Molt bon any a tothom

Molt bon any a tothom. Això ja s'acaba. Que tinguem un 2017 a gust de tothom i on tothom tingui el seu espai sense molestar a la resta i on es pugui  desenvolupar. No volem ser rics, però si arriba a cap de més. No volem ser feliços tot el dia, però de tant en tant tocar la felicitat. No volem ser lliures del ttot  perquè la nostra llibertat ens pot portar directament a la garjola. Només volem aprendre a treure el sentit de cada moment de la nostra vida. Molt bon any a tothom.

Molt bones Festes a tothom

Amb el record d’una nova edició de la Marató de Tv3 que ens demostra un any més que els fons públics no arriben a tot arreu i cada dia és més necessària la col·laboració dels estalvis privats d’aquest país. Un cop hem passat el famós pont de la Puríssima Constitució, símbol clar i evident que els poders fàctics d’aquest país són intocables i que hi ha coses que no es poden moure ni 24 hores. Sort que hi ha treballadors i empresaris que han pactat uns horaris més justos per tothom deixant de banda aquest política d’Estat que tot i estar en un país laic no pot modificar moltes coses establertes per la Santa Mare Església. Estem vivint del del record de lots de Nadal i bufandes que ja han passat a la història en la majoria de casos. Són elements de museu que algun dia veurem exposat amb la capseta i el tros de garró del pernil que sobresurt per la seva part superior. Tot això i les felicitacions de Nadal, un dels epicentres de més feina dels carters de casa nostra. Ara ja no s’envien cartes ni es parla per telèfon. Els “Whatsapp” han anat ocupant terreny en el món de les comunicacions i les compres per internet estan prenent força en aquest mercat de rebaixes permanent.

A les nostres tradicions del Caga tió i els Reis hem anat incorporant noves influències com l’arbre de Nadal, el Pare Noël el Black Friday i el Monday Friday. No en deixem escapar cap quan els consumisme és l’etern protagonista. Sort en tenim de la Visa per fer realitat tots els nostres somnis. Realment la targeta de dèbit es mereix un monument perquè ha estat un dels invents que més ha contribuït al nostres desenvolupament diari. Després descobreixes que tot és una gran mentida i et toca pagar els excessos passats, però hi ha somriures que no tenen preu, per això hem inventat aquest tros de cartró que també és màgic. Molt Bones Festes a tothom.

L’any en què no hi haurà Jocs del Mediterrani

Estem a cavall de dos anys prou importants a casa nostra. Per una banda deixe’m per la història l’any que es varen tallar els tres plataners de la plaça Vella del Vendrell. Uns arbres de més de cent anys que per motius de salut van haver de convertir-se en estelles. Hi ha un regidor que fins ara i fins que no es demostri el contrari passarà a la història del Vendrell com l’home que va acabar amb els plataners de la plaça Vella. Un honor que li correspon a Josep Marrasé. Esperem que en el que queda de legislatura hi hagi alguna acció seva que el faci entrar en la memòria popular d’aquest poble. Un passat que ens mena a futur que de moment ja ens han dit que no tindrem Jocs del Mediterrani, a veure si la cosa es concreta més endavant o desapareix de la nostra actualitat com un somni que no vàrem poder fer realitat. Encara és una cosa de futur incert, però la cosa no apunta amb molt optimisme.

Hem de ser realistes i per aquest any també hem de posar dins les festes de la nostra gent el fet que els Nens es convertissin en colla de 9 amb motiu de la Fira del Vendrell i que la plaça ja sense arbre és convertís en plaça de 10 tot i que els seus protagonistes no varen tenir aquest honor i aquest va ser per una cosa de la capital de la província.

Un any amb petits canvis dins el copiar enganxar que ens tenen tots acostumats, però que la Festa Major del Vendrell va atorgar als seus vilatans dos dies de festa local per gaudir de la gresca i de la festa. Per altra banda la Fira del Vendrell ha vist reduïda la seva presència entre nosaltres a tot només un cap de setmana.

En aquest any hem descobert el sentit real de la Madrigueres. Fins ara molta reserva natural i els cotxes a l’estiu hi aparcaven sobre. Ara definitivament i gràcies a l’Eva Mata d’ERC ja s’ha posat fil a l’agulla i potser d’aquí uns anys aquest espai tindrà tan atractiu turístic com el Riuet de Coma-ruga o l’Orgue del Vendrell. Aquí hi ha un canvi que s’està portant a terme i això ja és important en aquest cadena de moviments similars per acabar on sempre.  Ara la gent del Vendrell està comentant a veure si tindrà el valor de fer el recollida selectiva porta a porta com es fa a altres municipis més petits com la Bisbal.  A veure com acaba aquesta escena, però que de moment ja hi tenim llenya al foc perquè es vagi fent una mica de brasa per més endavant.

Els amants de la música jove estan molt nostàlgics perquè han perdut el Track, un concurs de música que ha desaparegut sense deixar rastre per la porta del darrere. Però també hem tingut altres víctimes de la modernitat com són els Brodats i les Puntes de coixí que per manca d’alumnat han tancat les portes. Una llàstima. Ara sembla que ens aquest espai hi faran restauració. A veure com acaba la història. en aquests arts on hi a poca gent que s’hi apunti als cursos i la cosa va bastant justeta.

Calafell que també s’ha tornat un xic peculiar s’ha carregat els concursos de la Mar de Lletres que ajudava als nous escriptors a donar-se a conèixer i ha creat per als amics una mena de canal de youtube on pots admirar les glòries, les gestes  dels qui hi ho muntat. En aquest país qui no és feliç és realment perquè no vol

Seguim fent el burro reclamant més trens, autovies, autopistes sense peatges, però com acostuma a passar ens tenen per no res. Inclòs la  Generalitat al Baix Penedès li ha atorgat la més baixa subvenció de la província de Tarragona. És que ens tenen per no res. Sembla ser que pel proper any ja tindrem el CAP del Botafoc del Vendrell. Ja hi tenim una primera pedra de fa uns 5 anys. A veure si aquest cop serà veritat. Ja podeu anar guardant diners pels professionals, no sigui que com acostuma a passar després no tinguem diners per contractar personal per fer anar aquest nou centre sanitari.

Vendrell també pica fort i mentre va descobrint tresors ja mira si pel 2020 podem ser Capital de la cultura catalana. Si les coses segueixen així, orgue i música clàssica per un tub, sobre la resta alguna cosa per anar combinant de tant en tant. I parlant d’aquest tema, en aquest 2016 els Laxen es van acomiadar temporalment dels escenaris. A veure quan tornaran però no crec que el proper any els tinguem aquí. Encara queda un temps per madurar i treure noves propostes. Molt bon any a tothom i molt bones festes.

L'obra social de la Caixa?

Una de les coses més divertides és l'obra social de la Caixa. Jo quan pago 50 euros per tenir una targeta també forma part de l'obra social? quan et paguen per una transferència també hi entra? quan et fan pagar per tenir al descobert? Quan t'apliquen un interès per hipoteca més car que a la resta? quan et fan pagar si vols que et passin la correspondència a casa? Hi ha tanta obra social que faig jo que massa cops em sento que m'estan prenent el pèl.

Molt BONES FESTES I UN GREAT 2017

Molt bones festes a tothom. Petits i grans, pelats i peluts, heavys i punkis, catalans i valencians. A guadir d'aquestes festes a la carta i que tingueu un pròsper 2017 carregat de bones notícies i sorpreses agradables.

Una forta abraçada

Comunicat currantes Ajuntament del Vendrell

Tots els Sindicats representats uneixen les seves forces per reclamar uns drets adquirits que l’Ajuntament del Vendrell ha vulnerat.

Els representants de tots els col·lectius de treballadors de l’Ajuntament del Vendrell i de la Residència la Muntanyeta, integrats per més de 500 treballadors/es, ha presentat avui dia 22 de desembre, una reclamació a Inspecció de Treball perquè insti l’Ajuntament del Vendrell a complir un seguit de reclamacions que amb en els darrers anys s’han deixat de prestar o simplement n’ha resultat greument minvada l’aportació per part del consistori.

Reclamem que es compleixin els acords establerts segons el conveni vigent entre els treballadors i l’Ajuntament perquè no hi ha hagut fins ara cap normativa legal que pugui justificar les retallades i canvis aplicats en els darrers anys.

Per la nostra part sempre hem mantingut una postura de diàleg envers el consistori per tractar aquests temes, i hem estat oberts a les diferents propostes que ens han fet els seus interlocutors, com la reducció que s’està aplicant en els darrers anys en les respectives partides pressupostàries, però la postura actual de l’Ajuntament  ens ha portat directament  fins a Inspecció de Treball a reclamar aquests drets adquirits. Per altra banda,  encara estem pendents de la sentència del contenciós administratiu en quant a diversos temes que ens afecten molt directament com els augments salarials i els trams. Esperem que ben aviat hi hagi un punt d’inflexió en l’actitud dels representants de la Sobirania Local al Vendrell envers els seus treballadors i persones que fan que cada dia la màquina administrativa actuí amb la màxima eficiència i rapidesa davant la realitat del municipi.

Aquest matí un grup nombrós de treballadors s’han plantat a la plaça Vella per demanar a l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer poder cobrar la paga doble de Nadal, el dia 22 de Desembre com marquen els convenis vigents. Ell ha respost amb un decret ordenant que sigui signada avui mateix per fer-se aviat efectiu el pagament als treballadors.

El Vendrell

22/12/2016

Signat

Junta de Personal, Comitè

Els tresors del Vendrell

EL Vendrell com Albinyana i Santa Oliva i tots els pobles i racons del món té els seus tresors que poden ser materials, immaterials, històrics, populars, elitistes, sibarites i a gust del consumidor.

Un dels tresors del Vendrell és la seva ubicació. Molts pagarien per poder estar on està en una situació privilegiada que no ha  sabut treballar el suficient per treure el màxim profit. Aquest punt entre el mar i la muntanya, entre Tarragona, Barcelona i Lleida és clau per ser el punt de trobada de moltes coses, però fa massa anys que ens hem dedicat a fer el turisme fàcil i no hem anat més enllà. Ara ens trobem de la manera que tots sabeu.

Un dels punts claus de la vila són les seves festes populars. Jo en principi sempre hi posaria en primer lloc  la Festa dels Barris perquè és la força popular d’un poble anònim que treu el màxim profit dels seus recursos per omplir durant una setmana la vila, de llum, color i festa popular per a petits i grans. En segona divisió és la festa major que amb l’Embarcada, Nens del Vendrell, Diables, Bèsties de foc li han donat un toc molt personal que és una de les nines de la nostra vila. Mentrestant també volem promocionar la nostra cultura a les platges, però si mires la cara que fa la gent quan passa pels seus nassos el Ball de gitanes ja veus que forma part d’una altra manera d’interpretar la nostra cultura. La Fira està a nivells freàtics i esperem que igual que Turismar algú li doni un toc que la faci trempar o poc a poc anirà morint d’inanició, encara que per l’afluència de gent sempre estarà ben viva, el menjar té un curiós poder d’atracció.

Un altre punt és la Fira d’Entitats del Vendrell que va ser la resposta popular al tancament de l’Entimostra i que s’ha sabut adaptar a la realitat d’unes associacions que són un munt i que cada una té les seves propostes. Jo sempre he cregut que hi ha massa microcosmos i seria necessari tenir-ne menys, però amb més poder dins la societat. Ara quan algú parteix peres amb el president de torn, munta la seva i s’emporta els amics i així anem creixent però no perquè hi hagi més gent sinó perquè hi ha més varietat i amb menys associats.

Evidentment no podem deixar de banda, la Vil·la Casals, l’Església del Vendrell amb el seu orgue miraculós, la casa Nadiua de Pau Casals i Cal Ximet de la família Guimerà que amb els germans Ramon i Vidales tenien entretingut amb mig Catalunya amb les seves obres i sainets. En aquelles èpoques la diversió no depenia d’un comandament a distància i la cosa era un xic més complicada. No podem oblidar el gran Benvingut Socias que el pobre home va ser un gran professional, però va haver d’estar a l’ombra de Casals i mai se li ha reconegut el seu mèrit i ha aparegut sempre en una segona línia.

Entre la joies de la corona tenim l’Escola de Música amb 30 d’existència i que ha servit perquè molts vilatans coneguin els secrets del llenguatge recollit al pentagrama. Alguns han tingut més sort que altres, però n’hi ha molts que toquen el piano, la guitarra o el violí a casa en silenci encara que només sigui amb motiu de les grans ocasions familiars. Una escola que ha servit de molt com els instituts del Vendrell que ha servit perquè molts joves es quedessin aquí i no haguessin d’anar a comarques veïnes a estudiar. Ara quasi cada poble té el seu propi Institut, però fa 40 anys les coses es veien d’una altra manera molt diferent a l’actual.

Un dels tresors del Vendrell és la seva biblioteca on es pot admirar la seva premsa des de finals del segle XIX on es pot donar un cop d’ull als nostres avantpassats a través dels seus lletra ferits i escriptors ocasionals. Moltes coses no han canviat tant en aquest segle que ens ha portat molta modernitat, però les nostres mentalitats costen força de canviar.

Els tresors del Vendrell és la gran varietat cultural que posseeix i que és un crisol de tres cultures ben diferents ubicades, a grans trets, en diferents espais de la societat vendrellenca, però estan allí i amb el pas del temps aniran movent-se perquè són coses que no es poden amagar. Per la gent de fora el més internacional són els peatges del Vendrell i l’estació de Sant Vicenç de Calders, dos topònims que coneix molta gent i que tenen molta història al seu darrere.

El circ està molt avorrit

Los abuelitos sigueixen manant en el circ. Els seus pallassos repelents ja no saben on posar-se. Han perdut tota credibilitat al seu voltant, només tenen poder, ja fa dies que ha perdut la raó i es basen en la seva cota de poder. Volen vendre, somnis transformacions, un món millor però no els deixen tocar res. Tot ha d'estar igual. És igual que funcioni o no funcioni, però qui realment surt beneficiat ja està prou satisfet de tot plegat. La resta és igual. Encara que la resta de trapecites domadors, conserges, mossos estiguin descontents és el de menys. El més important és que els avis estiguin content i tot segueixi igual perquè aquest estol de pallassos fidels sempre aplaudeix les gràcies encara que siguin dolentes. No cal avançar, només que sembli que es mou. No cal arreglar el futur, només que ho sembli. No cal fer res, només que la capsa es mogui. Tot és igual, però cada dia el circ és més pobre i hi ha menys gent al circ i tot costa més i la gent està a desganan.  Ja no venen clients, ni venedors de crispetes, només paraules paraules i paraules sense solta ni volta.

La Furgoneta Exprés s'acomiada després de 30 anys de servei

Avui dia 21 de desembre un dia abans de la loteria de Nadal, la Furgoneta Exprès ha dit que prou. Olor de Gasolina en el seu interior i una porta que no tancava han estat els motius bàsics perquè hagi acabat en el desguàs de Santa Oliva. Allí juntamant amb el Renault 19 que va caure en combat el passat 25 del 12. Aquesta era una furgoneta ideal per anar a la vinya a comprar i similar. No tenia direcció assistida ni altres pijades però et portava arreu. Ha estat sempre de casa i va ser una de les primeres d'aquest model a Albinyana. Tenia 30 anys com els Laxen que van començar el dia 30 de setembre del 87 i la meva furgoneta el 24 de setembre. Es portaven uns dies. Ella no crec que torni sencera, potser alguna peça s'aprofitarà. Dos cotxes en un parell de mesos coses de la vida. Ara haurem de buscar alguna cosa o ser modern i que et portin o anar en taxi.

Fiesta de empresa, peli xorres

Una de les pelis més xorres de les cartelleres actuals al cinema es Fiesta de empresa. Una mena de peli de festes d'estudiants, però una mica més grandets. Una peli amb tocs surrealistes i freakis que val més no anar a veure.

El Dia del Penedès

Ara que sembla que estem immersos en una reivindicació de la nostra comarca com a territori penedesenc, hem de començar a crear el merchadising i les imatges per poder vendre aquest producte.

Hi ha una bandera amb una mena de raïm que ve a representar el Penedès, necessitem molt més per convèncer a la gent que ara tocar treballar per aquesta unitat territorial. De moment deixem de banda, Tarragona i els seus Jocs del Mediterrani pel proper estiu i anem a treballar la nostra nova identitat territorial.

Evidentment no podem crear una capital del Penedès, perquè llavors ja comencen amb mal peu. Hem de buscar la mítica Olèrdola perquè sigui la capital honorífica del Penedès, però a partir d’aquí hem de treure una marca i un producte en què estiguin representades les tres comarques i de mica en mica anar fent país aquí i allà i fomentar les entitats i empreses que treballen aquesta marca de cara a l’exterior.

Hi ha comarques a Catalunya que fa una mena de festa major territorial, llavors cada any dediquen un cap de setmana a fer una mena de reivindicació de la comarca. Aquí hauríem de dedicar el mateix per fer el mateix. No cal un gran pressupost, però si que s’hauria de programar una seguit d’activitats per donar identitat a la comarca. Xerrades, maridatges, una mica de gresca i música i al dia següent tots a casa. Sinó fomentem aquesta relació social, encara que la gent estigui emmarcada dins el Penedès si la seva realitat se situa en uns altres àmbits diferenciats haurem begut oli. Per tant, aquesta tasca és molt complicada, però totalment necessària per apostar per aquesta via. Fer un acord entre els diferents municipis per compartir experiències i programes per donar cohesió al Penedès que ara volem plantejar, sinó tindrà la mateixa consistència que un núvol que amb una mica de vent s’escampa arreu.  

Barris Marítims versus Plaça Vella

Quan vaig veure que el Vendrell volia posar fil a l’agulla un cop més amb el tema de participació ciutadana em vaig emocionar. Aquest era el primer cop a la història del Vendrell i Coma-ruga que el consistori permetia decidir  als veïns d’aquests barris marítims quins pedaços d’aquests barris tenien preferència sobre la resta de petites coses a fer.  Arreglar una pista esportiva, posaruns aparells a la via pública per estar una més àgil i esportius, posar llum a un túnel de Coma-ruga amb poca visibilitat i amb unes parets una mica brutes eren alguna de les estrelles que els 5.000 veïns de la zona podien triar en aquest procés de participació ciutadana inèdit. Al final no van passar per les urnes ni 200 persones en els tres dies que van estar obertes les urnes d’aquest referèndum  a la carta. S’ha de tenir en compte que el cap de setmana triats va ser un dels pitjors meteorològicament de l’any i convidava poc a fer una mica de democràcia popular de caire mediàtic fora de casa.

Evidentment es van deixar una part dels veïns de la part més muntanyosa que també volien experimentar aquest fet insòlit a casa nostra. La veritat que el pressupost global per les necessitats de la zona era bastant minso tenint en compte la forta inversió necessària en aquest zona del Vendrell que durant molts anys ha estat  deixada de la mà de Déu. Vist aquest intent fracassat per la minsa resposta popular, tot i això suposo que al final els veïns veuran fets realitats els seus petits somnis de ciutadans dels barris marítims. En el fons, les peticions no eren res de l’altre món. Potser aquesta mesura era una tàctica perquè oblidessin les seves reivindicacions llibertàries que podria deixar el Vendrell sense mar i sense una dels seus tresors: El Riuet de Coma-ruga.

 Jo ara tinc ganes que els veïns de la plaça Vella, poders fàctics inclosos, votin que hi farien en aquesta plaça amb un pressupost de 40.000 euros, lleugerament inferior als 70.000 euros pel total dels barris marítims, però només cal comparar les dimensions dels dos marcs objecte de participació ciutadana. A veure quines són les propostes que s’ofereixen des del consistori i també quina és l’aportació de la sempre molt activa associació de veïns de plaça Vella. Jo crec que la participació d’aquest indret si les propostes tenen una mica de cara i ulls pot superar fàcilment amb escreix el 50% del cens d’aquest espai. Si el limitem al que és estrictament la plaça, amb una hora i a canvi d’un bon esmorzar a compta de la subvenció es pot haver liquidat el tema sense més preàmbuls innecessaris.

Ara la plaça ha quedat molt bé sense cap plataner que faci nosa pel mig i gràcies a aquest espai ja som plaça de 10. D’aquí uns pocs anys espero i desitjo que els Nens facin algun castell de 10 i quin destí millor per aquest espai tan nostrat del Vendrell on moltes persones per algun motiu o altre han de passar.

Jo crec que la gent va respondre a l’alçada del muntatge de tot plegat. Això semblava més quin pedaç arreglem amb aquests serrells del pressupost que no pas una proposta digna de referèndum encara que fos una mena d’assaig general. Jo crec que hi hauria molta més resposta si es preguntes a la gent què fem amb el teatre Brisamar? Què voleu pel parc Tabaris? voleu pàrquing a les Madrigueres o espai protegit? Voleu el port de Coma-ruga? Voleu “xirginuitos” a les platges? Jo no sé perquè però crec que amb aquestes propostes es podria aconseguir una mica més de participació ciutadana. Preguntes clares i concises que potser no tenim ara per ara un pressupost per fer front a la petició dels veïns, però amb el temps i una canya es possible que ens anem movent en una direcció o una altra i no segons bufa el vent, per no arribar mai enlloc i sempre tard i malament.

Ja que l’Ajuntament es resisteix a fer el plenari anual marcat pel ROM sobre l’Estat de la Vila, espero amb ànsia el referèndum sobre algunes propostes a aplicar a la pl. Vella amb aquest pressupost força important per l’espai i les necessitats on va destinat. 

Por dels arbres de la Rambla

A la Rambla del Vendrell cada dos per tres va perdent plataners com els qui havia a la pl Vella o a la pl Nova.  Ja són arbres més que centenaris i clar de tant van caient. Arriba un punt que distingir un arbre malalt d'un que no ho està tant és molt dificil i per evitar problemes en cas de ventades i similars ja es podrien tallar tots els arbres de la Rambla i fer una votació popular, ara que està de moda, sobre que s'hi vol fer. Uns diuen posar altres altres, altres aposten per treure els carrels del lateral i tenir un gran rambla. Hi ha moltes versions, però avui en dia els arbres tal com estan fan més por que una altra cosa.

NIt de cap d'any a casa.

Vist el que hi ha d'oferta per la comarca per la nit de cap d'any el millor es reunir esforços amb col·legues i muntar una festa a casa. Cadascú que porti una cosa o simplement es va a un bufet o es compra en un super i tot arreglat. Gastar en una nit 300 euros per parella per sopar són molts diners encara que sigui la nit més happy de l'any. És una nit que a partir de les 4 la cosa ja va en caiguda picada i va derivant perillosament. EL millor és agafar els diners i en un parell o tres de cops vas a un restaurant de puta mare amb hotel i li treus més profit. A més aquesta és una d'aquestes nits que has de ser feliç per collons i això ja cansa.

Jen Macia, un advocada al teu nivell

Un dels llocs on he après més coses és a la ràdio Vaig començar a treure el nas de la Mà del Llorenç Avinyó, més tard vaig muntar un programa amb sis opinadors i al final m'he quedat sol davant els micros, per tant via lliure per fer el que vulgui dins una línia del programa. Aquesta llibertat m'ha permès portar persones que tenen alguna cosa a dir. A vegades a mig programa veies que la tinta s'acabava i altres vegades doncs he practicat una cita a cegues i ens hem vist per primer cop a la ràdio. 

Ahir vaig alucinar entrevistant a la Jenn Macia per la seva naturalitat, espontaneitat i claretat. A vegades quan parles amb la gent el seu objectiu és marcar distància per justificar que ha estudiat això o allò. La Jen és una persona clara i directa des del primer minut del compàs. Ella va tenir el valor de muntar-se el seu despatx al Vendrell sense venir de cap família amb renom i sola i sense ningú. Ha tingut que lluitar molt, però la seva arma a part de la seva formació que és ferma és la seva senzillesa i naturalitat quan parles amb un advocat. Em va sorprendre. Tot i la seva joventut ara s'ha posat a fer campanya per una de les candidatures del col·legi d'advocats de Tarragona perquè la jove té les idees super clares i té les mostra tal com són sense filtres. A banda de la seva professional és una persona totalment arrelada a les entitats del Vendrell on té un gran paper dins de l'anonimat perquè ella és tal com és i no necessita col.leccionar títols simplement col.leccionar moments i experiències que cada dia la fan més gran. Una gran persona com altres que conec, però en aquest cas em va commoure i vaig pensar si tots els joves fossin com tu ens aniria a tots una mica millor. Molta sort i endavant.

Los Últimos de Filipines, per anar a veure en pantalla gran

Gran producció espanyola los Ultimos de Filipines. Un grup de 50 soldats viuen el seu somni de pertànyer a un estat, representar uns colors i una nació i no saben que la seva pàtria els ha traït. Una peli contundent de com alguns militars són capaços de seguir la seva normativa posant per sobre de tot uns valors caducs. És una mica llarga i es podria tallar una estoneta i no passaria res, però la veritat és que val la pena anar a veure.

El Ramon i la Maria ens aporten una nova visió de Pau Casals

El Ramon i la Maria són dos personatges populars de l'anonimat de les platges que donen vida a la visita de la Casa Museu Pau Casals. Ja no parlem de tecnicisme, ni d'una llista de fets i gestes del mestre Pau Casals. No estem davant dos grans recopiladors de masters i investigacions sobre el geni i la figura de Pau Casals. Estem davant de dues persones que es miren amb admiració la figura i persona de Pau Casals i ens aporten la informació més agraïda per tenir una visita molt distreta. Persones que ens expliquen petits detall de la vida del nostre vendrellenc més universal farcida de petites històries populars que s'amaguen dins aquesta casa centenària.

Ells saben treure un somriure, dos i els que faci falta als visitants sempre mantenint compostura i el respecte que li correspon. Sempre que hi havia anat ho havia trobat ple, però avui hem aprofitat per anar a fer una visita a aquest element cultural tan important de casa nostra i que no té el suficient reconeixement com es mereix. Ha estat un matí diferent, que entre història, broma i aventura anaves comprenent la vida i miracles de Pau Casals. Són dos personatges que estan a la nostra alçada. Ens miren a la cara i sense timidessa. Ells fan la seva vida de parella artística que és l'excusa per endinsar-nos en aquest món des d'una altra manera. Molt interessant. És una d'aquestes iniciatives per divulgar la nostra cultura que millor acollida ha tingut. Molt bé Ramon i Maria i viceversa per la tasca que feu i la manera com ho feu. Si teniu l'opotunitat no us ho perdeu.

Vaiana, una peli normal per la família

Vaiana, una peli de dibuixos animats amb bons i dolents ambientada fa 2.000 anys a l'altra banda de l'atlàntic. És entretinguda, però està dins el cinema familiar per passar una bona estona, encara que alguns temes no són tan infantils tenen una doble lectura per petits i grans.

Neofeudalisme presumptament il·lustrat

Els privilegiats no tenen cap necessitat que li convoquen les oposicions per tenir un lloc de treball. Ells formen part d’aquesta secció de tècnics polítics perquè un bon dia estiguin a dalt i al dia apareguin a un altre lloc amb igual o menys responsabilitat però sense perdre un cèntim de la nòmina. En cas de moviments sísmics sospitosos estan els amics llavors te’ls pots trobar en  una entitat pública o privada desenvolupant la seva feina. Ells han estudiat el suficient per ocupar qualsevol lloc encara que no tinguin ni idea de tot allò que tenen entre les mans, però ells saben que estan allí per servir al seu líder amb els ulls clucs sense sortir ni un mil·límetre d’allò que els ve atorgat de les altres esferes.

Aquests personatges en comptes de dedicar-se a la política directament ho han fan amagats com objectius funcionaris, però al primer o segon moviment ja se’ls veu el peu que calcen i a quins colors defensen i quins marginen sense cap tipus d’explicacions raonable perquè no la tenen. Molts cop val més no dir que dir paraules que en un moment donat es poden tornar en contra en una societat que gira i les qui avui estan dalt d’aquí un temps poden estar baix.

El més divertit és quan els mires el currículum vitae i veus que hi hagut molt de moviment d’un lloc a un altre amb càrrecs i responsabilitats que sonen molt bé, però clar ja veus que tanta màgia digital fa mal els ulls. Persones que han ascendit per mèrits polítics o de parentel·la, però que saben molt bé en cada moment a qui defensar per no sortir del cercle dels privilegiats.

Aquests persones el que han estudiat és el de menys, perquè quan la política entre pel mig si el guió ho marca un acomodador de cinema pot fer de director de grans produccions sense més preàmbuls amb un informe favorable inclòs. Llavors en cada moment ja hi haurà la resta de la companyia teatral que aplaudirà incansablement el nostre il·lustrat.

A vegades aquestes persones es presenten tal com són en forma individual, però també n’hi ha alguns que han sabut muntar empreses que donen servei als seus amics i companys de partit. Són persones presumptament  il·lustrades que fan un servei a la carta a mida del que paga. Potser fa uns anys les seves conclusions podien arribar a convèncer a algú, però amb el pas del temps i a mesura que la gent va sortint del País del Superàvit on ens col·len sempre que poden la cosa té una repercussió més minsa.

Llavors cada quatre anys quan els polítics han de sortir al carrer per fer campanya per donar a conèixer els seus programes electorals i demanar el suport dels presumptes ignorants que formen la massa ciutadana només aconsegueixen els quatre vots dels subvencionats i amics condicionals. La resta opta per qualsevol altra formació encara la despesa en propaganda sigui irrisòria.

Llavors vénen els plors, les lamentacions, però mentre no toqui al nucli dur del gremi no passa res, si de tant en tant cau algú peó tant els fa, mentre la central format per un parell o tres individus pugui remenar les cireres com sempre ha fet. La resta són candidats frontissa per cremar el mínim possible el nucli de tot plegat. Estan una legislatura i després toquen el dos o munten una empresa que tots els amics tenen la targeta corresponent i evidentment sempre que poden la contracten, per alguna tasca important.

Els nous partits amb altres ideologies i maneres de fer cada dia són més forts i aquests hereus directes de l’època anterior van perdent pistonada o en algun cas fan una revolució total a les estructures de la formació que ningú ho coneix, encara que sempre queda algun record de la vella escola i estructura tant de temps utilitzada.

Aquesta és la historia d’aquest neofeudalisme amb els seus peons i els seus reis i reines que amb o sense corbata juguen la partida dels seus interessos a esquenes  de la gran majoria  de mortals que només els correspon votar.

Feina, feina i feina

El nostre gran problema és que no hi ha ni haurà feina per a tots. Alguns estan a l’edat de la jubilació i tenen les seves pensions per anar vivint el dia a dia, però a la resta de la societat se li ha d’aportar alguna cosa perquè pugui anar subsistint en el dia a dia. Les persones tenim unes necessitats diàries bàsiques que no podem aturar ni posposar per més endavant. Podem demanar crèdits, pagar amb targeta per menjar, però el dia de demà haurem de fer front a les nostres necessitats del passat.

Fa quatre dies la gent no parlava del Medi Ambient, ni tenia cap protagonisme. Hem deixat de parlar d’urbanisme a parlar del que queda entre ciment i ciment perquè la gent pugui respirar i visqui en un lloc que no sigui un espai urbanitzat.

Fa uns anys als ajuntaments hi havia unes llistes de beneficiència integrades per les persones que no tenien recursos. Llavors tenies una sèrie de drets i també una quantitat de menjar gratuït per poder anar subsistint. En molts casos eren les mateixes famílies que es repetien de pares a alguns fills que no havien sabut sortir d’aquesta situació precària.

Ara el benestar social pot agafar a tothom d’una manera o altra. Alguns dels que fan cua als menjadors socials fa quatre dies gaudien d’un ritme de vida envejable i avui per una tombarella de la vida són on són. Altres tenen una feina que no els dóna pel més just. Això suposa un gran càrrega econòmica per la nostra societat. El nostre repte es atendre aquests casos, evidentment, però també donar feina a la gent, atraient nous capitals, noves empreses i altres històries que puguin crear riquesa i donar feina a la gent de la localitat.. No gran fer grans estudis amb càrrec al pressupost municipal. Agafes en hora de feina i donés un tomb peu pels carrers de la localitat i pots veure moltes coses.

Villaviciosa de al lado, més que recomenable

Feia dies que no reia tant amb Villaviciosa de al lado, una peli que aprofita que a una casa de meuques toca la loteria de Nadal per treure a la llum altres personatges i actituds que la veritat que són molt enriquidors i li sap treure punta al tema senses que sigui monòton. Molt aconsellable per riure una bona estona en aquest poble amb una guerra entre homes i dones a causa d'uns números de loteria que també tenien el seu secret.

La Reina de España, entretinguda

La Reina de Espanya és una peli que em recorda molt a Ai Carmela i a la Niña de tus Ojos amb uns actors més aviat republicans que han de donar vida a una història de la grandeza de España. Una història divertida que passa força ràpid amb aventures de tots colors i no hi pot faltar alguns dels personatges històrics del seu moment. Està molt ben traçada per lloança i glòria de la gran Penelope Cruz, feta a mida.

Noctämbuls, un grup de capçalera

Una de les bases musicals de la meva joventut ha estat el heavy i el rock català.  Fa un parell o tres d'anys vaig descobrir un grup fet i elaborat entre Vilanova i el Vendrell anomenats Noctambuls que es dedicaven a fer versions de Sangtraït i alguna cosa pròpia. Amb aquest temps ja tenen una maqueta i un cd i ja estan treballant un altre. En directe són molt contundents i arriben a l'essència del grup de l'Empordà donant l'energia del grup original amb retocs personals. Són d'aquells grups que els pots saludar i estan contents i pots parlar amb ells perquè són gent senzilla i normal que toquen. A vegades hi ha grups que de bon començament ja van amb els fums pujats Els 6 membres de Noctambuls fan allò que els agrada i millor saben fer. Assagen i són molt conscients que han de tenir un bon producte en els seus directes. Van fent coses aquí i allà. Jo només convido a la gent que els hi agradi aquest tipus de música que els vagi a veure s'ho passarà molt bé perquè en seguida connecten amb el públic. Ja ho veureu. Són molt grans i tenen un directe molt contundent. Aquí és on es veu el seu nivell.

Amb la gent no s'hi juga

Vist tot com ha anat la tonteria aquesta de la participació ciutadana en el cas de Coma-ruga estic molt content perquè la majoria de la gent ha passat olímpicament de tot això i són 4 gats els que han anat a votar. Sort que la gent ha vist la misèria de projecte de manteniment presentats i s'ha quedat a casa gaudint de la tele perquè ha fet un cap de setmana de gossos. Podem ser rics o pobres, però la gent ha vist de què anava aquesta iniciativa de participació ciutadana i la immensa majoria ha girat la esquena. Aquestes accions l'única cosa que fa és cremar més la gent i augmentar el nivell de passotisme i de convocatòria dels ens públiques. Amb la gent no s'hi juga i cada dia menys.

Tresors del Vendrell

Un dels tresors del Vendrell en aquest cas immaterial és la seva situació privilegiada que no s'ha sabut aprofitar. Hem estat durant massa anys donant entrada al diner fàcil i ens hem despreocupat de fer un treball a mig i llarg termini. La seva ubicació entre Tarragona i Barcelona creuat i destruït per autopistes, carreteres i vies ha estat clau en el present i futur del municipi. El problema és que els manaires encara tenen la vila com un poble petit i no s'ha aplicat ni els mètodes de ciutat ni els del segle XXI d'una manera clara i concissa. A veure si a la propera legislatura donem un cop de cap i entrem al segle XXI encara que fins el 2023 continuarem sent pobres i no podrem invertir.

Xarxa emprenedora

La Xarxa Emprenedora està molt bé i és bàsic per tirar endavant en un municipi, però ara falten altres detalls per dotar de força a aquestes persones que acostumen a ser autònom o empreses familiars o empreses petites que han muntat el seu negoci i van trempejant la realitat. La seva gràcia és que la Fira del Vendrell tingués un lloc per ells perquè poguéssin donar a conèixer allò que fan a la resta.  Fer un descompte en les taxes d'obertura d'establiment, escombraries i aigua fins que la cosa rutlli. Buscar persones que es dediquen a promocionar la seva feina i la seva tasca amb la societat. Ara tots sabem que estan allí, però falta que es donin a conèixer en la nostra societat i en els seus entorns. 

Aprofitar alguna subvención europea o estatal perquè puguin contractar personal que els ajudi a fer realitat els seus projectes en el dia a dia. Aprofitar la televisió vendrellenca per donar a conèixer la seva tasca perquè tenim una tele i una ràdio molt poc aprofitat per la potència que pot arribar a tenir. És qüestió de persones intentin combinar els dos elements i no estiguin en mons paral·lels. Ja s'han fet trobades, però ara falta que la xarxa emprenedora connecti amb els seus clients potencials.