Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 15 de març del 2019

El clan dels insubstituïbles


Tenim a casa nostra moltes formacions polítiques que tenen personatges que fa anys i panys que viuen directament de la història de la política a casa nostra. Alguns d’aquests partits encara tenen la decència de fer homenatges a persones que porten 20 anys llargs portant la vara d’alcalde. Una de les coses bones que ens aporten els EEUU és que els presidents no poden repetir més de dos mandats. És una llàstima que aquest tipus de normativa no acabi d’imposar-se a casa nostra i ens evitem aquest professionals de la política que es creuen imprescindibles. En la nostra societat hi ha gent molt bona i altre potser no tant, però en el tema de la funció pública s’hauria de donar l’oportunitat a les noves generacions. És una llei vital. Jo crec que tenir un màxim de dues legislatures seguides per repetir n’hi ha prou per tenir airejada la funció pública. En el cas que algun personatge vulgui repetir doncs pot tenir perfectament una nova oportunitat deixant que algú ocupi al seu lloc durant 4 anys.
Aquesta apropiació indeguda de la funció publica ha provocat que en molts partits s’hagin quedat amb les caixes buides i siguin els de sempre. A vegades sembla que també es vagi deixant de pares a fills com una herència, encara que també hi ha casos que el nen ha sortit per l’opció oposada.

Després es queixen que si ens visita l’extrema dreta, que si els resultats són menys de la meitat que l’anterior legislatura, doncs la resposta és ben clara: perquè la gent que vota no és tonta. Molts polítics viuen en un globus aliè al món real i només baixen a fer quatre mítings i a repartir globus abans de les eleccions. Estan ofuscats per allò que escriuen els seus putxinel·lis i es creuen les paraules interessades de la resta de la gent. A veure si en aquestes eleccions acabem de passar l’escombra i fem lloc en aquest clan dels que es pensen que són insubstituïbles.