L’obra social dels auxiliars administratius

 

Moltes empreses públiques i privades es dediquen a contractar el seu personal amb la categoria d’auxiliar administratiu o de serveis que són les més baixes que hi ha. Després tu mires els requisits que et demanen i estem davant de persones que com a mínim tenen un grau universitari i un parell d’idiomes més que ben controlats. Molts empresaris el que volen és reduir el màxim en les despeses de personal i evitar-se problemes. Algunes ja van directament a buscar la solució en  les empreses de treball temporal i al final de mes els comptes clars i s’estalvien baixes, vacances i altres elements que ens trobem en la relació laboral. Per la banda superior de l’escala fitxen a una o dues persones que els tinguin ben posats i tot rutlla divinament fins que salta l’automàtic i llavors passen coses. Alguns d’aquestes empreses són públiques. Entre elles estan els consistoris que es dediquen a fer mocions i propostes al pel sobre coses que no tenen ni la mínima competència i els seus recursos són limitats. El que han de fer molts d’aquests salvadors del medi ambient i de la humanitat en general és tenir una relació de llocs de treball i uns salaris adequats al seu personal. De moment,  no cal defensar la població de foques de l’Antàrtida, sinó que donin un cop d’ull a la seva gent que tenen treballen i busquin una coherència amb el que hi ha el mercat. Poso per exemple, el Consell Comarcal del Baix Penedès que aplica uns salaris molt per sota d’alguns ajuntaments que te dins el seu entorn més proper. No res. Mirem el melic i després ja defensarem els trens que creuen la comarca on aquest ens no te ni una mínima competència.