Barcelona és una ciutat que és pot veure a peu, a l'aire i també des del mar i no ens cal agafar un creuer. Hi ha uns petits vaixells al davant del Maremagnum on pots donar un tomb fins arribar al seu limit amb Badalona. És una mica com fer el guiri, però tens una visió diferent de la gran ciutat amb els seus edificis més alts i les seves muntanyes. Molt interessant.
Portem 231 dies en aquest món i això no s'acaba i cada dia anem a pitjor perquè encara no ens hem recoperat de la primera onada i ja ens ha vingut la segona amb tota la força. Avui un centenar de persones de l'hosteleria del Vendrell s'ha concentrat a la plaça Vella del Vendrell per protestar contra la situació, Les protestes i manifestacions van creixent arreu que si els taxis, personal sanitari, esteticistes, hosteleria fins i tot també han sortit els que denfesen la inocència dels detinguts de la operació de la Guardia Civil contra el finançament del 1r d'octubre. Després de més de 24 hores a la presó ja són al carrer. La gent ja està cansada i jo aguanta que li prenguin el pèl. Aquesta nova normativa no s'aguanta per enlloc perquè la gent que ho fa bé també ha de tancar i no es castigar qui ho fa malament i no es posa remei al que passa en algunes hores en el tren i el metro. Aquesta foto l'he tret del Baix Penedès diari i és tastet d'aquesta societat que ja està farta que li prenguin el pèl amb unes normes que no van i que no ens treuen de l'atzucac.
L'any passat vaig gaudir de Nadal a Port Aventura amb aquesta decoració diferent de la que ens té acostumats la resta de l'any. Una de les parts més interessants es fa sobre el llac de la Mediterrània jugant amb canons d'aigua i barques. Aquí una foto d'un espectacle que enguany no podrem pas veure.
La
Biblioteca Popular del Vendrell va celebrar el passat dissabte 17 d’octubre un
segle de vida entre nosaltres. La seva inauguració amb tota la flor i la nata
de la societat vendrellenca i la presència de figures destacades de la política
catalana com el president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch. Un període
que emmarca un de les èpoques daurades de Catalunya al llarg del convuls segle
XX. El cost de l’obra va ser de 40.000
pessetes el que avui representarien uns 240,405 euros que ens podia resoldre la
compra d’una família de 4 persones durant un parell de setmanes sense excessos.
La primera pedra es va col·locar per la festa major del 1917 i no va ser fins
la Fira del 2020 en què es va obrir al públic.
Aquesta ha
estat una de les eines perquè la cultura arribes al poble perquè tothom pogués
accedir al coneixement que és una de les armes mes poderoses dels nostres temps
per aconseguir canviar el món. Durant molts anys la cultura ha estat patrimoni
principalment de les classes nobles i burgeses i de l’església, com no. Això
els ha permès guiar a la resta de la societat cap allà on els ha interessat. En
els darrers segles també han aparegut esporàdics personatges de les classes més
desafavorides que per alguna raó han tingut contacte amb la cultura i han
liderat importants moviments socials per exemple Dolores Ibárruri, “la
Pasionaria”.
Avui en dia
que estem saturats d’informació gràcies a les xarxes potser el que ens cal és
saber triar el gra de la palla i lluitar contra les notícies falses, però en
aquella època com ara, la informació és sinònim de poder.
La cultura
era patrimoni de quatre famílies que es podien permetre el luxe de comprar
llibres i també d’educar els seus fills fins a una edat raonable. La
universalització de l’ensenyament no ha arribat fins al segle XX després de
l’empenta que van suposar l’extensió arreu dels ideals de la Revolució Francesa
uns pocs segles enrere.
Quan jo
tenia 18 anys tothom força eren les famílies que tenien a casa seva alguna
enciclopèdia com la Gran Enciclopèdia Catalana o la Larousse que potser eren
les més populars a casa nostra. Aquesta eina et permetia complir amb bona part
dels deures de l’escola. Altres cops havies d’anar a buscar un llibre
especialitzat que t’aportes la informació necessària a la biblioteca. Avui en
dia aquests espais estan portant a terme altres funcions perquè amb el temps
com moltes altres coses s’han d’actualitzar.
Avui en dia
és un punt on es pot trobar una de les incorporacions més revolucionàries a les
nostres vides com el wifi que s’ha convertit en un element clau per treure
profit a altres aportacions tecnològiques innovadores com els ordinadors i el
telèfon mòbil.
És un lloc
on es pot estudiar tranquil fora de casa tal com s’ha demostrat en aquests caps
de setmana que s’ha obert per atendre els necessitats de tranquil·litat per
aquells estudiants que estaven en períodes d’examen.
La biblioteca
és un punt de trobada per a generacions diferents. Per aquells joves que han de
fer un treball, per aquells que volen parlar d’un llibre i per als més petits
que estan descobrint el moviment dels astres o volen saber les passions de la
bruixa del bosc.
La
Biblioteca serveix com a eix cultural on gent de totes les edats i condicions
s’hi troben amb la finalitat de compartir cultura, experiències, gustos,
vivències, projectes i tantes altres coses que serveixen per fer teixit social,
per fer xarxa, una eina tan necessària avui en dia en la nostra societat
individualista.
La
Biblioteca del Vendrell que el 2005 va canviar d’emplaçament per posar-se on
abans estava un dels llocs mítics del Vendrell com el Cau de l’Arc segueix fent
la seva feina de formigueta i està allí al nostre abast a través de les xarxes
i en cos i ànima perquè aquest cor de la cultura local segueixi bategant amb
força arreu encara que la societat estigui confinada com va passar el passat
Sant Jordi. Per molts moments, mesos i anys seguiu mantenint encès
aquesta llum que ens ajuda a veure-hi més clar en el nostre camí per la vida.
Estem en un lloc amb molta varietat de punts interessants per gaudir. En els punts més alts del nostre entorn trobem Prades, un lloc diferent amb molt bones vistes i un ambient peculiar. Si encara no hi heu anat, doncs aprofiteu que realment val la pena.
El ple ordinari d'ahir del mes d'octubre amb 15 punts de l'ordre del dia va durar tot un nou record que són 8 hores i mitja. Un nivell molt alt que fins ara crec que no s'havia superat, tot i que alguns han durat més enllà de les 12 tan llarg no s'havia fet. El problema és que la majoria de coses tractades seran paper mullat com aquesta tonteria que l'Apropa't ho faci l'empresa Prosceni quan aquesa empresa hauria d'estar integrada dins el consistori del Vendrel i res de muntar xiringuitos per quatre. El nostre estalvi va per una millor despesa dels diners i no aquets 5 o 6 milions d'euros amb el Tabaris que és un dels marrons de l'Ajuntament d'aquesta legislatura i la propera sinó fem un canvi de tàctica ràpid. Hi ha moltes coses més importants ara mateix que aquests mosaics. La cosa és qüestió de preferències i posar en aquest lloc una nova sala de fires quan ja en tenim i aquí són molts pocs els que venen a fer fires al Vendrell.
Doncs seguim endavant i ja es parla de fer confinaments de cap de setmana. A veure que passa perquè per tot això a vegades correm molt i a vegades anem a velocitat de cargol.
Portem 227 dies feia setamanes que l'Ajuntament no donava dades sobre la pandèmia i com estan els serveis n. Ahir va actualitzar les dades davant d'aquest confinament nocturn que pot durar fins el proper any, Hi ha altres canals per saber que passa al Vendrell però igual que es difonen altres informacions secundàries de tant tant s'hauria de dir com està el patí perquè la gent sabés on estem. La veritat és que al Vendrell no estem malament. No estem bé però hi ha altres localitats als nostres voltants que estan molt pitjors. Espero que seguim així informant a la gent sobre coses que interessen.
Avui hi ha ple de tràmit amb les seves mocions entre les més interessants el tema de la restauració que ho està passant molt malament, entre d'altres i s'haurien de suspendre les taxes per terrasses i similars. Primer son les persones que no pas les milionàries obres de les platges que són menys importants que altres temes com surtir d'aquest atzucac on estem tots posats amb el Covid i la situació especial de la covid arreu, però aquí ha fet mes mal. Es poden aprovar o no però com ningú controla si es fan o no alli quedaran per l'arxiu històric de la vila. Avui he vist aquest contenidor girat. Aquesta marca o linia de contenidors no són els millors que hi ha al mercat. Aneu a Vilafranca del Penedès i són més resistents que aquí que quan fa ben alguns queden destrossats
Estem en el temps de panellets. Aquests són de fa un parell o tres d'anys i hi ha una mica de tot. Aquest és un dolç molt nostre que enguany ens haurem de menjar a casa amb menys de 7 persones. Un dels acompanyats clàssics ha de ser el moscatell que és ideal unit amb les castanyes i moniatos.
Avui diumenge no tenim Lauzeta al Twitch i tal com avança la pandèmia amb un risc de rebot teneral de més dde 700 a tot Catalunya continuen en aquest camí cap el confinament que varem viure el passat mes de març. A la comarca tenim Masllorenç que ara per ara és el municipi amb el risc més alt de rebot de tot Catalunya amb més de 6.000 de nivell. És un poble petit que amb poques persones infectades ja puja molt, però la cosa es va posant més seria del que estava. De moment tenim estat d'alarma fins d'aquí sis mesos o sigui que això del toc de queda es quedarà fins el mes d'abril com a mínim. Haurem de fer una revisió de les cavalcades dels Reis i també de la missa del Gall són algunes de les coses que em venen ara per sobre, però hi ha altres històries. Avui han atrassat l'hora i al matí surt el sol més aviat, però a les 6 de la tarda ja es fosc. Seguim endavant veient com tot es va posant cada dia pitjor que estava. Avui hem anat a Aiguaviva del Montmell i hem gaudit d'aquests paisatges. Endavant amb energia i empenta.
Una de les obres més reexides de la Kmama és el Pescador d'estels que explica la vida d'una dona que va perdre el seu fill al mar. Una proposta interessant que aquest elenc calafellenc va saber adaptar amb molt d'encert. Una gran companyia i una gran interpretació.
Portem 225 dies en aquesta merda de virus i uns dels que s'han mantingut ferms des del primer dia a traves del Twitch han estat els Lauzeta que cada tarda ens regalaven la seva música a través de la xarxa. Han estat una banda sonora amb la seva simpatia i el seu do de gents ens han animat i ens animen aquestes tardes en què anem saltant de fases i tancant i obrint botigues. Moltes gràcies per aquests moments inolvidables.
Per altra banda, ahir vaig anar a comprar i vaig veure que la gent està comprant per sobre de les seves necessitats. Hi havia gent que carregava molt i potser ja estem en una mena de sicosis preconfinament que fa que la gent compri molt. El paper de water i la farina estaven ben assortits.Aviat ens confiaran. És qüestió de dies. Avui canvien l'hora.
Doncs en el tema del Coronavirus no podia ser la cosa diferent. Si donem un
cop d’ull a les nostres terrasses i a algunes platges podrem veure que la
distància de seguretat brilla per la seva absència, però a tocar tenim
presumptes ballades de sardanes amb el públic assegut en cadires que si que
guarda aquests dos metres entre els diferents seients. No ens donem compte que
el virus no entén ni motius ni de justificacions.
Jo crec que davant d’aquesta situació i tot el que hem viscut hi ha una
cosa que al final és la que sempre és la vàlida que és el seny. Un cop més
davant del que tenim davant hem d’actuar amb el cap i nosaltres mateixos
decidir quina postura mantenim davant aquesta pandèmia que tenim en la nostra
societat.
Trobo molt encertada que la Festa Major de Vilafranca i tantes altres hagin
quedat aplaçada perquè és molt difícil discernir el que és i no és perillós a
banda de les persones que poden posar en risc la salut d’altres persones.
Millor agafar aquests diners i ajudar al poble a tirar endavant començant pel
comerç local i passant també pels creadors que durant aquests mesos no han
pogut treballar. Apostem pel demà i deixem que passi la tempesta amb el menys
mal possible.
Un dels llocs que cal visitar a Barcelona és casa Vicenç que està per la part alta. Una obra de Gaudí que ens mostra un cop més la seva idea i visió de l'art.
Hi ha bars que fan història com cal Guitarra que porta 50 anys donant servei al poble. Abans estava a la carretera del Dr. Robert i ara al carrer Colom. Allí és un dels punts de trobada de Son Rumores un grup puntual de música del Vendrell que posa música i lletra a alguns dels personatges del Vendrell i comarca com la Filomena. Una combinació per donar vida a la gent que marca una generació i que no surten a les enciclopèdies.
El Vendrell en aquest confinament s'ha convertit en la capital de la droga a Catalunya, extasis marihuana, cocaina. De mica en mica han anat apareixent traficants, plantacions, bosses i tot el que es pot trobar a la societat. Aquí que és una comarca sense llei la gent aprofita per fer negocis alternatius. També com és una societat força degradada serveix és fàcil entrar per aquestes màfies perquè en la part legal no hi ha gaires alternatives i al final la gent es busca la vida no hi ha més història. El Vendrell estem a 257 d'index de contagi, però qui està molt alt és l'Arboç que podria ser que algun dia facin un confinament perimetral. Hem de donar suport al comerç local perquè tiri endavant i ara en especial als bars i restaurants confinats.
Aquests dos minyons són els encarregats d'explicar a la gent la vida i miracles a la casa de Pau Casals a Sant Salvador. Una parella divertida que fa que tot plegat sigui més amè i proper per a la gent que s'acosta a la visita de la casa del mestre.
Portem 222 dies i la cúpula de mossos arran del 1 d'octubre absolta. No han trobat ni rebelió ni sedició ni res de res. Molt trist que en aquest país la justícia és més política que una altra cosa. Moltes felicitats per la sentència absolutòria, però ara aquí tenim un problema entre les dues sentències dels mateixos fets. Una cosa difícil d'entendre per a moltes persones i un nivell més en aquesta justícia de merda que tenim aquí. Seguim endavant i les entitats cooperatives del Baix Penedès han decidit unir-se per fer front al que ve. Esperem que la cosa xuti perquè és molt bona aposta. La gent del Vendrell es queixa que hem pagat l'Ibi en dos mesos seguits perquè el primer fraccionament es va aplaçar i ara s'han ajuntat dos pagaments en un dels mesos amb més despeses de l'any. Poca organització. Aquesta càmara que enfoca el terra a la zona de sota la via dels Bombers no crec que funcioni.
La nostra societat i l’ésser humà des de tots els temps té uns principis als quals no es poden renunciar perquè formen part de la nostra espècie. En molts casos han servit per la pròpia evolució de l’espècie.
Un
d’aquests fonaments és el dret a cobrir les necessitats bàsiques com
l’alimentació i habitatge. Hi ha persones que estan en el territori en una
situació alegal que no els permet accedir al mercat laboral que els pot
aportar un salari ni tampoc tenen accés a les ajudes socials per cobrir les
seves necessitats més immediates. Llavors en aquestes circumstàncies el més
normal que aquests persones trobin alternatives en altres marcs que no han de
ser molts cops el que és considera estrictament legal i curós en la nostra
societat. Hi ha coses com el pa i l’aigua de cada dia que tothom té clar que és
bàsic com a éssers humans que som per sobre tota la normativa que et puguis trobar.
Llavors
quan un govern consent aquest tipus de situació precària també hauria de
tolerar d’alguna aquests camins foscos i
més en situacions especials com la que estem vivint actualment. La nostra
societat ja fa dies que té una part de l’administració saturada en especial la
que atén aquestes persones que estan tot just al costat de la legalitat vigent
i alguns potser per força major ja han creuat una cama a l’altra banda de la
línia roja perquè no troben resposta en la part adient.
Un dels
greus problemes que hem tingut arran del coronavirus és que el confinament es
va carregar quasi sistemàticament el que era l’economia submergida que permet
viure o sobreviure a moltes famílies amb feines que si les legalitzessin potser
tindrien més despesa de papers que no pas els ingressos nets que obtenen
per portar a terme aquestes professions al marge dels
protocols oficials. Alguna cosa falla en aquest camp. La despesa social dels
nostres pressupostos cada dia és més elevada sense que donem alternatives a
aquestes persones perquè puguin pescar una oportunitat en el mercat laboral.
Evidentment
que nosaltres formen part d’una cultura i d’unes tradicions que a vegades
sembla que amb el pas dels anys alguna vagi canviant de mica en mica per
adaptar-se als nous temps.
La nostra
climatologia és una de les coses que marquen aquests costums consolidats. Si
nosaltres que vàrem patir tres mesos durs de confinament en el segon trimestre
d’aquest any ens tornen a tancar els bars i els restaurants, potser hi ha gent
que es quedarà a casa, però altres es tornaran a trobar a l’aire lliure o a
casa d’algú per seguir fent vida social. Si es tanca un pàrquing exterior a la
nit perquè la gent no quedi per fer festes nocturnes, doncs potser algú es
quedarà a casa però la majoria anirà a la cerca d’altres opcions on puguin
portar a terme la seva història i anar fent.
Evidentment
que sempre podem aplicar sancions dels diners que tu vulguis, però en alguns
casos estem parlant de persones que viuen d’ajudes socials i viuen al
marge de les tradicions i costums de tenir un número de compte corrent que es
pugui embargar. Alguns d’aquests només tenen mòbil i poca cosa més.
Per altra
banda, veus que la gent es mou amb transports públics saturats i en empreses on
el teletreball no saben ni que existeix o altres tenen l’excusa que simplement
no el poden portar a terme per la seva especialitat professional. Hi ha coses
que no les acabes d’entendre o millor no intentar-ho.
Tot això
barrejat amb una gestió de la pandèmia que ha estat pèssima entre els govern i
els jutjats que s’anaven passant ordres i contraordres deixant a la gent del
carrer astorada perquè no sabien a qui fer cas ni quan començava o acabava tot
plegat.
El més
trist de tot plegat que molts establiments varen aguantar la primera crisis del
coronavirus estoicament perquè venia l’estiu i hi havia optimisme social, però
ara de cara al Nadal i amb el més calent a l’aigüera potser més d’un tanca la
paradeta i de mica en mica ens anem carregant una economia ja prou fràgil que
ens pot portar a una situació dramàtica a tots plegats.
L'any 2019 es va enderrocar la xemeneia de la central tèrmica de Cunit que va estar 34 anys dempeus amb 175 metres d'alçada era un dels simbols del Baix Penedès. Avui en dia ja no queda res de tot plegat. Aquesta central que estava a tocar a Cunit ha estat un de les icones més populars dels darrers 30 anys per la seva alçada. Ara no queda res, només el record i moltes imatges i vídeos e la seva existència.
Portem 221 dies i la cosa va pujant. Ara estem a 234,77 de risc de contagi molt per sota dels 1.000 d'altres localitats de Catalunya. Estem en molt alt, però hi ha altres llocs que s'ha disparat. Un cop més el Vendrell no és de les més greus de Catalunya, però s'han de prendre mesures. A partir d'ara a la nit els 24 hores han de tancar de 10 del vespre a 7 del matí, però el problema no és la nit, sinó el dia perquè hi ha molta gent que davant del bar monta el seu botellon o en un banc. La gent que sortia, molts encara surten, però ho fan en bancs i llocs públics. Tornem a la segona onada. A veure que passarà en les properes setmanes però jo crec que no serà positiu.
Entre les coses frikis que vas veient amb el temps està lo Pau de pons que sobre l'escenari fa les seves verions de temes populars. Jo l'escoltava per la ràdio i no estava malament, la veritat, però el vaig veure el 2018 en un concert al Perelló i a part d'un parell o tres de temes que complien uns mínims, la resta era dolent. Però hi ha persones que trimofen a la vida i tothom ha de tenir el seu lloc i s'ha de donar una oportunitat a tothom perquè per gustos colors.
Portem 220 dies en aquest món del covid. El passat divendres varem començar una quinzena de tancament de bars i restaurants entre altres mesures, però de moment encara anem pujant en index de rebrot i nous casos. La cosa s'està posant negra a veure si aconseguim fer un punt d'inflexió a la corva. Les localiats s'han tornat silencioses amb la vida mínima. Els grans trimfadors de tot això han estat les grans superfícies comercials que cada dia tenen més compres perquè la gent es prepara la festa a casa. Aqui estem al peu del canó a les portes d'una segona pandèmia que a veure fins a on ens portarà. El Barça i el Madrid han perdut a la lliga en aquesta competició descafeina.
Avui que portem 218 dies de pandèmia el Vendrell celebra una fita històrica que són els 100 anys de la Bilioteca Popular del Vendrell. Una de les grans gestes de la Mancomunitat de Catalunya quan aquí teníem una mica de poder. Aquest ha estat una de les grans eines per apropar la cultura al poble. Un punt de trobada de joves i no tant joves que en les seves sales hem començat per la part infantil i hem acabat llegint revistes de disseny. Un punt de trobada de moltes persones que van alli a donar un cop d'ull a l'actualitat i a repassar la nostra història i la de la humanitat. Un lloc que ha estat cabdal per la vila del Vendrell i per la seva comarca on s'han fet moltes altres activitats, com forums literaris, presentacions de llibres, xerrades i moltes altes històries. Tot un honor tenir aquesta biblioteca a casa nostra i esperem que duri molts anys més en el format que sigui que sense perdre l'esperit.
Si podeu aneu a veure un show del Pep Plaza perquè està molt bé i és molt divertit que el Carlos Latre que toca molts personatges, però a mi no m'agrada tant. Si mai podeu ja ho sabeu des del Rei, fins a Pedro Sanchez passant pel Mas i uns quants més. Jo he anat un parell de cops i brutal.
Aquesta nit passada per llei han tancat tots els restaurants i bars a Catalunya. Només podran servir menjar a domicili o per emportar. Un nou cop molt dur al món de la restauració en un gremi que ja també ho està passant magre des de l'inici de la pandèmia. Hem de donar suport a l'hosteleria comarcal perquè després de tot això segueixi endavant. Ahir varem fer els montaditos de tancament a la Barretina.
Ahir també després de 8 anys sense Debat de la vila el van fer per primera vegada. Només vaig veure un tros de l'alcalde i veient de què anava el pal vaig dir això és un debalt electoral i vaig anar a la Barretina que sempre és millor. Pel twitter vaig veure que algu comentava que les seves preguntes no varen sortir al ple. Avui fa un dia estupendo i es divendres i seguim endavant que ja és important.
Al Vendrell és un poble obert que acull tot tipus de persones i d'animals. Aquí és pot veure també un gran vesper de vespa asiàtica que s'ha instal·lat a casa nostra per què on estarà millor que al Vendrell? doncs res fins que el treguin el tindrem a la Riera de la Bisbal al costat del xino de la Riera. Ho podeu anar a contemplar.
Avui és el ple de l'Estat de la vila que tindrà lloc a les 20 pel web dels plens del Vendrell. A veure per on van els trets. Ahir ens van cobrar pel banc el rebut de l'Ibi que ara el tenim fraccionat en dues parts i mira ahir va ser la segona.
Seguim endavant i durant 15 dies entre altres mesures a Catalunya tanquen bars i restaurants i només poden fer servei extern.
La festa de la Bicicleta del Vendrell portaria 78 anys. El seu fundador Jan Fusté la va conduir fins el 1986 fins que un grup de sis joves de la vila sota el nom d'una comissió que portava el nom del fundador la va adaptar a la seva visió i va durar fins el 2001 que per uns comentaris masclistes dels seus membres van plegar per donar pas a les escoles i altra gent, però que de mica en mica s'ha anat descafeinant i no té ni la força ni l'energia d'altres edicions passades en què eren festes molt sonades. Enguany no s'ha fet.
El Reglament Ordinari Municipal més conegut per
ROM va ser aprovat en el ple ordinari del 8 de setembre del 2012. Portem 8 anys
i encara no s’havia convocat mai aquest plenari diferent a la resta dels que
ens tenen acostumats entre ordinaris i extraordinaris on no hi ha lloc per al
punt que acostuma a ser el més interessant de precs i preguntes. Aquest Rom es
va consensuar en la legislatura (2011 -2015) entre les dues forces majoritàries
històriques del Vendrell com són i han estat els hereus de Cdc i els deixebles
del Psoe per parar l’empenta que tenia PxC amb cinc regidors al Vendrell que
havia pujat com l’escuma des del que el 2003 August Armengol havia entrat com a
únic regidor per aquesta força al consistori vendrellenc.
Llavors els partits majoritaris van decidir
elaborar aquest reglament com ja s’havia fet a altres localitats, per tenir una
mica el plenari controlat davant de la possibilitat que algun dia alguna força
aliena al poder històric del Vendrell pogués irrompre amb més força i fer anar
en orris aquest senyoriu que han tingut algunes famílies, clans, colles des de
temps immemorials al Vendrell que s’han adaptat al que tocava cada moment. En
l’auca uns han fet de poder i els altres d’oposició i sempre s’han anat tornant
segons la voluntat popular amb el control d’aquests líders espirituals vilatans
que han fet la seva feina amb més o menys sigil. Just en aquella legislatura en
què es va aprovar aquest document el Vendrell va viure una altre fet històric
que és que les opcions de poder es van unir en un govern unitari dels hereus
d’un i els deixebles dels altres repartint el mandat en dues alcaldies de dos
anys cadascuna. Eren uns temps en què encara podíem lligar algun gos amb alguna
salsitxa que quedava al rebost dels crèdits, però ja va aplicar aquest consistori un pla d’ajust
econòmic que encara arrastrem per pagar els nostres excessos i mala gestió
econòmica de la primera dècada d’aquest segle.
Cap a finals de la passada legislatura semblava
que en faríem un, però per uns mals entesos i una petita partida de tennis
entre Som Poble i l’equip de Martí Carnicer al final la cosa no es va prosperar
i es va deixar a la carpeta de coses pendents per fer. Evidentment aquest reglament
tampoc imposa clarament un ple de l’estat de la vila sinó que diu textualment
“es celebrarà un Ple extraordinari cada any per avaluar i debatre l’estat de la
vila”. Després afegeix que la Junta de portaveus determinarà el règim de la
convocatòria. És una convocatòria apuntada d’aquesta manera sense més
condicionants.
Finalment, després d’aquests 8 anys tindrem
l’oportunitat de desenvolupar aquest aspecte del Rom, nosaltres que som tan
curosos a vegades ens alguns punts, en especial les mocions on podem arribar a
discutir per un punt o una coma mal posada.
La gràcia d’aquest ple és que s’hagués fet en un
lloc obert amb públic present com podia ser la Lira on la gent hagués vist en
directe la cara dels diferents portaveus defensant les seves postures. Això que
es faci a la sala de plens amb només els portaveus de cada formació és una cosa
molt trista i desangelada perquè si realment volem apropar la política a la
gent s’ha de treballar en aquest sentit i no fer un debat amb quatre gats en un
lloc inaccessible sense que es vegi el caliu popular i la resposta de la gent
encara que sigui amb mascareta i amb la distància obligatòria.
Els polítics del Vendrell sembla que tinguin un
gran temor d’aquesta eina de la que viuen i justifica que gestionin un
pressupost municipal per a uns 40.000 vilatans. Tot és mig secret, amb discurs
farcits de grans valors i pocs continguts. Per mi els hi poden donar un segell
Infoparticipa daurat amb llaços de colors i diamants incrustats, però jo
mentrestant vegi el format actual del programa de l’emissora local Per què?
Seguiré pensant que se segueix menyspreamt la postura de milers de vendrellencs
que per diferents raons varen votar per
altres opcions que les que actualment ostenten el poder local al consistori. No
cal que facin un programa per regidor perquè podria ser molt avorrit, però a la
resta de partits els deixes un capítol per formació i
tots contents. Suposo que ho deuen mantenir aquest format perquè tot i
la seva majoria absoluta més que consolidada tenen por que la raó pugui ser més
rellevant que el simple poder de la suma dels seus vots. A gaudir d’aquest plenari esperat a petita
escala i reduït no sigui que prenguem mal en un lloc més ampli. Sempre correm
el risc evident que es pugui convertir veritablement en una partida de tennis
on a la pregunta quin temps fa? La resposta sigui avui soparé xató.
Barcelona amaga ambients de tots els paisos del món o almenys de les cultures més majoritàries. Fa tres anys varem gaudir de Sant Patrick's Day en un pub del costat de la Rambla de Barcelona. Un lloc on semblava que estessis en un pub de London allí tot rodejat d'anglesos amb la carta en anglès i la cultura anglesa que és la que predominava sobre la resta. Són petits móns que tenim a Barcelona i que a vegades són com a petits parcs temàtics per anar molt lluny sense sortir de Catalunya.
La situació del Coronavirus a Catalunya és greu però no tant com ho estava el passat mes de març. Avui ha de sortir el govern a dir quines mesures dràstiques s'aplicaran en els propers 15 dies per salvar una mica la situació i no caure en la situació del març. Ahir varen posar al costat del Cap del Botafoc uns moduls per vacunar de la grip i també, com no, pel coronavirus. Ara seria interessant que algú faci una valoració de la Fira del Pilar del Vendrell amb les tapes que s'han venut i tot això, per saber una mica com anat aquesta fira diferent de la resta. Aposten que estem a les portes d'un segon confinament a veure com evoluciona la cosa. Aquí al Vendrell sensació de molta gent és que la fira va passar sense pena ni glòria.
Fa uns 15 anys que es va obrir al Vendrell el primer Caprabo a Coma-ruga. Després va ser el torn d'un a la carretera de Calafell i anar fent. Després van venir els Mercadona i en tenim dos al terme i després els Aldi i Lid'l i en tenim tres al terme esperant un de nou. També tenim l'Esclat. A qui ha fet més mal aquests supermercats ha estat clarament al mercat del Vendrell que ha anat veient com de mica en mica s'anava buidant. La gent prefereix anar a altres llocs a comprar on es pugui aparcar més propers. Un dels principals damnificats ha estat el mercat del Vendrell que amb el temps ha anat perdent visites, però per la qualitat del producte i la seva atenció personal ha aguantat el cop i va tirar endavant amb ganes i voluntat per fer front a la nova situació. Endavant paradistes del mercat municipal del Vendrell.
Avui és el Pilar quan el Vendrell celebra la seva fira en els darrers anys aprofitant que es festa. Jo la veritat que no he anat enlloc de la Fira del Vendrell i em vaig limitar a seguir els versots per la tele local. No eren ni dels millors ni els pitjors. Els protagonistes va ser la Galeano i el Soriano, seguim endavant i demà ja som dimarts, però amb un setmana amb un dia més de festa. He aprofitat per anar al cinema al Vendrell.
Explota Explota és una peli divertida per a la gent que ja en tenim 40 i escaig amb els exits de la Rafaela Carrà. Una peli interessant que duran unes dues hores et porta a l'Espanya franquista de la censura i les noves propostes per ensenyar una mica més de cuixa. Alegre i divertida. Res de l'altre món, però si una bona estona.
Encara que no ho sembli estem a la Fira del Vendrell amb la Rambla buida d'stands de matalassos, assegurances i paelles antiadherents. Aquest any ha estat molt diferent i ens ha servit una mica per promocionar el que tenim a casa i deixar de portar les mediàtiques coques de Perafita un cop més a la fira. No hi havia gaires opcions i enguany s'ha anat distribuïnt cadascú establiment al seu lloc. No sé si vendran molt o no perquè el Vendrell està molt tocat econòmicament, però és una aposta km 0. A més les obres del carrer Dr. Robert s'han acabat. Només queda el carrer Nord i les platges i sembla que el Granier de la Prat de la Riba és traspassa.
Un dels grans historiadors km 0 al Penedès és Joan Latorre que de tant en tant ens obsequia amb alguns dels seus treballs. El 2018 va ser el torn d'aquest minuciós i exhaustiu treball sobre el noms de lloc de Santa Oliva, una gran obra que pot servir d'exemple per altres indrets i municipis d'arreu. Una feina ingent fruit de molts anys de treball de formigueta mirant arxius i parlant amb la gent i anant sobre el territori. Una gran obra per un poble que també es preocupa per la cultura.
A Vilafranca del Penedès hi ha un grup de Gospel foramt al 2007 a Vilafranca i dirigits per Argemí Curtó. És una de les poques propostes de Gospel que tenim a casa nostra. Hi ha membres de les tres comarques penedesenques. La veritat és que està molt bé i t'apropen a aquest món amb acompanyats amb diferents instruments. Una interessant proposta. Aquesta foto és de l'any 2019 a Llorenç del Penedès.
Portem 209 dies en aquest món i avui toca brindar per aquest nou any que vindrà i que avui encetem. Ahir vaig fer 51 anys que podem celebrar a partir d'avui fins el proper any. Després al desembre ja tindrem un nou any de calendari, però avui en comencem un altre a les portes d'una fira diferent on la gent del Vendrell tenen un paper molt important. També encetarem una zona de vianants nova del Vendrell amb unes obres que fa més d'un any que duren i que ara quedaran acabades excepte el carrer Nord. De les obres de les platges encara en tenim per dies. Seguim endavant en un dia una mica ruful a veure que passa.
Una de les activitats que enguany també s'han suspès ha estat la cursa popular del Vendrell que se celebrava el diumenge abans de la festa major. Una trobada amb molts participants vinguts d'arreu. Enguany tampoc ha caigut del calendari, a veure si la cosa és normalitza després d'aquesta pandèmia. Aquesta foto és del 2014.
Portem 208 anys en aquest marc del virus. Això puja i baixa i ara estem una mica cap amunt a veure si d'aquí uns pocs dies podem anar una mica cap avall i anar fent. Avui és un dia diferent perquè faig 51 anys i toca celebrar-ho. Apa tots guardeu les mesures de seguretat i endavant.
Avui 8 d'octubre és el meu aniversari i compleixo 51 anys. Aquest és un any peculiar i ben diferent que ningú esperava. Tot i aquesta situació de pandèmia de moment no m'ha tocat directament, però si a amics propers que tinc que ho han passat malament i altres parents han quedat pel camí. L'any passat ho vaig celebrar amb un sopar i després el sopar de tota la tribu de cinquatons en un sopar a banda. Grans records. Esperem que això passi perquè ens tornem a trobar encara que sigui per fer un dinar pim pam. Seguim endavant.
Hi ha entitats al Penedès que són més que centenàries. Aquest és el cas de Cellers Domenys que agrupa els pagesos de la Bisbal, Sant Jaume dels Domenys entre d'altres. Un dels cellers més importants que tenim a la comarca i que ha servit d'unió entre diferents cooperatives per poder arribar més lluny en les seves vendes. Aquest és el nostre futur, la unitat de les diferents empreses per ser més fortes al mercat. Endavant.
Després de l'aprovació del Rom ( reglament òrgpanic municipal) el 2012 arriba al ple vendrellenc el debat sobre l'estat de la vila, ara que estem entre una fase i una altra. Estem com a la mitja part, però encara dura el partit encara que no sigui tan fort com el que hem viscut. Aquest ple tindrà lloc al ple municipal on no hi pot anar ningú a part dels portaveus dels grups polítics. La resta de regidors s'ho podran mirar des de casa o passar de tot i fer una cervesseta en una terrassa.
El tema pot durar com unes dues hores i mitges. Evidentment no cal seguir-lo tot, només algun boci perquè en la política local i general quan un li pregunt com et dius l'altre li contesta que li agraden les maduixes amb nata. Al final i després del 2012 ho fem. Es va intentar l'altra vegada però no es va fer per interpretacions diferent. Segons aquest Rom encara en podem veure un parell o tres en aquesta legislatura. Serà a una bona hora, però evidentment cada loco con su tema. L'optimisme ens vendra la moto i l'oposició doncs a donar algunes pinzellades de realitat d'aquests que viuen en un altre planeta. Vinga que de mica en mica ens estem normalitzant. costa però al Vendrell, menys els trens cada mitja hora tot arriba. Això millor com fan en altres localitats en teatres més grans o similars però aquí al Vendrell sempre tenim por que bufi massa vent i es trenqui el pastís.
Un dels punts estrella del darrer ple és l’augment
del 300% del cost de les obres del Tabaris de Comna-ruga. Aquí teníem una
famosa subvenció Feder que ens cobria la meitat del cost, però com passa a
moltes administracions quan comences les obres no saps quin serà el preu final
perquè poques vegades coincideix amb el preu del pressupost inicial. Si per
donar aquest centralisme a Coma-ruga ens havíem de gastar entre els uns i
altres uns dos milions i poc d’euros. Ara resulta que pel Tabaris ja en
necessitem quasi 5 milions. El més greu és que les obres d’aquest edificis
emblemàtic encara no han començat en la seva intensitat i de moment anem fent
una plaça amb bones vistes a la Germans Trillas. Una mica d’optimisme real i
menys pàrquing al cor de Coma-ruga. A veure com acabarà tota aquesta sèrie d’obres
d’espais cohesionadors que segurament anirem pagant entre els uns i altres un
parell o tres de legislatures més.
Tots recordem amb escreix les obres de l’Escola de
Música Pau Casals del Vendrell que es va inaugurar en el curs 2009-2010 i
encara seguim amb el tema pagant el dos milions i mig d’euros que es va
consensuar amb la seva actual gestora. Fa quatre dies varem repetir la nostra
estratègia amb els obres del pavelló del Club d’Esports que també ens varem
passar uns quants milers d’euros en el seu cost final. Aquesta ha estat una de les causes que ens ha tornat
a portar a un pla d’ajust econòmic municipal que veient com està el patí ens
acompanyarà uns quants anys fent que la nostra política d’inversions es
redueixi al mínim justament quan la vila ho necessita més que mai després dels
anys de travessa en el desert econòmic que hem viscut en les darreres
legislatures.
Evidentment potser que moltes persones haguessin
preferit en comptes d’invertir en aquest espai cultural amb els seus mosaics,
arreglar d’una vegada per totes el problema de les inundacions a la zona del
Tabaris de Coma-ruga. Aquest és un problema endèmic que afecta quan plou una mica més de quatre gotes uns
quants carrers cèntrics d’aquest espai marítim. Això és quan a casa has de
decidir que és prioritari arreglar unes goteres al menjador o repintar una paret
del menjador. Hi ha una cosa que s’anomena participació ciutadana que només es
fa servir quan interessa o quan el resultat final és més que previsible.
L’altre punt va estar relacionat amb el canvi de
lloc d’una regidora de l’oposició al poder. Ara evidentment toca endegar el protocol
de la festa major que era paper mullat després de la seva aprovació en fals per
decret.
Evidentment el que s’ha fet és agafar els mateixos
“experts” de l’altre cop. El més segur que surti un text semblant perquè no
crec que s’atreveixin a fer un copiar i enganxar sense cap retoc que justifiqui
un altre cop el seu retrobament. Alguna cosa hauran d’afegir per ser un text
més modern, adaptat a les noves situacions i altres missatges polítics
adjacents.
El Vendrell és una vila de 40.000 habitants que ha
de tenir oberts els camins perquè hi hagi una representació més real de la seva
realitat actual. Aquesta comissió actual no representa el Vendrell 2020 sinó
que representa el model d’una vila que ja
ha quedat obsolet pel simple pas del temps. Hem de mirar endavant pel futur sinó poden
passar escenes com les que s’han viscut enguany al voltant dels administradors
de la festa major i d’altres entitats que s’han negat a donar suport a la festa
major. Però la política local actual és qui dies passa anys empeny. I com està
el tema del pla Reactivem el Vendrell? Es preveuen noves accions o ho deixem
estar després de la foto unitària de totes les forces de la vila?