La veu del poble

La veu del poble

diumenge, 29 de juny de 2014

El proper cap de setmana se concentren moltes coses

El proper dissabte és un d'aquells dies que no saps mai que fer. Primer de tot tenim la festa dels barris del Vendrell amb la Font de la Menya i el Serrallo. Després tenim el concurs de foc de Tarragona amb els sopars sota els focs. Més lluny tenim el Canet Rock i també vora a Lleida toquen els Laxen. Segurament m'he deixat coses al tinter, però amb aquestes ja hi ha problemes per on triar. No oblidem que també fan el Vijazz de Vilafranca

dijous, 26 de juny de 2014

Gràcies per convidar-me a Idiosincràsia Vendrellenca

Idiosincràsia Vendrellenca és un d'aquests programes joves que t'agrada escolta, en especial a la gent que tenim la mania d'interessar-nos per les coses del poble. Avui he tingut l'honor de passar pel seu micròfon i parlar una mica de la vila del Vendrell i algun petit capitol de la meva vida. L'ambient ha estat  molt amè i distès i m'he sentit molt agust. Les preguntes molt ben trobades i en el punt, ni massa cotó ni massa punyent. Bñe molt bé. Gràcies per aquesta estona tan agradable. Ho podreu escoltar aquest divendres a les 12 del matí a ràdio el Vendrell o diumenge a les 10 del matí a la mateixa emisora. La gràcia no és qui respon sinó qui pregunta. Gràcies Idiosincràsia. Persones com vosaltres ajuden a què el Vendrell es pugui veure un xic diferent. 

dimecres, 25 de juny de 2014

Nous protagonistes de la revetlla de Sant Joan de Coma-ruga

La revetlla de Sant Joan de Coma-ruga està format per un castell de foc pagat pels comerciants que va durar 7 minuts i poc. Però hem de tenir en compte que ha sortir dels establiments de la zona que com l'Ajuntmaent no el pagava ja fa uns anys que s'ho fan ells mateixos. Després que l'any passat van voler posar la revetlla a la zona esportiva del Vendrell on hi van anar quatre gats comptats, enguany han fet una mena de barreja. Han agafat una orquestra de versions com la Glamour Band i els han posat al Tabaris. A la sorra, res de res. Clar la gent que esperava balsos, txatxa i ranxeres es van quedar amb les ganes. Al principi la mitjana era de 60 anys però a mesura que passava la nit, es va reduint fins arribar a 25 anys. Els més grans es van quedar sense el seu conjunt com tenien els darrers anys. En canvi, aquesta orquestra de versions apostava per una edat entermitja. Els més joves ja van anar directament a les Madrigueres on un xiringuito particular va tornar a triomfar amb la seva festa més tipo house i similar, per a més joves. A les 3 va acabar la festa al Tabaris, alguns a dormir i la resta a fer la segona part a les Madrigueres.

dimarts, 24 de juny de 2014

Terra i Taula, identitat baixpenedesenca


Molts bars i algun restaurant d’aquesta  comarca com tantes altres en la nostra geografia catalana estan dedicats especialment al món de les tapes. Molts són els menús que ofereixen la seva varietat d’aquesta petita alegria per l’estómac. Evidentment que aquesta oferta no surt pas ni a les grans guies, ni rutes d’alta volada ni mostradors semblants. La tapa al nivell que tenim aquí no acostuma a ser un element que doni molt de prestigi, però per altra banda, s’ha de reconèixer que és la tria preferida per a moltes persones. De moment, no ha tingut la sort de participar activament en gaires maridatges. Hi ha alguns plats més elaborats en aquest àmbit que si que s’han pogut combinar amb un bon vi, però fregits com les braves, els calamars i les croquetes  no és una cosa que avui en dia tinguin molt selecte perquè acostumen a representar plats de poca volada.
Potser més endavant algun d’aquestes propostes tan populars entrin en l’olimp de la nostra gastronomia més enlairada.
Un cop que les Cuines del Vendrell sembla que han desaparegut de la societat mediàtica de casa nostra. Deuen estar treballant en silenci amb noves iniciatives per donar empenta al gremi de la restauració. De moment, el més internacional que tenim és el col·lectiu de Terra i Taula que inclou productors i restauradors configurant un procés integral de la terra a la taula. Aquest és el projecte més ambiciós i coherent que tenim a casa nostra. Un altre dels principis claus és que entre els seus membres hi ha uns mínims garantits. No sempre és bo practicar aquest exercici on tot s’hi val a qualsevol preu. S’ha de tenir una qualitat mínima per oferir al client.
Hem fet rutes de tapes, fins aquest any ho acompanyàvem amb cervesa, en concret amb una marca molt clara, però sempre apel·lant a la comprensió del cambrer de torn podries fer un petit canvi sense que presumptament aixequés precedent. En aquest circuit hi havia plats molt elaborats, originals i amb gust.  Altres consistien en un derivat d’una croqueta sense gaire més història. Evidentment, les restauradors que més ho havien treballat segurament han recollit el major nombre de visites.
La nostra gastronomia és rica, però ho hem de saber vendre amb certa gràcia. En molts dels nostres restaurants es pot llegir l’enganxina de la Ruta del Xató. Per tenir-ho s’ha d’abonar uns diners al col·lectiu que treballa per aquest plat tan penedesenc. En alguns locals si que es pot degustar un bon xató, però en altres no s’hi assembla ni de bon tros. Evidentment en els temps que corren qui paga té tots els drets de lluir aquella insígnia, però s’hauria d’imposar uns mínims perquè es pugues passar a formar part d’aquest circuit al voltant d’aquest plat. Si algun turista s’atreveix a consumir els projectes adulterats del xató, potser que no ho torni a provar un altre cop o simplement es creí una imatge confosa amb una versió que no tingui res a veure amb el plat original.
Ara estem imposant l’enoturisme a casa nostra amb tot el que això comporta. Hi ha municipis del Baix Penedès que no figura cap pagès al cens de les eleccions a Cambres Agràries que tenen lloc cada quatre anys. En altres localitats els professionals de l’agricultura es poden comptar amb els dits d’una o de les dues mans i poca cosa més. La gent que es dedica a l’agricultura en molts casos ho fan com a segona feina o simplement ja han entrat en el període de jubilació, que crec que aquesta opció és la majoria.
Hi ha uns pocs cellers a casa nostra de caire familiar, però no representa ni de bon tros la producció de les darreres dècades del segle XX. Alguns productors de petita escala si que s’esmercen a fer bons caldos, però altres de grans cooperatives aposten per la producció extensiva i elaboren vi al mateix nivell que fessin sifó.. Dins el remolc hi cap tot, pàmpols, branquillons, bagots, malura, “mildiu” i altres elements que evidentment la màquina recol·lectora encara no és capaç de seleccionar.
Hem de començar a treballar a l’estil de Terra i Taula amb productes que ens identifiquin i més elaborats i destinats a un ampli ventall de públics. Nosaltres especialistes en tapes com la majoria de catalans, però hem d’apostar per un tret diferencial. encara que aquests plats seran els que tindran més elaboradors i segurament més clients, però és precís treballar per allò que ens ha de fer diferent i distingir dels nostres veïns. La nostra identitat dins el mercat. Article publicat al Diari del Baix Penedès, a l'Eix Diari i al Baix Penedès Diari a aprtir del 19 de juny del 2014





dilluns, 23 de juny de 2014

Gran tasca de la Xarel·lada en la difusió d'allò més nostrat.

Vaig ser un de la trentena de persones que va participar en la segona edició de la Xarel·lada de Cunit. Una nova proposta del Penedès Marítim que ens permet conèixer el nostre territori dins una proposta diferent i variada. Un parell de conferències sobre el nostre passat i el nostre passat vinícola, una ruta amb autobús per Cunit on varem poder veure alguna de les màsies més populars i el seu estimat poblat ibèric per acabar en un bon restaurant de la seva platja són més que suficients per la difusió del nostre patrimoni. Ser guiri per un dia al teu país perquè volem conèixer terres llunyanes i penosament ens falta molt molt de comarca. Gràcies a persones com el Jaume Casañas estem més propers al nostre territori i a la nostra història i a la nostra realitat. Hem de fugir de tòpics i apropar-nos als testimonis del seu passat. Un petit tastet que en noves ocasions es poden aprofundir. A la tarda tast de plats i vins de la nostra costa. Les etiquetes les hem de treballar i donar-li la seva essència perquè hi hagi un fons i una raó. Crea noms sense sentit no serveix per a res. Hem de creure en el nostre marc temàtic.

divendres, 20 de juny de 2014

Llocs per passar la revetlla de Sant Joan a Coma-ruga

Si voleu veure la revetlla de Sant Joan des d'un restaurant proper per veure el mini castell de foc de Turismar podeu anar a la vila dels Àngels que es nou i ofereix un menú per 30 euros. El Xaloquell sopar i tot inclòs per 34 i l'hotel aquell de colors raros a la façana puja fins a 36 euros.  Vosaltres mateixos. Hi ha més lloc, però això és un tastet del que podeu trobar.

Avís als visitants de Turismar

Estimats visitadors de Turismar. Aquesta no és la fira que ens representa. Aquí al Vendrell i comarca i hi ha molta gent i moltes propostes més interessants que això que podeu veure durant aquests 4 dies i escaig. Fa anys que s'hauria d'haver reformat, però per coses del directe s'ha volgut fer copiar i enganxar com l'edició anterior i sempre ha perdut una mica. Mireu internet, mireu les xarxes i veureu que aquest mercat d'estiu de platja no ens identifica pas. Ens heu de conèixer una mica més. Feu un esforç. Turismar no és cap mirall és un esborrany d'allò que un dia ja fa temps va tenir un cert sentit. Ara l'ha perdut tot.

dijous, 19 de juny de 2014

Amics i estimats apropeu-vos al vostre mentor

En un any eleccions municipals. D'aquí quatre dies estiu i després vindran els nervis a veure que passa i deixa de passar. Ara és el moment de premiar els fidels i deixar marginats els rebels i obtusos que no entenen la paraula del senyor. Ara s'han de buscar mecanisme per assegurar el cul als incondicionals de tota la vida i augmentar el sou els qui són del partit. Hi ha mil maneres de fer, però sempre pensant en els nostres i oblidan els altres. Aquesta és una i mil històries d'una història que es repeteix cada quatre anys. La vida és així. La igualtat no existeix, només les tribus es mantenen fermes foragitant l'indi rebel. La vida continua i continuarà girant, esperant que tombi, però al tanto que el forn no està per bolls ( català cutre) i la gent es pot revoltar més que abans. Estem situació crítica i la paciència s'acaba i els arguments cada dia són més insotenibles.

dimarts, 17 de juny de 2014

Som rics som pobres. No som res

Abans estudiaves per aprovar. Ara aproves per seguir estudiant. Ara tens molts de diners al banc i potser vas allí i fins d'aqui uns 20 anys no els pots tocar. Ara tens hipoteca i és un marron. El millor és ocupar pisos i anar saltant, total no es pot fer res. Si et posen a la garjola encara tindran un problema afegit. Clar vius en un lloc i estàs empadronat en un altre lloc o millor si fins i tot no existeixes. Total pel que et donen val més tenir casa i subministrament gratis. La vida canvia per mesos. No sé on anirem però pel camí moltes coses canviaran. Però sempre necessitarem un rei perquè aquí la democràcia només s'aplica per les tonteries, però els principis d'aquest país estan més que sòlids o potser no, però els qui manen es creuen que si. El carrer és gran i fer servir molt la poli no porta vots. Poc a poc. Podemos va creixent. Els partits clàssics es van desfent. Moltes partits i poca gent al darrera. Poc a poc.

L'estació de Sant Vicenç amb els serveis mínims

Era patètic que l'estació de Sant Vicenç de Calders en un país que volem fomentar el turisme i que vinguin els russos, reconec que generalment vénen en cotxe, no hi hagi ni bar ni lavabo a l'estació de tren de Sant Vicenç. Segurament si fos més baix el lloguer algú l'agafaria perquè avui en dia qualsevol es munta un negoci, però la gent tampoc no té tothom esperit de suicida. Ara només falta que vagi el quiosc de l'estació. Ja tindríem una estació completa i com deu mana i no un espai ple de gent i de segurates sense lavabo i etc. De mica en mica el Vendrell s'actualitza i recupera els serveis que mai hauria d'haver perdut.

Efectes secundaris del "Shopping Night" del Vendrell


La crisi actual ha provocat una dràstica reducció en el  camp dels mitjans de comunicació de caràcter general, però potser on s’ha notat més ha estat en els que tenim més propers. Alguns han desaparegut totalment, altres han reduït pàgines, però el més greu és que el paper del periodista ha quedat quasi anul·lat. Molts d’aquests professionals només es dediquen a copiar i enganxar el que reben d’empreses, entitats públiques i privades. Cada dia és més difícil trobar notícies elaborades amb un mínim criteri i que siguin prou sòlides per unir en un sol document versions dispars i contrastades.
En un moment actual en què tothom pot fer de periodista, molts dels membres d’aquest gremi estan a les llistes de l’atur. Els més espavilats s’han buscat la vida en el món de la publicitat o directament han venut la seva creativitat al dimoni i es dediquen a glorificar i magnificar els seus mentors econòmics a través d’anuncis en paraules que eviten els fracassos i converteixen cada ensopegada en un nou triomf per als seus caps.
Sort en tenim dels 140 caràcters del twiter que ens permet que cadascú xiuli la seva pròpia versió de la realitat. Una manera totalment participativa perquè al cap d’una estona puguis tenir una visió força objectiva del que ha passat. De mica en mica a mesura que el nombre d’usuaris es van ampliant es pot aconseguir una imatge més sòlida per l’aparició de més fonts.
La perversió de les rodes de premsa que molts cops es podien evitar amb una simple de nota de premsa, que és la que llegia el regidor de torn davant dels micròfons, han anat en un clar descens. Són ben pocs els professionals que encara es mantenen al peu de la notícia. La caiguda en picat dels anuncis ha provocat de retruc aquest greu minva en aquest col·lectiu. La societat és sàvia i mentre es produïa tot aquest fenomen anaven prenent força les xarxes socials que avui en dia és el més fiable que et puguis trobar a la cara. Una peça clau de l’explosió és que el seu cost és el mínim i la seva força és immensa. En aquest món també n’hi ha de més coherents que altres, però això depèn de cadascú que es pot permetre el luxe de seguir a aquells que li puguin provocar més alegries o fer pujar més l’adrenalina segons la voluntat de cada usuari.
No fa gaires anys al Vendrell, al mes de febrer ja sabíem quins grups venien a tocar per la festa major. Ara ja no cal ni fer roda de premsa perquè ben aviat a tothom, a qui li interessa, ja sap qui són els protagonistes del cartell. Els qui ho desconeixen potser ja tenen clar que són uns dies ideals per fer un sortida als Pirineus per aprofitar una mica la fresqueta estiuenca.
El mal ús i abús que han utilitzat les empreses privades i públiques en els darrers anys han provocat que la gent hagi perdut la confiança en les informacions que ells emeten. Llavors, davant d’aquesta manca de fiabilitat, la ciutadania beu de les fonts orals o directament de les xarxes socials.
La darrera edició del Shopping Night del Vendrell ha demostrat un cop més que no cal gaire inversió en publicitat perquè la partida que han destinat a anuncis per aquesta cita multitudinària es ben poca i en canvi és una de les dades en que la vila ha registrat un nombre més alt de visitants. La conclusió és que la gent és guia bàsicament per el boca orella o a través xarxes socials com intentar demostrar aquesta aportació escrita.
Els grans mitjans de comunicació s’entossudien en fer que coses com les eleccions a Alemanya o una guerra a l’Orient fossin esdeveniments que ens havien de resultar interessants per nosaltres, però realment en els darrers anys s’ha demostrat que aquí el que interessa és on es pot comprar més econòmic, si hi ha retencions a les carreteres o si els trens que passen per Vilafranca porten un quart de retard. Aquests són informacions molt buscades. Les Creus de Sant Jordi o el Premi Cervantes passen totalment desapercebuts per la majoria de mortals, no sé que l’afortunat sigui un parent o veí teu que sembla que, de moment no és així. Diaris que m’obligaven a saber qualsevol cosa banal que digues el batlle de Vilafranca del Penedès quan a mi el que m’interessa és qui ve per la festa major i quan val l’entrada.  Ara les xarxes socials han servit per donar sortida als temes realment que resulten interessants per la majoria de gent, no aquells que volien que ens fossin atractius com els darrers episodis del PSC i el seu líder acabat de dimitir. La història posa les coses al seu nom, llàstima que tot va massa lent. A alguns ja els interessa prou que centrem els nostres sentits en la consulta del dia 9 de novembre perquè al resta ens passi totalment inadvertit. Publicat a partir del dia 11 de juny a l'Eix Diari, Diari del Baix Penedès i Baix Penedès Diari.


dilluns, 16 de juny de 2014

Per molts anys, Cor Orfeó Calafellenc

Avui Calafell es vestia de festa per celebrar un dels actes del primer centanari del Cor Orfeó. Havia de ser un concert a l'aire lliure, però com molt bé ha dit el seu director Albert Recasens, problablement un signe de dalt els ha fet actuar on sempre, dins l'església del poble. Una recinte que quan ha començat a les 20 hores ja estava ple fins dalt. La formació acompanyada per altres músics ha fet un repàs a diferents estils musicals des de l'havenera que és la protagonista del grup Veles i Vents que ha sorgit del cor fins a peces típiques catalans com la Puntaire o ja composicions més trebllades com l'Ave Verum de Mozart. Estem parlant d'un cor de poble on tothom hi té cabuda sàpiga o no sàpiga solfeig i tingui pitjor o millor relació amb el pentagrama. La gràcia és passar una bona estona fent allò que agraden. El seu objectiu no és participar en concursos selectes com el de Happy day sinó passar una bona estona fent allò que a un li agrada. Aquesta és la gràcia. Seguint aquest esperit avui ha aconseguit omplir a vessar el temple i hi hagut emocions per aquelles persones que més anys hi porten i per aquelles persones que durant un temps s'han hagut d'apartar per motius de salut. Un cor humà que canta a l'alegria, a l'optimsime i converteix la seva passió en una festa on convida als seus veïns perquè en puguin gaudir. Una tasca social que per altra banda, també participa activament en la celebració dels 3 Tombs del municipi. A l'esdeveniment hi han intervingut altres músics de bon nivell tots ells, però m'agradaria destacar  un dels intèrprets que més ha destacat de les quasi dues hores d'orquestra tot i que no forma part de la formació ha col·laborat activament perquè avui tot sortís una mica més rodó. Ella és la soprano vendrellenca Mar Gómez que ha deixat constància un cop més del seu excel.lent nivell. Esperem que aquest sigui un primer pas per altres cites que li permetin aconsegui allò pel que fa anys que lluita amb energia. 
Moltes felicitats a totes les persones que han donat vida a aquest cor i seguirem seguint els seus concerts i esperem que l'empenta i energia es mantingui ben viva en els seus membres durant molts anys

dijous, 12 de juny de 2014

Cervesa per cava a Turismar. No gràcies

Hi ha coses que no les entenc com Turismar hagi arribat a la 28 edició i vulgui ser una imatge de la comarca. Només dones un tomb i ja veus que està farcit de parades de mercat de platja i poca cosa més. Una de les poques coses bones era el fet de tenir una copa de cava a bon preu. Enguany apostem per les cerveses quan a la comarca evidentment que tenim cervessa però el nostre és el món del vi i el cava que ens queda més proper. També crec que la mostra de cervessa de la Fira del Vendrell s'hauria de fer, si es vol fer, a banda de la fira de Santa Teresa que hauria de ser de cava perquè és el que tenim aquí encara que sempre es pot deixar un lloc per a la cervessa que no passa res, però hem de potenciar el vi. Ens omplim la boca parlant de la vinya i el vi i llavors quan muntem els xiringuitos resulta ens passem a la cervesa, hi ha alguna cosa que falla aquí. Després del fracàs estrepitós de l'anterior revetlla a la zona escolar del Vendrell enguany aquí no se celebrarà. Només falta saber si el xiringuito de les Madrigueres farà el seu agost aquesta nit.

dimarts, 10 de juny de 2014

Enmig d'una cruïlla d'etiquetes comercials


Estem creant una gran problema d’identitat que a mesura que passen els anys es va embolicant amb noves propostes.
Sempre ens han dit que nosaltres vivim en una vila anomenada el Vendrell que està dins la comarcal del Baix Penedès.  Per a les persones que ens visitin en tren troben clarament una estació al Vendrell, però han de pensar una mica més per descobrir que Sant Vicenç de Calders, curiosament també està dins el terme municipal del Vendrell. Per a les persones que volen anar a les platges de Sant Salvador, Coma-ruga i el Francàs i busquen transport ferroviari han de descobrir que Sant Vicenç de Calders vindria a correspondre amb Coma-ruga, encara que el nom no tingui res a veure. Tots aquests topònims formen part del municipi del Vendrell. De moment, Coma-ruga que potser és el nucli més important no és independent. Potser no seria cap mala idea treballar perquè algun dia pugui ser una entitat municipal descentralitzada perquè la realitat del Vendrell i la dels seus barris marítim són bastant diferents i fins i tot a vegades oposats. La cosa de moment no sembla que es vulgui moure gaire. No hi ha cap voluntat per adquirir una certa independència administrativa.
Pel que fa a la nostra comarca també tenim un situació un xic confosa. Oficialment pertanyem a la comarca del Baix Penedès dins la província de Tarragona. Una combinació que ens situa en plena Costa Daurada i de retruc, també ens situem al Camp de Tarragona.
El nostre passat també ens ha marcat. No podem oblidar la nostra relació amb la Vegueria Penedesenca i el seu posterior corregiment. Els nostres vincles amb Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú al llarg dels segles han estat prou evidents. Llavors des de Vilafranca principalment reclamen que nosaltres formem part de la Vegueria Penedesenca, però si fessis una enquesta pel Vendrell pocs són els que ho acceptarien. La majoria, pel que fa al Vendrell, se sent més proper al Camp de Tarragona, simplement per la capitalitat provincial. Si mirem la realitat social actual  segurament estem més propers a formar part de la metròpolis de Barcelona que no pas de Tarragona o Vilafranca. Són moltes les persones de l’àrea de la Ciutat Comtal que en els darrers anys s’han establert en els nostres dominis. Són pocs, relativament,  els qui s’han integrat definitivament en el nostre territori. Al final hem resultat transformats en una ciutat dormitori.
Fa un parell d’anys a Cunit i a Cubelles va sorgir un moviment per defensar la nostra identitat entre les dues conurbacions i intentant mantenir un vincle amb la vinya i el vi que són dos dels pilars bàsics que denota el terme Penedès. Per lligar-ho tot això va sorgir el Penedès Marítim format per aquestes dues localitats  a cavall entre Tarragona i Barcelona. Altres poblacions com Calafell i el Vendrell estan a les portes d’entrar en aquesta nova etiqueta, però de moment no es decideixen a entrar en aquest grup. Potser haurem d’esperar una mica a veure quin pas fan. Si es referma el Penedès Marítim o la proposta queda congelada tal com va néixer. Esperarem que passa a les properes eleccions municipals que segons els resultats pot fer decantar la balança a un cantó o un altre definitivament.
Evidentment ara sembla que  tenim un altre problema. La gent de més enllà dels Pirineus no coneix gaire el Penedès i potser li sona Catalunya que són un grup nombrós de gent que celebren alguna cosa el mateix dia que es commemora el cop d’estat a Xile contra Allende i l’atemptat de les Torres Bessones. El que la gent del globus terraqui coneix clarament és la marca Barcelona, però ho hem de reduir a BCN perquè aquest és el nom comercial que tothom identifica.
Ara que hem de fer un nou parc a la zona de Cambrils li hem de posar el que més ven a casa nostra que és BCN World. Nosaltres que estem aquí al mig de tot això si volem que els xinesos ens vinguin a veure amb l’excusa d’anar a la Sagrada família també hem d’incloure a la nostra marca les tres lletres BCN.

Evidentment que amb aquesta nova identitat galàctica ens hem de vendre dins el mateix pac que Gaudí, Port Aventura i la Casa Museu Dalí. Nosaltres tenim a figures universals com Pau Casals, però evidentment no està a la primera divisió universal sinó en altres posteriors. No cal que parlem d’altres artistes i personatges que tenim a casa nostra que són coneguts a casa seva i a la del veí però per molt esforç que hi fem no podem anar gaire més lluny. La realitat és aquesta. Doncs també  és la nostra situació i cada dia som menys Penedès i menys Camp i més Barcelona. Qui mana és l’economia mundial, nosaltres estem sota l’ombra de Barcelona. Però a part d’això i encara que no serveixi absolutament per a res podríem tornar a fer una moció al ple per canviar el nom de l’estació de Sant Vicenç de Calders. Ara un xic confosa. Potser quan ho aconseguim Coma-ruga ja serà independent. Sort que l’Eix Diagonal que estan creant entre Vilanova, Vilafranca i Igualada no s’ha fixat gens en nosaltres. Sinó potser tindríem un altre problema. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Al Baix Penedès diari i a l'Eix Diari a partir del dia 4 de juny del 2014

dilluns, 9 de juny de 2014

Rec Igualada, impressionant

Aquest dissabte va tocar anar al Rec Igualada, una mostra de grans marques ubicades al barri del Rec de la capital de l'Anoia, des de Punto Blanco a Desigual passant per Kickers. Una dia molt intens en un barri que tot i que és una mostra del seu passat esplendorós ha estat molt bena aprofitat per aquesta gran mostra d'outlets de grans marques. La música a tot drap en quasi tots els llocs. Les naus s'havien convertit en outlets temporals. En general estava tota la roba ben posada, menys en alguns casos puntuals com el Desigual que compartien taules plenes de roba i bolsos amb penjadors ben posats i ordenats per talles. Una oferta que atrau molta gent en un lloc molt ben organitzat per atendre el gran nombre de visitants. Realment val la pena anar-hi i millor de bona hora perquè tot esta al seu lloc, sinó la gent acostuma a moure alguns dels productes. Hi ha coses tirades de preu que tot i ser de grans marques com Custo potser no és del nivell de les botigues de Barna, però hi ha de tot, la veritat. Va ser una gran experiència una una fira d'outlets on l'important és vendre i que la gent estigui a gust. Tot molt ben inventat i han donat un nou valor a les bales de palla i als palets. En fan una ara i una a la tardor. No us ho perdeu. Descobreixes uns racons que la resta de l'any segurament no visitaries.  A més quasi segur et permetràs el luxe de vestir marques importants a uns preus raonables.

diumenge, 8 de juny de 2014

L'ambient de festa major arriba al Vendrell amb el Shopping Night


En la primera edició es van batre totes les expectatives o en termes pracmàtics el Toni de la Bona Carn va acabar amb totes les hamburgueses bastant abans de les 12 de la nit i en va haver de tornar a fer. El shopping night d'aquest any ha superat totes les expectatives. El pàrguing del Botafoc estava ple de gom a gom els carrers del centre del Vendrell estaven a tope de gent, caminant, mirant, menjant, escoltant. Va ser una passada la gent que es va concentrar ahir. Les dades no se saben ni es poden saber, però a abans de les 11 de la nit el Toni de la Bona Carn havia venut 50 kg d'hamburgueses i encara tirava endavant. Feia goig veure carrers i places plenes de gent amb música en viu, petits grups posats en llocs claus, desfilades al carrer Alt i altres aventures que van tenir lloc en aquesta nit màgica quan el Vendrell s'omple de gent a curull. S'ha demostrat que no cal ni fer grans promocions, ni gastar gaire en publicitat, les xarxes socials i el boca a boca renovat amb més força el miracle de l'any passat.
Es nota que ho fan els comerciants, ningú sap amb claretat qui ho ha fet. Uns apunten al CIT, altres als comerciants i tots tenen raó. La gràcia és que entre els uns i els altres s'ha fet realitat perquè han cregut en el projecte. Alguns des de bon principi i els altres els van haver d'enredar. No oblidem la implicació de la gent que no va a fallar i va venir alguns perquè ja ho van veure l'any passat i altres perquè ho havien sentit que estava molt bé. Molts comentaven que hi havia més gent que per la festa major i de l'ambient ja no cal ni parlar perquè era brutal. La gent estava molt contenta tot i que algú també es va agobiar per massa gent, però hi ha de tot a la vinya del senyor. 
Una sabateria va aprofitar per obrir portes i va tenir molts clients, altres sabateries també van aprofitar aquesta novetat que portava molta gent a beneficiar-se dels descomptes d'aquesta nit en les sabates. La majoria de começos presentaven ofertes temptadors per la gent que molts van aprofitar. També he de dir que algun  establiment al veure que per ells la shopping night passava de llarg van tancar la paradeta a les 10 i escaig de la nit. El que portava més gent era bossetes de sabateries, però hi havia de tot una mica, però els grans triomfadors un cop més varen ser els bars, restaurants i similars del Vendrell que la gran majoria van registrar molta molta gent. Enhorabona a tots els que ho han fet possible i esperem una nova edició. A veure si el born s'hi apunta i participa d'aquest projecte del centre vila que de retruc beneficia també a altres parts de la vila. En l'entrevista a la ràdio es va parlar de fer una cita similar només amb el mercat més de cara a l'hivern. A veure si es fa realitat i esperem que el proper any torni a agafar almenys l'energia d'enguany sinó més.  
Un dia ideal per obrir nous negocis i un dia ideal per vistar el Vendrell. Qui ho fa? no sé sap però tothom hi participa i tu que llegeixes aquesta nota també hi formes part.
El pressupost en aquest cas és el menys important perquè els diners no són tan importants per la gent amb empenta i imaginació.

Més d'una dècada amb gorrito i dins la piscina

No sé ni quants anys portem, però gràcies a què es van unificar grups fa poc més de deu anys que compartim curs de natació a la piscina del patronat vell. Durant aquest temps hem soportat canvis de gerència, increments abusius i irracionals de preus, poc material i material en mal estat, alguns monitors molt fluixos, aigua super freda, canvis d'horaris irracionals, jacuzzis i saunes tancats per averies, rellotges de la paret desapareguts miraculosament. Però per altra banda hem d'agrair a tot això perquè som un grup consolidat amb una majoria de monitors que hem tingut que són de puta mare, amb socorristes molt enrrollats i personal de piscina que sempre ens han tractat molt bé. Moltes són les persones que han passat pel nostre curs, però a la fi pocs s'hi queden i la majoria marxen, però sempre hem mantingut molt bona relació amb ells. Avui hem fet un dinar d'estiu a casa de la Marta de la Bisbal amb molt bon ambient i recordant molts moments. Som una gran família unida per tot això que he explicat abans. Moltes gràcies a tots per ser com sou i fer que natació sigui una dels moments més esperats de la setmana. Això no és fàcil Gent de totes les edats units per un horari i un esport. Gràcies per tot i seguim endavant amb nous reptes i altres cites que celebrar. 

dijous, 5 de juny de 2014

Primer una llei electoral igual per a tots els candidats

Estic totalment d'acord que una monarquia borbònica és una mena d'estafa. Una cosa imposada del franquisme i que la nostra generació no ha estat capaç d'arreglar perquè som esclaus d'uns moments en què tot va quedar massa lligat per massa anys. Evidentment és millor una república amb un president escollit democràticament, però abans de tot això s'ha de fer una llei electoral on tothom hi concorri amb igualtat de condicions, no us amb propaganda gratis a la tele i altres que s'ho hagin de pagar. Primer que es faci llei electoral i després ja decidirem si república o monarquia.

dimecres, 4 de juny de 2014

On ens anunciem al Vendrell?

Hi ha gent que m'ha preguntat darrerament on han de posar els anuncis al Vendrell. Jo ho tinc molt clar a la tele i ràdio local perquè molta gent s'ho mira i ho escolta. Hi ha altres mitjans com l'Opciu que es porta super bé amb el sector d'un partit que mana i ho té més que resolt el tema peles. Si ho voleu fer en la resta de diaris jo ho faria al Diari de Tarragona i  perquè ho mira molta gent encara que sigui mirant un cafè. És molt important la Fura perquè hi ha molt lector a casa gent que s'ho mira. També és molt important els anuncis en forma d'ajudes que es facin per entitats i actes del Vendrell també és una manera de difondre el comerç i potenciar els actes de casa nostra. Molts veïns ho tenen en compte a l'hora d'anar a comprar.

Shopping Night, top ten de les festes vendrellenques

Una de les festes del Vendrell que va sorprendre a propis i estranys va tenir lloc l'any passat. Era la primera edició del Shopping Night i en una combinació entre comerços, escoles de música, compradors, ajuntament i altres elements van fer que el Vendrell per unes hores es convertis en una gran ciutat amb un centre ple de gom a gom ple de gent tombant amunt i avall. Avui he sentit que una persona ho deia i realment supera els actes més concorreguts de la festa major. Esperem que aquest dissabte sigui com a mínim igual que l'any passat. Espero que la gent vingui. Farà bon temps i això és prou important. És veu una altra cara del Vendrell. Les altres festes claus del Vendrell és dins la festa major es el correfoc i posterior encesa del campanar. Després ens hem d'anar a les festes dels barris que tot i ser entre setmana i on molta gent treballa, més de la que voldríem, els carrers s'omplen de gom a gom per celebrar aquestes festes tan arrelades on es nota que esta mot propera al poble perquè la gent la viu amb intensitat. Després tenim el ball de Malcasats que atrau molts de curiosos al centre de la vila, tot i que en els darrers anys podien ser el ball de malcasats del Vendrell com els de Mataró. Han perdut molta pistonada i parlen massa de coses generals i no se centren en les coses locals. A veure si el Vinyes i sus mutxaxos enguany fan algo diferent.  Després tenim el Vine tast i el Vine Tastets. El primer té lloc al voltant del pont de la Puríssima Constítució al desembre. Atrau molta gent perquè està fet per gent anònima que s'ho curra molt. La Xatonada aguanta el tipus encara que aquests animadors ja es fan una mica pesadets de tants anys sempre el mateix. Per la banda baixa tenim, el Turismar que és més dle mateix però sempre una mica més cutron. Si els diners que es gasten en turismar fessin un castell de foc i una bona revetlla tots hi sortíriem guanyant, però hem d'aguantar aquesta andrònima fins el segle XXX com a mínim. En la part no tan negativa tenim la festa de la bici que és una repàs a les escoles del municipi. Algunyes aquest any ni han anat i altres hi han anat quatre gats. En tercera posició  i començant per sota està la fira de Santa Teresa que jo ja l'anomenaria del Pilar perquè cada dia està més a prop del dia de la Hispanitat. Per alguna cosa serà. L'any del mostra vi encara té molta gent, però amb la cervesa si que no pinta res aquí al Penedès, però a algú li deu anar molt bé controlar aquest tema. 
Doncs us convido a tots a venir aquest dissabte a partir de les 20 i fins les 12 o més al Vendrell a gaudir del Shopping Night, el milllor que ha fet el Vendrell en aquest sector en aquest segle, almenys és quan la gent ha respost més i mira que tant tant tampoc crec que s'ho esperessin.

dimarts, 3 de juny de 2014

Funcionaris al servei del partit


Una de les coses més divertides que hi ha avui en dia són els organigrames de les empreses públiques. Teòricament  sempre estan posats sobre pilars tan sòlids com la igualtat, competència, participació i altres termes moderns com sostenibilitat que fa pocs anys s’han implantat amb força en els nostres discursos.
En aquesta comarca com passa a molts indrets de Catalunya s’ha parlat molts dels càrrecs de confiança que són aquella mena de polítics funcionaris que durant un temps treballen, generalment amb un sou que duplica o triplica la dels seus companys que fan feines semblants, dins l’administració. El contracte de treball  acostuma a coincidir amb les legislatures. Llavors quan acaben els 4 anys segons els resultats repeteixen o toquen el dos. Poden anar al carrer o a una altra administració pública o empresa amiga.
Alguns d’aquests són polítics que al quedar fora dels càrrecs electes el seu partit els hi han buscat una alternativa per guanyar-se divinament les garrofes. Alguns d’aquests polítics a l’ombra  fan la feina bruta de partit com redactar discursos, intervencions i portar les xarxes socials de la formació. Tot això no ho paga pas el partit, sinó que amb els impostos i les taxes dels pobres ciutadans es van satisfent les formoses nòmines d’aquests presumptes treballadors.
Hi ha una altre cas que no acostuma a aparèixer gaire quan es parla d’aquesta figura. La seva presència no passa per alt ni a les falles com les que es fan al Vendrell ni als versots dels diables del municipi en qüestió. Aquest és el cas dels funcionaris polítitzats. Persones que se salten qualsevol similitud que hi pugui haver amb un esborrany d’organigrama i se situen hàbilment en el lloc idoni per arribar a cobrar el més alt d’una forma ràpida i generalment segura. Aquest darrer pas es dóna quan en un obrir i tancar d’ulls se’ls convoca la plaça o si es dóna el cas un concurs de mèrit a mida per quedar bé davant la galeria i cercle d’amics interessats.
Aquest personatges abunden a la majoria d’entitats públiques de Catalunya. Hi ha ajuntaments del Baix Penedès que han estat utilitzats per algun partit com a centre de formació política de nous líders comarcals. Quan van perdre l’alcaldia van haver d’emigrar a altres indrets. D’aquesta aula  han sorgit futurs polítics que avui et munten, de tant en tant, rodes de premsa per salvar el món dels altres, perquè el seu ja fa dies que el tenen a bon esguard.
En els darrers anys aquesta practica perversa ha perdut força, però encara es practica massa a sovint. Només cal veure alguns ajuntaments de la comarca que canvien presumptes funcionaris d’alt nivell per uns altres que fa quatre dies  hi eren, però amb el canvi de govern van haver de tocar el dos a altres consistoris.
Dins aquest gremi de funcionaris polititzats algun encara et trobes els més honestos fent d’interventors per alguna formació en algun col·legi electoral, però la majoria practiquen la política darrera la trinxera perquè no se’ls vegi  gaire el seu carnet.
Després trobem alguns  qui tenen un gran armari molt variat i depenent de qui mana es canvien la jaqueta perquè combini millor amb els nous colors que dirigeixen l’administració. Altres simplement entren amb uns colors ben definits i al cap de quatre dies  no reconeixen ni de lluny la mà amiga que els va posar. Ja ho diuen que de l’amor a l’odi hi ha un sol pas.
Alguns d’aquests càrrecs importants acostumen a saltar d’una administració a una altra. Alguns funcionaris de tota la vida al cap de poc descobreixen que aquests astres només són fum, llavors per no fer un lleig als compromisos els promocionen entre els seus companys de partit. Ben aviat ja el veus a un altre lloc fins que tornen a descobrir que poc suc li poden treure. Tornar a repetir l’operació. Si tu mires el seu currículum veus que té una gran experiència laboral, però no és pas per la seva vàlua sinó més aviat per la seva incompetència manifesta en la  boca petita dels seus companys. Molts parlen de polítics, càrrecs de confiança, però s’obliden d’aquests que segons on cauen ja no es mouen mai amb uns salaris més que bo per les seves capacitats. Al final la feina l’han de fer els funcionaris de tota la vida amb els seus sous migrats al costat d’aquests posseïdors de les solucions universals.Article publicat al Diari del Baix Penedès, A l'Eix Diari i al Baix Penedès Diari a partir del 28 de maig del 2014






dilluns, 2 de juny de 2014

Concert memorable del Cor Joves Veus a la Lira

Al Vendrell hi ha actes que no es poden explicar en paraules i suposo que menys paraules tenen aquelles persones que les han viscut en primera persona. Ahir diumenge la Lira es va omplir de gom a gom per veure cantar el Cor Joves Veus del Vendrell en el seu primer quart de segle de vida. Un acte emotiu farcit de bona música i ben trobades cançons que van fer gaudir a tots els que estàvem a la Lira. Per alguns només és un gran concert per altres el resultat de molts anys i molts moments compartits amb persones que tenien el cant coral en comú. Aquesta és d'aquestes iniciatives que saps que ompliran perquè hi ha molta gent que fa molta feina  entre bambalines i en moments com aquest pots tenir una visió general de tot plegat. Enhorabona a tots els que ho vau fer possible. No vull noms per no deixar-me a ningú, però un cop més el Vendrell va fer bategar el seu cor.