Els concerts sense gent del Vendrell

L'altre dia un grup de fora va fer un concert al Vendrell, erem unes 8 persones. És molt trist, però això no ha passat en aquest cas també passa en altres esdeveniments quan no ve una persona coneguda o mediàtica. Fa uns anys a les Mates van fer un concert amb un grup de grups de la comarca durant unes quantes hores.Doncs potser varem ser 15 o 20 persones que varem estar tota l'estona. Inclús els grups que venien a tocar, arribaven mitja hora abans s'arreglaven, tocaven i marxaven. Es podien quedar per fer una mica de caliu. El tema de  la música al Vendrell és molt trist. S'ha parlat molt de Pau Casals, dels Laxen i altres grups, però no si hi ha un personatge popular la gent no surt, tret de la festa major que surt tothom.. Després passa que quan toca el grup la gent passa d'ell i s'està a la barra. Jo admiro la tasca social de l'AMBP perquè aquí ho tenen pelut, però suposo que un dia les coses canviaran. Vinga ànims i endavant.

Complint amb les obligacions democràtiques.

Ahir vaig viure en primera persona la jornada com a president d'una taula electoral al Vendrell. Tot i que era suplent, la titular no va venir i em va tocar amb mi complir amb això que anomen democràcia. Hi ha coses curioses com per exemple que els primers votants decidits ja varen venir a les 8 del matí i els varem convidar a tornar més tard. Va ser un dia sense parar amb molta participació tot i que la nostra taula no va tenir tanta participació com altres. Va ser un dia tranquil sense incidents i en on el recompte ens va quadrar a la primera. Quan treiem paperetes anaven sortin paperetes seguides del mateix partit, llavors nosaltres deiem que eren una família que votava. Els socialistes ens varen portar bombons i també algun refresc i patates xip. Marxava de casa a les 7 i mitja de matí i tornava al voltant de les 12 de la nit amb les dues parades per dinar i esmorzar com marca la tradició. En aquest dia veus persones que no veus mai. Es una mena de revista als veíns. Gràcies a les meves companyes de taula tot va anar molt bé. Vinga a la propera.

Quan la intuïció és més fiable que les enquestes

La gràcia d’un partit que es presenti a les propers municipals en alguna de les principals localitats penedesenques com podria ser el cas del Vendrell és que pugui entrar el número 6 de la llista en el nou consistori.  Això podria permetre apostar per una espècie de majoria mínimament sostenible. No crec que que la formació guanyadora pugui superar aquest repte. Actualment el nombre màxim de regidors és el Psc amb 4 regidors després d’una gran davallada en els darrers comicis i la cosa sembla que segueix inexorablement aquesta línia. A partir d’aquí es fan obligats els pactes i altres combinacions. Si els partits presents en el nou plenari es mouen pels quatre o menys regidors la cosa pot resultar molt complicada per fer un govern estable. Hi ha una possible alternativa d’esquerres que pot donar el poder a aquest sector, però hi  ha partits com el Psc que sempre està en la frontissa de tot i no saps mai per on anirà.  L’estratègia d’aquesta  proposta electoral es pot dibuixar  com quan entres en una rotonda i no saps per on tirar. Comences a donar voltes fins albirar una sortida possible, que no prens per no quedar malament i vas seguint. La seva estratègia és estar a mig camí de tot arreu. Una posició perfectament lícita políticament perquè no cal que tothom es posi ni a la dreta o l’esquerra de tot plegat. Al final, en realitat com a molt acabes marcant una línia bastant equidistant amb les puntes. Ni la normativa, ni la societat et permet plantejar cap postura gaire radical. Almenys no ho han practicat gens al Baix Penedès en els darrers anys. La política que s’ha fet és de serveis mínims i tenir a tots els poders fàctics contents perquè ningú es vegi menystingut en aquesta circ que és la política. Al Vendrell pot passar de tot, com a moltes localitats penedesenques perquè el la intuïció humana ara per ara és més fiable que qualsevol enquesta.

Lo dejo cuando quiera, per passar una bona estona

Per passar una bona estona al cine podeu anar a veure Lo dejo cuando quiero. Una comèdia espanyola protagonitzada per tres cracks de la univeristat que han de buscar-se la vida per tenir una bona economia. Una gran encert en algunes escenes que realment fan riure. Una realitat de la nostra societat d'avui en dia que al final et porta  a què persones amb molt de talent d'hagin de guanyar la vida de qualsevol manera. Molt instructiva.

El proper alcalde del Vendrell

Jo crec que el proper alcalde del Vendrell serà el Kenneth perquè és l'unica formació que pot combinar quasi amb tothom i dins d'això pot treure uns resultats menys dolents que altres. També pot treure dos regidors, però jo crec que com a molt en farà quatre i amb tonteries i altres pot anar de la mà d'altres partits com el PP, Ara, hereus Cdc i tots junts poden fer una mena de govern per als propers quatre anys. Em puc equivocar del tot, però jo crec que pot anar per aquí. En seguirem parlant en les properes setmanes. Hi ha altres partits com Erc i Som Poble que poden pactar amb Si se puede, però no crec que vagin més enllà, però pot passar de tot inclús una amplia majoria de Ciutadans amb un gran resultat de Vox perquè hi ha molt fatxa suelto al Vendrell. Són simples opinions meves que no van més enllà de dir el que ara penso. Partits com el de les platges també pot pactar amb quasi tots, però no crec que en facin més de 3. Un còctel molotov en les properes  municipals.

Encara es creuen importants

Em fan gràcia molts polítics que porten anys i panys al govern sense fer gaire gran cosa i ara tornen  a presentar-se per prometre noves coses que saben que no faran perquè no ho han fet ni amb 10 ni amb 20 anys. Em fan gràcia que hi hagi gent que encara cregui en aquests professionals de la política que el que podrien fer es plegar i deixar pas als nous. El més preocupant és que encara es creuen importants

Perfils tòpics vendrellencs

En el municipi del Vendrell trobem molts i variats perfils que configuren aquesta població d’uns 40.000 habitants entre empadronats i pisos ocupats ubicat entre el mar i la muntanya i entre Tarragona i Barcelona. A mig camí de tot arreu i aquesta ha estat sempre l’excusa perfecte perquè ens haguem de desplaçar amunt i avall del mapa.

En primer terme trobem els “Vendrellencs de tota la vida” ( VTV) un grup cada dia menys nombrós que són els que fa segles que remenen les cireres des de molts àmbits i que bàsicament viuen i conviuen fonamentalment entre la carretera de Valls i la Riera de la Bisbal. En aquest espai on es porten a terme les activitats bàsiques de festa major. Són persones molt actives que el dia de Santa Anna tenen feina per triar en quin grup cultural desfilaran i com ho aniran alternant. Aquests te’ls trobes majoritàriament en la immensa d’actes que es fan a la vila des de Pastorets fins a l’Embarcada,

Després d’aquests que tenen l’essència de la vila, estan els integrats que tot i que no formen part d’aquest club social selecte abans esmentat també comparteixen alguns dels trets del grup anterior. Tenen una cama dins i una fora i se saben moure. El seu radi d’acció  inclou tot el nucli del Vendrell, però preferiblement han optat per la zona del Tancat i el Puig Pèlag.

Després tenim la comunitat forana integrada per persones que han arribat aquí d’altres continents. Fins no fa gaire els marroquins eren els amos i senyors d’aquest col·lectiu, però en els darrers anys també han vingut molts de l’altra banda de l’Atlàntic per quedar-se en aquesta terra de ningú. Aquests grups viuen majoritàriament aliens a la resta del  municipi i gaudeixen dels seus esdeveniments, reunions i altres propostes que la majoria de cops passen totalment desapercebudes per la resta de veïns del municipi. Poden viure perfectament dins el seu món amb els seus comerços i punts de trobada sense gaire necessitat de sortir-ne. Són grups que no interessen gaire políticament perquè, molts encara no poden votar, llavors la  preocupació real per arreglar la seva situació és minsa i s’inclou en aquest àmbit global de la convivència global que és una mena placebo que no porta enlloc, només per fer algun titular en la premsa subvencionada amb anuncis. Aquests coneixen prou bé el municipi i totes les seves possibilitats i saben treure el màxim profit a la seva oferta.

Després tenim un altre sector molt important que són els que utilitzen el Vendrell com a ciutat dormitori. En alguns casos fins i tot encara estan empadronats en la seva ciutat d’origen, però tenen la vila com un campament base. Desconeixen moltes de les coses del Vendrell, perquè per una raó o altra el seu dia a dia fonamental el realitzen en altres municipis. Llavors que si falta una barra de pa o un pollastre per complementar el dinar de diumenge ho van a buscar a tocar de casa.  Molts d’aquests personatges acostumen a viure en alguna de les urbanitzacions que rodegen el nostre municipi i també pels mals anomenats barris marítims.

Altres col·lectius que hem de tenir en compte és el nombrós grups de professionals de la sanitat, ensenyament, justícia que treballen a casa nostra i estan en pisos de lloguer temporalment fent punts per optar a un altre lloc de treball més propers a casa seva. Hi ha un ampli ventall de joves de la Comunitat Valenciana que estan entre nosaltres esperant poder tornar a algun dels seus centres educatius.. Ser un territori enmig de tot arreu ens permet aquesta veïns temporal que es deixen veure pel municipi.

Aquesta són algunes de les tipologies que configuren aquest ampli crisol que configura el nucli del Vendrell.  A l’hora de votar a part dels “VTV” que no acostumen a fallar gaire davant les urnes, la resta de col·lectius a dret a votar també participen d’aquest acte democràtic en major i menor grau. Llavors és on trobem la sorpresa perquè fins llavors alguns d’aquests col·lectius han estat i són sistemàticament obviats de la política local del dia a dia. Aquests grups venen molts cops condicionats per la política global i es totalment residual que els divendres algunes formacions muntin la seva paradeta a la Rambla o reparteixin globus els dies de mercat. Són persones que potser ni coneixen qui els representarà al seu poble, però tenen uns colors i unes sigles molt clares. És molt difícil arribar fins aquest col·lectiu de gent. Aquesta és una petita aproximació al que tenim a casa nostra. 

No feu cas a cap enquesta

Sembla ser que guanyarà el proper diumenge el Pedro Sanchez, el guapo de la peli, però falta saber amb qui pactarà. Sembla ser que qui té més punts és Pablo Iglesias, però falta saber els resultats reals de tot plegat perquè cada dia són menys fiables les enquestes i pot passar de tot aquest proper diumenge. Estem en un país on les puntes cada dia tiren més a les cantonades en perjudici del centre. Poc a poc i diumenge tindrem un tros de la solució faltarà veure les properes parts.

Un Sant Jordi molt musical

Una dels dies més bonics de l'any és Sant Jordi. Sempre que puc vaig a Barcelona a passar aquesta jornada perquè la ciutat està molt maca i hi ha moltes possibilitats encara que has de controlar les hores perquè hi ha moments que és molt agobiant. Aquest dia 23 també vaig complir amb el meu ritual. No podia faltar un tomb pel centre de la ciutat com el Passeig de Gràcia i Plaaça Catalunya. L'epicentre de la jornada el varem viure a l'antiga fàbrica Damm, un lloc molt ben preparat per acollir concerts, signatures de discos i altres històries similars al voltant de la música. Hi ha molt de caliu amb persones de totes les edats que gaudeixen de les seves instal·lacions. Al matí va tocar un mini concert d'Obeses i Ramon Mirabet amb una mitja hora de durada i per la tarda, els Laxnbusto tornaven a fer un directe encara que fos breu va servir per recordar vells temps i anar fent boca per a les properes convocatòries. Un dia molt intens amb molt de gent amb un clima suau amb quatre gotes al matí. Molt interessant.

Per una igualtat electoral real

  

Hi ha polítics que ens volen vendre aquesta presumpta igualtat a través de posar els dos sexes en els substantius quan els toca escriure o parlar, entre altres mètodes superficials. Agradi o no, el plural masculí inclou els dos sexes. Exemples ben clar que pot arribar a límits surrealistes es basen en fórmules com  “els/les senyors/es”. No només passa en català sinó en altres llengües que només permet la  diferenciació de sexe en un grup de gènere femení quan no hi ha cap element masculí. Aquest és el que marca la  norma.  És el que tenim. Això és fruit d’un passat i que es podria arreglar de moltes maneres si realment hi ha voluntat perquè la política arriba a molts llocs dels nostres racons socials.

Per altra banda, aquesta igualtat teòrica que ens volen imposar encara queda coixa en altres camps que si que depèn de la voluntat política de casa nostra, però com estem en aquesta partidocràcia als que encara tenen la màxima quota de poder no els interessa moure gaire no sigui que se’n vagin els privilegis en orris.

En cada elecció a l’hora de repartir  els espais electorals als mitjans de comunicació públics, distribuir  la propaganda en els espais públics municipals sempre es fan servir els resultats de la cita electoral anterior. Segons els resultats obtinguts en aquestes eleccions prèvies s’estableix la norma de les properes. Això és una de les grans mentides d’aquest sistema de façana democràtica, però que serveix per conservar els drets dels partits clàssics de tota la vida fins que algun dia arribi una formació realment democràtica i ho tiri tot  per terra. Suposo que algun dia veurem la llum, però encara han de passar uns anys per veure aquesta situació totalment normalitzada.

A efectes reals és com si abans de començar una cursa de 500 metres a uns participants ja poguessin començar una mica després que la resta de  companys de cursa que no es van presentar en les anteriors o van treure mals resultats.

Aquesta és una de les millores que cada dia es fan més necessàries perquè realment la democràcia sigui real. Seria el terme de reformar la  normativa electoral d’aquest país.

Un altre dels temes que també són claus és que tal per mantenir l’equilibri a Catalunya i a Espanya, el valor del vot de totes les persones no és el mateix. En aquestes cites val més un vot d’una persona de Cervera que un de l’Hospitalet de Llobregat. Una manera que en teoria ha de servir per mantenir una presumpte equilibri territorial, però que és una realitat que pot permetre que el més votat per nombre de sufragis no sigui el guanyador dels comicis.

Després tenim una de les grans històries prou importants per a tot plegat és que als resultats obtinguts en els diferents comicis se’ls aplica la llei d’Hondt que és un sistema que afavoreix els partits més grans i els més petits quedin sense representació. Aquest és un mètode que fan servir molts països occidentals, però no vol dir que sigui el més equilibrat.

Fins fa quatre dies eren molt important els anuncis i propaganda electorals, però gràcies a les xarxes socials es pot fer una excel·lent promoció sense gaires despeses. Posar molts cartells i pancartes a vegades pot resultar fins i tot contraproduent perquè pot arribar a saturar als electors. Aquest fet també s’ha de tenir en compte.

Petits o grans canvis que ens haurien d’ajudar a trobar un punt més objectiu i equilibrat en aquest camp electoral on tothom guarda amb zel la seva posició per no deixar perdre ni un mil·límetre del seu  territori conquerit pels vots. No cal parlar dels immigrants que fa anys i panys que estan a casa nostra i no poden votar, inclòs joves de 20 anys nascuts a casa nostra de pares procedents d’altres països. Molt trist tot plegat i tot això s’hauria de resoldre pel bé de tots plegats

Escape Room una obra on també surt el "Procés"

La Lira un cop més es va quedar petita per acollir el darrer espectacle de Joel Joan. Una història moderna amb dues parelles que queden atrapades dins una sala d'Escape Room. Una hora i mitja trepidant per descobrir un final inesperat per la majoria. Aquest muntatge recull frases basades en la situació política actual que serveix d'excusa per bastir el descobriment dels secrets d'aquests quatre personatges. És una obra molt recomanable des del primer fins al darrer minut. Tot va molt ràpid. No us la perdeu.

30 anys de Pàgines de Passió a Albinyana

Enguany s'han complert 30 anys de representacions de les Pàgines de Passió d'Albinyana que varen començar al  1990 com una de les fons per recaptar diners per arreglar l'Àngel del campanar del municipi. Des d'aquella data cada Diumenge de Rams s'han representat dos cops, una el dissabte i l'altre el mateix diumenge. Són un parell de generacions que han passat per aquest espectacle, tot i que encara hi ha algun actor com el Quim Nin, Maria Casellas i Josep Anton Carreras entre d'altres que hi són des de la primera representació. Aquesta és la veu d'un poble que posa mans i mànigues per treure el màxim profit a aquesta representació moderna basada en els episodis bíblics dels darrers dies de Jesus, però hi ha molts elements que fan totalment actual en el dia d'avui. Al llarg dels anys s'han realitzat petits canvis en la seva estrtucutra. Durant un temps hi havia imatges fotogràfiques. En els darrers anys han eliminat en favor dels narradors i diàleg de la representació. Aquest és el treball d'un poble que se'l fa seu any rera any i que a vegades dues generacions o fins i tot tres es donen la mà per fer realitat aquest texte que el rector d'aquell temps Mossèn Jordi Figueras va traçar.  Em sento orgullós perquè jo també vaig participar en el primer muntatge i l'he anat a veure un parell o tres de cops. Aquest és un dels punts de trobada de molts fills del poble que aquest dia anem a l'església de Sant Bartomeu i repassem una mica la història recent de la localitat amb noves cares i algunes que també ens han dit adéu.

És un text religiós, però que ajuda a posar en dubte una mica el paper de l'església, de la religió a l'hora que és fa una actulització del personatge de Jesús als nostres dies. Enhorabona un cop més a totes les persones que ho han fet possible un cop més i aquesta veu del poble esperem que segueixin molt més donant vida al sentir popular dels seus protagonistes que s'escolen pel text original. La gràcia de tot plegat és que és envolvent i de qualsevol lloc pot sorgir algun personatge igual que l'acció que es porta al llarg de tot el temple.

Carles Figueras, un fotògraf en poemes

El Baix Penedès és una comarca cultural amb els seus poetes propis com la Nati Soler la Roser Guasch i altres. Avui ha estat el torn del llorencenc Carles Figueras que ha presentat el seu primer llibre que ha publicat tot i que no és el primer que ha escrit. En una biblioteca de Llorenç plena de gom a gom a tingut lloc aquest acte cultural, amb el seu autor acompanyat d'altres noies vinculades a l'art i a la cultura local. Aquest primer llibre és titula d 18 a 24 i explica en poesia moltes aventures personals en la seva tasca de pare. Petits retalls de vida explicats en poema que il.lustren petites guerres, descobriments, preguntes sorprenents i altres històries que ha compartit principalment amb els seus dos fills. Històries humanes, reals, directes, sense filtres que poden passar a qualsevol i que són petites grans gestes de la conquesta humana del dia a dia en l'aventura de la vida. És un àlbum de fotos, però en poemes que il·lustren retalls de la vida que han preferit les lletres als pixels de les fotos. Una proposta en català i castellà que segurament agradarà a la majoria de la gent perquè el Carles és una persona que estima i es deixa estimar pels seus que sap definir el seu entorn amb les paraules justes. Retrats de vida en poemes carregats d'amor i curiositat. La gràcia de Llorenç és que quan fan coses la gent hi va i omple l'espai. Una de les moltes grans qualitats d'aquest poble baixpenedesenc.

La Vegueria fotogràfica

Una manera de construir el territori és de mica en mica i des de baix. Quan tot just abans d’unes eleccions comences a veure fotografies de polítics defensant cartes als reis i mocions de pa sucat amb oli alguna cosa no funciona gens bé. Avui en dia per saber que pensa la gent el millor de tot no es sempre agafar els mitjans de comunicació, sinó anar a comprar el pa i de pas tenir el goig d’agafar un exemplar de la Fura i escoltar el que diu la gent del carrer. En un forn de pa és un dels punts on es pot veure realment que pensa la gent de diferents situacions que els envolten. Cada dia els mitjans de comunicació estan més lluny del que pensa la gent del carrer i més aquests que estan subvencionats amb anuncis oficials que repeteixen fil per randa el que els hi toca dir perquè han de justificar qui els paga.

El més senzill per conèixer una mica tot plegat és anar a donar un tomb pel mercat o per llocs on hi hagi gent i anar parant l’orella i si l’ambient ho permet treure preguntes amb segones de canvi a veure com respira la gent. Aquesta és l’autèntica manera de prendre el pols a la societat. Tenir un president de la Vegueria sense pressupost i sense competència és com tenir al mig del bosc un espantaocells. Això és pura política d’imatge i per intentar mostrar una fotografia totalment irreal de cara a la galeria. Una  Vegueria es comença compartint programes culturals i esportius. Una Vegueria és comença treballant temes conjuntament com poden ser el Carnaval i els Tres Tombs. No oblidem que aquesta entitat supramunicipal també podria passar a altres fases com plantejar nous reptes de transport públic. Avui en dia tots els pobles de la vegueria en la política diària defensant amb les ungles el seu territori i només s’ajunten per a la foto abans de la cita electoral.

El Dumbo de Tim Burton, normalet

Feia dies que no anava al cine i ahir vaig anar a veure Dumbo de Tim Burton, una peli que em va decepcionar. Darrera meu tenia un nen d'uns 10 anys i al cap d'un quart de peli li va preguntar a sa mare que quan acabava? Realment no és una peli per nens. És molt lenta i s'hi recrea massa. No es veu massa l'esperit Burton a part d'alguns personatges que sempre surten a les seves pelis. La veritat que no val la pena, jo prefereixo el Disney perquè aquesta peli intenta ser diferent, però no aporta gaire gran cosa de nou.

Els fabricants de fum dels més desfavorits

Avui en dia hi ha moltes empreses gestores que s’encarreguen de gestionar aturats, persones amb discapacitat, immigrants sense papers i altres perfils que a la nostra societat li costa integrar d’una manera mínimament normalitzada.

Aquests professionals reben uns diners públics per portar a terme una tasca que li correspondria a les administracions però que ho cedeix a aquesta xarxa d’empreses gestores. Un exemple molt clar està en els Mena ( Menors No Acompanyats). Aquests xicots  menors d’edat varen arribar a les nostres contrades d’una manera paral·lela a la legalitat vigent. El que s’hauria de fer és gestionar la seva situació i decidir el seu futur en un termini racional d’un mes com a molt, però com les coses van com van i sembla que interessa que no canviïn gaire, llavors el que passa és que viuen en una situació tutelada en cases, centres i espais públics o similar durant un temps excessiu que és difícil suportar per una persona jove que està en una fina línia que no acaben mai d’aclarir per quin costat està. Aquestes empreses s’encarreguen de tenir ocupats aquests joves amb activitats, cursos i mil coses més que els permeti passar el temps el més ràpid millor i que durant aquest període adquireixin coneixements utils per al seu futur. A vegades per aquesta situació precària dels joves poden sorgir problemes en un lloc o un altre. Llavors el polític de torn surt dient que són coses puntuals i que no passa res. El que no és normal que aquests nois estiguin un any aquí internats en un centre en unes pèssimes condicions a vegades esperant alguna cosa que s’hauria d’arreglar en un temps més prudencial pel benefici de tots plegats. Algú ha de prendre una decisió a un  costat o un altre, però no serveix de res mantenir una situació provisional que no porta enlloc sense data de caducitat. Darrerament en aquest país no es mulla ningú ni per a ni per b, llavors ho deixem sobre la taula fins que algun dia passi alguna cosa i algun atrevit prengui mesures dràstiques o a un costat o a l’altre de la legalitat.

Un altre punt de trobada a casa nostra d’aquest professionals és el gran nombre d’aturats. Llavors hi ha un ampli ventall d’empreses de diferents àmbits que es dediquen a donar sortida virtual a aquests joves amb formació variada, visita a empreses i etc. Evidentment hi ha uns diners públics assignats per tot això que poden servir per anar pagant les practiques i alguna cosa més i després d’aquest procés doncs un altre cop al carrer i a tornar a començar i anar fent en altres viaranys professionals.

Sort que hi ha joves que veuen que tot això massa cops és un gran mentida temàtica i ja no volen entrar en aquest circuit sinó veuen unes probabilitats clares de trobar una feina amb unes mínimes garanties. ¿Com podem crear una societat segura amb el Garantia Juvenil on sembla que els grans beneficiats reals són les empreses que ho gestionen ? Els joves doncs acaben perdent la il·lusió en aquests projectes de maquillatge social i polític que no soluciona ni de bon tros la problemàtica que tenim a casa nostra.

La solució més fàcil per tot això i segurament es podrien treure uns millors resultats reals seria donar suport al petit, mitjà empresari i autònom perquè s’encarregués de preparar formar a aquests joves i poguessin tenir una porta oberta al mercat laboral amb un futur assegurat, però això sembla que no interessa a totes aquestes empreses que estan allí al mig i viuen de les subvencions que es destinen a aturats. Millor que aquests diners s’utilitzessin per unes altres vies que segurament hi hauria més benefici real i no tant mediàtic.

En aquest món de l’obra social als més desfavorits en algunes fundacions i similars et trobes a persones que fan una jornada de 8 hores al dia i cobren una subvenció de 300 euros al mes i encara gràcies. Això no va ni en rodes.

La culpa principalment és dels polítics que viuen més d’aquest fum mediàtic que no pas de la feina de la formigueta que altres fan sense tan de rebombori mediàtic. Aquests fabricants de fum només fan el que els de dalt els hi diuen i com més vistós sigui l’emissió doncs millor per a tots plegats. 

La crisis ha salvat les Madrigueres

Fa uns dies vàrem aconseguir que la costa Baix Pendesenca finalment estes unida en una mena de camí de ronda. Finalment, després de tanques, silencis i promeses es va inaugurar oficialment el pont i el camí de les Madrigueres que uneix la Urbanització Pasqual Mitjavila amb la banda sud de la Riera de la Bisbal del litoral vendrellenc. En uns pocs metres aquí tenim dos dels punts calents de la reivindicació d’aquest canvi de segle. Per una banda, l’hotel Ra que és la versió sibarita i excloent del Sanatori de Sant Joan de Déu. Hem perdut un espai destinat als més desafavorits, però almenys està en peu i ben conservat amb estructures postisses per fer rendible el negoci.  Ves a saber que pot passar en el futur en aquest edifici emblemàtic tal com van les coses. Per altra banda les Madrigueres on fa més de 10 anys una promotora coneguda per tots com era Cevasa previa construir 1.81 habitatges, uns 600 dels quals havien d’anar sobre les aiguamolls. Encara que ara els nostres polítics vulguin salvar els paper aquesta empresa ho va projectar perquè devia tenir els permisos corresponents per fer aquesta enorme inversió que hagués suposat la destrucció de l’espai o deixar-ho com un petit patí salva consciències com en alguns parcs del Tancat del Vendrell posats amb calçador entre grans edificis al voltant.

Les Madrigueres les ha salvat el boom de la bombolla immobiliària que ha estat molt dolenta per a tots nosaltres perquè vàrem descobrir que moltes coses on sustentaven la nostra societat eren fum, però també varen portar coses molt bones com la paralització d’aquest projecte i molts altres al Vendrell i comarca. No oblidem tampoc totes les persones que han lluitat per la seva preservació quan ho tenien tot en contra. 

La Nerea Bassart torna amb nou format musical

La cantant baixpendesenca  i compositora Nerea Bassart està preparant un nou projecte que veurà la llum aquesta primavera. De sonoritat funk/soul, la nova formació porta el nom de “Nerea Bassart Trio” i ja tenen previst enregistrar un  disc aquest estiu. El primer tast serà el proper 4 de maig quan debutaran al Vendrell amb motiu de la BPFest, on aprofitaran per presentar el nou projecte amb el seu repertori. La cantautora penedesenca aquest cop estarà a la bateria, a més de ser la veu principal del grup. L’acompanyen en aquesta nova aventura musical en Xavi Pomar al baix i en Pau Josa a la guitarra, ambdós músics amb qui ja havia treballat a d’altres formacions anteriors. 

Recordem que aquesta jove artista interpreta un dels temes del nou disc dels Laxnbusto juntament amb altres figures consagrades del panorama català com el Pemi Fortuny i Ramon Mirabet

Zona de los archivos adjuntos

Els problemes no només són els manters

Aquesta setmana polítics, polícia i altres elements s'han reunit a l'hotel Ra per parlar dels manters. Faltaven els seus protagonistes en aquest reunió en un hotel de luxe. Posat a mirar també es podria mirar els contractes dels treballadors de les platges quantes hores extres fan, si tenen contracte, quines són les seves condicions. Aquí només es mira el que interessa però abans de tocar on tema on no es pot fer res. Això del protocol de la Generalitat és per dir alguna cosa, hi ha molts més temes importants.

La vila dels castells de foc de cinc minuts

  

Al Vendrell en aquestes properes eleccions municipals amb tota seguretat se superaran el nombre de llistes que mai s’han presentat a cap cita electoral. La cosa està amb escreix per sobre la desena. Després ja veurem que diuen les urnes i hi posa ordre  a tot plegat. Tenim més llistes que mai, però per altra banda, hi ha unes tendències en què els polítics es busquen les maneres de treure de sobre les seves responsabilitats. No cal anar més lluny que recuperar el punt número 8 del ple ordinari del passat 26 de març al consistori vendrellenc.  “Moció presentada per l'equip de govern, per encomanar als serveis tècnics de gestió tributària de l’ajuntament les tasques adients per tal d’establir quins són els criteris i modificacions que caldria introduir en l’ordenança fiscal per tal que l’ajuntament pogués establir, si així ho acorda, el recàrrec sobre habitatges desocupats…”.

En una situació normal, els tècnics municipals haurien d’haver analitzat la situació prèviament  i presentar unes propostes  al govern perquè aquests decidissin  per quina optar, però sempre cal una decisió política fruit d’un programa i d’una planificació general que inclogui altres elements dins una visió global per al municipi i els seus veïns. Quan no hi ha ni voluntat de mullar-se ni d’actuar i a més curiosament estem en període electoral el millor per als responsables del consistori es presentar aquest tipus de mocions sobre una temàtica que ja va sortir  al 2015 i que ni abans ni era tenen cap garantia d’arribar a bon port.

Els polítics que tenim a casa nostra no estan acostumats a prendre decisions i ens toca   en una mena d’atzucac  on el copiar i enganxar  ja ha arribat a la saturació.

Estem parlant de coses tan senzilles d’organitzar una festa major per a tot el municipi. Perquè el nostre present és que cada nucli faci la seva. En comptes d’agafar un parell d’orquestres potents doncs prefereixen agafar 15 conjunts de dues o tres persones perquè cada barri tingui la seva pròpia festeta major. El mateix passa amb el castell de focs. En municipis del Vendrell es molt difícil veure castell de focs de qualitat que superin els 10 minuts de durada. Els nostres polítics que volen quedar bé amb tothom prefereixen fer 5 castells de foc de cinc minuts de durada per no crear perjudicis socials entre tots els nuclis.

Els futurs polítics del Vendrell estan immersos en programes electorals amb iniciatives tan peculiars com fer un nou gimnàs a Coma-ruga. Potser no tenim gimnasos públics al municipi? Potser que millorem el transport urbà que és patètic i a Coma-ruga hi posem una altra activitat perquè potser els del centre del Vendrell també hi podran anar. No cal que tinguem una mica de tot a tot arreu com estem fent amb els castells de foc de festa major. Un altre element que m’ha fet molta gràcia és convertir en zona de vianants el carrer que uneix el pont de França amb el CAP. Si per fer un tros petit del dr. Robert hem estat tres anys de legislatura, quan podem estar per fer aquesta obra magna de la casa pública?

El nous governants que entrin han de ser valents i prendre decisions que el Vendrell es mereix. Fa quatre dies que es va obrir l’ampliació de l’Skate del Botafoc.  Ves per on a Calafell un partit de govern ja ha presentat un projecte d’una nova pista per patinar  que està a anys llum del que tenim al Vendrell. Aquí tot ho fem tard i malament i els municipis del costat ens passen la mà per la cara a la mínima de canvi.

Si tens ganes de fer dos mercats al Vendrell, doncs es presenta un parell o tres propostes noves i que la gent voti a veure que li sembla. No ens cal aquest procés participació ciutadana sobre l’ordenança perquè es pugui arribar a fer un altre mercat al municipi. S’agafen uns projectes es debaten amb les parts interessades i si la cosa rutlla es prova i ja està. Si seguim aquest camí actual que comença per l’ordenança, quan arribem al nou mercat ja estaran tots els altres parlant de venda electrònica i similars. Ja ens haurem quedat un altre cop enrere com ha passat amb el Botafoc.

Ara els nostres polítics ens volen vendre la moto que ells han eixugat el deute del municipi. Qui ha fet aquesta magna gesta ha estat el poble silenciós que amb un IBI escandalós i sense inversió pública ha anat tornant allò que els nostres polítics es van gastar en altres anys precedents. No han estat altres que els mateixos que tenim que durant 40 anys s’han repartit el maset a la seva manera. Ara sembla que la cosa pot canviar, però ja veurem, perquè al Vendrell massa cops el qui ve fa bo al que ha marxat. Ja ho veurem.

Els logos similars

El Vendrell ha escollit un llogo com a Capital de la Cultura Catalana que coincidirà amb el 2020. Es va fer un concurs amb un jurat que curiosament va escollir guanyadora una obra que té moltes similituds amb un esdeveniment molt proper. Pura coincidència, casualitats de la vida, li faig un retocs. Això cadascú que pensi el que vulgui, però jo crec que s'hauria de fer o dir alguna cosa sobre aquesta obra escollida. Almenys dir si s'assemblen molt, però nosaltres ho tirem endavant, també es pot fer alguna variació o buscar una altra, però de moment ningú ha dit res, el que dóna a entendre que  l'escollida va a missa. Entenc que no és la millor manera de començar unes celebració com aquesta  perquè fa un parell d'anys en un cartell de festa major guanyador el van retirar fulminanment perquè contenia elements folklòrics que no eren del Vendrell de tota la vida. Tothom és pot equivocar o el que sigui, però dir alguna cosa en un país on mai passa res, ni trens.

COMUNICAT PREMSA DEL SINDICAT SPL-CME, DE LA POLICIA LOCAL DEL VENDRELL

EL SR. MARTÍ CARNICER I EL DESMANTELLAMENT DEL SECTOR PÚBLIC,

DESGAVELL DEL DEPARTAMENT DE RECURSOS HUMANS, per parlar d’un més dels departaments de l’Ajuntament del Vendrell.

Desprès de ser reubicat a principi d’aquesta legislatura, el responsable que ha estat al front desprès de més de vint anys del departament de RRHH, per habilitar per decret d’Alcaldia un altre responsable aquest renunciaria, essent  nomenat un segon cap, que al poc temps també renunciaria. Estant en aquest moment aquesta plaça de cap de RRHH vacant sense cobrir, fet només justificat pel desgast del dia a dia d’aquests treballadors, amb legítimes expectatives de promoció, que són triats per l’Alcalde per fer  mantenir posicionaments insostenibles envers els treballadors i els seus representants de la Junta de Personal i Comitè d’Empresa, anant renunciant aquests un darrere l’altre de les seves responsabilitats enfront del departament de RRHH.

Aquest desgavell no es casual, ja què el seu mentor, a l’igual que la regidora del mateix departament de personal, els promocionen per sacrificar, esperant això si, que aguantessin una mica més aquesta farsa, fita difícil d’assumir quan el full de ruta és anar en contra dels principis intrínsecs d’honestedat i projecció personal al front d’un col·lectiu arribant al convenciment de que, per fer carrera no tot si val, no estant dotats tampoc de les eines i directrius per resoldre les seves responsabilitats de manera efectiva.

Provablement una part de l’interès per la fallida tècnica del departament, seria justificar l’anunciada exteriorització del servei de nomines, servei que sempre s’ha portat des del mateix Ajuntament tenint a dia d’avui espai físic suficient a l’edifici de l’hotel d’entitats, ja que si a cas només caldria implementar suport informàtic, software. Pel que l’exteriorització només tindria justificació en la plusvàlua de renda d’alguna empresa privada satèl·lit.

Val a dir que sembla a portes del final de la legislatura, que aquesta exteriorització no estaria ja sobre la taula en aquest moment, segurament els serveis jurídics del mateix Ajuntament no trobarien la justificació per la viabilitat d’aquesta proposta feta per l’Alcalde temps enrere.

Tot i així, la paralització del departament és evident, amb tràmits administratius paralitzats com documentació de tràmit tipus, com certificacions de serveis prestats, pagament del deute reconegut per acta de les vacances no gaudides, tampoc satisfetes de treballadors eventuals aquests últims anys, com altres deutes generats per quanties i conceptes retributius deixats de pagar tenint que litigar els treballadors, com dos funcionaris en comissió de serveis que tenint plaça fixe a l’Arboç varen treballar dos anys a l’Ajuntament del Vendrell. Amb requeriments fets des del Síndic de Greuges sense retorn  per expedients iniciats per denúncia des de la Junta de Personal.

L’elaboració d’una  RLT, relació de llocs de treball per una empresa, que ordinàriament treballa amb aquesta administració local, a l’Eina, que no és de la confiança dels representants dels treballadors per incongruències  evidents  per la forma que s’està fent la valoració, per la seva poca transparència com canvis de puntuació unilaterals d’un dia per l’altre, manual utilitzat, fent tot plegat preveure el resultat d’aquesta RLT com un nyap, que s’intentarà tramitar a última hora a corre cuita sense el consens i aprovació dels representants dels treballadors, ja que la dotació pressupostària del capítol 1 per aquest 2019 no dóna per massa més que assistir una vegada més a veure com el Sr. President de la Corporació ens treu el conill de la RLT del barret de copa com a cloenda abans de baixar el teló de la seva última funció per sempre més. Com a comparativa, la relació del capítol 1 amb el total del pressupost municipal del Vendrell en comparació a municipis similars com Calafell, Vilanova, Cambrils o Vilaseca és entre un 10 a un 15% menor.

Tant mateix, no es cobreixen les baixes i jubilacions dels diversos departaments municipals, tampoc de la policia local. A tall d’exemple de les places de carrera de policia local que va anunciar convocar el Sr. Martí Carnicer al mateix Plenari Municipal a pregunta nostre, per cobrir les jubilacions abans d’acabar la legislatura, no se n’ha convocat cap, essent reemplaçats per policies interins i des de fa un temps per ningú, com tothom pot comprovar dia a dia per la manca d’efectius més que evident. Abusant de la modalitat de contractació per borsa de treball, ja que si bé tindria que ser una modalitat per implementar presencia policial en període estival, es fa servir per cobrir places estables passant de places de carrera a interinatge de manera generalitzada, convertint la gestió de la policia local en una ETT de contractació, en depriment al servei de seguretat pública  als vendrellencs i vendrellenques.

SPL-CME, SINDICAT MAJORITARI DE LA POLICIA LOCAL DEL VENDRELL.