Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dijous, 29 de desembre del 2016

L’any en què no hi haurà Jocs del Mediterrani



Estem a cavall de dos anys prou importants a casa nostra. Per una banda deixe’m per la història l’any que es varen tallar els tres plataners de la plaça Vella del Vendrell. Uns arbres de més de cent anys que per motius de salut van haver de convertir-se en estelles. Hi ha un regidor que fins ara i fins que no es demostri el contrari passarà a la història del Vendrell com l’home que va acabar amb els plataners de la plaça Vella. Un honor que li correspon a Josep Marrasé. Esperem que en el que queda de legislatura hi hagi alguna acció seva que el faci entrar en la memòria popular d’aquest poble. Un passat que ens mena a futur que de moment ja ens han dit que no tindrem Jocs del Mediterrani, a veure si la cosa es concreta més endavant o desapareix de la nostra actualitat com un somni que no vàrem poder fer realitat. Encara és una cosa de futur incert, però la cosa no apunta amb molt optimisme.
Hem de ser realistes i per aquest any també hem de posar dins les festes de la nostra gent el fet que els Nens es convertissin en colla de 9 amb motiu de la Fira del Vendrell i que la plaça ja sense arbre és convertís en plaça de 10 tot i que els seus protagonistes no varen tenir aquest honor i aquest va ser per una cosa de la capital de la província.
Un any amb petits canvis dins el copiar enganxar que ens tenen tots acostumats, però que la Festa Major del Vendrell va atorgar als seus vilatans dos dies de festa local per gaudir de la gresca i de la festa. Per altra banda la Fira del Vendrell ha vist reduïda la seva presència entre nosaltres a tot només un cap de setmana.
En aquest any hem descobert el sentit real de la Madrigueres. Fins ara molta reserva natural i els cotxes a l’estiu hi aparcaven sobre. Ara definitivament i gràcies a l’Eva Mata d’ERC ja s’ha posat fil a l’agulla i potser d’aquí uns anys aquest espai tindrà tan atractiu turístic com el Riuet de Coma-ruga o l’Orgue del Vendrell. Aquí hi ha un canvi que s’està portant a terme i això ja és important en aquest cadena de moviments similars per acabar on sempre.  Ara la gent del Vendrell està comentant a veure si tindrà el valor de fer el recollida selectiva porta a porta com es fa a altres municipis més petits com la Bisbal.  A veure com acaba aquesta escena, però que de moment ja hi tenim llenya al foc perquè es vagi fent una mica de brasa per més endavant.
Els amants de la música jove estan molt nostàlgics perquè han perdut el Track, un concurs de música que ha desaparegut sense deixar rastre per la porta del darrere. Però també hem tingut altres víctimes de la modernitat com són els Brodats i les Puntes de coixí que per manca d’alumnat han tancat les portes. Una llàstima. Ara sembla que ens aquest espai hi faran restauració. A veure com acaba la història. en aquests arts on hi a poca gent que s’hi apunti als cursos i la cosa va bastant justeta.
Calafell que també s’ha tornat un xic peculiar s’ha carregat els concursos de la Mar de Lletres que ajudava als nous escriptors a donar-se a conèixer i ha creat per als amics una mena de canal de youtube on pots admirar les glòries, les gestes  dels qui hi ho muntat. En aquest país qui no és feliç és realment perquè no vol
Seguim fent el burro reclamant més trens, autovies, autopistes sense peatges, però com acostuma a passar ens tenen per no res. Inclòs la  Generalitat al Baix Penedès li ha atorgat la més baixa subvenció de la província de Tarragona. És que ens tenen per no res. Sembla ser que pel proper any ja tindrem el CAP del Botafoc del Vendrell. Ja hi tenim una primera pedra de fa uns 5 anys. A veure si aquest cop serà veritat. Ja podeu anar guardant diners pels professionals, no sigui que com acostuma a passar després no tinguem diners per contractar personal per fer anar aquest nou centre sanitari.
Vendrell també pica fort i mentre va descobrint tresors ja mira si pel 2020 podem ser Capital de la cultura catalana. Si les coses segueixen així, orgue i música clàssica per un tub, sobre la resta alguna cosa per anar combinant de tant en tant. I parlant d’aquest tema, en aquest 2016 els Laxen es van acomiadar temporalment dels escenaris. A veure quan tornaran però no crec que el proper any els tinguem aquí. Encara queda un temps per madurar i treure noves propostes. Molt bon any a tothom i molt bones festes.