El Vendrell ha tornat a les primeres posicions de l’actualitat local i fins i tot mundial mercès a una batussa entre una curiosa barreja formada per immigrants, nouvinguts i amb indígenes inclosos contra Mossos d’esquadra i viceversa. Un tasca rutinària d’identificació de la policia catalana ens va catapultar automàticament a la mediàtica Aljazira passant per un ampli ventall de canals de la nova TDT. El balança mediàtic de tot plegat es va repartir entre cinc agents ferits , quatre detinguts i la resta cadascú a casa seva. Les diferents formacions polítiques del municipi ràpidament es van encarregar de fer públiques les seves oportunes valoracions segons el vidre amb el que veuen la realitat de cada dia. Uns deien que la culpa de tots la tenen els immigrants que són els portadors de tots els mals terrenals i divins del municipi. A partir d’aquí, intentar de treure el màxim rèdit polític de cara a les properes eleccions. Els altres apostaven que tot això només havia estat un fet molt puntual i molt difícil que es tornes a reproduir. Tota aquella zona ha estat, és i serà una mena de paradís terrenal multicultural on sempre regna l’amor i la pau entre els seus moradors i visitants esporàdics. Al cap de pocs dies, la propera reacció va ser publicar una fotografia de germanor on polítics, uns pocs representants dels immigrants i alguns policies amb uniforme volien mostrar que estaven tots fumant la pipa de la pau. Tot allò no va ser més que el somni d’una migdiaa d’hivern. Un altre dels nostres “paradisos” multiètnics el trobem de tant en tant en el passeig Marítim de Coma-ruga. Un punt calent, on de tant en tant també hi ha corredisses entre la ratlla que separa els dominis de l’Estat Espanyol i els de municipi. Un petit muret és el que separa dues administracions i els respectius cossos de seguretat. La cosa va començar com una mena de juguesca infantil amb pocs protagonistes entre bons i dolents de la pel·lícula i ha anat degenerant fins a nivells escandalosos amb la presència d’uns pocs cents de personatges entre perseguits i perseguidors. A vegades els seus protagonistes es canvien els papers. Els que anaven darrera amb la porra es posen davant mantenint els tipus mentre vénen els reforços. De moment a banda d’algun petit ensurt amb la participació dels vianants i la sorra com a arma dissuasòria la cosa, almenys oficialment, no ha passat d’aquí.
Jo crec que el Vendrell té en la convivència vilatana una de les assignatures pendents per resoldre ràpidament . Hi ha molta recremo per part de les dues parts i més en temps de crisis brutal com estem vivint actualment que ha perjudicat majoritàriament a aquestes zones menys afortunades per no utilitzar altres termes. El fet que el darrer ple hagi aprovat una mena de pla de convivència i civisme em sembla molt bonic perquè figuri en grans titulars en algun mitjà de comunicació gratuïta, però dubto seriosament de la seva efectivitat real a pocs mesos de les eleccions catalanes i a tocar de les municipals que són les que interessen a la majoria. Hi ha un brasa encès sota les tovalles de la nostra societat. Potser algunes vegades alguna espurna s’encén i agafi empenta com va passar als pisos Planas. Tot aquesta artilleria política amb ordenances, agents cívics indefensos, legalitat i altres termes amb el “més” al davant com control, sancions, condicions van caient pel seu propi pes dia a dia. El que s’ha de fer és política social diàleg i comunicació i no anar a cop d’ordenança i titular fàcil. Segurament aquestes mesures indicades no reportaran gaires primeres pàgines d’actualitat, però de mica en mica evitarem sortir arreu arran d’aquests incidents que jo crec que es poden tornar a repetir en el moment menys inesperat. Tots els elements que el van fer possible es mantenen en el seu lloc inalterables, només falta que en qualsevol moment s’encengui una petita flama per qualsevol motiu. Els polítics han de practicar la política de carrer i menys la de balcó. Aneu hi pregunteu. Ja veureu com coincidireu amb mi. També tenim polítics que ja els interessa prou tot això, però no hem de caure en la seva trampa fàcil. A les properes alguns tornaran a multiplicar mentre la resta amb les naus enfonsades estaran perduts lluny dels òrgans de govern preguntant a la coixinera com és que ha fracassat aquesta nova ordenança amb els seus acompanyaments mediàtics.
Article publicat al Baix Penedès el 2 d'abril del 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada