El Baix Penedès un cop més és mou pels presos polítics catalans

Els carrers més cèntrics del Vendrell s'han omplert aquest matí per una manifestació que ha durat una hora i que ha anat de la plaça Vella al carrer dels Cafès però a través de la carretera de Valls. Mig  miler llarg de persones vingudes d'arreu de la comarca han participat en aqueste marxa per reclamar la llibertat dels presos polítics a les presons madrilenyes. Un acte més organitzat per diferents organitzacions entre elles l'ANC en aquest camí tortuós i dur en vers la llibertat del poble català. A l'arribar  les 11 a la plaça Vella hi havia una desena de persones,  però un cop a tirat endavant pel carrer Major la comitiva s'ha fet més llarg i feia goig de veure tota la gent que al final s'ha ajuntat. Avui és un dia curiós, tot i ser laborable està immers entre dos festius com divendres i diumenge i feia un vent que a més d'un li ha fet volar la gorra. La marxa ha acabat al carrer dels Cafès on cada dissabte a les 12 del matí un grup de músics del Vendrell i comarca es troben per recordar la presó dels presos polítics. Allí un dels caps de l'ANC Catalana, Josep M. Llasat entre altres misatges a favor de la llibertat dels presos que estan en pèssimes condicions a les seves sales amb aigua que es congela del fred que fa per les nits. ha defensat que el president legítim és Carles Puigdemont. Tot seguit s'ha fet una petita audició d'aquests músics que cada dissabte al matí es donen cita en aquest cèntric espai vendrellenc.

Maridatges d’alt nivell

El que no fan els polítics ho han de fer les empreses i els particulars que tenen molt clar quins han de ser els camins i les combinacions per treure el màxim profit a les nostres potencialitats tan mostrades arreu.

Al Baix Penedès, com a la resta del Penedès hi ha grans cuiners, però entre ells hi ha una 1a divisió que ha creuat fronteres a nivell mundial. El Baix Penedès està cofoi de tenir entre els seus creadors gastronòmics a Jordi Guillem del restaurant lo Mam de Calafell. Un lleidatà que fa anys que es va deixar caure per les nostres contrades. A mitja llarga hora a peu del seu restaurant trobem una altra de les joies de la nostra corona, com és el Méridien Ra. Un hotel de cinc estrelles únic a les nostres contrades i gaudeix d’una gran prestigi a nivell mundial com s’ha vist fa poques setmanes arran de Mobile World Congress.

Doncs la cosa no costa gaire de combinar. Si tenim un cuiner d’alt nivell i també gaudim  un hotel arran de mar amb els seus serveis el que s’ha fer és ben senzill. Doncs a partir d’aquest proper mes de maig aquesta interessant combinació donarà els seus fruits a casa nostra. Aquesta és la feina que hem de fer. No ens cal anar a Barcelona, ni a les grans ciutats, perquè els recursos els podem tenir mitja hora a peu. No ens cal gaire més. Només ens cal confiar en nosaltres i potenciar els nostres professionals i els nostres equipaments. Aquest maridatge de ben segur serà un primer pas a altres vincles entre una gran cadena mundial i un grup de professionals de casa nostra com són els Terra i Taula. Aquesta és un primer pas que de ben segur arribarà molt lluny. A partir d’aquí només és tirar endavant amb noves propostes que unides poden arribar molt més lluny que no pas per si soles. Una gran notícia per tots nosaltres i endavant.

el aviso, interessant

Gran proposta espanyola a través del aviso. un tipus de peli que és més normal en altres latituds però que no és el mes habitual que fem aquí  En aquesta desvdel primer minut no pots deixar d'estar atent a la trama.

Els quatre pilars de la societat vendrellenca

Aquí al Vendrell tenim quatre pilars que a mesura que passen els anys es van consolidant perquè els del seu costat van minvant i aquests protagonistes cada cop són més alts i més ferms.

Primer de tot parlarem del més efímer. Un dels pilars està fabricat a base de fum, imaginació, inspiració després d’una llarga reflexió però està folrat amb papers de molts colors que s’adapta a la visió de cada persona i cada moment. Molts polítics el tenen ben posat en els seus discursos i els serveix de pedrera per anar bastint any rere any programes electorals, propostes, estudis, treballs, plans de futur, de present. És una mica la musa de tot plegat. Aquest és aquell on s’amaguen totes les nostres potencialitats com és la situació, el clima, les comunicacions, la proximitat a dos pols com són Barcelona i Tarragona i un llarg etcètera. Són moltes les empreses universitats que han fet, fan estudis per treure partida a tot aquest tresor que tenim amagat i que no sabem com explotar. Els que li han tret suc són aquests estudiosos que han tingut la seva recompensa econòmica per dir-nos un cop més que guapos i que vivim en un paradís per explotar. Aquest pilar abans i després de les eleccions, en especial les municipals, agafa una forta embranzida.

Un altre dels puntals del nostre país petit són les festes majors. Ara encara ens hem moderat una mica, però no fa gaires anys en el mes de febrer ja en deien els grups que vindrien a finals de juliol i quan tocava la cita ja no recordàvem qui ens visitaria. Hi ha molta història al voltant de la festa major que comença a la Rambla fins el Botafoc i des de la zona escolar fins a la Pep Jai amb una mica de sort. Després els barris marítims i urbanitzacions tenen la seva pròpia història. Alguns actes fa anys que estan marcats en la programació i només es tracta de canviar la data i tot arreglat. Aquí s’hi esmercen molts diners, moltes hores i aquesta és una mica la part positiva i real de tot plegat. És el pilar més optimista, el més alegre i on petits i grans, hi participen d’alguna manera, encara que alguns aprofiten per fer pont i tocar el dos.

Després tenim dos pilars que es fan servir per aguantar el tipus, perquè sembli que tot rutlli quan el futur no és gaire galdós, però molts fa anys que no volen fer cas a la situació socioeconòmica de la vila i sembla que plogui. No tenen projectes per polítiques reals i de contenció, per arreglar una mica el patí encara que sigui a mig o llarg termini.

Una dada prou important que indica on estem són les 21.000 atencions que s’han fet l’any passat al Vendrell. Evidentment quan donem un tomb pel Vendrell i veiem el que hi ha és veu clarament que la cosa va molt justa i en els darrers anys no ha millorat. Les persones han de cobrir unes necessitats bàsiques. Quan aquestes persones no ho poden aconseguir treballant perquè no poden accedir al mercat laboral o la jornada o el salari són minsos han de parar a Serveis Socials. Aquest és un mur de contenció social que no hauria de tenir tanta importància com actualment perquè les alternatives laborals són ben minses. Tot això s’ha agreujat perquè moltes de les persones que venien a viure aquí no ho feien per viure prop l’orgue del Vendrell sinó perquè aquí semblava que tot era una mica més econòmic. Arran de la bombolla immobiliària aquestes persones no han tingut altra remei que anar a Serveis Socials. Tot això ha generat una mena d’efecte crida augmentat pel gran nombre de pisos ocupats que encara tenim al Vendrell, però encara n’hi deu haver de lliures que aniran caient.

Per tancar el cercle i que tot funcioni d’aquella manera sense que els efectes secundaris siguin gaire notables toca tenir una policia que es vegi aquí i allí encara que sigui jugant al gat i a la rata com fan a la platja amb el top manta. Un joc que no pararà a curt ni mig termini  perquè vivim en una societat on moltes lleis estan fetes per una altra galàxia. De tant en tant es fa alguna batuda documentada a les zones conflictives amb unes quantes identificacions i sempre s’agafa algú que tenia el DNI caducat i anar fent fins la propera. Mentrestant vigilem que ningú prengui mal i tots ho acabem pagant d’alguna manera perquè la vida al carrer no és per tothom flors i violes i hi ha molta gent que ja no té res a perdre.

A tot això s’ha d’afegir que ja no convoquen places de policia de carrera i els nous són interins amb els mancances que això comporta i  també hem de contractar agents privats de seguretat perquè alguns clients hotelers  estiguin ben tranquils quan vulguin anar a na platja.

Maria Magdalena, una peli igual, però diferent

Aquests dies està en cartellera una peli religiosa com ens posaven abans per setmana santa, Aquesta és un xic diferent, sense grans propòsits, una proposta senzilla, molt humana, molt ben tractada sense ser presumptuós i tenir un tracte molt especial amb el personatge. Realment val la pena anar a veure Maria Magdalena perquè et porta a una nova lectura d'aquest personatge bíblic, molt criticat per alguns i estimat per uns altres. Una feina neta, amb molt bona intenció amb versió de la passió on la Magdalena és la gran proagonista. Vinga aprofiteu aquesta setmana santa.

Antoni Tolmos, un grapat de sensacions

Gran concert a Cambrils del pianista lleidetà Antoni Tolmos, en un lloc molt recollit com és la cripta de l'ermita l'artista ens va oferir un a un tots els temes del seu darrer cd, Energy, el desè de la seva producció. Un públic atent, interessat va acompanyar els acords d'aquest talent de la música catalana que està posat en mil històries. Us ho recomano. No l'havia vist mai en directe i em va frapar.

Manu Guix, molt recomenable

No havia vist Manu Guix mai en directe i he de confessar que tampoc en sóc un apassionat, però ahir vaig anar a un concert seu a l'Auditori de Vilanova i la Geltrú i em va trencar una mica els esquemes. És nota que és un músic que gaudeix del que fa i això ho transmet a la gent. Va connectar amb la gent fins el darrer minut de l'hora i mitja de concert. Va tenir el detall d'explicar una mica de cada peça del nou treball que presentava i jo crec que la gent s'ho va passar bé. Hi havia molta gent jove, suposo que és el fenomen OT,