Passen els dies, passen els anys i tu ja fas primer d'Eso. 14 el mità més iva dels teus germans. Endavant seguint vivint la vida com toca i en especial aquests anys que acostumen a ser els mes feliços de la vida. Tota una sort ser el teu padrí. T'estimo rei
.jpeg)
Calafell està vivint una saturació de la platja durant unes quantes setmanes a l'anyy. La cosa estava fotuda i per fer més calers a la sorra hi posem unes poques terrasses com si no n'hi haguessin prou al passeig. Potser que ens ho fem mirar una mica i cal que anem fent cosetes a altres llocs com Segur amb el seu Port que espera també la seva clientela. Ara a Calafell li han robat la sorra. Encara que el super equip de govern la torni a posar, el mar no està per òsties i en un plis plas la treu del tot sense manies. Massa pots al litoral i a veurem si sno posem tanta cosa a a platja i tot més repartidet.
El futur de la
nostra societat està principalment en els iaios. Aquells que ja esta jubilats
perquè els hi toca. Aquells que tenen 65anys i segueixen treballant 10 anys més
perquè no saben que fer a la vida i aquells que fa 15 anys que es van jubilar i
provenen de les grans empreses que s’han
ant venen a bocins com Telefònica i aviat Renfe que anirem veien trens xinesos
per les nostres vies a meitat de preu que els actuals i ja veurem la
puntualitat.
Només cal
pensar una mica en el col·lectiu que segur anirà a votar les properes eleccions
catalanes i europees? Doncs els iaos de casa nostra seran les persones en
majoria que acudiran fidelment a les urnes a votar. Uns perquè torni Puigdemont
i els altres perquè no aparegui mai en pintura. Però aniran a votar com a
persones que durant molts anys van estar privats de democràcia i ara que tenen
l’oportunitat l’executaran encara que no sàpiguen per on cau Suècia, ells
fidels a la seva cita amb el vestit dels diumenges.
Mentrestant
aquest fills i nets passaran olímpicament de les eleccions perquè ja n’estan
farts i tips que els hi prenguin el pèl. Sinó els toca la moral anar a comptar
vots, ni apareixeran per les urnes i els
importa si manen els uns o manen els altres, mentre el transport públic no pugi
anem bé i que no falti el wifi en els llocs públics. Uns avis que són com
Europa en moltes famílies amb les seves ajudes a petits i grans cuidant la
canalla, pagant l’electricitat i donant l’entrada del crèdit pel nou cotxe. Són
el present i futur de la nostra societat. La resta de la societat sobrevivint.
Uns avis que
són un dels pilars de la nostra societat i que de mica en mica i en aquesta
comarca anem veient com s’ha convertit en una de les professions dels foranis
que aterren a casa nostra. Uns iaios la mar de contents amb la pubilla
colombiana que els explica com celebra en el seu poble de la selva els
carnavals.
Ells són els
que vetllen les nostres comunitats de veïns quan un fluorescent fa pampallugues
o el cotxe de la veïna per oli. Uns iaios que fa quatre dies ballaven a ritme
del rap optimista i ara se’ls cobra 20 euros al mes per la piscina amb l’aigua més
aviat freda quan fa quatre dies pagaven 5 euros. Ells es mereixen la piscina a
un preu simbòlic i ja li explicaran a
els forces de seguretat com s’arriba a fi de mes amb un sou de més de la meitat
de la meitat d’aquests salvadors del la seguretat pública que apareixen
miraculosament un parell de setmanes abans de les eleccions municipals.
Amb la escorrialles
de pensions que tenim a casa nostra els iaios es mereixen entrada d’un euro al
mes i transport públic en rodalies com a mínim. Ells que han passat una
dictadura, una etapa pujolera i fa quatre dies el Covid, ja n’hi ha prou de
demagògia i que doni el que toca i no només estatuetes sense compensació
econòmica d’agraïment amb final feliç amb ram.
Volem uns iaios
amb un ampli ventall d’activitats que les puguin portar a terme mentrestant
fills i nets estan treballant i a escola. No cal que esperem per portar-los en
una residència aparcats allí esperant els Tocats de canya per Nadal perquè
moltes famílies ni això. Que tinguin activitats a uns preus bàsics i amb una
reunió amb ells arreglaries moltes més
coses que aquests assessors que tenim que ens costen un feix de bitllets i amb
un Brisamar incert encara. Agafa uns iaios i fes un consell de savis amb quatre
olives i unes fantes light ho mates. Els deixes parlar i no et preocupis que
ens estalviaríem campanyes com el nou escut, el solet que ara fa quatre dies
era tot amor, però això de l’amor no s’aguanta enlloc i hem anat al món de la
música amb un dibuix molt bonic del Vendrell, però amb estanys un mica massa
interiors.
Els iaios no
només serveixen per votar, omplir actes electorals jugar al dòmino i cuidar la
canalla.
Aprofitem els
recursos humans d’aquest poble i tot aniria millor i ens sortiria més econòmic
el pastís. Però si vas amb la quinta amb gas a fondo a aquestes alçades de la
legislatura, al final haurem cremat tots els papers pel camí. Sempre ens queda
el sindicat que sinó espavilem malament. Després de la Sardana, ens fem capital
de la Rumba i ho petem ja tenim aquí el grup
per fer la presentació. Invitem a la Vegueria que els tenim més propers.
Aquí hi ha nivell.
Vivim en una
cultura amb uns clars orígens cristians. Durant segles aquesta religió
majoritària ha anat treballant el seu ampli poder en la nostra societat. Amb el
pas del temps sembla que la cosa hagi minvat, però hi ha partits encara que
estan marcats en les seves postures majoritàries com l’avortament o l’eutanàsia
en visions cristianes del temes difícilment reconciliables amb altres de sentir
contrari.
Estem parlant a
Europa però en altres estats més moderns com els Usa han sorgit ja creences
religioses inspiren una part del seu electorat. Son les noves religions que
recullen una mica de cada cosa per dona respostes a les preocupacions del personal.
Abans teníem
sants que es posaven dins el calendari anual i d’aquesta manera anar bastint
els festius i laborables per omplir tot l’any. A partir d’aquí el municipi es
buscava la festa major quan li bé al municipi dins el calendari agrícola anual
i després alguna festa més segons les tradicions per donar alegria al col·lectiu social.
Ara ja tenim
els sants més importants posats al calendari hem d’anar posant dies
internacionals. Primer de tot el d’identitat del poble o comunitat autònoma. Després
doncs l’1 de maig el dia del treballador i endavant.
Ara de mica en
mica s’hauria de posar altres com el dia de la Dona, el dia de la Pau
Universal, el dia de les llengües maternes i tantes altres que tenim amagades
al calendari de les causes univesals,però clar si en posem tantes hauríem de
fer una mica de neteja del calendari actual. Una cosa molt difícil per ara on
ningú arriba acords amb ningú per coses que no són d’extrema urgència. Algun
dia ho veurem. Tot arriba pel seu propi
pes.
Les coses de mica en mica van canviant amb el temps. La manca de temps fa que es vagi imposant altres costums. Cada dia són més les persones que agafen el menú del restaurant i el prenen a casa o la feina per dinar. Encara que en molts menjadors no vegis molta gent, segur que n’han servit més dels que hi ha allí per prendre a la llar. Els hi és molt més còmode i més si l’aforament està ple.
En el tema subministraments ara alguns joves ja han passat a la següent fase i ja no busquen la típica barra de bar que es munta a cada concert. Simplement ara la gent ja li dona una altra lectura i va al proveïdor “paki” que té més al costat per comprar el que necessita de menjar i beure i fer les combinacions pertinents. Pagar 5 o 6 euros per un combinat els resulta massa car, llavors si ho treballen bé poden aconseguir el doble a meitat de preu i fer el que vulguin. En els darrers anys en molts bars i restaurants acabaves pagant car el parell o tres de glaçons que et posaven perquè gel ocupava quasi el 50 % del líquid global de la combinació i havies de pagar per l’alcohol un preu excessiu.
El transport oficial per aquests nous joves és el patinet que amb per quatre cèntims es poden passejar per tot el municipi amb una velocitat molt més ràpida que el vehicle i la bicicleta. A partir d’aquí és qüestió de vigilar i que no el pispin perquè juntament amb els telèfons mòbils van molt buscats en els mercats negres.
A molts d’aquests joves encara que es passin les 24 hores al mòbil, els hi costa molt fer coses que no siguin el que utilitzen habitualment que controlen a la perfecció, però si per portar mòbils els fa fes taules d’excel doncs pots trobar-te alguna sorpresa.
Aquest és un món amb altres valors. Un món universal sense banderes ni estats. Poden rebre qualsevol audio,video de qualsevol lloc món. Els seus referents són coneguts en el seu cercle i poca cosa més. Desconeixen moltes coses de les que passen a la societat i viuen en el seu món que de mica en mica van construint paral·lel a la resta.
Aquests joves que pugen potser serà la darrera generació que aprendrà a escriure a mà perquè els que hagin de venir a part de firmar poca cosa hauran de fer amb les dues mans.
La gent aprofita per anar a comprar els caps de setmana i dies festius. Deixant la resta per treballar i aconseguir diners per poder mantenir el tren de vida i pagar les despeses supèrflues de cada mes. Som esclaus dels caixes i del wifi que necessitem com si fos l’aigua que bevem. Som pobres i els crèdits posen rodes als nostres somnis fins que tenim la notificació d’hisenda.
Seguim endavant entre la sequera i el preu de l’oli. Sempre hi ha alternatives en aquest món consumista que ens obliga a tirar endavant per sobre de tots els entrebancs que se’ns posin.
.jpeg)
En aquests
moments de la nostra societat ens donem compte que ho tenim tot al nostre
abast, però si ens trobem en algun petit ensurt resulta que de cop i volta
podem passar a no tenir res. No tinc dades oficials, però cada dia hi ha més
pisos que s’encenen pe diferents motius fruit algunes de les noves formes d’aconseguir habitatge.
Tu estàs tranquil a casa i de cop i volta veus que ets víctima d’un incendi
provocat en algun dels pisos limítrofs amb el teu. Entren les flames i en un no
res records i mobles, i altres estris desapareixen de la teva vida en un obrir
i tancar d’ulls. No som res. Grans herois que vivim en un quart pis i tenim que
anar durant uns dies en cadira de rodes. Aquell dia que havíem de presentar-nos
a examen a Tarragona, resulta que han robat els cables del costat de la llum
del costat de casa i tindrem l’edifici durant un dia sense subministrament
elèctric. El mòbil descarregat ens deixa fora del planeta, no som ningú fins
que no torni l’energia elèctrica. Estem aïllats del món, només comunicats per
una ràdio amb les seves alcalines fidels.
La nostra
integració en la societat de consum ens ha tret capacitat de decisió i poder
sobre el nostre entorn més immediat: No controlem ni de bon tros les nostres
fons de subministrament que és el que ens dóna força i raó de ser. Sense llum,
no som res i sense aigua cosa rai. Cada dia som més vulnerables. Les grans cadenes
ho saben i ens converteixen en simples consumidors cada dia amb menys poder
encara que tenim molts comandaments a les mans.
.jpeg)
Doncs res que la Locanda passa l'Estil. On estava el Primo de la plaça Nova està ocupat aviat per un delegació de la fàbrica del Pernil de la Rambla i a la Francesc Macià, doncs un nou forn de pa franquícia. Aquestes són les novetats amb alguna benzinera nova i un Mc Donalds que sembla que ve definitivament.
Pel meu aniversari em van arreglar una visita guiada a Torclum on el Josep i l'Ester s'encarreguen de fer el miracle de convetir les olives en oli i sense cap residu i sense cap despesa aconseguint inclús pelet per l'estufa familiar.
Un negoci de dos joves que estiment la terra i van lluitar pels seus fruits i per treure el màxim rendiment a a la nostra terra. Doncs ells de mica en mica va creixent en producció i també es dediquen a fer tasts com el d'avui ja tenen un parell o tres de mesos plens. Un negoci sabent aprofitant el que tenim seguint els consells pares i aportant coses noves.Jo sóc fill de pagès i estic molt orgullós deixar el testimoni de la nostra comarca en aquestes famílies que han sabut trobat el millor camí, poc a poc sense fer escàndol, però treballant dur. El producte que vénen allí es exquisit amb altres varietats com la confitura i la olivarda. Aquest és el preu que toca, ja está bé de vendre vi a preu de sifon que ens ha portat a la ruina. La gen que li han donat el valor que toca al seu producte, són els qui ho han tirat endavant i van fent a molt bon ritme. Són uns referents a la nostra terra. Llàstima que en siguin poc , però no hi ha alternativa
.jpeg)
Aquesta era una de les preguntes i un dels temes més comentats sobre un dels millors restaurants italians del Penedès, la Locanda dei Sapori, després de 10 anys en aquesta ubicació original del carrer Sant Magí farà el salt i anirà a on estava el restaurant Estil que després de passar per una altra empresa va tancar definitivament. Molta sort al Davide que ha fet possible aquest restaurant a casa nostra amb més de 10 anys. Un lloc nou, una mica més gran que ja no tindrà les 20 i poques cadires fins ara. Un lloc on s'havia de reservar amb una setmana d'antelació per pillar lloc. On lloc exquisit on menjaves com un Deu amb uns preus raonables. Ningú dona duros a quatre pesstes. Molta sort i endavant allí estarem per donar suport a la nostra gastronomia i que aquest italìa divertit doni vida i i bon gust als nostres paladars durant molts anys. Durant la pandèmia va pencar des del minut zero fent mans i mànigues per conservar el negoci.
Fa molts annys que conec a l'Hermini Mampel de Llorenç i durant unes setmanes exposa al Portal del Pardo un interessant mostra que la podia haver fet qualsevol artista internacional que tomben per aquest món de les arts i que volen dir moltes coses en la seva obra. Doncs ja ho sabeu, en podeu i disfrutar al Portal del Pardo.
