La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 11 de març de 2014

Nous temps, nous personatges


El temps passa irremeiablement i estem condemnats a viure a velocitat del microones amb uns resultats similars a aquest gran invent de la cuina moderna. Abans el forn, l’olla et permetia cuinar pausadament, però ara obrint la porteta i amb uns pocs minuts pots aconseguir un producte entre mig cuit i mig cru que et permet omplir el plat.
La vida també ens aporta coses noves. Un dels fenòmens socials que aprofiten un buit legal són els que practiquen l’ocupació d’habitatges que estan en mans de bancs, caixes o de dubtosa propietat. Aventurers que fins fa quatre dies eren contemplats amb cert recel, però avui en dia són ben vistos per la resta de la societat que temen que el dia de demà es poden trobar en les mateixes circumstàncies a l’hora que es poden veure abocats a entrar en aquesta dinàmica incerta. La Constitució Espanyola garanteix un habitatge digne a tots els que gaudeixen de la seva nacionalitat. Atès que la situació real no ho permet, sorgeix aquest moviment al·legal que dóna sortida a una necessitat d’un col·lectiu cada dia més important. Si fa uns anys posàvem als carrers i places el nom de les persones que havien guanyat o perdut guerres, potser el dia de demà pensarem en aquests herois que han sorgit de l’anonimat i han lluitat per defensar allò que potser també és patrimoni de la humanitat. Persones que de tant en tant es planten davant una entitat bancària i reclamen els seus drets després que han descobert en primera persona que la legislació vigent sempre acostuma a beneficiar els més poderosos d’aquest país. El pas del temps i els nous herois permetrà que tot això estigui regulat d’una manera més humana i racional i que la diferència entre rics i pobres no sigui tan abismal com la vigent.
Nous personatges que han de buscar en els contenidors el pa nostre de cada dia. Els menjadors socials i l’ajuda pública no arriba a tot arreu o els seus mecanismes no són tan ràpids com la fam i la necessitat. Llavors seguint el que fa altra gent rebusquen en les escombraries allò que es pot aprofitar. Millor els que estan propers d’un supermercat o gran superfície comercial que sempre es pot trobar més varietat que al costat d’un bloc d’edificis de famílies treballadores.
Històries de col·leccionadors de títols que es pensen que en l’acumulació de cursos i màsters i postgraus de tot tipus trobaran una feina segura i estable. Aquesta és una eina útil en els temps en què la cosa funciona. La nostra societat no pateix un problema de manca de professionals sinó tot el contrari: el que necessitem són llocs de treball perquè de gent preparada n’hi ha a tot arreu.
Personatges que quan veuen que una sanció d’algun tipus arriba a casa seva és mostren indiferents perquè en el millor dels casos ja ni gaudeixen de compte corrent bancari. Si el tenen, ja fa anys que el tenen hipotecat per alguna sanció. Davant la necessitat de prioritzar en què es destinen els minsos ingressos de la llar, sempre es millor anar a comprar una barra de pa que no pas pagar a hisenda una de les multes imposades per estacionar en zona blava sense posar tícquet. Persones que és difícil de sancionar perquè qualsevol mesura recaptatòria els hi resulta totalment indiferent. La realitat va per un altre costat.
Persones que ja ni s’apunten a l’atur ni en oficines públiques de recerca de feina perquè ja  fa anys que no els truquen per a res. Cada cop que s’hi acosten els hi demanen fotocòpies de tots els títols per acarar. Ja estan farts d’aportar sempre el mateix perquè després no els truquin ni per dir-los-hi que el seu perfil no encaixa ni de bon tros amb l’oferta publicada.
Històries de persones que un dia van creure en un somni polític i al cap d’un temps va descobrir que tot era fum i van decidir creure en ell mateix perquè més enllà de la seva persona tot era incert i es movien massa interessos.
Personatges anònims que miren i pensen i repensen però mai s’atreviran a escriure en fórums d’opinió amb la seva identitat. Si ho fan només gosaran a fer-ho d’una manera anònima i sempre amagant les seves dades perquè després no diguin. Volen canviar el món i no son capaços de posar un granet de sorra posant el seu nom i cognoms. Quina valentia ¡¡¡ Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'EixDiari a partir del dia 5 de març del 2014