Uns Pastorets del Vendrell molt brillants, però per actualitzar

 

Anar a veure els Pastorets del Vendrell és un dels hàbits que s’ha de practicar de tant en tant. Durant aquests 58 anys de representació seguida menys l’any del Covid cada generació ha tingut els seus personatges sobre l’escenari en una tradició més que centenària que ens posa a la darrera dècada del segle XIX amb una anècdota del jove Pau Casals.  Jo recordo quan feia de periodista amb el Diari del Baix Penedès, a cavall entre el segle XX i XXI, i cada any tocava una o dues sessions d’aquest muntatge que és un dels més importants que es realitzen a casa nostra. Llavors entrava entre bambolines i era tot un espectacle veure com s’anava desenvolupant aquella intensa activitat per donar cos i forma a aquest espectacle tradicional amb molta gent que coneixia del Vendrell de cada dia.

Jo quan torno a veure els Pastorets, de sobte en vénen el cap alguns personatges històrics d’aquesta història recent com el Joan Miret, Maria Carme Rofes, Alfons Vigo, Salvador Rovira, Francesc Ripoll, Esther i Gabriel Miret, Pep Viñas, Anna Urpi, Anna Ibarz, Carles Guasch, Manel Piñol, Jaume Pau Cañas i tants altres que em porten a altres temps i algun d’ells encara està en a la fitxa artística.

Els Pastorets que vaig veure el passat dia 12  de gener els trobo molt encertats per la integració de la platea com a part de l’escenari, per les poques mencions a alguns detalls locals del municipi com el tastet dels Versots dels Diables que ho trobo molt ben trobat. Molt adient la representació de la plaça Vella que li dóna un toc local a l’obra. Es nota un bon treball en coreografies i veus en directe. No hi falten uns efectes especials molt ben acurats i ben repartits dins el muntatge.

Hi ha coses que s’haurien de tocar perquè les coses, encara que no ho semblin per alguns, amb el temps s’haurien de canviar. Una de les coses que ja fa dies que ho comento i que la cosa va totalment al revés de la meva proposta és reduir les gairebé tres hores, amb un quart de descans, que dura la representació. Jo crec que s’hauria de fer una poda de tot plegat i anar als trets més destacats del muntatge i treure tot allò que sigui menys destacable. Ja sé que alguns pensen que tots és important, però avui en dia una obra de tres hores de duració amb una clara dedicació a les famílies és una cosa totalment obsoleta. No per fer un llibre més gros, ni un article més extens és més important que una proposta més reduïda. Només entrar, mentre feia cua, un pare li va advertir  a un altre que anava amb els seus fills “els Pastorets duren tres hores” doncs sí. Jo no vull dir que estiguin malament ni molt menys, estan molt bé, però s’haurien de reduir dràsticament. Potser fa uns anys, jo anava al cinema a Albinyana i ens passaven dues pel·lícules seguides amb una parada però avui en dia això és impensable. Aquest fenomen ve augmentat que les cadires de la Lira, potser no són les més còmodes que estan al mercat i aguantar més d’una hora i mitja en aquest seient ja comença a exigir un petit esforç.

  Hi ha uns quants actors que participen amb diferents papers en aquest muntatge. Alguns s’escolta molt bé, però a altres els falla la dicció i aquest tema s’agreuja quan no porten micròfon de boca. Potser eren els nervis, però és un tema important tot i que alguns del públic ja se saben els diàlegs de memòria, però a vegades s’agraeix una millor vocalització en algunes escenes. En especial en escenes de l’infern i del poble. Un darrer detall, al final de la representació quan la gent aplaudia, s’obria i tancava el teló sense un criteri clar.  Una cosa que s’ha de controlar i  deixar l’escena posada mentre el públic aplaudeix i tancar quan la cosa ja minva del tot. El futur dels Pastorets està assegurat amb la nova generació de joves poncells amb algun  clàssic, però si algun dia es fa una versió més reduïda també es podrà assegurar també l’altra banda de l’escenari, la que omple la platea.

 

 

L'hospital, un lloc per malalts i familiars.

 Ara el Vendrell ja tenim bus per anar del centre i del costat del tanatori a l'hospital. Tard, però ha arribat. Al meu poble la gent acostuma a anar a l'hospital per temes mèdics. No conec ningú que vagi de festa o a jugar a l'hospital. Llavors algunes persones no poden anar en bus perquè al sortir d'una quimio o similar no estàs en condicions per anar en bus i el millor és que algú t'hi porti. No tothom que va a l'hospital ho pot fer en bus i també a la parada del tanatori hi podien posar un banc o similar perquè la gent seies mentre espera. Ja sé que no és gaire estona, però a l'hospital potser tothom que hi no està sa de tot. No sé. Són simples impressions. Doncs ho deixo dit. I si t¡'agafa la grua 150 de grua i 200 de multa. Millor anar en taxi.

Reconèixer els trets de cada persona com un riquesa

 

Crec que tant de puritanisme ens està fent mal. Jo un cop li vaig dir txarnega a una companya de feina i es va posar com una moto. Uff. No he tornat a més, però jo crec que tothom ha d'estar orgullós del seu origen i no cal que estem tots acomplexats quan et diuen gordo o pagesot o altres històries. Si es diu amb un to normal doncs ho hem d'agafar com una cosa normal i no anar als Mossos a fer una denúncia per insults. Tenim tots la pell molt fina i cal que defensem el que som. No tothom és fill de  Barcelona centre i té 8 cognoms català. Això és una barreja i cada dia més i això és riquesa i a veure si ens deixem de tonteries.

Un ple de pur tràmit amb mocions que no toquen

 El ple de gener ha estat un d'aquests que no té ni contingut ni res interessant. El més xulo és escoltar a la Martín parlant amb català de la franja. És una pena que no ho faci mai en directe i aquí tothom parla el català de TV3 i és una mica avorrit. No podem perdre les nostres variants dialectals i s'han de conservar encara que a vegades costa. La veritat és que ens entenem i per tant ja és prou vàlid. Una de les preguntes més interessants és una llista de totes les mocions que han quedat aprovades i al calaix. Ho han preguntat els de Som Poble ERC i res. Aquesta és la política d'aquest govern que aprova moltes coses i després al calaix i a morir en l'oblit. Un ple on també han volgut salvar Espanya amb una moció per reduir la jornada laboral. Evidentment aixó aquí no toca i hi ha coses més interessants del municipi encara que després encara que si s'aproven ni puto cas. Això dels noms a pavellons està molt bé, però es fa per consultar popular com han fet a Llorenç amb les escoles i el que surti i punt. No hi ha més debat. En el fons tothom és important, però clar depèn de per on et mous et més important que altres. 

Els Tres Tombs a Vilanova, una festa molt gaudida

 Un dels Tres Tombs més bonics que es fan a Catalunya tenen lloc a Vilanova i la Geltrú. A vegades hi vaig i és un passada. Duren una hora aproximadament però hi ha el bo i millor que es pot trobar, una mica de tot i fa molt de goig perquè la gent ho viu i no és una cosa turística com ha passat en moltes coses. Avui he gaudit d'aquests tres tombs en una ciutat tancada per ser festa local, una cosa molt peculiar perquè a Vilanova caigui quan caigui el 17 de gener sempre es fa festa local i està tot tancat menys bars i restaurants. Fa goig  que la gent ho celebri com toca. Doncs avui ha estat molt bé amb carruatges de molts tipus des d'arrencar ceps, a cervesa, botes, llenya, fustes, troncs i una gran varietat que fa que sigui una festa molt especial i viscuda per la gent que s'ha congregat al llarg del recorregut. Una dia per gaudir dels animals de quatre potes. 

Una dosis de civisme

 

Fa uns quants anys, quan era jove, la Marta Mercader em va recomanar un llibre que m’ha ajudat molt a trobar un nou camí de la vida perquè et mostra la realitat des d’un altre angle. Estic parlant ni més ni menys que del Petit Princep d’Antoine de Saint-Exupéry. Una història presumptament dirigida als més petits, però la seva filosofia apunta directament als seus pares i avis. Un conte universal i de tots els temps que hauria de ser de lectura obligatòria.

Els nous moments sembla que ens han fet  uns viciosos de les dades. Perquè per explicar qualsevol cosa comencem a mostrar dades de qualsevol forma i mesura que ens porta per móns de fantasia i manipulació perversa. Fa uns 10 anys que la policia del Vendrell està formada per la xifra màgica de 100 agents, més o menys. Durant aquesta dècada ens han mostrat fotos de noves incorporacions i encara estem a la recerca de les tres xifres. No sé que ha passat perquè oficialment no ha marxat ningú. Si totes aquestes incorporacions s’anessin acumulant potser ja tindríem mil agents, però si seguim la crònica oficial estem aspirant als 100 de tota la vida. Una xifra que s’està convertint en un paràmetre inamovible com la superfície del municipi.

Una altra dada important és la poca presència de policia pels carrers. Trobar un escombraire i trobar un policia si no vius a la milla daurada és quasi impossible. Han d’haver-hi eleccions municipals o algun alt càrrec està fent campanya promocionant la vila neta. En la resta de casos és més fàcil que et toqui la Grossa de cap d’any, que curiosament, molts cops ni s’han venut la majoria números guanyadors. Aquest tema però ja toca a la Vegueria i més enllà. 

Tot i aquesta minsa presència policial pels carrers del Vendrell, entrem a la tercera fase. Un lloc ja una mica fosc. Molts cops quan veus els agents de l’autoritat, els veus dins del seu vehicle passant per carrers i places. Trobar-los a peu, doncs fora de la zona xic, és tot un miratge. Evidentment quantes persones ha vist aturar-se algun d’aquests vehicles en moviment per amonestar o sancionar a una persona que estigui cometent alguna infracció que no sigui algun delicte greu? Doncs això és clau perquè alguna cosa comenci a  canviar. Fa uns anys va aparèixer que la policia municipal tenia una mena d’unitat de segways. Sembla que potser els han venut a l’empresa de neteja i ara van muntats en aquests aparells per tenir una vila centre neta. Hi havia uns quads, que han desaparegut. Teníem els drons que sembla que estiguin al servei de la televisió optimista. Misteris per resoldre.

Després del que s’ha vist a l’arbre de Nadal a la plaça Nova del Vendrell, el Vendrell necessita invertir en civisme i similar. Aquest és un exemple que demostra moltes altres situacions. No calen multes perquè un sector molt important de la població està adscrit a la llista d’espera de serveis socials i similars.  S’ha de potenciar el  treballs en favor de la comunitat perquè aquestes persones trobin el sentit a la societat i les seves virtuts. Potser no són molts però cada dia els seus estralls són més contundents. No cal mirar els canals oficials. La vida és veu a les cues de les grans superfícies que tenim i pel carrer. Cada dia els mitjans oficials són més minoritaris. Han venut la  seva veritat artificial i molta gent ja no hi confia gens. Al Vendrell fa anys hi havia educadors de carrer i tambe agents cívics. Ara no tenim res de tot això i per això tenim el que tenim. A molta policia no se la veu al carrer i quan es veu va dins el cotxe. Així no anem enlloc. S’ha de fer alguna cosa. Potser no ens inundarem amb les obres faraòniques de la Riera de la Bisbal però ens està quedant un poble que dóna gust passar quan menys temps millor. Això és important per tots els sectors. No ens calen ordenances que no es compliran ni càmeres que quan arribi els agents, els presumptes dolents ja estaran a Matadepera. Una mica de civisme del de tota la vida, però clar això no suma ni fa estadístiques mediàtiques.

Un Vendrell que aposta per la Re ( a omplir per l'interessat)

 

El darrer ple de l'any passat  del mes de desembre va ser el marc per l'explicació de la Núria Rovira sobre la importància de les rieres del Vendrell. Va ser una classe d'una científica en un ple que va demostrar un cop més que aquest projecte de la Riera de la Bisbal és una nova carta als Reis Mags. Un cost d'uns 4.000.000 d'euros i amb uan subvenció europea que arriba a la meitat. La resta doncs ho paguem la gent del Vendrell, però ves a saber quan acaberem pagant per aquesta gran obra faraònica perquè el Vendrell no quedi inundat un dia d'aquests. El parquing de l'estació d'autobusos que ha estat un clàssic dels jutjats ara el portarà l'Ajuntament d'alguna manera, però resulta que hi ha molta humitat per les bases de l'estructura i a veure com acaba tot plegat i un pis sembla que està inundat. A veure si algun dia es pot visitar com el Tabaris i la gent veurà els seus tresors. 

El nou lema del Vendrell és als problemes solucions com una coneguda empresa informàtica de la vila Que hi ha persones amb elements perillosos a la biblioteca, doncs fiquem un guàrdia de seguretat, que ocupen pisos doncs enviem la Brimo local i endavant que hi ha problemes de veïns posem la unitat de mediació i per aquest any la nova plaça d'Inspector de policia, vull dir de sotinspector perquè l'inspector que hi havia emocionat de tantes històries va tocar el dos. Diuen que la felicitat és efímera, però res amb les noves càmares de vigilància tot controlat. No cal patir. Em fa gràcia el verb renaturalitzar com si l'home fes més tasca natural que la pròpia naturalesa, potser alguns s'haurie de rehumanitzar i deixar de viure a la torre d'Ívori que prou falta que fa. El Vendrell vol ser capital regional, doncs cada dia ho és més però del que no s'ha de fer.