Això és democràcia i igualtat?

 

La democràcia com és l’esport i tantes coses a la vida són elements vius que s’han de practicar. Tu no pots fer servir aquest terme de la manera que vols sense uns mínims de respecte als principis. És molt fàcil posar-se contínuament etiquetes d’integració, transparència, inclusió i altres molt similars i anar fent la política de tota vida per demostrar que un cop més el que dic i el que faig són dos camins que a vegades fins i tot poden coincidir. El cas més clar, que tampoc no és el més greu, el trobem a la Bisbal del Penedès que en una consulta popular on van participar el 53,7% dels convocats l’Ajuntament va ignorar els resultats que anaven totalment al reves del que pretenia el govern local. El polígon tira endavant tot i els 431 vots en contra i els 238 a favor. Tot i que era un consulta no vinculant i que no incloïa a tot el municipi sinó als veïns presumptament més afectats per la nova catalogació. Les dades són clares i és una d’aquestes cartes que de tant en tant aniran sortint quan les circumstàncies ho aconsellen.

Hi ha un seguit de temes que van en contra de tot això de la igualtat d’oportunitats, la transparència, la formació. Hi ha un seguit d’ajuntaments de la comarca que en nom perquè els altres ho fan s’han dedicat a contractar personal de càrrecs de confiança amb salaris de 50.000 euros anuals. Triats a dit sense mirar ni els mèrits, ni l’experiència ni res similar, però com que uns ho fan els altres també. A Aquest joc tots hi juguen per no aixafar-se la guitarra. Una manera de convertir aquest tema en un dels punts claus no declarats d’alguns pactes municipals que uneixen allò que alguns volen separar, però que en el fons són els mateixos lleons amb vestits diferents.

Després estan tota aquesta normativa personalitzada que funciona per alguns i per altres res de res. Hi ha una llei estatal que arran del Coronavirus que permet, els càrrecs no directius, dos dies de teletreball.  En alguns llocs ho apliquen tal com toca, però a vegades es troben que el company  del costat o potser no en té cap o simplement ve un dia de treball presencial i la resta no se sap ni que fa ni deixa de fer. Misteris per resoldre. Evidentment només els grans savis coneixen el destí de cada mortal.

Ara hem viscut una escena típica de Cine de Barrio de la nostrada televisió espanyola. Els del Psoe que controlen el Consell Comarcal del Baix Penedès doncs cansats d’escoltar les queixes dels seus treballadors un dia es planten i fan una roda de premsa per dir que a una categoria, en concret els apujarien el sou. Evidentment tot va ser, com acostumen a fer d’una manera unilateral, i primer ho saben dels de fora que els de dins. Molt lamentable tot plegat, la veritat. Els pobres representants dels treballadors que són com els carters reials o els presidents de la Vegueria doncs no en sabien res de res. El Consell Comarcal del Baix Penedès és com una mena de subseu de l’Ajuntament de Calafell, doncs res que apliquin les taules salarials d’aquest municipi i tots contents. No cal que vagin aquí repartint misèries quan després se’ls gasten amb el nou escut comarcal que no porta enlloc.

No parlem del canon de les clavegueres que ens han posat a la factura de l’aigua per anar engreixant totes aquestes empreses que són les que fa anys que controlen el nostre panorama polític mentre els nostres representants els hi riuen les gràcies encara que algun ajuntament com la Bisbal del Penedès li ha plantat cara al gran imperi de FCC  i han acabat als tribunals. Us poden donar molts premis de transparència, però això és com el Joan Palomo que encara està ben viu en el nostre dia a dia encara que tots s’esforcen en dissimular.

 

 

Agenda socialista pel Vendrell 2090 by Keneton i d'Aleph

 

Avui he estat dues hores mirant una peli de ciència ficció sobre el Vendrell del futur amb el mega parc del Botafoc amb uns arbres de 50 anys que s'han de plantar i fer boniques les rieres perquè no ens inundem pero després tot vagi riera avall. També més parquing pagant i el que hi ha a fer punyetes. Uns projectes xorres que no van enlloc. Només cal veure que ho porta la mateixa empresa que fa 6 anys va fer una valoració de llocs de treball de l'Ajuntament del Vendrell que va costar uns 18.000 euros i encara s'ha d'aplicar perquè és un nyapo. Un Vendrell de torre d'ivori que no te res a veure amb el que vol la gent amb les dues intervencions del final demanant connexió entre el Vendrell i les platges i parquing gratis al Boatafoc. Un poble idlic que s'han inventat els Keneton i els seus colegues que suposa un munt de despesa quan no tenim un puto duro per contractar ningú i anem a ritme de subvencions i ja esta. Jo he mirat per internet i només hi havia 8 persones mirant i a la sala a banda de regidors i entitats amigues quatre gats. Això és fa des del poble que es reuneix per triar que vol i no pas de de dalt. Això no és democràcia ni res. Una estafa. Suposo que tot això és com el dia de reis però en versió socialista pepera. Res. Per oblidar. Tot son empreses de fora i no hi a ningú de l'ajuntament que hagi dit res. Apaga i vamonos. Tot aquest teatre polític costa un ou de la cara i després no hi ha diners per a res.

Al Vendrell miracles, SA

 El Vendrell està preparant les properes municipals i ara toca promocionar les grans obres faraòniques que després o no es fan o queden molt per sobre del que es va dir com el Tabaris de que d'un parell i escaig de milions hem arribat als 8 i pico. Ara es fa tot en aquest lloc per justificar la gran despesa d'aquest espai públic Ara tindrem les super rieres, el super parc del Botafoc, els grans miracles als Aragalls, el Gran Hermano al carrer, però ves per on que no paguen les hores extres dels treballadors de l'Ajuntament des del juny de l'any passat. A veure si toquem de peus a terra perquè la gent ja està una mica farta de tants focs d'artificials amb les butxaques buides.

Salou, capital de la cultura, la gran farsa

 

En aquest país hi ha gent espavilada que patenta noms i quan algú els fa servir s'ho cobra. Això passa amb la capital de la cultura que va de poble en poble any rera any. Doncs que per ser això has de pagar uns calerons amb una fundació i t'ho donen. No és ni per votació popular, ni per sorteig ni per mèrits. És pagant. A més en aquest any hi ha una una sèrie de coses assegurades: un himne, una entrada, una sortida i una festa de benvinguda. Tot un gran negoci d'algú que ha trobat en la ingenuitat de molts polítics un a manera de viure.

Tot un repte assolit, pujar a Sant Antoni d'Albinyana

 

Després de pesar 180 kgs i estar a punt de l'altre barri he aconseguit tornar a la normalitat. Ha costat, però poc a poc ho estic aconseguint. Aviat tornaré a la piscina a practicar el meu esport preferit, la natació. Avui he fet una cosa que feia 10 anys que no feia com pujar a l'ermita de Sant Antoni d'Albinyana des de casa meva. Un repte que tenia pendent de fa molts anys i que sempre quan són les dues trobades anuals per sant Antoni i pel dilluns de Pasqua m'ha fet delit. Avui amb la meva mare poc a poc ho hem aconseguit. Si ha estat molt enriquidor i un xut d'energia i vitalitat per superar i afrontar altres reptes. Endavant.

Baix Penedès hauria de ser una única zona tarifària

 

Està bé que tinguem una Vegueria que no serveix per a res. Està bé que tinguem uns consells comarcals que no serveixen per a quasi si res i es podria repartir la gent entre els ajuntaments i tot millor, però el que hem de demanar és tenir una única zona tarifaria dins el Baix Penedès. No té cap llògica que del Vendrell a Calafell amb la targeta ATM siguin dues zones, quan està a tocar. Tot és molt polític i molt absurd. Hi ha coses que no es poden entendre. La comarca es fa amb aquestes mesures i no crean institucions sense competències. Ja em diràs tu que serveix una delegació de la Diputació de Tarragona al Vendrell. Ja tenim Base que interessa, però per demanar subvencions es pot fer per internet o fent turisme amb bus de Sant Vicenç que és gratuït. 

Els emèrits

 

 

La nostra societat va creant càrrecs importants que un cop, per voluntat pròpia o aliena, toca reconvertir en un segon terme sense perdre el prestigi del càrrec però desproveït de tot poder real. Llavors tenim a les nostres mans el que es coneix com els emèrits. Entre els més populars vius tenim al Joan Carles de Borbó i Borbó que després d’uns quants escàndols li ha tocat viure allunyat del seus antics regnes.

No fa gaires anys també teníem el Papa Benet XVI en aquesta posició honorífica que compartia en el seu vessant amb el Papa Francesc que encara està al capdavant d’un dels poders eterns en aquest planeta i part de l’altre.

No fa gaires anys a Santa Oliva també es va crear la figura de l’alcaldessa emèrita que va recaure en una antiga mestra que amb la seva mort va veure com també desapareixia el càrrec fins a nova ocasió.

En molts municipis de les nostres contrades tenim els alcaldes que sempre que hi ha algun acte mínimament important tornen a sortir al costat de les autoritats. Tenim una gran sort a casa nostra perquè alguns dels nostres polítics duren uns 20 o més anys al capdavant de la batllia i ens estalviem tot el que ara passa a la Generalitat que cada quatre anys acostumem a canviar el titular. Sort del Jordi Pujol que va estar 23 anys dirigint el país a l’ombra  del patí dels tarongers, una manera d’estalviar en sous, secretari, seguretat i altres privilegis que gaudeixen els que passen per aquest càrrec un cop ja l’han deixat.

Aquesta és una figura que s’ha de promocionar perquè molts cops els qui venen després fan bo qui havia abans.  No cal muntar invents com la Vegueria sense competències, val més que apostem pels emèrits que  amb la seva experiència ens poder ajudar  a tirar endavant.

Uns Pastorets del Vendrell molt brillants, però per actualitzar

 

Anar a veure els Pastorets del Vendrell és un dels hàbits que s’ha de practicar de tant en tant. Durant aquests 58 anys de representació seguida menys l’any del Covid cada generació ha tingut els seus personatges sobre l’escenari en una tradició més que centenària que ens posa a la darrera dècada del segle XIX amb una anècdota del jove Pau Casals.  Jo recordo quan feia de periodista amb el Diari del Baix Penedès, a cavall entre el segle XX i XXI, i cada any tocava una o dues sessions d’aquest muntatge que és un dels més importants que es realitzen a casa nostra. Llavors entrava entre bambolines i era tot un espectacle veure com s’anava desenvolupant aquella intensa activitat per donar cos i forma a aquest espectacle tradicional amb molta gent que coneixia del Vendrell de cada dia.

Jo quan torno a veure els Pastorets, de sobte en vénen el cap alguns personatges històrics d’aquesta història recent com el Joan Miret, Maria Carme Rofes, Alfons Vigo, Salvador Rovira, Francesc Ripoll, Esther i Gabriel Miret, Pep Viñas, Anna Urpi, Anna Ibarz, Carles Guasch, Manel Piñol, Jaume Pau Cañas i tants altres que em porten a altres temps i algun d’ells encara està en a la fitxa artística.

Els Pastorets que vaig veure el passat dia 12  de gener els trobo molt encertats per la integració de la platea com a part de l’escenari, per les poques mencions a alguns detalls locals del municipi com el tastet dels Versots dels Diables que ho trobo molt ben trobat. Molt adient la representació de la plaça Vella que li dóna un toc local a l’obra. Es nota un bon treball en coreografies i veus en directe. No hi falten uns efectes especials molt ben acurats i ben repartits dins el muntatge.

Hi ha coses que s’haurien de tocar perquè les coses, encara que no ho semblin per alguns, amb el temps s’haurien de canviar. Una de les coses que ja fa dies que ho comento i que la cosa va totalment al revés de la meva proposta és reduir les gairebé tres hores, amb un quart de descans, que dura la representació. Jo crec que s’hauria de fer una poda de tot plegat i anar als trets més destacats del muntatge i treure tot allò que sigui menys destacable. Ja sé que alguns pensen que tots és important, però avui en dia una obra de tres hores de duració amb una clara dedicació a les famílies és una cosa totalment obsoleta. No per fer un llibre més gros, ni un article més extens és més important que una proposta més reduïda. Només entrar, mentre feia cua, un pare li va advertir  a un altre que anava amb els seus fills “els Pastorets duren tres hores” doncs sí. Jo no vull dir que estiguin malament ni molt menys, estan molt bé, però s’haurien de reduir dràsticament. Potser fa uns anys, jo anava al cinema a Albinyana i ens passaven dues pel·lícules seguides amb una parada però avui en dia això és impensable. Aquest fenomen ve augmentat que les cadires de la Lira, potser no són les més còmodes que estan al mercat i aguantar més d’una hora i mitja en aquest seient ja comença a exigir un petit esforç.

  Hi ha uns quants actors que participen amb diferents papers en aquest muntatge. Alguns s’escolta molt bé, però a altres els falla la dicció i aquest tema s’agreuja quan no porten micròfon de boca. Potser eren els nervis, però és un tema important tot i que alguns del públic ja se saben els diàlegs de memòria, però a vegades s’agraeix una millor vocalització en algunes escenes. En especial en escenes de l’infern i del poble. Un darrer detall, al final de la representació quan la gent aplaudia, s’obria i tancava el teló sense un criteri clar.  Una cosa que s’ha de controlar i  deixar l’escena posada mentre el públic aplaudeix i tancar quan la cosa ja minva del tot. El futur dels Pastorets està assegurat amb la nova generació de joves poncells amb algun  clàssic, però si algun dia es fa una versió més reduïda també es podrà assegurar també l’altra banda de l’escenari, la que omple la platea.

 

 

L'hospital, un lloc per malalts i familiars.

 Ara el Vendrell ja tenim bus per anar del centre i del costat del tanatori a l'hospital. Tard, però ha arribat. Al meu poble la gent acostuma a anar a l'hospital per temes mèdics. No conec ningú que vagi de festa o a jugar a l'hospital. Llavors algunes persones no poden anar en bus perquè al sortir d'una quimio o similar no estàs en condicions per anar en bus i el millor és que algú t'hi porti. No tothom que va a l'hospital ho pot fer en bus i també a la parada del tanatori hi podien posar un banc o similar perquè la gent seies mentre espera. Ja sé que no és gaire estona, però a l'hospital potser tothom que hi no està sa de tot. No sé. Són simples impressions. Doncs ho deixo dit. I si t¡'agafa la grua 150 de grua i 200 de multa. Millor anar en taxi.

Reconèixer els trets de cada persona com un riquesa

 

Crec que tant de puritanisme ens està fent mal. Jo un cop li vaig dir txarnega a una companya de feina i es va posar com una moto. Uff. No he tornat a més, però jo crec que tothom ha d'estar orgullós del seu origen i no cal que estem tots acomplexats quan et diuen gordo o pagesot o altres històries. Si es diu amb un to normal doncs ho hem d'agafar com una cosa normal i no anar als Mossos a fer una denúncia per insults. Tenim tots la pell molt fina i cal que defensem el que som. No tothom és fill de  Barcelona centre i té 8 cognoms català. Això és una barreja i cada dia més i això és riquesa i a veure si ens deixem de tonteries.

Un ple de pur tràmit amb mocions que no toquen

 El ple de gener ha estat un d'aquests que no té ni contingut ni res interessant. El més xulo és escoltar a la Martín parlant amb català de la franja. És una pena que no ho faci mai en directe i aquí tothom parla el català de TV3 i és una mica avorrit. No podem perdre les nostres variants dialectals i s'han de conservar encara que a vegades costa. La veritat és que ens entenem i per tant ja és prou vàlid. Una de les preguntes més interessants és una llista de totes les mocions que han quedat aprovades i al calaix. Ho han preguntat els de Som Poble ERC i res. Aquesta és la política d'aquest govern que aprova moltes coses i després al calaix i a morir en l'oblit. Un ple on també han volgut salvar Espanya amb una moció per reduir la jornada laboral. Evidentment aixó aquí no toca i hi ha coses més interessants del municipi encara que després encara que si s'aproven ni puto cas. Això dels noms a pavellons està molt bé, però es fa per consultar popular com han fet a Llorenç amb les escoles i el que surti i punt. No hi ha més debat. En el fons tothom és important, però clar depèn de per on et mous et més important que altres. 

Els Tres Tombs a Vilanova, una festa molt gaudida

 Un dels Tres Tombs més bonics que es fan a Catalunya tenen lloc a Vilanova i la Geltrú. A vegades hi vaig i és un passada. Duren una hora aproximadament però hi ha el bo i millor que es pot trobar, una mica de tot i fa molt de goig perquè la gent ho viu i no és una cosa turística com ha passat en moltes coses. Avui he gaudit d'aquests tres tombs en una ciutat tancada per ser festa local, una cosa molt peculiar perquè a Vilanova caigui quan caigui el 17 de gener sempre es fa festa local i està tot tancat menys bars i restaurants. Fa goig  que la gent ho celebri com toca. Doncs avui ha estat molt bé amb carruatges de molts tipus des d'arrencar ceps, a cervesa, botes, llenya, fustes, troncs i una gran varietat que fa que sigui una festa molt especial i viscuda per la gent que s'ha congregat al llarg del recorregut. Una dia per gaudir dels animals de quatre potes. 

Una dosis de civisme

 

Fa uns quants anys, quan era jove, la Marta Mercader em va recomanar un llibre que m’ha ajudat molt a trobar un nou camí de la vida perquè et mostra la realitat des d’un altre angle. Estic parlant ni més ni menys que del Petit Princep d’Antoine de Saint-Exupéry. Una història presumptament dirigida als més petits, però la seva filosofia apunta directament als seus pares i avis. Un conte universal i de tots els temps que hauria de ser de lectura obligatòria.

Els nous moments sembla que ens han fet  uns viciosos de les dades. Perquè per explicar qualsevol cosa comencem a mostrar dades de qualsevol forma i mesura que ens porta per móns de fantasia i manipulació perversa. Fa uns 10 anys que la policia del Vendrell està formada per la xifra màgica de 100 agents, més o menys. Durant aquesta dècada ens han mostrat fotos de noves incorporacions i encara estem a la recerca de les tres xifres. No sé que ha passat perquè oficialment no ha marxat ningú. Si totes aquestes incorporacions s’anessin acumulant potser ja tindríem mil agents, però si seguim la crònica oficial estem aspirant als 100 de tota la vida. Una xifra que s’està convertint en un paràmetre inamovible com la superfície del municipi.

Una altra dada important és la poca presència de policia pels carrers. Trobar un escombraire i trobar un policia si no vius a la milla daurada és quasi impossible. Han d’haver-hi eleccions municipals o algun alt càrrec està fent campanya promocionant la vila neta. En la resta de casos és més fàcil que et toqui la Grossa de cap d’any, que curiosament, molts cops ni s’han venut la majoria números guanyadors. Aquest tema però ja toca a la Vegueria i més enllà. 

Tot i aquesta minsa presència policial pels carrers del Vendrell, entrem a la tercera fase. Un lloc ja una mica fosc. Molts cops quan veus els agents de l’autoritat, els veus dins del seu vehicle passant per carrers i places. Trobar-los a peu, doncs fora de la zona xic, és tot un miratge. Evidentment quantes persones ha vist aturar-se algun d’aquests vehicles en moviment per amonestar o sancionar a una persona que estigui cometent alguna infracció que no sigui algun delicte greu? Doncs això és clau perquè alguna cosa comenci a  canviar. Fa uns anys va aparèixer que la policia municipal tenia una mena d’unitat de segways. Sembla que potser els han venut a l’empresa de neteja i ara van muntats en aquests aparells per tenir una vila centre neta. Hi havia uns quads, que han desaparegut. Teníem els drons que sembla que estiguin al servei de la televisió optimista. Misteris per resoldre.

Després del que s’ha vist a l’arbre de Nadal a la plaça Nova del Vendrell, el Vendrell necessita invertir en civisme i similar. Aquest és un exemple que demostra moltes altres situacions. No calen multes perquè un sector molt important de la població està adscrit a la llista d’espera de serveis socials i similars.  S’ha de potenciar el  treballs en favor de la comunitat perquè aquestes persones trobin el sentit a la societat i les seves virtuts. Potser no són molts però cada dia els seus estralls són més contundents. No cal mirar els canals oficials. La vida és veu a les cues de les grans superfícies que tenim i pel carrer. Cada dia els mitjans oficials són més minoritaris. Han venut la  seva veritat artificial i molta gent ja no hi confia gens. Al Vendrell fa anys hi havia educadors de carrer i tambe agents cívics. Ara no tenim res de tot això i per això tenim el que tenim. A molta policia no se la veu al carrer i quan es veu va dins el cotxe. Així no anem enlloc. S’ha de fer alguna cosa. Potser no ens inundarem amb les obres faraòniques de la Riera de la Bisbal però ens està quedant un poble que dóna gust passar quan menys temps millor. Això és important per tots els sectors. No ens calen ordenances que no es compliran ni càmeres que quan arribi els agents, els presumptes dolents ja estaran a Matadepera. Una mica de civisme del de tota la vida, però clar això no suma ni fa estadístiques mediàtiques.

Un Vendrell que aposta per la Re ( a omplir per l'interessat)

 

El darrer ple de l'any passat  del mes de desembre va ser el marc per l'explicació de la Núria Rovira sobre la importància de les rieres del Vendrell. Va ser una classe d'una científica en un ple que va demostrar un cop més que aquest projecte de la Riera de la Bisbal és una nova carta als Reis Mags. Un cost d'uns 4.000.000 d'euros i amb uan subvenció europea que arriba a la meitat. La resta doncs ho paguem la gent del Vendrell, però ves a saber quan acaberem pagant per aquesta gran obra faraònica perquè el Vendrell no quedi inundat un dia d'aquests. El parquing de l'estació d'autobusos que ha estat un clàssic dels jutjats ara el portarà l'Ajuntament d'alguna manera, però resulta que hi ha molta humitat per les bases de l'estructura i a veure com acaba tot plegat i un pis sembla que està inundat. A veure si algun dia es pot visitar com el Tabaris i la gent veurà els seus tresors. 

El nou lema del Vendrell és als problemes solucions com una coneguda empresa informàtica de la vila Que hi ha persones amb elements perillosos a la biblioteca, doncs fiquem un guàrdia de seguretat, que ocupen pisos doncs enviem la Brimo local i endavant que hi ha problemes de veïns posem la unitat de mediació i per aquest any la nova plaça d'Inspector de policia, vull dir de sotinspector perquè l'inspector que hi havia emocionat de tantes històries va tocar el dos. Diuen que la felicitat és efímera, però res amb les noves càmares de vigilància tot controlat. No cal patir. Em fa gràcia el verb renaturalitzar com si l'home fes més tasca natural que la pròpia naturalesa, potser alguns s'haurie de rehumanitzar i deixar de viure a la torre d'Ívori que prou falta que fa. El Vendrell vol ser capital regional, doncs cada dia ho és més però del que no s'ha de fer.

Els socialistes del Baix Penedès al seu rollo

 Resulta que els treballadors del Consell Comarcal del Baix Penedès estan en peu de guerra perquè tenen uns salaris més baixos en relació a la resta i cada dia tenen menys recursos i més feina en aquesta comarca que va creixent. Els demanen més, però de salari na nai. Resulta que els Il·luminats dels socialistes de casa nostra, el Rei Negre i el princep de Calafell han decidit amb el consentiment de la resta, aquí tots diuen que si de pujar a una categoria salarial, els A2, un total de 3.000 euros anuals perquè estiguin contents. A la resta resta de res de res. El bonic del cas és que els agrada tant sortir a la tele als socialistes que va i montent una roda de premsa explicant les seves misèries de gestió. El personal no savia res de res. Molt trist tot plegat. Ara van de salvadors del món i els treballadors no han dit res al respecte i suposo que diran alguna cosa, però res la proposta és misèria i companyia perquè només beneficia a una part de l'ens comarcal i ho han fet per la via directa. Roda de premsa i ordeno i mando i així funcionen aquests cracks. Això si canviar el logo del Consell si que han tingut uns quants euros i per tenir 4 vicepresidents també amb unes competències que fan riure. Més ho fan les de Vegueria que no tenen poder ni res, com el veí de l'escala. Jo crec que els consells són un mangoneo del govern del Pujol per parar les diputacions i ara els Erc van inventar les vegueries que encara és pitjor. 

No anem bé. Els polítics dels consells comarcals haurien de plegar tots i el personal repartit entre els ajuntaments. No cal tanta parafernàlia per no res. La gent ja està farta que li prenguin el pel.Misèria i companyia. 

Una peli on el millor és el trailer, Cónclave

Feia dies que hi volia anar i avui ha estat el gran dia. Anar a veure Cónclave una història al voltant de les martingales que hi ha per escollir un Papa i les amistats, traicions, secrets i altres coses de la cúria sagrada. El millor de la peli és el trailer. La cinta dura dues hores i la veritat és que és bastant avorrida perquè es repeteix bastant el mateix i el final no és res de l'altre mon. Jo he quedat bastant decebut i per pelis així a casa i encara gràcies. La història apunta ve, però està mal planejada i és avorrida i a partir de l'hora ja mires el rellotge per veure el mateix. No cal que hi aneu.

Quan la vida tornar a començar de nou.

 Avui fa 4 anys que va començar una nova vida. Vaig estar del 14 de gener fins el 30 d'abril d'hospital en hospital fins que va acabar un mal son que em va portar dos cops a les portes de la mort. Va ser la millor classe que he rebut mai i he après moltes coses. El principal que no existeix ni l'ahir ni el demà i només existeix el present i que el més important a la vida ets tu i els més propers. I poca cosa més. Vaig somiar la meva mort amb enterrament i tot amb persones que conec, tot força real. El covid em va ensenyar moltes coses i ara que ja estic bé estic actualitzant tot allò que vaig aprendre. Va ser un viatge en mi mateix descobrint noves dimensions mentrestant estava connectat a una màquina de respirar. Va ser molt dur, però em va donar una nova vida. Gràcies a tothom per fer-ho possible i per compartir molts sentiments, mirades i records. Estem aquí que és el més important. La riquesa està en allò que no es pot comprar. La resta està per l'Amazon. Gràcies un any més de tot cor.

Pel 2025 podem demanar

  

En aquestes dates ens podem dedicar a pensar que volem per aquest 2025. Primer de tot salut i amor i jo afegiria companyia. Cada dia hi ha més persones soles en els nostres pobles. Tu poses en una xarxa social, per exemple, que vols conèixer gent per anar a caminar o a prendre alguna cosa i et salten molts que s’apunten al carro. Abans quan a les famílies podrien viure tres generacions en una mateixa llar, però ara les coses han canviat i tothom vol tenir la seva independència. Per altra banda, també hem perdut bastant en el món de la socialització. Anar a comprar és un esport però la gràcia no era només omplir el carret de la compra sinó que també tocava anar a una botiga i veure gent i fer cua abans de la caixa per anar a pagar. Cada dia ho tenim més tot a casa. Al final no ens caldrà sortir. El teletreball arran de la pandèmia i les classes d’esport penjades al Youtube estan fent furor. Et montes el teu món a casa i surts el més mínim.

Pel nou any esperem que els trens que creuen el territori penedesenc funcionin com abans quan s’havia de pagar el bitllet. Ara amb aquest sistema, per poc que vagis a utilitzar-lo el viatge et surt gratuït, però clar després no tens gaire dret de protesta si arribes un parell o tres d’hores més tard que la previsió. Aquí seguim amb el Penedès territori de vi. Poder vendre els productes agrícoles perquè es pugui cobrir el cost del seu conreu amb un petit benefici perquè les nostres vinyes cada dia siguin una mica més rendibles i no vagin passant de mica en mica  a ser territori de la logística i dels molins generadors elèctrics en perjudici dels nostres camps plens de vinyes i oliveres. Res anar vivint que ja és important on ja tenim normalitzada l’ocupació i aviat el comerç tradicional serà peça de museu etnològic.

Una estació d’autobusos deplorable

 

El Vendrell, ves per on és el tercer municipi en nombre de població de la província de Tarragona amb unes 45.000 persones que hi viuen assíduament a banda dels qui ens visiten els caps de setmana i vacances. Unes xifres que es poden duplicar i triplicar fàcilment en dates tan nostrades com els darrers dies de la Setmana Santa o el 15 d’agost que és un dia punta. Hem de tenir en compte que la comarca del Baix Penedès estem sobre els 120.000 habitants censats que també es veuen multiplicats durant alguns periodes.

A banda d’aquesta dada hem de tenir en compte que el Penedès sempre ha estat un territori de pas de nord a sud i cap a l’oest. Un punt de trobada de moltes cultures que en el seu camí en la història han passat pera aquestes contrades dominades per la vinya, l’olivera i el garrofer.

Si fiquem en un còctel tot això hauríem de suposar que estem amb unes infraestructures de comunicacions dignes del volum i de la situació del territori com passa amb Vilanova i ,la Geltrú i Vilafranca del Penedès.  El Vendrell un cop més estem en la posició menys afavorida de les nostres localitats de referència. Tenim una estació que a vegades has de passar dos cops per davant per saber que és realment una estació perquè és fàcilment identificable amb una parada més de la xarxa. Per altra banda, banda tot i que el seus inicis, que no deu fer gaire més de 20 anys van pactar que les empreses de transports s’encarregarien de les despeses de manteniment d’aquesta estació. Estem parlant d’una sala amb uns lavabos, uns bancs i un senyor que dóna informació i que vigilés aquest espai. No hi podia faltar en aquest equipament públic una pantalla amb els horaris de les circulacions que passen per aquest punt.

Avui en dia la situació d’aquesta estació és deplorable. Primer de tot, el recinte està tancat. La pantalla interior amb els possibles horaris que es visible des el carrer no funciona. Tot i que hi ha uns panels informatius no sempre responen a la realitat i a vegades pots veure coses peculiars que més que orientar poden deixar bocabadat al viatge que els consulta.

Aquests petits detalls s’agreugen quan les condicions climàtiques no són les millors, com dies de pluja i vent. Llavors la gent està obligada a anar al bar del costat per protegir-se de les inclemències del temps. Evidentment ja tenen el cartell que els lavabos només són per ús dels clients del local. No res, un tallat i tens dret a tirar de la cadena.

Estem parlant d’una estació de tren que durant tota la problemàtic de Rodalies ha vist com és duplicava el seu volum de viatgers. Si donem un cop d’ull als horaris, a grans trets podem dir que en un dia habitual, entre dilluns i divendres, poden passar uns 160 autobusos per aquesta estació, sense ser gaire optimistes. Si afegim tota la logística de viatgers de les obres de Renfe podem veure com cada dia podien passar uns 230 autobusos diaris. Si calculem uns 40 viatgers per trajecte obtindrem uns 9.000 viatgers al dia. Una quantitat a tenir en compte per saber el volum de gent que passa pel Vendrell i veu aquesta infraestructura totalment decadent. Fa uns anys l’estació d’autobusos estava on està l’actual caserna de la policia municipal, però clar allí la gent no hi anava o els manaires tenien por que no hi anés. Aquella ubicació va durar dos telediaris perquè es va buscar un lloc millor però el preu va ser molt alt perquè tot i les condicions que hi havia en aquell moment eren mínimes pel volum del Vendrell. Ara ja estem a nivells freàtics.

Segurament és més important fer una gran Riera per si un dia ens inundem quan fa quatre dies deien que volien renaturalitzar la Riera. Ves a saber on acabarem tot plegat, però el problema que la inversió en els nostres serveis bàsics és precària. Potser amb aquestes obres faraòniques no ens inundarem mai, però això li expliques a la gent a les 6 del matí d’un gener que va a agafar el bus a l’estació del Vendrell a veure que en pensa. Realment amb aquesta política de subvenció caigui que caigui i sense ordre ni concert no anem enlloc. Anem per mal camí perquè al final ens quedarem en res, com sempre passa. Tornem als primers de la llista, però aquest cop també per baix.

Al Vendrell, un cap d'any per tots els gustos

 Petits i grans tothom està content del cap d'any del Vendrell. Els més joves van anar a la festa dels Nens, tot molt bé. Els de mitjana edat tocava a la plaça vella amb un grup que es va fer curt fins a les 2 perquè ho feia molt bé i eren enrrollats. Hi havia altres alternatives que també funcionaven en els seus llocs. Molts ho van fer a casa. Però era un dia que no feia fred, feia el que tocava. Com a dada curiosa algú es va carregar la soneria del rellotge del campanar del Vendrell ( no ho van fer la família que fa generacions que vetlla pel seu bon  funcionament ) i toca malament. No sé si s'ha arreglat, però amb tant de soroll no es va sentir les campanes.  Els més avorrits van cremar uns pocs contenidors al carrer del costat del Botafoc i algú li van sucarrimar el cotxe. Tots els serveis municipals i altres van rebre un lot d'un dels locals més xics del Vendrell per gaudir d'aquesta vetllada. Per cert molt bon any.

Pel retorn de la nostra banda sonora per la festa major del Vendrell

Estem a les portes d’un nou any que se situa al mig entre dues dècades. És d’aquest que sembla important, però no ho és tant com el 2020, 2030, però sempre més que el 2024. No per res sinó perquè el principi d’una dècada culturalment ens porta a celebrar-ho amb una mica més de glamour.

L’any  que ve a priori ha de ser un any presumptament normal, en principi no tenim eleccions, almenys municipals que són on els nostres polítics hi posen el seu màxim interès. Tot i aquesta situació, l’estat dels actuals governs d’Espanya i de Catalunya s’aguanten en un joc d’equilibris que poden saltar en qualsevol moment, però al final tots amics i mantenim tots els càrrecs. Els d’aquí i els d’allà perquè tothom estigui content i no faci bullir l’olla.

En la nostra comarca hi ha serioses possibilitats que els Laxnbusto tornin a tocar al Vendrell. És una cosa incerta i no sé sabrà, si és cert, fins que toqui el protocol, però tot apunta que podría ser una realitat. Fa uns anys es va intentar però la màgia no va aparèixer i d’un concert benèfic es va passar a dos. D’aquí a una mini gira i ves a saber on acabarà. La màquina ja roda, que és el més important. Tot durarà fins que  la cosa s’acabi. Només cal esperar. Ara ja tenim una plaça molt cèntrica dedicada a ells. Ara esperarem nous esdeveniments.

Enguany al Vendrell entrarem el nou any amb dues festes. Una per nascuts el segle passat i una altra pels nascuts aquest segle. En una cava, cotilló gratuïts i l’altre 35 euros amb cinc consumicions fins que surti el sol per Coma-ruga. El preu és molt assequible, però clar no és si és la mesura més  sana i políticament correcte. Només falta saber com són els gots i els glaçons que hi posen. En alguns locals comarcals no pagues el got sinó que el gran protagonista són els glaçons que ocupen la major part del contingut de l’envàs. Sempre tens l’aigua que resulta un 100 % producte.

Pel que fa a la comarca, tindrem les tres estacions de l’interior Arboç i el Vendrell amb importants remodelacions. La del Vendrell nova i la de l’Arboç gairebé. Pel que fa Sant Vicenç fa quatre dies van posar els torns i ara els han tornat a treure arran de la densitat de passatgers pel tall de la via entre Sant Vicenç i Tarragona.

L’any que ve ja no tindrem el problema de la vaga d’escombraries en quatre municipis de l’interior de la comarca amb un problemàtica que ha superat tots els records D’aquí dos anys hem de reciclar la meitat de les escombraries i de mica en mica s’ha d’anar implementant a les nostres contrades. A  veure que passa. Hi ha molta cosa per anar descobrint capítol a capítol. De moment al Vendrell paguem les escombraries per una taula de metres quadrats per habitatge. No és molt lògic, però sempre el que segueix acostuma a fer bo el que hi havia abans. Coses del directe.

La comarca cada dia va creixent perquè la gent ve aquí perquè és el més econòmic que troba quan surt de Barcelona cap al sud. Això fa que un dels punts de referència segueix sent els serveis socials per aconseguir mitjans per sobreviure i sinó doncs alguna cosa s’ha de fer.

Estem normalitzant les ocupacions i anar al banc a buscar hipoteca cada dia és més una gesta heroica. La gent va al mercat alternatiu i va saltant d’un lloc a un altre. Tenim molts habitatges per escollir i al final un té sort i s’hi pot quedar sinó fa gaire soroll. S’ha de canviar la llei. Hi ha reincidents que ja són més coneguts als jutjats que alguns advocats, però estem en un país on a part de la independència i alguna cosa més la resta està consentit sinó ataca els principis d’aquesta gran i lliure que s’anomena Espanya.

Doncs preparats per una presumpta baixada d’interès amb un augment de les superfícies comercials i cada dia més comerços de proximitat tancats. Anem cap al futur a tota màquina, un demà que no sembla gaire optimista al menys pel teixit comercial més de proximitat. A l mercat municipal ja estan gairebé a la meitat de parades tancats. Qui l’ha vist i qui el veu. Una de les novetats del nou any serà el bus llançadora entre l’hospital comarcal i el Vendrell. No sabem ni horaris ni freqüències, però res al final arriba una cosa que ja fa mesos que hauria de funcionar amb tota normalitat. El Vendrell si es compleixen les previsions dels optimistes en quatre dies no el coneixerà ningú. A veure que passa perquè hi ha obres que ja fa anys que entren i surten del pressupost municipal sense fer gaire soroll. No parlarem de la Vegueria perquè no tens més transcendència.  Els treballadors del Consell Comarcal del Baix Penedès están contents i altres col·lectius també estan animats. A veure que passa. Molt bon any.