dijous, 8 d’abril de 2010

El Vendrell Integrador

Una de les coses que a ningú se li amaga és la voluntat integradora del Vendrell. Hi ha molts elements que apunten indiscutiblement cap a aquest tarannà de la societat vendrellenca. Un dels elements festius que donen el tret de sortida a una festa major són els seus castells de focs. Aquest municipi costaner en fa com a mínim 4 de diferents en nom d’aquest propòsit. El nucli històric i cadascun dels seus quatre barris fan el respectiu espectacle pirotècnic com a símbol de la seva identitat. Els moments que corren ens han de servir per fer una lectura d’algunes costums i tradicions que s’han anat consolidant amb els pa del temps. Si l’economia és galdosa i el tren econòmic públic i privat va endavant a tota màquina doncs cap problema: fem els castells que faci falta. Però com diu un expresident de la Generalitat: ara no toca. Ens de plantejar una reducció d’aquests espectacles entre d’altres per la minva de les partides pressupostàries destinades a festes i manca d’una aportació suplementària. El gran dilema que ens de plantejar si val la pena si tirar quatre castells a l’aire amb un pressupost mínim o en volem un o dos més espectaculars. No cal que cada any siguin el mateix barri que tingui la sort d’encetar la seva festa amb aquesta proposta. Anar rotant entre les diferents barriades. El mateix passa amb la resta de propostes com música, tiberis varis i altres històries de caire festiu. Hi ha molts municipis de la comarca que estan condemnats a fer la mateixa multiplicitat de festes i esdeveniments. Nosaltres som d’aquest barri i per res del món hem de compartir les festes amb els del costat. Però aquestes postures avui en dia massa malauradament són inviables o s’han de reduir a la mínima expressió.

Un altre mostra d’aquest esperit integrador en l’àmbit cultural vendrellenc, el tenim en les dues entitats d’inspiració andalusa que hi ha actives al Vendrell. Evidentment que com més entitats hi hagi al municipi, molt millor, però crec que si han de defensar el mateix o coses similars potser el millor que podria passar és que s’unifiquessin Un mètode que els ajudaria a tenir més força a l’hora de reclamar les seves reivindicacions. En aquests dies de Setmana Santa veurem el mateix fenomen aplicat a les ja tradicionals processons de Setmana Santa. Fa uns anys es va gestar a la zona del Tancat del Vendrell una cofradia d’inspiració andalusa que va decidir sortir al carrer el diumenge de Rams per la tarda. En els primers anys hi havia molta gent, però per diversos motius que no vénen al cas, el volum ha anat disminuint considerablement. Aquest parell o tres de passos van acompanyats per la seva formació musical, els seus confrares i portants, amb les autoritats municipals i altres persones destacades de la vida social municipal. Donat que al Vendrell ja tenim una processó que es remunta uns quants segles enrere amb el nom de processó del Silenci ¿No hagués estat millor que haguessin anat tots integrats en la mateixa manifestació del Divendres Sant?

Parlem d’integració. Aquests sector d’arrels Andalusa i Extremenya de la societat realment estan integrats en el corpus vendrellenc. Són molts anys i formen part del seu teixit intrínsec, però justament en l’aspecte cultural potser no és el més evident per la resta de convilatans. No estic dient que tots ells organitzin una colla de folklore català perquè ja participen en els que ja existeixen ni surtin per la festa major a ballar sardanes pel carrer o pujar castells perquè ja ho fan. Això tampoc no tindria gaire sentit. El que s’hauria de fer és dins la festa major o fira del Vendrell organitzar algun acte puntual perquè en una festa global del municipi puguin donar a conèixer el seu art, la seva cultura i les seves tradicions. Plantar al calendari els dies d’una comunitat o una altra està bé amb romeria inclosa, però també és necessari que tot aquest ampli ventall formi part d’una proposta global del Vendrell. Ara per ara hem d’esperar al final de febrer per veure sevillanes a la Rambla. Sóc conscient de les actuacions d’aquest tipus a les festes dels barris marítims, però ens queda pendent convertir la festa major de Santa Anna en un crisol dels diferents tarannàs culturals que integren l’actual vida social del Vendrell.


Article publicat el 9 d'abril del 2010 al Diari del Baix Penedès