La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 31 de juliol de 2012

Els manteros i una difícil solució

Una de les guerres actuals de la costa daurada és la lluita dels manteros contra la policia. Jo crec que encara que requisin 1345 cds, 456 bolsos i 234 dvd's no farem res, detinguin a 4 senegalesos i dos de malis no farem res. Fins que no agafin contenidors sencers de material destinat a aquest mercat això no es podrà arreglar. Però a part d'això que faran amb la gent que s'hi dedica? de què viuran? que prefereixen que venguin bolsos o te'ls trobis venen droga pels carrers o robant? Ja està bé de tanta demagògia i actuem com a persones i no com a fidels seguidors d'unes lleis fetes per persones que no en tene ni repajolera idea del que és un correfoc. Jo sempre dic que per arreglar un ajuntament no hem de pagar 3.000 euros al mes nets a un personatge amb un currículum de 4 pàgines. El que hem de fer és pagar 800 euros a una persona que sàpiga que és l'economia del dia a dia per arribar al cap de mes. Potser algun dia ho entendrem tots plegats que hem perdut una mica massa la coherència.

dilluns, 30 de juliol de 2012

La delicadeza, Una nova versió d'Amelie en plan romàntic

Interessant i aconsellable proposta la nova peli d'Audrey Totou, que tothom coneix per Amelie. Una peli romàntica sense caure en la hoterada fàcil com ens té acostumats massa cops el setè art. Una d'aquestes pelis on t'emociones si vas seguint tota l'evolució de la trama fins arribar al final. Un amor en estat pur servit amb petits tots còmics que agradarà a petits i grans. El seu nom: la Delicadeza.

Concurreguda, popular i amb nivell: Festa Major del Vendrell.

La Festa Major del Vendrell ja ha tocat el dos. Ara només ens queden els barris marítims que és una mena de barreja de festes per turistes i un tastet del que es fa a la vila. He de reconèixer que en general la festa major d'enguanya m'ha agradat. He assistit a tots els concerts de la plaça de la Sardana i els grups que tocaven la veritat és que estaven molt bé al igual que els qu participaven en el concurs del Track comarcal i el català. HI ha coses que es poden superar com que la pl. de la Sardana no és una plaça per fer concerts perquè allò sembla que hagis anat a la sorra de concert perquè és una plaça per unes poques persones, però si la cosa s'anima entre els arbres i la sorra és una mica emprenyadora. Per altra banda, un cop més hem fet el ridícol amb l'encesa del campanar que si si que sinó al final si. Doncs no cal tantes voltes per arribar fins aquí. Coses que ens podíem estalviar i no cal fer tanta comèdia. El tema cultura popular doncs al nivell de sermpre i llàstima pels Nens, però segur que aquest estiu ho aconsegueixen en una altra festa major. 
Molt guay començar la festa amb el ke ti dit una forma original de donar caliu a la vila. La gent vol veure no polítics als balcons de l'Ajuntament que també tenen el seu dret. Els versots del diables, alguns com la versió del ke ti dit aplicada al Benet, molt aconseguida. Algunes coses globals de la polítifca nacional són prescindibles, Això ja ho fan la resta. Hi ha molta xixa a casa nostra per no haver-la de buscar més enllà del coll de Calafell. Pel que fa als Malcasats, massa pits i culs. Molt bé per l'estrena dels dobles de la parella de l'any. Però li faltava una mica de potència en els versots. Em va resultar una mica massa fluix. El final, el millor de tots. Ja la tenim coll avall i ara a esperar les properes cites culturals que tard o aviat ens arribaran més lluny o més propers de casa nostra. El dissabte per pluja van ajurnar l'actuació de l'Esbart Vila del Vendrell. Al final ho van fer diumenge per la tarda. Felicitats a tots els balladors que l'heu fet possible perquè realment es nota que en aquest vessant el Vendrell també té un alt nivell.  Una festa major amb gent a tot arreu, inclús el primer dia a la plaça de les Garrofes que no s'hi cabia amb les tittes. Felicitats a tots el que l'heu fet possible i ja podem anar pensant amb la propera que segurament serà més curta de pressupost que aquesta, però si falta pressupost hi hem de posar imaginació. En el què fa quatre anys es pagava un dia festa major, enguany s'han fet 4 dies. La veritat és que motl bé a tots plegats. Molt destacable la regidora Eva Moreno que ha estat al peu de canó com la primera. Ens veiem.

Millor festa dels barris del Vendrell: França

La millor festa del barri segons la meva darrera enquesta ha estat França amb 3 vots. En segona posició hi ha un gran empat on es troben: la carretera, el serrallo, la Pl. Nova i la Pl. Vella. En la darrera posició la Muntanyeta amb cap vot.

divendres, 27 de juliol de 2012

Molt bona elecció per la festa major al Vendrell

Aquí al Vendrell com a molts llocs posar-se al mig de la comissió de festes tens tots els números per sortir malament per algunes bandes perquè hi ha molts interessos en joc i no saps qui guanyarà. Però el que he de dir que enguany els grups de festa major han estat molt ben triats. Felicitats per la gent de la revetlla de Sant Jaume i la d'ahir. Jo crec que les coses bones també les han de sentir. Endavant ja estem a la meitat.

Una mica de coherència sisplau

Un dels temes estrelles d'aquesta festa major és l'encesa del campanar. Ja portem uns mesos que s'havia parlat de desallotjar la plaça per tirar el castell de foc. Tot depenia del darrer moment com evolucionaria la cosa. Al final la gent que estava a la plaça Vella després de la carretillada evidentment no va abandonar la plaça i va fer una sentada demanant l'encesa del campanar sense abandonar la posició. Al final es va encendre el campanar com els altres anys i que se sàpiga tampoc no va passar res. Aquest tipus d'actuacions de baixar-se els pantalons en el darrer moment no queden gens bé en un tema com aquest que fa dies que porta cua. Hem de ser coherents i defensar postures clares i després no canviar d'actitud en el darrer moment. Aquest és un tema que és parlarà en els propers dies. A veure l'any que ve que passa. Potser la crisis ens solucionarà el problema. Diuen que a l'Arboço també han suprimit o han variraran la carretillada. A veure que passa.

El miracle de Vip's

La mítica discoteca del carrer Monturiol de Calafell tancava les seves portes al setembre del 2004 després de la temporada d’estiu fruit de la manca de clients que ja havien deixat de freqüentar aquest punt de trobada, el qual va viure la seva època daurada a la dècada dels 80 i 90. Els motius certs que van forçar a la clausura indefinida no se sabran mai. Suposo que devia ser la confluència de certs elements com els efectes mediàtics d’alguns episodis de petites baralles de carrer havien anat enterbolint la fama nocturna de Calafell Platja. També hi podem veure l’empenta de nous corrents musicals que potser els darrers responsables de la discoteca no van saber adaptar a les noves necessitats. L’entrada en funcionament del Louie Vega que semblava que havia d’atendre les noves preferències dels joves. Una de les llegendes que circulava era que havien tancat el local per aprofitar el solar per construir-hi pisos. Enmig de tot això també sorgien les queixes entre els veïns d’aquests carrers pel soroll que havien de suportar per les nits arran dels protagonistes menys discrets d’aquesta moguda. Entre una cosa i l’altra amb el temps es van anar tancant tots aquestes propostes com el Babilon, l’Onyx, el Louie Vega i com no la nostra protagonista. Aquest fenomen no només passava a Calafell: Arqus, Biblos, Crisalys, Long Play i tants altres punts de trobada del jovent del Baix Penedès van anar tancant les portes sense que aparegués cap alternativa per cobrir aquestes baixes. Encara no sé on es posa el jovent del nostre dia a l’hora d’anar de marxa. Tot i que la crisi és molt greu la gent encara deu sortir. No ho sé.. A l’estiu encara tenim les carpes que podem trobar en alguna versió a moltes localitats importants del nostre voltant, però al hivern és un de les preguntes a les quals no he trobat una resposta coherent. Nous temps. Noves preferències. Però quines? Per motius professionals he tingut l’oportunitat de conèixer un dels tres Reis Mags que han fet possible que Vip’s recobres la seva dignitat i tornes a engegar màquina per revitalitzar la nit calafellenca. Aquest protagonista és el calafellenc Tomàs Cachinero que des de fa uns any ha posat tot el seu esforç per animar algunes de les propostes lúdiques de casa nostra. Ell ha treballant en projectes teatrals a través de la K-mama, no ha faltat a les cites del carnaval d’hivern. Fa uns pocs anys va prendre les rendes juntament amb altre soci d’un dels xiringuitos de la platja vendrellenca en un dels llocs amb menys turistes passejant, però amb força segones residències, especialment manyos. En aquest espai sobre la sorra mentre altres espais similars es limitaven a celebrar la revetlla de Sant Joan com una nit més, ell el va decorar amb gust. Li va posar la música i l’ambient per fer-ho un dels punts d’atractiu de la costa baixpenedesenca. El resultat és que va omplir de gent que buscava una idea alternativa i diferent a anys llum de la patxanga, els clàssics de ball i la màquina que es podia escoltar a Coma-ruga. Ell i els seus socis, l’Amadeu i el Josep, han encetat aquest arriscat projecte en els temps que corren i amb molts vents bufant en contra, però són joves i són valents i tenen bon gust a l’hora d’oferir als clients allò que busquen i es mereixen. El Tomàs i els seus amics i socis són persones que coneixen la comarca i saben què oferir. No van a buscar lluny d’aquí i pagant diners perquè ens organitzin fires o festivals varis que omplen de gent els carrers durant unes hores. Ells són com formigues que van fent i treballant sense pausa, però sense presa buscant el màxim de sintonia entre els diferents ingredients, però oferint una seguretat i unes garanties als clients que saben que allí hi estaran com a casa. Ells impliquen amics com la K-mama o el Gerard del Jané Ventura que són persones que també creuen en aquests ideals i que tots junts estan destinats a ajudar-se per tirar la comarca endavant. Una cosa més que necessària pels temps que corren actualment. Persones com ells que han tret gairebé del desguàs aquest renovat motor econòmic es mereixen tota la nostra admiració per l’aposta que han tirat endavant i que des del passat dia 3 de juliol és una tota una realitat oficial. Endavant i molta merda. Ara ens toca a nosaltres posar el nostre granet de sorra. Article publicat al Diari del Baix Penedès el 26 de juliol del 2012

dimarts, 24 de juliol de 2012

Spiderman, una molt bona estona enganxat a les paretss

Feia dies que tenia ganes de veure The Amazing Spider-man. Al final he anat. No hi havia gaire gent al cinema com és normal en els darrers anys, però és el que hi ha. La crisi és nota i el pirateig també. La peli al principi és una mica sosa però al cap de la mitja hora ja comença l'amor i l'emoció i les persecucions i el món del còmic adaptat al cinema. Molt interssant. Aquesta té més acció que Batman, però Batman té més coses. les dues estan molt bé, la veritat. Conserven la seva esència que les justifica.

Molt bona festa major del Vendrell

El Vendrell fins el proper diumenge tenim festa major. Pot agradar o no, però és igual. La gràcia és sortir al carrer i participar del que hi hagi. Enguany el pressupost de tota la festa major era com la d'un concert d'altres anys, però és el que hi ha. Aquesta gran despesa d'anys anteriors tampoc va servir per grans coses, però la gràcia està en l'esperit de la festa i en els carrers i places disposats a gaudir d'aquests 4 dies i escaig de propostes de tot tipus. La gràcia és que els comerços tanquessin, però estem on estem i estem tal com estem, però esperem que entre tots li donem caliu a la festa major que ja tenim a les portes.

Politics per sortir a la foto

Una de les coses que realment agraden els polítics es presentar-se al lloc dels fets per quedar bé de cara a la galeria i semblar que fan alguna cosa per arreglar el desastre que tenen allí davant. Jo crec que molts cops millor que no hi anessin perquè hi ha un seguit de professionals que coneixem millor el territori i saben com poder treure la situació endavant. A més hem de tenir en compte que els polítics hi van per sortir als mitjans. Llavors s'ha de muntar una infraestructura mediàtica que es podria evitar. El que han de fer és invertir en neteja de boscos i professionals i no anar a fer el burro per sortir a la tele. Suposo que tothom ho agrairia.

dilluns, 23 de juliol de 2012

El Vendrell econòmic

Més barato impossible. Al carrer ribera d'ebre del Vendrell tens dos plats per 3,5 euros entre els dos. Estic parlant de macarrons, pollastre, cap xai i altres varietats. Evidenment la qualitat és la que és. Només cal sentir els olors que surten al voltant d'aquest establiment. Avui he vist una botiga de roba que es diu inside i està al centre del Vendrell, en concret al carrer dels Cafès. Allí si tens un bon tipet et pots vestir per 15 euros. O sigui que més barato és difícil trobar. Evidentment ningú dóna gat per llebre, però és el que hi ha.

Batman. molt recomanable per a tots els públics

El Caballero Oscuro. La leyenda Renace és la nova versió de Batman que  aquest cap de setmana s'estrenava a les cartelleres. Jo quan vaig a veure una d'aquestes propostes de superherois ja saps més o menys que vas a veure i amb un final previsible. La gràcia és com arribem al final. La veritat és que amb les quasi tres hores que dura la peli  és passa força ràpid i el canvi de papers de bons i dolents es va produint durant tota la trama a part dels clàssics, però la resta van mutant, fet que dona més gràcia a tot plegat. És una bona peli que m'ha agradat molt més que la versió anterior d'aquest heroi. Us la remcomano.

Un racisme que no ens podem treure de sobre

Ara està de moda ser una persona políticament correcte, però sort d'això perquè tenim un munt d'exemples de racisme a tot arreu. Des de la polícia que persegueix negres de la platja perquè practiquen el top manta i deixa de controlar els qui falsifiquen marques o vénen roba robada o productes en mal estat. Racistes són tots aquests alcaldes que posen mil trabes per obrir una mesquita i posen la catifa vermella quan van els de l'opus per demanar alguna subvenció i que col.laborin d'alguna manera en algun acte. Racistes tots aquests empresaris que per ser marroqui ja no t'agafen a la feina. El cas de molts pares que no són racistes fins que la filla festeja amb un marroquí. Tants exemples ens trobem a la vida. No parlem dels bars que tenen doble preu depen de qui demana o simplement està reservat segons qui sigui el client. Hi ha tants casos que demostren que la nostra societat ara per ara és racista. Suposo que amb el temps ho anirem superant, però ara és el que hi ha.

Canvis d'ubicació al Vendrell

Una manera de donar vida al Vendrell és organitzar activitats com el Mostra foc que va tenir lloc a la Rambla Josep Cañas per primera vegada. Fins ara és portava a terme al centre del Vendrell però enguany es va portar al Tancat. La gent hi va acudir també i els bars dels voltants també ho van notar. Entre tots s'ha de repartir el poc pastís de les festes populars. Potser algun dia veurem sardanes a la Josep Cañas. Una cosa que tampoc no està tan mal pensada.

diumenge, 22 de juliol de 2012

L'esport popular: una forma de promoció

Una manera de promocionar un poble o una ciutat és a través d'una cursa ciclista o a peu. Són iniciatives que ara per ara gaudeixen d'una bona acceptació i la gent s'apunta i serveix de promoció arreu.. No resulta car i la gent hi participa. Aquesta és una de les coses que li falta a la comarca. Es va perdre una mitja marató i esperem que torni al Baix Penedès.

Llençar els diners de tots els vendrellencs.

Què ens treguin una paga doble que segur que no serà l'única i estarem uns anys a tenir-la un altre cop, que ens treguin un 5% i aviat ens treuren dies de vacances costa d'assumir, però mira. Però quan arribes a casa i veus un panfleto de propaganda política pagat per tots els vendrellencs et deixa ko. Jo crec que hi ha 1.000 coses abans que fer una mena de llibret, més econòmic que les anteriors memòries, però és més que llençar els diners un insult a la gent que ho està passant malament. Molt trist que amb un ajuntament que està al top ten dels deutes encara ens permetem a treure això al carrer repartit de qualsevol manera. Patètic. Després diuen  que no hi ha diners. Només hi ha diners pel que volen. No cal ni parlar del que diu. Només els titulars: glòria a deu i pau als homes de bona voluntat.

Farmàcies tancades a Castelló

Un dels negocis que té la fama de donar un bon resultat són les farmàcies. Jo he estat uns pocs dies a Casellfort que és el poble de ma mare i una de les notícies que he escoltat és que la farmàcia de Vilafranca del Cid ha tancat perquè patia un enorme deute amb la Generalitat Valenciana que li havia d'abonar els medicaments sostrets pels veïns del municipi. La solució és anar a Anglesola del Cid, província de Terol, a comprar medecines. Si a part de pagar el que ara s'ha de pagar resulta que la gent no pot ni anar a la farmàica del poble a buscar les receptes, la cosa encara és complicarà una mica més del que ho estar. Estem vivint coses que superarà la ficció.

dimecres, 18 de juliol de 2012

La nova guerra dels mercats

Avui fa 76 anys de l'Alzamiento Nacional que va trasbalsar aquest pais i encara dura els seus efectes. Estem patint una mena de revolució silenciosa vinguda des d'Europa que cada dia va tensant més la corda de les nostres existències. No sé on pararem, però ara les guerres ja no les fan els militars sinó els mercats.

diumenge, 15 de juliol de 2012

Un Llaollao pel Baix Penedès

Jo  crec que al Baix Penedès i en especial al Vendrell podria arribar a tenir èxit una botiga d'aquesta franquícia del Llaollao. Una mena de gelats de iogurt que estan molt bons i diuen que no engreixen gaire perquè porten iogurt en comptes de gelat. Al Vendrell hi ha un parell o tres de geladeries i jo crec que aquest establiment en un lloc cèntric i on la gent hi passi a sovint podria arribar a triomfar. A veure si algú s'anima.

dissabte, 14 de juliol de 2012

Com omplir els concerts a l'aire lliure?

Hi ha coses a la vida que no s'entenen i no tenen explicacions gaire lògiques. Això passa en els concerts a l'aire lliure. A vegades amb grups que són bons o són de la comarca i encara que n'hi hagi més d'un i de dos hi ha quatre gats i amb altres grups que no són tan populars realment s'emplena. Una de les claus per entendre tot això és que la gent surt independentment de qui toca o no toca. Una de les cites claus són les festes dels barris del Vendrell quan la gent surt i tant li fa qui toqui o qui no toqui. Altres cites ja depen del cartell, però enguany he vist en dos o tres ocasions com el concurs de música de les Matas amb 4 o 5 grups sobre l'escenari i gratis que erem quatre gats. A veure si algú té la solució. A vegades diuen que la gràcia és que facin versions, però això no sempre funciona.

divendres, 13 de juliol de 2012

El Pas de Vianants segons la Liliana


Una de les coses interessants amb que la vida a vegades és sorprés és que algun amic o conegut o viceversa faci un article que parli de tu i de les coses que fas. Això ha estat el cas de la Liliana que avui al 3devuit en la seva crònica mensual ha pensat en el programa que fem conjuntament per la ràdio on entre tots dos ens ho maneguem. Encara que ella digui que jo sóc el director. Això és mentida. Ella i jo tirem endavant l'hora que dura el programa. Ha estat una sort que acceptés la proposta i per horaris ho pogues combinar. Gràcies Liliana.

Rajoy: Així no són les maneres

La gent està rebotada per les noves mesures del Govern que ens tornen uns 20 anys enrera. Això no es fa d'aquesta manera. Sembla que estiguin tractan amb objectes amb xifres i dades i darrere de tot això hi ha persones. Això no ho saben. Si que es pot arreglar l'administració, però fer-ho amb cara i ulls com hauria de ser i no com ara putejant els de sempre perquè no tenen collons d'arreglar-ho com conve perquè tots els enxufats  i mangoneos que tenen dintre potser s'haurien de buscar la vida i això no són les maneres.

dijous, 12 de juliol de 2012

Elisabet és el millor candidat del PP a l'alcaldia del Vendrell

L'Elisabeth és la millor candidat del PP a les properes eleccions municipals segons la meva darrera enquesta. 6 pots aconsegueix la candidata més votada per 2 vots la Teresa Mercader i altres 2 vots amb un altre candidat no definit.

Apliquem la nova normativa al Vendrell

Si aquesta mesura del Rajoy es portes a terme el consistori vendrellenc quedarà amb cinc regidors de PSC, 4 de CiU, 3 de PxC, 2 de PP i 1 de JpV. Perdriem regidors de l'equip com el Jan Pep Nin, el Joan Maria Diu, el Sergi Teruel i l'Hermini Caballero. Si es mantingues el pacte la cosa quedaria només amb 3 regidors a l'oposició.  Si algun partit decidís trencar el pacte la cosa donaria més de si que no pas ara.La combina podria donar per més de si. La mesura es farà efectiva amb els resultats de les properes eleccions municipals del 2015

dimecres, 11 de juliol de 2012

Ara toca el tema d'"opinador" per surtir a les falles



He tornat a sortir en la falla de la plça Nova en una nova versió: Ara toca el tema opinador o diga-li com vulguis. M'ha fet molta gràcia sortir amb els colegues dels 4 fonts que també es dediquen a això de pensar i de dir el que un pensa. Tot un detall. Moltes gràcies pl. Nova.

El cartell de festa major del Vendrell

Continuo dient que una de les festes resultones del Vendrell són les festes del Barri. Amb un pressupost mínim es poden aconseguir que molta gent hi participi. Només vull fer notar aquest detall que molts cops és busca i no s'aconsegueix. Pel que fa a al festa major, només cal veure el cartell d'enguany que sembla que sigui un anunci de cintes de colors. Ja anirem a veure les alternatives que quasi segur que són millors.

Persones google

Cada dia hi ha més persones que es basen en el que diu al Google. El millor buscador de la xarxa que és un dels més senzills no pas com la pàgina web del Vendrell que no hi ha déu que s'aclareixi. Quan tenen algun problema o busquen alguna cosa doncs posen la seva problemàtica en aquest invent del segle XXI i allí ho troben tot. Inclús quan van al metge els treuen el full imprès del google i només cal que escrigui la recepta.

dimarts, 10 de juliol de 2012

Ser festa i estar de festa

A vegades s'ha discutit sobre si fer festiu el dia de Sant Jordi. Aquesta setmana al Vendrell és festa amb les festes del barri. Tothom està de festa i la gran majoria treballa i hi ha un ambient de festa. Per la festa major que és festa local hi ha un ambient de festa però no té el nivell d'aquesta setmana. És una de les incongruències socials d'ara.

dilluns, 9 de juliol de 2012

Un altre cop a les falles amb els iogurts de pruna

Aquest ha estat la segona ocasió que he sortit a les falles del Vendrell encara que una mica més dissimulat que l'altre cop amb la mateixa excusa de les prunes. Però de totes maneres també és un dels petits detalls que a vegades la vida et prepara. Moltes gràcies Barri de França.

Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien, tot una experiència.

Em considero un seguidor dels Laxen, però de tant en tant s'han de buscar noves propostes. Ja fa uns mesos que segueixo dins el possible a un grup penedesenc com és Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien. El vaig veure a Vilanova i avui era el torn de la Granada. Realment en directe són fantàstics. Tenen una cosa que et fa volar per mons irreals i plens de sensacions i sentiments. Us els recomano fervorosament. Avui estava ple de públic i no hi cabia ni una agulla.

diumenge, 8 de juliol de 2012

Tot un honor sortir a les falles

Algú diu que a les persones se les recorda per una anectoda. Doncs això és una de les coses més certes que hi ha. Un cop més he sortit a la falla de la Font de la Menya i el Serrallo amb el tema dels iogurts de pruna del Mercadona. Tot això va sorgir com una tonteria i de mica en mica és una de les formes amb que se'm coneix en alguns cercles del Vendrell. La veritat és que em gràcia. Vull agrair a la gent de la Font de la Menya i el Serrallo per haver-me donat l'honor de figurar en la seva elefantilla falla. Moltes gràcies per tot.

dissabte, 7 de juliol de 2012

Una retallada amb seny

El concurs de castells de foc de Tarragona també ha caigut fruit de les retallades, però enguany fan una exhibició molt digna que dura tres dies i compta amb gent del país. A més han aprofitat per fer una fira de restaurants de la part alta de la ciutat en un lloc privilegiat com és el passeig de les palmeres. Tot seguit una mica de música. Aquesta ha estat una retallada amb seny.

divendres, 6 de juliol de 2012

L'elenc jove a Calafell promet molt

En plena semifinal d’una Eurocopa entre Espanya i Portugal amb un empat que convida a un pròrroga que acaba en penals el taller de teatre de la K-mama és capaç d’omplir el teatre Auditori de Calafell de gom a gom. Els protagonistes d’aquesta aventura són els membres taller de teatre de la K-mama que presenten el muntatge del seu final de curs. El cervell de tot això està en una jove que ha escrit i dirigit una obra que gira al voltant d’un assaig general d’uns actors que el dia següent han d’estrenar la seva obra i es troben sense una de les actrius principals. El títol ja ens ho apunta: “On està Julieta? Un hora i quart entre bambalines amb uns personatges que exposen els seus amors i desamors sense gaires barreres morals ni socials. Ell es deixen portar pels seus sentiments a la recerca d’aquesta impresentable Julieta que no acaba de presentar-se. Vull felicitar a totes les persones que ho han realitzat per la seva excel·lent tasca. Tot i que evidentment és nota que són joves i que és l’estrena crec que és un dels millors muntatges no professionals que han passat en els darrers anys per aquest teatre calafellenc. Original perquè no ha caigut en els clàssics com aprofitar peces conegudes que amb la primera nota la gent ja es comença a bellugar dels seus seients sinó que són capaços de cercar noves propostes no tan conegudes pel gran públic. El que vol i aparenta ser una història senzilla esta farcida de passions amagades i ambicions inconfessables per part dels seus protagonistes. Una trama no gens fàcil de crear i molt complicada de fer arribar al públic. Un treball exquisit per a tot l’elenc ( Joan Palau, Patricia Salbi, Fabrizzio Magnani, Paloma Moreno, Lucia Gutierrez, Felix Herzog, Marc Domingo, Iván Fernández, Victor Castarienas, Eva Raventós, Montse Rovirosa i Desirée Domingo) i en especial per a l’Eva Llanguas que en aquesta primera experiència demostra que té taules en això del teatre i esperem que ben aviat se li obren altres portes i pugui demostrar fins on pot arribar. El primer tastet està molt ben elaborat tot i utilitzant perfils tòpics els ha sabut donar un xic personal. 
Aquí està la gràcia. Article publicat al Diari del Baix Penedès el 6 de juliol de 2012

Ell també paga els seus impostos

En aquest món modern farcit de tecnologia i invents que ens permeten fer realitat coses impensables fa quatre dies ens hem oblidat de crear móns virtuals. Si una persona es compra una caseta al mig de la muntanya, on se senti de tant en tant el cant del rossinyol i per les nits es deixi notar la presència d’un mussol, no hem estat prou savis per eliminar tota la resta d’elements molestos. Al nostre personatge també li toca viure amatent de la presència de tot tipus d’insectes i animals salvatges que ronden el seu entorn i que són incapaços de respectar l’hàbitat del nostre rei solitari. Es veurà obligat a lluitar contra les plagues de formigues i similars que en el moment menys inoportú atacaran vilment la seva llar sense pietat. Convertit en objectiu i diana d’abelles i mosquits que vetllaran els moments oportuns per deixar notar la seva presència sobre la seva pell obeint el seu instint animal. No hem estat encara capaços de blindar la seva petita illa en mig de la natura salvatge. El món científic també ha fallat en la seva lloable missió perquè no han sabut dissenyar uns pins ignífugs que no deixin caure pinassa al terra que constitueix un autèntic perill en cas d’incendi. No parlem del risc que aquestes herbes suposen alhora de relliscar i prendre mal. El nostre escollit haurà de viure amb uns quants extintors sota el llit i tot preparat per si un dia ha d’abandonar el seu palau en mig d’un fum negre que anuncia mals presagis. En el cas que algun ramat d’ovelles o de vaques se li acudeixi passar per les immediacions d’aquesta fortalesa. Evidentment que haurien de saber que ni 500 metres abans ni després podran deixar anar cap defecació i dejecció. Han de ser netes i polides perquè al pobre pastor li podria caure una forta sanció per incomplir alguna ordenança de convivència ciutadana. Evidentment el seu text hauria de contenir algun article en que el municipi vetllarà perquè ningú tipus d’animal pugui molestar de cap manera la vida del nostre ciutadà protegit. No només els animals, sinó també els humans ens hem d’estalviar d’irrompre bruscament en la seva pau natural. En les seves rodalies no hi podem instal·lar cap antena de telefonia mòbil, ni cap molí de vent, ni torre elèctrica que poden provocar greus danys en la seva salut de mútua privada. Tothom sap que no em deixar el nostre heroi sense cobertura mòbil i molt menys sense electricitat, ni xarxa d’aigua potable i sense gas ciutat. Això seria motiu prou evident per presentar una denúncia al Tribunal Constitucional. Ell també té els seus drets com la resta. En cas que els nostres avantpassats hagin tingut la mala intenció de danyar el seu medi natural instal·lant el pas d’alguna autopista, via de tren o similar evidentment hem de fer el possible per allunyar aquests traçats i redistribuir-los en algun indret d’aquesta zona protegida. Encara que el nostre client s’hagi instal·lat posteriorment a la presència d’aquestes infrastructures, nosaltres que som humans hem de fer mans i mànigues per eliminar totes aquestes servituds que pertorben la pau del nostre senyor. El nostre veí no ha de pagar ni un cèntim més d’escombraires en el seu rebut. Encara que per la ubicació no hi pugui accedir el camió normal. Aquest servei de recollida s’ha de fer en un vehicle especial més petit i amb combustible ecològic. Tots els veïns són igual alhora de pagar. Evidentment no podem fer discriminacions segons on estigui ubicat el seu habitatge. La seva solitud enmig del bosc obligarà al consistori a destinar el pas sovint d’una patrulla de la policia local per evitar robatoris i similars. Evidentment hem de garantir que tants els que viuen al centre del municipi com els que estan dispersos pel mig del bosc gaudiran de la mateixa seguretat. El consistori no deixarà aquest cavaller sense transport públic. En cas que el seu vehicle no el tingui disponible, li hem de garantir l’accés a les línies d’autobús de la localitat al igual que la resta de veïns de la localitat. No podem discriminar ningú. Si el dia de demà aquest senyor té fills en edat escolar, l’autobús de transport escolar haurà de passar el més proper a la seva mansió per recollir els més menuts i portar-los al col·legi. Ell també paga els seus impostos com la resta. Òbviament també hi té dret, encara que la ruta de l’autobús trigui mitja hora en arribar a la seva llar. El nostre protagonista ha de rebre el mateix tracte que la resta encara que no pagui IBI perquè la seva torre s’hagi construït en un terreny rústic. Ell té sempre té la raó. Mirarem tots a un altre cantó. Ell també paga els seus impostos. Tu no ets ningú per discutir-li.
Article publicat el 6 de juliol al diari del Baix Penedès

L'estrella de Vip's torna a brillar

Vuit anys després del seu tancament ha tornat l’estrella del Vip’s del carrer Monturiol de Calafell ha tornat a encendres per donar caliu a Calafell platja. La primera cita va ser diumenge quan va acollir una exhibició de balls de salsa. El dilluns al vespre va ser el torn dels responsables dels locals d’oci de la zona i d’altres personalitats que van assistir a una festa amb invitació on no hi van faltar ni els parlaments, ni la copa de cava ni les preceptives actuacions. Alguna a càrrec dels membres de la Cubana i de la K-mama com els caves Jané Ventura, i la batucada Sambatek que també van prendre part en aquest esdeveniment històric. El dimarts dia 3 de juliol va tenir lloc a càrrec del Josep Papiol, Amadeu Cañellas i Tomas Cachinero la inauguració oficial amb la obligada escena de la cortineta davant d’un petit rètol a la façana amb el nom d’aquest espai d’oci obert l’any 1976. Són moltes les persones que en aquests tres dies han volgut passar per aquesta sala totalment remodelada. Alguns per recordar vells temps i altres per conèixer que s’amagava darrere les seves parets tancades al setembre del 2004. El nou Vip’s és molt semblant a la seva versió inicial però amb evidents canvis en algunes de les seves barres i amb una important ampliació i canvi d’ubicació de la seva cabina. L’escenari també és un xic més gran al igual que la pista central que ha ocupat que estaven reservats a seients. La decoració interiors és un dels elements claus que ha patit rellevants canvis amb presència de colors més foscos jugant amb els desnivells del terreny d’aquest nou espai. Més de 20 treballadors en diferents donaran vida a aquesta centre nocturn que té al intenció d’obrir cada dia durant els mesos d’estiu i els caps de setmana la resta de l’any. Una mica el model dels responsables de la nova etapa se centra en la coneguda sala barcelonina de Luz de Gas. Una festa molt animada hi predominaven persones per entre els 30 i els 60 anys amb moltes cares conegudes dels que varem convertir aquesta discoteca en la nostre millor opció els caps de setmana de quan tot just érem majors d’edat.
 Article publicat el 6 de juliol al Diari del Baix Penedès

dimecres, 4 de juliol de 2012

Una nit màgica a Vip's

Hi ha moments a la vida que sembla que tornis a un passat que de cop i volta se't posi a les teves mans. Ahir em va passar el mateix amb els Vip's. Jo era un dels assidus d'aquesta discoteca calafellenca en la sessió dels diumenges a la tarda. Ahir quan vaig tornar a trepitjar aquesta sala després de 8 anys vaig poder viure molts records i vivències que van tenir lloc allí dins sota la llum tènue dels seus focus i de la seva bola màgica que centrava la seva pista. Tot ha canviat, però alguna cosa encara es mantenia viu entre nosaltres. Vaig poder saludar algun coleguilla que havíem compartits festes i sortides de quan érem joves i encara pàgavem amb pessetes i el mòbil era un invent. Una nit màgica. Una foto de la Beatriz Duran val més que mil paraules. Gràcies a tots per fer-ho possible.

dilluns, 2 de juliol de 2012

Alèrgies

Jo no sé que passa, però cada dia hi ha més gent afectada per diferents tipus d'alèrgies que poden ser des dels làctics fins al polen. Potser que en aquesta societat moderna on tot està purificat perquè no ens passi res ens hem acostumat a viure sense bactèries i quan alguna ens ataca doncs tenim molt poques defenses, però al tanto que cada dia són més febles davant tot el que ens rodeja

diumenge, 1 de juliol de 2012

Moltes gràcies Music's del Vendrell pel concert d'avui a Albinyana

Una de les bones maneres de promocionar-se a la comarca i donar-se a conèixer per una escola de músics és organitzar concerts arreu dels municipis. Això és el que ha fet aquest diumenge l'escola Músic's del Vendrell a la societat d'Albinyana. Una desena de músics amb els seus professors han tingut el detall de mostrar a la família, amics i persones interessades el fruit d'aquesta escola vendrellenca. La veritat és que ha estat molt interessant veure aquests joves tocant peces d'Sting, Sopa de Cabra, Queenn i molts altres. Inclús una de les alumnes, l'Alba Franch s'ha atrevit a interpretar molt encertadament dues peces amb la seva bonica veu. Moltes gràcies per aquesta vetllada a Albinyana i enhorabona per la vostra gran tasca. Gràcies. Josep Maria, Karmen, Marcus, Albert i tots els que ho feu possible. Feu motles audicions al Vendrell, però també s'ha d'apostar per la resta de municipis que reben aquestes iniciatives amb molt d'entusiasme.