El municipi
d’Albinyana celebra el proper cap de setmana un seguit d’actes per celebrar els
primers 25 anys del nou àngel que corona l’església de Sant Bartomeu del
municipi. El primer àngel es va col·locar l’any 1866 i aquest va durar fins el 1989 quan es va haver de
treure pel seu mal estat. Tot just al
cap de tres anys va ser enlairat un altre àngel sobre el campanar.
Són moltes les
persones que han viscut al poble i viuen al poble al voltant de la meva
generació que encara recorden la pujada de l’àngel al cim del campanar. En un
municipi com Albinyana aquest tipus d’esdeveniments no passen gaire sovint i
són d’aquells que marquen uns anys. Et permet datar altres fets abans o després
de l’esmentada pujada.
Però no només va
ser aquest acte i el simbolisme que comporta sinó que també es va produir un
fet que no passa gaire sovint, però quan les circumstàncies ho requereixen
llavors s’acostuma a produir. Es va portar a terme una campanya per terra, mar
i aire per recaptar fons per pagar aquest nou veí alat del municipi i tota la
despesa que comportava el seu enlairament. Es van fer sopars, rifes, activitats
benèfiques i moltes altres coses. Ara
és just recordar que va ser el primer cop que en el municipi d’Albinyana
s’organitzava una carrossa de carnaval per recaptar fons amb aquesta finalitat.
Aquesta va participar en diferents pobles del Penedès. Aquest fet no es va
tornar a produir fins el 2017 quan Albinyana va preparar una altra carrossa
sense aquesta finalitat benèfica per prendre
en les rues del Penedès. Un altre fruit del nou àngel són les Pàgines de
Passió que es va estrenar per aquesta finalitat i encara gaudeixen d’una plena
forma al voltant de diumenge de Rams.
L’Àngel
d’Albinyana no té cap nom. Per això no té els problemes d’altres similars de la
comarca. És una figura i metàl·lica que
corona el municipi i vetlla per tots els habitants des dels 35 metres on
controla un ampli sector del poble. No ha tingut la sort de sortir a tríptics,
revistes, anuncis i altres elements mediàtics com altres parents perquè les
produccions d’aquest tipus al municipi són més aviat minses. De moment, no ha tingut els nivells de difusió d’altres similars.
Àngel d’Albinyana
a banda de la seva funció de penell i parallamps és un dels símbols del
municipi encara que la seva figura de bronze no és la d’un àngel formós ple de detalls,
però és tot un professional i realitza allà dalt la seva tasca millor que
ningú.
Fa 25 anys la
població no arribava als 1.000 habitants, avui en dia ha duplicat la seva
població, tot i que al poble no s’ha notat gaire, les urbanitzacions ha patit un
increment molt important. En aquelles moments l’alcalde del municipi era Antoni
Mellado Pelegrin qui va durar al càrrec fins el 1999 quan va entrar l’actual
batlle. En aquells temps llunyans els nens de les urbanitzacions i de les Peces
majoritàriament encara anaven als centres escolars del Vendrell. Va tocar
esperar un temps per aconseguir una de les fites més importants del municipi en
els darrers anys: que tots els estudiants del terme municipal vagin a les
escoles de la localitat. Un element bàsic per unificar el territori. En aquells
temps la parròquia era regentada pel jove d’Alcover Mossèn Jordi Figueras que
encara s’hi va estar fins el 2005 per marxar a Tarragona.
El servei
d’Aigües encara era gestionat pel propi Ajuntament i no traspassat a una altra
empresa. Un dels serveis més valorats pel municipi com la línia d’autobús
encara pertanyia als plans de futur. Aquesta és un dels serveis deficitaris més
preuats del municipi per una part considerable dels seus veïns. La doctora Maria
Beneta de Peray ja feia més de deu anys que passava consulta al municipi. Un
dels metges que més anys ha estat al municipi.
Albinyana ha
canviat molt en aquest quart de segle. Ha despertat i s’ha adaptat a la
modernitat amb noves iniciatives com la Fira d’Artesania que actualment se
celebra en el mes d’octubre. Hem donat petites passes, però que són molt
importants per al municipi. Només cal destacar que també tenim una bèstia de
foc i uns caps grossos que en aquells temps, tot i que llavors teníem una colla
de diables pròpia que actualment només forma part del record. Al poble ja quasi
no hi ha restaurants, els animals de la reserva han tocat el dos ves a saber
on. Tenim un parell de cases rurals que llavors no teníem. Tenim sopars de
carrer i festa seguida en tot el municipi des de la Mare de Déu del Carme fins
Sant Bartomeu. Esperem que aquest àngel anònim ens faci companyia durant molts
anys i en guiï pel bon camí a tots els albinyanencs de naixement i adopció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada