divendres, 6 de juliol de 2012

Ell també paga els seus impostos

En aquest món modern farcit de tecnologia i invents que ens permeten fer realitat coses impensables fa quatre dies ens hem oblidat de crear móns virtuals. Si una persona es compra una caseta al mig de la muntanya, on se senti de tant en tant el cant del rossinyol i per les nits es deixi notar la presència d’un mussol, no hem estat prou savis per eliminar tota la resta d’elements molestos. Al nostre personatge també li toca viure amatent de la presència de tot tipus d’insectes i animals salvatges que ronden el seu entorn i que són incapaços de respectar l’hàbitat del nostre rei solitari. Es veurà obligat a lluitar contra les plagues de formigues i similars que en el moment menys inoportú atacaran vilment la seva llar sense pietat. Convertit en objectiu i diana d’abelles i mosquits que vetllaran els moments oportuns per deixar notar la seva presència sobre la seva pell obeint el seu instint animal. No hem estat encara capaços de blindar la seva petita illa en mig de la natura salvatge. El món científic també ha fallat en la seva lloable missió perquè no han sabut dissenyar uns pins ignífugs que no deixin caure pinassa al terra que constitueix un autèntic perill en cas d’incendi. No parlem del risc que aquestes herbes suposen alhora de relliscar i prendre mal. El nostre escollit haurà de viure amb uns quants extintors sota el llit i tot preparat per si un dia ha d’abandonar el seu palau en mig d’un fum negre que anuncia mals presagis. En el cas que algun ramat d’ovelles o de vaques se li acudeixi passar per les immediacions d’aquesta fortalesa. Evidentment que haurien de saber que ni 500 metres abans ni després podran deixar anar cap defecació i dejecció. Han de ser netes i polides perquè al pobre pastor li podria caure una forta sanció per incomplir alguna ordenança de convivència ciutadana. Evidentment el seu text hauria de contenir algun article en que el municipi vetllarà perquè ningú tipus d’animal pugui molestar de cap manera la vida del nostre ciutadà protegit. No només els animals, sinó també els humans ens hem d’estalviar d’irrompre bruscament en la seva pau natural. En les seves rodalies no hi podem instal·lar cap antena de telefonia mòbil, ni cap molí de vent, ni torre elèctrica que poden provocar greus danys en la seva salut de mútua privada. Tothom sap que no em deixar el nostre heroi sense cobertura mòbil i molt menys sense electricitat, ni xarxa d’aigua potable i sense gas ciutat. Això seria motiu prou evident per presentar una denúncia al Tribunal Constitucional. Ell també té els seus drets com la resta. En cas que els nostres avantpassats hagin tingut la mala intenció de danyar el seu medi natural instal·lant el pas d’alguna autopista, via de tren o similar evidentment hem de fer el possible per allunyar aquests traçats i redistribuir-los en algun indret d’aquesta zona protegida. Encara que el nostre client s’hagi instal·lat posteriorment a la presència d’aquestes infrastructures, nosaltres que som humans hem de fer mans i mànigues per eliminar totes aquestes servituds que pertorben la pau del nostre senyor. El nostre veí no ha de pagar ni un cèntim més d’escombraires en el seu rebut. Encara que per la ubicació no hi pugui accedir el camió normal. Aquest servei de recollida s’ha de fer en un vehicle especial més petit i amb combustible ecològic. Tots els veïns són igual alhora de pagar. Evidentment no podem fer discriminacions segons on estigui ubicat el seu habitatge. La seva solitud enmig del bosc obligarà al consistori a destinar el pas sovint d’una patrulla de la policia local per evitar robatoris i similars. Evidentment hem de garantir que tants els que viuen al centre del municipi com els que estan dispersos pel mig del bosc gaudiran de la mateixa seguretat. El consistori no deixarà aquest cavaller sense transport públic. En cas que el seu vehicle no el tingui disponible, li hem de garantir l’accés a les línies d’autobús de la localitat al igual que la resta de veïns de la localitat. No podem discriminar ningú. Si el dia de demà aquest senyor té fills en edat escolar, l’autobús de transport escolar haurà de passar el més proper a la seva mansió per recollir els més menuts i portar-los al col·legi. Ell també paga els seus impostos com la resta. Òbviament també hi té dret, encara que la ruta de l’autobús trigui mitja hora en arribar a la seva llar. El nostre protagonista ha de rebre el mateix tracte que la resta encara que no pagui IBI perquè la seva torre s’hagi construït en un terreny rústic. Ell té sempre té la raó. Mirarem tots a un altre cantó. Ell també paga els seus impostos. Tu no ets ningú per discutir-li.
Article publicat el 6 de juliol al diari del Baix Penedès