La veu del poble

La veu del poble

diumenge, 30 de novembre de 2008

Un gran dia Portaventura amb l'Afanoc


Un dia solidari amb l'AFANOC a Portaventura en suport dels nens amb càncer. La veritat que ha estat molt bé. Hi havia força gent, deien que 13.000 persones. Doncs segurament la cosa devia anar per aquí. M'ha agradat molt el Mag Lari. Jo l'havia escoltat que actuava a diferents llocs, però no l'havia vist mai i la veritat és que us aconsello que l'aneu a veure. Feia fresqueta, al migdia ha marxat el sol, però al cap de poc ha tornat a venir, però hi havia molt calidessa humana. Hi havia gent del País València i Aragó que han aprofitat el dia per ser solidaris i aprofitar el que ofereix aquest parc temàtic. Algunes atraccions estaven tancades, però les més conegudes com el Dragon Khan i l'Huracan Condor funcionava. El Bacus tenia algun problema i de tant en tant parava. Però tot plegat un gran dia. Esperem l'any que ve per tornar a repetir l'experiència. L'actriu catalana Anna Barrachina m'ha signat la gorra i m'ha fet molta ilu. Sóc un dels seguidors de Ventdelplà

Una festa solidària amb molta gent al Baix Penedès

El concert solidari del Baix Penedès amb la Marató de TV3 va estar molt bé. Al principi no hi havia molt gent, però de mica en mica la cosa es va anant omplint. Estava ben muntat i hi havia força gent de la comarca, encara que predominaven els joves hi havia una mica de tot. Pel que fa als grups tots ho van fer bé. Jo vaig votar per n' crisis que em va agradar molt, perquè s'havia de votar, però la resta molt aconseguit. El pavelló em va agradar molt. No hi havia estat molt i val la pena.

dissabte, 29 de novembre de 2008

Un conversa interessant amb Najat el Hachmi

Avui he tingut l'ocasió de parlar amb la jove escriptora catalana Najat el Hachmi que ha vingut a Calafell a parlar de les dones en la societat. Al final ha parlat del seu llibre que és un reflex una mica de la seva vida. Ella també ha estudiat filologia àrab com jo i hem comentat alguns profes que hem tingut. La veritat que la conversa ha estat molt natural. Ha servit per recordar el meu passat universitari de la mà del darrer premi Ramon Llull. Us recomano el seu llibre perquè sap transmetre la realitat de la dona immigrant a casa nostre. La sala de la casa Barral, evidentment ha quedat petita.

Teatre bo, jove i fet a Lleida

Una de les oportunitats que Lleida ofereix als seus conciutadans temporals de veure teatre amateur i fet a casa va ser el passat divendres, dia 22, a l’Espai 3 del Teatre Municipal de l’Escorxador. Els protagonistes i ànimes d’aquesta interessant proposta cultural va ser AEM- Belles Arts Teatre. La seva excusa artística va caure en l’obra Mala Sang de David Plana. La meva senyora i jo varem ser els primers en ocupa dos seients d’aquesta sala del costat de la Catedral. Pel facebook havíem llegit quatre pinzellades d’aquest muntatge i que tindríem davant una comèdia negra. Aquests nous mètodes cada dia són més útils per promocionar i donar a conèixer activitats d’arreu. La sala de mica en mica es va omplir fins arribar a omplir més de la meitat de l’aforament.
L’escenari es basa en una capsa mòbil gran que serveix d’ascensor i de paret amb les corresponents decoracions per ambientar les diferents escenes. Ho trobo molt encertat aquest mena de caixa multifuncions. Entre els actors em va agradar molt el paper que feia Xavier Marín com a “Professor d’Universitat”. Li va donar un sentit molt versemblant al seu personatge encara que potser va accentuar un xic massa el seu aire més aviat de persona desafortunada. Pel que fa Ares Yuguero li va donar empenta i força a aquesta galerista d’art que busqui noves experiències no sempre satisfactòries. Era el primer dia davant del públic. Això es notava una mica perquè li faltava una mica això que s’anomena deixar-se anar. Però sap transmetre aquesta vitalitat inherent al seu paper al públic. Marina Barberà com a mestra de primària va tenir alguns moments excel·lents amb els seus monòlegs davant del públic. Només polint una mica i la cosa ja veuràs com la seva actuació canviarà força. Albert Macià amagat dins aquest alumne es limita a fer el que li correspon. No viu el seu paper, però aconsegueix salvar l’expedient. Per altra banda l’altra alumna, Rebeca Segura, com a Mercè Franquesa és mostra massa “persona” i poc “personatge”. Ha d’entrar en el seu alter ego i deixar més de banda la seva identitat personal. Aquesta nena “Mala Sang”, representat per Carme Sàez la veritat és que ho fa força bé a l’igual que la direcció del muntatge del qual n’és responsable. Trobo molt encertat que els personatges facin els canvis de decorat pertinents al llarg de l’obra. Espero que aquest muntatge es torni a representar i que tingui molta sort sobre els escenaris allà on vagi. Endavant i si teniu l’oportunitat no ús la perdeu. La millor manera de potenciar els nous valors és anar al teatre i premiar amb un bon aplaudiment l’esforç dedicat per fer realitat tot aquest somni inicial fet realitat. Ja veureu com no us arrepentireu.

divendres, 28 de novembre de 2008

Una interessant proposta amb Najat el Hachmi

Calafell acull demà al matí una interessant taula rodona sobre la dona immigrant amb la presència de l'escriptora d'origen marroquí Najat el Hachmi. A les 12 a la casa Barral, allí al passeig marítim. M'he llegit el seu llibre L'últim Patriarca i l'he trobat molt interessant. Us ho recomano. Allí estaré.

Contra la crisi posa uns llavis ben pintats

El que ara és porta es donar consells per lluitar contra la crisis. El que més es veu pel carrer que és que hem de tenir una cura especial en el maquillatge i l’estètica femenina, i perquè no també masculina. És fonamental l’ús sense abús del pintallavis que sempre es vénen més en temps de malastrugança econòmica. Al sortir de casa, les dones han de mostrar que de crisis res que l’economia familiar i personal cada dia està més consolidada i que la recessió no ha tret el morro per la llar. També per ressaltar la bellesa del cos es poden utilitzar mostres gratis que alguns cops ens regalen a la botiga. En el cas que no en tinguem tocar comprar el recipient més petit que ens seduirà per gastar només la porció justa. Les compres habituals les podrem realitzar en botigues petites o el mercat municipal on es pugui escollir amb gust. No caurem en la temptació dels grans magatzems que entre els 2X1, els vuit dies daurats i altres subtileses ens fa tornar a casa molt més carregats del que teníem previst en la llista de la compra. Aquest document amb aportacions de tots els membres de la família no permetrà cap excepció i serà la nostra guia espiritual durant tota l’acció d’omplir la cistella. Hem de tenir ben localitzades les outlets que ens ajudaran a vestir bé sense perjudicar gaire la nostre economia ja tocada. Una dels coneixements que s’hauria de transmetre als més menuts és saber comprar. Moltes persones encara no n’han après i van omplint omplint i després no s’ho fiquen mai. Igual passa amb el menjar. Hem d’organitzar-nos els nostres menús setmanals i seguir-los. A partir d’aquí anar a comprar el que necessitem. Les verdures d’avui serà el caldo de demà i l’escudella d’avui serà la sopa de passat demà i l’altra perquè aquest cop ho congelarem. Com a nota curiosa, A Lleida hi ha una botiga petita que ven carn que ha crescut en vendes per la senzilla raó que la seva responsable ven el que la gent realment necessita. No ven la carn a pes ni per unitats. Sinó que utilitza mètodes més pràctics i ho fa dient “Això és el que necessita pel caldo d’avui” o “ ja en teniu prou de cuixa per fer-la a la brasa demà per sopar”. Les mesures són humanes i racionals i no segueixen el sistema mètric decimal sinó les necessitats de la casa.
En el temps lliure potenciarem la lectura. Una eina molt útil per augmentar la nostra formació i el nostre nivell intel·lectual. Visitarem les biblioteques. Sinó ho trobem les col·leccions de llibres de butxaques que de ben segur ens permetran gaudir de noves sensacions i experiències sense sortir de casa. Pensa que en el moment que vas al cinema, moltes coses estan posades allí perquè hi caiguem de quatre grapes, des de la bossa de crispetes que podem pagar 10 vegades més cara al cine que no pas si ho fem a casa en un microones dels de tota la vida. Ja no parlem de sopar que ens fa pujar el pressupost fins els núvols. Un atac de llepolia que a casa haguéssim pogut arreglar amb un simple euro i escaig i ben servits. Bé ens ho fem nosaltres mateix, però ens sortirà molt bé de preu.
Aquests productes culturals que tenim a casa com llibres, cds, dvd’s i altres invents a través d’internet o d’una forma directa les podem intercanviar amb els nostres amics. Una forma molt practica d’aprofitar aquest capital invertit que tenim a casa i amb dos o tres cops de veure un dvd ja no el mires més. Doncs aquest tresor s’ha d’aprofitar al màxim.
Aquest intercanvi també és pot fer amb roba que encara estigui en bones condicions i que pot servir per altres persones. Això de la moda és repeteix. Al cap d’un quants anys es repeteixen tendències. Llavors és el moment de tornar-se a posar l’abric de la tieta que fa dies que està a l’armari, però que encara està com el primer dia.
El temps és un altre valor que tenim. Som pobres, però ara resulta que tenim tenim més temps. Hi ha moltes localitats que han organitzat el que s’anomena banc del temps. Jo sé fer de lampista i vinc a casa teva a arreglar-te l’aigüera. Estic una hora per exemple. Llavors tu que ets un bon mecànic em mires el meu cotxe que sembla que perd oli en un temps similar. Quan es fa en parelles, la cosa és una mica complicada. Organitzar un grup de persones amb habilitats diferents i que estiguin disposades a intercanviar algun servei o ajuda és molt millor perquè la varietat i molt més gran i es pot treure un major profit. És només qüestió d’organitzar-se i posar-se mans a la feina.Les nostres eines principals seran els ordinadors que ens mostraran allà on podem trobar les coses a millor preu i el rellotge que ens ajudarà a dedicar el temps necessari i no afegir-hi més que ens pugui fer caure em temptacions innecessàries. Per viatjar mirarem interrail. Això si amb els llavis sempre ben pintats. Jo de crisis res de res.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 28 de novembre del 2008

dijous, 27 de novembre de 2008

Els meus lectors són majoritàriament votants de CiU

La gran majoria de seguidors que tinc voten CiU, en total, 11. En segona posició estan els d'ERC amb 6vots i amb pocs vots, abstenció, en blanc, PP, ICV- EUiA i altres registren només un sol vot per opció. El PSC només ha obtingut 2 votants. Per tant, la gran majoria de lectors són de la Federació Nacionalista formada per CDC i UDC.

dimecres, 26 de novembre de 2008

Un interessant debat al Vendrell

Una proposta molt interessant que ha tingut lloc al Vendrell ha estat el debat intereligiós. Hi havia musulmans, bahais, cristians, evangelistes, budista. La que m'ha agradat més ha estat el budista que venia del monestir que tenen aquí al Garraf. Els evangelistes han estat molt fluixos. Els cristians han parlat molt de que Déu és amor i aquestes coses, però els ha faltat ser una mica més practics i els musulmans han tocat una mica els tòpics com per exemple que els atemptats terroristes no estan contemplats per l'Islam. Espero que en facin una altra perquè ha estat molt ineteressant. La sala de la Lira estava plena i la moderadora, Anna Ibarz, ho ha fet molt bé.

Per vosaltres és el premi "Dardos" que m'han passat

La Teresa de València http://eltaodeteresa.blogspot.com/
m'ha passat el premi Dardos i jo faré el mateix amb 15 blocs corresponents.

http://jordinafp.blogspot.com/. A la Jordina de Lleida per la seva implicació amb la terra i amb la seva gent.

http://laiagomis.blogspot.com/. A la Laia del Vendrell per la seva continuitat i treball en els seus blogs.

http://elrincondemilocura.blogspot.com/. A la Bea del Vendrell per la seva claretat i sinceritat en exposar la seva vida i experiències a través del blog.

http://pepalovesintheworld.blogspot.com/. A la Sonia del Vendrell per saber reflectir en la distància del blog la realitat que l'envolta.

http://laxnclub.blogspot.com/. Senzillament perquè són una part important de la banda sonora de la meva vida.

http://viniesfera.blogspot.com/. A la Gemma de Bellvei perquè en el seu blog aconsegueix que el vi ens el mirem des d'una altra manera. Una important tasca per conèixer i valorar el vi. Una cosa tan nostrada.

http://jordivolta.blogspot.com/. El Jordi Voltà de Calafell. Clar i contundent. Amb les idees al seu lloc. Com ha de ser.

http://manelsastre.blogspot.com/ Un periodista de la nostra comarca que ho veu des de la seva prespectiva i a més ho diu i ho defensa. Què més volem?

http://adriagrandia.wordpress.com/. Un noi del Vendrell amb molt de futur en el món cultural i allí on el deixin perquè sap el que fa. No el perdeu de vista. En sentirem a parlar i l'escoltarem més endavant.

http://garmirbcn.blogspot.com/ Una persona molt peculiar amb les seves virtuts i defectes més que confesats. Sincer i com si el conegués de tota la vida.

http://pensamentsdescarlata.blogspot.com/. Una persona genuina i que cada dia lluita per tirar endavant. Molt emotiva. Realment cal seguir-la.

http://xivarri.blogspot.com/. El Mèlich, tota una institució a Calafell i on faci falta. Fa de cronista del seu poble. Teatre, diàlegs per croncopis i moltes coses que ens ensenyen que és un artista total.

http://nuriaupi.blogspot.com/. Una mica de tot. Ben remenat i ben servit.

http://hihacosesquesndemalperdre.blogspot.com/. Recordem una mica la nostra joventut quan anàvem de colònies, la vida en el camp i tot aquest món que cada dia ens queda una mica més lluny. Una bona oportunitat amb la mai.

http://albertrecasens.blogspot.com/. Una visió de l'apartat musical i esportiu del Vendrell. Aquí hi ha coses que van molt bé per omplir el cap de setmana sobretot música i esport.

Moltes gràcies Tere i aquesta són les meves suggerències. Hi cabria molta més gent, però ho he hagut de limitar a 15. Ara ja ho sabeu el premi és vostre i ho heu d'enviar a 15 persones amb blog.

Quan durarà el RedRom del Vendrell?

Abans teníem l'Eitwo. Ho van tancar hi ara han obert una disco que li diuen RedRoom. Hi ha gent que ho anomena, no sé perquè, el Rabo Rabo perquè han posat les RR com a inicials. El Nacho Vidal sembla que a vegades també tomba per allí. La gent que hi ha anat m'ha comentat que l'ambient no li agradat. A més els cubates a 10 euros i l'entrada a 15. A veure quan dura.

El blog és una bona bústia de suggeriments al Vendrell

Això del blog realment funciona. L'altre dia vaig dir que els arbres de l'Avinguda Camp d'esports tenien un brancatge molt baix i persones com jo d'altes no podien anar per la vorera per culpa del brancatge. Doncs a la propera vegada ja estava tot tallat a mida i arregladet. Ara només falta que treguin els sacs amb les rames podades que estan alli posades cada una en el seu lloc. Ja veureu com el tema funciona.

dilluns, 24 de novembre de 2008

Unes bones vistes a Quantum of Solace del James Bond

Una de les propostes d'aquesta tardor era la darrera del 007. Dura quasi dues hores, però et posen molta publi i trhillers per parar un tren. Si arribes una mica tard a la sala la pots veure amb tota tranqui·litat que segur que comença com a mínim un quart més tard de quan està anunciada. Aquest David Craig la veritat és que ho fa molt bé i te la imatge de tipus dur amb ulls blau i amb estil. Durant tot el que dura la peli et dones un passeig per Bolivia, Itàlia i fins i tot Rússia. Veus algunes models femenines i masculins. Veus bons cotxes i art en el volant. Tot això amb acció fa que aquesta peli no et deixa badallar ni un cop durant tota la seva projecció. És una mica més del mateix, però al principi de tot hi ha una persecució per una embastida que és molt xula. M'ha semblat fins i tot original. Està bé. No és gaire original, però alegra la vista pel tot el que he dit.

divendres, 21 de novembre de 2008

Només falta sortejar hipoteques

Hi ha ajuntaments com el de Banyeres que encara sortegen pisos de protecció oficial. El problema és on aconseguir la hipoteca. Potser també s'haurien de sortejar hipoteques, perquè sense calers ja pots tenir un pis, però no el podràs pas pagar.

Enganyats pel velocimetre

El futur de l'economia de moltes adminstracions passarà per endurir les sancions i augmentar el seu nombre. Avui m'he assabentat que els velocimetres dels cotxes marquen uns 10 km/h menys que la realitat que pot venir donada pel gps. Per això diuen que si la màxima és 90 pots anar a 100 i no passa res. La veritable història és que el velocimetre t'enganya expressament.

dijous, 20 de novembre de 2008

Eufemismes i altres riqueses del llenguatge

La política està carregada d’eufemismes que en un principi passen força desapercebuts, però ben aviat vas trobant i sense gaire ajuda el significat real de les coses.
Els destinataris d’aquests malabarismes lingüístics poden ser els autòctons: les persones de tota la vida. Els nouvinguts: les persones que han vingut de fora. Alguns partits utilitzen aquest terme per denominar els que vénen de països almenys igual de rics que el nostre i a la resta se’ls inclou directament dins l’adjectiu immigrants. Altres partits utilitzen el terme nouvingut per a tots els que vénen de més enllà dels nostres límits municipals. Tant és que vinguin de Castelldefels com de Nigeria. De totes maneres el terme aconsellable a l’hora que li dóna un sentit més globalitzador és utilitzar el terme ciutadania. A partir d’aquí pots fer tot el que faci falta en el seu nom encara que ningú ens ho hagi demanat. En algunes campanyes electorals ben properes ens anuncien que volen “ser com tu”. Per sort la varietat és molt gran i és impossible que els membres d’un partit polític siguin com cadascú de nosaltres. Pensat fredament la veritat és que resultaria molt avorrit i homogeni. Tampoc ningú ens ha consultat se li donàvem permís per ser com nosaltres?
El subjecte que executa l’acció són els polítics, però no tots. Només aquells que tenen poder. Tots els que tenen una minsa particular sota els seus designis a través d’alguna entitat gaudeixen d’un petit espai en aquest món. Els altres són també polítics, però en la veu passiva del verb. Estan a la barrera i miren la cursa amb menys o més interès depenent de la proximitat d’alguna comtessa electoral. Una mica abans de les eleccions municipals comencen a treballar a veure que es pot treure.
Esquerra, centre i dreta. Això cada partit al seu municipi ho aplica com vol. No té res a veure el socialisme que et puguis trobar a Lleida amb el que apareix al Baix Penedès. Tots tenen els mateixos líders, però cada població s’ho munta a la seva manera i ho adapta a les seves necessitats. Segons els seus líders sempre indiscutibles. Pobre d’aquell que gosi a discutir el que no es pot discutir. En principi ser de dretes solament sembla que sigui dolent per la salut. Sé d’esquerres queda bé amb alguns sectors socials, però en altres elements no és prou correcte i per agafar vots no és del tot aconsellable. Per tant la millor combinació és ser de centre i alguna cosa més. Per això, al centre s’hi troben tots.
La seva forma d’organitzar-se és el partit. Aquí dins aquest marc geogràfic sense marc hi poden haver ganivetades, cops de puny, però de cara a l’exterior sempre s’ha de mostrar com una força unida amb un líder espiritual reconegut. Prohibit fer declaracions fora dels àmbits més íntims en contra de persones o decisions del partit. Pots desaparèixer directament de les primeres línies i caure en l’ostracisme polític i fins i tot social.
Quan ens parlen de millores o reformes en el nostre carrer en realitat ens poden estar dient que algunes bombetes foses seran substituïdes per unes de noves. La sostenibilitat, l’agenda 21 i altres invents moderns amb pretensions de grandesa són grans programes i projectes inclosos en uns tríptics de bones voluntats que anirà passant de despatx en despatx amb alguna roda de premsa pel mig. La seva implantació real serà difícil d’apreciar pels mortals que no acostumen a fullejar ni veure cap mitjà de comunicació local. Són conceptes, de moment aliens a la nostra realitat humana i a la nostra rutina diària i no acostumen a sortir gaires vegades fora de l’estricta promoció de l’event en qüestió
Transparència, diàleg, entesa comunicació també són conceptes a mans dels que regenten el òrgans decisius del moment. Els altres s’han de limitar a arribar fins on ordenin els manaires de torn. De totes maneres sempre és bo que s’utilitzin aquests termes perquè queda bé i no tenen efectes secundaris.
Quan ens volen dir que les ordenances s’han congelat. Molt probablement ens diguin que només pugen l’IPC o vinguin amb altres repercusions quan potser no podrem anar a nedar a l’hora de dinar perquè la piscina està tancada perquè hi ha pocs usuaris i no resulta rendible en aquesta franja horària. Mentrestant tot això passa, els de fora treballen en contractes de pràctiques que no deixa de ser una manera laica de treballar per amor a Déu, però alguna cosa sempre s’aprèn. Els altres en nom de la crisi, amb o sense raó, segurament alguna cosa veuran retallada. Començant pel lot de Nadal fins a una reducció de les hores de la feina abans de la mesura dràstica d’anar al carrer.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 21 de novembre del 2008

Un IBI que baixa, però em puja el rebut

L'any passat el rebut de l'IBI va baixar un 3% però per coses de la vida vaig haver de pagar 4 euros més en els dos rebuts anuals perquè t'ho donen desglossat. Enguany està previst pujar un 3%. A veure quan em tocarà pagar. Suposo que la culpa la té l'Estat, però si baixa i resulta que he de pagar una mica més ja veurem l'any que ve com em resulta tot plegat.

La majoria de visitants són catalans i Baix Penedesencs

Sobre l'enquesta on vius. La resposta majoriatària és Catalunya amb cinc vots empatada amb el Baix Penedès. El Vendrell només ha registrat 3 vots i Espanya en penúltima posició amb 2 vots. Per altra banda, ningú viu a la província de Tarragona segons les opcions donades. Em sembla rar, però les enquestes són el que són.

dimecres, 19 de novembre de 2008

Policia, Kinki o Polític. Tres formes de guanyar-se les garrofes

Noves professions. Avui en dia les noves maneres de guanyar-se les garrofes des d'un punt de vista amb un toc d'humor i simpatia i que no deixa de ser la seva gràcia són bàsicament tres. La de policia, mosso o derivat. Per l'altre cantó tenim el de kinki, pispa similar i la tercera via és la política. Aquests són els camins millors per assegurar-se el pa nostre de cada dia amb un toc d'humor, però jo crec que és bastant cert tot plegat

dimarts, 18 de novembre de 2008

Està be això de Mentiras de Sangre

Una peli que parlen de les martingales americanes per la zona de l'Orient Mig entre Iraq i Jordània. Un embolic sobre qui espia a qui i de qui ens hem de fiar. És una peli una mica llarga, però la veritat és que val la pena perquè suposo que l'ambient real deu anar per aquest estil. El di Caprio ho fa molt bé. A més parlen àrab i m'ha fet molta ilu, la veritat. No us avorrireu. Hi ha trets i persecucions, però dins un límit i amb força coherència.

divendres, 14 de novembre de 2008

Solidaritat i Port Aventura

El dia 30 de novembre Port Aventura acull una activitat solidària. La recaptació d'aquest dia va destinada a l'Afanoc, una entitat que aplega els nens que pateixen cancer. Per col·laborar pots anar a alguna Ajuntament o entitat col·laborardora, l'Ajuntament del Vendrell ho és, i comprar una gorra per 12 euros que inclou una entrada al parc temàtic. Jo hi vaig anar l'any passat i val la pena. Diuen que fa dos anys hi havia molta gent i era una mica agobiant, però l'any passat s'hi estava força bé. També hi ha un autobús per 3 euros. Què més vols?

Sopar dels quarentons nascuts al 1968

Sembla ser que al Vendrell hi ha cartells que els que van neixer l'any 1968 estan muntant un sopar pel dia 13 al Xaloquell per celebrar els seus 40 anys. Jo no n'he vist cap, però si algú sap alguna cosa més per favor que ho digui i la veu corri. Uf quasi acaba l'any, però al final s'han despertat. L'any que ve és el nostre any. Ja estem treballant en el tema.

Una greu crisi al Baix Penedès

El Baix Penedès ha posat a l'atur des de juliol a setembre 1.638 treballadors. La mitjana catalana ha estat en un -1,9% i la nostra comarca ha arribat fins a un preocupant -5,5%. Realment el fong del boom de la construcció dia a dia s'esta enfonsant. Ara paguem el nostre ràpid creixement basat en el totxo. La cosa sembla que encara durarà un temps. Esperem que algú hi posi solucions sinó la comarca pot viure realment una època molt crítica. Esperem alguna alternativa que suavitzi sinó realment tots en major o menor manera ho pasarem malament.

Déu amb xancletes i barnús

Hi ha una cosa que de mica en mica se’ns va escapant de les mans i no ens donem ni compte. A mesura que passen els anys anem perdent el nostre nivell de civisme i de convivència amb altres mortals. Alguns l’han perdut fins a un nivells tan preocupants que només utilitzen els serveis mínims per no ser tatxats directament de maleducats.
Quan vam deixar d’escombrar davant de les nostres cases ens vam donar compte que l’Ajuntament havia contractat una empresa de neteja que ho feia per nosaltres. Ja fa anys que són poques les persones que ho fan. Crec que en cap cas passa més enllà dels límits de la vorera.
El nostre passotisme ens porta a deixar la bossa d’escombraries al terra si comprovem amb un simple cop d’ull que algú ho ha fet abans que nosaltres. De què serveix aixecar la tapa per veure si realment està ple? Ens limitem a emular el nostre predecessor qui ha deixat allò allí sense mirar si estava buit o ple.
El passotisme també passa per la nostra selecció de residus. Moltes persones no el fan i en el container de les escombraries tot hi cap. Encara que la veritat la fórmula que s’utilitza peñ que fa al plàstic no l’entenc gaire. Barrejar en un mateix recipient llaunes buides de cervesa i botelles de llet, entre altres varietats. Jo no li veig gaire coses en comú. Encara que la veu la tenen els especialistes
Passotisme a l’hora de portar la canalla al col·legi. Hem de deixar el cotxe ben a prop de l’entrada al recinte perquè haguem de caminar el més mínim. Tot plegat són un parell de minuts però aquesta conducta genera molts cops retards considerables per l’acumulació de persones que fan servir els mateixos criteris.
El passotisme ens empeny sense voler a estacionar el vehicle sobre la vorera impedint que les vianants facin ús de la seva part de la via pública quan no el posem en un pas de vianants o baixador per a minusvàlids.
Passotisme és aquest esport que ens obliga a anar cadascú en un vehicle diferent encara que treballem en el mateix centre i en el mateix horari. Per què he d’esperar el meu veí cinc minuts si jo amb aquest temps ja sóc a casa assegut a taula mentre el microones rescalfa el menjar preparat.
Ens estan educant per ser grans professionals i adquirir grans coneixements en temps realment miraculosos. Aprenem idiomes en 15 dies, cuinem en 2 minuts, ens plantem a Madrid en 3 hores, tenim tot el coneixement mundial a través de l’ordinador i el mòbil. Som autèntics déus. Un tret que ens permet sentir-nos superiors als nostres éssers semblants que segurament mai tindran la colecció de perfums francesos que jo he fet en les darreres deu setmanes mentre em comprava religiosament una revista de moda.
Som petits deus que no creiem ni en polítics, ni en els encarregats del torn, ni en capellans, ni en jutges, ni en el veí que ens vol remarca aquella norma cívica que acabem de superar. Ens atrevim a mentir subtilment al policia municipal que ens ha enganxat amb el cotxe mal aparcat.
Ho tenim tot a mà. Abans canviar de canals et suposava almenys que algú s’aixeques del seient per tocar una tecla de l’aparell. Ara ho pots fer còmodament des del sofà. Teníem dues cadenes i no ens atrevíem a fer zapping. Ara en tenim 26 o més i ens avorrim perquè no fan res a la caixa tonta i perquè en dos minuts i sense moure més que un dit puc saber que fan en cada cadena televisiva.
Perquè hem d’aixecar la tapa per tirar dintre les escombraries? No té cap sentit. Que em passarà? No res? Doncs ja està bé. Movent un dit puc decidir sobre si vull continuar mirant el president d’Amèrica. No aixecaré pas una tapa metàl·lica amb el peu per podent deixar una cosa si ho puc deixar al costat i ben apiladet.
Nosaltres tenim la raó. El mestre, el policia, el nostre jefe ens poden enganyar, però nosaltres si que estem ben encaminats. Fins ara els bancs ens permetin complir tots els somnis encara que estessin molt lluny de les nostres possibilitats econòmiques reals. Ara aquests poders crematístics ja s’han acabat, però ens queda totes les altres coses encara que sigui prement un botó d’algun aparell made in Xina. Som grans herois amb xancletes i barnús perquè el termòstat made in Taiwan vetlla per mantenir la temperatura de la nostra llar.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 14 de novembre del 2008

dijous, 13 de novembre de 2008

Artur Mas és el nostre Obama català

L'Obama de Catalunya és Artur Mas amb 8 vots segons l'enquesta d'aquesta setmana. En segona posició i amb 3 vots trobem el Joan Saura i amb només 1 vot empaten l'Ernest Benach i el Josep Montilla. La cosa està clara. Artur Mas és el protagonista, segons l'enquesta del canvi que Catalunya necessita.

Buscant la baixada de l'IPC

El govern ara està intentant baixar l'IPC perquè així moltes empreses que es basen en aquesta dada econòmica per pujar els salaris el proper any es veuran beneficiades. Una mesura que trobo bé, però espero que després aquest IPC no és dispari i a mig hivern faci de les seves mentre els treballadors tinguin els seus augments baixos com l'IPC de desembre que és el que volen rebaixar.

dimecres, 12 de novembre de 2008

Els treballadors de l'Ajuntament de l'Arboç

La crisi també ha arribat a l'Ajuntament. Hi ha un rumor popular que afirma que els treballadors de l'Ajuntament de l'Arboç no cobraran la paga doble del mes de desembre. Algú sap si és veritat?

Els meus problemes d'alçada

Medeixo quasi 1,90 metres i quan passo per alguns carrers del Vendrell. En especial el carrer Camp d'Esports he d'anar per la vorera perquè les branques dels arbres em toquen el cap. No hi ha dret. Jo també tinc dret a passejar per la vorera com la resta de mortals. Ja n'estic fart d'anar per la calçada a veure si un dia un cotxe em prendra pel davant. Per favor penseu que la mitjana nacional ha pujat i aquells arbres estan podats a l'alçada dels poblat iber que es van carregar a les Guàrdies amb la nova autopista Pau Casals.

Catalunya independent i musulmana al 2014

Per Madrid tomba un visionari que ha escrit una obra de teatre i a més l'ha estrenat que ve a dir que Catalunya al 2014 serà independent i musulmana. Sembla ser que aquest home ja va preveure la crisi actual i és el rei de la numerologia. Però jo crec que amb això d'independent i musulmana l'ha pifiat. Per vendre llibres o de moment per fer anar a la gent al teatre queda molt bé i més a Madrid, però jo no crec que això passi ni al 2014 ni al 2034.

dimarts, 11 de novembre de 2008

Temps d'oli i olives

Abans cada època de l'any tenia les seves coses en el món de l'agricultura. Ara pots comprar de tot durant tot l'any. Ara és el temps de les olives i si la gent vol provar el bo i millor oli que es fa i és desfà al pa que vingui al Penedès que encara que sempre hem estat terra de vins entre cep i cep hi ha moltes oliveres. Oli amb pa torrat que es coneix popularment com a rostada és un menjar de reis.

dilluns, 10 de novembre de 2008

Las cenizas del Cielo. No us la perdeu

Us proposo que aneu al cine a veure Cenizas del cielo. A mi em va recordar molt a la torre de Suso. És la lluita de l'home en contra d'alguns elements de la nostra modernitat. És d'aquestes pelis que poden provocar un debat sobre el seu contingut perquè apareixen molts elements interessants. És espanyola i com moltes de les produccions d'aquí està molt bé. No hi ha un gran repartiment, però els que hi ha ho fan molt bé. Realment val la pena. No hi ha herois americans ni grans escenes amb dobles i efectes especials, però t'arriba al cor. Això és l'important.

diumenge, 9 de novembre de 2008

Riure amb el Tricicle

Avorrit, agobiat, tens 40 euros, vius prop de Barcelona o tens cotxe. Doncs no t'ho perdis i ves a Barna a veure el darrer espectacle protagonitzat pel Tricicle. Durant una hora i mitja rius de valent amb l'obra Garrick. Hi ha humor, mímica, algunes imatges enllaunades i esquetxos que jo vaig trobar força original. No eren un grup de la meva devoció, però divendres en aquest espectacle que vam anar amb els Pastorets del Vendrell va ser una teràpia de xoc contra el mal humor i estress. Segons he pogut descobrir l'Associació de Dones del Vendrell un dia d'aquests van a veure Spamalot i els Pastorets ja treballen per anar a veure el dia 12 de desembre, un divendres, Cancún, una comèdia amb Ferran Rañé i Toni Sevilla que també pot servir per desconectar una mica del mundo mundial.

Dos blogs i un nom

Gràcies a les informacions de la Sandra Diaz m'he assabentat que per Barcelona hi ha blog amb el mateix nom que el meu. M'ha fet molta gràcia. És curiós. Crec que ha estat pura coincidència. Mireu aquesta és la seva adreça http://ketanavadir.blogspot.com/.

divendres, 7 de novembre de 2008

El futur dels Amics del Progrés del Vendrell

Al Vendrell hi ha una associació que s'anomena els Amics del Progrés. En algun lloc he escoltat que la seva voluntat passa per ser com una mena d'associació d'associacions de veïns. Una cosa que trobo molt bé. Però jo crec que serà un dels partits que es presentarà a les properes eleccions municipals del Vendrell. Poden anar separats o aliats amb un altre partit. Temps al temps, però jo veig que la cosa va per aquí encara que només sigui a través de la lectura que faig de les seves cartes al Diari del Baix Penedès. No conec ningú. No tinc més dades. Però aquí queda escrit el que penso.

Valls- Calafell en autobús

Van traient el nombre de trens, però cada dia tenim més autobosus per anar a cobrir aquestes mancances de la Renfe. Ara hem estrenat una línia entre Valls i Calafell amb autobús. Quatre viatges al dia en cada sentit. La cosa està molt bé. Ara només falta que ens posin un tren per anar a agafar l'AVE al camp de Tarragona perquè per anar a Lleida és més ràpid agafar un borreguero que anar amb AVE des del Vendrell a Lleida. A veure per quan ens donen aquesta ilusió i si arreglen l'estació d'autobusos del Vendrell tampoc estaria gens malament.

El finançament de les entitats

Estem en crisis. La gent ho nota, els bars, les botigues, els restaurants, el poble, l’ajuntament, el veí de dalt i el de baix. Pocs viuen al marge d’aquesta circumstància fruit d’un seguits de coincidència que han afectat la nostra comarca més que altres per un cúmul de trets diferencials que ens han marcat en els darrers anys.
Tampoc ha passat per alt per les entitats de la comarca. Algunes de sempre han viscut al marge dels fons municipals i s’han mantingut dins les seves possibilitats reals sense caure en el finançament públic. Altres des de sempre han funcionat a base d’una part important de recursos públics. Què passarà amb aquestes? Els ajuntaments podran continuar les seves aportacions periòdiques a aquest entramat soci-cultural? En aquesta part de la política social els polítics esta a l’aguait perquè els dona la sensació que s’amaga una part considerable de la intenció de vot dels ciutadans. Tot això són llegendes populars, però mentrestant els polítics van fent. Especialment en aquells municipis on la cosa està força renyida.
En temps de sequera s’han de repartir el poc que hi hagi. Primer de tot claredat i comptes clars. S’ha d’exposar d’una forma clara i evident els requisits per rebre diners del fons municipal. En un quadre anar marcant les quantitats segons uns barems clars als quals tothom es pugui acollir. Com més clars més amics. Buscar criteris objectius com número de socis, nombre i tipus d’activitats, pressupost anual, tipus de local en què porten a terme les seves activitats, nivell de participació en els actes locals i altres petits detalls que ens ajudaran a ser una mica més objectius a l’hora de gestionar aquesta partida del pressupost municipal.
A partir d’aquí s’han de buscar altres mètodes o normativitatzar un seguit de recursos que ja fa anys que s’utilitzen a la comarca. S’ha de posar fil a tot això que les entitats portin les barres dels concerts. És una bona proposta, però no és el mateix tenir la barra del primer dia de Festa Major que del dia de l’Onze de setembre. En cas de dubte es fan sortetjos o sistemes rotatius perquè tothom tingui les mateixes oportunitats.
El moviment associatiu a casa nostra és molt important, però no és ni de bon tros tan rellevant com ens volen fer creure els polítics. Hi ha unes quantes associacions que serveixen per donar cobertura social a una persona i poca cosa més. Estan força tancades a la societat que les envolta. Altres viuen en un paradís que sembla una mica allunyat de la gent de peu. Un exemple clar són algunes de les associacions de veïns. Si algú es vol posar en contacte amb alguna d’aquestes entitats dels municipis de la comarca. Sap algú on s’ha de dirigir en la majoria dels casos? Avui en dia en el món de l’internet i del correu electrònic moltes barreres ja han quedat més que superades i és una llàstima que no les utilitzen per donar-se a conèixer a la societat. El Vendrell amb caràcter bianual acull l’Entimostra que serveix per donar a conèixer el teixit associatiu del municipi. Molts dels comentaris dels seus visitants coincideixen en el gran nombre d’entitats que conviuen en el municipi. Un fet que fins llavors no havien vist d’una forma tan propera i directe perquè. Moltes estan allí. Una al costat de l’altre. Ja no les veiem ni per cartells a la carnisseria, ni per participacions de la loteria de Nadal i per rodes de premsa en actes puntuals com succeeix al llarg de la resta de l’any. Llàstima que l’Entimostra comarcal hagi passat a la història d’aquesta manera i només de forma puntual a la Fira de Santa Teresa apareixen uns pocs estands dels municipis de la comarca. Aquesta iniciativa mereix una segona oportunitat a nivell baixpendesenc i de forma rotatiu. No sempre en el mateix indret. Però avui per avui pocs municipis de la comarca una clara vocació comarcal i cadascú fa la seva guerra.
Després també tenim en un altre apartat tenim el que són les entitats esportives que al llarg de l’any realitzen una gran tasca. Moltes persones anònimes que vetllen un parell o tres de cops a la setmana i a vegades lluny de casa perquè el seu fill pugui assistir a la cita esportiva que li correspon. Potser per recollir diners també hagin de recórrer a la foto del calendari amb poca roba i jugant amb els estris de l’esport que practiquen per tapar allò que no s’ha de veure. Aquestes entitats també tenen el seu dret a buscar finançament per altres mètodes d’acord amb els nous temps que corren.


Publicat al Diari del Baix Penedès el 7 de novembre del 2008

Una figura per la comarca: Pau Casals

La figura per la comarca és segons l'enquesta Pau Casals amb 15 vots. Tres vots pel calafellenc Carles Barral. Àngel Guimerà i Josep Cañas empatan a dos vots. Una clara victòria pel nostre vendrellenc universal.

dijous, 6 de novembre de 2008

Una setmana per la gent gran típica i tòpica

L'Ajuntament del Vendrell ha organitzat la Setmana de la Gent Gran i hi ha un seguit d'ingredients típics i tòpics que m'han fet molta gràcia perquè semblen de manual. Hi ha una demostració i pràctica de petanca, un campionat de dominó, una visita a Sant Miquel del Fai i Caldes de Montbui, una conferència sobre hipertensió i colesterol i un parell de caminades: una a Sant Salvador i una a la residència d'avis del municipi. Realment està fet a mida per la gent gran. Només hi falta una excursió d'aquestes que et regalen el lot de nadal a canvi d'escoltar una conferència sobre les excel·lències d'un matalàs. Realment és la imatge de les activitats de la gent gran que molts tenim al cap. Òbviament no hi hfalta el dinar de germanor amb ball. Si a algú li interessa ho fan la setmana qeu ve aquí al Vendrell.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Què passa amb un negre, un blanc i una dona als USA?

Entre un negre i una dona va guanyar un negre. Entre un negre i un blanc ha guanyat un negre. Les dones blanques ho tenen malament. És una lamentable broma racista i sexista però també volia deixar el meu comentari a les eleccions americanes.

dimarts, 4 de novembre de 2008

Les novetats de l'ITV

Aquesta tarda he anat a passar la revisió del meu turisme. M'han dit que havia de canviar els neumàtics del darrere perquè tenia el dibuix diferent. Fa 4 anys que els tinc i mai m'havien dit res. Llavors he descobert que fa uns quatre o cinc mesos es van treure una llei perquè tots els vehicles vagin amb el mateix dibuixet. No sigui que si fa unes o surcs prenguem mal. Ens estan prenent el pèl com a tontos. En comptes de tenir les carreteres amb unes voreres dignes i ben pintades. Ara resulta que els dibuixos tindran la culpa de la sinistralitat. Ja no saben que dir o algú dels manaires té un taller de neumàtics. Ves a saber.

dilluns, 3 de novembre de 2008

Una de les comarques menys recicladores

El Baix Penedès com diuen els seus polítics és una de les comarques on la gent menys recicla. Alguns cops perquè no hi ha containers i altres vegades perquè simplement la gent passa. Aquesta és una de les assignatures pendents que tenim. Potser de moment no deixa de ser una cosa curiosa, però si ens fan pagar per cada tona de residus que no reciclem ja veurem d'aquí uns anys que algunes de les nostres inversions les haurem de donar al govern de torn per ser uns mals recicladors. És que entre tots som una mica deixats.

diumenge, 2 de novembre de 2008

Menus de restaurant el cap de setmana

Calafell platja té uns quants restaurants que fan menus el cap de setmana. Al Vendrell no en conec gaires, però l'altre dia que era festiu i dissabte, dia 1, vam anar al Pastino de vora la cofradia de pescadors de Calafell i per uns 10 euros vam dinar. Els plats estaven força bé. Ja ho sabeu. Si el cap de setmana us va millor anar de menus a Calafell platja trobareu uns quants restaurants força recomenables.

Sant Benet de Sant Fruitós del Bages. Imprescindible


Gairebé total a trepa que l'any passat vam anar a Madrid amb AVE avui hem anat al monestir de Sant Benet a Sant Fruitós del Bagés. Hem sortit del Vendrell a les 9 del matí i a les 10 i quart ja estàvem al costat de Manresa. Primer de tot hem visitat Alicia. Un laborartori on s'estudien els aliments amb cuiners, químics, metges i altres especialistes que han convertit la cuina en una mena de ciència. Ens han dit que era únic al món i ho pot ser. La noia ha estat força bé. Hem experimentat alguns gustos i sensacions. EL curiós del cas és que avui feia un dia de gossos i tota la nit que ha plogut i allí continuava plovent. Doncs en aquest edifici que tenia menys d'un any hi havia goteres. Una mica penós aquest fet, encara que les persones d'allí s'han mostrat en tot molt molt professionals.
Després hem vist el Monestir de Sant Benet del segle XII amb molts afegits posteriors. Està molt molt bé tot el muntatge que fan amb les imatges que et van passant per trossos de paret convertits en pantalles. Inclús, es pot veure en imatges virtuals sobre l'altar com el primer abat de la cofradia beneïa aquest altar. Això m'ha impressionat i la visita al monestir també ens ha ensenseyat alguns dels secrets dels monjos que ho tenia com a convent.
Després hem dinat. Aquí és on la cosa ha fallat una mica, però per quantitat. Encara que he de reconèixer que n'hi havia suficient a una amiga que ha vingut li ha servit una sopa de galets amb 4 galets comptats i no eren dels més grans. Eren més aviat petit. Allí hi podia haver tot l'art que tu vols, però faltaven 7 ó 8 galets més per omplir. Jo menjat arròs negre que estava molt deliciós, però la quantiat no era gaire abundant. De segon, he menjat ànec farcit amb atmella a trossets. Molt deliciós, però en poca quantitat. En les postres tres tòfones amb iogurt han estat les reines del remat final del dinar.
Per la tarda, hem visitat la part modernista d'aquest monestir de Sant Benet de la família del pintor modernista Ramon Casas. Sembla una casa fantasma perquè les portes a mesura que vas escoltant les explicacions es van obrint. Les pantalles estan en marcs de fotos, miralls i altres invents que ho fan tot plegat molt apassionat. Llàstima de la pluja i que al final algú m'ha agafat el paraigües i jo he actuat en conseqüència. Era el darrer de la visista i només hi havia un paraigües. No era plant de grans problemes matemàtics. Us ho aconsello veritablement. Està tot molt bé. Entre tot plegat ens ha sortit a uns 100 euros per parella. Però val la pena. De veritat. La gent que hi treballa són molt professionals i veus que ho viuen realment i això és nota.

dissabte, 1 de novembre de 2008

Els nens de Huang Shi: vista obligada

Us la recomano de veritat aquest drama que ens explica l'odissea d'un grapat de nens orfes a la Xina durant l'invasió japonesa del passat segle és una de les millors propostes que he vist en els darrers mesos al cine. Pels paisatges, pel tema, per l'ambientació i per tot plegat no us la perdeu. Us en podeu empenedir. S'ha de veure al cine. A casa queda petita.