700- 800 vots i no diguis res

 

No em parlis d'arreglar el Vendrell i de treure totes les nostres potencialitats, no parlis de promeses que mai compliaràs, no parlis de grans obres perquè no tens un puto duro i hauras de dependre de subvencions. No parlis d'arreglar l'administració perquè ningú de collons d'enfrontar-se com toca a part de posar els seus pilotes per xupar del bote. No em parlis d'independència perque les possibilitats del Vendrell per aconseguir un estatus com andorrà és impossible. No em parlis de grans principis perquè segur que ja tens carrecs de confiança preparats per colocar pel morro. No em parlis de cohesió social perquè aquesta és una tasca que ha de durar15 anys i encara no ha començat. Només has de treure 700 o 800 vots sinó els teus vots aniran directament al partit més votat que podria ser el PSC pefectament.  Ja ens coneixem només els vots valen, la resta ja s'ha dit tot i tot està per fer.

Albinyana, segle XXI

 

El municipi d’Albinyana celebra la seva festa major que des de que vaig marxar ja, ara fa uns 20 anys ha anat canviant i adaptant-se als nous temps i a les noves tendències de la moda sense perdre  la seva essència. On abans hi havia només orquestres ara també queda alguna cosa, però s’ha de combinar amb concerts per a joves o humor o altres propostes que es van afegint amb el pas del temps. Albinyana segueix allí amb el mateix alcalde i cap de l’oposició que fa vint anys. La cosa ja està bé perquè cadascú sap bé el seu paper i és molt difícil que els papers els puguin intercanviar alguna legislatura. Fins i tot hi ha molts punts  que es voten conjunts. Aquí pau i allà glòria com passa al Consell comarcal que fins que no vingui una força peculiar que posi en risc algunes particularitats dels seus membres tot seguirà com una seda, en el fons tots són de la mateixa generació i val més que ens portem bé perquè si girà la truita la cosa pot variar i ja saps que pot passar quan el vaixell trontolla.

Res no és mou. Bé es va jubilar el secretari de l’ajuntament de tota la vida i n’han vingut de nous en els darrers anys. Molts dels treballadors que hi ha al consistori són interins que abans d’un parell o tres d’anys amb la nova normativa hauran de ser fixes. El nucli d’Albinyana ja fa dies que no és el que té més veïns censats, perquè alguna urbanització de la plana ho supera amb escreix, però de moment les coses són així. Potser d’aquí uns anys la part de representativitat pública del municipi s’instal·li en  alguna d’aquestes urbanitzacions que van sorgir a la dècada dels 60 i 70 del segle passat.

Albinyana ha instal·lat un gran pont per superar el torrent i tenir els barris de la plana més ben comunicats. Una infraestructura que ja voldria el Vendrell per superar el pont de la Riera de la Bisbal que tot i els arranjaments que ha realitzat l’actual equip optimista cada dia que fan més de quatre gotes toca donar el tomb pel Vendrell. Doncs al poble la vida passa sense traumes de mica en mica cobrint les necessitats de la població. Un dels pilars que es troben a faltar és una fleca, però la proximitat del Vendrell la fan totalment inviable i la majoria de gent prefereix anar al poble del costat a comprar encara que aquesta política ha deixat el poble sense restaurants, una mica trist tot plegat, però la gent en el fons decideix que vol i que no vol encara que a vegades no es doni compte. Un dels tresors del poble és l’Escola Joan Perucho que va aconseguir que tots els minyons del terme estudiessin al poble i no com passava abans que les urbanitzacions més planeres portaven les noves generacions al centres públics del Vendrell i els del poble al poble.

Albinyana no té problemes d’aigua perquè de sempre ha tingut un bon subministrament d’aquest element bàsic i hem de tenir en compte que una part de la que subministra al Vendrell prové del terme municipal, però es va deixar perdre en els segles passats perquè de moment l’aigua va cap avall i agafar alçada li acostuma a costar una mica.

Albinyana amb el pas dels anys va perdent considerablement pagesos i la majoria ho combina amb segons activitats que els permeten tenir una nòmina assegurada al cap de mes, eina bàsica per seguir endavant en aquesta societat consumista on estem abocats.

Albinyana és un poble dormitori de moltes persones que treballen en localitats properes i que han trobat en aquest municipi un espai tranquil i acollidor prop del mar i de la muntanya.

Un dels puntals del municipi és la Societat Recreativa Albinyanenca que manté l’esperit associatiu tan necessari per tots els pobles si volen tirar endavant i treure suc al present. Aquesta entitat d’aquí no gaires anys celebra el seu centenari i ha estat un dels punts bàsics per entendre la història recent del municipi.

Albinyana és un gran poble i esperem que mai perdre aquest esperit que va estar a punt de sucumbir per l’imperi del totxo, sort que la crisis va parar el creixement i ha conservat el municipi amb la seva essència més característica.  Hi ha petits problemes com un tram del camí de la canal que està pendent que algú l’arregli. Són pocs metres, però ja mereix una actuació una mica ràpida, abans que algú acabi amorrat a la base del campanar.

 

Un bon pregó el de Ferran Aixalà a Albinyana

 Albinyana enguany ha tingut la sort de tenir un gran pregoner amb altres pregons molt rellevants com el darrer de les festes de Tardor de Lleida i el de fa un parell o tres d'anys per la Festa Major de la Bisbal del Penedès. 

Un preg d'un quart vint minuts de temps que parlava dels trets del poble com que fa molta pendent i es un poble sense fleca però amb caixer, una cosa curiosa. També parlava del camí de la Canal que està en molt mal estat. Va destcar la importància del parc aquàtic per la història del municipi i el canvi climàtic amb la verema per aquest sant i la possibilitat que un dia les Peces vingui a ser el port d'Albinyana. No va passar per alt l'actual programa de festa major que esta mal maquetat i no es veu gaire clar. Gràcies Ferran per trobar els trets més importants d'aquest petit gran municipi

Torna la normalitat, torna la festa major d'Albinyana

 

Aquest cap de setmana Albinyana que podria ser perfectament la capital del Vendrell perquè al Vendrell la comarca li interessa una merda i en prou feines te per cohesionar el terme. Doncs Albinyana celebra la seva festa major amb els seus ingredients  com el pregó, el ball, les cercaviles, el foc, els castells. Llavors cada familia organitza el millor de cada casa per poder gaudir el màxim aquestes dates de la millor manera. Es el dia que et trobes amics de sempre d'anys que no veus i  veus com la gent creix i es fa gran i van assolint les seves fites vitals. Et poses al dia de tot. Són dies genials enguany he viscut amb molta intensitat perquè he tingut converses molt intessants amb persones que fa anys que aprecio molt. Gràcies Albinyana per aquest tocs d'humanitat tan propers.

Honrar el passat i ignorar el present i oblidar el futur

 

Aquest ha estat l’any de la Maria Carme Cardó que va rebré la Creu de Sant Jordi. Un de tants premis discutits perquè funcionen bastant per la via digital i a vegades hi ha encert i a voltes no entens en unes vies objectives el perquè li han donat una persona o a una entitat perquè la mala política contínua fent molt de mal per allà on passa.

Reconec que en el cas de la vendrellenca ha estat un encert del 100% com altres persones que per la seva tasca i condició al municipi se la mereixen  i esperem que els propers anys vagin arribant el seu torn.

Hi hagut alguns gremis com polítics, artistes, professors que sempre ho han tingut més fàcil aconseguir aquest tipus de reconeixement popular. Altres oficis com ferrers, pagesos, pescadors és gairebé impossible que arribin a assolir aquest honor, simplement per la tasca que fan. En les nostres societats hi ha professionals de primer i segona divisió.

Està bé pensar en el passat, però la nostra guardonada va ser un dels pilars d’alguns dels elements culturals que avui en dia ja són part de la història. El Concurs de Teatre Amateur Àngel Guimerà des de que es va fer la reforma de la Lira per a reduir a la meitat la seva capacitat amb unes cadires anatòmiques a no sé quin perfil humà se’l van responen. Durant els darrers anys jo vaig membre del jurat i aquí s’hi podia veure nivell i qualitat. Un altra de les coses que han desaparegut ha estat el concurs de sant Jordi que s’ha adulterat amb una cosa bàsica i senzilla que no té res que veure amb el seu esperit inicial amb tots els alumnes dels centres de la vila buscant la millor composició.

Maria Carme Cardó va jugar un paper clau en l’aprenentatge del català en una època en què estava perseguit. Doncs què fem a casa nostra per preservar el català i la seva cultura. No només de sardanes a al Rambla viu aquesta tradició tan rica.

L’Associació Musical Pau Casals del Vendrell que està allí que van fent coses, però no té l’empenta ni la força de deu anys enrere. Hauria d’estar conjuntament amb altres entitats que treballen la figura del mestre més activa en donar a conèixer la seva figura. Jo no dic que no facin, el que vull dir que el que fan sembla que no arriba a la majoria de gent. Precisament estem parlant d’un personatge clau com Pau Casals que sempre havia estat al costat del poble en la seva lluita.

Ella també va estar posada en la revista Informes del Vendrell. Ja no calia llegir el full de missa per saber que passava al Vendrell i comarca. Un gran esforç perquè la gent estés informada del que passava al seu voltant. Avui en dia amb moltes més recursos no tenim cal mitjà propi de la vila que faci el paper de diari local o comarcal. Ho hem perdut i això és molt trist, però a alguns polítics ja els hi va bé aquesta ignorància manifesta dels seus votants.

Va ser una gran professora compromesa amb la seva època i amb la seva gent. Avui en dia la gent no es compromet amb ningú. Els entitats cada dia van perdent pes i moltes quasi són familiars i les altres darrera mateix hi tens l’ajuntament perquè sinó serien inviables econòmicament.

Fem homenatges, però  ens falten Maria Carmes Cardó per aixecar aquest poble endavant i fer-li tornar l’orgull de fa uns anys. Ara s’ha deixat anar i s’ha convertit en un gran massa molt difícil de reconduir tot plegat.

 

Segona oportunitat a la vida.

 

L'any 2021 vaig poder veure la mort cara a cara i una de les coses que vaig pensar és que hi hi havia persones que fa anys conec que es mereixien unes paraules d'agraïment per moltes i variades coses. Doncs de mica en mica he anat fent aquesta tasca que vaig veure que tenia pendent tot just a tocar a la mort. Aquest és un petit regal que moltes persones encara que tinguin 100 anys no han tingut, però als meus 51 ho vaig tenir molt clar. Encara en tinc alguns de pendents, però vaig ver perquè quan estàs alla dins no tens ni un segon per tirar enrera i tot s'acaba. Molt cops callem amb paraules coses que hauríem de dir perquè ens fa vergonya, doncs res d'això endavant i quan més coses portis al sarró el dia del demà, més feliç pots estar. Jo us ho dic amb temps i esperem que ho feu sense segones oportunitats.

Noves formes de vida pel canvi climàtic

 

 

 

No plou i la temperatura supera fàcilment els 30 graus de dia. De nit, la cosa no baixa de 20 graus i a mes la humitat que tenim fa que la sensació sigui de més xafogor.

Sortir al carrer a partir de les 10 del matí i fins a les 18 hores és un acte de valentia només justificat per causes honroses i ben motivades. A partir d’aquesta hora de la tarda tot i que la cosa no es tan tòrrida, encara fa molta xitxarra per deixar els més valents a casa.

Una hora abans de la posta de sol, es comença a estar una mica bé si fa una mica d’airet que t’acaroni la cara, sinó la veritat que costa una mica aguantar aquestes altes temperatures. Molts aires condicionats van a tot drap i altres doncs fins que l’economia ho pugui aguantar i vingui la factura de l’agost allà al més de setembre. Algunes persones per estalviar el que fan és anar pel matí i per la tarda a un centre comercial on allí s’hi acostuma a estar fresquet i de pas van comprant alguna cosa per menjar o vestir perquè cada dia en aquests grans superfícies venen més coses i variades. No crec que triguem gaire a trobar aquí alguna oferta de cotxes molt concreta entre altres ofertes que ja tenim assimilades.

Altres llocs on s’acostuma  a estar fresc són les esglésies, però aquest cop no pas pels aires condicionats sinó perquè alguns dels seus constructors ja varen preveure aquestes altes temperatures estiuenques, encara que segurament, no tan altes i algunes de baixes a l’hivern. Llavors ja van dissenyar una estructura que es pogués ventilar correctament durant tot l’any evitant aquestes temperatures extremes a l’interior. A més, com acostumen a ser edificis de sostres alts et permet una mica de pau i tranquil·litat que en els altres espais és difícil de trobar.

Moltes persones han aprofitat aquestes grans superfícies per passar algunes hores. Alguns municipis també han habilitat els centres cívics perquè la gent estès fresqueta en edificis públics, però molts sempre poden trobar més diversió en una gran comerç que no pas en un casal amb la gent jugant a les cartes.

En alguns indrets s’han obert les piscines públiques per combatre la calor. Aquí com tenim aquest platja tan autòctona amb uns monuments que semblen dutxes sempre teníem l’oportunitat de gaudir d’aquest tros de paradís amb unes xancles que no se’ns claves res a la planta dels peus ni el pedruscall que tenim a un tros de la 1a línia de mar.

Haurem de començar a canviar alguns dels nostres hàbits comercials perquè sortir al carrer al voltant de les 12 del matí o a les 17 hores és una esport fora de tota lògica i raó humana. A aquestes hores, només obert aquells llocs que poguessin garantir una certa temperatura a la clientela.

Els horaris de treball al carrer s’hauran de repartir entre el matí fins a les 10 i a la tarda. A les hores de calor, a caseta gaudint de les ombres no sé que acabem en un hospital amb un cop de calor.

De cara a les festes majors, això de fer castells a les 12 del migdia és una cosa que s’ha de buscar alternatives perquè sembla ser que en els propers anys aquest serà el clima que tindrem. Els castells al tard. També hi ha d’haver canvis en els nostres conreus. Sinó plou, ho haurem de buscar noves varietats de raïm o buscar altres cultius més adaptats a les noves circumstàncies. Permís per fer piscines  familiars i semblants quedaran  condicionades  a molts factors de subministrament. Molta misèria tot plegat.

13 anys sense el sr. Manel

 

Avui fa 13 anys que el sr. Manel ens va deixar després d'una lenta malaltia poc a poc va anar reduint la seva activitat fins el darrer dia que ens va deixar. Una gran pèrdua que sempre trobarem a faltar i mai li podrem estar prou agraíts per la feina que ha fet. 

L'etern joc dels trileros

 

 

 

 

 

Ens enganyen amb bones propostes que saben que no compliran perquè ni els interessa tocar els estatus de les grans empreses que fa anys que controlen les principals contractes municipals ni molt menys cap interès  pels salaris de la majoria dels treballadors. Sempre hi ha algun privilegiat que rep una pujada d’una quantitat més que convincent perquè això és com sempre segons per a qui hi ha diners que treuen de la cartera sense cap mirament, però per la resta doncs ja us ho fareu. Aquí tenim molt clar que hi ha classes i amics. Sinó tens sort de caure en el lloc adequat està la justícia i altres ajuntaments o la seguretat social si fa falta, ja t’ho faràs mentre el nucli dur estigui ben refrigerat perquè no entrin elements subversius.

Ens obsequien amb programes informàtics a mig fer que molt difícilment combinen amb uns altres que fa anys que tomben per la casa. Una aprenentatge exprés i quan més hores per videoconferència millor perquè així ens estalviem diners. Després d’hores i hores i de trucades d’aquí cap allà sembla que la cosa comença a funciona una mica. Molts temps per aprendre pel mig. Cada capella s’espavila com pot i tira endavant amb tota la voluntat del món. Després ja veurem com compatibilitzem programes diferents per fer les mateixes tasques vinguts en diferents etapes amb les seves virtuts i desencerts. Doncs si s’ha de picar dos cops la mateixa informació no passa res. El que s’ha de fer és un programari general compatible per tothom on tot sigui més fàcil, entenedor i intuïtiu per avançar feina i no estar dos matins per resoldre un parell d’expedients simples. No hem de trencar aquests regnes de taifes que fa tants anys que funcionen i que tenen autonomia pròpia i deixar que vagin imposant les seves històries sense tenir en compte la resta de programari de la casa. No hem vingut a lluitar contra un programa d’expedients gens intuïtiu i que cada dos per tres es penja i has de començar un altre cop. Hem vingut a treballar per un poble i per una comunitat de gent amb les millors eines que es puguin trobar i no amb aquelles que algú tingui més estima per raons diverses.

No volem que hi hagi discriminacions entre els treballadors i si uns poden fer hores extres els altres també i no s’hagin de canviar les hores per temps treball. Aquí en principi tots som igual i tan de tret un que porti una arma per controlar que no hi hagi incidents com un altre que li toqui recollir el roll Up quan acabi tot plegat. Tan senzill és això? Senzill com pagar tothom per la feina que té encomanada i no veure com molts treballadors per mil històries vàries cobra diferent d’un altre i no són els triennis. No hi ha interès en arreglar això perquè la nostra classe política és cada cop més poruga. Abans feien ara, de cop i volta es tornen inactius esperant que passin totes les turmentes que sigui possible.

Però el problema de tot això és que no hi ha diners per pagar aquestes necessitats de personal i ho van fer a mesos vistes i de mica en mica, esperant en candeletes les famoses modificacions de crèdit que massa cops només fan que treuen els diners a l’estalviador i li donen a aquell que té la mà foradada.

En aquests dies de calor hi ha espais on la veritat és que s’hi treballa a gust i altres que han de recórrer als tradicionals ventiladors penjats al sostre perquè passi una mica d’aire. Màquines amb uns quants anys a les seves esquenes i que el dia menys pensat perdran la iniciativa sense consultar-ho a ningú. Petites grans històries per a una propera legislatura perquè aquesta ja està dada i beneïda, però potser algun dia hi haurà algú que prefereixi cuidar als seus treballadors que comprar bancs que es podreixin al sol.