De mica en mica la globalització també està acabant amb les nostres cuines
tradicionals. Aquí a la comarca sembla que només es faci xató i arrossejat i
poca cosa més, però hi ha un munt de receptes de tota la vida que es van
perdent amb els anys.
Evidentment en molts casos no estem parlant de plats d’alta cuina, per la
seva elaboració o productes sinó de propostes senzilles que els nostres avis
cuinaven amb amor i joia.
Estem aquí en plena cuina mediterrània que està caracteritzada per una gran
varietat de productes, gustos i textures, llavors nosaltres hauríem de
conservar també aquesta herència gastronòmica que forma part del nostre llegat
cultural.
Aquí al Vendrell tenim els bufats i ressolis que encara es poden trobar en
algun establiment, però són coses que amb el pas del temps van caient en
l’oblit. A vegades es parla de música, pintura, literatura, però tot i tenir
grans cuiners en aquest país no sempre es parla de la cuina de tota la vida la
que hem vist a les nostres llars. Hi ha gent que sempre ha tingut una mà
trencada pels fogons i de mica en mica han anat passant a fills i nets els
secrets de la cuina, però massa vegades també trobem que aquestes receptes
ancestrals s’han perdut amb el temps i les noves generacions les desconeixen.
Les nostre contrades riques en cultura gastronòmica haurien de buscar un
sistema per conservar aquests plats tradicionals. No tothom menjava xató o
arrossejat sinó que també hi havia altres pollastres elaborats amb productes de
la terra que feien les delícies dels nostres avantpassats. Hem de vetllar per
no perdre aquest tros de la nostra cultura servida a taula amb els comensals
preparats per donar vida a la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada