L'any 2021 vaig poder veure la mort cara a cara i una de les coses que vaig pensar és que hi hi havia persones que fa anys conec que es mereixien unes paraules d'agraïment per moltes i variades coses. Doncs de mica en mica he anat fent aquesta tasca que vaig veure que tenia pendent tot just a tocar a la mort. Aquest és un petit regal que moltes persones encara que tinguin 100 anys no han tingut, però als meus 51 ho vaig tenir molt clar. Encara en tinc alguns de pendents, però vaig ver perquè quan estàs alla dins no tens ni un segon per tirar enrera i tot s'acaba. Molt cops callem amb paraules coses que hauríem de dir perquè ens fa vergonya, doncs res d'això endavant i quan més coses portis al sarró el dia del demà, més feliç pots estar. Jo us ho dic amb temps i esperem que ho feu sense segones oportunitats.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada