El proper ha estat el mercat municipal del Vendrell

 

El mercat del Vendrell que enguany fa 26 anys ha tornat a l'actualitat per les mancances que hi ha com la inutilitat de l'aire condicionat. Un altre cop la gent del Vendrell ha dit que ja n'hi ha prou i volen millores per seguir mantenint la clientela i si es pot augmentar. Doncs res va sortir el regidor de torn dient que si teníem una subvenció això seria l'òstia. Clar si em toca la loteria també tindré un cotxe super guay però si no em toca seguirem igual. El problema és que l'actual equip de govern s'està gastant milions en xorrades com el Vendrell necessita aquests diners per altres coses més necessàries i no pas per fer obres faraòniques que no van enlloc com tota aquesta xorrada de la riera de la Bisbal. Agafes aquests milions i els dediques al mercat, als serveis públics com la neteja, a areglar l'enllumenat d'alguna part del municipi que amb quatre gotes salta i un llarg etcètera que tots comprendien però aquesta política de subvencions a qualsevol preu no van enlloc. Una altra cosa és que el mercat a part de la remodelació hauria de ser diferent. Aquest model que tenim ara ja no funciona perquè la gent va a lo pràctic per horaris  i aparcaments. No expliquis històries de duros a quatre pessetes a la gent que no es tonta, però un cop més el Knt va amb pilot automàtic peti qui peti, però cada dia te més admiradors a casa nostra. A veure com segueix tot plegat. Seguim endavant.

Ernest Prunera, un periodista amb un gran llibre premiat

 

 

 

Un dels llocs on he après més coses de la vida va ser durant la meva etapa al Diari del Baix Penedès que va durar aproximadament des del 1996 fins al 2012 quan el rotatiu va tancar inesperadament. En aquest punt de trobada a part de la gent que hi treballàvem anaven passant tot un seguit de persones de diferents àmbits que eren els que tiraven la comarca endavant des de diferents àngles. Per allí passen l’Hermini Mampel amb el seu Jove Baix Penedès, el Jordi Verdaguer que era un defensor de les causes perdudes, l’Ermità ( Francesc Adillon) un articulista difícil de classificar, els historiadors Jaume Ruart,  Salvador Arroyo, Manel Bofarull  i  Pere Ferrando en la seva tasca de formiguetes de la cultura local i comarcal que sempre et sorprenien amb nous episodis del passat. No oblidem el Jordi Bertran i les seves tires còmiques.Tants altres que anaven desfiant per la redacció de la Rambla per anar posant el seu granet de sorra a aquest setmanari que era una autèntica estructura comarcal en aquells temps on les xarxes socials encara no estaven inventades.

El Prunera era una persona nascuda a Sabadell, però que per coses de la vida va anar a aterrar a Vilanova i la Geltrú on va entrar a treballar al germà gran del Diari que era el Diari de Vilanova. Un dia per reestructuració del personal va anar a petar la seu del Diari del Baix Penedès que era una república independent amb uns pocs compromisos laborals com era tenir acabat un exemplar del Diari cada dijous a la tarda perquè cada divendres de bon matí estés en els quioscs comarcals. Un treball per objectius en uns temps que les administracions públiques invertien en pica piques i similars i un parell de trobades al voltant d’una taula al mes podien caure. Allí varem compartir grans moments amb els seu acudits dolents, sense remei, però ja apuntava màneres. Ell era una persona creadora d’aquestes que sempre aportava grates sorpreses. Era capaç de treure punxa a qualsevol cosa per surrealista que fos. Una persona molt propera que et mostrava la seva personal de la vida que et podia convèncer o no, però no queia en els canons bàsics de molta gent que es mou per inèrcia en aquest món actual. Gent  que no reconeix que en el fons és una ovella més d’aquest ramat on ens volen a tots posats.

Doncs res, fa uns pocs anys m’envia un whatsapp per dir-me que havia publicat la seva primera novel·la, l’Or del rei que fins fa poc no havia aconseguit. En aquestes dues setmanes he dedicat algunes estones a llegir l’obra literària de l’Ernest.He comprovat que hi ha una gran diferència entre els seus dos primers llibres, doncs ja avança en les seves presentacions que ja està treballant en un tercer lliurament sense aclarir en quina època quedarà ambientada. La primera obra de l’Ernest està bé per passar un parell d’hores llegint una aventura de secrets amagats i crims perverssos amb un paper molt important realitzat pels poders factics del municipi com són el mossèn i el metge que controlen la situació de la localitat.

En aquesta darrera novel·la “Quan s’allunyi la tempesta” que ha rebut un merescut premi Nestor Lujàn de novel·la històrica ens explica els primers anys de Guifré el Pilós  qui va iniciar la dinàstia de la casa comtal de Barcelona en un llunyà segle IX. Una història que s’assembla molt més a una “Nissaga de poder” mitjeval que no pas a una novel·la històrica pròpiament dita. En aquesta aventura trepidant de més de 500 pàgines és molt difícil parar perquè va saltant d’un lloc a un altre al voltant dels Pirineus amb molta creativitat de l’autor que et porta en un viatge trepidant com si fos una autèntica pel·lícula amb tot luxe de detalls i un paper molt destacat dels olors que quan acabes de llegir encara tens el nas activitat.

Una gran obra que em recorda molt a les obres d’Ildefonso Falcones però en un moment de transició de l’Imperi Franc fins el que al cap d’uns quants anys es començarà a gestionar al Principat. El nostre autor va estar cinc anys per bastir aquesta gran obra que sembla que sigui la d’un autor consagrat. Aprofiteu aquestes calors i aquests moments de vacances o almenys de sortir de la monotonia per entrar en el seu món literari. La veritat és que a mi em va encatar i la recomano a tothom que li agradi mínimament la història, però que vulgui llegir històries ben escrites amb un munt de personatges que lluiten pel seu tros de poder amb una lectura molt fluida.

Un concert dels Lax multidinari que tanca una festa major participativa

 Fa anys que tombo pel Vendrell i poques vegades he vist una esplanada del Botafoc tan plena, quan s'ha acostat més va ser amb Txarango i Mago de Oz. Ahir al concert dels Lax tot i ser dilluns estava curulla de gent de totes les edats que no es volien perdre el retorn dels fills pròdigs a la seva terra que fa més de 40 anys els va veure néixer. Un concert d'aquests memorables que ha callat totes les crítiques pel cost de l'esdeveniment. Un altre gran triomfador que com diuen alguns ja el poden posar en nòmina de l'Ajuntament va ser Dantuvi que amb el seu concert de tres hores va donar alegria i vida a la plaça Vella en un dia mig fosc i amb quatre gotes a banda de les pistoles d'aigua que ja són també de la casa. Evidentment el músic va avisar que no li tiressin aigua perquè pot quedar enrrampat. El Marc és un dels craks que no pot faltar en qualsevol esdeveniment. Amb la seva guitarreta i alegria anima el que faci falta amb gràcia i bon rollo.

En els concerts de la nit, La Reina del Pop no va defraudar un cop més que fa menys d'un any ja ens visitava al Vendrell, però son molts els seus incondicionals que no s'ho deixen perdre vagin on vagin. Quan van acabar doncs res que els Femme Versions van veure com baixava l'audiència però mantenia el tipus tot i haver de lluitar amb l'Enramada que és una festa alternativa sense ordre ni concert que es fa la plaça Vella a les 3 de la matinada del dia del Gos. Ja us ho podeu apuntar pel proper any perquè tothom ho sap però no està en lloc com passa altres cops que està a molts llocs i no ho sap ningú. Una història feta per la gent sense complexos ni protocols de merda.

El jovent està preparat per seguir la cultura popular i en especial els Diablons que sense llegir van fer un paper molt digne davant del balcó de la casa gran, no tan concorregut com el dia d'abans però amb molt de caliu. Una mica com el correfoc infantil que és més light però ja està bé per la gent perquè tothom en pugui gaudir. Doncs jo esperava molt més dels 25 anys de Malcasats que segueixen en la seva línia amb nous fixatges, però jo crec que hi ha personatges com el Gitano que és molt difícil d'imitar i s'han de buscar nous camins. Aquest any va ser fluixet, no ha estat de les millors actuacions, la veritat. Però van mantenir el tipus i és un dels actes més esperats on el Knt va tornar a rebre les millors dedicatòries. 

Doncs res, acomiadem el taronja de la festa major i un got que va quedar molt bé, la veritat i esperem la propera edició. Si l'Alfredo fa d'administrador és tota una garantia perquè és de les millors persones que tenim per aquestes contrades i on està ell és com una assegurança que no falla mai. Molta sort a tots ells per tirar endavant i esperem que l'Ajuntament destini més diners que ara es gasten en tonteries que no serveixen per a res. La seva feina és administradors i no camalics que tant es posen a vendre samarretes com portar barres com anar pels basars a buscar diners o productes per fer alguna cosa.Si es vol tenir administradors que es dignifiquin i no com els matxaques que ho han de fer tot. Un altre any per fer un castell de foc amb serveis mínims que facin més diners a l'encesa i molt millor per tots. No cal fer el burro amb castells de focs de pa sucat amb oli per un poble amb 55.000 persones. Les Antines molt enrrllades amb la seva música popular per a tots els públics. Una festa major amb un temps genial i gràcies a tothom per fer-ho possible i en especial als administradores que no cobren un duro i fan més hores que el Tobies perquè tot surti bé en un poble ple de compromisos i capelletes per satisfer.

Un gran descobriment alternatiu, "l'Enrramada Vendrellenca"

 El dissabte en els Versots dels Diables del Vendrell va sortir l'Enrramada en el sentit que algú aniria allí. No sabia de què anava. Jo el més proper el tinc situat a l'Arboç i d'aqui uns mesos. La cosa no quadrava. Ahir nit quan ja portava una hora del concert Femme Versions un colega em diu anem a plaça Vella que fan una festa alternativa. Dic no sé res. Com estava proper no teníem res a perdre. Vam anar a peu cap allà i estava tota la plaça Vella plena de gent, la majoria joves, amb alguns administradors inclosos. Allí hi havia un munt de gent amb ganes de fer coses, balls populars principalment. No hi van faltar els castells i el ball de gitanes i algú va tirar un coet que va rebotar en un fanal i sort que no va tocar a ningú sinó que allí alguna cosa hagués passat a part del so. Hi havia més gent a l'ombra del campanar que no pas al Botafoc de concert. Aquesta proposta ja es va fer l'any passat i enguany com les coses bones repeteixen. Tot plegat una mica anàrquic sobrela marxa, però ja va bé. La gent s'ho passava bé i era festa major. Estan bé aquestes coses i esperem que la cosa continui i no es faci malbé quan algú hi vulgui posar cert ordre. La cita la matinada del dia del gos a les 3 a plaça Vella, la resta la poses tu.

Una festa major intensa en un temps de setembre

 Un altre cop estem al final de juny  i toca parlar de la festa major del Vendrell. Avui serà la primera part perquè la resta ja ho farem quan acabi.

Estem vivint una festa major que va anar precedida per pluges i una cosa que s'agraeix són les temperatures que són més aviat de principis de setembre que no pas de finals de juliol. L'ambient és genial. La festa va començar amb un dels pregons més multitudinaris que recordo al Vendrell en els darrers anys. Una plaça Vella plena de gom a gom i algun carrer del costat també. Una entrada a càrrec de la Silvia de la tele que va seguir la línia institucional i políticament correcte pel Vendrell actual. Va fer un repàs a moltes entitats del Vendrell i als barris i això va provocar emocions entre molts joves que allí estaven. Va repassar amb petits videos alguns dels personatges més populars del seu barri Plaça Nova i Font de la Menya. Un discurs molt ben bastit sense sorpreses i amb emocions contingudes perquè el paper no és gens fàcil quan són persones en directe i no pas a través d'una càmara.

Molta gent va gaudir a tope amb la Fúmiga i quan va acabar molts van tocar el dos i es va quedar el servei de guardia alli amb Bali 13 que van demostrar que són animats i alegres i també fan versions de tot, però clar s'escolte molt millor enregistrats que no pas en directe, però van animar als fidels. Sobre Kame Hame doncs res van fer el seu paper amb els incondicionals de sempre que no fallen. És un grup local que fa uns anys que no puja als escenaris, però van fer reviure vells temps.

El dia de Santa Anna doncs res, molt bé els versots dels Diables amb el Batman Robin i la Super M que també li va tocar una mica del pastís, però bé. Un cop més varen reclamar l'hotel d'entitats del sindicat que no està ni se l'espera. No van faltar la queixa per la manca de pàrquing al municipi i la política de la subvenció que ens guia ara a refer el torrent, un projecte que pocs entenen ni comparteixen. Però la polítics d'uns pocs il·luminats te això. Una gran decissió fer baixar l'anxaneta i acotxador quan quasi estaven dalt en el 4 de 9 i molt bé pel 4 de vuit dels Nens. No es va fer el somni i tothom va sortir amb una cara agre dolça que esperem que a Vilanova o LLorenç la cosa es recuperi. Tot arribarà. No cal cremar els vaixells quan encara no toca.

Vaig flipar amb el concert del festa major de l'Orfeo Parroquial a l'església. Estava ple ple de gent. No hi cabia ningú i la gent s'ho va passar molt bé. Una imatge que sorprenia a tots els qui arribavem puntual a la cita. I res seguim amb el Correfoc amb un animal de fora, però va estar molt bé aixì com l'encesa del campnar va estar a una bona alçada. Cosa que no passa amb el castell de focs que només va durar 11 minuts i va ser bastant pobre. 

També em van dir alguns que només s'havien fet 15 samarretes de cada talla de la Festa Major Autèntica. Clar. En un poble de 55.000 habitants la cosa va quedar més que curta. No sé si es veritat però això és el que em van dir. La Rambla molt bé a la nit amb el Joan Rovira que fa uns 4 anys que va tocar al Botafoc i que l'home té els seus fidels i sap connectar amb la gent. Una hora i mitja de concert i cap a casa hi falta gent. Seguim amb les cues a la barra del Botafoc, però són coses que no es poden evitar. Vinga seguim endavant amb aquesta festa major participativa on el temps acompanya. Endavant.

No volem ser parcs temàtics

 

 

 

 

Volen ampliar l’aeroport del Prat. Fa anys que lluiten per difondre el nostre territori arreu per ampliar el nombre de visitants a casa nostra. Estem en una zona emergent amb moltes possibilitats de futur. Aquests són alguns dels titulars que ens rodegen, però massa cops s’obliden que som persones i necessitem uns serveis bàsics per viure el dia a dia. Ens volen posar en vitrines perquè la gent ens vegi i gaudeixi dels nostres elements materials i immaterials, però poques vegades ens recorden que necessitem uns serveis bàsics com la neteja, el subministrament d’aigua, un assistència sanitària adequada I no hagis d’esperar un any i mig per tenir hora per l’especialista.

Podem ser lletjos o bonics, però aquestes potencialitats ens porten a haver de necessitar el transport per arribar als llocs de treball o alguns centres d’estudis. Evidentment podem anar a parar laboralment en una d’aquestes mega estructures que tenim a la nostra plana baixpenedesenca o pots arribar a cobrar  8 euros l’hora amb uns contractes temporals i precaris. Entre un i altre motiu quan ens movem amb aquests salaris que cada dia són més baixos no hi ha  cap interès de pagar per estacionar el vehicle a la via pública. Alguns municipis han començat a pintar carrers i places per recollir diners per anar pagant assessors i campanyes publicitàries per acabar dient que som els més “xaxis” de la zona durant tot l’any.

Tots els nostres polítics no són  capaços ni de remar en un mateix sentit. Cada municipi juga la seva lliga i mentrestant les grans empreses concessionàries fan l’agost durant tot l’any perquè  tenen les idees clares en un país de petits reietons amb peus de fang.  No volem créixer més ni tenir més turisme a qualsevol preu per augmentar l’economia d’uns pocs. Han d’atendre la seva gent que és la base de tot plegat.

És Santa Anna al Vendrell

 

 

 

Un any més arribem a una de les setmanes més esperades per a a uns quants vendrellencs que viuen amb intensitat aquests dies. A la resta potser  només els interessa un grapat de propostes que s’hi porten a terme. Molta gent associa directament aquesta festa amb dos dies de vacances que segons com caiguin en el caldendari poden obrir les portes a almenys 4 dies de festa que amb una mica de sort poden augmentar. Tenint en compte la població real del Vendrell que supera els 50.000 habitants segons els consum d’aigua, hem de tenir en compte que la festa major es gaudida per una petita part de la població real del municipi. Una festa que se centra en el seu casc històric deixant de banda tots els barris marítims que hauran d’esperar unes setmanes a tenir el seu calendari propi que practica en el programa això de copiar i enganxar de fa uns seguit d’anys amb molt poques variants.

No fa gaires dècades que la festa major del Vendrell era un punt clau en les propostes culturals al llarg de l’any que a mesura que passa el temps la participació dels seus veïns no representa ni de bon tros l’augment real de població del Vendrell. La gent movilitzada actualment excepte algun acte puntual no supera en nombre el de fa 40 anys. Això passa aquí i a tot arreu. Per exemple, ara fa 4 dècades a la Societat d’Albinyana en un ball de nit de festa major la sala estava plena de gent movent-se al so de la música. Avui en dia no crec que arribin a les 30 persones tot i les facilitats de comunicació i d’informació actual. El ventall de propostes està saturat i cada dia hi ha més oferta d’activitats per la mateixa gent que hi participa. Al costat d’aquests hi viuen els que només  dormen, compren i omplen el dipòsit de benzina a les nostres contrades. No els interessa i desconeixen la resta d’esdeveniments que s’hi porten a terme. Sort de l’escola i d’algunes entitats transversals com els Nens del Vendrell que són un trampolí real perquè la gent socibilitzi a la via, però ni amb això hi ha els nivells d’abans.

El darrer programa de festa major segueix les mateixes pautes dels darrers anys, però només s’han de canviar el nom dels grups i si vindrà alguna bèstia de foc de fora en un dels actes més interessants del dia de Santa Anna. La resta segueix ben igual. Bé, ara tenim dues cercaviles i correfocs per repartir una mica més tots els grups  que encara que sembla que creixin en realitat són els mateixos que es van dividint per aquestes coses que a voltes passen entre els col·lectius.

Un dels temes recuperats en els darrers anys ha estat els administradors, un dels aspectes virtuals de la festa perquè legalment no existeixen perquè no estan constituïts com a tal i actuen un cop més sota el paraigües legal de l’Ajuntament. A més amb la nova normativa en alguns casos segons la llei de contractació s’han de seguir uns protocols que evidentment ells no ho poden fer primer per manca de CIF, entre altres moltes coses.  No trigarem gaire en veure que tot els actes principals  de la festa major serà un mena de concurs a la millor oferta presentada per unes empreses que igual que es de dediquen a gestionar grups i artistes doncs poden proposar tot una graella d’actes amb una mena de guió. El més temptador serà qui s’emportarà el gat a l’aigua. Ara per ara els administradors al Vendrell haurien de ser això i no aquest paper que els toca fer de voluntaris polivalents les 24 hores que es veuen obligats en certa manera a portar barres d’activitats sense cap vincle amb la festa major i anar buscant diners arreu quan els de la casa gran a vegades els llencen en coses sense solta ni volta.

Doncs res, bona festa major i a gaudir d’aquests dies de festa al centre del poble i que obra les portes a un agost on el cor del Vendrell a part de les Sardanes i els dimecres a la plaça del Tívoli, la cosa està molt tranquila. Cadascú viurà la festa a la seva manera. Uns seguiran la majoria dels actes en primera persona, altres ho miraran des de lluny i molts els tocarà treballar en aquests dies buscant algun moment per anar a gaudir d’aquesta programació que fa mesos que els administradors i altra gent estan posant fil a l’agulla perquè surti el millor possible per a tothom. De totes maneres molt bona festa major a tothom i a gaudir cadascú des de la seva manera d’entendre aquests dies de final de juliol i en plena calitja estival.

 

Una gran tasca i vitalitat pels Nens del Vendrell

 

Una de les entitats més actives del Vendrell són els Nens que amb els seus 99 anys d'història han viscut de tot, però ara estan a tope perquè hi ha caliu i estan molt animats per fer el 4 de 9 per festa major. En aquesta entitat sempre hi ha canvis i novetats i es veuen cares noves i tot sembla que està ben repartit i no son els de sempre com altres antitats que s'han convertit en fòssils amb nissaga de poder. Enhorabona als Nens pel que fan i a iniciatives com aquesta del llit davant de l'Ajuntament. Valtres sou un dels pilars de la societat vendrellenca i comarcal i no saps mai que et depararan. Anar amb ells fa goig i si algú es vol integrar és una eina genial. Ja ho sabeu.

No hem vingut a arreglar el món

 No hem vingut a arreglar el món perquè això és una tasca impossible i a pocs els interessa. Les noves tendències es proclamar l'esport, la inclusió, el feminisme radical i altres valors i fer un negoci de tot això. Tot el dia amb el discurs nens i nenes i després toca marginar els qui no segueixen el teu camí i opten per vies alternatives. Tot aquest món de fantasia en què l'Ajuntament pensa en tot i està treballant en tot i no fa res enlloc ja no cola. Aquest fum cada dia és més feble i la gent ja està cansada de tanta presa de pèl i tanta ajuda quan després te'ls foten per tots costats sense pietat. Pagar canons d'aigua sense que es prioritzi el consum, basures per supefície sent igual quants hi visqui i quants reciclen. Tot això no porta enlloc i la gent es treballa el millor camí que potser no és el be de tots, però si que el seu quasi segur. Tanta tonteria. Jo no vull salvar el mon soc com tants que no faig negoci de cap bandera moderna en benefici propi. Camins que es veuen de lluny. Seguim endavant.

Sales d’exposicions i museus buits

 

Els temps estan canviant a un ritme vertiginós. Fa uns anys la majoria de gent tenia unes preferències i avui en dia la cosa va per altres viaranys i molts cops no ens donem ni compte. El Vendrell és un clar exemple d’aquests importants canvis i no cal tirar molt enrere per poder veure com les preferències són un altres. Fa 30 anys per exemple quan presentaven un llibre d’història o algun concert de música clàssica era fàcil veure persones de la meva generació entre el públic. Avui en dia trobar membres d’aquesta generació perduda entre els 20 i 55 anys en aquest tipus d’actes excepte propostes molt concretes és molt difícil. Si tu estudies música el més normal que algun dia vagis a algun concert d’algun intèrpret que et pugui interessar. El preu no la majoria de casos no és un impediment perquè hi ha molt bones ofertes per poder accedir a aquests esdeveniments quan la cosa no és gratuïta.

Abans hi havia una mena de sentiment de comunitat i la gent encara que no  fos un devot d’alguna proposta hi anaven per conèixer en directe el que s’hi feia. Avui moltes activitats que es fan a casa nostra, no a tots els municipis la majoria del públic està format per cabells blancs o calbs per l’edat. No cal obligar a la gent a fer les coses perquè aquest no és el camí. Entre tots s’ha de crear una mena de consciència social que avui en dia no existeix. Tenim moltes localitats que s’ha convertit clarament  en ciutats dormitoris. Al Vendrell, per exemple només 25 persones de cada 100 treballen a la vila, la resta ha de tocar el dos a altres localitats. Evidentment aquesta manca de consciència col·lectiva és la que impera. La visita a museus i sales d’exposicions a casa nostra de gent de Km 0, a banda d’algunes excepcions, és ben baixa. Això demana una política global per reorientar a les noves generacions. No s’arregla posant els cursos de xató dins l’horari escolar. És una feina lenta que s’ha de fer urgentment amb solucions a mig i llarg termini.

 

Esperant un nou rector al Vendrell

 

Feia dies que es comentava amb la boca petita, però al final ha sortit a la llum que l’actual rector del Vendrell Norbert Miracle després de l’estiu anirà destinat a unes parròquies de l’Alt Camp.  S’obren les portes perquè arribi al Vendrell un nou capellà per regir la vila i de retruc vetllar una mica per la comarca. En aquests moments el municipi només compta amb un rector i un diaca per cobrir les obligacions cristianes de la comunitat. Estem parlant d’una població de més de 50.000 persones entre empadronats i altres que hi viuen sense estar registrats oficialment. Aquesta dada l’ofereix el consum de l’aigua que és molt més fiable que no pas el padró que és un simple tràmit municipal. Algunes persones, per mil motius diferents, prefereixen estan inscrits en una localitat on potser no hi passen la majoria del temps.

L’església del Vendrell viu el mateix fenomen de desafecció religiosa que viu la resta del nostre voltant. Ens trobem en moments puntuals al llarg de l’any amb força assistència als actes organitzats per l’església, però a la resta de l’any són molt poques els fidels que compleixen amb les obligacions cristianes bàsiques marcades per la tradició de casa nostra. Potser per les processons de Setmana Santa veus una gentada participant en aquests actes, però la resta de l’any desapareixen de l’escena fins a la propera cita en el calendari. Aquestes manifestacions de religiositat popular són una excepció del que avui en dia és la força social  l’església a casa nostra.

Durant molts segles l’església ha estat un dels poders socials  més importants amb un paper clau dels seus representants en la presa de decissions. Avui en dia encara conserven molts privilegis com la de no pagar alguns impostos com l’IBI  gràcies a un concordat de l’any 1953 entre la Santa Seu i el Govern franquista que encara no ha estat derogat. Aquest acord garanteix sobre el paper la llibertat religiosa a Espanya. Encara que se suposa que aquí som un règim aconfesional encara tenim com a mínim el calendari de la majoria de dies festius anuals segons la devoció cristiana, tot i  que ens hem atrevit a posar el dia de la Constitució que va per un altre camí.

No fa gaires anys un rector en un poble podia tenir més importància que l’alcalde. Hi hagut en aquesta comarca mossèns amb més poder que molts batlles que es limitaben a cobrir les necessitats del servei públic i poca cosa més. Els capellans s’encarregaven una mica de fer de psicòlegs, tasques de benestar social, gestió de conflictes personals i molts cops ficaven més que cullerada en les trifulques polítiques que hi havia a l’ajuntament de torn. Això sí, pel darrera i sense que es notés gaire. Molts també van aprendre les primeres classes d’educació sexual de personal del clergat en una societat on parlar del més natural del món era tabú.

No fa gaires anys per recordar un moment històric es referenciava qui realment remenava les cireres en un municipi. Era molt més present que no pas qui manava l’Ajuntament. Mossèn Norbert només ha estat 7 anys entre nosaltres, una xifra que queda molt lluny del darrer capellà que va marcar un temps al Vendrell com va ser Josep Maria Barenys que va estar al Vendrell 43 anys fins que el covid el va allunyar definitivament del món terrenal. Un mossèn que va ser nomenat fins i tot Fill Adoptiu del Vendrell un honor que també va rebre Àngel Guimerà en el seu moment.

Durant l’estada de mossèn Miracle al Vendrell ha estat rodejat d’un grup de gent que han donat empenta a a l’orgue, a les bestiari de processó i algunes tradicions gairebé perdudes com la festivitat del Corpus que va agafant empenta poc a poc.

Al Vendrell com la majoria de llocs l’església té un paper més simbòlic que altres coses. Cada dia hi ha més persones que opten per les vies laiques en la versió profana d’alguns sagraments. Una societat cada dia menys arrelada i de creences més dispars que representen aquesta nova vila que hem creat entre tots. Alguns han posat el crit el cel al veure que el mossèn marxa, però algú altre vindrà.  A veure si marcarà el pas o seguirà el que li diuen els seus consellers locals més propers en aquest grupet de famíes que sempre ha rodejat l’església vendrellenca.

Quan el personal està cremat i no és del sol

 Fa anys que no veia tantes baixes al personal de Kenetlandia. Hi ha molta gent que actualment no treballen per prescripció mèdica i tenim un ampli ventall de situacions. El que passa és que els qui queden han de fer la feina dels qui no hi són i al final acaben patint les conseqüències i cada dia la pressió és més forta. En un ajuntament on departaments com fires, festes, dones o turisme són gairebé simbòliques amb una o dues persones d'estructura i la resta de subvencions i ajuda que quan les tens ensenyada ja han de marxar sinó ho fan abans perquè on estan es precari. No sé que passarà amb els sis milions i pico de la reforma de la Riera de la Bisbal que ves a saber quan pujarà al final, però els que mouen les bambalines de la casa del Ken per una cosa o altra estan molt apurats. La cosa es va agreujant. A veure com evolucionarà tot plegat, però l'artilleria dispara de tots els cantons perquè el tema judicial també entrant en força. No crec que facin res, però les persones estan allí al peu del canó i els números només sobre el paper. A veure que passa.

EL Vendrell brut és un dels temes més reiterat de les falles

 

Hem acabat quasi la setmana de barris i un cop més la veu popular ha fet la seva valoració del Vendrell. Els temes d'enguany doncs res, ha tornat a sortir el Knt i la seva política de postureig sense solta ni volta. No podia faltar les dots de marimandona de la regidora de festes que també és un clàssic. Enguany també ha aparegut també un dels clàssics com és la brutícia del Vendrell i la inseguretat que viu el Vendrell i la poca efectivitat d'unitats com aquests uniformats de la poli que van en una furgoneta blanca i una negra pel Vendrell. També han sortit l'esforç que fan els administradors que els fan pringar com a "butaneros" per recollir uns diners per fer una major festa major. També s'ha comentat del preu del concert dels laxen per la festa major i de la poca gràcia de la regidora de cultura i festivals varis que s'ha carregat la primavera vendrellenca. I la situació cr´ítica del comerç del Vendrell Hi hagut al·lusions a Gaza i al mossèn que el destinen a un altre lloc i la flor i la nata de la societat vendrellenca es quedarà sense el seu totem quasi messiànic. En la falla del Serrallo i Font de la Menya tot el consistori era un gran cagarro i anar fent. Doncs res. Ja tenim aquí les falles. La que m'ha agradat més és la del Serrallo i Font de la Menya perquè tenia una visió de conjunt i potser la més fluixa la de la Carretera que sempre juga a una altra lliga. Doncs res. Ja ho hem passat. Ara a esperar la festa major als versots dels Diables. Vinga endavant. Visca la festa i els aires condicionats.

El Vendrell, poble de grans superfícies i benzineres

 

 

La realitat de les nostres contrades es veu al carrer. La versió política que ens volen vendre a través de les xarxes oficials dels diferents poders públics cada dia tenen un recorregut més curt. El camp de la informació està saturat. Abans només hi havia uns sistemes oficials de divulgació i comunicació. La societat actual permet que tothom des del seu jo pugui ser un gran comunicador i pugui arribar més lluny que molts mitjans oficials.

Si mirem el Vendrell veurem que s’ha convertit en una base de les grans cadenes comercials que ens van ocupant d’una punta a l’altra del terme municipal. Fa unes poques dècades el Caprabo s’anava extenent a casa nostra, però amb el temps el Mercadona i l’Esclat han anat implantant les seves superfícies a casa nostra mentre el petit comerç i el born ha anat perdent protagonisme social. Avui en dia tenir oberta una botiga al Vendrell i pagar un lloguer és un acte heroic entre impostos i altres històries que tohtom coneix. Cada dia hi ha més locals lliures a casa nostra. Abans ens queixavem que a la carretera del dr. Robert només hi havia bancs i es va modificar l’ordenança per corregir aquesta tendència, però a hores d’ara ja no tenim ni això al centre del Vendrell. Una mica de tot que representa els nous corrents comercials que s’estan expandint a casa nostra.

Curiosament al costat de tantes cadenes comercials tenim un altre fenomen social curiós que no passa a la resta de municipis que és la proliferació de benzineres. Cada pocs metres de les carreteres principals que creuen el Vendrell en tenim una ben plantada que ofereix les seves ofertes per esgarrapar el que pugui d’aquest renyit mercat a casa nostra.

Aquesta és la nostra realitat. Cada dia és més normal que alguns serveis que teníem al Vendrell els hagués d’anar a buscar a altres localitats properes perquè aquí sembla que la cosa no rutlla i s’han de buscar la vida en altres contrades.

Tot això ha vingut agreujat perquè el Vendrell és un municipi turístic i qualsevol dia de la setmana és diumenge o potser per moltes persones qualsevol dia de la setmana és dilluns. Curiosament aquestes comerços que tenim aquí a casa nostra en la seva majoria tenen uns salaris baixos amb uns torns laborals que alternen matins i tardes i no pots participar en propostes en horaris concrets.

Evidentment si no tens ganes de treballar cara al públic sempre pots anar a la Bisbal del Penedès on per uns 8 euros l’hora podràs treballar en torns americans i podràs descobrir un altre ritme de vida.

Podem ser vila termal i ser el paradís de l’univers mundial, però la gent ve al Vendrell a comprar i a omplir el dipòsit del cotxe que és el que atrau més gent del nostre voltant. Tot això ho tenim amanit amb un programa festiu que ens dona cada cap de setmana alguna proposta festiva durant la meitat de l’any per a petits i grans.

Sempre hi ha algú que s’interessa pel Pau Casals i per omplir algunes de les 400 i poques butaques, encara força incòmodes de la Lira, però el nostre potencial és el que tenim. No ens calen estudis d’aquestes empreses que fan informes a mida que són capaces de demostrar que el Vendrell té un magnífic potencial en el comerç local. Potser si, però un cop més hem cedit els nostres solars a les grans cadenes que ens van implementan a casa nostres. Algunes ja posen barreres als pàrquings perquè alguns els cofonien amb espais públics i deixaven sempre el seu cotxe estacionat en aquest punt.

La nostra indústria és residual, però si que tenim 7 km de paradís on la gent gaudeix de les nostres emocions arran de mar.

On estan els quasi 18.000 euros de la campanya de la campanya del Fan's Ken?

 

En el ple del juny el gran protagonista van ser els quasi 18.000 euros que el PSOE va tornar a les arques municipals segons diu l'interventor. Això és segur perquè els funcionaris poden dir o no dir, però no poden mentir en document públic. Com això és cert segurament que aquests diners el partit els va fer servir per fins no del tot legals i al veure les orelles al lloc els va tornar per evitar mals majors. Si això és mentida que ho demostrin i no passa res, però en coses com aquesta no pots fer explicació de vot i sortir per la tangent.

Un altre tema és el de les excursions dels iaios que és clarament electoralista. A mi que em treguin impostos, no hagi de pagar ni alarma i pugui anar segur pel Vendrell. Jo ja em gastaré els diners com vulgui no cal que em paguin una excursió per sortir a la foto amb el Ken davant l'Ajuntament de Villagarcia de la Torre. Cadascú s'ho gasta com vol. Potser algú vol posar aire condicionat a casa abans que anar a tombar por ahi. Ja som grandets tots plegats. Menys pressió fiscal i la gent ja sap que fer amb els diners no cal que apretin tant amb impostos que s'ho estan carregant tot i totis. 

I res que el Vendrell segueix brut i descuidat i van dir del Pipi Ken de la platja que des de Sant Joan ja va. Suposo que com les dutxes els altres anys el deixaran allà i no faran cap video de tik tok. Doncs res seguim endavant i no sé que pinta lo de les pintures de Sixena al ple del Vendrell amb la literatura pròpia que tenim aquí a la vila.

Moltes gràcies per aquest aquest reconeixement Barri del Serrallo i Font de la Menya

 

Un dels millors premis que et pot donar un poble és que parlin de tu a les vies populars. Al Vendrell en tenim tres de clars com són els Diables i les Falles. Després estan el Malcasats que són més modositos amb tanta xona, tita i cul. Vull agrair un cop més a la falla del Serrallo per sortir allí amb els 21 regidors de l'Ajuntament i el crack de l'Antonio Garcia Leal en alguna de les seves versions. És tot un detall. Se m'ha insinuat molts cops que jo no estic a cap entitat i tot això. Realment és cert, però jo faig el meu paper que som pocs els qui fem. La gent alternativa que no forma part del pensament únic ha de tenir el seu lloc a la societat de la informació i jo hi poso el meu granet de sorra. Per donar una mica de caliu sinó tot és molt avorrit. Doncs gràcies i seguim endavant. Tot un detall aquest paper.  Jo no em vull dedicar a la política perquè allí dins éts una peça més de tot plegat i jo aposto per la lllibertat personal i dic el que puc dir perquè altres coses no es poden dir i altres s'han d'insinuar. No res a gaudir de les festes del barri que són les més populars de les que es fan i es desfan. 

Una pròleg genial per la millor setmana del Vendrell

 

Jo crec que les festes més autèntiques del Vendrell són els barris. Després està la festa major que és una mica de tot,però la gràcia de tot plegat és aquesta setmana que tenim a les portes. Ahir varem començar amb una interessant visita cultural portada per Salvador Arroyo per conèixer una mica la història dels darrers dos segles d'algunes cases del carrer Mar. La cosa molt instructiva perquè pots conèixer la vida d'algunes persones que no sortiran mai a la Viquidia. Esperem que la cosa segueixi i en uns anys tenim un llibre o similar per consultat. Però després d'això doncs res, una mica de música amb el Balta i el Xavi i després Guardafuegos en un concert d'hora i poc que va reunir molta gent pel grup que és davant d'un dels puntals culturals del Vendrell com és l'Alternativa. Per tancar els Carolinos que ja no vaig veure. Una gran nit amb la gent gaudint de la fresca i preparant la màquina pels barris que ja els tenim aquí. Ens veiem.

Els diners mal repartits

 

 

 

 

En la nostra societat els diners estan molt mal repartits. A mesura que passen els anys la zona mitjà va perdent pes específic.  Cada dia està més propera a forma part de les classes més pobres o com es diria avui en dia amb menys poder adquisitiu.

Avui en dia qui treballa en blanc està controlat, però hi ha moltes persones que van vivint de l’economia submergida i en alguns casos poden aconseguir més recursos que seguint les pautes legals. Això provoca que molts d’aquests que van subsistint i pagant els seus impostos religiosament se sentin defraudats per una societat que no valora la seva vocació legal. Trobo molt bé que s’ajudi a les classes més desfavorides, però s’ha de vetllar per tot aquest mercat en “b” que existeix arreu i que facilita que alguns pressumptament més pobres tinguin uns ingressos efectius molt superiors a força persones de les qui  es mostren transparents.

Després en les arques públiques està la cosa molt mal repartida. Es van contractant a persones per compromís polítics sense ofici ni benefici que estan recollides en algun despatx amb càrrecs d’aquests folclòrics que ho diuen tot i no diuen res. Persones sense competències i que no han superat cap tipus de prova per accedir al lloc. En alguns cassos la formació li està molt per sota de les responsabilitats oficials del càrrec que ocupen encara que a al realitat només serveixi per omplir targetes de visites i poca cosa més.

Per altra banda estem contractant amb moltes persones en les categories més baixes i que si que han de passar alguns tipus de prova i que després a la realitat estan portant a terme tasques i responsabilitats molt per sobre d’aquell que li atorgaria la seva nòmina. El problema de tot plegat és que aquestes persones que són el motor de les administracions estan mal considerades. Després tenim un factor prou important és que en molts casos la seva permanència és puntual. Al cap d’un temps al carrer sense cap tipus de possibilitat de tornar al mateix lloc, encara que segons els afectats poden entrar per una altra porta fent el mateix però amb un nom diferent.

Cada dia dediquem més diners a imatges i actes de postureig que no ens porten res. No fa gaires caps de setmana l’actual president de la Generalitat que porta dos anys sense presssupostos va venir al Tabaris, ara només ens falta el Pedro Sánchez, per fer una gran conferència sobre les potencialitats del Penedès. Després va seguir la seva ruta mediàtica a Tarragona per seguir amb una nova càpsulsa de què bons i que guapos que som.

Al pobre Illa perquè ningú el poses en un compromís no fes preguntes perilloses van escollir tot l’auditori entre amics i seguidors perquè al final tothom aplaudís al MH i ningú digues res en contra.

Tota aquesta parafernàlia per no res. La política es demostra sobre el terreny. Si aquest president hagués vingut en tren de rodalies des de Barcelona fins al Tabaris, doncs l’home potser hagués pogut guadir d’una altra de les escenes romàntiques que viu molta gent que no té cap opció alternativa al transport públic per anar a la feina o a estudiar.

Es gasten molts diners en campanyes de turisme de qualsevol lloc i la gràcia de tot plegat és el boca orella. Si les coses funcionen la s’ho va dient i les xarxes socials fan la resta. Quna has de començar  a ensenyar fotos bòniques població i la gent no respòn és que alguna cosa no funciona. Cadaqués no necessita participar en un curs de la televisió amb vaquetes perseguint nois joves per fer promoció. La gent ja coneix que aquest és un lloc amb un encant especial més que consolidat. Hem treballar la gent i el poble i deixar-nos de postureig que acaben avorrint a la gent. De pas repartir millor els diners entre tots perquè al final tothom es coneix.