquesta és la primera proposta literària d'aquesta jove de trenta i poc que aposta per l'amor. Us la recomano tot i que no l'he llegit la seva autora és una persona amb molt de carisma i a part és mestra. Vinga ja ho sabeu. No espereu al proper sant Jordi. Un llibre per llegir ara a l'estiu.

Rara avis

 

 

 

 

En els quasi dos anys que porta inaugurat aquest punt de trobada de Coma-ruga i comarca anomenat Tabaris avui he parlat amb una persona que encara no l’ha trepitjat. Una cosa molt peculiar tot ser una persona de Bellvei amb una feina al Vendrell. Evidentment no forma part d’aquestes empreses, sindicats, entitats, col·lectius que han passat en algun moment per aquest modern espai del nostre litoral. Molts són els que ja ho han fet unes quantes vegades per diferents motius, però a la vida sempre hi ha gent que se surt d’aquesta mena d’obligacions que ens volen imposar des d’un lloc o un altre.

Quan torni a trobar aquesta persona li preguntaré si també serà capaç de realitzar una altra activitat durant la vesprada del 12 d’agost del 2026 quan se suposa que la immensa majoria de la població estarem almenys amb unes ulleres homologades per poder veure aquest fenomen astronòmic de l’eclipsi solar que no es tornarà a repetir fins el 17 de novembre del 2180. Uns temps que encara potser encara tindrem vigent el pla d’ajust de l’ajuntament del Vendrell i jo diria que Renfe ja podria començar a ser puntual. Esperem que aquest dia no hi hagi cap boirina que amagui aquest fenomen puntual en la nostra història

No podem deixar en el tinter fer-li esbrinar una altra obligació per aquest any. On estarà durant el matí del cinc de juliol quan una etapa de 182,4 quilòmetres del Tour de França entre Tarragona i Barcelona passi per la nostra estimada vila. Un petit detall, l’Ajuntament de Barcelona ha pagat gairebé 10 milions d’euros per mostrar-se al món durant un dia en aquest esdeveniment mundial. Ens tenen entretinguts en tots aquests focs artificials  que ens esperen a la cantonada mentrestant seguim tenint desateses totes les coses bàsiques de la nostra societat com la sanitat, l’educació, el manteniment de la via pública, la seguretat. Ens venen cada dia més fum perquè estem mirant el sol durant un minut mentrestant l’estora dels nostres peus està més malmesa.

Encara hi ha persones que són capaces de triar el gra de la palla per no caure en aquesta riera renaturalitzada que ens volen imposar en el nostre dia a dia. Un dels pilars bàsics de la nostra personalitat és la formació, però amb el nivell que tenim cada dia hi ha més ovelles que segueixen el ramat i són incapaces de fer el seu propi camí i marcar el seu estil com en el seu dia varen fer Pau Casals i Àngel Guimerà sense haver de buscar gaire lluny. Les rara avis són una espècie en vies d’extinció cada dia més necessària en el nostre dia a dia.

 

 

 

Juan Domingo Peron mai va estar a Coma-ruga

 

Ahir em van dir una persona que coneix el territori que Juan Domingo Peron mai va estar a Coma-ruga. Aquesta és una història que una persona es va inventar i que aquest expresident argentí mai va estar per les nostres contrades. Si que va estar a Madrid, però a Coma-ruga res de res. Hi ha un cambrer que diu que el va servir, però sembla que és mentida. Ho exposo aquí en honor a la veritat. Tampoc no hi ha cap prova objectiva que ho certifiqui.

Tots contents i enganyats, però sempre mal informats

  

 

La platja de Coma-ruga enguany no lluirà  l’esperada Bandera Blava perquè una de les condicions és que no hi pot haver platja de gossos si es vol tenir aquest símbol de qualitat a les platges. Hi ha unes normes. Quan tu saps que te les saltes doncs poden passar coses com què enguany no podrem lluir aquest emblema. L’any passat al voltant de Sant Joan es va posar mig d'amagat aquestes noves instal·lacions sobre la sorra de la platja, però ningú sabia oficialment per a què servia tot i que era totalment funcional. Al cap d’unes setmanes es va posar la corresponent cartelleria per informar d’aquest nou espai al nostre vessant marítim. La cosa era sospitosa perquè els nostres polítics generalment posen els anuncis abans de fer les obres. A vegades fins i tot no s’arriben a fer les obres, però el cartells ja hi és per si de cas. En aquest cas va ser al revés. Doncs res, la solució devia ser que si això passava ens treien la insígnia i no es pot dir missa i al mateix moments repicar les campanes. Els nostres polítics que són un artistes en quedar bé amb tothom sabien que no podien dissimular aquest actuació que va durar uns pocs mesos sobre la sorra perquè després va desaparèixer totalment el seu rastre sobre la sorra.

Doncs en un poble normal amb una presumpta transparència i un govern proper al poble s’explica i no passa res. Llavors s’opta per una o per l’altra opció. En aquest cas amb o sense zona de gossos. No passa res. Tothom ho sap. A més a més d’aquest secretisme tampoc es va dir al principi que aquest espai quan l’estiu acabés havia d’anar fora. Llavors es valora i es decideix públicament el que es fa. El que no potser que la gent es vagin assabentant de tot per capítols quan són coses que els responsables de tot plegat des de bon principi i abans de qualsevol cosa ja ho saben. La Bandera Blava la dóna la Fundació Europea d’Educació Ambiental que és una entitat del vell continent que aplega més de 100 organitzacions no governamentals.

És com una mena de segell de qualitat per complir un seguit de normatives que tothom coneix abans de presentar-s’hi. Llavors les regles estan clares abans de començar la partida. Si tu decideixes tenir una zona de gossos o un pàrquing com abans hi havia a les Madrigueres, doncs no cal ni que et presentis perquè no la tindràs. Però pots complir amb la resta de condicions marca aquesta fundació i tot i no tenir la bandera pots estar satisfet perquè tu prefereixes tenir content els amants dels peluts perquè tindran un espai sobre la sorra tot i que no tindrem bandera blava. Això s’explica i ja està. Però aquí només s’expliquen les coses boniques i moltes coses no interessen explicar. Encara que després ens donin el Segell de Transparència i no siguem capaços d’explicar tot això bàsic. Ni tant sols fer una roda de premsa per dir enguany a l’estiu tindrem zona blava a una zona de la platja. Però clar és que ja ha començat el passat de juny. Al meu poble aquesta data encara està dins la primavera, però res seguim amb la desinformació constant encara que hi ha algú espavilat que ven títols  de transparència i capitalitat per treure uns calerons i deixar la classe política contenta i al poble enganyat. 

El voluntariat per la llengua, un flotador social

 

 

Em dic Miquel Casellas i visc al Vendrell. Fa uns 10 anys que practico aquest esport social del voluntariat per la llengua. M’hi vaig posar perquè sempre m’ha atret aprendre coses d’altres cultures i què millor que fer-ho a través de les seves persones. Fins aquesta edició els que m’havia trobat eren persones nascudes a la Península Ibèrica, però en aquesta darrera experiència tinc la sort de  tenir dos aprenents de l’altre costat de l’Atlàntic, en concret de Brasil i Argentina. Es tracta d’una noia jove que no arriba als 30 d’anys i d’un xicot que tot just passa del mig segle. Una proposta molt interessant que estic vivint en aquestes setmanes fins que s’acabi el curs.

L’altre dia en una trobada de voluntaris em va preguntar què com definiria aquesta tasca de voluntari. Jo no sabia quina paraula trobar i al final donant tombs a la situació crec que una paraula adequada seria flotador social. Perquè a part de la llengua que és l’eix central del voluntariat també hi ha molt tema cultural, professional i tot allò que es pot anar afegint d’una persona que acaba d’aterrar en un lloc nou amb una llengua que pot entendre més o menys segons del seu origen. Depèn del perfil de l’aprenent els principals interessos varien. No és el mateix un metge jubilat que vingui a gaudir d’una plàcida vida a casa nostra que el d’una persona que ha fer mans i mànigues per aconseguir papers i entrar en el món laboral per poder omplir l’olla cada dia.

Molts cops el voluntari s’ha d’encarregar d’ajudar aquestes persones a trobar el camí més adequat per assolir les seves fites. Estem en una societat saturada d’informació i sinó tens algú que conegui una mica el territori és fàcil perdre’t en branques que no porten enlloc.

Aquesta és un grata experiència que m’ha aportat una gran satisfacció personal a part d’una moltb bona connexió amb els aprenents que he tingut fins ara.  En molts cops és una excusa per bastir una bonica relació que s’allarga en el temps i sempre tens el millor somriure quan al cap d’un temps els trobes pels carrers practicant allò que fa dies tu vas ajudar a consilidar en la seva vida social. Una bonica experiència real on al final tothom i surt guanyant i és molt grata i recomenable.

 Publicat al blog del Consorci per la Normalització Lingïstica.

Més d'11.000 gràcies per passar per aquí

 Estic molt cofoi d'arribar a aquesta xifra de més d'11.000 visitants en una setmana.Són unes dades espectaculars. Cada dia els mitjans estan més lluny de la societat i llavors s'ha d'anar buscant nous camins de comunicació on des de diferents punts de vista es pot arribar a entendre la realitat. Però els mitjans de comunicació que són com el Boe de les administracions cada dia tenen menys lectors perquè estan en un altre planeta només per polítics i assimilats. Gràcies per passar per aquí.

Una jornada castellera extra al Vendrell

 Una gran diada avui amb la  5 edició de les colles campiones del Concurs de Tarragona que el Vendrell va guanyar en la seva època gloriosa amb el Jan Julivert de cap de colla, però se fa cinc anys se la van treure de les mans i encara segueix i serveix per anar escalfant motors de cara al mes d'agost  que és el plat fort de l'any. Avui hi hagut molt bons castells amb un la Colla Vella de Valls que a carregat un 3 de 9 amb forle, un 5 de 9 amb folre i un pilar de set amb folre. Els Nens un solid 4 de 8, han carregat un torre de set que ha caigut a mig desmuntar i han tancat amb un cinc de set molt sòlid. Els veds han fet un 3 de 9 amb folre i un 4 de 9 amb folre i aleta. Quan han descarregat el pilar de 8 amb folre i manilles durant uns segons han cridat Botiflers que no se sap a qui anava dirigit.  La Colla Jove dels xiquets de Valls ha passat de venir i res. Feia força calor a la carretera del Dr Robert i he sentit comentaris que millor a la tarda perquè no apreta tant el sol tot i que no ha estat un dels dies més calorosos del que portem de primavera. Cal destacar que a part de les camises no hi havia moltes persones mirant aquesta actuació. És una cosa que ja ha passat més cops i no acabo d'entendre perquè hi ha jornades castelleres com la de Festa Major del Vendrell que si que hi ha gent, però aquí de públic sense camisa hi havia poca gent barrejada entre les colles.

A seguir sumant i ja en van 8

 Doncs avui com tocava hem celebrat l'aniversari de ma mare. Molt contenta amb moltes ganes de seguir endavant caminant per la vida alegre i fresca com està Gràcies a tothom per les moltes felicitacions rebudes i a seguir sumant amb alegria i optimisme

Per molts anys mare

 

Avui ma mare fa 80 anys i està com una jove de 50. Ella viu tranquila al poble amb el seu ritme el seu estil Compartint moments amb les amigues, altres de solitud en la casa on ha viscut els darrers 60 anys. Per molts anys i endavant a seguir vivint i gaudint d'aquesta màgia que és la vida sense estrés i sempre amb ganes de viure.

Saturació de postureig

La gent ja està farta d’aquest postureig que tenim a casa nostra on suspendre a un alumne que s’ho mereix cada dia està més proper a cometre un crim social de conseqüències socials imprevisibles.

Els professors ja estan farts d’aguantar joves que no volen i no tenen cap ganes d’estudiar. Persones que potser el seu futur està en un lloc lluny de les aules, però com no tenim una solució per aquestes cada dia més nombrosos casos els tanquem en una aula i els entretenim en alguna cosa per passar el temps, però per poca cosa més. Potser durant aquest estacionament personal algun cas aïllat es pot salvar, però també pot resultar que una persona que tenia un comportament normal acabi caient en aquest pou sense sola que no porta enlloc.

Tenim una societat que no passa el seu millor moment, començant amb les famílies que hi ha noves formulacions que cada cop aposten per situacions més conflictives. El problema de l’habitatge, la convivència, la immigració, la salut, el cost de la vida amb altres temes estan provocant una evolució molt més ràpida que no pas el sistema pot assimilar. Aquests fets provoca que cada dia hi hagi més alumnes que necessitin una atenció social que l’actual sistema no pot atendre en totes les seves dimensions reals.

Llavors tota aquesta situació està agreujada per uns salaris congelats des del 2011 i una alternança de governs de caràcter neoliberal que han anat fent canvis i més canvis en els decrets que regeixen el sistema públic educatiu que la societat no  ha tingut temps de pair.

Un sistema que no vol penalitzar els pitjors alumnes perquè no caiguin en una espiral negativa de conseqüències imprevisibles. Abans hi havia alternatives per persones que no volien estudiar que en molts llocs al final els ha sortit millor que no estudiar una carrera i acabar amb un contracte d’auxiliar administratiu en un museu. Aquestes persones que abans optaven per aprendre un ofici ara són minoritaris. Perquè hi ha moltes empreses i similars que agafen tot aquest personal amb molts números per caure descatalogats  i els porta a fer cursos de qualsevol cosa amb un nom bonic per acabar on estava abans de començar, però ja sense esperança. Negocis que han aparegut en aquesta societat on hi ha molts interessos per contentar. S’ha de quedar bé amb tothom i repartir molts diplomes que justifiquen continguts més que dubtosos. Aquest postureig que ens fa admirar les caixes i ja no ens preguntem que hi ha dins. Sabates o potser estan totalment buides, realment plenes d’aire i d’interessos de persones que han fet el seu modus vivendi aprofitant tot aquest sistema de façana, però sense contingut i sense interès real que es pugui redirigir per on toca.

Mentir més que parlar. Tema Riuet

 El Ken i la seva tribu ha parlat en nom del PPsoe que si hi ha massa gent allí que es petit que els partits de l'oposició ho aprofiten que li la qualitat de l'aigua. Això ho diu una persona que des de que va entrar es dedica a fer campanya per les properes eleccions amb els diners de tot i aquells 17.000 euros que va tornar i no havia pres. Després ara s'ho ha carregat i ha dit doncs mira com hi havia massa gent en fem una destrossa i ja està. D'aquesta manera no hi haurà problemes. Una persona que posa bancs i fanals al mig de la Riera dels Aragalls, fa passeig pluvials per sobre la vorera del carrer, es carrega passarel·les i diu que després la farà més xula diu que si vas 13 vegades a la deixalleria comarcal et poden bonificar el rebut de la brossa  quan es mentida no mereix cap mena de confiança . A més s'ha carregat un punt fort dels iaios com és el riuet on la majoria d'usuaris ja estan jubilats. Que millor no ho podia fer el noi?

Una dona amb molta fe pel darrer ple de maig

 El darrer ple de maig va tenir dos grans protagonistes a part de la modificació de credit que treu diners de parcs i jardins per comprar impressores i per pagar hores extres més que previsibles, però la política dels trileros és aquesta i no dona per més.

Un dels grans protagonistes va ser la Maria Carme Cardó que va donar un parell o tres de cases a l'Ajuntament perquè en un termini de cinc anys les arreglés i fes una cos a relacionada amb la cultura i el català i tot això. Si en aquest termini no ho fa ho perd. A veure que passa i si es veritat que ho arriba a fer o es queda allí com tantes coses en el tinter però potser que ho hagués donat a alguna fundació o altre que potser si que ho hagués fet. Si la cosa està com ara que no hi ha un duro ho veig difícil, però tocarà esperar el termini previst. També va deixar una casa buida per fer una residència o centre de dia al centre del Vendrell i està allí esperant una renaturalització.

L'altre tema central que ens ha portat a la primera línia mundial ha estat el riuet. El Ken va fer un projecte que després se l'ha passat pel forro i ha fet unes obres que no tenen a veure amb el projecte amb aigua estancada i un nivell de mig metre que no arriba ni als genolls. Aquell manantial que sembla que ara portava aigües brutes i que durant tot aquest temps ningú ha dit ni mu. Ara fem una zona inundable amb mosquits inclosos perquè hem de fer obres per guanyar eleccions on es vegin  i si hi van els iaios millor que són els que voten, però potser li ha sortit el tiro per la culata perquè els iaios estan rebotats i a veure que passa amb el futur. Ell evidentment es treu la responsabilitat de sobre entre tecnics i altres administracions ell sembla que està allí manat per tot i és que porta tot el cotarro d'esquena als demes quan no interessa. La cosa promet. En dies 2.000 firmes ja tenim a fer punyetes la majoria del PPSOE al Vendrell. Anem esperant.

Un toll d'aigua a Coma-ruga on abans hi havia el Riuet.

 Doncs res ja he anat al Riuet de Coma-ruga. Allí hi ha més caliu que al pregó de festa major del Vendrell. Molta gent comentant la jugada i queixant-se de la nova realitat. Una sortida tapada. Uns bassals entollats que poden ser focus de mosquit. Tenim també una profunditat d'aigua que pot arribar als 40 cm amb un tub que va aportant un petit fluxe d'aigua. Pel que fa a l'estany dels peixos ha pujat el nivell d'aigua un esglaó que només passava quan hi havia temporal i avui amb la mar plana també passa. La gent està indignada perque en nom de la renaturalització s'han carregat el riuet i l'han transformat en un toll d'aigua per mullar els turmells i poca cosa més. Aquest espai ha perdut l'atractiu que tenia i la nova versió no sé pas a qui posa content. Una Kenetada per demostrar que aquí ordeno i mando i endavant al preu que sigui.

Ordeno i mando versió tolls- abans riuet de Coma-ruga

 Als governs els poden donar mil títols o capitalitats perquè avui en tot això hi ha molt de negoci a canvi d'un parell de fotos i un tik tok, però hi ha ratlles vermelles que no es poden travessar i menys amb jubilats que han viscut moltes misèries i ara no se'ls enganya amb sopars de duro i la culpa és del altres..

Que al riuet de Coma-ruga hi anaven aigües brutes d'acord, que era un lloc petit d'acord, però ara s'han tret un projecte de la mà que ha convertit allò en un toll d'aigua per mullar fins els turmells i tot el circuit entre el mar i el llac de Coma-ruga a fer punyetes.  Tots els iaios que durant cinquanta anys han anat allí a mullar les cuixes han vist com aquell manantial miraculós s'ha anat a fer punyetes i per molt que protestin no tornarà. La culpa no la tenen els tècnics ni l'estat ni la generalitat sinó una persona que es creu que és un demiurg que mou els cables com vol i menteix més que parla. La festa està servida i les coses es fan i s'expliquen per saber que hi pot sorgir. No només de rodes de premsa que no serveixen per a res. A la gent se la consulta i no a només a molts presidents d'entitats que estan comprats sinó a la gent del carrer. Després passen coses i pot venir la dreta i tot això, però aquesta esquerra amb nòria incluida deixa molt que desitjar en un panorama del Psoe que en alguns països normals ja haguessin plegat tots.

Un minut de glòria

 

  

 

 

                  Com tothom sap el dia 12 d’agost les nostres contrades viuran un eclipsi de sol total. Un fenomen que no es veia des del 1905 i no es tornarà a repetir fins el 2180 si estem encara per aquí. No sigui que algun beneït premi en un moment donat un botó i ens anem tots directament a l’altre món. També hi ha possibilitats que un conill de Madagascar mossegui a una turista guineana i li encomani algun virus i en un parell de setmanes estem tots confinats a les nostres llars. Mentrestant elaboraríem pastissos amb farina. Ho ha de passar res, des de les vegueries, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat, Moncloa, Brusel·les ho tenen tot molt controlat i no cal patir.

Algunes entitats de les nostres contrades ja fa uns dies que han endegat una campanya amb tot luxe de detalls per gaudir de l’eclipsi a casa nostra, perquè per coses de l’astronomia el nostre estimat Penedès també estarà immers en aquesta franja on es podrà gaudir d’aquest esdeveniment històric. Ciutats com Barcelona i Girona no en tindran aquesta sort galàctica  i hauran de vindre cap a les nostres latituds si volen apreciar en primera persona aquest eclipsi. Turisme astronòmic.

L’eclipsi tindrà lloc però fins el darrer moment no sabrem si el podem veure tot depèn de com estigui el cel. Potser ens preparem molt i comprem potents telescòpics i en aquell minut de glòria un element errant es posi davant del nostre objectiu i no puguem veure aquest fenomen internacional. Fa uns dies amb uns trets similars al dia de l’eclipsi no es va poder veure adequadament el sol en aquesta franja horària per uns problemes de boirines.

Haurem d’esperar a veure com es presenta aquest dia i si a casa nostra es podrà gaudir com es mereix.

M’agradaria que aquestes campanyes que es porten a terme per gaudir d’aquest fenomen astronòmic   s’apliquessin a altres punts claus com el nou model de recollida selectiva que de mica en mica s’està implementant a la gran majoria de la comarca. Si els esforços per aquest minut de glòria amb un final incert es derivessin al nou model de recollida selectiva tindríem aquí un nivell de reciclatge històric que no te res a veure amb les pobres dades que ens situaven fa poc al voltant del 30%. Un cop més ens posen a la cua de les comarques catalanes com ja és una tradició a casa nostra que en massa coses posicions destacades, però començant per la cua.

Davant de la implantació del nou model es fan reunions de veïns i també es lliuren els cubells amb la targeta corresponent perquè la gent s’actualitzi en aquest àmbit.

Durant uns anys s’han fet moltes campanyes de reciclatge per diferents administracions, però jo crec que no cal que ara pengem banderoles per tots els carrers, ni que hi hagi un educador ambiental en cada illa de contenidors, ni preguntar a cada veï a veure com ho poden millorar, però trobo a faltar alguna campanya institucional explicant una mica i amb claredat com funciona tot aquest sistema. Hem tingut un precedent desastrós de les platges durant la passada Setmana Santa i esperem que al Vendrell sigui una mica millor perquè almenys les circumstàncies són un xic diferents que no les de la zona costanera.

Està bé preocupar-se pels fenòmens que passen un cop cada cent anys, però potser també que hi posem interès en el les coses bàsiques del nostre dia a dia. També està pendent el tema de les bonificacions per recollida selectiva perquè és una cosa que podria anar molt bé, però res ens tenen entretinguts en minuts que potser un núvol pervers ens obligarà a estar vius uns cent anys per veure el següent o esperar que  la Intel·ligència Artificial faci el seu miracle.

 

A un any menys un dia de les eleccions municipals

 Estem a un any menys un dia les eleccions locals. Aquí al Vendrell Psoe i la seva marca blanca intenten marcant distàncies, però res seriós. Amics com sempre. Erc ja te candidat i ha sortit un moviment vendrellenc per allí que segur que anirà de la mà de l'Albert. Ja han fet la presentació i en quatres uneixen esforços i fan coalició. Els Comuns suposo passaran a millor vida. Suposo que Aliança Catalana entrarà amb força recollint els vots dels rebotats i Vox també mantindrà el tipus i pot pujar una mica. A veure com queda. Jo crec que la Mar Vazquez repeteix amb més intensitat i  a veure com es va couent. El Ken amb el riuet, la merda de reforma de la riera que costa sis milions d'euros i les basures ho esta petant. A veure com va tot plegat

Iaios rebotats del Vendrell

 Un dels punts més importants del turisme de casa nostra és el riuet de Coma-ruga que Ken el renaturalitzador s'ha volgut carregar i ara vol fer una zona inundable. Una xorrada de les seves, però clar molts iaios hi anaven i venien i es banyaven en aquest petit rierol de curta durada on durant tot l'any sempre hi havia la mateixa temperatura. Molts d'aquests usuaris s'han emprenyat i estan recollint firmes contra la mesura. El Ken segueix impassible com una estàtua egipcia. A veure com acabarà la peli però aquest riuet és un dels punts calents del Vendrell i estem a un any de les eleccions. La cosa s'anima a veure que passarà. De moment el riuet a fer punyetes, però res qui es bo controlant a les masses ja te els seus mecanisme perquè tohtom estigui content.

Un dia per celebrar un centenari a Albinyana

 

Ja tenim la festa del centenari de la Constitució de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca que tindrà lloc el dia 14 de juny a la Societat. Un acte per parlar de passat, de futur i també de present. Un dia especial que ajudara a que molta gent que ha marxat del poble tingui una bona excusa per tornar al poble encara que sigui per un dia. No us ho perdeu. Apunteu a les agendes.

Altruistes al mig del desert dels calers

 

 

En la nostra societat sempre ha estat molt important les persones que feien coses per simple amor sense esperar recompensa econòmica. Aquest ha estat el motor per assolir moltes fites. Avui en dia cada dia hi ha menys persones que practiquen aquest esport en benefici de la humanitat.

Uns dels personatges que ho fan són els organitzadors de la festa major del Vendrell que es passen durant un any preparant intensament els quatre dies i escaig que dura les festes de la patrona del Vendrell. A més a més estan obligats a recaptar diners venent butlletes de mones, paneres i altres històries que es van afegint any rere any. Després també han de fer el servei de barra d’altres festivals que munta l’ajuntament i els toca cobrir aquest buit. Jo crec que aquestes valents  els toca lidiar amb les vaques sagrades d’aquest poble amb les seves tradicions i personalismes peculiars que gairebé sempre intenten marcar territori es mereixen el nom d’una  avinguda com a mínim. En la nostra societat que ens hem tret de la màniga molts càrrecs polítics i altres més difuminats per salvar el cul a persones que ja no son rendibles professionalment i els posen en un despatx amb un cartell ben bonic a la porta perquè els pugi l’autoestima. Les seves competències són ben poques i només han de quedar bé amb la persona que els ha col·locat a dit per no sortir per la porta per on han entrat.

En aquesta societat on tothom vol cobrar les hores extres, excessos, perillositat, nocturnitat, responsabilitat encara hi ha valents que s’atreveixen a dedicar unes quantes hores de la seva vida per amor al Vendrell. Jo crec que el paper dels administradors s’hauria de gestionar com cal. Potser una manera és el model de Vilafranca del Penedès on tenen identitat pròpia i no pas com aquí que només existeixen en les fotos perquè no tenen personalitat legal. Uns administradors que han de treballar sota el paraigües de l’ajuntament perquè no tenen entitat i la tramitació legal va a càrrec del consistori. A més, han pervertit la seva funció principal. Ells són administradors que els toca administrar. La seva tasca en un ajuntament no hauria de pidolar diners com si fa 100 anys tot i que si que poden rebre suport econòmic de comerços i entitats. Un ajuntament que es dóna el luxe de gastar 150.000 euros anuals en càrrecs de confiança escollits a dit per quedar bé amb el partit no es de rebut que vagi pidolant  amb rifes i similars  per fer augmentar lleugerament l’oferta de festa major. No parlem de la morterada de diners que paguen en projectes que queden al calaix o en hores extres d’una part selecte del personal per una mala gestió global i tantes altres històries que els converteix en un autèntics herois en un mon on la immensa majoria va per la pela i alguns sense pietat.