En aquestes dates ens podem dedicar a pensar que volem per aquest 2025. Primer de tot salut i amor i jo afegiria companyia. Cada dia hi ha més persones soles en els nostres pobles. Tu poses en una xarxa social, per exemple, que vols conèixer gent per anar a caminar o a prendre alguna cosa i et salten molts que s’apunten al carro. Abans quan a les famílies podrien viure tres generacions en una mateixa llar, però ara les coses han canviat i tothom vol tenir la seva independència. Per altra banda, també hem perdut bastant en el món de la socialització. Anar a comprar és un esport però la gràcia no era només omplir el carret de la compra sinó que també tocava anar a una botiga i veure gent i fer cua abans de la caixa per anar a pagar. Cada dia ho tenim més tot a casa. Al final no ens caldrà sortir. El teletreball arran de la pandèmia i les classes d’esport penjades al Youtube estan fent furor. Et montes el teu món a casa i surts el més mínim.
Pel nou any esperem que els trens que creuen el territori penedesenc funcionin com abans quan s’havia de pagar el bitllet. Ara amb aquest sistema, per poc que vagis a utilitzar-lo el viatge et surt gratuït, però clar després no tens gaire dret de protesta si arribes un parell o tres d’hores més tard que la previsió. Aquí seguim amb el Penedès territori de vi. Poder vendre els productes agrícoles perquè es pugui cobrir el cost del seu conreu amb un petit benefici perquè les nostres vinyes cada dia siguin una mica més rendibles i no vagin passant de mica en mica a ser territori de la logística i dels molins generadors elèctrics en perjudici dels nostres camps plens de vinyes i oliveres. Res anar vivint que ja és important on ja tenim normalitzada l’ocupació i aviat el comerç tradicional serà peça de museu etnològic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada