El Vendrell viurà el proper dia 17 de febrer un esdeveniment que segurament no transcendirà a l’opinió pública perquè no es cap inauguració, ni restauració ni visita de polítics galàctics ni res semblant. Simplement es tracta de les eleccions sindicals del personal de l’Ajuntament del Vendrell que també se celebren cada quatre anys. Generalment en el calendari actual tenen lloc un any després de les eleccions dels polítics. No hi ha cap data fixada de compliment obligat. La cosa es va fent sobre la marxa segons la voluntat dels sindicats representats. Les passades van ser a la tardor del 2020 amb algunes mesures restrictives pel covid.
L’Ajuntament del Vendrell actualment és l’empresa amb més treballadors del Baix Penedès amb gairebé 500 persones. A banda estan els 21 càrrecs polítics que tenen un règim especial ja sigui amb salari o dietes segons assistència. Un cas a part són els tres càrrecs de confiança que també tenen un estatus especial segons la voluntat política i la legislació aplicable. Tot plegat estem parlant d’uns 25milions d’euros que corresponen a un 36,7% del pressupost total de la corporació que arriba a uns 68 milions d’euros per aquest 2025. En aquesta suma total s’inclou la part política i altres fundacions que tot i formar part de l’Ajuntament tenen la seva autonomia com són el Patronat de l’Hospital Asil i el Museu Déu, entre altres. El gruix més important està cridat a les urnes aquest dilluns dia 17 de febrer a l’edifici municipal del Camí Reial. Aquesta convocatòria afecta a uns 400 treballadors entre laborals i funcionaris. Fruit d’aquestes eleccions han de sortir escollits 22 persones que representaran els interessos del personal en aquestes proper quatre anys dins cinc candidatures diferents i amb una important presència dels sindicats policial que tenen un pes molt important en tots els ajuntaments mitjans o grans. El Vendrell no és pas una excepció. La uniformitat i consideració d’aquests per part dels polítics el doten d’un pes rellevant dins l’estructura d’una administració pública.
Sóc un dels que creu que totes les persones en algun moment de la seva vida laboral haurien de passar almenys una legislatura com a representants del seu col·lectiu davant de l’empresa. Aquest és una experiència que et permet conèixer una mica de primera mà com funciona tot plegat, a banda de discursos i bones intencions.
El paper dels sindicats dins una administració pública és com la de l’oposició de qualsevol òrgan col·legiat on la majoria sempre acaba imposant la seva voluntat. Evidentment els polítics estan obligats a mostrar les modificacions de plantilla, els canvis de lloc de treball, les convocatòries previstes abans que ho sàpiga la resta de companys, però en molts casos quan t’ensenyen tot això al cap d’uns molts pocs dies ho veus publicat en algun butlletí oficial. . Evidentment pots dir que no hi estàs d’acord, però els grans demòcrates, solidaris, inclusius i un llarg etc al final apliquen el “ordeno y mando” que sempre els ha caracteritzat i sinó, ho fan per decret i tot arreglat. Quan els funcionaris d’habilitació nacional els hi juguen el joc, llavors els sindicats ho tenen magre. Bé, anar a judici i potser en un parell o tres d’anys passaràs a tenir una sentència que segurament si no els hi és favorable recorreran i anar fent. Total, paga el poble silent. El tema vaga ha de ser en casos extrems perquè la majoria de gent gràcies a la societat capitalista que te tenim arriba força justa a cap de més. No està per veure reduïda la seva paga per lluites que als polítics els importa ben poc perquè la seva única finalitat és guanyar eleccions i mantenir-se en el poder. A més, els únics que poden fer pressió és la policia que curiosament no poden exercir aquest dret. Llavors apareixen alguns torns de treball sense efectius per històries vàries. Feta la llei feta la trampa que diuen.
S’ha d’agrair un cop més que al Vendrell la política portada a terme pel Sr. Martínez i els seus incondicionals ha aconseguit que gairebé tot els sindicats estem en la mateixa línia. Sempre hi ha aquell que ha de pagar favors i llavors actua com li aconsellen els de dalt. Esperem que la cosa canviï en la propera legislatura i la política de personal es faci amb igualtat, coherència, objectivitat i transparència i tot el que correspon. En cas contrari, seguirem dient que no a les seves propostes que afavoreixin al personal en general. Si la cosa s’ho mereix sempre tenim el contenciós administratiu. Per cert, aviat hi ha adiada una cita pendent en aquest jutjat. A banda, el calendari judicial té unes quantes cites de casos particulars on la política laboral del sr. Martínez es posa a prova un cop més. Seguim endavant per almenys mantenir el que tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada