No necessitem
grans projectes que després no podrem portar
a terme per manca de recursos. Potser que ens diguin petites històries
factibles que segur que seran més reals que aventures de cavallers, princeses i
dracs encantats.
No cal que ens
posin una gran escultura darrera l’Església a la plaça Francesc Macià. Una
paperera o un arbre tal com el que havia tindria més adeptes que una escultura
de lectures polèmiques
No hem de ser la
capital del no res. Hem de tenir un poble content i orgullós que potser no
senti dins seu cap títol territorial, però que quan surti al carrer tingui un
comerç i unes indústries on poder treballar i on portar els currículums quan
s’acabin els estudis. No volem ser importants, sinó que tothom tingui les seves
oportunitats per arribar allà on vulgui sense necessitat que toqui el dos amb
l’excusa que estem ben comunicats amb tothom.
Hem de vendre la
nostra comarca per fer rutes vinícoles a peu o en un vehicle sostenible i que
no contamini, però també hem de donar oportunitat als joves pagesos i evitar
que cada dia hi hagi més terres sense conrear a casa nostra. Aquest sector ja
està en una situació crítica, només queden alguns jubilats o professionals
d’altres sectors que entre els seus hobbies tenen conrear la terra, però ens
falta professionals de la pagesia. Alguns joves tiren endavant, però altres ho
varen intentar amb molt d’esforç i van haver de tancar la paradeta perquè era
totalment deficitaris.
Constantment
planifiquem el nostre futur amb històries escrites per empreses, universitaris,
il·luminats, amics d’algú i ens estem deixant de banda el nostre present que
ens toca viure dia a dia. Per demà passat tenim molts plans, però pel proper
més no tenim res i seguim copiant i enganxant models de fires sense que ens
aportin res de nou a la nostra realitat.
Volem compartir
la capitalitat de molts pobles i viles encara que sigui de la mà d’altres
ciutats com nosaltres, però si vas a un dels mal nomenats barris marítims
encara et diuen que ells volen ser independents del poble central perquè ja
estan cansats que els ignorin. Som tan bons que volem arreglar els seus
problemes amb un programa de participació ciutadana i l’únic que aconseguim és
que es reforci el fenomen separatista de la barriada.
No necessitem
centenars de subvencions de plans d’ocupació per sis mesos i després al carrer
creant inestabilitat en les dues bandes. Molt millor que ens deixin contractar
menys treballadors amb contractes de més temps no aquest pa per avui i gana per
demà que ben cosa fan a banda de rebaixar simbòlicament les llistes de l’atur.
No volem un dia
de la dona, ni un dia en contra de la violència de gènere, ni un dia de la
música, ni un dia del treball. Volem que cada dia sigui tot plegat i res. Dies
normals on la gent es respecte independentment dels seus orígens, cognoms,
colors i religió. Ja no ens val : tu de quina casa ets?
No necessitem
tenir unes cinc setmanes l’any les nostres platges plenes fins a la bandera de
gent. També ens convé que hi hagi gent durant tot l’any. Noves activitats,
noves propostes. Necessitem persones que estiguin disposades a fracassar i
tornar a aixecar-se amb un nou projecte per donar vitalitat i empenta a la vila
i comarca que prou fa falta.
No necessitem
grans oradors que es preocupin per tantes causes perdudes que hi ha al món,
sinó simplement que estimin el poble i que primer de tot reconeguin on estan i
quin és el panorama real. A partir d’aquí anar construint i dissenyant el
nostre present i futur que tenim a les mans. Volem que la nova gent porti les
regnes del seu poble. Deixe’m a l’arxiu els que ja van tenir la seva
oportunitat i es pensen que encara poden durar mig segle més. Ja n’hi ha prou
de fe cega de majories aclaparadores, de móns irreals amb un final de conte
feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada