200 dies i tindrem una fira del Vendrell KM 0

 Portem 200 dies en aquesta situació. La cosa encara no sé sap quan acabarà i pujant o baixant el risc de contagi tots en movem amb la mascareta. Ja tenim algunes aules al Baix Penedès confinades per la pandèmia. Sembla que el Baix Penedès no ha estat mai una de les comarques amb més risc, a part d'alguns moments molt puntuals al mig de l'agost quan molts turistes i segones residències ens acompanyaven. L'altre dia al ple també es va comentar que el pla reempren que van pactar tots els partits del Vendrell doncs que es va quedar amb la foto oficial. I per acabar un molt bon lloc per anar a menjar la Locanda del carrer Sant Magí. Un dels millors punts del Penedès i part de l'estranger. Aquí un tastet.

L' encesa del campanar del Vendrell

Un dels actes més importants de la festa major del Vendrell és l'encesa del campanar que posa punt final al correfoc que és fa el dia de Santa Anna. Enguany no s'ha pogut fer com tothom sap, però en van fer una al gener amb motiu d'això de la Cultura Catalana que va estar força bé. Doncs aquí una foto i a veure si per tancar això de la Cultura ho tornen a fer a mitjans de desembre.

Gràcies per les vostres felicitacions pel meu sant

 

Moltes gràcies a tothom per les vostres felicitacions que m'han arribat per terra, mar i aire. Boniques paraules darrera de tendres sentiments que ajuden a respirar millor i veure el món amb més alegria i esperança en un any com aquest. Sou molt bona gent. Vinga endavant ens veiem on sempre. Una forta abraçada a tothom i gràcies de tot cor per compartir unes paraules. 

El Vendrell, vila antiterrorista

Igual que hi ha ments preclares que s’han inventat aquest club crematístic de les capitals de la cultura catalana, el Vendrell han de potenciar altres punts de trobada que li poden ser més escaients per la seva situació actual i pels plans de futur.

Una de les capitalitats que s’hauria d’establir i de la qual el Vendrell en podria ser un clar titular és la de capital del foc per la considerable passió que viu aquesta vila per aquest element de la natura que des de ben antic ha fascinat a la humanitat. Més d’una desena d’animals de foc formen part de la nostra riquesa cultural com també uns esdeveniments cabdals en al programari anual com és l’encesa del campanar i els respectius castells de foc que es van portant a terme al llarg de la geografia local des de la revetlla  la nit de Sant Joan amb el Turismar fins el Mostrafoc que tancava aquesta part de la festa major de Coma-ruga. Aquest és una proposta que s’hauria de tirar endavant per part de les entitats de cultura popular amb el suport del consistori.

Hi ha un altre element que si hauria de treballar el consistori perquè crec que hi estan d’acord gairebé tots els grups que formen el consistori municipal.

Si repassem els programes electorals que mai es compleixen dels grups electorals que representen la ciutadania vendrellenca veurem com hi ha moltes peticions al voltant de reforçar els cossos de seguretat al Vendrell. També fa anys que dura la voluntat política de molts partits d’instaurar una caserna de la Policia Nacional en aquesta vila que pugui tramitar també dnis i passaports.

Una dels nostres pilars bàsics aquí el Vendrell en el que portem de legislatura ha estat la lluita contra el terrorisme. L’any 2019 vàrem adquirir sis barreres modulars antienvestida que  va superar els 18.000 euros de cost amb Iva.

Després arran de la inauguració de la d’aquesta mena de capitalitat que ja s’acaba, varen descobrir que les pilones del nucli antic del Vendrell s’obrien manualment i que quan hi hagués algun acte important doncs es tancaria el perímetre per evitar envestides cruels com el 17 d’agost del 2017 a la Rambla de Barcelona. El proper pas va ser arran dels robatoris d’alguns comerços cèntrics que durant unes hores a la nit també es tancaria aquesta zona menys el carrer del Peix  perquè es pugues controlar millor la zona amb un únic accés. Aquesta mesura només s’aplica als carrers al voltant de la plaça Vella. El proper pas d’aquesta lluita  també és només per aquests cèntrics carrers i puja més de 37.000 euros  amb la contractació d’un sistema de vídeo vigilància i reconeixement de matrícules dels vehicles que hi accedeixin.

De moment en aquest estiu tenim el quad que ja ha fet la seva presentació oficial aquest agost sobre la sorra de les nostres platges. També hem viscut la part aèria amb l’adquisició de de 4 drons que han de servir per arribar allà no ho poden fer els ulls humans, una eina que ja és molt utilitzada en altres camps com el fotogràfic i manteniment.

Un element clau perquè tot això funcioni són el personal que ha de fer que aquestes eines funcionin i siguin una realitat.  En la plantilla de l’any passat de la policia municipal entre comandaments i agents trobem 93 persones. Pel que fa als Mossos d’Esquadra que actuen a la comarca són 134 policies que han de donar servei als 14 municipis que integren la comarca del Baix Penedès que supera els 105.000 habitants. Per altra banda a l’Alt Penedès, de Mossos n’hi ha 142 i al Garraf, 167.

Si comparem amb poblacions del costat, Vilafranca del Penedès en aquest 2020 té una plantilla de 65 membres i Calafell l’any passat 84 entre tot el cos. Evidentment el centre del poble és important, però també s’han de vetllar pels 250 km. de carrer de tota la vila com els barris disseminats. Un fenomen que s’ha accentuat més després del volum d’empadronament d’aquest confinament que ha demostrat que en realitat hi ha moltes falses segones residències on en realitat hi viu la gent durant gairebé tot l’any. També tenim un seriós problema com és el de les ocupacions d’habitatges que també ha pres força en aquest mesos passats i encara que es posin quatre totxos en una finestra perquè no torni a caure en la mateixa problemàtica hi ha moltes segones residències i pisos buits en aquest municipi. Una tendència que preocupa seriosament als seus propietaris. Hi ha encara moltes necessitats en aquest sector per cobrir al Vendrell que són molt més reals i calentes que el fenomen antiterrorista a casa nostra com el de la seguretat ciutadana i el de les vetllades alternatives i sorolls als carrers cèntrics del Vendrell, també tenim el consum d’alcohol en llocs públics i els seus derivats. Quan tanquen un pàrquing van a un altre, l’oferta és molt gran.  La nostra realitat  és una altra, només cal veure les xarxes socials i els comentaris de la gent o potser es que no sabem on vivim. El Vendrell en els darrers anys s’ha degenerat molt i la sensació d’inseguretat augmenta considerablement entre el seus veïns. Mentrestant no tinguem atacs terroristes i, esperem que mai, tenim molta feina per fer en el dia a dia de la convivència a la vila.

 

  

199 dies El Vendrell i l'alt cost de les obres de Coma-ruga

 Els plens del Vendrell són una mica rollo, però a vegades hi ha apunts interessants. Ahir va sortir que les obres del Tabaris poden costar, de moment, més de 6 milions d'euros quan estaven planejades sobre els dos i pico. Anirem pagant en els propers anys i evidentment la política local seguirà a base de tapar forats i eixugar dèficit. Jo crec que amb aquests diners s'hagués hagut de solucionar el tema de les inundacions. Jo crec que millor s'ha de garantir la qualitat de vida i després ja farem coses boniques.
El tema d'ahir va ser la setència d'inhabilitació del President Torra. Molt trist la veritat. Aquí estem vivint en ple franquisme maquillat gràcies a quatre que són garants perquè res no es mogui. Endavant Aqui fem un còpia de la pancarta que ha portat a aquesta greu condemna que afecta a un govern i a un poble.

Avui és Sant Miquel, Rafel i Gabriel

 

Avui és la festivitat dels àngels custodis, Miquel, Gabriel i Rafel que tenen un paper clau en la història religiosa mundial. També són els patrons de les forces de seguretat com les policies municipals i mossos. Sempre hi hagut molta devoció arreu del país. Doncs moltes felicitats a tots i totes les que porteu aquest bonic nom. 

Brometes a l'Ajuntament del Vendrell

 L'Ajuntament del Vendrell és un dels temes que la gent en parla amb més o menys insistència. Aquí fa molts anys que estem endeutats i evidentment continuem igual, ara tenim un pla econòmic per no estirar més la mà que la màniga, però tal com està el patí crec que tornarem a caure en la trampa per hipotecar les properes generacions perquè som així de genials. Hi ha coses que no es poden canviar en aquest generació que mana que és la mateixa que l'anterior però amb instagram. Aquesta és una brometa que algú  va penjar a la porta de la casa gran fa uns anys.

198 dies i Obeses en plena forma

 Ahir diumenge varem anar a un concert d'Obeses a l'Auditori de Vilafranca amb la Cobla Berga Jove i el Cor Obeses. Una passada de concert on la música el so i la llum van estar en un nivell excel·lent que va fer gaudir des del primer minut fins al darrer a tots els que ompliem aquest auditori. Aquest era un concert que s'havia de fer el passat mes de març i per coses de la vida es passar al passat diumenge. Tot estava molt ben organitzat perquè ningú se saltés els protcols. Tothom es va comportar. La mitjana d'edat era dels 30 en amunt. Un dia fantàstic i felicitats a Vilafranca per donar vida a la cultura.
Avui tenim al Vendrell d'aquells que comencen a les sis de la tarda i duran més enllà de les 12 de la nit, un toston. Al ple cadascú pot dir el que vulgui, però el més trist de tot plegat que el resultat ja el saps i més de tres hores la gent no aguanta amb aquestes partides de tennis que cadascú va al seu rollo i sinó per la tangent. 

Cargols a la llauna, un plat típic casolà

 Un dels plats estrella de la cuina de casa són els cargols a la llauna. La veritat és que estan molt bons amb un bon allioli i una mica de carn i un bon vi per acompanya. Abans no n'havia provat i ara la veritat que m'agraden. Tot i que reconec que cada setmana me'ls farien aburrir, però cada 15 dies està bé. 

197 dies i mercat a Vilafranca

 De petit molts cops anava amb el meu pare al mercat de dissabte de Vilafranca. Ja teniem la nostra ruta on esmorzar, que veure i tot això, però clar els anys passen i al final aquestes sanes costums es perden. Ahir hi vaig anar a donar un tomb per la zona cèntrica i veure com ha quedat el nou mercat després del Covid. La veritat és que hi ha genteta i hi ha caliu amb els pagesos i els seus productes i els paradistes i la gent que va d'un lloc a un altre a omplir la nevera i el rebost. Vilafranca és un lloc que està bé. Tamnbé va sortir Lleida al Faqs amb la mostra de la Panera de Tatxo Benet. Obres que no han passat la censura. Molt trist que aquestes dates estiguem així.

Un capitol important del Procés, la Consulta del 2014

 

Un dels capítols importants del Procés va tenir lloc el 14 de novembra amb la Consulta que va servir entre altres coses la inhabilitació del President Mas. Aquí també hi va haver participació, però no hi va haver tanta cosa com el 1 d'octubre del 2017 que va ser com la festa grossa de l'independentisme. Aquí una urna d'aquesta jornada històrica.

196 dies i nou bar al Vendrell

 

Portem 196 dies en aquest món diferent i tot plegat no ha estat gens positiu per aquesta societat, però de tant en tant hi ha mostres d'optimisme en aquest Vendrell tan tocat. Aquí han obert un altre bar on hi havia ja un bar de cala Maria. A veure com funciona. Aquest carrer de les Flors és un dels carrers amb més ambient del Vendrell i alguns cada dia tenen uns mínims de clients durant tota la setmana al llarg de tot l'any. Desitgem sort a aquesta nova aventura.

195 dies i els negocis per la negligència de l'administració

Portem 195 dies en aquest nou món. Les entrades pels espectacles del Vendrell per aquest trimestres s'estan venent molt bé. La gran majoria és km 0, un gran favor a la gent de casa nostra. Al final cadascú s'ha de treballar el seu poble, no et pots fiar dels veïns i el poble ha de cuidar els seus artistes i professionals. Avui deien que hi ha gent que cobra entre 70 i 150 euros per agafar hora a l'administració per renovar la targeta d'estrangeria i de treball, entre d'altres. L'administració està per sota la gent que atèn i aquestes coses en aquests moments s'haurien de solucionar o buscar sistemes alternatius. Això ja no va ni en rodes. Ens hem de modernitzar i l'administració en general ha de fer un gran pas i per això ho han de veure els polítics que hi han d'invertir en més auxiliars i en menys assessors. Avui ha caigut un arbre a la zona escolar del Vendrell a causa del vent.

Aviat tindrem eleccions catalanes

 Aviat al final d'aquest any o el començament del que ve tindrem eleccions autonòmiques noves. Ara que el independentisme i derivats s'ha atomitzat amb nous partits a veure com acabarà tot plegat. Alguns quedaran fora de lloc i altres seguiran dempeus, serà la gent la que faci la tria sobre el que es porta i no a veure que passa. Ja estem en una mena de precamanya electoral.

Un dels grups mítics del Baix Penedès, Guardafuegos

 Un dels grups mítics del Baix Penedès és Guardafuegos que abans es deia Mr Pez. És un d'aquests grups on poden canviar moltes coses però ni el Rosendo, ni el Marc, ni el Ferran es toquen perquè sempre estan alli al peu del canó. Faci sol, plogui segueixen al seu rotllo buscan concerts on faci falta i porten els seus temes. Són molt grans perquè porten viva la seva flama, esperem molta sort en aquest nou disc. Són rockeros de tota la vida. Aquesta foto és del 2016 a Llorenç del Penedès.

194 dies i el Vendrell cada dia se supera en degradació

 

Portem 194 dies i estem encara a veure que passa amb les escoles i de mica en mica van caient per culpa del coronavirus. Ja ho diuen alguns que estem en una segona onada. No estem en la zona millor, ni en la pitjor, estem allí però més proper a avall que a dalt. El Vendrell cada dia està pitjor. Ara entren en un comerç del Doctor Robert a pedrades. Cada dia ens anem superant. Aquest poble estava molt tocat abans de tot això, però la pandèmia ho ha acabat d'empitjorar. A veure com acabem tots plegats.  La foto és del Diari de Tarragona.

El Vendrell, un lloc per caminar

 

El Vendrell és un lloc per caminar per la seva orografia. Hi ha àrees recreatives com el Fondo del Mata o els Pous de Tomoví que és el Gibraltar Albinyanenc. Aquesta foto és amb la dona i companys de feina el 2006. Aquí tenim mapes de camins i també hi havia una aplicació que no sé com va, però hi havia cosetes perquè la gent no es perdes al mig de la muntanya. Ara tal com està l'esport en zona tancada millor sortir a caminar a l'aire lliure.

193 i ja som a la tardor

 Avui portem 193 dies i ahir varem entrar a la tardor. Avui fa molt bon dia amb solet per anar a la platja i tot. Ahir vaig anar a la platja del Francàs i l'aigua estava calenteta i tot. Seguim el guirigall a les escoles amb el tema del Covid. Sembla que les que tenim aquí a la vora segueixen el seu ritme escolar habitual dins l'anormalitat. Ara les quarentenes escolars seran de 10 dies. Una reducció de 15 dies. A veure com va tot plegat. Diuen que estem a la segona onada, però no s'acaba de decantar la corva cap a un lloc un altre. Els veins de la Rambla es queixen dels joves del Vendrell que fan juerga a altes hores de la nit. Clar, abans anaven als parquings i ara no es pot aparcar, doncs es busquen la vida.

Les obres, l’altra pandemia vendrellenca

Aquesta pandèmia al Vendrell a part del Covid que és un efecte clau a nivell mundial s’ha viscut les obres en dos dels seus epicentres urbans. Per una banda les obres de canalitzacions i nova base de la carretera del Dr. Robert i una part del Prat de la Riba i també les famoses obres del Feder que afecten el centre de Coma-ruga

Encara que tinguem una ordenança que prohibeix la majoria de les obres durant l’agost, aquesta també admet excepcions. Enguany per enllestir tot aquesta galimaties que tenim endegat als centre dels principals nuclis urbans hem preferit treballar durant aquest mes estiuenc.

Evidentment les obres es poden fer a molts ritmes, no cal la construcció d’un hospital a la Xina amb 15 dies, però tampoc ens calen dos anys per enllestir unes obres al cor del Vendrell que no són res de l’altre món. Evidentment que el Covid ha allargat el termini, però en un principi no semblava que la cosa en una situació normal es portes a terme en un parell o tres de mesos per evitar situacions com la que s’està vivint actualment. Al cor del Vendrell vàrem començar després de la Fira de Santa Teresa i per Nadal que ve encara hi estarem posant canonades i llambordes. Pel que fa a les de la platja a principis del mes de juny es van iniciar,  al final de l’any han d’estar un 80% de les obres per poder acabar cobrar la subvenció europea.

Pel que fa a les platges les obres no ha dificultat més del normal les vacances i caps de setmana de molts turistes o veïns puntuals de les segones residències. Durant aquest estiu s’ha vist molta gent en les nostres platges, la majoria provenien dels llocs tradicions com són el Principat de Catalunya i Aragó. Hi havia molta poca gent vinguda de l’altra banda dels Pirineus i potser el que s’escoltava més era el francès a part de les llengües constitucionals per Catalunya.

Pel moviment que hi havia a part d’algun establiment tancat s’ha vist un estiu força normal amb poques pluges que va permetre allargar al màxim la temporada estiuenca.

Per altra banda, el centre del Vendrell estava afectat per les obres en un dels seus eixos més importants com és el dr. Robert amb el que això comporta. Cada dia que passaves per aquesta zona podries veure una tanca canviada, una nova fusta que et portava a una entitat bancària o una tanca posada diferent que sobresortia sobre mapa de les obres. Les persones que els agrada veure l’evolució de les coses han pogut gaudir a primera línia de com tot plegat anava canviant diàriament.

Per altra banda, la circulació de vehicles s’anava adaptant a les obres i amb la senyalització i la intuïció podies anar deduint si avui sorties per un carrer o per un altre. Evidentment alguns trams de carrer també canviaven el sentit de circulació segons manaven les obres.

Sort que la Rambla no ha patit directament els efectes secundaris de les obres i aquest estiu en alguns moments del dia quan feia no feia tanta calor s’omplia de taules i cadires per gaudir d’aquest espai urbà que massa cops l’any està mig buit i no té la vida d’altres espais similars com la de Vilanova i la Geltrú i la del Vilafranca del Penedès.

El més trist de tot plegat que fa menys de cinc anys que ja vàrem renovar una part del Dr. Robert i li vàrem posar uns arbres per fer bonic i ara amb les noves obres ens ho hem carregat quasi tot menys el parc infantil i hem tornat a fer un nou disseny que ves a saber quan durarà fins que algun altre manaire decideixi imposar el seu estil en aquesta cèntrica via vendrellenca.

Aquest canvi d’imatge  del Dr. Robert ja fa anys que es mou en els pressupostos municipals, en l’anterior legislatura ja parlaven d’aquest gran projecte que enguany ja conjurat amb la Covid per fer agreujar la situació econòmica en una localitat que ja està molt castigada econòmicament.

Evidentment aquestes obres s’hauran de pagar encara que hi hagi subvencions de fora i per altra banda, s’haurà de mantenir la pressió fiscal per mantenir el nivell d’ingressos que en els propers mesos hauran de cobrir més necessitats socials perquè encara ens falta la part més dura de la pandèmia en el seu vessant econòmic. Estem a les portes d’una turmenta perfecta que augmenti el nostre nivell d’endeutament i tornem a reviure episodis passats que tots recordem. Aquesta és la nostra història de cada dia que ens toca reviure per no haver après la lliçó. De moment podem anar pel centre del Vendrell sortejant llambordes, tapes de claveguera, tanques, fustes i altres elements urbans.

 

 

La Torre del Telegrafo del Vendrell

 

Un dels edificis històrics del Vendrell és la torre del Telègrafo que hi ha als Masos de Coma-ruga. Abans només hi havia cartes, telègrafs i poca cosa més. Avui en dia ha quedat com un record d'un passat on la comunicació també era important potser no tant com ara.

192 dies i la veritat del Vendrell desapareix de les xarxes

 Portem 192 dies i un video que havia penjat el Inginiero de Atascos a Instragram on es veien uns joves del Vendrell sense mascareta i gaudint de la vida ha estat retirada de les xarxes. No sé si ha estat ell o la censura que ha actuat. Aquesta és la realitat que tenim i no pas aquesta que ens volen vendre sota la capa del Vendrell optimista que està buit. Aquí tenim una persona que no te tendal i ho solucionat amb aquestes ombrelles. 

Excursió a Madrid al 2008

 Al 2008 quan no feia gaire que teníem l'Ave a casa nostra varem fer una excursió a Madrid on no hi va faltar el Retiro, el Prado i els xurros amb xocolata. Aquí una foto emblemàtica d'un monument que encara hi és. Un homenatge a les persones de Madrid que ho fan bé i no han provocat que estigui amb aquests nivells de Covid que els ha portat una mena de confinament polític.

191 dies i possible acord a Cristalera

 Portem 191 dies i al final sembla que la cosa es va calmant almenys en el món laboral. Els sindicats de la Cristalera i els gerents han arribat a un  acord que ha acabat amb la vaga d'aquesta important empresa penedesenca. Crec que les condicions són bastant favorables. Per altra banda, seguim amb la tornada a l'escola. Ahir a Tv3 varen fer un programa sobre l'escola i el Covid i no varen convidar ni pares ni professors, Si que els feien preguntes per la tele, però potser el que deien en directe no era del tot cert. Seguim endavant. Avui Madrid comença una mena de confinament perquè estan en uns nivells molt alts de contagi. Aquí seguim endavant amb una mica de pluja i aire una mica fresc.

La Baixada de l'Àliga de Tarragona

 

L'any passat el dia 21 de setembre vaig gaudir d'un gran espectacle a la casa d'una companya de feina que va ser la baixada de l'Àliga de Tarragona. Va ser brutal veure la gent i l'ambient des d'un lloc privilegiat que em costarà oblidar. Uns carrers i places on no hi cabia ni una agulla amb un ambient espectacular d'un poble que tenia ganes de festa i es veia que era una cosa natural compartida per la multitud allí present. Una gran vetllada amb molt bona companyia.

190 dies i visita a Barcelona

 Portava més de 200 dies sense anar a Barcelona i avui amb el tren ha anat pel centre. La poca gent que es veia era gent de Barcelona majoritàriament i havia molts cops estrangers. Hem vist comerços tancats i els carrers i places semblava un diumenge de tarda d'hivern. Poca gent per ser un dissabte de setembre. Una imatge inèdita en aquests temps. Molta gent amb mascareta pel carrer, la majoria, però alguns si guardaven la distància de seguretat i altres com a mosques. Hi havia turisme familiar per donar un tomb i anar a comprar. Les botigues no gaire  plenes i en especia algunes on hi havia més turistes mig buides. Un ambient ben diferent a la normalitat. La botiga que ho petarà serà el nou Primark de la plaça Catalunya. Un 60 % de les persones que trobàvem portaven bosses d'aquesta cadena comercial.

188 dies i la música i l'art són segurs

 

Portem 188 dies en aquest món i un dels punts més castigats és l'art i la música. Algunes localitats com Tarragona, Vic i també el Vendrell han donat vida als artistes locals per ajudar a aquest col·lectiu que necessita més que mai l'aire que respira. Ahir es va fer una mena de manifestació a 23 ciutats espanyoles entre elles Lleida i Barcelona reclamant la possibilitat de tocar i obrir teatres i derivats. El Mercat de Música Viva de Vic ha fet una promoció d'alguns artistes en concerts tancats pel youtube. Esperem que tot torni a la normalitat i la gent que viu de l'art tingui la seva oportunitat sinó al final ho passarem molt malament tots plegats i haurem de caure en els de sempre i els nostres artistes propers hauran de buscar alternatives i deixar allò que els ompla. 

Una de les grans farses d'aquest segle, els mercats ambientats

 

Una de les grans mentires d'aquest segle són els mercats medievals, de mariners, etruscos, romans que es fan a casa nostra on hi posen molts venedors, uns quants restaurants amb uns preus escandalosos i uns quants actors que et fan de guerrers, capellans i el que faci falta. Això pot servir per atraure gent si es fa bé deixant que gent de la localitat també hi participi amb les seves propostes, però a vegades es deixa fora als del poble on està muntat i això és molt trist.

En defensa del català a les institucions penedesenques

Algunes formacions nacionalistes per constituir majories estables en governs locals no han dubtat en pactar amb formacions espanyolistes deixant de bandes perjudicis i crítiques per ambdues bandes que puguin haver sorgit abans d’aquest acord.

Aquestes sumes a vegades té un clar perdedor que ens pot passar per alt en molts casos. Aquest és la llengua de comunicació del consistori  i personals d’alguns dels polítics dels partits governants del consistori on apareixen clares mostres de bilingüisme innecessari. No és una cosa regulada ni que segueixi uns clars estàndards i quan menys t’ho esperes doncs et trobes aquesta utilització de les dues llengües.

Evidentment estem en una zona turística on també  hi ha moltes segones residències de persones que provenen d’altres parts de la península ibèrica que tenen en les nostres platges un dels seus destins preferits.

Jo crec que la immensa majoria de persones que viuen habitualment a casa nostra entenen perfectament el català encara que pel motiu que sigui no el parlin. Llavors en molts casos és superflu practicar aquest bilingüisme per què la gent t’entén perfectament en català. En aquelles aportacions dirigides principalment a castellanoparlants llavors fas servir aquesta llengua com a vehicle comunicador. Evidentment tots els catalanoparlants també l’entendran. Si ens trobem davant de persones que parlen altres idiomes fora d’aquests dos que tenen caire oficial pots fracassar en  les mateixes fites si utilitzes el català o castellà perquè ambdós els són desconeguts. En aquesta situació potser que ens situem en clau global i apostem per l’anglès que és el més universal que tenim al nostre abast més proper. Una de les nostres màximes riqueses culturals que hem de preservar és el català perquè si l’anem deixant de banda al final anirà perdent pes específic fins desaparèixer com ha passat en altres casos. Hem de saber utilitzar les diferents llengües amb seny i no pas amb simples finalitats polítiques con fan alguns.

El Pampa's Rock, un clàssic de la Ràdio Local

Un dels clàssics de Ràdio el Vendrell és el Pampa's Rock que ja porta quasi 20 anys en antena a Ràdio el Vendrell. Ara estem tots els col·laboradors confinats a casa perquè no podem fer ràdio en directe. A veure quan passa la pandèmia i podem tornar a la ràdio a fer de les nostres. És com una droga com enganxa i costa deixar-la. Potser no ens escolta gaire gent, però sempr hi ha algú a l'altra banda. Records d'un programa que havia organitzat concerts amb grups importants a casa nostra. A veure quan tornem.

187 dies i el Vendrell és un parc temàtic

Portem 187 dies i el centre del Vendrell i Coma-ruga són parcs temàtics per a les persones que vulguin nous reptes i van veient com la cosa va canviant molt a poc a poc. És un joc on no saps quina petita sorpresa et tocarà demà. Aquestes obres jo crec que es podrien fer molt més ràpid però per donar significat al tema de què hi estem treballant es perllongaran més enllà del Nadal i que no torni a passar res de confinament ni similar. Anar al centre del Vendrell a peu i en cotxe és una superació de petits reptes que no saps mai que t'aniràs trobant. Un poble cada dia un xic diferent.

En greu perill l’eix econòmic del Baix Penedès

La nostra comarca que sempre s’ha mogut oficialment econòmicament en el món del turisme i l’hostaleria resulta que també té la seva industria que poques vegades és noticia, però malauradament les darreres que hem generat han estat principalment negatives.

Fa al voltant de 50 anys algunes empreses van caure a les nostres contrades aprofitant les potencialitats que fa segles que tenim i que poques vegades han estat aprofitades pels seus habitants. Eren temps en què la vinya estava conreada en la seva majoria i el turisme seduïa molts professionals perquè era una forma de treballar durant pocs mesos i viure amb uns mínims garantits durant la resta de l’any. Els europeus ens visitaven i deixaven els seus estalvis a casa nostra d’una manera generosa a canvi de sol, bon menjar i bon beure.

Pocs són els que parlaven de la indústria en aquesta comarca, però ves per on en algunes localitats com l’Arboç i Banyeres del Penedès van ser capaços de fer un gir de 180 graus en les seves poblacions gràcies a aquesta gran empresa que va apostar clarament per les nostres contrades. Aquest era un fenomen peculiar que convivia amb la vinya i el turisme que eren els autèntics reis mediàtics.

L’agricultura donava vida a moltes famílies baixpendesenques que seguint les tradicions ancestrals seguia conreant la vinya, l’oli i  els cereals. Els pagesos sempre s’han queixat que els preus a què venien els seus productes eren baixos, però amb el pas del temps tot i que el cost de la vida ha pujat considerablement, aquests preus baixos s’han mantingut en el seu nivell i en algun cop inclús han patit un fort descens. De mica en mica els fills d’aquests agricultors han anat abandonat el món rural per buscar-se unes condicions de vida millor i deixar la terra per a les estones d’oci o simplement deixar-les sense ermes, en especial aquelles de difícil conreu amb maquinària. Al seu davant alguns van apostar per invertir en alguns negocis de  turisme que era un negoci que per molts els resultava temptador perquè eren anys on s’hi movia molt de caler amb una poca inversió.

Alguns d’aquests van deixar l’aixada per agafar la paleta entrar en el món de la construcció que també es començava a desenvolupar amb intensitat en aquestes dècades. Hi havia molta demanda a la comarca per la construcció de segones residències i pel fort creixement de la població i semblava que el món del totxo no s’acabaria  mai. Després també estava l’obra pública que prometia amb noves i importants infraestructures.

Alguns d’aquests fills de pagesos van entrar en el món del funcionariat en especial en els mossos d’esquadra que va servir perquè molts d’aquells fills de pagesos de tota la vida trobessin una vida amb un futur assegurat, encara que potser no podrien aconseguir les condicions laborals dels que es movien en el món de la construcció i el turisme.

Altres pocs van optar per formar part d’aquestes empreses que es van establir a casa nostra. Donaven seguretat i les condicions laborals eren força bones. Era una altra proposta que des de fora en aquells temps no oferia les condicions d’altres negocis de la comarca que en aquells temps eren molt prometedors.

El panorama en aquests anys ha donat una volta inesperada per aquells joves somiadors que van tenir la sort de viure una de les dècades més prometedores de la nostra comarca com va ser la dels 70 i 80.

De mica en mica l’agricultura ha quedat quasi testimonial a casa nostra. Uns molt pocs cellers s’encarreguen de vendre el fruit dels nostres camps arreu. El turisme que tenim actualment tot i algunes poques excepcions no és aquell que portava carregada la cartera amb bitllets i no l’importava pagar 500 pessetes per una cervesa. El món del ciment i l’obra pública també ha quedat sota mínims. Només cal veure les poquíssimes grues d’obres que sobresurten per sobre la resta d’edificis a la comarca. Després d’aquesta història la nostra seguretat durant aquests anys són aquestes empreses com la Cristalera i la Idiada, entre poques més que han estat allí donant vida a la comarca i a moltes famílies. Això és un cop molt dur per aquells professionals que han apostat per un lloc segur encara que a curt termini no els aportes tants beneficis com altres que amb el temps han anat desapareixent. Són els fonaments econòmics del Baix Penedès que han estat sempre allí amb les seves petites crisis i vagues que s’han anat superant. Aquests són els nostres eixos econòmics  del darrer mig segle. No podem tenir més persones en les llistes de l’atur perquè estem en una comarca amb una situació molt preocupant i si perdem aquesta estructura bàsica ho perdem tot. Ens hem de moure tots en el mateix sentit sinó tots hi perdrem. No s’hi val a badar. Endavant i la lluita continua.

Els maridatges, un acte cultural fonamental

Una de les estrelles de la nostra comarca són els maridatges. Ja fa anys que es practiquen des de diverses empreses i entitats. Aquest és un dels punts forts per donar a conèixers els nostres productes. Menjar, beure, música i si fa falta alguna cosa més que doni més volum a la proposta. Aquest és un maridatge del 2016 al Museu Deu.

186 dies de pandèmia. Ara anirà venint la part més fosca

Després de 186 dies de pandèmia ara anirà venint la part més fosca. A l'estiu la gent es va espavilant, però que farem als mesos més fred de tot plegat. Fa un mes el president del Cit del Vendrell va dir que havien tancat 10 establiments comercials de la vila. De mica en mica n'aniran caient més perquè sense turisme i amb un nivell salarial de la població precari basat en ajudes socials no anirem gaire lluny. Aquí un exemple d'un altre lloc que ha tancat. El que hem de fer és ajudar els establiments de casa nostra comprant allí perquè no tanquin i mantenim una mica de vida al Vendrell que ja està prou tocada. Això ho hauriem de fer tots plegats.

185 dies i nova caratula tele local

Tenim una nova caratula tele local. Ara només li falta que hi hagi una graella completa dels programes de la tele i de la ràdio en general i no dia a dia com està ara. Encara hi ha pendent nomenar el seu director, gerent o com sigui. De moment encara no s'hi pot anar a fer programes com feia jo i altres. A veure quan l'obren a la gent. De moment veig que no fan un dels programes més participatius i democràtes que es fan a casa nostra com el Per què? No diuen res. O sigui que potser estem davant d'un difunt de la programació. No perdem gran cosa, la veritat. Les notícies ho diuen tot el que toca dir, evidentment. Seguim endavant. Els professionals de la tele, una gran tasca al peu del canó.

100 anys del naixement de Joan Perucho

Aquest any com tantes coses s'havia de celebrar el centenari del naixement de Joan Perucho a Albinyana amb diferents activitats. Aquesta com tantes altres iniciatives s'han anat a fer punyetes a causa de la pandèmia. Molts albinyanencs el recordem passejant pel poble o anant a missa. Passava moltes temporades a aquella casa de cal Groc a Albinyana on encara hi viu família seva. Una persona integrada i molt popular juntament amb la seva senyora que va connectar amb el poble.

Un divan en Tunez, la realitat d'un país veí

Un divan en un Túnez és una peli que serveix per veure la realitat d'aquest país nord-africà després de la revolució de la primavera. Una peli interessant on es veu la relació amb el de tota la vida i les noves tendències mundials. M'ha servit per recordar els estius que passàvem en aquesta ciutat estudiant al Bourguiba School. Una peli que no deixa gaire bé a aquest país, però s'ha de veure per saber com van moltes coses no tan lluny del que tenim aquí.

Cal Tet, Una de les cases de Masarbonès

Aquesta foto l'he trobat  a casa provinent de Ca l'Altet de Masarbonès d'on són originaris els Serramià que hi ha pel Baix Penedès. Una foto on crec que està la meva àvia Merce Serramià Calvet, però no la situo quina es, eren 4 dones i un xicot. Si la penjo aquí pot tenir més dades sobre aquesta família.

184 dies i avui comença el curs escolar

Portem 184 dies d'aquesta història. Avui comença el nou curs escolar presencial amb mesures, bombolles escolars i altres històries per evitar l'efecte del virus sobre l'alumnat i el professorat. Ara haurem d'estar un dies a veure que passa perquè sembla que tot comença a funcionar després de sis mesos de parada. Poc a poc anirà engegant tot plegat.
La Diada de Catalunya me la vaig passar menjant cargols i carn a casa d'uns familiars a Lleida. Uns serveis mínims després de 10 anys en què estava al peu del canó, però enguany tot era diferent i llavors ens hem d'adaptar a la nova realitat fins que tot canvií. La tele i la ràdio local avui estrenen nou portal que es més visual que l'anterior,però la base és la mateixa, el que canvia és la part de fora.
Tot més o menys segueix igual, fa caloreta i encara es pot banyar un a la platja. Hi ha molts mosquits que ataquen a moltes persones i seguim endavant a veure que passa en les properes setmanes.

Un punt de trobada de la meva joventut

Quan erem més joves anavem al Louie Vega de Calafell, un invent que va tenir els seus anys de glòria ara fa uns 15 anys, però com moltes coses bones va tancar. El seu arquitecte va rebre un premi pel seu disseny. Ara està a mig camí de desaparèixer. Estaria bé que es recuperès perquè també forma part de la nostra història. Molts som els que hi hem passat i tenim molts bons records.

180 dies i un dia de festa afegit

 

Avui estem a 10 de setembre i encara hi ha dubtes sobre que es farà en algun lloc l'onze de setembre.  El millor és anar al balcó o anar a donar un tomb amb la senyera pel carrer. Serà un dia ben diferent. Aquí al Botafoc tenim un altre circo, sembla que la cosa promet. Dilluns comencen les classes.

Vicky Benitez i el seu art peculiar

Hi ha artistes a la comarca que a vegades tenen la sort de donar a conèixer el seu art en les sales de la nostra comarca. Fa uns 4 anys va ser el torn de Vicky Benitez amb una exposició molt peculiar a la Sala del portal del Pardo. Una història diferent dels nous creadors més joves que també busquen espai pel seu art. Molta sort Vicky i endavant amb els nous projectes.

179 dies i apostant pels horaris més racionals

Una de les coses importants aquests dies és que un carrer com l'Alt del Vendrell ha vist com els seus establiments a partir d'ara tanquen mitja hora abans de les 8. No és normal els horaris actuals que fem fins a les 8 o les 9 de la tarda i diumenges tot el dia amb els supers oberts. Hem perdut la diferènci entre dies festius  laborables. A veure si de mica en som com els anglesos i a les 18 hores tot tancat. La veritat és que tenim temps per tot, però això de què els diumenges la gent vagi a comprar a les 12 del migdia no té ni solta ni volta.

El Baix Penedès a mig camí de tot arreu

El Vendrell igual com el Penedès ha estat un lloc de pas des de temps històrics. Un cop més només cal donar un cop d’ull al Google Maps per veure que per aquí tenim una cruïlla de vies terrestres molt importants tant sobre dues rodes com ferroviàries. Aquest és un punt de nexe entre el nord, el sud i l’interior. Una mena de creu paral·lela a la costa que endinsa el seu braç més llarg fins a les terres de Ponent.

Pel que fa al turisme doncs complim amb escreix aquest paper doncs són moltes les persones del nord i principalment de l’oest que venen a les nostres costes per gaudir de les nostres propostes amb regust a mar i a muntanya.

Igual que aquest sector clau en la nostra economia segueix en peu i actualitzant-se al llarg dels anys, també hem d’aconseguir que aquest paper de punt de trobada, d’eix s’apliqui en altres factors de la nostra societat com l’econòmic.

Un exemple clar és la Idiada que fa més de 25 anys que és un dels motors de la nostra comarca, però encara aquest territori ha d’augmentar la seva participació en aquesta empresa clau amb més personal i col·laboracions formativa i industrial. Hi ha persones del Baix Penedès que hi treballen i també joves estudiants  que hi fan les seves practiques, però de mica en mica s’hauria de crear un vincle formatiu entre aquest centre de treball i la Universitat Rovira i Virgili per dotar a Santa Maria del Mar  d’una proposta educativa per formar professionals més especialitzats que vagin abastint aquest centre i altres empreses similars que sorgeixin arreu.

El problema de la comarca és que s’ha quedat amb el pitjor paper de les tres comarques penedesenques i en el seu moment no va saber o no va voler volar amb la resta. Es va quedar endarrerida i encara no ha remuntat el vol per estar al lloc que li  correspon aprofitant la seva situació privilegiada i els seus potencials que tothom té molt clar que tenim però que encara no hem sabut treure punta a aquest llapis que ens ha de permetre escriure millors pàgines de la nostra història i millorar els nostres índexs econòmics.

Un dels grans problemes que tenim és que cada administració i cada municipi va cal al seu costat i no som capaços de bogar tots en la mateixa direcció. No hi ha un lideratge important, sinó petits reietons que van donant vida a la seva parcel·la i es desentén de la del costat. Aquesta política ens perjudica perquè la gràcia de tot plegat seria treballar conjuntament amb uns objectius consensuats per tots i clars.

En aquest tros de món tenim un munt d’entitats petites perquè som incapaços de crear-ne de grans i amb pes específic. Els petits líders que van sorgint dins les grups de tota la vida prefereixen sortir i la seva guingueta particular. El mateix passa en el tema associatiu que empresarial.

En la nostra comarca on cada dia els pagesos en són menys i amb el pas que va a l’agricultura a casa nostra d’aquí quatre dies tindran un lloc garantit en algun museu de casa nostra al costat dels terrissaires, pescadors, mariners, llenyataires, boters i tants altres que s’han anat perdent en els darrers anys en nom de la globalitat.

Pel que fa a la indústria, doncs ja podem veure el que tenim en els molts polígons industrials que en les darreres dècades s’han implantat a casa nostra. Tenim molta gent preparada per administratiu que ha estat històricament una de les formacions amb més seguidors en el nostre ensenyament secundari, però ens falten persones que parlin idiomes  i especialistes en altres temes més tècnics.

El sector que va fent és el servei perquè la comarca s’ha convertit en una ciutat dormitori low cost de Barcelona.  Aquesta és la nostra realitat i hem de treballar per sortir d’aquí i realment dotar d’indústria aquesta comarca i també apostar pel tema investigació. Estem en una localitat on la majoria de gent ha de marxar a un altre lloc per treballar. Doncs aprofitem d’una vegada les potencialitats i anem tots en el mateix sentit.

178 dies i ja anem pel carnaval de l'any que ve

Ara es el moment d'anul·lar el carnaval de l'any que ve que és una cosa que es fa amb temps i a hores d'ara ja es comença a treballar de cara al febrer del 2021. Suposo que abans al Vendrell suprimirem la Fira i també com la resta de pobles tindrem uns reis mags virtuals perquè aquest és un dels esdeveniments més esperat per la canalla que aniran caient en les properes setmanes amb alguna proposta altertnativa. S'ha de dir que aquest cap de setmana els carrers de Calafell platja era una bogeria de gent amb el fora stocks. Era molt agobiant tot plegat. A veure aquesta setmana amb tres dies de festa que passa perquè la cosa promet. Tanca Bosch de Castellet amb 300 treballdors directes. Aquí a la comarca venen uns mesos molt complicats perquè fins ara era estiu i algo queia, però els mesos que venen no són gens optimistes. A veure.

Una foto centenària de Masarbonès de ca l'Altet

Jo sóc descdendent de ca l'Altet de Masarbonès, un llogaret del terme municipal de Masllorenç. La meva àvia era la gran d'aquesta casa i va nèixer a principis del segle passat per morir l'any 1992. Aquesta foto és una d'aquests fotos on apareix una família posant per a l'esdeveniment. Ara tenim moltes fotos, però abans era com un luxe fer-se una foto. Jo crec deduir a la meva àvia, però no n'estic segur. Són de la nissaga Serramià Calvet,. Si algú sap alguna cosa més que ho digui.

Fotos amb història

Aquesta foto és del 2002 i estan uns amics meus i la Mònica en un restaurant de Tarragona. Abans fa 20 anys hi havia una àmplia oferta de discoteques i oci nocturn al nostre abast. Avui en dia no sé pas on es posa la canalla perquè l'oferta és molt limitada i no sé pas on va. Ja no parlo d'ara del virus en què molta gent suposo que es queda a casa, però en una situació normal no sé on es posa la gent de 20 anys.

177 dies i és temps de comunions, 10 persones

Ahir diumenge dia 6 de setembre el meu fillol Pau va celebrar la seva 1a comunió a l'església de Calafell Platja. Hi havia sis nens que feien la 1 comunió. Cada família només podia portar 10 persones de comitiva. És el que hi ha en aquests temps especials. Ara ens estem preparant per a la tornada al cole. Només hi ha dubtes. En cas de dos infectats ja s'ha de tancar l'escola i posar en quarentena. Són setmanes decissives a veure que passarà en el futur. Aquí ens hi juguem moltes coses. L'estiu ja s'acaba i avui havia de ploure molt i al final 4 gotes.

Un rellotge de sol a les Peces de 1831

Aquest rellotge de sol està a cal Miró una de les cases més importants de les Peces. És de l'any 1831 i és un dels exemples d'aquest rellotges a casa nostra. Te un lema jo sense sol i tu sense fe no som res. Doncs aquí un bocí de la història del meu poble, Albinyana.

176 dies i comença vaga indefinida a la Cristalera de l'Arboç

Una de les empreses més importants del Baix Penedès vol tancar un forn i això pot provocar l'acomiadament de 122 persones. Avui a les 18 hores hi ha una manifestació a l'Arboç en contra d'aquest tancament i a partir d'avui també comença una vaga indefinida en aquesta empresa clau del Penedès. Aquesta empresa ha estat cabdal per la comarca per la riquesa que ha aportat en especial a les localitats de Banyeres i l'Arboç del Penedès. L'empresa diu que el forn ja ha arribat a la seva màxima edat, els sindicats diuen que encara pot durar. A veure si hi ha sort i això no passa en aquesta comarca carregada de les pitjors dades de Catalunya.

Visita a Can Barça

Un dels museus més visitats de Catalunya és el Museu del Barça. Jo ja vaig fer els deures l'any 2010. A mi no m'agrada gaire el futbol, però hi ha coses que s'han de veure com aquest museu o un partit al camp nou. Són coses importants.

175 i 211 km per autopista

Doncs com passa molts cops quan vas per una autopista i vas a 120 i algú t'avança. Doncs això és el que devia fer aquest xicot per l'autopista anant a 211 kilòmetres per hora. Una gran velocitat que supera amb escreix el màxim. Al final el Messi es queda. Ja podem passar l'any tranquil al saber que l'estrella argentina es queda un any més. No sé que ha passat, però alguna cosa rara perquè el xicot es queda i no sé sap res del Bartomeu.