L’any 2007 un
grup de 6 amics varem encetar un programa a ràdio el Vendrell sota el nom
de Pas de vianants. En aquest grup hi havia gent de diferents colors polítics
que teníem en comú un blog personal on
hi posàvem les nostres cabòries i desitjos. En aquelles èpoques encara no hi
havia ni facebook, ni instagram ni res semblant als nivells actuals. Els
primers passos en aquest món de les xarxes eren els blogs, que eren webs
senzilles que et permetien interconnectar amb els lectors. Vàrem començar els
primers programes a la ràdio en una campanya a les eleccions autonòmiques on
vàrem entrevistar als principals líders de les formacions que concorrien per la
demarcació de Tarragona. Varen passar les eleccions i de mica en mica el
programa va perdre personal fins que al final vaig quedar jo sol dels membres
fundadors.
No passa res.
Vaig tenir la sort de buscar altra gent i anar compartint la presentació amb
altres persones de la societat vendrellenca que durant molts o pocs programes
m’acompanyaven davant dels micròfons. Gent de tots colors, alguns dels quals en
un moment de la seva vida han estat i són regidors.
Generalment
tothom ha tingut la seva porta oberta i la seva oportunitat independentment de
la seva ideologia. Com més variat és un programa més ampli es el ventall per
triar i la gent es pot fer una idea d’allò que pot
resultar millor per la localitat.
A banda de
polítics també he entrevistat entitats, comerciants, artistes, viatgers,
lletraferits i tothom que ha volgut venir perquè tothom té una entrevista com a
mínim. Sempre he intentat buscar gent nova que no haguessin passat mai pels
estudis de la televisió o ràdio local o el seu art encara no havia arribat al
gran públic.
Evidentment a
part del Vendrell també he buscat gent d’altres localitats del Baix Penedès per
donar a conèixer la seva obra o tasca. De tant en tant he preparat algun debat
sobre temes diversos com ensenyament, situació de la comarca enfront la
capital, etc.
També dins el
que els terminis ho permetien havíem fet debats electorals amb un grup de gent
fix que anava variant a vegades segons la disponibilitat de la gent per aquella
cita esperada.
Va arribar el
covid al març del 2020 i com és obvi vaig tancar el programa com ho va fer el
món en aquestes dates. Tot seguit vaig ser víctima d’aquest greu malaltia que
em va portar durant 4 mesos a lluitar entre la vida i la mort en diferents
hospital de la zona als que sempre agrairé el meu reset vital.
Ara després
d’aquest estiu tan càlid tenia ganes de tornar als micròfons a continuar
amb el Pas de Vianants en una nova temporada perquè la veritat que aquí és una
de les millors universitats que et pots trobar a la vida. Portava 13
temporades en antena i més de 300 persones entrevistades durant aquesta història
radiofònica als estudis de Ràdio el Vendrell.
Per tornar a
engegar motors vaig parlar amb el tècnic dos cops amb un mes de separació i la
resposta és que per torna a engegar es necessita el consentiment d’un òrgan de
consultoria o similar que és el que ha d’aprovar el nou programa a la graella
habitual. Això mira li pots donar un cop d’ull i creure una mica, però
quan veus que tot just acaba de començar un programa totalment nou de ràdio i
un de televisió i la teva petició hagi d’esperar aquest òrgan que ves a saber
quan es farà i qui el constituirà encara que el resultat majoritari final de
les seves decisions tothom sap que ha de ser l’optimista perquè sinó es
perd la gràcia de la democràcia i participació al Vendrell. Ves a saber quan es
farà perquè portem 4 anys sense director a la tele i a la ràdio local. ni res
semblant quan molts ja sabíem qui havia de venir, però com no hi havia
reglament doncs s’ha hagut d’esperar una legislatura per podar tot en ordre i
no a cop de decret com tant els agrada manar. Estic parlant d’un programa setmanal
a ràdio el Vendrell que estan censurant en un equip de govern que fan anar els
valors per tot arreu i no deixen que Pas de Vianants torni a la ràdio. Jo que
mai he militat en cap partit i sempre he votat qui m’ha donat la gana evitant
caure en manipulacions i efecte borrego.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada