Qui mana en un poble?

 

 

 

Passen els anys i cada dia estic més segur que els polítics de casa nostra tenen tan ínfim el poder com el de fa unes dècades. Ara el seu objectiu des del dia següent que prenen possessió del càrrec es tornar a guanyar eleccions per seguir perpetuant-se en el càrrec.

Aquest fenomen que és la perversió de la política actual passa en tots els àmbits, des dels municipi petits fins als grans partits estatals. Potser en els àmbits municipals més petits encara hi ha un ambient més sanejat perquè els pressupostos que s’hi mouen són curts i no permeten grans canvis radicals. En el moment que ja tenim a l’abast la tieta de la Diputació la cosa millora molt i les possibilitats són immenses. A partir d’aquí la Generalitat és l’altra autopista que et permet entrar en els grans circuits de la política de casa nostra encara que no tinguis ni ofici ni benefici.

La política ha servit que molts dirigents populars, veus del carrer hagin anat escalant fins a seure a Europa. Alguns ho han fet per mèrits propis i vàlua i consens i altres ho han anat assolint a base d’anar pujant per sobre dels caps dels seus contrincants més directes sense cap tipus de mania ni escrúpols.

Enmig d’aquestes carreres per assolir poder estan els partits que cada dia tenen menys poder de convocatòria i arriben menys lluny que la seva versió antiga. Formacions construïdes al voltant d’un líder que en el moment que ha marxat ha quedat tota l’estructura malmesa i cadascú ha agafat el millor camí.

Partits sense ideologia ni projecte que només es mouen per la unitat d’Espanya per  temes Lgtbiffobics i per la biosfera sense fer gaire soroll. Dins aquest cistell quasi tot s’hi val sempre que es sàpiga justifica i no es faci gaire soroll.

Cada dia tenim més partits i menys polítics. Cada dia tenim menys votants i més abstencionistes. Cada dia tenim més candidats i menys persones íntegres.

Molts dels nostres ajuntaments ja no estan manats ni de bon tros pels polítics que de tant en tant aixequen el braç quan voten el ple. Han caigut en mans de grans empreses que per un 5% de descompte de la factura els hi ofereixen el que faci falta. Grans multinacionals amb més diners que no pas el consistori que fan amb aquests col·leccionistes de deute el que volen per seguir amagant la merda sota l’estora perquè es vegi tot net i polit.

Uns polítics sense cap tipus de projecte de poble amb ganes només de grans titulars que duraran cinc segons i millor que quedin en l’òblit perquè no hi ha fondos per fer-los realitat.

El nostres departament estrella, premsa per donar a conèixer totes les meravelles que s’hi couen al darrera. A partir d’aquí hem d’anar a buscar quines són les preocupacions de la gent. Si tenim que és seguretat doncs hi aboquem tot el que tenim per casa i  vinga a fer  promoció d’unes coses que ni existeixen legalment ni estan autoritzades pel ple. Però  és igual endavant fins que sembla la tempesta ja ha baixat i ara entrarem en el tema viu la festa ara que ja es pot sortir i anar fent.

Entre aquestes empreses i aquests departaments queda tot el pressupost més que repartit al llarg de l’any. Llavors que passa aquí que hi ha coses tan importants com manteniment de la via pública que queda per sota de les seves necessitats actuals, el tema enllumenat està deixat de la mà de Déu. Entres les festes  i l’ocupació estem tot l’any entretinguts perquè cada mig any  tinguem sis persones que entren per una porta després que sis ja toquessin el dos fa uns pocs dies per la porta del darrera perquè no es vegi.

El més important de tot, el personal, tractat amb clara diferència entre els uns i els altres. Tu que ets el protagonista dels nostres informatius, passa que t’ho arreglem.  Tu  no surts en les nostres notícies optimistes doncs ves al jutjat i pregunta. Aquí som fills de la legalitat vigent que hem adaptat al nostre guió.