La veu del poble

La veu del poble

dimarts, 1 d’abril de 2014

L'estalvi dóna pas a la supervivència

La tarifa de la llum i del gas s’han apujat considerablement durant els darrers mesos. Abans la gent anava a les biblioteques públiques simplement per consultar llibres i revistes. Encara se seguirà fent, però cada dia una de les justificacions que porta a més gent a utilitzar els espais públics és l’estalvi de calefacció i electricitat a les seves llars. Si fins fa quatre dies per sobre o per sota del preu de cost anaves complint amb les factures d’electricitat, gas i aigua, en molt poc temps hem vist una inquietant pujada de tarifes que provoca que la gent busqui alternatives per estalviar en aquests subministraments bàsics que són fonamentals en les nostres vides. Encara que també s’ha de reconèixer que darrerament s’han afegit altres elements com l’ADSL, una necessitat recentment creada i inèdita fins fa quatre dies. Sembla que sense ella hauries de viure  en un altre planeta.
Hi ha persones que no disposen de vehicle propi. El partit del transport pot representar un pou sense sola per l’economia domèstica. Alguns han optat per dependre dels transports públics i una bicicleta. En alguns casos funciona, però a casa nostra en alguns municipis grans les línies  passen amb poca freqüència pels seus pocs usuaris. El més utilitzat en el cas del Vendrell per unir la platja i el nucli és el tren. Pel que fa als autobusos pots estar mitja hora donant tombs per urbanitzacions en un trajecte que amb cinc minuts en vehicle propi el podries realitzar de sobres. Llavors vas a peus i aviat arribes a destí
En el tema de l’estalvi d’àpats hi havia força fidels d’esdeveniments amb sorpresa final:  inauguracions, estrenes, presentacions i altres actes públics on mai hi faltava el corresponent psicolabis. Ara les coses han canviat. Pots tombar molts d’aquestes cites i no trobar ni una miserable oliva amb pinyol que posar-se  a la boca. S’ha d’esperar a les eleccions, especialment a les municipals quan sembla que la cosa reviscola una mica, però la veritat que els períodes entre les cites a les urnes està tot  bastant aturat.
Aquest estalvi ens fa anar per les vies gratuïtes evitant al màxim les autopistes de pagament. Molts són els que aposten  per la més econòmica encara que hagis d’estar mitja hora més per arribar a Barcelona.
Entre els uns i els altres cada dia són més els que es porten l’entrepà a la feina per esmorzar i en un tupper s’hi guarden les sobres d’alguna menjada d’ahir. Una mica de microones i tot torna a estar com si fos recentment cuit. No fa gaires anys hi havia restaurants de menú econòmic de la zona del Tancat del Vendrell que feien tres torns de menjar perquè paletes i manobres, entre d’altres, veien com semblava que tot allò no s’acabaria mai. Un dia es va acabar l’aixeta i van anar recuperant-se els antics costums de producte casolà.
Un element tradicional com la bossa d’aigua calenta per posar-se als peus per les nits ha tornat  a sorgir en algunes botigues,  però dins una altra imatge i presentació. No han passat els anys en va i s’ha d’actualitzar un producte que va fer més calentes moltes fredes nits d’hivern.
Estalvis energètics quan veus a joves i no tan joves amb els seus ordinadors portàtils o “tàblets” ocupan espais de la  via pública  que a priori no tenen cap encant especial. Ho penses una  mica i de seguida veus que en aquest petit espai existeix  una zona wi-fi que permet connectar-se a internet.
De moment, encara tenim les platges i les dutxes i rentapeus d’ús gratuït però alguna ajuntament ja ha instal·lat sistemes de pagament de molt baix cost, però tenint en compte les persones que hi poden passar per allà un dia punta d’estiu es podria arribar aconseguir una molt bona recaptació. Obtenir l’aigua potable d’una font pública és una mètode força estès a casa nostra, encara que altres aposten per una connexió fraudulenta i no passa res. Dins els col·lectius com els de comerciants hi ha un estalvi energètic en temes com els les llums de Nadal. Ha arribat un punt en què els establiments ja no poden permetre’s aportar més diners per l’enllumenat de carrers i places. La crisis contempla molts aspectes negatius com aquest de la reducció de costos públics.
Petites històries que es complementen en cercar els productes més econòmics en supermercats, roba i altres elements de primera necessitat procurant reduir al mínim la despesa i sempre vetllant per no tenir cap ensurt que provoqui una davallada en la nostra economia de subsistència. Quan els serveis mínims fallen, el proper pas és l’ocupació d’habitatges. En aquesta situació toca aconseguir aigua, llum i gas a zero cost. A partir d’aquí ens podem trobar sorpreses desagradables que ens poden perjudicar greument i també poden afectar a terceres persones. Article publicat al diari del baix penedès, a l'Eix Diari i al Baix Penedès diari a partir del 26/3/2014