La veu del poble

La veu del poble

dilluns, 5 de gener de 2015

reis de Reis


Els reis de tota la vida tornen un altre cop en la seva cita obligada. Petits i grans tanquen els ulls durant unes hores per gaudir de la màgia del moment. Des de sempre els tres monarques tenien representants blancs a la terra, però fa un temps que alguns municipis han buscat entre els seus veïns representants d’altres ètnies per evitar que els petits sospitin sobre el color dels protagonistes de la diada.
En aquesta societat farta de tot i també necessitada de tot una mica, als nostres personatges els hi correspon un paper força complicat. A mesura que passen els anys la classe mitja va desapareixent de la seva posició social. Els entesos apunten que mai ha existit classe mitjana sinó que era una il·lusió òptica d’un grup de gent que vivia amb peus de fang que la rierada de la crisis ha empès torrent avall. Llavors ens trobem dos grans grups allunyats els uns dels altres. Per una banda, els que es poden permetre el luxe de demanar coses presumptament innecessàries per aquestes dates que només tindran el seu minut de glòria i després es guardaran en algun traster durant un temps prudencial. Per ells cada dia és el dia 6 de gener i molts ja han perdut la gràcia i la il·lusió que acompanya a aquesta data tan esperada. .
Després estan els qui demanaran alguna joguina bàsica per seguir creient en aquesta màgia. Petites històries que potser seran de segona o tercera mà que els portaran a tocar el  cel amb la mà i creure feliçment en els tres personatges que avancen misteriosament en els pessebres familiars.
El misteri dels Reis és com tantes coses a la vida que ens obliguen a creure i que sempre tenim un petit dubte. Quan escoltes grans missatges polítics que anuncien que ja estem sortint de la crisis. Mires al teu costat i veus en seguida que t’estan aixecant la camisa, però costa a vegades tancar la porteta de l’esperança que sempre acompanya les notícies positives encara que el que t’envolta et digui tot el contrari.
Els reis són com aquest finestra que tothom obre a la sort en especial una mica abans de Nadal. En alguns pocs casos sempre acaba funcionant amb escreix, però la majoria comproven que tots aquells dècims que tenen a casa no els aportarà cap cèntim, ni per comprar un altre número dels Reis.
Els autèntics reis si que ens acompanyen, però altres voltes ens deixen de banda. Uns monarques puntuals quan la sort ens visita per trobar un bitllet d’avió a un preu molt reduït o també a vegades la necessitem per estacionar el cotxe cinc minuts en el cor d’una gran ciutat sense que ningú ens sancioni i sense utilitzar cap pàrquing de pagament.
Els Reis els podem trobar quan perdem una cartera amb 50 euros i amb tota la documentació personal en el seu interior. Al cap d’uns pocs dies reps un sobre misteriós amb tot el contingut de la cartera i sense que s’hagi perdut cap bitllet. Això ja és un miracle de la ciència. Els nostres personatges també els podem trobar quan des de la nostra situació d’aturats ens truquen per una entrevista o millor encara ens citen per començar a treballar amb uns horaris i uns salaris mínimament dignes. Això cada dia és un xic més fantasia.
Els Reis conviuen amb moltes famílies que els permeten arribar a cap de mes amb totes les despeses pagades i els principals puntals de la família a l’atur. Històries més comunes cada dia a casa nostra.

No ens cal que ens portin or, encens i mirra perquè en les nostres vides només ens cal salut i feina i amor. A partir d’aquests principis bàsics la resta ho podem anar adquirint a dèbit o a crèdit, però sempre tindrem l’oportunitat de comprar moltes coses a través de la xarxa. No cal ni que ens movem de casa. Ens ho porten tot al nostre domicili i pagant en còmodes terminis. Potser també hauríem de demanar temps per poder gaudir de tot això que arriba a les nostres llars. Nosaltres podem fer de reis per uns minuts quan una persona gran busca seient en un tren o algú cau a terra enmig d’una gran ciutat on la gent és aliena als seus conciutadans. És una possibilitat que ens aporta la realitat i que hem d’aprofitar per poder fer aquest paper encara que sigui sense corona. Per acabar, molt bon dia de Reis i que no us toqui la fava. Article publicat a partir del 5 de gener al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari, Eix Diari, i 7accents