Érem tots rics i
feliços i presumptament vivíem per sobre de les nostres possibilitats. Llavors
va venir la bombolla immobiliària i tot aquest somni que tenim a les nostres
mans es va convertir en realitat. La princesa es va quedar en una trista
granota que volia torna a la bassa. Llavors qui més qui menys va implementar la
seva forma per sortir d’aquest pou que va ser més llarga que els més
avantatjats aventuraven. De mica en mica ens hi vàrem anar acostumant i així
anant passant dies i anys fins els nostres dies. Ara per ara ja hem superat
aquest entorn de crisis i les aigües han tornat al seu lloc, però la gran
majoria de treballadors han entrat en una situació de precarietat laboral per
la normativa laboral vigent que ha fet molt més fàcil acomiadar als
treballadors i per altra banda el mercat laboral que ha rebaixat
considerablement els seus salaris.
Tot això és nota
molt més en zones com el Baix Penedès que s’ha entossudit a viure del turisme
que ens visita. Una font d’ingressos, almenys a casa nostra, cada dia amb menys
poder adquisitiu i amb més amplitud temporal. Feia anys que no veia tants de
turistes i tants de dies a les nostres platges. Hi havia estius que es
concentraven en les primeres setmanes d’agost, però enguany amb un temps
favorable hi havia visitants durant molt bona part del juliol, agost i fins a
la Diada que va baixar considerablement. Ara el gran repte és allargar aquesta
temporada durant altres mesos l’any per donar vida a l’hosteleria i altres
establiments que viuen d’aquest visitants puntuals de casa nostra.
Estem cansats de veure professionals que realitzen un molt bon
grapat d’hores a la setmana i potser el contracte no arriba ni de bon tros a la
seva realitat i falta que aquestes siguin compensades d’alguna manera. Aquesta
situació fa especialment feble la nostra costa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada