Gran concert de la Desbandada per celebrar els 25 anys del Lokal Bike del carrer Josep Maria de Sagarra. Un punt de trobada de la gent que ens agrada un altre tipus de música i on molts cops hi ha molt de caliu en les festes que es munten. Una forma de donar a conèixer els nous grups que tenim aquí a casa i per passar una molt bona estona amb un gran ambient. Gràcies per donar aquesta oportunitat a tothom per gaudir de la bona música que encara es fa.
Com a membre de la generació X en vaig
educar entremig de dos perfils ben diferents de tipologia humana. Els meus
pares eren dels que havies d’estar refetó per ser una persona guapa i amb
possibilitats de triomfar entre el sexe contrari. Per altra banda, la gent de
la meva edat cada dia hem vist com els “fideus” d’abans eren els reis de la
passarel·la. Els que tenim més pes específic de mica en mica ens han relegats a
les darreres posicions de la taula humana de bellesa corporal. Jo sempre he
jugat en la lliga dels pesats i evidentment en un poble, nosaltres teníem tots
els punts per catalogats dins els marginats. Quan hi havia un partit de futbol,
doncs no podies jugar ni la posició de porter que no la volia ningú. Abans
agafaven a un de fora que no pas un indígena per formar part del clàssic partit
de festa major entre els solters contra casats.
Ara la cosa ja no només va amb el pes sinó
que tenim perjudicis sexuals, racials, econòmics, color de la pell, entre
d’altres que ens trobem a molts llocs de la nostra societat. Els polítics són
molt cautes i no deixen de fer campanyes institucions per evitar aquests
comportaments discriminatoris lingüístics, però a la mínima que un surt dels
canals oficials te’ls trobes en qualsevol cantonada de la nostra societat. No
només en les classes menys afavorides.
La solució no es tapar tot això amb una
capa de llenguatge que al final ja no saps que dir. La solució és minvar les
diferències socials que cada dia es noten més en la nostra societat on una part
important de la classe mitjana es va passant a la baixa i la escletxa entre els
uns i els altres és més gran. La realitat és viu al carrer i al pati de les
escoles. La televisió és en molts casos una andròmina d’un passat gloriós, però
cada dia pesa menys en aquesta societat tan difuminada.
Estem vivint en aquest oxímoron de la multiculturalitat mal aplicada. Abans hi havia unes tradicions que amb el temps anem perdent i algunes venen substituïdes per altres provinents d’altres latituds. Els nostres polítics ens estan venen la moto que hem de donar cabuda a totes les cultures que per amor o necessitat han aterrat a casa nostra.
La idea pot ser molt bona, però si mirem per les nostres contrades trobem el de sempre: els pessebres en llocs cèntrics i que les persones que els toca treballar Nadal poden tenir una compensació econòmica pels seus serveis laborals en dies tan senyalats. Però per altra banda resulta que vivim en una societat presumptament laica on el que val és el dia de la dona, el dia de l’infant, el del la sida i tants altres fins a omplir el calendari fins el punt que a vegades coincideixin un parell de celebracions en la mateixa jornada. En molts dels nostres calendaris és més fàcil trobar la posició de la lluna que no pas aquestes grans efemèrides mundials. Potser algun empresari ja ho ha tirat endavant, però no les tenim al nostre abast proper almenys des d’un punt de vista físic.
Tota aquesta multiculturalitat sospitosa s’amaga en la versió moderna del que s’ha fet sempre a casa nostra. En alguns casos potser s’ha importat d’algun poble veí i ho hem arranjat per fer-ho més nostrat. Un exemple clar és el xató que fa 40 anys hi havia llocs de la comarca que no coneixien ni per equivocació com era aquest plat. Ara sembla que ja es cuinava arreu des de les cuines dels nostres predecessors ibers. Les coses són com són no com volen que siguin.
En aquesta comarca de pas tenim la sort de tenir una mica de tot i podem trobar comunitats de totes les parts del món amb més o menys volum, però són poques cultures que tenen l’oportunitat de sortir al carrer d’una manera normal i donar a conèixer les seves tradicions i costums. Potser fins ara la musulmana és la que ha tingut més possibilitats, però sempre com una cosa curiosa i amb un toc peculiar i no pas com una manifestació inherent a la realitat d’aquesta societat que tenim a casa nostra.
El que si que fan els nostres quan toca eleccions que és el tema que més els motiva i atrau és anar a els mesquites i fer un curs bàsic de vota’m a mi que jo t’arreglo la vida. Després posen un parell o tres de membres d’aquest col·lectiu en posicions que no sortiran ni per casualitat i tots feliços i contents perquè som una colla d’integradors i inclusius. En aquest joc de trilers que ens toca viure ensenyen on està la fitxa, però aquesta ja no la tornes a veure fins a les properes eleccions.
El que si que tira és aquest esperit consumista amb encesa de llums de Nadal que només toca en uns quants carrers privilegiats sense criteris mínimament objectius ni res semblant. Potser que ens estalviem tot el postureig i dediquem aquests diners a altres coses. No fa gaires anys un poble de la comarca va preguntar als seus veïns que preferien si tenir llums de Nadal o una important reducció en el parc nadalenc per als més petits No cal que us digui que va guanyar perquè la majoria de gent té les idees clares, però a vegades uns quants no saben distingir quin és el millor camí per portar un poble.
Doncs res en aquest Nadal multicultural igual que integrador anem veient com cada dia el petit comerç ho passa una mica més magre i les grans cadenes es van estenent com una taca d’oli a la comarca. Al final els eixos comercials seran una estampa del passat com els pagesos i els acomodadors de cinema que de mica en mica ja forment part d’aquesta història que avança ràpid en les nostres agendes i mentre esperem un nou any enguany ja ens ha colat un cànon per les clavegueres i potser el proper any el tindrem per creuar els passos de vianants que alguns ja queden desapercebuts per un mal manteniment. Doncs comença el Nadal. Ja fa dos mesos que tenim els torrons i ja ho tenim tot. Bones festes i un venturós any nou.
En aquests moments que sembla que alguna cosa acaba i ha de començar un nou any és un bon moment per desitjar bones festes cadascú amb el seu estil i propers i un bon any per a tothom dins la mesura de cadascú sense postureig i amb els peus a terra. De tot cor, a gaudir de les festes i del 2025 sense pretensions, però amb salut i il·lusió.
Un plaer. No tinc paraules per descriure el concert d'ahir. Feia dies que ho tenia al cap i al final va arribar el gran regal, un concert dels Laxen. Va ser com tornar uns quants anys enrere quant els anavem seguint d'un lloc a un altre fes fred o calor. Després del concert del Razmatazz pensava que ja no tornarien amb la formació original. Havia parlat amb gent propera i la cosa estava xunga, però al final per una gran causa solidària com és Ràdio Barming han tornat millor que mai i amb moltes ganes de directe i de festa. La gent no va faltar. Es va produir el fenomen d'espectadors bossa que quan surt alguna cosa tots van cap allí a comprar entrades i a vegades és més fàcil que et toqui el gordo de nadal que no pas que aconsegueixis una entrada. Ahir va ser genial, a més van venir la Dharna, Joan Masdeu, el Gerard Quintana, tot un luxe. Van repassar els temes més claus de la seva època. Jo vaig trobar a faltar el Toca'm els ous Maria amb la participació del públic amb "Esos quillos no saben cantar", però res. Va ser genial. Molt guay i endavant. Esperem que segueixin endavant. No cal concert cada setmana, però una versió com fa Sopa que sempre fa uns pocs concerts i tanca paradeta, doncs res. No cal ni que facin cançons noves. La gent vol els seus himnes més consolidats i endavant. Endavant i gràcies per aquesta nit màgica. Varem veure gent que feia anys que no veia. A tope.
A mesura que ens acostem a finals de desembre anem deixant enrere un any marcat per les escombraries. Per una banda ara que en al 2025 hem de reciclar un 55% de les escombraries ens hem posat les piles i les maquinària s’ha posat a funcionar. El Consell Comarcal ha signat un conveni per als propers 10 anys amb un cost de 81 milions de pessetes, un contracte que inclou 9 municipis de la comarca, entre ells el Vendrell. Ara tindrem aquest servei, com fins ara, en les dues grans empreses que ja són de la casa com són FCC i la Fundació Santa Teresa del Vendrell que s’han unit per portar a terme aquest servei públic. Tots coneixem com funcionen perquè són molt nostrades.
Per altra banda, 4 municipis de l’interior de la comarca estan vivint una vaga d’escombraries que està superant tots els records. Ja han netejat tota la brutícia acumulada i ara esperant que es torni a recollir perquè l’entesa entre les parts és ara per ara impossible. El Vendrell també s’ha sumat a la campanya i ha fet un nou contracte amb els de sempre, FCC, i ara tenim 9 vehicles a motor, una escombradora / aigualejadora i una autobaldejadora que farà les delícies dels 500 km que tenim de carrers al Vendrell. Una mica més del que hi havia ( 201.878,25 euros més que l’anterior), però hi haurà vies que les hauran de veure en fotografies.
Enguany un dels punts claus de l’actualitat ha estat el servei ferroviari. Des de principis de l’any que tenim obres en la R-4 i hem conegut el Penedès a base d’anar en bus fins a Vilafranca i viceversa. Això ha empès a moltes persones a buscar una alternativa o en bus o buscar una habitació a Barcelona perquè per anar del Vendrell a Barcelona podies estar perfectament unes tres hores en una situació normal, perquè l’anormalitat per algun motiu o altres era la seva cara més freqüent. Per acabar d’adobar tot això resulta que també per unes obres al túnel de Roda de Berà està tallat el tram entre Sant Vicenç i Tarragona i això ha provocat importants canvis en la comunicació entre aquestes dues importants estacions de casa nostra.
Enguany hem vist una de les obres faraòniques que estarem pagant uns quants anys i que ha triplicat el seu cost inicial arribant als 8 milions i mig d’euros. Una gran obra que ha suposat una hipoteca pel present i futur de les finances municipals. Molta gent ho trobo bonic, però es pregunta, realment calia aquesta tan inversió amb uns diners que haguessin servit per poder arreglar el tema de les inundacions als barris marítims i el problema de l’enllumenat d’aquestes zones amb unes instal·lacions que presenten moltes deficiències.
Per la comarca, tenim un acte que ha portat cua com és la consulta sobre el nou polígon industrial de les Planes de la Bisbal del Penedès que va veure com una majoria de la població estava en contra amb el seu vot personal. L’invent va perdre per 431 en contra i 238 a favor. La cosa va quedar molt clara, però el govern va tirar endavant la proposta. Misteris per resoldre.
Enguany els Nens del Vendrell ha tornat a ser colla de nou ocupant un meritori novè lloc en el concurs de Castells de Tarragona. Un gran any amb una gran diada a la Fira del Vendrell. Els Bous van quedar els darrers, el número 42, però és molt valuosa aquesta posició d’un colla nova i que la seva participació ja és tot un premi pel perfil d’aquesta entitat baixpenedesenca.
Enguany hem tingut l’Any Guimerà amb un seguit d’actes aquí i allà que ha servit per potenciar aquest vendrellenc adoptiu. Per altra banda, també s’ha celebrat l’Any Manuel Bofarull, però les activitats han estat més menys transcendentals que no pas el literat vendrellenc.
En les notes culturals, hem de destacar el retorn dels Laxnbusto en la seva formació original amb dos concerts benèfics a Barcelona i una petita gira que es va desgranant poc a poc amb el pas del temps. Tothom els espera al Baix Penedès, però de moment no sé sap res. Aquests ja tenen dedicat una plaça per la gran difusió que han fet de la comarca arreu. Pel que fa als regants doncs res, de moment les aigües de la depuradora de Santa Oliva són salades perquè el mal estat de la canonada de la platja permet que es filtrin aigües freàtiques. Primer toca arreglar això i després ja es veurà. Potser ja no tindrem pagesos però al Vendrell tindrem un parell o tres de grans superfícies més.
Estem a Nadal i és el moment que la gent fa un kit kat vital per anar a gaudir de les festes.En molts llocs es fan pica pica o esmorzar i dinars de grup. Doncs avui és el torn del curs de la memòria que fan al Tívoli del Vendrell. Un lloc amb caliu on les persones hi van pe guardar allò que han viscut i que no marxi enllà. Un ambient distès amb molt bon humor per gaudir petits i grans d'aquests cursos que es porten a terme arreu i que fan que les persones puguin ser un xic més felices al recordar allò viscut i preparar nous projectes.
.jpeg)
Un corró PSOE PP que segueix fent el corró per sobre de tot el que troba. Ara ha agafat i amb un padró de residus amb moltes deficiències amb hotels que pagaven com a taxa domèstica o immobles amb zero metres quadrats i que paguen taxa domèstica o alguns llocs que cada pis pagava la superfície de tots els de la construcció. Coses molt peculiars. Doncs res han tirat endavant amb un informe super guay d'aquestes empreses de pa sucat amb oli a la carta que diu que com més gran és un pis més es recicla i refusant perqués és molt variable el padró municipal perquè la casa pagui pel nombre de gent. Un munt d'errades que donaran vida a l'any que ve. I pel que fa al pressupost. Tenim uns 200.000 euros d'inversió i uns 4 5 millons que han de venir de subvencions. La cosa està fatal i aneu mirant el rebut perquè hi ha gent que gaudirà de valent. A la taxa de residus s'han presentat 25 alegacions. Una dada record que demostra que el Vendrell comença a despertar.
La Fira de Santa Llúcia de l'Arboç ja no és el que era. Abans agafava un tram del carrer Hospital i un tros dels esglaons que donen a una esplanada. Avui és limita al carrer Major i hi ha uns quants buits. HI ha el que et pots trobar a qualsevol fira: joies, patates, pa, embotit i similar. Abans hi havia més representants del poble. Sempre anava a provar escudella que servien una associació de dones que tenia fins benèfics. Ara han posat música pel mig, jocs infantils a la Rambla per omplir, però està molt lluny del que hi havia perquè era una de les fires referents al Penedès. Ara la gent va a Canyelles que cada dia és més gran, encara que sigui un altre cap de setmana i sembla ser que l'Ajuntament de l'Arboç és gasta més diners en la festa major i ha de retirar d'aquestes fires. Potser no fa falta fetes tants esdeveniments i apostar més pels que es fan. Menys i millors. Clar si tu deixes bon regust de boca, la gent hi torna i sinó és així a no se que vingui algú popular. La gent no hi va.
Avui ens ha deixat una gran persona, Pedro Astudillo Juárez, que vaig tenir la sort de treballar a l'època gloriosa de Secretaria del Vendrell quan érem sols un municipi de 20.000 habitants. El Moreno, com era conegut sempre havia estat colega meu perquè sempr que ens trobàvem pel carrer feiem la xerradeta parlant de temps passats que van ser millors que ara.
Ella era una persona d'ideals clar, del Barça, dels Nens del Vendrell, de cal Guitarra i de l'antiga convergència i molt del Vendrell. Una persona que estimava la seva terra. Ha estat el darrer de la família que ens ha deixat, Els seus dos germans ja ho van fer en un parell dos d'anys. Nosaltres sempre li deiem que era la persona més rica del món: tenia cotxe, telèfon oficial i uniforme oficial perquè la seva feina era notificador. Una gran professional perquè d'aquestes 200 persones que controlen el Vendrell en sabia en tot moment on estaven. Si era l'hora d'esmorzar doncs al bar i sinó a la casa dels nets perque els tocava cuidar la quitxalla. Era una persona molt honesta clar i català. Fa unes unes tres setmanes que el vaig trobar assegut al Caracas amb la seva amiga fidel, que tothom coneix i em va dir que estava bé i que tenia moltes ganes de tornar a creuar el toll. Ell era sincer, sense complexes ni altres històries. Una persona molt legal que controlava com ningú el santoral i aniversaris de la gent molt abans del facebook entrés amb força. Hem compartit moltes estones variades, de tot una mica, però ell sempre ha estat com és sense conservants ni colorants. Ell ho deia i punt. Et trobarem molt a faltar. Ell coneixia molt bé que es coia al Vendrell perquè era un gran relacions públiques i es feia amb tothom. No tenia mai un no. Ara estàs amb la Paca, el Juanjo i la germana. Una abraçada Pere, potser no em trucaràs més però algun dia ens trobarem allà on sigui i seguirem recordant uns temps que ja no tornaran mai per desgràcia. Una abraçada amic. La família estarà al Tanatori del Vendrell, de els 17:30 a les 20:30. La missa demà dia 15 a les 11:30 a l'església del Vendrell.
.jpeg)
Moltes empreses públiques i privades es dediquen a contractar el seu personal amb la categoria d’auxiliar administratiu o de serveis que són les més baixes que hi ha. Després tu mires els requisits que et demanen i estem davant de persones que com a mínim tenen un grau universitari i un parell d’idiomes més que ben controlats. Molts empresaris el que volen és reduir el màxim en les despeses de personal i evitar-se problemes. Algunes ja van directament a buscar la solució en les empreses de treball temporal i al final de mes els comptes clars i s’estalvien baixes, vacances i altres elements que ens trobem en la relació laboral. Per la banda superior de l’escala fitxen a una o dues persones que els tinguin ben posats i tot rutlla divinament fins que salta l’automàtic i llavors passen coses. Alguns d’aquestes empreses són públiques. Entre elles estan els consistoris que es dediquen a fer mocions i propostes al pel sobre coses que no tenen ni la mínima competència i els seus recursos són limitats. El que han de fer molts d’aquests salvadors del medi ambient i de la humanitat en general és tenir una relació de llocs de treball i uns salaris adequats al seu personal. De moment, no cal defensar la població de foques de l’Antàrtida, sinó que donin un cop d’ull a la seva gent que tenen treballen i busquin una coherència amb el que hi ha el mercat. Poso per exemple, el Consell Comarcal del Baix Penedès que aplica uns salaris molt per sota d’alguns ajuntaments que te dins el seu entorn més proper. No res. Mirem el melic i després ja defensarem els trens que creuen la comarca on aquest ens no te ni una mínima competència.
Totes les entitats públiques i privades com també les llars han de tenir el seu pressupost més o menys clar per saber fins quines són les depeses i també d’on trauran els recursos per arribar a finals d’any. Sempre hi pot haver sorpreses en positiu o negatiu. Malauradament les negatives acostumen a superar les positives. No cal mirar les estadístiques, però és més fàcil que hagis de canviar la nevera que no pas que et toqui la loteria. Però evidentment si et cau el “gordo” pots tenir la vida i la dels parents més propers assegurada per uns anys. Això sí, has de tenir el cap moblat i saber gestionar aquesta “dana” econòmica milionària.
Si mirem el pressupost de l’Ajuntament es pot veure per on anirà la cosa. Quines són les seves preferències reals, a banda del que puguin dir per la televisió optimista i altres canals afins. Els números canten i en principi ha de ser el full de ruta que tenim. Al Vendrell havia tingut fa anys, 10 o més, el més una mena d’acció municipal per anar marcant objectius a mig i llarg termini. Ara fa uns anys que no en tenim a part dels programes electorals que el dia després de les eleccions ja queden en desús. El més proper i real és el pressupost municipal que marca les línies de govern i de retruc del municipi.
A banda d’aquest pressupost oficial que marca el full de ruta. Tots els partits que donen el vot favorable a aquest marc econòmic se suposa que estan d’acord amb el que s’hi inclou. A part que després en alguna d’aquestes mocions, cartes al reis mags, que ens tenen acostumats votin en contra de la protecció de la medusa asiàtica al sud de Groenlàndia.
Doncs res, anem per números tot i que jo soc més de lletres, però res, avui en dia amb un màster a mida tothom té els títols a l’abast. Primer de tot hem de tenir en compte una dada important que són les modificacions de crèdit que es poden fer al llarg de l’any per reconduir el pressupost.
Al Vendrell tenim la sana costum, almenys en aquest període optimista que al llarg de l’any s’acostumen a fer 3 o 4 modificacions de crèdit per anar encarrilant els números públics. Estem parlant de quantitats molt importants de diners que van d’un lloc a un altre. Com aquell que vol anar de vacances a USA i acaba a Itàlia perquè se li ha esgavellat el cotxe i ha de reorientar la despesa familiar. Al Vendrell passa que, com denuncien alguns sindicats, el cost real per pagar les hores extres de la policia municipal dúplica o triplica el pressupostat i han d’anar tapant forats. Els agents es quedarien sense cobrar aquests serveis extraordinaris d’un model policial local que no va ni en rodes. Després, per altra banda, estan els reconeixements de crèdit per aquells casos que ningú vol signar les factures perquè no hi ha partida, perquè no hi està d’acord o mil històries i es fa un reconeixement de crèdit. Tot tira endavant per aquest corró PP- PSOE que aplana tot el que es posi pel davant.
Anem pels números de les despeses. En termes relatius el que puja més amb un 240 % és la partida d’administració general de comerç que ha passat de 12.500 a 42.500 euros. Només cal dir que l’espectacular enllumenat del Vendrell d’enguany ens costa 36.600 euros. No cal dir res més. En termes absoluts s’ha de dir que la partida de recollida, gestió i tractament de residus ha passat de 7.612.514 euros a 7.882.062. La principal despesa del consistori. Ja veurem com va tot plegat amb aquest matrimoni per interès entre els populars FCC i la polivalent Fundació Santa Teresa del Vendrell, la darrera s’ha convertit en una mena d’empresa de serveis municipals, a l’estil de la Cemssa de Calafell, però a mans privades. Pel que fa al miracle de la neteja viària, només ha augmentat un 8% passant a 201.878 euros. Si abans la cosa no arribava, ara tampoc. Però alguna plaça i algun carrer quedaran més polits, però no gaire més. En el tema clau del consistori tenim un augment de 69.000 euros que suposa un 37% sobre l’any passat amb aquestes famoses càmeres de videovigilància que alguns ja es pensen que estan en ple funcionament. En general hem passat d’un pressupost de 64 milions d’euros a uns 69 milions d’euros. Però hi ha entrades de diners com la de l’Estat que no està gaire clar amb un govern en minoria i un panorama a Madrid poc clar. Ells diuen que ens donaran un 15% més que el passat exercici i ens correspondria 13.062.868, 10 euros. Ja un veurem. Temps a temps esperant la primera modificació de crèdit perquè grans obres, segons versió optimista, com el parc del Botafoc s’acabin en no res com ja ha passat.
Avui he anat a l'hospital del Vendrell i he vist cotxes estacionats a la rotonda que dona al tram final cap a l'hospital. Brutal. Hi ha llocs com l'Estació del Camp de Tarragona que hi ha parquing privat i públic, llavors la gent aparca on pot per no pagar, però al Vendrell hi ha el que hi ha. Avui era brutal, cotxes sobre voreres, tot a tope. No es cabia ni un cotxe ni en un lloc prohibit. El més inri és que a vegades la poli del Vendrell puja a posar unes quantes multes a vehicles que tot i no molestaven estan mal aparcats. No hi ha dret perquè el bus al Vendrell va com va i clar la gent va a l'hospital per necessitat perquè no és una sala de festes. Llavors s'ha de posar un bus imminent perquè la gent hi pugui anar. Això va sortir fa mig mes al ple de novembre i clar com sempre diuen els optimistes: ho estem estudiant. Ja toca tenir un transport com Deú mana i que la gent hi pugui accedir amb el cotxe o amb un bus com deu mana, no com ara que tot va com va.
Ja fa anys que alguns hem reclamat un carrer dedicat a un dels símbols del Vendrell com són els Laxenbusto. Ells han portat el Vendrell arreu de Catalunya, la Península Ibèrica i altres parts del món com Xile. Era just i necessari. Jo he fet algun escrit en els diferents mitjans i sempre deien que per tenir un homenatge al Vendrell primer t'havies de morir i després ja ho veuríem. Això és una gran xorrada perquè la gràcia és que les coses es facin en vida i no quan ja hagin tocat el dos.
Me n'alegro molt d'aquest nom en aquesta cèntrica plaça que si un dia es fa una ruta Laxen al Vendrell hauria de ser una de les parts per visitar perquè representa motlt per aquest grup. Una gran sort que arribi aquesta decisió política. Ja era hora que ho tinguèssim. Al Vendrell hi ha carrers de persones que poca cosa se sap, en canvi només s'ha apostat per alguns carrers pels colegues de qui manava com el Pep Jai o el Reventos, però clar aquests ja estaven morts quan ho van fer.
Enhorabona per aquesta gran decisió i aquí tenim un petit homenatge a aquest gran grup que va arribar a dalt de tot el rock català i com totes les coses bones tenen un principi i un final i ara tenim una segona volta que esperem que arribi al Vendrell. Un gran detall tenir aquesta plaça dedicada i esperem que algun dia hi hagi una cosa més, de moment ja hem fet algo abans que estessin a l'altra barri. Gràcies per tant i esperem que ben aviat hi hagi un concert dels Laxen al Vendrell. Vinga que ho tenim a tocar. Els Laxen són la banda sonora d'una generació i sempre s'han vinculat al Vendrell i tenen algun tema etern que surt el Vendrell, gran promoció, millor que moltes institucionals.
Fa un any i escaig va tocar a una botiga d'ordinadors molt propera on van trencar el vidre i es van emportar el més important que hi havia per dins. Avui ha estat el torn d'una botiga de mòbils. Un diumenge a les 6 de la matinada amb un cotxe o semblant han petat el vidre i els lladres han agafat uns quants mòbils i a casa. De l'altre robatori no se sap res més. D'aquest suposo que la cosa quedarà igual perquè la gent que s'hi dedica són molt professionals i la polícia que tenim entre desfilades i fer d'administratiu ja té feina o sigui que res. Encar que hi hagi imatges, ells ja van preparat. No crec que hagin deixat una foto del DNI perquè la poli els engnxi. No res, molt trist i molt lamentable en el centre del Vendrell. No cal pensar ni un pis a l'Oasis o a Mas Astó que quan arriba la policia els lladres ja estan a l'aeroport del Prat. Tenim greus problemes, però res tenim un gos que no consta en cap pressupost oficial que ens treurà de tots els problemes. Es diu Amor al reves, oi que queda bé?
.jpeg)
Fa molts anys que la vila optimista prepara un interessant pica pica premium per tancar l'any. Abans eren quatre gats que hi anaven perquè es feia entre Nadal i cap d'any i era un regal en espècies a aquells que aquella setmana anaven a currar, però ara s'han modernitzat i han passat al postureig. Van passar a fer-ho per tothom abans de Nadal. Primer es va fer al Centre cívic l'Estació però clar va quedar curt entre treballadors, polítics i afins. L'any passat van tenir una gran idea i ho van fer als jardins del Museu Deu. Molt bé. Enguany, com marca el llibre de postureig de promocionar els seus grans temples ho volen fer al Tabaris. Quan un 83,87 % de treballadors es mou pel nucli del Vendrell, ara pretenen que per aquest refrigeri Premium, però non plus, volen que a l'hora de plegar la gent vagi cap allà o els que vénen de fora hagin d'agafar el cotxe i en comptes de plegar i anar cap a casa esl toca anar a buscar un lloc incert per deixar el cotxe i accedir a aquesta obra del 8,5 milions de despesa pública. La gran obra optimista.
A més és un lloc que s'hi hi ha gent doncs encara però si va poques persones, la cosa queda desangelada. La gent ja ha tingut l'oportunitat d'anar-hi en visites organitzades en el primer acte del sindicat vertical dels optimistes. Doncs res qui vulgui ja ho sap. Una manera de perdre el temps i contaminar el medi ambient perquè hi ha molta gent que va al curro a peu. Doncs res, la filosofia optimista. El departament de fidelització amb la causa ja ha enviat un mail a tothom per preguntar si anava. A més dona la casulitat que un departament gran aquell dia fa el dinar de departament a la mateixa hora. Doncs res per no putejar als grans caps el dinar es fa un xic més tard. No res, que visca el Tabaris al qualsevol preu. A a un dels departaments de la gran casa fa quatre dies ja li van fer un pica pica premium a tocar a la platja, però van haver d'aguantar els grans discursos dels nostres liders espirituals i un acte més propi de fa 50 anys que no pas d'ara. Xapetes i impressions per guardar per fidelitzar els incondicionals o crear més condicionals.
Estem vivint
temps de canvis molt importants fruit d’aquesta intel·ligència artificial. Fa
uns mesos que tenim el tren gratuït amb una mena de dipòsit que es retorna als
més sacrificats, però curiosament des de que tenim aquesta butlla econòmica els
horaris de tren són purament orientatius. Molts cops, en un trajecte
concret, vas en una unitat que tothom
diria que és un autobús. Més que mai estem en obres o mil històries. Curiosament
aquests darrers any estan omplint la nostra xarxa fèrria d’operaris amb els
seus vestits grocs.
Aquí el
Vendrell tenim una molt bona pedrera de genis que curiosament guanyen eleccions
i són aclamats per les multituds. Doncs res, ara que tenim el born gairebé amb
la meitat de les parades tancades i aprofitant que hi ha una benzinera a la
part exterior d’aquesta infraestructura municipal per potenciar el comerç s’ha
decidit fer una plaça que segurament atraurà més compradors i empresaris,
principalment autònoms que vulguin emprendre amb alguna de les parades buides d’aquest
mercat centenari. Suposo que alguna d’aquestes consultories que tant et fan un
estudi de les relacions de lloc d’una empresa pública com esbrinar les
potencialitats d’un polígon industrial s’encarregarà de justificar tot aquest
toc d’intel·ligència artificial que es nota i es viu a casa nostra.
La nova
intel·ligència artificial està amb involucrada amb aquests càrrecs polítics de
la vegueria que encara no sé quines competències tenen. De tant en tant a la
premsa van canviant de nom perquè fa quatre dies que hi són i alguns ja han
tocat el dos. Doncs res, l’aigua cada dia més cara i alguns municipis del Baix
Penedès viuen una vaga d’escombraries perquè en 10 anys els seus treballadors
han tingut el salari congelat.
Fa 40 anys hi havia dues cadenes a la televisió. Posaves la primera o la UHF. No hi havia alternativa. Pel que fa a les ràdios n’hi havia unes quantes, potser no tantes com ara, però el seu augment no ha estat exponencial com la petita pantalla. Molts municipis ja tenen la seva pròpia emissora de ràdio. Algunes de la comarca, com Ràdio Banyeres ja han passat a la història, però altres com Domenys, Bellvei i Arboç a banda dels grans estan al peu del micròfon fent una programació digna. La gent cada dia estem més globalitzats. Abans un nombre considerable de veïns vivien al poble i treballaven al poble. A mesura que ens estem convertint en una comarca dormitori amb benzineres i grans supermercats obrint els diumenges anem ampliant els nostres objectius.
Alguns escolten les emissores grans de casa nostra. Cada dia són menys els que escolten la programació local. No fa gaires anys quan entraves en un establiment del poble tenien la ràdio local explicant històries properes. Ara en els millors dels casos sintonitzen una emissora global musical o ja posen directament un fil. Fa uns anys trobar persones llegint el diari era normal. Avui en dia trobar una persona amb un exemplar a les mans és com trobar una cabina telefònica que funcioni en un poble. No cal que parlem dels caixers que estan en un fenomen similar.
Hem passat que el més buscat i més llegit és la secció d’esports i del temps i com no, les necrològiques que no han perdut el seu pes clau en el món de la informació. La resta de notícies les pots trobar de primera mà en les xarxes socials. Pots escollir quina font vols i quin tema prefereixes. No cal escoltar les glòries i gestes del govern que subvenciona i controla el mitjà de comunicació. Coses bones de la democràcia.
Anem a les dades. Un programa referent que estrena temporada en un cadena de primera divisió en un horari “prime time” com és el Foraster del 25 de novembre passat va assolir una mitjana de 462.000 espectadors. A partir d’aquí i quatre coses més com un Barça Madrid les xifres van per sota.
Si anem a la tele local tenim unes audiències de 200 ó 300 casos per notícia amb algun cas excepcional optimista. A banda de les persones que ho segueixen per la televisió, que no crec que siguin gaires. Tampoc no interessa a ningú fer una enquesta i menys publicar-la.
Ara que tenim actes per donar i per vendre a totes les administracions necessitem mètodes que ajudin a atraure personal per omplir les cadires. Hi ha el sistema portem estudiants que ens ajudaran a omplir aforaments. És igual que els interessi el contingut. Alguns professors contents perquè els alumnes tenen hores ocupades i els polítics cofois perquè presumptament han adoctrinat a els noves generacions. L’auditori ha quedat ple per a la foto.
Després està el mètode diploma de mèrits. Jo que soc bona persona et dono una menció especial perquè som amics i ens fan una foto juntets i sortim a tots els mitjans oficials. Ja buscarem una excusa per justificar aquest paperet imprès amb el logo de la casa. Evidentment, per política de postureig, sinó vas a l’acte de lliurament et quedes sense el preuat diploma de colors.
Després estan els fidels per subvenció que han d’anar a tot arreu per anar a demanar si cau algú caleró per la nostra entitat amb presidents vitalicis i algun acte postís per justificar despesa. No res, aquesta és la nostra política per omplir els actes. Llavors tenim el pica pica final que potser el “Premíum” per a moments estel·lars o el bàsic per quedar bé i assegurar els fidels incondicionals. Tenim molts faristols per parlar a cinc persones, però ens falta gent per omplir tots aquests discursos mediàtics que necessiten fòrum a part del canal oficial fidel a la seva escomesa mediàtica.
Les administracions que sempre han tingut els treballadors com el darrer mono fa anys en comptes de pujar el sou et donaven un lot, altres apostaven per un pla d'estalvi, altres per ajudes socials o dies de festa. Era una manera de compensar quan a l'empresa privada s'estava millor que a la pública. Tot aquests petits beneficis van caient de mica en mica, per llei o pel govern i al final només queda el sou. El que s'ha de fer és dotar als treballadors d'un sou digne i a tots semblant. Ara hi ha ajuntaments que pageun bé i altres miseria i companyia. Dins l'ajuntament hi ha gent amb privilegis econòmics i altres s'ho miren fa anys i no pillen res.
Jo ja passo d'aquestes empreses que fan estudis de sous, sexe i altres històries perquè al final fan el que els hi manen. No té cap valor. Un cinc també és la mitjana entre un 0 i un 10. Per tant s'ha de treballar en aquest camp. Per altra banda, el sector privat també hauria de pagar més als treballadors bàsics que treuen la feina. Hi ha molts impostos i moltes tonteries que només serveixen per pagar favors i càrrecs de confiança. Aquest model no va ni en rodes, el problema és que està molt mal repartit.
El Vendrell país de bitxos i optimistes que porten el poble endavant té l'orgull de tenir una nova bèstia de foc. Molt xula, molt verda. Molt bufona. Serà l'estrella durant uns anys fins que vingui un nou animal i així anar fent. Està bé que tinguem animals de foc però també s'ha de fer que els que hi hagi puguin sortir perquè alguns no rutllen perquè la gent ha anat a altres animals més nous. La gent és la que és, sempre hi ha nous fixatges, però clar tot noe s pot tirar endavant i cal triar. El Vendrell és paradís de moltes entitats petites que es van dividint i anar fent. No fem grans entitats sinó anem dividint, però res la tortuga molt molona i a triomfar pels carrers. La vila continua.
Al Baix Penedès tenim grups de música que donen vida a la comarca. Ara per ara no n'hi ha els que hi havia ara fa 30 anys. Potser els més coneguts són els Laxen i els Buhos, però darrera hi ha mils històries que han fet la seva contribució.
Avui toca parlar de dos músics que fa anys que piquen pedra i ara de mica en mica comencen a obrir més portes i portes. Ells són els Guardafuegos amb el Rosendo, que ja té nom de rockero i el Marc entre d'altres tres, Oriol Miguel Angel i Ferran que configuren aquest conjunt que tot just aquest dissabte va fer nou anys que van començar a tocar.
Ara per ara tenen cinc EP amb unes quantes cançons que són la base dels seus concerts amb alguna versió d'altres grups com la Credence.
Ells han començat de zero. Aquí a casa nostra i han anat ampliant els seu ventall fins a arribar a molts llocs d'Espanya. Ells ho fan bé, molt bé. Són propers, no s'ho creuen i gaudeixen fent música perquè ells ho viuen. No ho fan per diners ni molt menys, simplement ho fan per amor, per passió a una manera de viure la vida. Ja tenen un grapat de concerts pel proper any que quan toca ja es diran, però ells estan ahir. No fan gaire soroll, però hi són i se senten i molt bé. Un plaer seguir-los. Quan estava xungo a l'hospital arran del Covid em van passar un cd seu i sempre el posava i per mi són la banda sonora d'aquests mesos en què vaig tornar a nèixer. Si puc vaig als concerts i estic aprenent les seves cançons que de moment són d'uns pocs però cada dia en som més. Gràcies per estar allí avui i sempre. Llarga via al Rock. Llarga vida a la vida i a al seva música.
La festivitat del patró de la policia local del Vendrell no ha estat més que un acte polític de publicitat de rols del PSC amb càrrec a l'erari públic i a la imatge de la policia local. Convidant a policies de municipis veïns, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil, que forma part del protocol, però elevat aquesta vegada a un nivell exponencial, per emplenar els "espais buits", que van més enllà del nombre d'assistents a la botifarrada festiva reivindicativa, que en senyal de protesta, es va dur a terme al costat, ja que molts no van a la convocatòria oficial, però tampoc volen exposar la seva imatge.
Enguany la festivitat oficial del patró ha esdevingut en una festa un pèl deslluïda, ja que, en comparació amb els darrers anys hi ha assistit prop de la meitat dels membres del cos que en ocasions anteriors, en alguns casos hi han anat perquè
han estat proposats a última hora per rebre mencions fruit de serveis trivials (s’ha fet amb la intenció d’augmentar els assistents?, no ho sabrem mai). Es pot assegurar que depenent quin supòsit pot tenir molta més èpica fer una botifarrada amb els companys de feina, que rebre una medalla de segons qui. Val a dir que molts dels assistents a la botifarrada estaven també proposats per rebre medalles/mencions i van decidir no participar en el patró oficial per recollir-les (establint el reglament
intern que només s’obtindran si s'assisteix).
No tenim doncs res a celebrar, amb aquest alcalde i regidor de governació, que tampoc amb la prefectura ("interina" d'ençà que va marxar el cap de policia a prestar servei a Sitges).
Tenim doncs una nefasta política de seguretat ciutadana, una prefectura deficient i amb pocs referents. Amb amiguismes i repartiment d'hores extraordinàries
"nominals" a dit, per comprar voluntats. Amb uns gossos policia que tot havent fet consulta de manera formal, no sabem qui és el propietari, el seu cost perquè no consta al pressupost municipal i ni tan sols quins protocols de benestar animal se'ls aplica.
Per
últim, cal afegir també que l'Ajuntament del Vendrell no abona hores
extraordinàries als seus treballadors des del mes de juny.
Tot plegat un desgavell
sense precedents.
El ple de novembre de pur tràmit i com sempre respostes com el cost de la festa dels diplomes de la poli als colegues no se sap quan. Sobre que passa amb el gos de la poli, ni idea i tampoc sobre el bloc ocupat de la Jaume Carner. Sobre el tema inundacions, tranquils que ho tenim tot estudiat per si passa alguna cosa. Una de les coses interessants és que l'empresa que té el contracte de l'Ajuntament dels ascensors municipals se li ha rescindit el contracte i fins que no torni la anterior alguns no van. Després sobre els nous horts de la comarca s'ha dit que les canonades de les clavegueres de la platja estan destrossades i agafen molta aigua freàtica salada que la porten a la depurador de Santa Oliva. Llavors aquesta aigua no es pot aprofitar perquè porta sal. Evidentment no invertiran en arreglar això i no es pot aprofitar l'aigua. Està previst fer que les llums s'obrin més aviat a la nit i es tanquin més tard a la tarda en horari d'hivern a canvi horari estiu. O Sigui que el mateix però repartit. Una nova jugada trilera. Seguim endavant amb un Vendrell que té sobre la taula fer més fonda la piscina del Camp d'esports. O sigui que estarà per anys així. Res endavant. La vida continua endavant amb aquests plens bonics però sense contingut ni compromisos reals.
Subscric totalment aquest comentari sobre la festa del patró de la policia del Vendrell, Sant Miquel del 29 de setembre, celebrada el dia 23 de novembre.
La festivitat oficial de patró de la policia local, no ha estat més que un acte polític de publicitat, de rols del PSC, amb pressupost públic, i amb l'imatge de la policia local. Convidant a policies de municipis veïns, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil, que forma part del protocol ordinari, però elevat aquesta vegada a un nivell exponencial, per emplenar els "espais buits", que van més enllà del nombre d'assistents a la botifarrada festiu reivindicativa, ja que molts no van a la convocatoria oficial, pero tampoc volen exposar la seva imatge, siguent el nostre un cos jeràrquic. No tenim doncs res a celebrar, amb aquest alcalde i regidor de governació, que tampoc amb la prefectura "interina", des de que va marchar el cap de policía de carrera a la policía local de Sitges. Tenim doncs una mala política de seguretat ciutadana, una mala prefectura, amb pocs referents. Amb amiguismes, amb repartiment d'hores extraordinàries "nominals" a dit, per comprar voluntats. Amb uns gossos policia que tot hi havent preguntat de manera formal, no sabem qui és el propietari, que no consta el seu cost de manteniment al pressupost municipal, i que tampoc sabem quins protocols de benestar animal sel's aplica. Tot plegat un desgavell sense precedents.
Un cop més toca celebrar una trobada amb els nascuts al 69. Aquest va ser una cita informal fruit d'un grup de Whatsapp sense més història. En total vàrem coincidir 16 en un restaurant del terme de Bellvei a tocar a Calafell. Un bon lloc que val la pena aprofitar perquè s'hi està bé tot l'any i en especial a l'estiu perquè té un microclima i allí no hi ha cobertura, cosa que va molt bé per desconnectar de tot plegat. Varem recordar aventures i desventures. Ens varem posar al dia del que hi ha i com no varem anar parlant del futur. A 11 anys de la jubilació més o menys. Sempre es bonic aquestes trobades transversals amb gent que potser només coneixes de vista i aprèns a veure com va tot plegat una mica amb una generació amb prespectiva.
Avui he passat per algun super i he vist que el Gran Recapte no tenia gaire èxit. Trobo molt malament que les administracions públiques es petin 54 milions d'euros per pagar la copa amèrica i la gent que no cobra 100.000 euros l'any hagi de contribuir a superar les crispacions socials. A veure aquí al Vendrell en un país on la igualtat i la inclusió va a tope ens gastem uns 150.000 euros en tres càrrecs de confiança pel morro que es poden estalviar. Al Consell Comarcal tenen 4 vicepresidents que se'ls poden estalviar. Ja està bé que sempre paguin la festa els mateixos. Ara vindrà la Marató i més del mateix. El que paguen als expresidents de la Generalitat fins que la palmen ja podien cobrir la investigació. Ja n'hi ha prou que ens prenguin el pèl. Fa anys que una companya de feina em deia que la investigació científica hauria d'anar a càrrec de l'estat perquè té diners però els malgasta en mil coses. Doncs això. Que es faci un finaçament nou i que no sempre paguin els de sempre.
L'Auditori del Tívoli va dedicar ahir un merescut homenatge per la seva jubilació a una de les grans persones que tenim al Vendrell com és la Carlota Baldrís. Una festa sorpresa que va portar en aquest espai del centre del Vendrell un munt de persones que per un motiu o l'altre estimaven aquest artista vendrellenca. La Carlota és la versió moderna de Pau Casals. Ella no ha fet grans discursos a la Onu i te cap festival que porti el seu nom, però ha lluitat des de sempre per la música i pel Vendrell. Gràcies a ella avui tenim Escola de Música que hauria de ser convervatori, però la força humana arriba on arriba. Sinó hagués estat ella allí tindríem un sindicat que es va podrint de mica en mica.
Ella és una persona estimada que ha compartit la seva passió per la música amb petits i grans amb gent coneguda i gent que passava per allí i volia provar. Ella ha treballlat des de sota per aixecar tot aquest monument viu a la música al Vendrell des de la primera escola fins ara. També va fer possible que tinguessim l'escola de música privada que va plegar l'any passat al carrer Sant Magí. Ella ha estat darrera els Laxen, de les entitats públiques i de les persones de carrer que li han demanat suport. És una persona que fa estima el que fa i amb la seva rialla senzilla però penetrant pot penetrar fins el fons de cada mur que se li posi pel mig. Quan es va encarregar de l'Escola de Música va haver de convertir un projecte insuficient amb el que és avui en dia i lluitar contra les inclemències del temps. Però ella sempre estava allà ferma i sòlida treballant pel que volia. Sempre ha trobat l'escalf de la gent perquè és una persona que s'ho mereix i sempre ha estat amb la gent del poble, professors i també alumnes perquè ella és molt noble i molt senzilla i sap el que costa tot i posar llum perquè la resta hi pugui arribar.
Aquesta ha estat una de les jubilacions més celebrades que s'han fet al Vendrell en tots els temps i estarem dies a veure una cosa semblant perquè amb el seu esperit en queden ben pocs en aquesta casa. Molta sort i gràcies per fer tot el que has fet i per compartir amb nosaltres bocins de la teva vida amagats en compassos sòlids, humils i propers. T'estimem com tu sempre has fet amb els teus, amb la música i alla on vas ho comparteixes. Gràcies de tot cor. No he tingut la sort de ser un alumne teu, però sempre he notat les teves bones vibracions i el teu esperit noble i humà. La vida continua i encara tens molt per fer que segur que faràs sense haver d'anar a donar classes cada dia.
Si mirem la nostra joventut les oficines
de Joventut de la Generalitat ens portaven a la neu un cop a l’any, ens
permetia treure el carnet jove, el d’alberguista i crec que el del tren per
anar per Europa a un preu racional i mil històries. Avui en dia els nostres
joves ja poden accedir a aquests serveis per la xarxa i no cal que acudeixin
als llocs destinats als joves. En aquells temps els nostres problemes eren uns
altres dels que tenim avui en dia. En aquells temps érem tots pobres, sense
aspiracions. Hi havia una base àmplia que afectava a una part important de la
població amb algunes petites excepcions. Encara no existien els mòbils, ni les
xarxes. No passaven de trobar-se un dia de la setmana a una hora determinada en
un lloc concret i tothom sabia com anava i ningú es queixava. Avui en dia tenim
tot, però cada dia l’esvoranc social és més gran. Si tens una petita base
social, pots accedir al que vulguis sense haver de caure en mans de la
Generalitat, el problema actualment és molt més greu.
Hi ha moltes famílies desestructurades que
en prou feines estan sota una teulada, no cal que parlem dels qui potser ni tenen ni sostre. A partir
d’aquí trobem moltes famílies sense wifi que avui en dia és com tenir cotxe
sense benzina. Joves que no poden estudiar perquè viuen tots confitats en un
pis de 30 metres i no tenen ni espai ni la pau per poder desenvolupar la seva
formació a casa. Canalla que a casa seva no els deixen estudiar i els obliguen
a altres tasques. Hi ha un món molt variat de casos que s’haurien de vetllar i
hauríem de deixar de pensar com fa 30 anys perquè les coses en poc temps han
canviat molt.
Està bé que la Tele del Vendrell tregui notícies de la comarca però potser que fem un pacte i altres ajuntaments i posen algun caleró perquè d'anuncis n'hi ha pocs i la majoria per no dir tots són del Vendrell. Potser que ens plantegem que tenim i qui ho paga. Està bé fer obres benèfiques a la comarca però potser que tinguem algunes coses clares i treballem el que interessa amb el temps que toca. No sé que pinta la notícia del Port de Tarragona amb aquest temps. D'aquí quatre dies tindrem alguna Roda de Premsa de l'Alcaldessa de Reus. Només ens cal esperar.
.jpeg)
Enguany tots les entitats públiques han decidit no donar lot de Nadal segons una sentència del Tribunal de Comptes (Mireu com s'accedeix a aquest tribunal) per la qual el treballador funcionari, laboral no, no pot cobrar excepte per uns conceptes i el lot és com diners en espècies. Ho trobo molt bé
El fotut que alguns col·lectius concrets de treballadors se'ls paga dinars i altres avantatges que no comparteixen amb la resta. Això en un poble s'omplen la boca d'inclusió i igualtat. Altres es dediquen a posar gerents amb oposicions a mida amb un resultat molt mediàtic i altres destinen els diners a vicepresidents innecessaris per repartir el pastís i no parlem dels càrrecs del confiança pel morro, de les empreses fantasmes i altres històries que molts ja coneixen. No hi ha lots, molt bé. Per això és la punta de l'iceberg d'uns temps que sembla que ja són història. Tothom que cobri que li toca i ens deixem de collonades.
.jpeg)
Avui he anat amb una vintena de persones més a veure una conferència sore el jaciment ibèric de Sant Miquel al Portal del Pardo a càrrec de Jordi Morer que és el seu director. Ens ha dit la importància cabdal d'aquest jaciment i que hi ha molt de camí per fer. La gràcia és que s'ha pogut salvar i potser d'aquí 100 anys estarà excavat del tot i sabrem el que tindrem però ara per ara tot és al principi. Banyeres és un ajuntament petit i aquest jaciment d'unes 20 hectàrees de superfície ha d'estar a nivell català perquè aquí no hi ha recursos per aquestes coses. Esperem que es vagi fent de mica en mica i tingui algun dia un lloc en la nostra comarca com es mereix. De moment no ha estat destruït com el de les Guàrdies del Vendrell ni abandonat com Mas d'en Gual. A veure que passa. Aquí hi ha tema per dècades.
