Les fites d’un bon vendrellenc comencen de ben petit protagonitzant l’escena final dels Pastorets del Vendrell. Amb uns pocs mesos ja toca està a l’escenari principal de la Lira, en silenci mentre es representa la tradicional escena coneguda per tothom.
A partir d’aqui, ja toca esperar uns anys i endollar el nen perquè formi part dels Nens del Vendrell que pugi ben amunt per bastir els seus castells d’aquesta colla quasi centenària. A banda toca, anar prenent part en les diverses entitats del Vendrell, castells, diablons, Patatuf i anar seguint per acabar amb els Malcasats que és juntament amb els Pastorets una de les entitats on es cou el vendrellisme més selecte i pur. Evidentment en una època s’ha de passar per alguna entitat coral de grans o petits i ballar sardanes amb els Dansaires del Penedès que han portat aquest símbol del país als llocs més emblemàtics de la geografia mundial.
Mentre el nen estigui en aquest galimaties ha d’estudiar anglès i també fer taekwondo que són dues eines bàsiques per tenir un millor autocontrol i poder relacionar-te amb l’altre mig món. Òbviament ha d’anar a aprendre música a l’escola de Música Pau Casals, unes nocions bàsiques s’han de tenir abans que diferenciar els tons sigui massa complicat per la nostra oïda
Aquest nou vilatà, el dia de la Patrona l’ha de saber abans que el nom de pila del pare i la mare. Sempre tindrà molt clar quin és el seu barri. Per les festes dels barris ha d’estar al Vendrell. Si potser en format vacances per poder gaudir de la setmana més autèntica de la vila. De petit ha de donar un cop de mà a les activitats que es fan al seu barri, ja sigui pintant la falla o venen números de loteria.
El nostre vendrellenc il·lustre ha de començar a publicar algun estudi sobre història local, la importància de l’esperanto a casa nostra, importància de la carbasseta en l’evolució de Pau Casals, on està l’estàtua d’Apel·les Fenosa sobre Pau Casals? Entre molts altres. Am un parell o tres n’hi ha prou.
La gràcia és que a aquestes alçades ja comenci a sortir en les falles dels barris o en els Versots dels diables. Clar indicatiu que va per bon camí i tot seran flors i violes.
Després el nostre personatge s’ha de posar en alguna entitat veïnal o cultural o viceversa i ha d’aguantar quants més anys millor de president. Si n’hi pot estar 25 que no n’hi estigui 10. És una clara mostra de valor i importància en aquest tros de vila regalada que en parlava el poeta Carner.
A partir d’aquí ha de caure per ser Administrador de festa major Santa Anna, ho pot fer dels 18 al 65 anys, sense cap problema. Llavors també hauria de ser Portant de Santa Anna que també és una tasca més tranquil·la que administrador de la festa i et dóna un grapat de privilegis que un vendrellenc viu amb alegria i il·lusió.
Després queda bé ser d’un equip esportiu. El que té més pedigrí és l’hoquei Vendrell perquè és el que tenim més amunt de la classificació com el Tobies que està allí mirant com evoluciona aquesta ciutat amb mentalitat de poble que sembla que cada nucli sigui independent del costat, però ves per on tots van a demanar subvenció a la plaça Vella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada