dimecres, 24 de gener de 2018

Quan el més important d’un ple són els precs i preguntes



En el darrer ple de l’Ajuntament del Vendrell ja es va demostrar científicament que el millor, el més interessant i segurament el més mediàtic i destacable del ple del 28 de desembre va ser l’apartat de precs i preguntes. Allí es va fer un repàs general a l’estat de la Vila des del públic atès que els responsables polítics no els hi ve de gust debatre aquest tema dins un punt de l’ordre del dia segons marca l’article 14 del ROM municipal, resulta que no li toca més remei passar al públic assistent portar a terme aquesta tasca una mica per saber on som i cap on anem. Evidentment les cròniques oficials varen parlar dels dos punts de l’ordre del dia que eren més de tràmit que una altra cosa. Es varen deixar al tinter la gràcia d’aquest òrgan plenari que un cop més estava en l’últim apartat on la gent del carrer exposa les seves problemàtiques als polítics allí presents. Ells van responent amb més o menys encert per donar una resposta a les qüestions allí plantejades. La gràcia de tot plegat és que aquí no hi ha trampa ni cartró, de moment. Potser algun dia es treu una modificació del ROM on les preguntes i les queixes que s’han de fer al plenari s’han d’entrar per instància un parell de setmanes abans perquè els polítics les puguin respondre amb tot luxe de detalls i informació. A vegades hi ha respostes dels polítics que és millor callar. Moltes d’aquestes preguntes des podrien estalviar una millor fluïdesa de la informació d’allò que es cou dins el consistori envers els administrats. En alguns cops no és que faci bé o malament és que són temes que amb una millor comunicació municipal es podrien quedar aclarits sense haver de passar per aquí. El Vendrell va pas a pas a una total transparència, però queda molt camí. Fins la passada legislatura no podíem veure plens per la televisió, tot i tenir els mitjans tècnics. Ara ja es poden seguir per la petita pantalla. Si en aquell moment no pots llavors vas al web de televisió i la ràdio local i ho pots veure quan et vingui de gust.
El proper pas a la propera legislatura si guanyen altres forces polítiques que fins ara no han tingut el poder al plenari municipal pot passar de tot, però si repeteixen alguns dels clàssics tot i que hi hagi altres formats o persones jo crec que podem aconseguir que el Per què? sigui un programa on intervinguin tots els regidors de govern i també els partits de l’oposició. Aquest serà un petit pas en aquest municipi, però un gran pas en nom de la igualtat municipal.
Torno a pensar que el ple del dimarts, dia 23 de gener serà molt  similar al passat del dia dels innocents on el públic van tenir el seu total protagonisme. Hi ha unes poques mocions que sempre van molt bé aprovar pel bé de la galaxia i en el fons tothom sap que queda allí guardades per la història en algun calaix o en alguna carpeta del servidor municipal.
Crec que un dels temes estrelles serà la manca de calefacció al Marta Mata que ha portat als pares dels nens a organitzar actes reivindicatius perquè la cosa ja fa anys que no funciona i arriba un punt que la paciència s’esgota. Llavors és el moment d’avisar als mitjans de comunicació i fer alguna cosa a veure si algú mou fitxa per arreglar el problema d’aquests nens que estaven comdemnats a estudiar en temperatures gèlides en aquests mesos de l’any.
Un altre tema estrella que apunta fort és aquell fanzine municipal anomenat “Plaça Vella” que té la voluntat de ser un resum ensucrat d’aquelles tasques que porta a terme el consistori municipal. Abans era cada any. Ara ho fan cada dos anys, però tot just començar aquesta anyada ens ha vingut un exemplar que inclou la memòria del 2015 i 2016. Dins i podem trobar notícies que ja formen part de la història com que la Folie va guanyar l’edició del Track del 2015, encara ens parla del canvi d’enllumenat al 2015 del campanar de l’Església. Aquests són alguns tastets d’aquesta revista que suposo que un gran nombre en el millor dels casos ja deuen estar al contenidor blau de recollida de paper perquè la majoria de veïns acostumen a viure  a principis del 2018 i no pas al 2015. Un altre tema és el cost d’aquesta publicació. Aquí tenim el luxe de destinar més de 600.000 euros a l’any en la televisió i la ràdio local per saber que passar en aquesta localitat. A banda d’altres mitjans de comunicació independent que són molt professional i et posen al dia de la nostra realitat. Algunes fonts diuen que en aquest fanzine per demostrar el bonic i bé que ho fem ens hem gastat uns 17.000 euros o uns 40.000 euros és una manera de llençar els diners al contenidor blau també. Es pot discutir la quantitat, però destinar 1 euro a aquesta revista en un format i projecte més que superat és una cosa a tenir en compte i una mesura bàsica d’estalvi per destinar a altres temes molt més profitoses per tothom.