Doncs els anys passen i els qui van entrar quan el Vendrell es feia gran ara ja tenen l'edat i s'han jubilat després de tenir l'edat reglamentària. En aquests temps van caient tres o quatre per any i per altra banda també entren els mateixos però sense la seguretat dels que passen a cobrar sense fitxar. Molta sort Maria i Jaume. Ja us toca. Ja heu fet molt per la casa gran i ja veieu que fa per vosaltres. Sempre us tindrem allí controlant el tema. Pero valtres a gaudir.
.jpeg)
El Vendrell és
un poble que sempre que recordo ha estat endeutat. Durant un temps resulta que
es guardaven més diners que no pas factures per pagar i teníem superàvit, però
això era perquè deixàvem o no pagàvem algunes factures per les que teníem
diners reservats. Llavors clar que a mig exercici teníem quantitats de diners
que aparentment sobraven però en seguida hi havia mil forats que tapar entre
deute i factures per pagar.
Però res, l’endeutament
pujava fins a doblar el pressupost del municipi, una cosa que no era molt
legal, però hi hagut molta imaginació en aquest consistori en els darrers anys
per justificar-ho tot. Encara en tenim per escriure llibres de literatura a
dojo amb un èxit garantit.
Després d’aquesta
fase quan realment érem pobres, però ningú sabia on estaven les inversions. La
gent es preguntaven on estan els diners que devem? Ningú sabia, Ningú responia.
Per algun forat de les despeses devien marxar perquè la gent del carrer no en
veia ni cinc. Es veien petits detalls, alguna recuperació dels amics de la
història, coses molt puntuals. Algunes senyals noves que s’havien de posar
perquè la gent no es perdés entre rotonda i rotonda.
Després d’aquest
Vendrell que devia invertir els diners en altres galàxies, va venir el Vendrell
màgic. Allò que tu vas a un espectacle i et treuen un conill, un mocador, un
vareta i et preguntes per a què serveix.
Doncs aquí va
venir el carril bici que es va carregar més de
100 estacionaments gratuïts del Vendrell. La gent demanava pàrquing i la
màgia municipal s’encarrega uns quants de ben situats i hi munta un carril bici
que la gent no fa servir gaire perquè és una ruta que la gent no passa. Doncs
com un colom, una subvenció europea. Aquí teniu carril i aparqueu on pugueu o
aneu en bici perquè us pujarem el preu de les instal·lacions municipals perquè
cada dia us resulti més car anar-hi. Després van venir les obres de les Quatre
Fonts que va quedar molt bé amb el toc de la font rentapeus perquè es vegi que
tot allò és obra d’una intel·ligència superior inabastable per la majoria dels
humans. Ja tenim el centre del Vendrell comunicat amb l’Eina que és la nena
bonica de la casa gran. On els joves han d’anar a buscar feina. Ja tenim una via ben ampla per no tenir accidents entre els
nous demandants.
Després d’aquí
la gran actuació de les tres darreres legislatures i encara s’ha inaugurat però
encara no està acabat. La gran obra magna del hereus del Pep Jai d’aquest
principi de segle perquè va començar el pare polític i ho pot acabar el fill dels
pactes segurs amb la dreta és l’obra del Tabaris i la plaça Germans Trillas. Europa,
subvencions pim pam, el covid. És com si volguéssim comprar una bicicleta amb
una subvenció i acabéssim comprant un cotxe elèctric d’alta gamma però que no
sabem si el volem amb 3 o 5 seients, amb canvi de marxes normal o automàtic o
amb tres o cinc portes, amb remolc o
sense. Tenim la carrosseria amb els seus parents a Cuelgamuros i un tastet de
museu de Coma-ruga per a despistats. A veure com acaba tot plegat. Ens el volen
vendre com un lloc de convencions i congressos, doncs només falta veure la
llarga tradició que tenim aquí sobre aquests temes donant un cop d’ull al
Google. A mi em sona un de metges o infermeres i poca cosa més que es va
celebrar a l’Auditori Pau Casals fa uns pocs anys. No sé però tenim temes per
parlar des de aigua a les dutxes si o no? Gossos a les platges si o no? Es podria
fer un congrés sobre platges. Un altre sobre immigració ? Un altre sobre
barris degradats ? Què es el feminisme
en les altres cultures? Per què no tenim un bus llançadora entre l’hospital i les
dues estacions de tren del Vendrell? Dissenyar el Vendrell del 2045 que ja
toca. El futur del Baix Penedès? Seguretat ciutadana, policia o agents cívics?
Necessitat dels càrrecs de confiança?
Doncs aquesta
bicicleta que volíem comprar que valia un parell de milions de moment ens ha
costat 8 milions d’euros i encara no està acabat el tema. Amb això posem una
piscina d’estiu, una pista poliesportiva i la resta ho invertim en arreglar les
inundacions cada cop que plou a la zona i amb la xarxa elèctrica de la zona,
tots contents. Un cop més s’ha pensat amb la gent de fora i no s’ha pensat amb
el pobres veïns i indígenes de Coma-ruga que per no res han de pujar a la
capital que no els escolta i els dona joguets de luxe que no volen ni els
interessa. La propera fase de la política del Vendrell han de ser coses que el
Vendrell vulgui per als seus veïns no pels qui han de venir.
.jpeg)
Molta gent es
queixa al Vendrell que tot i haver cartells de prohibit jugar a la pilota la
canalla juga a la plaça Pep Jai i el mateix passa en altres llocs de la vila.
No tothom vol
estar enganxat a les pantalles i hi ha joves que ver per on necessiten agafar
una pilota i jugar a alguna cos ai clar
aquests on poden anar.
Al Vendrell
tenim la pista de vora l’Escola Mestral que està la mar de ve allí a la punta
del poble, allunyat una mica de tot plegat i allí no hi ha problemes perquè es
un lloc ampli hi ha espai per tots. Al centre del Tancat tenim una pista que és
fruit de la misèria política d’aquest poble durant els darrers anys. Abans hi
havia porteries i cistelles per jugar als principals esports. Clar els veïns es
queixaven perquè la pilota els molestaven i en comptes de posar un horari que
es va fer però no hi havia ningú que el fes complir i la cosa generava petits
conflictes entre bars, veïns i canalla jugant. Llavors els polític van dir
traiem les cistelles i les porteries i tot arreglat. Què ha passat ? que la
canalla juga igual i les jaquetes han passat a formar part de les porteries i
res. En comptes de fer un lloc com deu mana amb algú que tanqués i obrís doncs
ho han deixat totalment lliure.
El proper pas per això són els pistes Cruyff que tampoc no les controla
ningú. Trobem i gent que s’han convertit
en els amos i senyors de les pistes i altres s’ho han de mirar de lluny i com
que el poble no té cap persona que ho controli doncs res aquí passarà com les
pistes dels Arcs del centre del Tancat.
L’esport es pot practicar a diferents llocs i no cal que tots paguem els
quasi 44 euros de les instal·lacions esportives municipals que a vegades estan saturades ni cal que estem
tots per la via verda amunt i avall. Hi ha gent que ves per on els hi va el
tema futbol i tenen aquests dos espais
oficials per jugar però que no estan prou cuidats. Es que les pistes Cruyff no
esta ni regulades per edat cosa que podria servir els més petits a poder gaudir-les, però sinó hi ha cap vigilant
res de res.
A la platja tenim les pistes del Tabaris que estan allí entre pins,
esperant que la pilota no caigui en una de les vies més transitades del
Vendrell pel perill que això suposa. També hi ha a la zona del Francàs uns llocs adients per practicar
l’esport, però per anar des del Vendrell sembla una mica lluny.
No oblidem i poca gent ho sap que a tocar a la Riera de la Bisbal a Sant
Salvador allí és on hi ha uns llocs amb un flaire més intens provinent dels
líquids que vénen de la depuradora de la Bisbal, hi ha unes pistes molt poc
conegudes i que estan allí en un lloc on depèn de com bufi el vent pots sortir
aromatitzat. Allí no es podia fer gaire gran cosa més que unes pistes
esportives.
Sinó ja ho sabeu tenim la Rambla Cañas que està molt bé abans que no hi
posin una reserva salvatge de l’Amazones. Ara està neta i polida i tot i
aquesta corba és un bon lloc per anar a jugar a pilota.
Tenim la plaça de la Sardana que entre arbre i arbre alguna cosa s’hi pot
fer i especialment en la seva part de fons on no hi ha vegetació. Si nó a la
pista de Basquet de costat de l’Eskate del Botafoc del Vendrell un bon lloc
tranquil i no es molesta a ningú.
Aquest és un altre lloc per jugar sense haver de demanar perdó a ningú.
Doncs el Shopping Night va tornar al Vendrell per omplir els carrers de gent i gresca i xerinola. En llocs com la plaça Nova estava a petar no, lo següent. En aquesta plaça ja normalment està plena i si fan coses doncs a la mínima se sobressurt perquè hi ha molta cosa entre taules i cadires i altres que s'hi posen. La Rambla una mica fluixa i el carrer Àngel Guimerà sort de la salsa de la plaça del Centre que li va dona festa. El carrer Montserrat a tope i el Sant Magi ja era frontera i no res. Al Doctor Robert molt bé amb les sevillanes. Una festa que tot i que no ha estat tan gran com altres anys manté molt el tipus i atrau gent perquè a les 8 ja hi estava tot ple. Es nota com el comerç local tira endarrera perquè cada any hi ha més locals buits, però èls que hi ha s'ho curren i s'hi maten més. Hi ha de tot es clar.
Doncs no res, molt bé. EL Vicco massa tard i alguns membres del púlic més jove estava mig endormiscat perque aquest concert hauria de ser molt més aviat o un altre dia i en un altre lloc perquè si volem gent no ens carreguem el parqung. Política vendrellenca del baix cost. A per la propera amb optimisme i il·lsió. Enhorabona al Cit a la Carmina i a tothom qui s'ho va currar.
Els veïns del barri de La Creu a Coma-ruga i les urbanitzacions residencials properes estàn vivint moments d’incertesa i temor. Després de l’acció de desallotjament massiu a Coma-ruga d'aquesta setmana han observat amb preocupació com els okupes desplaçats busquen ara refugi a les nostres llars. Aquesta situació ha esdevingut ràpidament en alguns intents d'accés il.legal dels okupes a torres i xalets. Els veïns de primera residència han hagut de reforçar la vigilància privada dia i nit als barris afectat i quan han aconseguit frenar els intents d'okupament per part del delincuents i alguns d'ells han estat víctimes d'incidents d’insults violents, amenaces de grafitis en les façanes i altres possibles actes vandàlics.
La majoria de les propietats afectades són segones residències, les quals no poden ser vigilades constantment pels seus propietaris. Això ha deixat un sentiment d’impotència entre els residents, que veuen com la seva tranquil·litat i seguretat es veuen amenaçades.
Des d’aquest altaveu social fem una crida urgent a les autoritats perquè prenguin mesures immediates. No és acceptable que l’Ajuntament actuï tard i malament, especialment quan ja s’esperava una ordre judicial de desallotjament. De fet els okupes ja havien començat el trasllat fa una setmana perquè estaven advertits, però en canvi els propietaris la majoria de segona residència s'han assabentat per la premsa i a meïtat de setmana des de les seves residències habituals lluny de Coma-ruga. La falta de comunicació i la sorpresa del desallotjament a mitjans de setmana sense previ avís als veïns és una mostra de la descoordinació que no pot continuar.
Els residents de les platges i els propietaris de segones residències exigeixen que l’Ajuntament es posi les piles alcal.lines i actuï amb la diligència que aquesta situació requereix. És el moment d’actuar amb fermesa i eficàcia per garantir la seguretat i la pau al nostre barri abans que ho lamentem i de manera definitiva.
Agraîm a l’Ajuntament del Vendrell l'esforç per aconseguir desprès de més d'una dècada la desokupació però fem una crida perquè es prengui més seriosament aquesta problemàtica post desokupació durant les properes setmanes i actuï de manera proactiva. No podem permetre que la por i l’inseguretat s’apoderin de les nostres vides.
És hora d’actuar, i és hora d’actuar ara!
Miquel
Casellas i veïns de la Creu
En aquests
moments en què encara està viva la regularització de les diferents
administracions públiques per convertir el personal laboral en fix després de
certa desídia d’algunes entitats per aquesta obligatorietat legal que anava
passant fins el moment que l’Estat ho va arreglar per la via legal, sense
excuses.
Per altra banda
en els darrers anys i en els que vindran han començat a jubilar-se els primers
funcionaris que començaven a donar consistència i formar a un ajuntament. Abans
amb un agutzil, un parell de senyors a cobrar i a pagar i algú que ho deixes
per escrit n’hi havia prou. Un Ajuntament era una petita empresa quasi familiar
que s’encarregava que per la nit els fanals públics estesin encesos i per les
llars tothom tingués aigua per beure, cuina i higiene i poca cosa més. Llavors
es recaptaven contribucions i algun impost més de carros, bicicletes i poca
cosa més per anar pagant les despeses dels treballadors del consistori que eren
majoritàriament minses i la gent es guanyava millor les garrofes fora de la
cosa pública. També hi havia la presó per aquells que tenien mà massa llarga i
anar fent.
Però després de
la dictadura la comarca va començar fer l’agost. A base de construccions
algunes legals i altres il·legals arribaven a la casa gran un munt de calers
que s’havien d’invertir en donar serveis perquè tothom demanava més coses. Algú
ho havia de gestionar. Això de les oposicions eren una cosa moderna perquè
tampoc hi havia tanta gent que ho
vulgues fer. Llavors s’escollia per
pedigrí de la família de l’interessat i colors polítics. Molts cops s’anava
a algun centre d’educació de la vila i es preguntava pels més espavilats per
poder fer una tria dels més preparats. També per endogàmia pura i dura “tinc una filla que no
sap que fer però potser serviria”, doncs miri que vingui demà i la contractem.
Molts pocs es
parla dels treballadors d’un ajuntament.
Quan es fa perquè com passa a la majoria de llocs els polítics passen
olímpicament dels representants dels treballadors i clar al final l’automàtic
salta, però ells van fer. No els importa res. Durant quatre anys se senten en
poder de fer el que vulguin i el
problema és que els que vindran faran el mateix. Els iguals els colors, tots
els pica l’eròtica del poder i alguns es que viuen en una torre d’ivori amb el
funcionari que els hi fa els informes a mida i l’empresa aliena que ho
justifica. L’emperador segueix despullat com diu el famós conte, però tothom és
feliç com vol.
Perdoneu per la
llarga introducció, però jo només volia desitjar el millor de la vida per una
persona amb qui he compartit més de deu anys taules enfrontades. Una gran
professional capaç de fer la feina al mig de la plaça del Mercat un divendres.
Persona que ha tingut que actualitzar-se molt sovint perquè la informàtica va
al seu ritme, encara que on estava no tan ràpida i efectiva com caldria
desitjar. Ells ha posat en paper i en arxiu tots els llibres d’actes i de
decrets des de finals del segle passat amb professionalitat cura i una lletra manual
inconfusible que és una meravella. Per les seva formació han passat més de 30
persones de totes les edats i condicions i ella com si fos la primera sempre ensenyant
cada secret d’un programa que només controlava ella i l’esperit sant (empresa
que el va dissenyar).
L’Esperança és
noble, discreta, legal, puntual, professional i sobretot és una d’aquestes
persones que el primer que penses és una bona persona sense el sinònim de tonta
que vol dir en altres casos, perquè l’Esperança feia la seva feina amb cura i pulcritud.
Molts cops l’han fet córrer, buscar coses peculiars i ella m’ha que no. No crec
que l’alcalde es faci la foto amb ella perquè no és mediàtica però ha estat
durant molts anys un dels puntals d’aquest ajuntament en què cada dia ens
coneixem menys i cada república és més independent. Ella tenia vincle amb
tothom per la seva feina, però mai no tenia un no ni una sortida fora de to. La
vida l’ha posat a prova i ella amb el seu somriure tímid l’ha superat sense
sucre ni crispetes, tal com és. Gràcies per tot Maria Esperança a viure la vida
i perdona pel rollo iincial però era el demano de la carta
Després d'una legislatura amb molt de caliu a la ràdio amb alguns aspectes encara a veure que diu la justícia, ara sembla que la cosa es pot normalitzar dins l'optimisme. Ara busquen gerent amb un temps de retard deprés que el Vnyes toques el dos. A veure que passa. A veure qui posen de tribunal. Les bases són fàcils i obertes a tothom, encara que si d'haguessin aplicat fins ara crec que només una persona hagués estat gerent de la ràdio de les que ho han fet. Però res a veure que passa. Qui hi ha de tribunal i si abans que acaba li legilslatura alguna cosa es pot salvar o deixem que de mica en mica vagin perdent pistonada.
Feia goig el passat dissabte amb l'exhibició dels castellers de les cinc colles guanyadores al concurs de Tarragona, les dues de Valls, Vilafranca i el Vendrell. Feia molt de goig i molta gent d'arreu estava aquí al Vendrell gaudir de la jornada. La diada va sortir rodona, en especial pels Nens que va fer una actuació memorable que feia uns anys que no feien. Aquest dia hi havia 40 anys de l'Associació d'Extremadura. No tenim peles per moltes coses, però per fer festa i teure's una diada de sota la màniga doncs sempre queda alguna cosa. Millor això que en concerts comel de Vicco i altres que hem tingut pel Vendrell. Si volem festa que sigui bona per a tots els públics i no donant vida a quatre fantasmes mediàtics que duren menys que els presidents d'algunes entitats.
Fa pocs dies es va jubilar la Maria Esperança, una jove que va començar de jove a la casa gran després ho va deixar per tema familiar i fa uns anys hi va tornar per jubilar-se . Doncs ha arribat la seva hora de jubilar-se. Ara li queda viure la vida. Ella era la principal responsable que plens, decrets i junts de govern tinguessin la seva constància en paper i arribes a tothom. Una feina que la posaven en contacte amb tot l'ajuntament quan havia de passar algo pel ple. Bona dona que durant una etapa de la seva vida també va passar pel sindicat, però ja va veure que era tot una gran mentida i ho deixar i fins ara. Una vida complicada i ella sempre amb un somriure des de la seva humanitat i bona persona. Era una d'aquestes bones persones que encara ens trobem per la vida. Mare, filla, neta , tieta veïna gran persona i gran professional que encara que estes a la plaça Catalunya feia la mateixa feina. Això si era de molt baix consum d'aigua. amb una ampolleta et puja i et baixa l'Everest i encara rega les flors de casa. Una gran persona que la trobareu pel carrer de festa, de compres o fent un cigarret per passar l'estona.